#FiloTrobadesNL India: Cosmovisions de respecte cap a la natura. Amb l’expert Agustí Pàniker

India: Cosmovisions de respecte cap a la natura

Conversa i berenar filosòfic

Amb l’expert en filosofia índica Agustí Pàniker

Dissabte 11 de maig a les 18:00h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Envoltada per l’abundant vida de la natura, alimentada per ella, vestida per ella, […] la ment humana va comprendre que no existia la soledat absoluta.» 
RABINDRANATH TAGORE

La civilització india no va sorgir de les grans ciutats. La civilització india va aflorar al bosc. Potser per això és una cultura que reverencia la natura, amb un respecte sagrat a totes les formes de vida: animals i plantes, però també rius, muntanyes… molècules i àtoms. Dissabte 11 de maig extreurem sapiència d’aquesta cultura milenària en unes #FiloTrobadesNL amb Agustí Pàniker, un dels majors experts sobre filosofia índica que tenim a casa.

«De les coses immòbils, Jo sóc els Himàlaia.» KRISHNA

Les escriptures sagrades de l’antiga India ja promulgaren la preservació del medi ambient a través dels seus mites, en una mena de proto-ecologisme del que a Occident no hem sigut conscients fins ben entrat el segle XX, amb textos inspiradors que condemnaven la tala d’arbres i sancionaven la violència injustificada cap a altres animals.

«La grandesa d’una nació i el seu progrés moral poden jutjar-se per la manera com tracta els animals.» MAHATMA GANDHI

Dissabte 11 de maig coneixerem els fonaments de tradicions ancestrals com l’hinduisme, el budisme o el jainisme, i pensarem en les simetries que poden establir-se amb els actuals moviments ecologistes. Parlarem de la concepció de l’univers cíclica i de les reencarnacions del saṃsāra, al que totes les criatures estan sotmeses per igual… la llei còsmica del karma… doctrines com l’ahiṃsā, de no violència i respecte a tots els éssers… el vegetarianisme… I, en definitiva, un modus d’habitar el món alternatiu a l’antropocentrisme, on l’ésser humà és part integrant d’un sistema molt més complex.

«Quan un home mor, la seva veu penetra al foc, el seu alè al vent, la seva vista al sol, la seva ment a la lluna, la seva oïda a l’espai, el seu cos a la terra, la seva consciència a l’èter, els pèls del seu cos a les plantes, els seus cabells als arbres i la seva sang i el seu semen es dipositen a les aigües. Aleshores, on queda l’home?»  UPANISHAD

Amb Agustí Pàniker obrirem la ment a una altra sapiència i una altra espiritualitat. Reflexionarem sobre les qüestions que la filosofia contemplativa ens exhorta a practicar. Ens preguntarem què en queda d’aquella cosmografia a l’Índia contemporània, si el colonialisme occidental l’ha destruït o encara és possible una revolució serena. Si encara és possible viure i pensar en sintonia amb Bhumi devi, la Mare Terra.

Per païr tots els śāstra bé, acompanyarem la trobada amb un berenar d’inspiració índica.

«Tota filosofia autèntica, dirà l’Índia clàssica, és una filosofia de l’alliberament. Ens allibera no només de les cadenes de la ignorància, ens allibera també de la por a l’acció i de la presó de les nostres construccions mentals i polítiques. Una filosofia que no alliberi no mereix el nom de tal.» RAIMON PANIKKAR

Aquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten, buscar solucions a problemes, raonar, dubtar, equivocar-se, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques.

AGUSTÍ PÀNIKER és editor i escriptor. Ha estat codirector del programa radiofònic L’Hora de la Ciència i director de la revista Ser uno mismo. Ha publicat (sempre a l’editorial Kairós) El jainismo: historia, sociedad, filosofía y práctica (2001), Índika: una descolonización intelectual (2005), Los sikhs: Historia, identidad y religión (2007), El sueño de Shitala (2011), La sociedad de castas (2014) i Las tres joyas (2018). És professor al màster de religions i societats de la Universitat Pablo Olavide de Sevilla. Ha estat professor en nombrosos màsters a universitats de Madrid, Barcelona, Girona. És president de la fundació Ramuni Paniker Trust dedicada a l’intercanvi cultural entre el Sud de l’Índia i Espanya. Ha escrit nombrosos articles en revistes de divulgació i en publicacions universitàries sobre les societats, les religions i les cultures del món. Col·labora en diferents mitjans de comunicació i sovint dóna seminaris i conferències sobre diferents aspectes de l’Índia i l’Àsia.