#FiloTrobadesNL Solastàlgia: Conferència teatralitzada + Conversa i berenar filosòfic. Amb l’escriptora Ada Castells

Solastàlgia

Conferència teatralitzada + Conversa i berenar filosòfic

Amb l’escriptora Ada Castells

Dissabte 24 de febrer a les 18:00h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

La solastàlgia és un transtorn que patim els humans, derivat del desgavell mediambiental que nosaltres mateixos hem provocat. Pot vindre desencadenat per sequeres dilatades, inundacions sobtades o hiverns com aquest sense neu a les muntanyes. El discurs apocalíptic sobre l’emergència climàtica no ajuda a sanar; ens al contrari, fa caure més en el desànim. Però… eps, que aquest desànim té cura! Dissabte 24 de febrer coneixerem el remei que hi ha trobat l’escriptora Ada Castells amb una conferència teatralitzada basada en la seva novel·la Solastàlgia, en unes #FiloTrobadesNL per a reflexionar plegats sobre la vulnerabilitat humana.

«Només som sofisticats dinosaures, criatures fràgils i vulnerables, nena. No tenim altre remei que esquivar la solastàlgia i trobar el nostre lloc en un món que se’ns mor.»

La solastàlgia és un neologisme diagnosticat pel filòsof ambiental Glenn Albrecht; designa la tristesa causada per la destrucció del nostre entorn, i és la patologia que pateix la protagonista de l’última novel·la d’Ada Castells: una escriptora-mare-esposa-amiga obsesionada pel relat bíblic de l’Apocalipsi, que observa horroritzada com els efectes d’uns fenòmens meteorològics devastadors li donen la raó: la fi del món conegut és a prop.

«Francament, amb aquest panorama, no és fàcil llevar-se cada matí amb un somriure. Ja em veia d’aquí a quatre anys en ple col·lapse del sistema, lluitant per la supervivència pura i dura, com en aquell poema de l’Enric Casasses: sense mistos, sense petroli i sense saber distingir la cicuta del julivert.»

Dissabte 24 de febrer veurem en directe el monòleg de l’Ada Castells —estrenat al Teatre Romea l’any passat—, per a continuació conversar plegats i portar els temes de la peça a debat: la fragilitat humana i la intolerància cada cop més gran d’una societat cada cop més longeva cap a la desgràcia, l’ecoansietat, la salut mental, l’hostilitat de la vida urbana, la necessitat d’establir noves formes de relació amb la terra i amb les persones…

«Què hem de fer en aquesta sala d’espera, per no morir d’impaciència? Apagar les notícies per preservar-nos de les desgràcies? Conformar-nos amb petits gestos: abaixant la calefacció? Reciclant? Prescindint del fuet? Medicar-nos massivament amb ansiolítics, antidepressius, somnífers?»

Prendrem la temperatura de la nostra Environmental Distress Scale (EDS) i pensarem cures per tenir fe en el futur. Podran funcionar o no, tanmateix serà l’excusa per reunir-nos a reflexionar en unes #FiloTrobadesNL que acompanyarem d’un berenar inspirat en el concepte solastàlgia, del llatí sōlācium (consol) i del grec -algia (dolor).

«Entreveig finals, grandiloqüents o esllanguits, però sempre inevitables. L’únic que no en sé calibrar és l’abast. Soc jo sola qui s’ofega? O és només la nostra família? O és tota l’espècie humana? O és el planeta Terra?»

Preu d’inscripció*:  10€
Inclou: Assistència a la conferència teatralitzada + Participació a la tertúlia + Berenar filosòfic + Val de descompte del 10% en la compra del llibre Solastàlgia

Aquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten, buscar solucions a problemes, raonar, dubtar, equivocar-se, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques.

*Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.

Oferta de descompte aplicada a un exemplar per persona inscrita.

ADA CASTELLS (Barcelona, 1968) va començar la seva carrera literària publicant El dit de l’àngel (1998), una història realista i estripada sobre els seus avantpassats protestants. Després va venir Mirada (2001), novel·la en contra de la dictadura de la imatge i, quatre anys més tard, Tota la vida (2005), biografia descaradament novel·lada del pintor romàntic Caspar David Friedrich. Pura Sang (2012), ambientada entre Menorca i Barcelona, li va valdre el Premi Sant Joan de Narrativa, i després va publicar La primavera pendent (2018) i Mare (2019), la seva novel·la més personal i que, tants anys després, entronca amb la primera. Al febrer del 2023 ha publicat Solastàlgia, una novel·la sobre l’extinció de l’espècie humana, estrenada en versió monòleg al Teatre Romea de Barcelona. Aquest mateix any també ha portat a l’escenari l’obra La més bella del món, en el context del Festival BCNegra. Actualment viu entre l’Empordà i l’Eixample, imparteix tallers d’escriptura creativa i, sempre que acaba una novel·la, s’auto-regala un taller de dramatúrgia a l’Obrador de la Beckett.

Activitat organitzada amb