BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//NaturaLlibres. Librería especializada en naturaleza y montaña - ECPv6.15.20//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-WR-CALNAME:NaturaLlibres. Librería especializada en naturaleza y montaña
X-ORIGINAL-URL:https://www.naturallibres.com
X-WR-CALDESC:Eventos para NaturaLlibres. Librería especializada en naturaleza y montaña
REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H
X-Robots-Tag:noindex
X-PUBLISHED-TTL:PT1H
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:Europe/Madrid
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20250330T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20251026T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20260329T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20261025T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20270328T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20271031T010000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260507T183000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260507T200000
DTSTAMP:20260506T015415
CREATED:20260307T161745Z
LAST-MODIFIED:20260423T084106Z
UID:72051-1778178600-1778184000@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Cicle de Lectura Lenta amb Vanesa Freixa: Trenes d'herba dolça
DESCRIPTION:Cicle de Lectura Lenta: Trenes d’herba dolça\, de Robin Wall Kimmerer\nDijous 9 d’abril\, dimecres 22 d’abril\, dijous 7 de maig i dijous 21 de maig a les 18:30h \nAmb l’activista i escriptora Vanesa Freixa \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«La mateixa terra que ens nodreix és sacrificada per alimentar la injustícia.» ROBIN WALL KIMMERER\n\n  \nLa lentitud és anticapitalista.\nLa lentitud és revolucionària.\nLa lentitud és posar la vida al centre. \nAquest és el convenciment del Cicle de Lectura Lenta de NaturaLlibres\, un espai de raonament pausat per aturar-se\, amb un llibre i en comunitat\, a pensar. Coordinat per l’escriptora i activista Vanesa Freixa. \nPerquè llegir —llegir fondament— és lent.\nReflexionar és lent.\nDeliberar és lent.\nEl canvi és lent. \n  \nQUÈ ÉS EL CICLE DE LECTURA LENTA? \n\nUn espai per crear i compartir pensament a partir d’una lectura en comú.\nQue encetarem amb Trenes d’herba dolça\, de Robin Wall Kimmerer.\nEn sessions de treball conduïdes per l’escriptora Vanesa Freixa.\n\nCOM FUNCIONA EL GRUP DE LECTURA LENTA? \n\nRecorrerem el llibre juntes i a trams\, en quatre sessions: dijous 9 d’abril\, dimecres 22 d’abril\, dijous 7 de maig i dijous 21 de maig.\nDividirem Trenes d’herba dolça en quatre parts\, que comentarem en profunditat a cada una de les quatre sessions corresponents\nLes persones inscrites hauran d’haver-se llegit (o almenys haver començat) el text de la sessió per participar-hi\nSeran grups de pensament i debat reduïts (màxim 10 persones)\, a fi de facilitar la participació i convergència d’idees\nPreu d’inscripció: 6€/sessió o 20€ el cicle complet (inclou val de 2€ de descompte en llibres)*\n\n  \n«Trenes d’herba dolça és\, per jo\, un llibre capital. Un dels que m’ha fet prendre més consciència del nostre lloc en el món\, del sentit del coneixement tradicional traspassat de generació en generació\, de la importància de teixir vincles forts amb la natura que som.» VANESA FREIXA\n  \nSINOPSI DEL LLIBRE \nCom a botànica\, Robin Wall Kimmerer es formula preguntes sobre la natura amb les eines de la ciència. Com a membre de la nació de ciutadans potawatomi\, considera que les plantes i els animals són els mestres més ancians que tenim a l’abast\, malgrat haguem oblidat com escoltar les seves veus. A Trenes d’herba dolça\, Kimmerer uneix aquestes dues branques del coneixement —pensament científic i saviesa indígena— per demostrar com d’indispensable és per a l’existència de tots la nostra relació recíproca amb la resta del món viu. Una relació trenada per la generositat de la Terra i la gratitud mútua entre tots els seus éssers. \n  \nSESSIÓ 1 — Dijous 9 d’abril: Plantar herba sagrada \nComentarem: Fins al capítol Hammamelis inclòs \n  \n«Però quan el menjar no prové d’una bandada d’oques del cel\, quan un no sent les plomes refredant-se entre les mans i no sap que una vida s’ha entregat per la seva\, quan no hi ha gratitud a canvi\, aquest aliment no satisfà.»\n  \nSESSIÓ 2 — Dimecres 22 d’abril: Ocupar-se de l’herba sagrada  \nComentarem: Del capítol La tasca d’una mare fins al capítol Mishkos inclòs \n  \n«Se’ls hi havia inculcat la noció de que la millor manera de protegir una espècie en perill era deixar-la a la seva sort i mantenir-la fora de l’abast dels humans. En canvi\, aquelles praderies ens estaven dient que per a l’herba sagrada els éssers humans som part del sistema\, i una part essencial.»\n  \nSESSIÓ 3 — Dijous 7 de maig: Recollir herba sagrada  \nComentarem: Del capítol Nació de l’Auró fins al capítol Fer arrels \n  \n«Ser naturalitzat implica viure com si aquesta fos la terra que et dóna de menjar\, com si aquests fossin els rierols dels que beus\, com si formessin part del teu cos i alimentessin el teu esperit. Que és aquí on lliuraràs els teus dons i coneixeràs les teves responsabilitats. Ser naturalitzat suposa viure com si el futur dels teus fills importés\, cuidar de la terra com si les nostres vides i les vides de tots els nostres parents depenguessin d’això. Perquè en realitat és així.»\n  \nSESSIÓ 4 — Dijous 21 de maig: Trenar herba sagrada \nComentarem: Del capítol Umbilicària fins al final \n  \n«Va comprendre que crear una llar implicava alguna cosa més que construir una casa o plantar una pomera. Que era necessari realitzar un procés de sanació\, tant per a mi com per a la terra.»\n  \n  \nPreu d’inscripció : 6€/sessió o 20€ el cicle complet*\nInclou: Participació a la tertúlia + Val de 2€ de descompte en llibres \n  \n  \n  \nVANESA FREIXA és autora del llibre Ruralisme (Ara Llibres i Errata Naturae) entre d’altres textos on\, partint de la seva experiència personal i professional\, reflexiona amb mirada crítica sobre qüestions socials\, ambientals i culturals\, partint de la lectura i l’escriptura com espai d’inspiració per a impulsar el pensament i l’acció. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Oferta de descompte aplicable el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \nEl bonus del cicle complet no tindrà dret a devolucions parcials en cas de no assistir a algunes de les sessions per causes al·lienes a NaturaLlibres. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-cicle-de-lectura-lenta-amb-vanesa-freixa-trenes-dherba-dolca/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/03/GLL-e1772900235612.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260516T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260516T193000
DTSTAMP:20260506T015415
CREATED:20260417T110152Z
LAST-MODIFIED:20260422T100548Z
UID:72687-1778954400-1778959800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Bocafoscant de contes i música: Els animals de Kafka. Amb Joan Ferrarons i amb Lluc i Joan Casares
DESCRIPTION:Bocafoscant de contes i música: Els animals de Kafka\nXerrada i lectura amb l’investigador i traductor Joan Ferrarons i Llagostera  \nI amb el blues kafkià de Lluc i Joan Casares \nDissabte 16 de maig a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Una gàbia va anar a buscar un ocell.»\n\n  \nFranz Kafka era un ocell; una graula (Corvus frugilegus)\, més concretament\, que és el significat del seu cognom en txec. Es sentia un ocell\, no obstant\, fracassat\, impossibilitat per a volar; un còrvid engabiat entre les reixes de l’existència pròpia\, que buscava una sortida en el cra-cra de l’escriptura. Amb aquest patiment\, l’autor de La transformació va covar una obra única\, hàbitat de nombrosos animals més enllà dels escarabats. Una fauna kafkiana que dissabte 16 de maig examinarem a NaturaLlibres\, en un Bocafoscant de contes i música amb l’investigador i traductor Joan Ferrarons i Llagostera i amb el blues de Lluc i Joan Casares\, al saxo i a la bateria. \n«Jo no escric literatura: soc literatura.»\n  \nFrank Kafka era un ocell i era un gos i un xacal i un voltor i un mico i una rata i un talp… i tots i cada un del centenar d’animals que protagonitzen molts dels seus relats\, aforismes i cartes; entre ells\, el cavall d’Alexandre el Gran transformat en advocat o un coleòpter aterrat en recordar que la nit anterior era un ésser humà. \n«Un matí que en Gregor Samsa es va despertar d’uns somnis agitats\, es va trobar al llit transformat en un insecte monstruós.»\n  \nCriatures indefinides\, híbrides\, a mig camí entre l’home i l’animal\, que pensen i parlen i pateixen les mateixes ambicions i angoixes de la nostra espècie: l’alienació\, la desemparança i el desencant\, la tensió entre l’individu i la societat\, la tirania i la precarietat existencial\, el qüestionament de l’art i la sempre eixorca llibertat… \n«L’animal li pren el fuet a l’amo i l’animal es fustiga a si mateix per convertir-se en amo.»\n  \nDissabte 16 de maig\, amb Joan Ferrarons tractarem d’esbrinar què saben i què volen dir-nos els animals de Franz Kafka. Llegirem alguns relats i repassarem la biografia de l’autor per veure quins trets comparteix amb el mico d’Informe per a una acadèmia\, amb el talp d’Un mestre rural o amb la ratolina Josefina\, conscients que l’escriptor tenia aversió a les interpretacions. \n«Tot el coneixement\, la totalitat de preguntes i respostes es troba en el gos.»\n  \nNovel·les i relats que Kafka escrivia durant la nit\, després d’una jornada laboral que complia en una companyia d’assegurances amb tanta diligència com desgrat. Jove fatídic però també vitalista\, que xalava nedant al Moldava\, donant llargues passejades a l’aire lliure\, apassionat per la jardineria\, que cultivava endemés les seves pròpies verdures… \n«El nostre món no és sinó un mal humor de Déu\, un mal dia.»\n  \nDivertit\, enamorat\, sensible\, bondadós\, amb una fonda empatia cap als més vulnerables i dèbils; per això es va fer vegetarià… per acabar d’irritar al seu pare/tirà. \n«Si hom fos un indi\, sempre a punt\, i sobre el cavall galopant\, vinclant-se en l’aire\, sempre vibrant damunt el terra retrunyent…»\n  \nFrank Kafka es sentia\, en definitiva\, un bitxo estrany\, espantat com ho estaria una cuca per les trepitjades de la vida. Dissabte 16 de maig\, el sotjarem a través dels seus escrits més animals\, en un Bocafoscant de contes musicat pel blues kafkià de Lluc Casares al saxo i Joan Casares a la bateria. \n  \n  \nPreu d’inscripció al Bocafoscant de neu: 7€\nInclou: Assistència a la xerrada + Concert kafkià + Val de 2€ de descompte en la compra dels llibres de Frank Kafka \n  \n  \n«Comença d’una vegada a ser qui ets\, enlloc de calcular qui seràs.»\n  \n  \nJOAN FERRARONS I LLAGOSTERA és filòsof de formació\, docent universitari\, investigador en l’àmbit dels estudis interculturals i traductor d’autors com Hermann Hesse\, Friedrich Nietzsche\, Siegfried Lenz\, Bertha von Suttner\, Lutz Seiler\, Frédéric Gros o Franz Kafka\, de qui ha traduït Carta al pare\, el recull de relats Paràboles i paradoxes\, El castell (Premi de Traducció Montserrat Franquesa 2020) i El procés. Una altra fita a destacar és la seva versió d’A passes cegues per la terra de Leib Ròkhman\, la primera novel·la traduïda directament de l’ídix al català. Amant i estudiós del folklore i la literatura oral\, és membre del Grup d’Estudis Etnopoètics de l’IEC. \nLLUC CASARES i JOAN CASARES són germans i toquen junts des de que tenen memòria. Amb un entorn familiar molt predisposat —el seu pare\, Pau\, també és músic de jazz—\, la música simplement ha estat part intrínseca de les seves vides. Tots dos han estudiat a conservatoris d’Amsterdam i a centres de prestigi nord-americans com son la Juilliard School de Nova York o el Temple University de Filadèlfia. Han participat en innumerables projectes junts\, han fet centenars de concerts junts\, han gravat més de vint discs cadascú —una desena com a líders dels seus projectes— i co-lideren el segell discogràfic The Changes amb més de cinc anys de recorregut. \n\n\n\n\n\n\n  \n  \n  \n*Val de descompte amb caducitat 16/05/26. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-bocafoscant-de-contes-i-musica-els-animals-de-kafka-amb-joan-ferrarons-i-amb-lluc-i-joan-casares/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/04/kafka2.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260523T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260523T193000
DTSTAMP:20260506T015415
CREATED:20260319T110519Z
LAST-MODIFIED:20260329T083444Z
UID:72349-1779559200-1779564600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Territori Kent Haruf. Amb la traductora Marta Pera Cucurell
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Territori Kent Haruf\nTertúlia literària amb la participació de la traductora Marta Pera Cucurell \nCompartirem lectura i berenar de La Xurreta Cafè! Amb val de descompte en llibres pels inscrits \nDISSABTE 23 DE MAIG >> 18:00H.  \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Escolta. Ara ets aquí. Aquí és on vius.» \n  \nColorado\, Oest americà. Planes altes batudes pel vent fred de les muntanyes. Un paisatge immens\, monòton\, sense arbres. Carreteres que\, de tant en tant\, travessen ràpid per algun poblet lleig. De primeres\, no semblaria un lloc bonic per viure-hi… Però resulta «punyeterament fantàstic si saps com mirar-t’ho»\, amb la tendresa de Kent Haruf\, autor de novel·les ambientades en el comtat imaginari de Holt\, que dissabte 23 de maig comentarem a NaturaLlibres\, en un #GrupDeLecturaNL amb la traductora Marta Pera Cucurell. \n  \n«No era un país amb una capa llaurable fonda de terra negra amb quaranta polzades de pluja anual i un bon drenatge i boscos de bona fusta a prop —roure americà\, noguera negra— per treure’n llenya i combustible. Aquest país era sorrenc i eixut\, i en bona part era ben pla\, només amb uns quants turons de sorra que s’estenien en direcció nord-est…»\n  \nHolt és un poble perdut al bell mig de les planes altes. Terra eixuta d’hiverns gèlids i estius xafogosos. Hi ha una església\, un hospital\, una ferreteria\, un supermercat\, uns quants restaurants\, un institut\, l’oficina del xèrif\, correus\, serveis socials… una via de tren que creua de punta a punta la localitat… i tot de granges als afores. S’hi conrea blat\, les vaques remuguen i les dones i els homes seuen al porxo\, veint com passa «la preciosa vida ordinària». \n  \n«Viure és avançar obrint-se pas per una mena d’infelicitat\, oi? \nNo ho sé. Abans no ho pensava pas.\nPerò també hi ha coses bones\, va dir la Willa. Hi insisteixo.\nHi ha bons moments breus\, va dir l’Alene. Aquest d’ara n’és un.»\n  \nFill d’una mestra i d’un predicador metodista\, Kent Haruf va créixer en poblets com el de Holt. «Crec que vaig ser més o menys un nen feliç». Fins l’adolescència\, quan el seu llavi lleporí el va transformar en objecte de burla. Anys de solitud i patiment en què\, nogensmenys\, va prendre consciència del dolor aliè. És així com\, havent acabat la universitat\, va marxar a Turquia com a voluntari del Cos de Pau per ensenyar anglès a joves de secundària. Després\, durant la guerra de Vietnam\, es va declarar objector de consciència.  \nLa seva determinació més ferma —des que va llegir Faulkner\, Hemingway i Txèkhov— fou convertir-se en escriptor: la primera novel·la —El vincle més fort— l’hi van publicar quan tenia ja 41 anys; però el veritable reconeixement de crítica i públic se’l va guanyar als 56 anys\, amb Cançó de la plana\, inici d’una trilogia que completaria amb Capvespre i Benedicció. Nosaltres en la nit la va escriure quan sabia que un càncer se l’emportaria aviat. Lloat per escriptors com Ursula K. Le Guin\, sovint se l’equipara a Cormac McCarthy\, Richard Ford\, Jane Smiley o Alice Munro —dissabte 23 maig debatrem si la comparació és o no exagerada… \n  \n«També he tingut una mica de sort\, no et fot\, però me l’he guanyada\, aquesta sort.»\n  \nLa narrativa de Kent Haruf és\, però\, una narrativa de la compassió\, poblada d’ànimes solitàries\, víctimes de les constriccions socials\, del treball\, la pobresa\, la ignorància… les obligacions\, la lleialtat… la violència i la crueltat. Pateixen. Però pateixen recolzant-se els uns amb els altres\, sabent que\, per sobreviure\, necessiten afecte. \n  \n«L’amor és la cosa més important de la vida\, oi? Si teniu amor podeu viure en aquest món d’una manera autèntica\, i si us estimeu podeu veure-hi més enllà de les coses i acceptar el que no enteneu\, i perdonar el que no sabeu i el que no us agrada. L’amor ho és tot.»\n  \nAmb un estil enganyosament senzill\, sense ornaments\, tan auster com el món rural on ubica les històries\, Kent Haruf trigava entre cinc i sis anys en enllestir una novel·la\, que escrivia —literalment— a cegues\, cobrint-se els ulls amb un gorro de llana\, per no distreure’s amb la visió de les paraules.  \nDissabte 23 de maig\, li preguntarem a la Marta Pera Cucurell quin va ser el major repte de la traducció… com va descobrir ella a l’autor… i quin veí de Holt li va robar més el cor: aquells dos vidus\, l’Addie Moore i en Louis Waters\, que dormen junts al llit sense cap altre propòsit que fer-se companyia a les nits… la Betty i en Luther Williams\, que si no fos per l’assistenta social\, la Rose Tyler\, no tindrien mai un plat a taula… en DJ Kephart\, que amb onze anys s’ocupa del seu avi i del jardí de la Mary Wells\, una dona aclaparada perquè el marit treballa a Alaska i l’ha deixat sola amb les dues nenes\, la Dena i l’Emma… o els germans McPherson\, dos grangers matussers d’edat avançada\, que sempre han viscut sols\, fins que un dia decideixen acollir sota el seu sostre a la Victoria Roubideaux\, una menor embarassada a qui la seva mare ha fet fora de casa. \n  \n«Li convé dormir regularment. Vet aquí què li convé. Li convé dormir en un horari regular.\nCom ho saps?\nNo ho sé\, va dir en Harold\, no ho sé del cert. Però pensa en una vedella de dos anys prenyada. No es passa pas tota la nit desperta\, inquieta\, anant d’un cantó a l’altre\, oi?\nQuè t’empatolles?\, va dir en Raymond. Què coi hi té a veure\, això?\nHi vaig començar a pensar l’altre dia. En les semblances entre totes dugues. Totes dugues són joves. Totes dugues viuen al camp i només ens tenen a nosaltres per cuidar-les. Totes dugues pariran per primera vegada. No ho veus?\nEn Raymond es va mirar el seu germà\, esbalaït. Havien arribat a la casa i es van aturar al camí d’entrada solcat de roderes i glaçat\, davant del barri de filat. Collons\, va dir\, és una vaca. M’estàs parlant de vaques.\nNomés era una idea\, re més\, va dir en Harold. Ho he estat rumiant.\nM’estàs dient que la noia és una vaca\, vet aquí.\nNo ho dic pas\, això.\nÉs una noia\, per l’amordedeu. I no pas un coi de vaca. No pots posar les noies i les vaques en una mateixa categoria.\nNomés era una idea\, va dir en Harold. Per què t’emprenyes tant?\nNo em fa gràcia que diguis que és una vedella.\nNo ho he dit pas\, això. No ho diria mai de la vida.\nDoncs a mi m’ho ha semblat. Que ho deies.\nNomés ho he pensat\, i prou\, va dir en Harold. Que no penses mai re\, tu?\nSí. De vegades penso coses.»\n  \nAcompanyarem el #GrupDeLecturaNL d’un berenar literari de La Xurreta Cafè inspirat en Holt i en Kent Haruf. \n  \n«Molt bé\, va dir. Ho veieu? Si sabeu llegir sabeu cuinar. Sempre us podreu fer menjar. Penseu-hi.»\n  \nÉs possible participar en la tertúlia havent-se llegit (o començat) qualsevol dels llibres de l’autor: El vincle més fort\, Balada de Holt\, Cançó de la plana\, Capvespre\, Benedicció o Nosaltres en la nit. \n  \nPreu d’inscripció: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en la novel·la + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) algun dels llibres.\nSi encara no els teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \nMARTA PERA CUCURELL (1959\, Mataró) és traductora literària i poeta. Ha traduït pel·lícules per a la televisió i més d’un centenar d’obres de narrativa i poesia d’autors com Virginia Woolf\, Katherine Mansfield\, Sylvia Plath\, Emily Brontë\, Charlotte Brontë\, Mary Shelley\, Doris Lessing\, Margaret Atwood\, Edith Wharton\, Flannery O’Connor\, Henry James\, Joseph Conrad\, William Faulkner\, Vladimir Nabokov\, Harold Pinter\, Colum McCann\, Franz Kafka\, Peter Handke o Kent Haruf. Ha rebut el Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia 2014 per l’obra Mestre de disfresses de Charles Simic\, el Premi Ciutat de Barcelona de Traducció 2023 per Orlando de Virginia Woolf\, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi Ángel Crespo per la traducció de Cartes a la meva mare de Sylvia Plath. És autora del llibre La quinta essència de la pols\, Premi Recvll de Poesia 2018. \nKENT HARUF (1943-2014) va néixer a Colorado\, als Estats Units\, lloc on ha situat tota la seva narrativa. Llicenciat en arts i literatura per la Universitat de Wesleyan\, Nebraska\, va rebre els guardons que concedeixen l’Associació de Llibreters Mountains & Plains i la Fundació Whiting\, el Premi Wallace Stegner i el John Dos Passos de literatura\, així com una menció de la Fundació PEN/Hemingway i les distincions que atorguen Los Angeles Times i The New Yorker. També va ser finalista del National Book Award. Va morir el novembre del 2014\, just després d’acabar Nosaltres en la nit. És autor d’El vincle més fort\, Balada de Holt i de la Trilogia de Holt (Cançó de la plana\, Capvespre i Benedicció)\, que li va valdre el reconeixement unànime dels lectors i la crítica literària gràcies a una prosa plàcida i senzilla\, amb què explora les emocions i les relacions humanes d’una petita comunitat rural.  \n  \n  \n*Val de descompte amb caducitat 23/05/2026 \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-territori-kent-haruf-amb-la-traductora-marta-pera-cucurell/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/03/haruf-e1773917762871.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260530T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260530T193000
DTSTAMP:20260506T015415
CREATED:20260430T163746Z
LAST-MODIFIED:20260502T090335Z
UID:72780-1780164000-1780169400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Afternoon Tea de Literatura victoriana: Natura i aire pur enfront del smog
DESCRIPTION:Afternoon Tea de Literatura victoriana: Natura i aire pur enfront del smog\nDissabte 30 de maig a les 18:00h \nAmb el professor de literatura anglesa David Owen \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Era el millor dels temps\, era el pitjor dels temps\, l’era de la saviesa\, l’era de l’estupidesa\, l’època de la fe\, l’epoca de la incredulitat\, l’hora de la Llum\, l’hora de la Tenebra\, la primavera de l’esperança\, l’hivern de la desesperació\, ho teníem tot davant nostre\, no teníem res davant nostre\, tots aniríem de dret al Cel\, anàvem de dret a l’Infern —en resum\, l’època era tan clavada al present que algunes de les seves autoritats més sorolloses insistien a definir-la\, per a bé o per a mal\, en termes exclusius de comparació superlativa.» CHARLES DICKENS\n\n  \nEren temps difícils\, els del segle XIX —temps com aquests nostres\, com qualssevol altres—: Inglaterra es transformava de nació agrària a primera potència industrial; les ciutats creixien de manera descontrolada\, embolcallades en una boirina cada cop més espesa d’insània i pol·lució\, per engegar una màquina tecnològica que des d’aleshores avança accelerada i sense frens. Malgrat el panorama\, dissabte 30 de maig a NaturaLlibres veurem com l’herba va continuar brotant en l’obra dels escriptors victorians\, mancats com mai de l’aire pur del camp. Una reunió amb el professor de literatura anglesa David Owen que\, com dicta el protocol\, acompanyarem amb un Afternoon Tea típic de l’època. \n«La natura repara els seus estralls\, però no tots. Els arbres arrencats no tornen a arrelar; als turons partits hi queden cicatrius; si hi ha nous plançons\, els arbres no són els mateixos que els antics\, i els turons porten sota el seu verd mantell les marques del temps esgarrat. Per als ulls que han habitat en el passat\, no hi ha cap reparació total.» GEORGE ELIOT\n  \nTot sovint es data l’inici de l’Antropocè a l’era victoriana. És aleshores quan l’espècie humana va començar a destruir de forma dràstica el seu propi entorn\, amb crisis mediambientals històriques com la Gran Pudor —Great Stink— de Londres. Davant un Tàmesi inundat d’aigües residuals\, una de les activitats recreatives més populars era fugir de la ciutat\, agafar el tren i fer-se una escapada al camp o vora el mar. Alguns buscaven la nostàlgia d’un paisatge rural que s’esfumava entre el sutge de les fàbriques; altres cercaven tota mena d’animals\, minerals i plantes . Naturalistes aficionats proliferaven entre la població britànica i dins novel·les com Middlemarch —fet cap mica estrany\, coneguent la dèria de George Eliot per recolectar petxines\, anemones i asteroïdeus a Ilfracombe\, Devon. \n«És un treball dur escriure una novel·la tot el matí\, collir dents de lleó tota la tarda i tornar a escriure a la nit.» ELIZABETH GASKELL\n  \nAquesta mateixa necessitat de verd va posar de moda el paper pintat amb motius florals dins les cases i la creació de jardins urbans\, com el que Elizabeth Gaskell cultivava a Manchester. Una Natura encorsetada\, aquesta\, tan domèstica com la vida familiar que exemplificava la seva estimada Reina. \n«M’agradaria ser a fora\, m’agradaria ser altra vegada petita\, mig salvatge i atrevida\, i lliure… burlant-me de les ofenses\, no embogint per culpa d’elles! […] Estic segura que tornaria a ser la mateixa si estigués entre el bruguerar d’aquells turons… Obre la finestra\, ben oberta\, deixa-la ben oberta!» EMILY BRONTË\n  \nDissabte 30 de maig\, reunirem a clàssics victorians i llegirem textos que podrien haver-se escrit ara\, per com anticipen moltes de les ansietats ecològiques contemporànies. Novel·les que criticaven els desvaris de la primera gran societat industrial\, en un afany de preservar el medi ambient —de forma literària\, almenys—. Amb el professor David Owen discernirem quina idea de la Natura professaven escriptors com les germanes Brontë\, Thomas Hardy\, George Eliot\, Charles Dickens o Elizabeth Gaskell\, atrapats entre el llegat sublim dels precursors romàntics\, el relat evangèlic i Darwin. \n«Quan els animals van entrar a l’Arca per parelles\, podem imaginar que les espècies emparentades devien fer d’amagat molts comentaris les unes sobre les altres i devien estar temptades de pensar que tants éssers alimentant-se d’una mateixa reserva de provisions era excessiu i reduïa les racions…» GEORGE ELIOT\n  \nCom dicta l’etiqueta vuitcentista\, acompanyarem la trobada amb un Afternoon Tea. \nDress code recomanat: sortir de la llibreria amb un llibre victorià de complement sota el braç —amb val de descompte en la compra dels títols seleccionats pel professor David Owen. \n  \n«—Vas dir que les estrelles eren mons\, Tess? \n—Sí\n—Totes\, com el nostre? \n—No ho sé\, però crec que sí. De vegades s’assemblen a les pomes del nostre arbre. La majoria estan esplèndides i sanes\, però algunes surten picades. \n—I el món on vivim nosaltres\, està sa o picat? \n—Picat. \n—Doncs és una llàstima que havent-ne tants no ens hagi tocat la sort d’un altre millor. \n—Sí que ho és\, tens raó.» \nTHOMAS HARDY\n  \n  \n  \nPreu d’inscripció : 10€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Afternoon Tea + Val de 2€ de descompte en els llibres victorians seleccionats pel professor David Owen \n  \n  \n  \nDAVID OWEN és professor de Literatura Anglesa al Departament de Filologia Anglesa i de Germanística de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Imparteix classes al grau i al màster en Estudis Literaris i Culturals Britànics Avançats de la secció de Literatura. La seva docència abasta tots els períodes de la literatura\, des de l’edat mitjana fins a la contemporània\, incloent-hi aspectes com la teoria literària\, així com cursos d’estudi sobre la història i la cultura britànica\, irlandesa i nord-americana. Els seus interessos de recerca se centren principalment en la novel·lística anglesa dels segles XVIII i principis del XIX. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Oferta de descompte amb caducitat 30/05/2026 \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-afternoon-tea-de-literatura-victoriana-natura-i-aire-pur-enfront-del-smog/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/04/literatura-victoriana-e1777566427898.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260620T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260620T203000
DTSTAMP:20260506T015415
CREATED:20260423T181705Z
LAST-MODIFIED:20260423T181705Z
UID:72731-1781982000-1781987400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Una cançó de pluja. Amb l'autor Joan-Lluís Lluís
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Una cançó de pluja\nTertúlia literària amb la participació de l’autor Joan-Lluís Lluís \nCompartirem lectura i berenar de La Xurreta Cafè! Amb val de descompte en llibres pels inscrits \nDISSABTE 20 DE JUNY >> 18:00H.  \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Callar. Callar i pensar. Callar\, pensar i recordar.\nArbres. Arbres. Arbres.»\n  \nEll-Escriu és escriptor. Observa al voltant i\, amb el que troba\, crea mons. Deu tenir traça\, en això\, perquè els humans li han atorgat uns quants premis literaris i és estimat pel Poble lector. Ell-Escriu signa els seus llibres com Joan-Lluís Lluís\, i dissabte 20 de juny tornarà a NaturaLlibres per participar en un #GrupDeLecturaNL sobre la seva última novel·la: Una cançó de pluja\, en part escrita a Alins. \n«És un espai de bosc per al qual semblen haver estat creats la llum del sol i de la lluna\, l’ombra\, la pluja i tota la vida que hi pul·lula. Com si res del que no sigui aquest espai de bosc no fos necessari ni digne de ser recordat.»\n  \nFa il·lusió saber que Joan-Lluís Lluís va escriure un bri d’Una cançó de pluja a Alins —tant se val que la novel·la transcorri a Borneo enterament—. Una faula que narra la història d’Ella-Calla\, una orangutana cepada que toparà amb el pitjor i el millor de l’espècie humana\, en una odissea selvàtica per tornar al bosc d’on va ser raptada. \n«És el que anhela qualsevol orangutan. Ser al lloc on viure-per-sempre\, en un radi com menys extens millor. Un radi poc extens significa territori bo\, segur i generós. Els orangutans desgraciats són els que han de passar d’arbre en arbre bona part del dia per trobar prou aliments o prou seguretat. Voldria quedar-se allà on és per ser l’orangutana amiga dels arbres que l’envolten\, i ignorar els arbres que no veu.»\n  \nUn relat\, aquest\, on la natura i els animals salvatges existeixen sense necessitat de la mirada —sempre dominant— de l’homo sapiens. Amb una mitologia orangutana pròpia que Joan Lluís-Lluís regala als grans simis; una cosmovisió regida per dues divinitats: la Mare-Tota —d’on van néixer els arbres\, els orangutans i la resta de criatures bones— i la Mare-Gelosa\, que va crear amb saliva ensangonada humans-gelosos\, humans-dolents i humans-lletjos. \n«La nit va existir quan la Mare-Tota ja no va ser prou poderosa per vetllar sense treva. Fins llavors\, el món era sempre lluminós i segur\, però el cansament de tants anys va fer que la Mare-Tota tanqués les parpelles per primera vegada i\, així\, omplís el món de foscor. Per això el món de nit és un món sense la Mare-Tota\, un món d’incertesa i perills.»\n  \nLluny de ser un conte amb moralina animalista\, Una cançó de pluja seria més aviat una elegia lacerant i crua\, amb tota la brutalitat d’un succés real\, en el que tristament està basada. Un gemec esdevingut literatura que fa tremolar i sentir vergonya de pertànyer a l’espècie humana. I\, malgrat l’horror\, malgrat la por-per-sempre\, una novel·la que asserena\, per la fressa-bona que hi oreja\, les veus de la selva que Joan-Lluís Lluís escolta: \n«gairebé sempre de sobte\, la pluja deixa d’eixordar el bosc\, i és llavors que als orangutans els agrada escoltar. Primer escolten el silenci d’un bosc on tots els animals\, per l’evidència que no poden rivalitzar amb el brogit de l’aigua\, han callat. Tot seguit\, durant un moment breu\, senten l’alenar dels arbres\, perceptible per als que han après a escoltar. Quan els arbres alenen\, és com si parlessin\, i diuen coses bones\, perquè són els fills primers de la Mare-Tota\, i ni els orangutans ni cap altra criatura no saben què diuen però igualment és bo escoltar-los. És bo per dintre.»\n  \nUna cançó de pluja és la novel·la més curta de Joan-Lluís Lluís —160 pàgines— i la que més ha trigat en escriure i reescriure —fins arribar a la trenta-vuitena versió definitiva—. Li preguntarem d’on va sorgir la idea inicial\, que tenen en comú els grans simis amb el rei Príam de Troia i com es va documentar per posar-se dins el cap d’una espècie en perill d’extinció amb la que compartim el 97% del nostre ADN. \n«Sap que és millor no cridar\, ni gemegar\, ni ensumar. És millor\, sempre\, callar. Callar molt\, callar tant com sigui possible.»\n  \nAmb Ell-Escriu i Ella-Calla repensarem la nostra posició d’espècie privilegiada i dominant. Maldarem contra Descartes\, ens apartarem del centre del relat i compartirem altres ficcions salvatges narrades per éssers Més-que-humans. Perquè ja portem massa temps subjugant el paisatge literari i el món va com va. \n«Avui parla d’uns animals que existien abans que apareguessin els humans\, que nedaven sota l’aigua i volaven pel cel i eren tots bells i nobles\, però es van disputar per saber si era més bell i noble nedar o volar. I així\, de tant disputar-se\, van acabar separant-se en dos clans i mai més\, des de llavors\, els peixos no han tornat a volar pel cel ni els ocells a nedar sota l’aigua.»\n  \nVoldrem saber amb què està treballant Ell-Escriu ara… quines són les deïtats literàries que venera i els seus fetitxes librescos… Mentre delim per sentir quin conte s’inventarà aquest cop per finalitzar la trobada i obsequiar al Poble lector. \n«Les paraules\, i aquella veu que les diu\, acaben sent com fruites estranyes\, que Ella-Calla espera\, passada la mitja tarda\, quan la llum es tenyeix de verd fosc. Li són gustoses. Paraules com fruites madures.»\n  \nAcompanyarem el #GrupDeLecturaNL d’un berenar literari inspirat en Una cançó de pluja i en Ella-Calla. \n  \n  \nPreu d’inscripció: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en la novel·la + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) algun dels llibres.\nSi encara no els teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \nSi hagués nascut més al nord\, possiblement JOAN-LLUÍS LLUÍS no hauria escrit la seva obra en català. Si hagués nascut més al sud\, potser no hauria concebut mai la seva primera novel·la\, Els ulls de sorra (1993)\, que narra un episodi de la Guerra d’Algèria. Fill de Perpinyà\, la ratlla és el seu territori i els fora de lloc\, els seus germans. El dia de l’ós (2005)\, Aiguafang (2009)\, Cròniques d’un déu coix (2014)\, El navegant (2016) i Jo soc aquell que va matar Franco (2018) l’emparenten amb els grans fabuladors. Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos (2002) s’abeura en la tradició pamfletària. Els invisibles (2020) recrea el seu recorregut personal per la llengua “paterna”\, caldria dir en el seu cas: fins als vint anys només l’havia parlada amb el pare. Junil a les terres dels bàrbars el va fer mereixedor de nombrosos premis com el Premi Òmnium 2021 a millor novel·la de l’any. Una cançó de pluja (2025) és\, de moment\, la seva última publicació. Hi ha acollit\, com a traductor\, L’arrencacors de Boris Vian i El llibre dels finals de Joan Bodon\, dos autors que vindrien a ser els seus dos pols: per la imaginació al poder\, l’un; per la consciència dels desposseïts\, l’altre. Amb el volum Salives\, el públic ha descobert que l’autor cultivava la poesia en secret. Encara que molts no ho sàpiguen\, també és el creador d’unes quantes cançons. \n  \n  \n  \n  \nAquesta activitat es realitza amb el suport del Departament de Cultura \n \n  \n  \n  \n  \n  \n*La participació en la tertúlia és gratuïta.\nEl preu d’inscripció inclou el berenar literari i el val de descompte (amb caducitat 20/06/2026) \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-una-canco-de-pluja-amb-lautor-joan-lluis-lluis/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/04/canco-pluja-e1776967803782.jpeg
END:VEVENT
END:VCALENDAR