Trobades NL. Món rural: Mots que es perden. Amb Josep Espunyes i Cambuleta

Món rural: Mots que es perden

Xerrada i debat

Amb l’escriptor Josep Espunyes i les membres de l’Associació Cultural Cambuleta Eva Tarragona i Marta Lluvich

Dissabte 19 de novembres a les 18:00H.   

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«No som nosaltres que fem la llengua:
és la llengua que ens fa a nosaltres.»
JOSEP ESPUNYES

Les paraules són éssers vius: neixen, viuen i moren. Algunes gusten d’una vida llarga; d’altres, però, desapareixen abans d’hora, com està passant al món rural: bé perquè les formes de vida i treball que anomenen ja no existeixen, bé perquè expressions provinents d’altres llengües dominants les desterren, o bé per l’empobriment del nostre lèxic.

Malgrat tot, als pobles pirinencs encara resisteixen reductes de padrins i padrines que mantenen el seu parlar de sempre. Fins i tot hi ha goiates i goiats que l’estan revitalitzant, orgullosos d’aquest llegat.

Tractarem sobre tot això dissabte 19 de novembre a les 18:00h, en una xerrada amb l’escriptor Josep Espunyes, autor del llibre Mon rural. Mots que es perden, i les membres de l’Associació Cultural Cambuleta Eva Tarragona i Marta Lluvich.

Amb ells coneixerem una garbellada de mots fins fa pocs anys d’ús habitual i avui en perill d’extinció, un aplec de terminologia popular, sovint col·loquial, que cada cop es sent menys pels carrers: boïgar, escorrumflar, escudellar, esfuriar, orc, pàmpol, taumarro, xabuc… Amb la pèrdua de cada mot propi, perdem un bocí del que som i del nostre patrimoni. Doncs no es pot entendre el tarannà dels pallaresos sense saber què és un esmolet, un fato, un furro, un orc, un potxó, una ruella, un tamarro o un xurrac… Maitant!

Amb aquesta trobada, NaturaLlibres es suma a les celebracions de l’Any Literari Josep Espunyes al Pirineu.

«Cada paraula hi és per una raó…,
com una nota en una melodia.»
JOSEP ESPUNYES

JOSEP ESPUNYES és poeta, novel·lista i recercador d’història, de llengua i d’antropologia. Insubornable defensor del català i del seu ús social, entre altres obres ha publicat: Temps de manobre (1977), finalista al premi Carles Riba el 1970, De l’Evangeli segons sant Lluc (1977), primer accèssit a les Festes Pompeu Fabra el 1972, En Calçons (1984), Notes mínimes d’un paisatge (1987), Pa d’àngel (1991), premi Les Talúries el 1990, Alt Urgell, plany i passió (1996), Racó de calaix (1999), Segrada (2001), premi Valeri Serra i Boldú el 2000, Dites, locucions i frases fetes (2007), Lluís Escaler. Morir per Catalunya (2008), Alt Urgell. Motarrots, fets, llegendes (2011), Obra poètica (2012), Piulades de cultura popular (2016), Minicipi de Peramola. Toponimia (2017) i Jocs i cançons infantils d’abans (2022).

CAMBULETA és una associació cultural sense ànim de lucre que treballa per promoure l’ús de la parla pallaresa, donar-la a conèixer i posar-la en valor. El pallarès és una part fonamental de la identitat de les comarques catalanes del Pallars Sobirà i Jussà; el seu coneixement i ús suposen, per tant, una defensa de la pròpia llengua catalana i de la riquesa de les seves especificitats geogràfiques. Per aconseguir aquest objectiu, l’Associació treballa en diferents projectes com són una col·lecció de contes infantils o la difusió de samarretes amb mots en pallarès.