BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//NaturaLlibres. Librería especializada en naturaleza y montaña - ECPv6.17.2//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-WR-CALNAME:NaturaLlibres. Librería especializada en naturaleza y montaña
X-ORIGINAL-URL:https://www.naturallibres.com
X-WR-CALDESC:Eventos para NaturaLlibres. Librería especializada en naturaleza y montaña
REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H
X-Robots-Tag:noindex
X-PUBLISHED-TTL:PT1H
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:Europe/Madrid
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20250330T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20251026T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20260329T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20261025T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20270328T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20271031T010000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260815T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260815T203000
DTSTAMP:20260716T101639Z
CREATED:20260716T095408Z
LAST-MODIFIED:20260716T101639Z
UID:73385-1786820400-1786825800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Sumer és aquí... i altres cosmogonies babilòniques de la Creació. Amb Anna Pantinat i Adelina Millet
DESCRIPTION:Sumer és aquí… i altres cosmogonies babilòniques de la Creació\nAmb la professora de llengües semítiques Adelina Millet i l’escriptora Anna Pantinat\, autora de Sumer és aquí \nDissabte 15 d’agost a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Del passat només val allò que es repeteix.»\n  \nLa civilització sumèria es remunta a un temps molt abans del temps\, quan no s’havien separat encara la terra i el cel. Va sorgir d’un caos primordial i a aquell no-res va tornar\, després de col·lapsar degut\, en part\, a detonants mediambientals. Dissabte 15 d’agost a NaturaLlibres excavarem jaciments literaris per explorar la crònica d’un món que s’acaba i sempre torna a començar. Amb la professora de llengües semítiques Adelina Millet i l’escriptora Anna Pantinat\, autora de Sumer és aquí. \n«Quan el cel i la terra\, que encara estaven units\, foren separats\,\ni les deesses mares foren creades\,\nquan la terra fou assentada i la terra fou construïda…»\n  \nSumer era un conjunt de ciutats-estat assentades a l’antiga Mesopotàmia —actual centre-sud d’Iraq— entre el IV i el III mil·lenni abans de la nostra Era. Amb poblacions que arribaren als 350.000 habitants\, abans d’esfondrar-se deixaren un llegat immens de textos gravats en fang: rebuts\, contractes\, testaments\, cartes… i un reduït però fascinant nombre d’obres literàries que ningú com l’Adelina Millet coneix\, traductora de peces fonamentals per entendre la cultura sumèria com l’Enuma Elish\, les línies més ben conservades de la literatura cuneïforme. Set tauletes d’argila descobertes el 1849 a la biblioteca d’Assurbanipal\, a Nínive\, on es detalla bellament l’origen de l’univers. \n«Quan a les altures els cels no havien estat anomenats.\ni a baix la terra no tenia nom\,\nja hi era Apsu\, el primordial\, el seu procreador\,\ni també la creadora Tiàmat\, la paridora de la totalitat.»\n  \nApsu i Tiàmat són els dos mars primordials —un dolç\, l’altre salat— d’on naixeren la primera nissaga de déus. Divinitats joves i escandaloses que\, amb tanta gresca\, no deixaven descansar als seus ancestres. Enfurismats pel mal dormir\, van iniciar una violenta guerra generacional que acabaria amb la mare-oceà esquarterada en mans de Marduk\, artífex de l’ordenació del cosmos tal i com el coneixem avui. I creador d’un giny del tot innovador: la humanitat com a mà d’obra precària per alliberar els déus del cabàs i l’aixada. Més endavant\, quan es descontrolés el cens humà\, es corregiria el desajust demogràfic amb un diluvi universal. \n«Va crear l’huracà\, el vent destructiu\, el tifó\, la tempesta de sorra\,\nel vent de quatre\, el vent de set\, el vent fort\, el vent…»\n  \nDissabte 15 d’agost coneixerem els principals relats mesopotàmics de la Creació i epopeies post-apocalíptiques que els escribes de fa quatre mil anys ja van registrar\, amb una basarda per la pròpia extinció que ens resultarà molt familiar. Planys que han inspirat el darrer llibre de l’artista multidisciplinar Anna Pantinat: Sumer és aquí\, una novel·la composada en seixanta-set cants de versos alexandrins\, amb el rerefons d’una Barcelona destruïda i amb una estudiant de llengües antigues com a protagonista. \n«De la supervivència no vull parlar-ne gaire\,\nno hi ha res més banal que la supervivència:\nel menjar\, el dormir\, rentar-se\, descansar.\nNo hi ha res més banal que la supervivència\,\nla vanitat de l’ésser\, la vanitat del cos.»\n  \nBuscarem paral·lelismes entre Sumer és aquí i les ficcions narrades a l’antiga Mesopotàmia\, on tampoc hi faltaven dones poderoses entre els personatges. Ens preguntarem en quin moment històric va canviar això i els guerrers conqueridors van usurpar-li a la mare Natura el tron. Voldrem saber com va ser el canvi climàtic que patiren fa mil·lennis a l’Orient Pròxim\, quines foren les causes. Pensarem què podem aprendre del seu desastre\, què ens fa humans enmig de les runes… I recordarem el mandat suprem que Marduk va dictaminar: escriure i llegir per recordar. \n\n  \n«Els morts que no va veure són els que més li parlen\, Ii influeixen els gustos\, li duen la contrària. Juguen amb el que creu i l’omplen de perfum.\nI Sumer és aquí per recordar el seu somni.»\n  \n  \n  \n  \nPreu d’inscripció: 5€\nInclou: Assistència a la xerrada + Val de 2€ de descompte en els llibres Sumer és aquí i El Poema Babilònic de la Creació \n  \n  \nADELINA MILLET és professora de llengües semítiques\, literatura bíblica i literatura comparada a la Universitat de Barcelona. Investigadora i actualment secretària acadèmica de l’Institut del Pròxim Orient Antic\, pioner a les excavacions d’universitats espanyoles a Síria durant els anys 2006-2009. Ha publicat i editat diversos textos fonamentals de la literatura mesopotàmica\, al català i a l’espanyol; entre ells\, el Poema de Gilgamesh\, juntament a Lluís Feliu\, guardonats amb el Premi Crítica Serra d’Or de Traducció 2023. \nANNA PANTINAT és autora de quatre llibres de poesia: De sobte\, un estiu (Premi Ventura Gassol 2012\, LaBreu)\, Construcció de la nit (Premi Joan Duch\, 2013\, Editorial Fonoll)\, Qui no s’anomena (Premi Ciutat de Manacor 2017\, Món de Llibres) i Goigs posthumans (Editorial Ultramarinos). Apareix a les antologies Mig segle de poesia catalana. Del Maig del 68 al 2018\, Flamarades sortiran\, Generació (H)original i Tinc una mort petita\, entre d’altres. El seu poema Els déus de l’Olimp tenen casa a Cadaqués\, és triat com un dels millors de l’any durant els Jocs Florals de Barcelona del 2015. És membre del grup d’electro-punk Pentina’t Lula. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Si algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \nEl val de descompte amb caducitat 15/08/2026.
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-sumer-es-aqui-i-altres-cosmogonies-babiloniques-de-la-creacio-amb-anna-pantinat-i-adelina-millet/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/07/sumer-es-aqui.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260822T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260822T203000
DTSTAMP:20260707T140029Z
CREATED:20260618T092938Z
LAST-MODIFIED:20260707T140029Z
UID:73296-1787425200-1787430600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Camí de sirga\, de Jesús Moncada. Amb l'especialista en l'autor Artur Garcia Fuster
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Camí de sirga\, de Jesús Moncada\nTertúlia literària amb el filòleg i investigador moncadià Artur Garcia Fuster \nCompartirem lectura i berenar de La Xurreta Cafè! Amb val de descompte en llibres pels inscrits \nDISSABTE 22 D’AGOST >> 19:00H.  \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Tota la meva vida ha estat presidida pel riu.» JESÚS MONCADA\n  \nEl de sirgar devia ser un ofici dur: arrossegar una embarcació riu amunt\, del Delta fins a l’Aragó; fer-la avançar a contracorrent\, la nau carregada de sellons\, argoletes\, cossis i pitances\, de vegades amb vent advers. Un esforç immens\, paregut al que va ser per Jesús Moncada escriure Camí de sirga\, la novel·la que dissabte 22 d’agost comentarem al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres amb el millor llaüter possible: el filòleg i investigador moncadià Artur Garcia Fuster. \n  \n«Quan les màquines tibaren les sirgues d’acer lligades als pilans i l’edifici va caure enmig d’un núvol de pols\, feia més de tretze anys que la destrucció de la vila havia començat.»\n  \nCamí de sirga comença amb l’enderrocament d’una casa\, la primera que cauria per construir el pantà de Riba-roja sobre l’antiga població de Mequinensa\, de la que tan sols queda un museu i aquesta novel·la\, apedaçada amb la quera que Jesús Moncada va recollir per escriure una obra mestra. La crònica fabulada de cent anys en la intrahistòria d’una vila condemnada des de la primera pàgina a mort. Perquè tots els mons\, siguin grans imperis o un poble de navegants i minaires a la Franja\, tots els mons s’acaben. \n  \n«—Cabdellar i descabdellar\, però el fil sempre és el mateix —va concloure la Sofia\, atenta a les paraules de l’altra.\n—Hi ha coses que no s’esborren mai de la vida.\n—Mai.\n—Són com l’Ebre i com el Segre —va intervenir la Teresa—. L’aigua mai no acaba de passar.»\n  \nCom una riuada\, Camí de sirga et passa per sobre i t’inunda amb un al·luvió de fets i records desbordats per més de cent personatges brillants: l’Arquimedes Quintana i la seva orella perduda al camp de batalla\, amb la que encara pot escoltar els sabres del Marroc; l’Atanasi i la seva resurrecció; els dos Honorats\, aquell que prenia cafè i l’altre\, el seu fill\, que preferia vasets de rom i que tenia enamorada la mula Nicanora amb caramels de poliol; els jocs eròtic-religiosos de la senyoreta d’Albera\, assídua als berenars amb xocolata de la senyora Carlota Torres i Camps\, que encén espelmes als sants per a continuar enriquint-se amb el conflicte armat; els botiguers que emboliquen mongetes amb aiguaforts de Goya; aquell harmònium que toca glòries amb aires sindicalistes; la vídua Feliça de Roderes\, sentinella des del seu Balcó de l’Apocalipsi\, sempre presta a anunciar la fi del món… o l’artista Aleix de Segarra\, finat a Mathausen\, destí igual que la cabaretera Madamfransuà. \nI el lector vinga a sirgar amunt i avall\, des de mitjans del segle XIX cap endavant\, per guerres\, revolucions obreres\, repúbliques\, exilis\, maquis en acció… i una dictadura que seguia flotant quan l’Ebre va cobrir Mequinensa\, el 1971. \n  \n«L’aigua lliscava amb indiferència entre el silenci de trinxeres buides\, filferrades menjades pel rovell\, cases desfetes\, terra llaurada per les bombes. Tanta porfidia i tanta mort —pensava el Nelson— no havien alterat la seva passa: les pluges de tardor i de primavera l’havien inflat\, les ardorades estivals l’enflaquien\, però les aigües no guardaven memòria de la batalla. La memòria era cosa dels hòmens.»\n  \nNascut a Mequinensa el 1941\, Jesús Moncada es va traslladar a Barcelona amb la família quan l’embassament franquista els va deixar sense poble. Conscient de la pèrdua\, va voler recollir les històries i el parlar dels llaüters\, calafats i miners\, pagesos\, comerciants\, mestresses de casa… Van ser vint anys de conversar amb padrins\, prendre notes\, croquis\, fotografies… recollir estris i paperots antics\, confeccionar llistes de paraules i oficis extingits… rescatar memòries de l’oblit. Molt més tard vindria la idea d’escriure Camí de sirga. \n  \n«La memòria poblava inevitablement les runes\, alçava de nou les cases caigudes\, traçava carrers\, reconstruïa places\, retornava gent\, però el vell Nelson s’adonava que el record no li responia amb precisió. Tanta runa acabava per confondre’l. La vila que reedificava amb el pensament no era la d’abans.»\n  \nPublicada el 1988\, la novel·la fou un èxit de crítica i pública immediat\, amb 15.000 exemplars venuts en any i escaig. Dissabte 22 d’agost\, pensarem on rau el misteriós atractiu d’un llibre prodigiós\, de llera profunda i humor cabalós. Pensarem amb qui comparar un autor incomparable com Jesús Moncada. Voldrem saber quins eren els seus referents\, què li agradava llegir a ell\, aficionat com era a les llibreries de vell… Repassarem altres obres seves i preguntarem a l’Artur Garcia Fuster sobre aquell text que el de Mequinensa no va finalitzar\, sota el títol Dante S.A. \nAcompanyarem la sirgada literària d’un berenar casolà inspirat en Camí de sirga i Jesús Moncada. \n  \n«Pertot arreu creixia l’herba. La natura s’apressava a recuperar el terreny perdut feia molts segles\, hi sembrava llavors\, el poblava de criatures. Exèrcits llarguíssims de formigues exploraven camins entre teules trencades\, ràfecs esgrunats\, bigues estellades o panys de paret d’on la intempèrie esborrava l’escalfor humana; sargantilles i dragons escalaven parets; les aranyes teixien paranys entre les branques dels timons i dels romers\, i les serps abandonaven les seves despulles entre la maçoneria abatuda dels porxos de la plaça morisca. El que havien estat cases i carrers es poblava de fresses\, vols i piuladisses.»\n  \n  \nPreu d’inscripció: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en la novel·la + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \nARTUR GARCIA FUSTER (1991) és Doctor en Filologia i especialista en Literatura Catalana Contemporània. Es va graduar a la Universitat de Zadar (Croàcia) on va treballar tres anys com a professor lector de català. Ha publicat el llibre Memòria\, oralitat i ironia a la narrativa de Jesús Moncada (Gara d’Edizions\, 2019)\, fruit de la seva tesi doctoral\, una investigació en profunditat sobre l’obra de l’escriptor de Mequinensa reconeguda amb el Premi Jesús Moncada 2018. I també el recull de relats memorialístics Partint de Zadar (Premi Pare Colom 2022\, Lleonard Muntaner Editor). Actualment treballa d’Assessor de Llengua\, Interculturalitat i Cohesió Social als Serveis Educatius de Santa Coloma de Gramenet i publica crítica literària a la revista digital La Lectora. \n  \n«Si la salut l’hagués acompanyat\, avui\, el pobre Napoleó Bonaparte faria cent noranta-nou anys.»\n  \nJESÚS MONCADA (1941-2005) va créixer a Mequinensa\, va estudiar a Saragossa i als vint-i-cinc anys es va instal·lar a Barcelona per dedicar-se a les seves dues vocacions: la pintura i la literatura. El 1967 va entrar a treballar a l’editorial Montaner y Simón com a ajudant de Pere Calders\, que el va animar a escriure i va prologar el seu primer llibre\, Històries de la mà esquerra (1981). La seva literatura recrea des del principi la Mequinensa perduda sota les aigües: El Cafè de la Granota (1985) i Calaveres atònites (1999) en forma de contes\, Camí de sirga (1988)\, La galeria de les estàtues (1992) i Estremida memòria (1997) en forma de novel·la. El conjunt que ofereix és el gran tapís de la vida en un poble visitat per totes les crueses de la història i gairebé per cap de les comoditats modernes\, tret d’una presa que el va destruir. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*El preu d’inscripció inclou el berenar literari i el val de descompte (amb caducitat 22/08/2026) \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-cami-de-sirga-de-jesus-moncada-amb-lespecialista-en-lautor-artur-garcia-fuster/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/06/cami_sirga.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260829T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260829T203000
DTSTAMP:20260801T094036Z
CREATED:20260729T151906Z
LAST-MODIFIED:20260801T094036Z
UID:83926-1788030000-1788035400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. David Hockney: No es pot aturar la primavera. Amb el divulgador de l'art Miquel del Pozo i la pintora Victòria Tubau
DESCRIPTION:David Hockney: No es pot aturar la primavera\nXerrada amb el divulgador de l’art Miquel del Pozo — Dissabte 29 d’agost a les 19:00h \nTaller d’interpretació artística dels arbres\, amb la pintora Victòria Tubau — Dissabte 29 d’agost al matí \niiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«El bosc sempre és viu si el mires.»\n  \nUn bosc és llum\, color. Pinzellades de canvi\, repetició\, moviment. Un bosc són ulls d’artista que miren detingudament com passa el temps. Primavera\, estiu\, tardor\, hivern. Dissabte 29 d’agost a NaturaLlibres\, ens emboscarem en l’obra de David Hockney per descobrir un pintor enlluernador\, en unes #TrobadesNL amb el divulgador de l’art Miquel del Pozo. \n«No et pots avorrir de la natura. El món és molt\, molt bonic si el mires. Però la majoria de la gent no mira gaire atentament.»\n  \nEls ulls de David Hockney quedaven esgotats de tant mirar. Ho observava tot amb tanta intensitat que era inclús capaç de veure com creix l’herba i de pintar la fotosíntesi —casi es diria—\, en quadres de gran format on els arbres són els principals retratats —més famosos que les celebrities que va pintar— amb una estima només comparable a la que sentia per Stanley i Boodgie\, els companys teckels de l’artista. \n«Els arbres són la manifestació més poderosa de la força vital que podem contemplar. No hi ha dos arbres iguals\, com ocorre amb les persones. Tots són una mica diferents per dins i semblen una mica diferents per fora.»\n  \nEren els seus tòtems. Arbres nemerosos\, majúsculs\, encimbellats. També troncs talats. \n«Van talar alguns dels arbres que jo havia estat dibuixant. Al principi em vaig enfadar\, però després t’adones que tens un nou tema: és mort\, no és mort? La fusta sempre és viva si la mires.»\n  \nEls va representar sota el sol de Califòrnia\, al Gran Canyó de Colorado\, vora piscines de Hollywood… Però\, sobretot\, als Wolds de Yorkshire\, el paisatge de joventut on va tornar a la saó de la seva vida\, quan ja era un artista més que consagrat\, prop dels vuitanta anys. \n«Quan de veritat mires la natura com ho he fet jo… vull dir\, mirar-la de veritat\, llavors t’adones ràpidament que som simples insectes\, petites criatures estúpides. I això et dóna certa humilitat.»\n  \nAfectat de sinestèsia des de petit\, va acolorir el paisatge gris britànic d’una iridiscència infinita. Pintava sense treva les vint-i-quatre hores del dia\, des de la sortida del sol fins la foscor. Tan sols va apartar els pinzells durant divuit mesos… per culpa de Proust\, absort en La recerca del temps perdut. Un temps que també va obsessionar a David Hockney\, que va documentar els canvis d’estacions de forma entusiasta\, amb el deliri explosiu de finals de maig per veure la florida proustiana de l’arç blanc. \n«La natura\, mai\, mai et decepciona.»\n  \nUns arbres\, els de David Hockney\, que es mouen; no saps com\, però es mouen. Faigs\, freixes\, sicòmors… que tant podien créixer sobre el llenç com sobre la pantalla d’un iPhone o un iPad. Innovador com pocs\, va emprar sense complexos polaroids\, impressores làser\, màquines de fax\, fotocopiadores\, programes informàtics… amb tanta mestria com el pinzell i el llapis —que en el seu moment foren també tecnologia punta—\, atret per qualsevol eina capaç de reproduir imatges. \n«Saps que ets un artista des del moment en què fas trampes en honor de la bellesa.»\n  \nDissabte 29 d’agost\, amb David Hockney i Miquel del Pozo practicarem l’art de mirar\, a fi de no perdre la capacitat de meravellar-se per cada engruna de món. Amb el propòsit de viure cada segon a tot color. \n  \n«La gent considera el color com una cosa superficial i poc seriosa. Però\, quina és l’alternativa? Foscor i mort.»\n  \n  \n  \nPreu d’inscripció: 5€\nInclou: Assistència a la xerrada + Val de 2€ de descompte en els llibres de David Hockney \n  \n  \nTALLER D’INTERPRETACIÓ ARTÍSTICA DELS ARBRES \nCom a prèvia\, dissabte 29 d’agost al matí\, ens aproparem a Farrera per fer el que tan bé se li donava a David Hockney: retratar arbres. En un taller a càrrec de la pintora Victòria Tubau\, amb qui ens aproparem als savis de fusta amb mirada artística. \n\nObjectiu: Aproximar-se als arbres com a figura plàstica viva\, com a un ésser que es mou i canvia\, que acumula i transmet sentiments. A fi d’interpretar aquestes emocions a través de la tècnica pictòrica que inspiri a cada participant\, sigui abstracta o figurativa.\nPrograma:\n\nVisita de l’estudi artístic de la Victòria Tubau a Farrera per comentar l’obra exposada i conèixer les múltiples tècniques i punts de vista que podem emprar a l’hora de representar els arbres.\nTreball artístic als prats de la Cultia\, on cada participant triarà un arbre per començar a retratar: observació atenta\, esbós i dibuix.\nCompartirem l’experiència i els treballs a la tarda\, després de la xerrada amb el Miquel del Pozo\, on podrem comparar els nostres arbres amb els boscos de David Hockney.\n\n\nMaterial necessari: Paper amb suport rígid o bloc de notes; llapis de colors i/o altres tècniques si es tenen coneixements previs (aquarel·la\, pastel\, pastel a l’oli…); cadira o tamboret portàtil (qui en necessiti)\, calçat còmode\, una mica d’aigua i un barret pel sol.\nRequisits: Taller dirigit a les persones inscrites a la xerrada David Hockney: No es pot aturar la primavera\, que tindrà lloc dissabte 29 d’agost a les 19:00h a NaturaLlibres. No cal tenir cap experiència artística prèvia\, sinó ganes d’explorar i de gaudir un matí a la natura interpretant els arbres. \nDurada: De 10:00 a 13:00h\nPreu d’inscripció: 10€ (adults) / 5€ (menors d’edat)\n\n  \n  \n  \nMIQUEL DEL POZO (Girona\, 1981) és de formació arquitecte\, màster de Teoria i Història de l’Arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya. Però ja fa anys que es dedica professionalment a la divulgació d’art a la ràdio (Cadena Ser)\, a la televisió (betevé) i a les xarxes socials (#MA140). Conferenciant a diferents institucions culturals com el Museu Nacional d’Art de Catalunya\, el Museo del Prado\, la Fundació Atrium Artis\, la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya i CaixaForum. Centra els seus estudis en la relació de l’ésser humà amb les imatges\, des dels seus orígens fins als nostres dies\, amb una mirada transversal que cerca les relacions entre pintura\, literatura\, escultura\, arquitectura\, cinema i dansa. Publica articles a llibres col·lectius i revistes. El 2019 rep el Premi Ciutat d’Open House Madrid al millor ús de les xarxes socials. \nVICTÒRIA TUBAU és pintora\, il·lustradora i escriptora. Els seus dibuixos han il·lustrat llibres infantils\, diaris i revistes. Com a escriptora ha guanyat el premi Vaixell de Vapor de narrativa infantil. El que més l’entusiasma és el temps que dedica a l’observació\, al dibuix\, a la pintura\, a la interpretació en color del món que l’envolta\, sigui aquest un arbre\, un parell de sabates o uns  núvols viatgers en el cel immens.  \nDAVID HOCKNEY (Bradford\, 1937 – Londres\, 2026) va ser un dels artistes contemporanis més coneguts pel públic i més aclamats per la crítica\, que el va voler catalogar dins l’art pop\, malgrat ell no s’hi identifiqués mai\, defugint sempre l’acadèmia. Va crear les seves obres en pràcticament tots els suports possibles —pintura\, dibuix\, escenografia\, fotografia\, gravats\, pantalla…— i va ampliar les fronteres de tots ells\, reinventant la pintura paisatgística britànica. És autor de llibres com Una historia de las imágenes: de la caverna a la pantalla del ordenador o No se puede detener la primavera. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Si algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \nEl val de descompte amb caducitat 15/08/2026.
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-david-hockney-no-es-pot-aturar-la-primavera-amb-el-divulgador-de-lart-miquel-del-pozo/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/07/SaveClip.App_531428033_1234505692021700_1430807233935181783_n-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260905T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260906T130000
DTSTAMP:20260807T151337Z
CREATED:20260807T111125Z
LAST-MODIFIED:20260807T151337Z
UID:83989-1788631200-1788699600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Ocells que nien als llibres: Birdwatching literari-musical
DESCRIPTION:Ocells que nien als llibres: Birdwatching literari-musical\nDissabte 5 de setembre a les 18:00h \nXerrada i lectura amb la crítica literària Xènia Dyakonova \nAcompanyada de la violoncelista Amparo Lacruz  \niiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii \nDiumenge 6 de setembre al matí \nSortida ornitològica amb la biòloga acústica Olga Jordi  \niiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Un poema sempre hauria de contenir ocells dins.» MARY OLIVER\n  \nConeguda és la gran capacitat adaptativa dels aucells: des de l’Antàrtida a l’Amazònia\, del Pirineu a Barcelona\, sobrevolen tots els cels\, també els de la literatura. Dissabte 5 de setembre a NaturaLlibres\, farem albiraments dins els llibres\, en un Birdwatching de lectures i música amb la poeta i crítica literària Xènia Dyakonova\, el violoncel volàtil d’Amparo Lacruz i l’ornitòloga Olga Jordi. \n«Cada cop s’interessava més pels ocells. Segurament\, fos un signe d’envelliment.» VIRGINIA WOOLF\n  \nSeria un espècimen molt rar\, un escriptor que no hagués parlat amb ocells mai: estan les aus necròfagues que a la Ilíada s’alimenten de grecs i troians\, el puput de Farid al-Din Attar\, el pardal de Catul\, el gamarús de Shakespeare —tu-whit\, tu-who—\, el rossinyol que li va trencar el cor a Keats\, el corb d’Edgar Alla Poe —Never-nevermore!—\, l’albatros de Coleridge i de Baudelaire\, el grifó de Puixkin\, l’oriol d’Emily Dickinson\, la cogullada de Verdaguer\, l’estornell de Virginia Woolf\, les tretze maneres de mirar una merla de Wallace Stevens\, el mussol de Federico García Lorca i d’Alice Oswald\, la ràdio ocellívola de Julian Tuwim\, el calidris d’Elizabeth Bishop\, el faisà de Sylvia Plath\, l’au engabiada de Maya Angelou\, l’estruç de Gloria Fuertes\, el colibrí de Ray Bradbury\, l’uccello di fuoco d’Alda Merini\, els dodos d’Eduardo Chirinos\, les tòrtores d’Ida Vitale\, la garsa de Czesław Miłosz\, les gavines de Joan Margarit… o la mallerenga setciències de Len Howard\, naturalista i música britànica que va revolucionar l’ornitologia amb els seus estudis. \n«Torzal parecía entender siempre lo que yo le decía y\, al contrario que a otros pájaros\, de joven le gustaba que la acariciaran. […] Un día […] le dije: “bésame”. Con gran sorpresa mía se apresuró a rozar mi nariz con su pico —que es el beso del pájaro—. Imaginé que esa reacción era casual pero al día siguiente contestó a mis palabras de la misma manera y siguió haciéndolo así toda su vida.» LEN HOWARD\n  \nDissabte 5 de setembre\, examinarem una petita mostra de la immensa diversitat d’avifauna literària\, a partir de les històries i textos seleccionats per la Xènia Dyakonova… i amb els que porteu per llegir entre el públic! Un estol de lectures que refilarà amb el violoncel d’Amparo Lacruz i una tria de peces musicals inspirada en els nostres amics emplomallats. \n«Una merla va seure a l’antena de TV\,\ncantava una cançó dolça de jazz.»\nADAM ZAGAJEWSKI\n  \nBelles lletres que ens ensenyen a mirar d’una altra manera la verderola\, la gralla\, el trencalòs\, la perdiu blanca… Més encara si el lector disposa d’unes competències ornitològiques bàsiques\, que podrem adquirir diumenge 6 de setembre al matí\, en una sortida de camp impartida per la biòloga acústica Olga Jordi\, on aprendrem a xerrotejar amb els ocells més propers i els de pas\, que justament estaran aleshores migrant. \n«Què diuen els ocells\nAneu-ho a demanar a ells mateixos\, si us volen respondre.» \nJACINT VERDAGUER\n  \nConeixerem els seus dialectes\, colors\, costums… i els impactes sonors que els afecten\, conscients que més de cinc-centes espècies corren perill d’extingir-se en el proper segle. I com volaran\, sense ocells\, els poetes? \n  \n  \nPreu d’inscripció a la xerrada: 7€\nInclou: Assistència a la xerrada i concert + Val de 2€ de descompte en els llibres ocellaires seleccionats \n  \nPreu d’inscripció al taller: 15€\nDuració: De 9:00h a 13:00h\nEs recomana: Portar prismàtics i auriculars de cable per les escoltes amb micròfons \n  \n  \n«Som de la tribu de la Cacatua Blanca\ni fem la dansa de l’emú.»\n  \nXÈNIA DYAKONOVA (Sant Petersburg\, 1985) és poeta\, traductora\, crítica literària i professora d’escriptura. L’any 1999\, amb tretze anys\, es va traslladar amb la seva família a Barcelona\, on va estudiar Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la UB. A partir de l’any 2001\, va publicar nombroses seleccions de poemes en les revistes literàries de Sant Petersburg i Moscou. En la seva llengua materna ha publicat tres reculls de poesia\, i en català\, dos volums\, Per l’inquilí anterior i Dos viatges. També és l’autora del llibre de crítica Apunts de literatura russa i un afegit polonès. A banda de publicar obra pròpia\, ha traduït del rus al català novel·les\, assaigs\, poemes i articles periodístics de diversos autors\, entre els quals destaquen Anton Txèkhov\, Anna Politòvskaia i Alexander Kuixner. Ha rebut el premi Vidal Alcover de traducció per Narracions de Nikolai Leskov i el III Premi PEN per la traducció de A banda i banda del petó de Vera Pàvlova. En l’actualitat imparteix classes a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i col·labora amb diferents mitjans escrits i audiovisuals. \nAMPARO LACRUZ és violoncelista. Una apassionada per la música de cambra\, una entusiasta de la docència i un amant de la Natura. La seva versatilitat li ha portat a buscar nous camins i a establir un fluid diàleg amb les arts escèniques\, el jazz i la música del nostre temps. Ha realitzat gires a Europa\, América i Àsia. Una important discografia és testimoni de la seva activitat. Tant les seves Suites de Bach\, com els CDs Winter in flames (Sonates de Chopin i Bridge) i Brahms & Röntgen en duo amb el pianista Andreu Riera\, el seu enregistrament de la Sonata de Robert Gerard amb el pianista Emili Brugalla\, i els àlbums amb el Trio Kandinsky Clara Schumann i Johannes Brahms\, Schoenberg i Barcelona i Joan Guinjoan: música de cambra han rebut excel·lents crítiques. Actualment és professora de violoncel i música de cambra del Conservatori Superior del Liceu de Barcelona. \nOLGA JORDI és biòloga especialista en bioacústica\, ornitologia\, ecologia i muntanyes\, formalment catalogada com a Doctora en Biodiversitat\, amb una tesi sobre el gall fer al Pirineu català. Porta anys en el món de la conservació i la gestió de la biodiversitat\, des dels circumspectes despatxos administratius\, fins als salvatges escenaris naturals. Els últims temps s’ha decantat per escoltar més detingudament els ocells i els boscos\, sempre en paral·lel a la divulgació i l’educació ambiental. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Si algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \nEl val de descompte amb caducitat 15/08/2026.
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-ocells-que-nien-als-llibres-birdwatching-literari-musical/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/08/BIRDWATCHING-e1786100586876.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260912T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260912T193000
DTSTAMP:20260725T082712Z
CREATED:20260724T083819Z
LAST-MODIFIED:20260725T082712Z
UID:83833-1789236000-1789241400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Amada\, de Toni Morrison. Tertúlia i berenar literaris amb la traductora Esther Tallada
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Amada\, de Toni Morrison\nTertúlia literària amb la traductora  Esther Tallada \nCompartirem lectura i berenar de La Xurreta Cafè! Amb val de descompte en llibres pels inscrits \nDISSABTE 12 DE SETEMBRE >> 18:00H.  \niiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«No\, no hi ha re que es mori mai.»\n  \nNo s’ha de tenir por als fantasmes del passat. A Toni Morrison no l’espantaven. De fet\, va guanyar el Premi Nobel de Literatura per com els va saber mirar de front\, desenterrant traumes i alliberant la memòria esclavista\, en novel·les com la que comentarem dissabte 12 de setembre al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres amb la seva traductora al català\, Esther Tallada: Amada. \n«Allà ont és fosc em dic Amada.»\n  \nReconeguda amb el premi Pulitzer l’any 1888\, Amada es considera una de les millors novel·les de Toni Morrison\, inspirada en una notícia esfereïdorament real: la d’una esclava fugitiva que\, en ser capturada\, va preferir donar mort a la seva filla abans que entregar-li un futur de crueltats i abusos\, en un acte d’amor brutal: suprimir una vida per salvar-la. \n  \n«Un home no és re més que un home —deia la Baby Suggs—. Però\, un fill? Un fill ja sí que és algú.»\n  \nA la novel·la\, l’esclava pròfuga és la Sethe; fa divuit anys que es va escapar i viu en llibertat al 124 de Bluestone Road\, en una casa prop de Cincinnati\, al camp\, amb la seva filla Denver i un esperit trist\, o enrabiat\, o maliciós… qui sap. Intenten prosperar i oblidar\, fins que un bon dia el passat es corporitza amb la visita d’en Paul D. —un antic company de la plantació esclavista— i amb l’aparició d’una jove inquietant que es fa dir Amada i ho trastocarà tot. També el confort del lector. \n  \n«1874 i encara hi havia blancs que anaven desbocats. Ciutats senceres que havien netejat de negres; vuitanta-set linxaments en un any només a Kentucky; quatre escoles per a nensdecolor calcinades; homes ja fets assotats com criatures; criatures assotades com adults; dones negres violades per tota la trepa d’assaltants; propietats robades\, colls trencats. Sentia olor de pell\, de pell i de sang calenta. La pell era una cosa\, però la sang humana coent-se en una foguera de linxament n’era tota una altra. La fetor pudia.»\n  \nAmbientat a Ohio durant la Reconstrucció (1865-1877)\, quan es desfermà una violència racial eixelebrada després de la Guerra Civil Nord-Americana\, Amada és un llibre dedicat als milions de negres que van morir esclavitzats\, víctimes d’un sistema econòmic a gran escala basat en el treball no remunerat.  \nCada pàgina és una fuetada d’atrocitats brutals\, com les que la minoria negra dels Estats Units havia de suportar. Persones a les que se’ls hi va arrabassar fins i tot la identitat\, el dret a estimar\, a ser mare i a ser filla\, a quedar-se mirant les tonalitats d’un crepuscle embadalida. \n  \n«El seu passat havia estat com el seu present —insuportable— i\, com que sabia que la mort podia ser qualsevol cosa menys oblit\, aprofitava la mica d’energia que li quedava per contemplar colors.\n—Porta’m una mica de malva\, si en tens. I si no\, rosa.»\n  \nEls de Toni Morrison són personatges cruelment fustigats\, però que troben en la Natura un desig anestesiant. La mateixa autora era una jardinera apassionada: una de les seves plantes més estimades era una Crassula ovata nascuda d’un esqueix pertanyent a Nelson Mandela\, o aquell Salix babylonica centenari que va partir en dos l’huracà Sandy… Cultivava pensant en les papallones i els ocells; esparvers\, cardenals\, colibrís… que sobrevolen\, poderosos\, les seves narracions. \n  \n«si els deixaves fer et negaven poder escoltar els coloms o embadalir-te amb el clar de lluna. Així doncs\, et protegies i estimaves en petit. Triaves les estrelles més menudes del firmament per fer-les teves. […] Brins d’herba\, salamandres\, aranyes\, pigots\, escarabats\, un reialme de formigues. Més gran que allò\, ja no servia. Una dona\, una criatura\, un germà: un amor tan gran t’esqueixava de dalt a baix\, si eres a Alfred\, a Geòrgia.»\n  \nAmb Esther Tallada repassarem la trajectòria d’una autora que va publicar el seu primer llibre als 39 anys —The Bluest Eye— i cinc novel·les després ja guanyava el Nobel de Literatura\, el 1993. Era la primera dona negra en rebre’l. També va ser la primera dona negra en aconseguir el Premi Nacional de la Crítica per Song of Solomon\, el Pulitzer per Beloved\, un lloc a l’Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres i un puesto de treball a l’editorial Random House\, on va donar veu a figures clau de la cultura afromaericana com Gayl Jones\, Toni Cade Bambara\, James Baldwin\, Lucille Clifton\, Angela Davis o Muhammad Ali.  \nGràcies\, tot\, a un talent immens i a l’amor d’uns pares que es van trencar les banyes per a que Chloe Ardelia Wofford —el seu nom de naixement— estudiés. Descendent d’un avi esclau\, un dels apartaments on va residir de petita va ser presa de les flames\, incendiat pel mateix propietari quan la família no va poder pagar el lloguer\, que era de quatre dòlars al mes. \n  \n«Segueix les flors dels arbres —va dir—. Les flors dels arbres i prou. Quan elles avancin\, tu avança. Arribaràs allà on vols anar quan no quedaran flors.»\n  \nDissabte 12 de setembre\, Esther Tallada ens explicarà les dificultats de traduir l’estil punyent i carnal de Toni Morrison\, amb tota la seva varietat d’accents\, tons i registres… Portarem a debat els dilemes ètics que planteja la novel·la i agafarem aire per compartir impressions lectores\, fragments subratllats… i un berenar casolà a càrrec de La Xurreta Cafè inspirat en Amada. \n  \n«—L’has robat\, el garrí\, oi?\n—Nossenyor —va dir en Sisu\, que almenys va tenir la decència de no aixecar els ulls i deixar-los fixos en la carn.\n—Em vols fer creure que no l’has robat tu? Sí\, sí: et miro a tu.\n—Nossenyor. Jo no l’he robat.\nEl mestre d’escola va somriure.\n—Però l’has mort tu?\n—Sissenyor. Jo l’he mort.\n—I tu l’has esquarterat\n—Sissenyor.\n—I l’has cuit?\n— Sissenyor.\n—Molt bé. I te l’has menjat?\n—Sissenyor. Això sí.\n—I encara em vols fer creure que això no és robar?\n—Nossenyor. No és robar.\n—I doncs\, què és?\n—Manteniment i millores a la seva propietat\, senyor.»\n  \n  \nPreu d’inscripció: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en la novel·la + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \nESTHER TALLADA (Alella\, 1975) és llicenciada en Traducció i Interpretació i postgraduada en Assessorament Lingüístic en els Mitjans Audiovisuals. Fa més de vint anys que es dedica a la traducció\, fent parlar en català autors com William Faulkner\, George Orwell\, Daniel Defoe\, Elizabeth Strout\, Willa Cather o Toni Morrison entre molts d’altres. Del 2004 al 2011 va fer de professora de llengua\, història i cultura catalanes a la Universitat de Glasgow. D’aleshores ençà ha fet de professora associada a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat Internacional de Catalunya. \nTONI MORRISON (Lorain\, 1931 – Nova York\, 2019) va ser editora i més tard novel·lista i assagista. Va escriure onze novel·les\, entre les que destaquen Amada (Beloved\, 1987)\, The Bluest Eye (1970)\, Song of Solomon (1977) i Paradise (1998)\, entre d’altres. Va alternar el treball de professora d’Humanitats a la Universitat de Princeton amb l’activitat literària. A les seves obres va plantejar la problemàtica de la població negra als Estats Units\, especialment la situació de les dones. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*El preu d’inscripció inclou el berenar literari i el val de descompte (amb caducitat 12/09/2026) \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-amada-de-toni-morrison-tertulia-i-berenar-literaris-amb-la-traductora-esther-tallada/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/07/amada.png
END:VEVENT
END:VCALENDAR