Trobades NL. Animals invisibles: Del moa neozelandés al gall fer pirinenc

Animals invisibles: Mite, vida i extinció

Del moa neozelandés al gall fer pirinenc

Amb el naturalista Jordi Serrallonga i la biòloga Olga Jordi

Hora: 18:00H.   

Per assistir a la trobada, demana la teva entrada gratuïta enviant un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

Per les planes del Serengeti i les serralades vietnamites, per les glaceres de Nova Zelanda, les aigües atlàntiques o de l’Amazones, i fins i tot pels boscos del Pirineu corren històries d’animals que gairebé ningú ha vist. Alguns són mites. D’altres, un record d’éssers que es van extingir. Però molts encara estan vius. Els descobrirem amb l’arqueòleg, naturalista i explorador Jordi Serrallonga —co-autor junt a l’escriptor Gabi Martínez del llibre Animals invisibles. Mite, vida i extinció— i amb la biòloga Olga Jordi, estudiosa d’un dels animals invisibles més emblemàtics de casa nostra: el gall fer (Tetrao urogallus aquitanicus), espècie en regressió al mapa espanyol, on ha vist reduïda la seva població en un 25%, quedant només 120 mascles al Parc Natural de l’Alt Pirineu, segons censos efectuats al 2015.

Serà dissabte 13 de novembre, en una xerrada per conèixer la història d’animals fascinants com el dodo, exterminat al segle XVII pels colonitzadors de l’illa Maurici; el celacant, un peix que es considerava extint des de l’època dels dinosaures fins que se’n va trobar un espècimen viu a l’Àfrica; el megateri, dessaparegut fa uns 10.000 o 8.000 anys enrera; el moa, l’au sense ales més gran que ha viscut mai a la Terra (uns tres metres i mig d’alçada); el corall de la Gran Barrera, l’única criatura visible des de l’espai exterior; el tsuchinoko, una serp que continua reptant per la mitologia japonesa; el llegendari ieti, ésser llanut anomenat així a les muntanyes de l’Hindu Kush i que potser va ser tan real com el bec d’esclop, l’ornitorrinc, el bonobo, la tortuga gegant de Pinta o l’ovella negra… qui sap?

Tant el Jordi com l’Olga treballen per a que aquestes bèsties no desapareguin dels seus hàbitats ni del nostre imaginari, mitjançant la recerca, el coneixement i la divulgació dels misteris que encara resisteixen al planeta. Perquè de vegades n’hi hauria prou en creure en allò que no es veu per preservar el patrimoni cultural i natural de la humanitat.

«Hi ha moltes coses que no he vist mai, però hi crec.
Seria molt estúpid creure que el món és només el que jo veig.»

JORDI SERRALLONGA. Arqueòleg, naturalista i explorador, es defineix com un primat nòmada. Professor de Prehistòria, Antropologia i Evolució Humana de la UOC, també imparteix docència en el Màster de Primatologia (UdG) i en els de Comunicació del Medi Ambient i Periodisme de Viatges (UAB). Premi d’Investigació de la Societat Geogràfica Espanyola, alterna l’aula universitària amb el treball de camp per Àfrica, Amèrica, Oceania i Àsia. És col·laborador al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Alguns dels seus últims llibres són Animals invisibles, Dioses con pies de barro i África en diez palabras, que podreu trobar a NaturaLlibres.

OLGA JORDI. Llicenciada en Biologia per la UAB amb un màster en Ecologia terrestre i biodiversitat, porta més de deu anys treballant en diferents projectes de recerca en l’àmbit nacional i internacional sobre recuperació d’espècies i espais naturals. Actualment desenvolupa la tesi en temes de bioacústica i conservació d’ocells galliformes i d’hàbitats alpins. Preocupada per la subsistència del gall fer, estudia el seu cant com a bioindicador de l’estat de cada individu i dels canvis produits al seu entorn. Perquè els galls fers també diuen coses interessants; només cal escolta’ls.

Acte organitzat amb el suport de l’Ajuntament d’Alins.