Trobades NL. Brama poètica: Gual – Whitman

Brama poètica: Gual – Whitman

Amb els poetes Anna Gual i Jaume C. Pons Alorda

Dissabte 21 d’octubre a les 18:00h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

Enfrontar-se a la nit, a les tempestes, a la fam, al ridícul,
als accidents, als rebuigs, tal com ho fan els arbres i els animals.

La brama és un dels espectacles més fascinants de la natura. Un ritual de desafiaments passionals, desig, follia i afectes… com el que presenciarem dissabte 21 d’octubre a NaturaLlibres, enfrontant en l’escenari a dos poetes separats per més d’un segle en el temps, però lligats per interessos, preocupacions i deliris similars: Anna Gual (1986) i Walt Whitman (1816-1892), encarnat en veu i ànima del seu traductor al català —i també poeta— Jaume C. Pons Alorda.

És evident que una persona
que escriu és un ocell.
O coneixes
alguna persona
que escrigui i que,
al mateix temps,
no voli?

Si Anna Gual és una de les poetes del moment, Walt Whitman és el poeta d’ahir, d’ara i de sempre. Un autor que ens parla de tu a tu, capacitat per dialogar amb la gent de la seva època i amb nosaltres alhora. Un creador «immens», vaja, que sabia com condensar en uns versos l’energia de tot el cosmos i l’essència de la vida.

Mai no hi ha hagut més principi que el que hi ha ara,
ni més joventut ni més vellesa que les que hi ha ara,
i mai no hi haurà més perfecció que la que hi ha ara,
ni més cel ni més infern que els que hi ha ara.

Anna Gual s’hi enfrontarà amb el seu darrer poemari, Les ocultacions, premi Miquel de Palol 2022.

Escric com escric perquè sóc animal abans que persona i persona abans que poeta.
I amb el viure, el mateix, però més dolorós i au.

Un duel d’afinitats i contrastos que ens servirà per conèixer, celebrar i cantar la vida i obra d’un clàssic universal com Whitman, i per gaudir de dos fenòmens poètics actuals com són Jaume C. Pons Alorda i l’Anna Gual.

Agafeu les roses mentre pugueu
veloç el temps vola.
La mateixa flor que avui admireu,
demà estarà morta.

Acompanyarem la trobada amb dues varietats de vins a escollir (fins esgotar existències): una inspirada en Walt Whitman i l’altra, en Anna Gual.

Qui dels dos guanyarà la brama ho decidirà el públic. Feu les vostres apostes i, com diria Baudelaire, embriageu-vos! «De vi, de poesia o de virtut, com més us plagui. Però embriagueu-vos».

Preu d’inscripció: 6€

Inclou: Assistència a la brama poètica + Copa de vi èpica + Val de 2€ de descompte en la compra de Les ocultacions (Anna Gual), Riu, Bèstia (Jaume C. Pons Alorda) o Fulles d’Herba (Walt Whitman)

ANNA GUAL va néixer a Vilafranca del Penedès el 1986 i no ha deixat mai de sentir-se lligada a aquesta terra, sobretot a través de les seves vinyes, a les quals intenta retornar cada any quan toca verema. Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra i màster en Gestió Cultural per la Universitat de Barcelona, el 2008 va publicar el seu primer poemari, Implosions, després del qual han aparegut altres obres, com la trilogia Arrel Trinitat, formada pels poemaris Molsa, Premi Bernat Vidal i Tomàs; El tubercle, Premi Senyoriu Ausiàs March, i Altres semideus. L’any 2019 va guanyar el Premi Cadaqués a Rosa Leveroni pel poemari Ameba, i un any més tard va publicar Innombrable, una antologia bilingüe de tota la seva poesia, traduïda al castellà per Miriam Reyes. La seva obra, traduïda també al francès, l’anglès i el portuguès, entre d’altres, està marcada per l’interès per la imatge i els límits del llenguatge, i hi apareixen temàtiques com la natura, la maternitat i el misticisme. Al llarg de la seva trajectòria ha participat en festivals literaris i seminaris de traducció poètica a Itàlia, Croàcia, Rússia i Anglaterra. @annagual

JAUME C. PONS ALORDA va néixer a Caimari «entre gemecs i oliveres» el 1984. Creu fermament en l’exaltació com a forma de vida i es defineix com «un incontinent eufòric«. Fa classes a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i viu a Vilafranca del Penedès amb la seva companya, la poeta Anna Gual, i la seva filla, Lisa. Llicenciat en Filologia Anglesa per la UIB i màster en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i en Gestió Cultural, la seva traducció de Fulles d’herba de Walt Whitman va merèixer una Menció Especial del Premi Ciutat de Barcelona de Traducció, el Premi Cavall Verd i el Premi de la Crítica Serra d’Or. També ha traduït Penelope Fitzgerald, William Wordsworth, Elizabeth Bishop o William Blake. Du a les mans un bon grapat de guardons literaris: el Premi Ciutat de Palma Joan Alcover de Poesia, el Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, el Premi de Narrativa Pare Colom o el Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler, entre d’altres. Es confesa devot d’Honoré de Balzac, Nikos Kazantzakis, Pier Paolo Pasolini i Iris Murdoch. Obra seva es pot trobar en més de cinquanta reculls col·lectius i en traduccions a diferents llengües, les darreres el grec i l’italià. Escriu habitualment per al setmanari El Temps, Lletres Bàrbares, La Veu dels Llibres i Ara Balears, i col·labora amb el podcast literari L’Illa de Maians.—que ja trigueu en escoltar!—  És fàcil de localitzar a les xarxes, propagant lectures i passions. Sempre el trobareu escrivint. Amb Mil súmmums ja són 17 els poemaris publicats. Profetitza que en vindran molts més. @jaumeponsalorda 

WALT WHITMAN va néixer a West Hills, comtat de Suffolk (Nova York), l’any 1819. Quan va esclatar la Guerra de Secessió (1861-1865), va anar d’hospital en hospital i de campament en campament a la recerca del seu germà desaparegut en la batalla. El profund impacte d’aquest conflicte de terribles proporcions el va canviar per sempre i el va inspirar a l’hora d’escriure els seus diaris, Democratic Vistas (1871) i Specimen Days (1882), però també a l’hora de rebutjar tot el que havia dut a terme fins aleshores. Va esdevenir un eremita i un profeta, la veu encarnada d’Amèrica, i va voler escriure el llibre suprem, Fulles d’herba, un poemari en el qual va estar treballant durant quaranta anys i que va anar ampliant a través de diferents revisions. Va morir l’any 1892 a Camden, Nova Jersey, després d’haver donat per definitiva la setena edició de Fulles d’herba, traduïda per primer cop al català per Jaume C. Pons Alorda.

Amb la col·laboració de