BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//NaturaLlibres. Librería especializada en naturaleza y montaña - ECPv6.16.3//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-WR-CALNAME:NaturaLlibres. Librería especializada en naturaleza y montaña
X-ORIGINAL-URL:https://www.naturallibres.com
X-WR-CALDESC:Eventos para NaturaLlibres. Librería especializada en naturaleza y montaña
REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H
X-Robots-Tag:noindex
X-PUBLISHED-TTL:PT1H
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:Europe/Madrid
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20250330T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20251026T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20260329T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20261025T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20270328T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20271031T010000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260627T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260627T203000
DTSTAMP:20260623T010443
CREATED:20260528T111259Z
LAST-MODIFIED:20260528T111259Z
UID:72982-1782586800-1782592200@www.naturallibres.com
SUMMARY:#FiloTrobadesNL Mística ecològica: Francesc d’Assís i Juan de la Cruz en diàleg. Tertúlia i berenar filosòfic amb Lola Josa i Víctor Herrero
DESCRIPTION:Mística ecològica: Francesc d’Assís i Juan de la Cruz en diàleg\nConversa i berenar filosòfic  \nAmb la filòloga especialista en espiritualitat hebrea Lola Josa i el frare-poeta franciscà Víctor Herrero \nDissabte 27 de juny a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n\n  \n«El Déu Etern prengué\, doncs\, l’home i el posà al jardí de l’Edèn a fi que el conreés i en tingués cura…»\n\n  \nEn mala hora el Déu cristià va delegar en l’home cap autoritat\, ai las! Se suposava que havíem de preservar en bon estat el Món\, administrar de forma sàvia i compassiva l’entorn… I hem resultat uns fatals gestors\, incompetents per a tenir cura de la Creació. Però dissabte 27 de juny a NaturaLlibres recuperarem —potser— la fe\, en unes #FiloTrobadesNL on farem dialogar a Francesc d’Assís i Juan de la Cruz per conèixer el pensament més ecologista de dos místics transcendentals més enllà del catolicisme. Amb la filòloga especialista en espiritualitat hebrea Lola Josa i el frare-poeta franciscà Víctor Herrero. \n«Vosaltres espereu-me aquí\, en el camí\, i jo aniré a predicar a nos germans els ocells.»\n  \nMés que precursors de l’ecologisme\, Sant Francesc d’Assís i Sant Juan de la Cruz foren predicadors de l’ecofília\, entesa com l’amor cap al conjunt de la Creació\, des del cosmos inabastable fins al més petit dels insectes. Credo que va fer d’ells dos espirituals radicals i dissidents al seu temps. \nNascut cap al 1181 dins una família benestant de comerciants\, Francesc d’Assís fou un jove despreocupat i dissipador amb aspiracions cavalleresques que\, arran d’una experiència traumàtica a la guerra\, va renunciar al seu estatus social i a tota possessió material per dur una vida ascètica i mendicant —com fes Siddharta Gautama Buddha abans—. Amb aquest nou ideal al cap\, va fundar l’Orde dels Frares Menors —actuals Franciscans\, als que Víctor Herrero també pertany—\, un moviment revolucionari de monjos caracteritzats pels seus hàbits humils\, dedicats sovint a tasques agrícoles\, amb pràctiques sostenibles de cura i respecte pel medi. \nDiuen de fra Francesc que apartava els cucs del camí per a que no fossin víctimes dels transeünts… que alimentava amb mel i vi a les abelles per a que amb el fred de l’hivern no defallissin… que simpatitzava amb els llops… que parlava als arbres\, a les flors\, a les pedres\, al vent i al foc\, a l’aigua de rius i fonts\, a la lluna i als estels i al sol. Éssers dotats\, com els humans\, de raó. Raó de ser en aquest món per sí sols\, amb els que el Poverello mantenia una veritable relació fraternal\, de germans. \n«Lloat siguis\, Senyor meu\, per la germana nostra\nmare la Terra\,\nla qual ens sosté i ens governa\ni produeix fruits diversos amb flors acolorides i herba.»\n  \nDissabte 27 de juny veurem què comparteixen i en què es diferencien Francesc d’Assís i Juan de la Cruz\, un home\, aquest\, ja del Renaixement. Un frare descalç\, nascut a Fontiveros\, prop d’Àvila\, en una data desconeguda de 1542\, de condició misèrrima fins el punt de patir seqüeles incurables\, tant físiques com psicològiques. Experimentat en suplicis\, res fou comparable als nou mesos que passà empresonat sota l’acusació de desobediència\, rebel·lia i contumàcia\, en un calabós pestilent i fosc\, l’hàbit infestat de polls\, vexat amb insults i assots\, llagat i mal alimentat… i d’on va aconseguir fugar-se de la forma més peliculera imaginable: despenjant-se per una paret amb mantes nuades (!). S’emportava amb ell uns papers amb poemes escrits dins aquella cel·la sinistra. Poemes germinats dins d’una ànima enamorada. \n«Las montañas tienen alturas\, son abundantes\, anchas\, y hermosas\, o graciosas\, floridas y olorosas. Estas montañas es mi Amado para mí.»\n  \nEnamorat de les muntanyes\, les valls\, el camp obert\, les cingleres\, l’horta\, la nit còsmica… la bellesa de la Natura tota\, on fra Juan celebra la música callada y la soledad sonora. Perquè la reverència i l’admiració són indispensables pel benestar ecològic del món. \nAmb Lola Josa i Víctor Herrero pensarem de quina manera recuperar el sentit de la meravella i d’allò sagrat. Com vivir desnudo y desasido de toda cosa criada\, dins una societat basada en el consum i la productivitat constant. Per damunt de cap creença religiosa\, podrem fàcilment comparar el discurs dels místics cristians amb la de pensadores contemporànies com Rachel Carson\, Donna Haraway\, Robin Wall Kimmerer… \nI com de compartir en fraternitat es tracta\, acompanyarem aquestes #FiloTrobadesNL d’un berenar filosòfic inspirat en Francesc d’Assís i Juan de la Cruz. \n  \n  \nPreu d’inscripció a la tertúlia*:  10€/persona\nInclou: Participació a la tertúlia + Berenar filosòfic +  Val de 2€ de descompte en els llibres Càntic del germà Sol i altres escrits (Francesc d’Assís) i/o Cántico espiritual (Juan de la Cruz) \n  \n  \nAquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL\, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes\, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten\, buscar solucions a problemes\, raonar\, dubtar\, equivocar-se\, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques. \n  \n  \n  \nLOLA JOSA és filòloga\, escriptora i catedràtica de Literatura Espanyola dels Segles d’Or a la Universitat de Barcelona. Les seves investigacions se centren en l’exegesi i la mística hebrea com a experiència prefilosòfica i poètica. Especialista en teatre clàssic i poesia barroca\, estudia les relacions entre el llenguatge poètic i el musical\, i és directora del portal temàtic Literatura y Música de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Cántico Espiritual. Nueva edición a la luz de la mística hebrea (Lumen\, 2021) i La medida del mundo. Palabra y principio femeninos (Athenaica\, 2022) són els seus darrers llibres. \nVÍCTOR HERRERO (1980\, Salamanca\, 1980) és frare franciscà\, doctor en Teologia i professor de literatura bíblica a la Universitat Pontifícia Comillas de Madrid. La seva obra poètica inclou els llibres La balanza (2023) i Lo que busca la abeja (2023)\, pel qual va obtenir el Premi Ciutat de Salamanca. Com a assagista ha publicat Carne escrita en la roca (2018)\, La casa sin paredes de la vida (2020) i Tristeza (2022). \n  \n  \n  \n  \n*Si algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.  \nVal de descompte vàlid el dia de l’activitat.
URL:https://www.naturallibres.com/event/filotrobadesnl-mistica-ecologica-francesc-dassis-i-juan-de-la-cruz-en-dialeg-tertulia-i-berenar-filosofic-amb-lola-josa-i-victor-herrero/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/05/assis-cruz-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260704T130000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260705T203000
DTSTAMP:20260623T010443
CREATED:20260604T155019Z
LAST-MODIFIED:20260605T091924Z
UID:73247-1783170000-1783283400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Marcel Proust: Pel cantó de les flors. Xerrada proustiana + Sortida orquidiòfila
DESCRIPTION:Marcel Proust: Pel cantó de les flors\nDissabte 4 de juliol a les 19:00h \nXerrada proustiana amb l’escriptor-biòleg Martí Domínguez \nDiumenge 5 de de juliol al matí \nSortida naturalista amb l’orquidiòfil Xavier Alamany \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«és en Swann qui sempre m’ha parlat molt de botànica. De vegades\, quan ens fastiguejava massa anar a un te o a una recepció\, ens n’anàvem a passar el dia fora i em mostrava casaments extraordinaris de flors\, cosa que és molt més divertida que els casaments de la gent\, i d’altra banda tenen lloc sense lunch i sense sagristia.»\n\n  \nA Marcel Proust mai se li va passar pel cap estudiar botànica ni res semblant a les ciències naturals; és més: degut a la seva delicada salut asmàtica\, per l’escriptor podia resultar perillós tenir flors a prop. Malgrat tot\, centenars i centenars d’espècies vegetals afloren dins de A la recerca del temps perdut. Dissabte 4 de juliol a NaturaLlibres les examinarem —literària i científicament— amb l’escriptor-biòleg Martí Domínguez. \n  \n«Em vaig aturar un segon i l’Andrée\, amb un sentit d’endivinació encantador\, em va deixar conversar un instant amb les fulles de l’arbust. Els vaig demanar notícies de les flors…»\n  \nMarcel Proust era un esnob curiós del XIX\, segle gloriós de la divulgació científica. Se sap que l’obra de Gaston Bonnier\, Maurice Maeterlinck i Jean-Henri Fabre tenien un lloc preeminent a la biblioteca del novel·lista parisenc —llom a llom amb John Ruskin\, George Eliot o Tolstói—\, i a la seva Recherche va deixar patent uns coneixements botànics excel·lents\, amb referència directa a teories de Charles Darwin que just acabaven de ser traduïdes al francès. \n  \n«Les lleis del món vegetal estan governades per la seva banda per lleis cada vegada més altes. Si la visita d’un insecte\, és a dir\, l’aportació de la semença per fecundar una flor\, és habitualment necessària per fecundar una flor\, és perquè l’autofecundació\, la fecundació d’una flor per ella mateixa\, com els matrimonis repetits en una mateixa família\, aportaria la degeneració i l’esterilitat\, mentre que el creuament operat pels insectes dóna a les generacions següents de la mateixa espècie un vigor que els seus avantpassats no coneixien.»\n  \nPerò l’especial sensibilitat de Proust per les plantes és anterior a les seves lectures sobre fisiologia vegetal: és fruit d’una llavor d’infància\, plantada al jardí dels oncles on passava les vacances de Pasqua\, a Illiers-Combray\, on té lloc la cèlebre escena de la magdalena proustiana —malgrat siguin més potents els records provocats per un arç blanc que per un tros de bescuit sucat en tisana. \n  \n«Perquè sovint he volgut tornar a veure una persona sense discernir que era simplement perquè em recordava una bardissa d’arços blancs…»\n  \nDissabte 4 de juliol\, travessarem de flor en flor A la recerca del temps perdut: prímules\, salicàries\, geranis\, lilàs\, lliris\, blauets\, calèndules\, roses\, pensaments\, digitalis\, ranuncles\, roselles… l’Himantoglossum hircinum\, la Vanilla o la Cattleya —de sensualitat extrema. \nLa Duquessa de Guermantes —i el Martí Domínguez— ens impartiran alguna que altra lliçó de botànica: coneixerem la gran complexitat de les pràctiques sexuals entre la flora —més encara que dins l’espècie humana—\, i que Proust utilitzaria per normalitzar les peculiars inclinacions amoroses dels seus personatges… i la seva pròpia homosexualitat\, en una època en què l’atracció cap a persones del mateix gènere podia comportar sancions penals. \n  \n«La senyora Vaugoubert era un home. Si sempre havia estat així o havia esdevingut tal com jo la veia\, no hi fa res\, perquè en un altre cas ens enfrontàvem a un dels miracles més commovedors de la natura i que\, sobretot el segon\, fan assemblar el regne humà al regne de les flors.»\n  \nLlegirem alguns fragments de la Recherche; ens ficarem dins esbarzers de subordinades preciosistes i\, en sortir\, el paisatge serà tan meravellosament sublim\, que ens entraran ganes de llegir les 4.300 pàgines de A la recerca del temps perdut: 7 volums que Marcel Proust va escriure durant els últims quinze anys de la seva vida. Quinze anys desbrossant lletres i herboritzant la memòria entre nomoblidis. \n  \n«I la vista d’una sola rosella que hissava a l’extrem de la seva corda i feia singlar al vent la seva flama roja\, per sobre de la seva boia greixosa i negra\, em feia bategar el cor\, com al viatger que percep sobre una terra baixa una primera barca encallada que repara un calafat i crida: ‘El Mar!’\, abans i tot d’haver-lo vist.»\n  \nI diumenge 5 de juliol sortirem de passeig pel cantó de Swann o per allà on ens vulgui portar Xavier Alamany\, membre del Grup Orquidològic de Catalunya (GOC-ICHN)\, en una sortida naturalista per cercar orquídies com qui cercaria el temps perdut. \n  \n«Amb el nostre passat succeeix així. És endebades que mirem d’evocar-lo\, tots els esforços de la nostra intel·ligència són inútils. Roman ocult fora del seu domini i del seu abast\, en algun objecte material (en la sensació que ens donaria aquest objecte material) que ni tan sols sospitem. Aquest objecte\, depèn de l’atzar que el trobem abans de morir\, o que no el trobem.»\n  \n  \n  \nPreu d’inscripció a la xerrada : 5€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Val de 2€ de descompte en els llibres de Marcel Proust i de Martí Domínguez disponibles \n  \nINFORMACIÓ PRÀCTICA DE LA SORTIDA ORQUIDIÒFILA \n\nDia: Diumenge 5 de juliol\nHorari: De 10:00 a 13:00h\nLloc: A concretar entre els participants\nExcursió: Serà una caminada curta\, a una altitud entre 1.200-1.800m\, per terrenys potser xops i mulladius\nEquipament: Roba i calçat de caminar a muntanya\, adequada a la temporada; repel·lent de mosquits i paparres; protector solar\, barret i aigua\nMaterial recomanat: Llibreta per prendre notes\, càmera\, lupa… les guies d’orquídies que podreu trobar a NaturaLlibres… i l’obra de Marcel Proust!\nRequisits: Per participar\, és necessari estar inscrit a la xerrada proustiana de dissabte 4 de juliol\nPreu d’inscripció: 7€/persona\nMínim-màxim de participants: 10-20 orquidiòfils\n\nLes observacions d’orquídies s’introduiran a la base de dades de ciència ciutadana ornitho.cat a través de l’app NaturaList. Convé portar aquesta app ja descarregada al mòbil. \n  \n  \n  \nMARTÍ DOMÍNGUEZ (1966) és doctor en Biologia i professor de Periodisme de la Universitat de València. Ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme com a director de la revista científica Mètode. Com a novel·lista\, és autor de la trilogia formada per Les confidències del comte de Buffon\, El pintor de Goethe i El retorn de Voltaire. També és autor de la novel·la La sega (2016\, Premi de la Crítica i Premi Serra d’Or)\, de L’esperit del temps (2019\, Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any)\, Mater (2022\, Premi Proa de Novel·la) i Ingrata pàtria (2025). Com a assagista\, ha estat distingit amb el Premi Carles Rahola per El somni de Lucreci (2013) i el Premi de les Bones Lletres per Del natural (2023). \nXAVIER ALAMANY (1961) és màster universitari de Recerca d’Art i Disseny per la Universitat Autònoma de Barcelona. Compagina la seva activitat de dissenyador gràfic amb la docència\, anteriorment a Eina Barcelona (UAB) i actualment a ESDAPC Campus Llotja.\nAmant de les orquídies silvestres des de jove\, és membre de la Junta directiva del GOC\, Grup Orquidològic de Catalunya\, equip de treball de referència en identificació i mapeig de les orquídies silvestres. Condueix xerrades divulgatives i el Curs d’orquídies del Pirineu\, a Farrera (Pallars Sobirà). És validador d’observacions a la base de dades de ciència ciutadana Ornitho.cat. \nMARCEL PROUST (1871-1922) va créixer en una família benestant que li va permetre menar una vida còmoda i accedir als salons de renom. El 1896 va publicar Els plaers i els dies\, un recull de poemes en prosa\, retrats i narracions d’estil decadentista que pràcticament va passar desapercebut. A continuació va emprendre la redacció de la novel·la Jean Santeuil\, que no va arribar a acabar i que es va publicar pòstumament. Poc després de la mort dels seus pares\, la salut de l’escriptor\, sempre molt afeblida per culpa de l’asma\, va començar a deteriorar-se ràpidament. A partir d’aleshores va viure enclaustrat a casa\, tancat de manera gairebé permanent en una habitació insonoritzada amb planxes de suro\, i dedicat fins a l’extenuació a la redacció de la seva obra principal\, A la recerca del temps perdut\, que en molts aspectes és autobiogràfica i que originàriament es va publicar en set volums\, els tres darrers de manera pòstuma. Va morir d’una bronquitis i està enterrat al cementiri Père Lachaise de París. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Oferta de descompte amb caducitat 04/07/2026 \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-marcel-proust-pel-canto-de-les-flors/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/06/proust.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260711T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260711T203000
DTSTAMP:20260623T010443
CREATED:20260611T165450Z
LAST-MODIFIED:20260615T101640Z
UID:73278-1783796400-1783801800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Brama ecopoètica. Estampida: La Terra no és el teu planeta. Amb Andreu Escrivà\, Núria Busquet i Jorie Graham
DESCRIPTION:Brama ecopoètica. Estampida: La Terra no és el teu planeta\nAmb l’ambientòleg Andreu Escrivà i la poesia de Jorie Graham\, en veu i ànima de la traductora Núria Busquet Molist \nI amb copa de vi èpica! \nDissabte 11 de juliol a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«La terra va dir\nrecorda’m.\nLa terra va dir\nno afluixis\,\nho va dir un dia\nquan escoltava\nper\naccident\, jo\nho vaig sentir\, ho vaig notar\ncom la temperatura\,\ntot dit en un\nmurmuri…»\n  \nResulta paradoxal: disposem de les tecnologies de geolocalització més avançades i estem desorientats com mai abans. Hem perdut les coordenades espai-temporals del que significa ser humans\, fins al punt de donar per descomptat que la Terra ens pertany. Dissabte 11 de juliol a NaturaLlibres ens apartarem a un costat per aprendre a co-habitar el món amb ciència\, poesia i humilitat\, en una Brama ecopoètica* on l’ambientòleg Andreu Escrivà —autor de La Terra no és el teu planeta— dialogarà amb els versos de Jorie Graham\, en veu i ànima de la seva traductora al català Núria Busquet Molist. \n«QUE POTSER\nJa ens hem\nextingit. De qui és\nel mapa. Puc\nmirar-lo? On és la meva\ndemanda. Es pot verificar\nla meva història? He\ninclòs el record\ndels animals? Els records\ndels animals. Encara\nhi son? Estem\nsols?»\n  \nLa Terra és la casa que compartim amb un nombre inimaginable d’éssers vius\, molts dels quals en risc d’extingir-se a un ritme cada cop més accelerat. Perdem ecosistemes i\, disposats a perdre\, perdem fins i tot la foscor\, degut a una pol·lució lumínica que impedeix quedar bocabadat sota la titil·lació dels estels. I sense l’estrella del Pastor enllà\, sense l’Ossa Menor a tocar\, l’ésser humà perd l’orientació\, la noció de la seva  insignificant dimensió en la immensitat del cosmos. \n«Torna’m a donar un dia.\nDona’m la transició del capvespre a la penombra.\nDona’m una nit.»\n  \nHem perdut\, endemés\, el temps. El temps per la pausa. La pausa necessària per pensar en la crisi ecològica\, com farem dissabte 11 de juliol a NaturaLlibres\, amb el rigor científic d’Andreu Escrivà i amb la poesia de Jorie Graham\, Premi Pulitzer de poesia\, i amb molts números per algun dia guanyar el Nobel\, traduïda per primer cop al català gràcies a Núria Busquet Molist i a LaBreu Edicions. \n«No sabem \nsi aquesta és la manera d’anar endavant o la manera d’anar \nenrere. Ho saps\, tu? Són cent iardes o un milió d’anys? Una petita conífera \nsembla que riu. \nSeria bonic que fes vent però \nnomés som nosaltres que tremolem.»\n  \nNord-americana formada en filosofia a Europa\, Jorie Graham va ser expulsada durant el Maig del 68 de la Sorbona per participar en les revoltes. I així d’insurrecta és la seva poesia. Èticament compromesa\, de versos com a penya-segats des d’on el lector cau de bocaterrosa sobre la realitat: els biòtops asfixiats per la mentalitat utilitària-extractivista… els silenci del camp sense ocells\, del bosc sense insectes… la violència de la tecnologia i de la velocitat\, la vigilància electrònica i la ingerència en auge de la IA… el sistemicidi i l’esforç per desafiar les estructures de poder preestablertes\, per reimaginar un present habitable\, per prendre consciència i reencantar la gent. \nPerquè encara no és tard. Ho canta Jorie Graham i ho constata amb dades Andreu Escrivà. Perquè la vida és enormement resistent i agraïda. Malgrat tot. Malgrat nosaltres. \n«Alguna cosa es prepara per tornar a començar. No som nosaltres. Xxxt…»\n  \nDissabte 11 de juliol\, coneixerem què implica trobar-se en un context de sexta extinció massiva\, explicarem relats alternatius al de la supremacia humana\, pensarem com dur a terme canvis profunds…. i celebrarem aquest improbable i meravellós accident còsmic de la Vida brindant amb una copa de vi (o alternativa no alcohòlica) i amb poesia. Una poesia que no s’extingirà mentre a la Natura hi hagi un palpitar. \n«POTS\nsentir-te\, aquí\,\nrespirar? Pots ajudar-\nme? Pots\nsentir\, aquí\, la mosca? Pots.\nsentir\, aquí\, l’arbre? No\,\nno vull dir el vent\,\nvull dir la respiració\nde l’arbre a través\nde l’escorça. Pots\, diuen les pastures\nsisplau\, aquí\, sentir-\nnos? Podem sentir-te\, aquí\, sentint\nles gotes d’aigua sobre\nnosaltres\, flexibles i\npesants amb la llum i les\npuntes com lents corbades. Pots\,\naquí\, sentir aquesta e-\nvaporació? Pots\ncontinuar\nbeneint\, continuar sense\npensar\, recordar-\nte de\nla teva pròpia\nrespiració i allò que\ncreix: fulles arrel saba\, sol\nque força la flor…\nMovent-te així\nveuràs que pots sentir\nla terra com respira\,\ni a dins\, avançant d’esma\,\nel cuc\,\ni a cada giragonsa\ndel cuc\, sentir\, aquí\, i\nla respiració de dins\,\ndel cuc\, sentir\, aquí. Movent-te així\nsentiràs\, aquí\, que la terra continua\nsense tu…\nquan tu\nja no estiguis\naquí\, quan tu ja no\nrespiris. El peix l’\naigua sorra l’\nagulla del pi. L’aquí. Sent\, aquí\,\ncom respira\nmentre gira\,\ni ara a dins gira\nl’esforç\nd’aquest cuc.»\n  \n  \n(*) La brama és un dels espectacles més fascinants de la natura. Un ritual de desafiaments passionals\, desig\, follia i afectes… I una Brama poètica és el mateix: sessions on enfrontar l’obra i el pensament de dos autors separats en l’espai-temps\, però lligats per interessos\, preocupacions i debilitats similars. Com són\, en aquest cas\, l’ambientòleg Andreu Escrivà (1983\, València) i la poeta Jorie Graham (1950\, New York)\, encarnada per Núria Busquet Molist\, la seva traductora al català. \n  \n  \nPreu d’inscripció: 8€\nInclou: Assistència a la brama poètica + Copa de vi ecopoètica + Val de 2€ de descompte en els llibres La Terra no és el teu planeta (en castellà original o la traducció catalana)\, Estampida i Al 2040 \n  \n  \nANDREU ESCRIVÀ (1983\, València) és llicenciat en Ciències Ambientals\, màster en Conservació d’Ecosistemes i doctor en Biodiversitat. Ha treballat com a investigador al Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE) i a l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE)\, i també com a consultor en sostenibilitat i comunicació. Ha publicat diversos articles científics en revistes especialitzades\, i va formar part del Comité d’Experts en Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana entre el 2016 i el 2017. També exerceix de divulgador científic en el seu temps lliure i col·labora amb diferents mitjans de comunicació de premsa\, ràdio i televisió. Va guanyar el XXII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General amb el llibre Encara no és tard: claus per a entendre i aturar el canvi climàtic (Bromera\, 2017). Autor també de I ara jo que faig\, Contra la sostenibilitat i el darrer La Terra no és el teu planeta. \nNÚRIA BUSQUET MOLIST (1974\, Cardedeu) és llicenciada en traducció i interpretació i amb un màster en estudis de la diferència sexual. Es dedica professionalment a la traducció literària\, a la transcreació com a traductora autònoma i a l’escriptura. Col·labora habitualment amb diferents institucions i en llibres i articles sobre teatre\, traducció\, poesia i crítica poètica. Ha traduït autors com Douglas Stuart\, Tessa Hadley\, Dylan Thomas\, Elizabeth Strout\, Margaret Atwood\, Lisa Taddeo\, Anne Carson o la que ens ocupa\, Jorie Graham. Amb la seva traducció d’El Colós\, de Sylvia Plath\, va obtenir el Premi Jordi Domènech de traducció de poesia el 2019. És autora dels poemaris Arca mínima (Edicions Tremendes\, 2015) i Làpida (LaBreu\, 2022)\, i de les novel·les Partícules (Lleonard Muntaner\, 2017)\, Zona zero (LaBreu\, 2019) i Fam\, potser el més personal escrit fins ara. És membre de l’APTIC\, l’AELC i el PEN català. \nJORIE GRAHAM (1950\, Nova York) és una coneguda poeta nord-americana\, autora de catorze llibres. Ha estat àmpliament traduïda i ha rebut nombrosos premis\, com ara el Forward Prize\, el Los Angeles Times Book Award i l’International Nonino Prize. Viu a Massachusetts i ha estat professora d’Oratòria i Retòrica al Departament de Llengua i Literatura Anglesa i Nord-americana de la Universitat de Harvard des de 1999. Va ser la primera dona a ocupar aquest lloc. Enguany\, ha estat finalista del Premi Pulitzer 2024 amb To 2040. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Si algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \nEl val de descompte amb caducitat 11/06/2026.
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-brama-ecopoetica-estampida-la-terra-no-es-el-teu-planeta-amb-andreu-escriva-nuria-busquet-i-jorie-graham/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/06/graham-escriva.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260718T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260718T203000
DTSTAMP:20260623T010443
CREATED:20260521T174725Z
LAST-MODIFIED:20260521T174725Z
UID:72936-1784401200-1784406600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Clarice Lispector: El misteri que batega dins el món. Amb la traductora Elena Losada
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Clarice Lispector: El misteri que batega dins el món\nTertúlia literària sobre les novel·les L’hora de l’estrella i Aigua viva  \nAmb la traductora i professora de literatura portuguesa Elena Losada \nCompartirem lectura i berenar de La Xurreta Cafè! Amb val de descompte en llibres pels inscrits \nDISSABTE 18 DE JULIOL >> 19:00H.  \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Tot el món va començar amb un sí. Una molècula va dir sí a una altra molècula i va néixer la vida.»\n  \nL’escriptura de Clarice Lispector resulta un misteri… en la mateixa mesura que resulta un misteri la Natura\, el Món\, la Vida. Perquè hi ha una substància inefable que cap ciència no podrà descobrir mai. Un coneixement animal\, intuïtiu\, que tan sols podem arribar a ensumar\, a presentir. Una estranyesa que esdevé meravella en llegir a l’escriptora brasilera\, amb novel·les breus com les que comentarem dissabte 18 de juliol al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres: L’hora de l’estrella i Aigua viva. Amb la traductora i professora de literatura portuguesa Elena Losada. \n  \n«semblo pertànyer a una galàxia llunyana de tan estrany que sóc de mi mateix.»\n  \nSalvatge\, tremenda\, convulsa\, metafísica. Així és l’experiència de llegir qualsevol text de Clarice Lispector. Original\, trencadora\, única en la seva espècie; de prosa subversiva\, densa i fluent alhora; exigent\, mai complicada.  \nEscrivia en portugués\, la llengua que estimava i que aquesta filla de jueus rusos faria seva. Nascuda com a Haia Pinkhasovna a Txetxelnik\, Ucraïna\, quan la seva família fugia dels pogroms antisemites\, va arribar amb tan sols dos mesos al Brasil\, en braços d’una mare emmalaltida de sífilis en ser violada per un soldat soviètic. Malgrat les penúries econòmiques\, Clarice Lispector va poder estudiar Dret a Rio de Janeiro\, exercint després durant vint anys de perfecta dona casada\, una ocupació avorridíssima que la superava\, així que es va divorciar per consagrar-se a la literatura. \n  \n«Em trobaré a faltar tant quan em mori…»\n  \nAutora d’una desena de novel·les\, reculls de contes\, guions\, articles i relats infantils\, L’hora de l’estrella és l’últim llibre que va escriure; de fet\, el va acabar poques setmanes abans de morir. Publicada pòstumament\, és una història rodona\, que recull el millor de Clarice Lispector\, dels seus treballs més accessibles\, i amb una protagonista femenina inoblidable: la Macabéa\, una mecanògrafa de vida anodina\, menyspreada per tots els personatges —àdhuc el narrador—. Sola\, vulnerable i pobra\, en una ciutat tota feta contra ella\, desgraciada sense ser-ne conscient de ser-ho\, és un cos escanyolit sense cap tipus d’aptitud. Les seves úniques ambicions són anar al teatre un cop al mes\, pintar-se les ungles\, comprar-se una rosa quan cobra la nòmina i prendre’s un cafè amb gel a la nit\, abans de ficar-se al llit. Poc o res importa\, no obstant\, l’argument: allò substancial són les idees que subjauen rere les seves escases 160 pàgines. \nIgual ocorre amb les 144 planes d’Aigua viva: una novel·la o un poema o un assaig —no se sap— desconcertant. Per subratllar de dalt a baix. Clímax de l’estil lispectorià. Una carta de desamor a un destinatari mut on la veu narradora no pretén altra cosa que un impossible: copçar l’instant que passa\, l’inabastable\, l’indicible. Aquells moments epifànics que tot sovint proporciona el contacte amb animals i plantes\, les roses que Clarice Lispector tant adorava o el seu estimat Ulisses\, un gos que fumava\, bevia whisky amb Coca-Cola i tenia fama de neuròtic\, amb una ferotgia que la seva humana respectava i enyorava. Potser degut a aquest enyor hi apareixen bèsties en moltes de les seves ficcions: gallines\, ous\, cavalls\, gats\, paneroles ancestrals… \n  \n«M’interessen molt. Tots els éssers vius\, menys l’home\, són un escàndol de meravellament.»\n  \nDissabte 18 de juliol amb Elena Losada destriarem les obsessions que atravessen L’hora de l’estrella\, Aigua viva i tota l’obra lispectoriana: la recerca existencial\, el tedi\, la nàusia… la fugacitat de l’instant-ja\, la impotència del llenguatge per accedir al món\, a la substància pura del món\, a l’it intraduïble… la natura com espai de revelació mística\, l’animalitat… \n  \n«Una vegada vaig mirar fixament els ulls d’una pantera i ella va mirar fixament els meus. Ens vam transformar.»\n  \nNo li buscarem similituds amb James Joyce ni amb Marcel Proust ni amb Virginia Woolf\, perquè Clarice Lispector se sabia única i s’enfurismava quan la comparaven amb altres. Voldrem saber les dificultats que suposa traduir la seva singularitat. I com de peculiar i caòtic era el seu procés creatiu: escrivia notes soltes per aquí i per allà —en tovallons\, xecs\, paquets de tabac—\, paperets abandonats per racons de casa\, que la minyona tenia prohibit replegar. \n  \n«Déu m’alliberi de començar a escriure un llibre per la primera línia.»\n  \nSupersticiosa\, afeccionada a les matemàtiques i la càbala\, s’escarrassava per a que els seus contes no arribessin a les tretze pàgines. Anòmala\, a voltes melancòlica\, sempre hermètica i brillant. Com l’esfinx de Guiza que un cop va visitar: «No la vaig desxifrar\, però tampoc ella em va desxifrar a mi». \nDissabte 18 de juliol apreciarem el seu misteri\, en un #GrupDeLecturaNL que acompanayrem d’un berenar literari inspirat en Clarice Lispector. \n  \n«Qui sigui capaç de deixar de raonar (cosa terriblement difícil) que em segueixi.»\n  \n  \nPreu d’inscripció: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en la novel·la + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) algun dels llibres.\nSi encara no els teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \nELENA LOSADA és professora titular de literatura portuguesa a la Universitat de Barcelona. És investigadora d’ADHUC (Centre de Recerca Teoria\, Gènere\, Sexualitat)\, on ha coordinat Lletra de Dona\, secció de crítica literària en línia\, i ha estat directora de la Càtedra UNESCO Dones\, Desenvolupament i Cultures entre 2015 i 2018. Ha publicat diversos estudis sobre qüestions de gènere\, especialment sobre la representació femenina en la narrativa realista del segle XIX i sobre l’escriptora brasilera Clarice Lispector\, de qui ha traduït més de tretze títols. Va rebre el Premi Giovanni Pontiero a la millor traducció del portuguès l’any 2012. Des del 2011 treballa sobre la novel·la criminal escrita per dones i ha estat investigadora principal de dos projectes finançats: Mujeres y novela criminal en España (1975-2010): autoras\, figuras de poder\, víctimas y criminales (MUNCE) (FEM2011-22870\, 2012-2014)\, i Víctimas y agresoras. Representaciones de la violencia en la narrativa criminal escrita por mujeres (VANACEM) (FEM2014-55057-P\, 2015-2017). \n  \n«No seré auto-biogràfica. Vull ser ‘bio’.»\n  \nCLARICE LISPECTOR (1920\, Txetxelnik – 1977\, Rio de Janeiro) va néixer a Ucraïna durant la migració de la seva família de Rússia a Brasil. Va arribar a Maceió amb pocs mesos. Després va viure a Recife i a Rio de Janeiro\, on va morir la seva mare quan ella tenia nou anys. El 1943 va publicar la seva primera novel·la\, A prop del cor salvatge\, i es va casar amb un diplomàtic. El seu primer destí va ser Nàpols\, en plena Segona Guerra Mundial. Quan va tornar a Brasil després de separar-se\, havia publicat dues novel·les més (O lustre\, 1946; La ciutat assetjada\, 1949) i havia tingut dos fills. Entre les seves obres més celebrades hi ha L’hora de l’estrella (1977)\, Un alè de vida (1978)\, A prop del cor salvatge (1943)\, La passió segons G.H. (1964) i Aigua viva (1973). A més de novel·les\, va escriure relats i articles periodístics. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*El preu d’inscripció inclou el berenar literari i el val de descompte (amb caducitat 18/07/2026) \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-clarice-lispector-el-misteri-que-batega-dins-el-mon-amb-la-traductora-elena-losada/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/05/lispector-e1779385225353.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260822T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260822T203000
DTSTAMP:20260623T010443
CREATED:20260618T092938Z
LAST-MODIFIED:20260618T153021Z
UID:73296-1787425200-1787430600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Camí de sirga\, de Jesús Moncada. Amb l'especialista en l'autor Artur Garcia Fuster
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Camí de sirga\, de Jesús moncada\nTertúlia literària amb el filòleg i investigador moncadià Artur Garcia Fuster \nCompartirem lectura i berenar de La Xurreta Cafè! Amb val de descompte en llibres pels inscrits \nDISSABTE 22 D’AGOST >> 19:00H.  \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Tota la meva vida ha estat presidida pel riu.» JESÚS MONCADA\n  \nEl de sirgar devia ser un ofici dur: arrossegar una embarcació riu amunt\, del Delta fins a l’Aragó; fer-la avançar a contracorrent\, la nau carregada de sellons\, argoletes\, cossis i pitances\, de vegades amb vent advers. Un esforç immens\, paregut al que va ser per Jesús Moncada escriure Camí de sirga\, la novel·la que dissabte 22 d’agost comentarem al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres amb el millor llaüter possible: el filòleg i investigador moncadià Artur Garcia Fuster. \n  \n«Quan les màquines tibaren les sirgues d’acer lligades als pilans i l’edifici va caure enmig d’un núvol de pols\, feia més de tretze anys que la destrucció de la vila havia començat.»\n  \nCamí de sirga comença amb l’enderrocament d’una casa\, la primera que cauria per construir el pantà de Riba-roja sobre l’antiga població de Mequinensa\, de la que tan sols queda un museu i aquesta novel·la\, apedaçada amb la quera que Jesús Moncada va recollir per escriure una obra mestra. La crònica fabulada de cent anys en la intrahistòria d’una vila condemnada des de la primera pàgina a mort. Perquè tots els mons\, siguin grans imperis o un poble de navegants i minaires a la Franja\, tots els mons s’acaben. \n  \n«—Cabdellar i descabdellar\, però el fil sempre és el mateix —va concloure la Sofia\, atenta a les paraules de l’altra.\n—Hi ha coses que no s’esborren mai de la vida.\n—Mai.\n—Són com l’Ebre i com el Segre —va intervenir la Teresa—. L’aigua mai no acaba de passar.»\n  \nCom una riuada\, Camí de sirga et passa per sobre i t’inunda amb un al·luvió de fets i records desbordats per més de cent personatges brillants: l’Arquimedes Quintana i la seva orella perduda al camp de batalla\, amb la que encara pot escoltar els sabres del Marroc; l’Atanasi i la seva resurrecció; els dos Honorats\, aquell que prenia cafè i l’altre\, el seu fill\, que preferia vasets de rom i que tenia enamorada la mula Nicanora amb caramels de poliol; els jocs eròtic-religiosos de la senyoreta d’Albera\, assídua als berenars amb xocolata de la senyora Carlota Torres i Camps\, que encén espelmes als sants per a continuar enriquint-se amb el conflicte armat; els botiguers que emboliquen mongetes amb aiguaforts de Goya; aquell harmònium que toca glòries amb aires sindicalistes; la vídua Feliça de Roderes\, sentinella des del seu Balcó de l’Apocalipsi\, sempre presta a anunciar la fi del món… o l’artista Aleix de Segarra\, finat a Mathausen\, destí igual que la cabaretera Madamfransuà. \nI el lector vinga a sirgar amunt i avall\, des de mitjans del segle XIX cap endavant\, per guerres\, revolucions obreres\, repúbliques\, exilis\, maquis en acció… i una dictadura que seguia flotant quan l’Ebre va cobrir Mequinensa\, el 1971. \n  \n«L’aigua lliscava amb indiferència entre el silenci de trinxeres buides\, filferrades menjades pel rovell\, cases desfetes\, terra llaurada per les bombes. Tanta porfidia i tanta mort —pensava el Nelson— no havien alterat la seva passa: les pluges de tardor i de primavera l’havien inflat\, les ardorades estivals l’enflaquien\, però les aigües no guardaven memòria de la batalla. La memòria era cosa dels hòmens.»\n  \nNascut a Mequinensa el 1941\, Jesús Moncada es va traslladar a Barcelona amb la família quan l’embassament franquista els va deixar sense poble. Conscient de la pèrdua\, va voler recollir les històries i el parlar dels llaüters\, calafats i miners\, pagesos\, comerciants\, mestresses de casa… Van ser vint anys de conversar amb padrins\, prendre notes\, croquis\, fotografies… recollir estris i paperots antics\, confeccionar llistes de paraules i oficis extingits… rescatar memòries de l’oblit. Molt més tard vindria la idea d’escriure Camí de sirga. \n  \n«La memòria poblava inevitablement les runes\, alçava de nou les cases caigudes\, traçava carrers\, reconstruïa places\, retornava gent\, però el vell Nelson s’adonava que el record no li responia amb precisió. Tanta runa acabava per confondre’l. La vila que reedificava amb el pensament no era la d’abans.»\n  \nPublicada el 1988\, la novel·la fou un èxit de crítica i pública immediat\, amb 15.000 exemplars venuts en any i escaig. Dissabte 22 d’agost\, pensarem on rau el misteriós atractiu d’un llibre prodigiós\, de llera profunda i humor cabalós. Pensarem amb qui comparar un autor incomparable com Jesús Moncada. Voldrem saber quins eren els seus referents\, què li agradava llegir a ell\, aficionat com era a les llibreries de vell… Repassarem altres obres seves i preguntarem a l’Artur Garcia Fuster sobre aquell text que el de Mequinensa no va finalitzar\, sota el títol Dante S.A. \nAcompanyarem la sirgada literària d’un berenar casolà inspirat en Camí de sirga i Jesús Moncada. \n  \n«Pertot arreu creixia l’herba. La natura s’apressava a recuperar el terreny perdut feia molts segles\, hi sembrava llavors\, el poblava de criatures. Exèrcits llarguíssims de formigues exploraven camins entre teules trencades\, ràfecs esgrunats\, bigues estellades o panys de paret d’on la intempèrie esborrava l’escalfor humana; sargantilles i dragons escalaven parets; les aranyes teixien paranys entre les branques dels timons i dels romers\, i les serps abandonaven les seves despulles entre la maçoneria abatuda dels porxos de la plaça morisca. El que havien estat cases i carrers es poblava de fresses\, vols i piuladisses.»\n  \n  \nPreu d’inscripció: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en la novel·la + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \nARTUR GARCIA FUSTER (1991) és Doctor en Filologia i especialista en Literatura Catalana Contemporània. Es va graduar a la Universitat de Zadar (Croàcia) on va treballar tres anys com a professor lector de català. Ha publicat el llibre Memòria\, oralitat i ironia a la narrativa de Jesús Moncada (Gara d’Edizions\, 2019)\, fruit de la seva tesi doctoral\, una investigació en profunditat sobre l’obra de l’escriptor de Mequinensa reconeguda amb el Premi Jesús Moncada 2018. I també el recull de relats memorialístics Partint de Zadar (Premi Pare Colom 2022\, Lleonard Muntaner Editor). Actualment treballa d’Assessor de Llengua\, Interculturalitat i Cohesió Social als Serveis Educatius de Santa Coloma de Gramenet i publica crítica literària a la revista digital La Lectora. \n  \n«Si la salut l’hagués acompanyat\, avui\, el pobre Napoleó Bonaparte faria cent noranta-nou anys.»\n  \nJESÚS MONCADA (1941-2005) va créixer a Mequinensa\, va estudiar a Saragossa i als vint-i-cinc anys es va instal·lar a Barcelona per dedicar-se a les seves dues vocacions: la pintura i la literatura. El 1967 va entrar a treballar a l’editorial Montaner y Simón com a ajudant de Pere Calders\, que el va animar a escriure i va prologar el seu primer llibre\, Històries de la mà esquerra (1981). La seva literatura recrea des del principi la Mequinensa perduda sota les aigües: El Cafè de la Granota (1985) i Calaveres atònites (1999) en forma de contes\, Camí de sirga (1988)\, La galeria de les estàtues (1992) i Estremida memòria (1997) en forma de novel·la. El conjunt que ofereix és el gran tapís de la vida en un poble visitat per totes les crueses de la història i gairebé per cap de les comoditats modernes\, tret d’una presa que el va destruir. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*El preu d’inscripció inclou el berenar literari i el val de descompte (amb caducitat 22/08/2026) \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-cami-de-sirga-de-jesus-moncada-amb-lespecialista-en-lautor-artur-garcia-fuster/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/06/cami_sirga.jpg
END:VEVENT
END:VCALENDAR