- Este evento ha pasado.
Sobre el evento
Vernet – Bello: Una conversa a lo mig del món
Xerrada + Vi del Priorat i sidra asturiana
Amb els escriptors Roser Vernet i Xuan Bello
Dissabte 30 de març a les 18:00h
Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710
«Lo lloc és la gent.» ROSER VERNET
«Hi ha llocs que convoquen estranyes forces. I hom se sent aferrat a ells amb un vincle d’eternitat, de reconeixement, de secreta veneració. És probable que aquesta energia tel·lúrica que surt de la terra es trobi només en el cor de l’home i que no hi hagi mai cap enginy mecànic que la pugui mesurar. Pot ser. I pot ser també que la labor de l’home, generació rere generació, vagi construint aquests petits centres de l’univers.» XUAN BELLO
Lo lloc pot ser un poble del Tinéu o un del Priorat. Lo lloc pot ser el món sencer. Lo lloc pot ser l’univers. Dissabte 30 de març, lo lloc serà NaturaLlibres i la gent que vingueu a poblar la conversa entre els escriptors Roser Vernet i Xuan Bello, per beure’ns el vespre amb llibres, vi del Priorat i sidra asturiana.
«Cal un relat de tot. […] La necessitat d’establir relats a tort i a dret, sobre tot i a tota hora, amaga potser la nostra incapacitat d’explicar la realitat sense ficcionar-la. No fos cas que darrere del fum no hi hagi pas foc.» ROSER VERNET
«Ara penso que a Paniceiros s’explicaven tantes històries precisament perquè no es podia parlar, lliurement, de coses reals. Eren els darrers anys del franquisme […] es parlava poc de la guerra. […] N’hi havia d’agosarats: en Lulu d’Anuca m’ensenyava en secret a dir “Visca la República!”, i em recordo de l’Aurora, que el renyava exclamant que no digués aquelles coses al nen.» XUAN BELLO
Roser Vernet és filòloga, activista cultural per la terra i per la gent, i autora de Lo mig del món, un llibre sobre els vincles que establim amb el paisatge on es viu, ja sigui el Lloar, al Priorat, o Paniceiros, el llogaret asturià —mig fabulós, mig real— on va néixer Xuan Bello, un altre militant cultural, que escriu en asturlleonés i que, des del seu mig del món, s’ha convertit en un dels autors més rellevants de la literatura hispànica actual, amb llibres com Història universal de Paniceiros, La neu i altres complements circumstancials, Unes quantes coses boniques o Incerta història de la veritat.
«Quan hom veu com s’esvaeixen dia a dia les paraules de la neu, podria enderiar-se a pensar que el que és natural és la fugacitat, la decadència. Rebel·lar-se contra aquesta caducitat no deixa de ser un coresforç ineficaç, si bé necessari i noble per més que el fracàs estigui assegurat per endavant.» XUAN BELLO
«Encara hi ha neu a les muntanyes. Encara hi ha aigua als rius. Mentre hi hagi encares, serem vius. Mentres, encares, adverbis vitals. Preferibles als mais i sempres, que amb lo seu absolutisme maten.» ROSER VERNET
Dos autors, Vernet i Bello, que transiten amb veu pròpia per un camí boirós, entre l’assaig i la ficció, exposats a l’aire, l’aigua, la terra i el foc.
«Lo vent mai no bufa a gust de tothom, ni hi plou la pluja, ni hi lluu el sol. Però la pluja sempre cau de dalt a baix, i el sol va de llevant a ponent. Lo vent no, lo vent és un lliurepensador que brama i xiula per allà on li dona la gana.» ROSER VERNET
«Som, sens dubte, éssers climatològicament dialèctics. Un és, entre moltes altres coses, allò que el temps li permet ser. Al temps atmosfèric, els antics pagesos, si més no els d’occident, l’anomenaven el Faedor, això és, el que fa i desfà, el que manega i desmanega. La lluna, l’aire, l’aigua que cau, la secada, la boira o el cel de pluja o serè són circumstàncies vitals que ens condicionen en gran manera, que ens canvien l’ànim i que conformen, en una mateixa substància, la nostra ànima.» XUAN BELLO
Dos escriptors que caminen i miren lo món amb atenció.
«Caminant lo temps s’alenteix, va més a poc a poc i això permet viure més perquè hi ha una mena de desdoblament entre l’espai recorregut amb els peus, l’un darrere l’altre, i el temps recorregut amb cadascun dels sentits, que es veuen esperonats pel fet de caminar i transcórrer per escenaris que es mouen i canvien.» ROSER VERNET
«La comunió amb la natura, l’equilibri de totes les coses en un mateix, és un sentiment heretat per tradició i après per intuïció, quelcom més valuós, al capdavall, que una ideologia o una religió.» XUAN BELLO
Amb ells parlarem de llocs que es resisteixen a ser dominats i a desaparèixer davant la irrupció d’una modernitat mal entesa…
«Vivim en un món en què som lluny dels arbres, fet que podria significar que som lluny de nosaltres mateixos.» XUAN BELLO
«L’aigua és vida, lo riu és vida. Si mos furten l’aigua, mos furten lo riu, mos furten la vida.» ROSER VERNET
Farem memòria, mirarem enrere…
«Fer-se vella, pensa quan deixa la Roqueta i els seus fantasmes en pau, també és això, convocar de nou tots els que ho eren quan eres xiqueta. Per demanar-los com s’ho feien, que los vells coetanis, amb qui mai no s’ha entès gaire, no li serveixen per a aquesta mena d’interrogatoris.» ROSER VERNET
«Els fantasmes asturians, si més no els de Paniceiros, rarament demanen res als vius. Fins i tot, analitzant damunt un grapat de contalles, advertim una regla estilística d’aquestes narracions: sempre que el fantasma d’un familiar aparegui amb ànim de lucre, demanant coses que van en contra dels interessos de la família, el fantasma no és vertader; es tracta d’un veí garrepa…» XUAN BELLO
Pensarem altres formes d’habitar el paisatge…
«Ben somniades, fins les illes més feréstegues s’acaben descobrint.» XUAN BELLO
«Partir, emprendre el camí i seguir-lo, fins on sigui que vagi. I si s’arresta en un mur, fer mitja volta i desfer camí, que també és caminar.» ROSER VERNET
I ens beurem lo món amb vi del Priorat i sidra asturiana.
Preu d’inscripció: 6€
Inclou: Assistència a la xerrada + Vi del Priorat o sidra asturiana (a escollir fins esgotar existències) + Val d’un 10% de descompte en la compra dels llibres Lo mig del món, Història universal de Paniceiros, La neu i altres complements circumstancials o Unes quantes coses boniques
ROSER VERNET I ANGUERA és nascuda al Priorat l’any de la pedregada. Com tants d’altres, se’n va de la comarca i durant uns anys viu fora del Priorat i del país. Torna a casa definitivament a l’inici del segle XXI. És addicta als combois, a les grans taules parades, a les paraules i als fets que trenin i possibilitin maneres dignes d’habitar els llocs que ens acullen. I de tot això n’ha sortit Lo mig del món.
XUAN BELLO, nat a Paniceiros l’any 1965, és actualment la veu més important de les lletres asturianes. Poeta, assagista i novel∙lista, és un dels principals defensors de la cultura del seu poble, com donen prova les seves traduccions a l’asturià d’autors portuguesos, gallecs i anglesos. Apassionat de la literatura universal i gran admirador d’escriptors catalans com Salvador Espriu, Josep Pla i d‘Eugeni d’Ors, entre altres —«Vaig aprendre a Catalunya l’amor a les paraules, l’amor a la gent»—. És l’autor d’un gran nombre de llibres en llengua asturiana, entre els quals es destaquen la celebrada Història universal de Paniceiros, La neu i altres complements circumstancials, Unes quantes coses boniques o Incerta història de la veritat.
*Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.
El val de descompte té una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.