BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//NaturaLlibres. Librería especializada en naturaleza y montaña - ECPv6.15.20//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-WR-CALNAME:NaturaLlibres. Librería especializada en naturaleza y montaña
X-ORIGINAL-URL:https://www.naturallibres.com
X-WR-CALDESC:Eventos para NaturaLlibres. Librería especializada en naturaleza y montaña
REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H
X-Robots-Tag:noindex
X-PUBLISHED-TTL:PT1H
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:Europe/Madrid
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20240331T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20241027T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20250330T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20251026T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20260329T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20261025T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20270328T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20271031T010000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260418T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260418T193000
DTSTAMP:20260420T105425
CREATED:20260219T184530Z
LAST-MODIFIED:20260228T090624Z
UID:71901-1776535200-1776540600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Zorba el grec. Tertúlia i menú literari. Amb la traductora Selma Ancira
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Zorba el grec\, de Nikos Kazantzakis\nTertúlia literària amb la traductora Selma Ancira \nMenú-degustació grec a càrrec de la cuinera Giannoula Mitsinikou \nDissabte 18 d’abril a les 18:00H  \niiii \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«¿Cuándo se abrirán los oídos del mundo\, patrón? ¿Cuándo se abrirán nuestros ojos para ver? ¿Cuándo se abrirán nuestros brazos? ¿Cuándo nos abrazaremos todos: piedras\, flores\, lluvia y seres humanos? ¿Qué dices tú\, patrón? ¿Qué dicen los libros?» \n  \nConvindria tenir sempre algú a prop que et recordés les meravelles del món. Una persona que cada matí mirés sortir el sol com si fos el primer cop. Que tremolés amb les estrelles sense por a la negror ni a la mort. Algú que no fes de l’existència un problema filosòfic\, sinó gaudi. I\, si pot ser\, que a més balli com un boig el sirtaki. Convindria tenir sempre a la vora Zorba el griego (Vida y andanzas de Alexis Zorba)\, la novel·la de Nikos Kazantzakis que dissabte 18 d’abril comentarem al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres amb la traductora Selma Ancira. \n«Miraba a Zorba a la luz de la luna y me maravillaba con cuánta gallardía y simplicidad se avenía al mundo\, cómo el alma y el cuerpo eran una sola cosa\, y todo\, mujeres\, pan\, mente\, sueño\, armonizaban de inmediato con su carne y\, felizmente\, se transformaban en Zorba. Nunca había visto una concordia tan amistosa entre hombre y universo.»\n  \nZorba va ser un personatge real: un home senzill de poble que l’escriptor Nikos Kazantzakis va conèixer l’any 1917 al Mont Atos. Junts van emprendre un negoci miner que donaria com a resultat un catastròfic fracàs empresarial… i una amistat immortal. A banda del llibre més sonat de l’autor: Βίος και Πολιτεία του Αλέξη Ζορμπά. \n«Si quisiera elegir entre las personas que han dejado las huellas más hondas en mi alma\, tal vez destacaría a tres o cuatro: Homero\, Bergson\, Nietzsche y Zorba. El primero fue para mí el ojo sereno y fulgurante como el disco del sol que todo lo ilumina con brillo redentor; Bergson me alivió de las insondables angustias filosóficas que atormentaron mi primera juventud; Nietzsche me enriqueció con otras angustias y me enseñó a transmutar la desdicha\, la amargura y la incertidumbre en orgullo; y Zorba me enseñó a amar la vida y a no temer la muerte.»\n  \nZorba és un bon home\, amant dels plaers a l’abast\, del menjar\, de les dones\, del mar… Un ésser tel·lúric\, de personalitat fogosa i avassallant\, que segueix unit per un cordó umbilical a la seva mare\, la Terra. Forma part del món natural\, viu el goig de l’aquí i l’ara sense reflexionar. Portador d’una saviesa ancestral\, quan no troba les paraules acaricia el santouri i balla\, mogut per la follia i la felicitat. \n«No pensaba en nada. […] Oía los movimientos acompasados de la tierra\, y los rumores\, y los crujidos\, y la lluvia caer\, y a las semillas hincharse. Sentía cielo y tierra ayuntarse como en los primeros días del mundo […] Era feliz y lo sabía. Mientras vivimos la felicidad\, difícilmente la percibimos; sólo cuando ha pasado y miramos atrás\, de pronto entendemos —y a veces con estupor— lo felices que éramos. Sin embargo yo\, en esa playa cretense vivía la felicidad y\, al mismo tiempo\, sentía que era feliz.»\n  \nLa seva és una ànima lliure\, no reprimida per l’intel·lecte\, com li ocorre a l’escriptor Nikos Kazantzakis\, un idealista angoixat per la condició humana. Un comunista místic que mai va abandonar la fe cristiana però va ser excomunicat per l’Església Ortodoxa… \n«No\, no creo en nada. Si creyera en el ser humano\, creería también en Dios\, y creería en el diablo; y eso es un tremendo berenjenal.»\n  \nUn home ple de preguntes sense resposta\, que pensa la vida en lloc d’experimentar-la en carn pròpia. \n«Mi contacto con los seres humanos había acabado en monólogo interior. Había caído tan bajo\, que si hubiese podido elegir entre enamorarme de una mujer o leer un buen libro sobre el amor\, habría elegido el libro.»\n  \nDissabte 18 d’abril\, repassarem el llegat d’un autor que no va guanyar el Premi Nobel de Literatura per un vot. Amb una obra que flaira a romaní\, sajolida i sàlvia\, escrita en bona part al Mediterrani. Amb Selma Ancita coneixerem com era la Creta on Kazantzakis va néixer\, dins l’Imperi otomà\, enmig d’una violència salvatge entre turcs i cristians\, i que fou ocupada per l’Alemanya nazi més endavant. \n«Yo he hecho cosas por la patria\, patrón\, que te pondrían la piel de gallina; maté\, robé\, quemé aldeas\, deshonré mujeres\, exterminé familias enteras… ¿Por qué? Porque\, ya ves tú\, eran búlgaros\, turcos. […] Después entré en razón\, ahora miro a las personas y digo: éste es un buen hombre\, aquél es malo. […] Y cuanto más viejo me hago\, lo juro por el pan que como\, creo que comienzo a no querer saber ni eso. ¡Qué más da que sea bueno o malo! A todos los compadezco…»\n  \nVoldrem saber les trifulgues de traduir al castellà Zorba el griego\, una novel·la escrita quan el grec modern no estava unificat encara: Kazantzakis recorria el país buscant vocabulari popular del demòtic a fi d’enriquir el seu llenguatge literari\, raó per la qual als seus llibres apareixen paraules que ni els seus compatriotes avui entenen. \n«¡Entiendes! Entiendes\, ¡y eso es lo que acabará contigo! Si no entendieras\, serías feliz.»\n  \nDissabte 18 d’abril\, filosofarem amb Nikos Kazantzakis i portarem a la pràctica les lliçons hedonistes de Zorba acompanyant la tertúlia literària amb un menú-degustació grec\, ideat i preparat per la cuinera Giannoula Mitsinikou\, originària d’Esparta\, Grècia. \n«Mis alegrías aquí son grandes\, porque son muy simples\, hechas de los elementos eternos: aire puro\, mar\, pan de trigo\, y por las tardes un fabuloso Simbad el Marino que se sienta a la turca frente a mí\, abre la boca\, habla\, y el mundo se ensancha.»\n  \n  \nPreu d’inscripció a la tertúlia: 20€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Menú literari (begudes a part) + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \n  \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit algun relat de l’autora.\nSi encara no els teniu\, podeu encarregar els llibres o\ncomprar-los directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \n  \nSELMA ANCIRA (1956\, Mèxic) és traductora de literatura russa i grega moderna. Ha traduït\, entre altres autors\, Puixkin\, Dostoievski\, Bunin\, Bulgàkov i Pasternak\, així com Seferis\, Ritsos\, Kampaneli\, Maria Iordanidu i Kazantzakis. Va donar a conèixer l’obra de Marina Tsvetàeva al públic hispanoparlant i ha traduït gairebé tota la seva prosa. El 2008 va rebre la Medalla Puixkin\, el màxim guardó rus per a artistes estrangers. El 2009 va guanyar el XII Premi de Traducció Ángel Crespo per la seva traducció de Viva voz de vida de Marina Tsvetàeva. El 2010 va rebre el Premi de Literatura Marina Tsvetàeva a la ciutat russa de Ielàbuga per les seves traduccions de la poeta\, i a Koktebel\, Ucraïna\, va rebre el Premi Literari Maximilian Voloshin. I un més que merescut Premi Nacional de Traducció per la seva obra el 2011. Entre els últims guardons\, el Premi Nacional d’Arts i Lletres en l’àmbit de la Lingüística i la Literatura 2022. És autora de El tiempo de la mariposa\, un relat sobre la seva relació personal i literària amb l’obra de Nikos Kazantzakis i la llengua grega. Viu entre Barcelona i el Pirineu aragonés. \nNIKOS KAZANTZAKIS (1883\, Heràclion 1883 – 1957\, Friburg de Brisgòvia) creix a l’illa de Creta a l’època de la darrera insurrecció greco-cristiana contra l’Imperi otomà. De família benestant\, estudia Dret a Atenes i Filosofia a París\, on segueix l’ensenyament d’Henri Bergson i fa la tesi sobre Nietzsche. L’any 1914 torna a Grècia i peregrina pel mont Atos tot llegint Buda al mateix temps que els Evangelis. Combat com a voluntari durant les guerres balcàniques\, comercia amb fusta\, explota una mina de lignit amb un tal Zorbàs. El 1919 s’encarrega de la repatriació de 150.000 grecs del Caucas desplaçats durant la Revolució Russa. Viatja a Berlin i Viena\, descobreix la doctrina de Lenin\, aprèn el rus i comença a escriure Ascesi (1922)\, un llibre d’aforismes. El 1925 fa un primer viatge a la URSS com a corresponsal del diari Logos i comença Odissea\, poema èpic de 33.333 versos\, que reescriurà cinc vegades sense parar de viatjar. Publica el primer d’uns quants reculls de cròniques que compilaran tota una vida d’exploracions: Rússia i el Caucas amb Panait Istrati per constatar i difondre els progressos de la revolució\, Espanya per entrevistar-hi successivament dos dictadors tot traduint Machado i Guillén\, Palestina i Xipre\, Egipte i Sudan\, Xina i Japó\, Txèquia\, Anglaterra\, Itàlia… Als cinquanta anys\, per primer cop a la vida\, té domicili fix: una casa a Egina\, que s’ha fet construir. Allà el troba la invasió de Grècia per les tropes de Mussolini. Sota l’ocupació alemanya escriu frenèticament: L’última temptació de Crist\, Alexis Zorba\, diverses obres de teatre. Així que s’acaba la guerra reprèn la vida nòmada; la seva obra comença a difondre’s arreu del món mentre que a Grècia és declarada sacrílega per l’Església ortodoxa. El 1948 escriu El Crist de nou crucificat\, del qual veu l’adaptació cinematogràfica al festival de Canes just abans d’embarcar cap a Xina\, l’any de la seva mort\, a Friburg. Nou vegades el jurat del Nobel li dóna carabassa mentre les seves novel·les són traduïdes a totes les llengües escrites del món. És enterrat a Iràklio\, fora muralla\, ja que l’Església no va voler que descansés al cementiri. La seva làpida diu: «No espero res. No em fa por res. Sóc lliure.» \n  \n  \n  \n  \n*El val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.  \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-zorba-el-grec-tertulia-i-menu-literari-amb-la-traductora-selma-ancira/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/02/zorba-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260411T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260411T193000
DTSTAMP:20260420T105425
CREATED:20260311T175226Z
LAST-MODIFIED:20260319T183717Z
UID:72225-1775930400-1775935800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Supo-supo amb Jan Arimany de Trotalibros
DESCRIPTION:Supo-supo amb Jan Arimany de Trotalibros\nDissabte 11 d’abril a les 18:00h \nConversa amb Jan Arimany\, editor de Trotalibros \nAmb sorteig de llibres i pastís d’aniversari per celebrar els 5 anys de l’editorial! \n iiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«No se ha desprendido nada\, pero algo está a punto de llegar\, obligado por ese aviso que se produce arriba\, en las nubes.» TARJEI VESAAS\n\n  \nFer supo-supo\, en pallarès\, és trobar-se amb algú cara a cara\, inesperadament. Dissabte 11 d’abril a NaturaLlibres\, farem supo-supo amb Jan Arimany\, fundador de Trotalibros. Doncs inesperat és que una editorial dedicada a recuperar clàssics injustament oblidats\, celebri el seu cinquè aniversari enguany. Ho festejarem explorant la natura del seu esplèndid catàleg\, bufant espelmes… i amb sorteig de llibres! \n«Los adultos no lloran. Pero un nudo te atenaza la garganta\, te estrangula. Es eso lo que empuja a los de tierra firme a escribir libros y a los marinos a tallar o a introducir barcos en botellas y a tatuarse el cuerpo. Cuando los libros son bonitos\, los barcos están bien hechos\, y los tatuajes\, bien dibujados\, entonces…» NIKOS KAVADIAS\n  \nInesperat és que un jove advocat andorrà compagini la feina de despatx amb la ressenya de llibres… Més inesperat resulta encara que un dia abandoni el bufet i la seguretat per deslligar-se la corbata i crear una editorial. Inesperat que aquesta editorial aixecada entre muntanyes tingui de logotip un far. Absolutament inesperat que —contra tot auguri de naufragi—\, el seu feix de llum porti cinc anys il·luminant obres fonamentals de la literatura universal\, amb títols descatalogats o mai traduïts abans. \n«Los libros son solo para valientes.» JANET FRAME\n  \nDissabte 11 d’abril amb Trotalibros\, convocarem a escriptors dels que potser no heu sentit parlar\, malgrat hagin guanyat premis com el Nobel de Literatura. I ens centrarem especialment en aquells que més sensibilitat transmeten per la natura: des de Tarjei Vesaas amb El palacio de hielo al món apocalíptic d’Anna Kavan (Hielo)\, la Shangri-La de  James Hilton (Horizontes perdidos)\, el camp escocés de Lewis Grassic Gibbon (Canción del ocaso)\, les ovelles islandeses d’Halldór Laxness (Gente independiente)\, els drames rurals de Lorca i de Victor Català\, els gossos d’Elizabeth von Arnim (Todos los perros de mi vida)… O Mary Webb\, una senyora que\, desfigurada per la malaltia de Graves\, es va retirar a Shropshire per escriure\, cuidar d’un hort\, caminar i meditar a l’aire lliure\, tan fusionada amb l’entorn que els ocells se li posaven a sobre. \n«Invocar la nostalgia del pasado\, aunque sea solo por instantes\, es como tratar de apresar entre los brazos el color jacintino de la distancia. Pero\, si se consigue\, su dulzura es como la fragancia suave y fugitiva de las flores de primavera desecadas con bergamota y laurel.» MARY WEBB\n  \nJunts pensarem què ha de tenir un llibre per a que mereixi sobreviure al pas del temps\, a banda d’un editor entusiasta com Jan Arimany. Un ofici\, aquest\, del que no tenia ni idea fa cinc anys\, quan va salpar a l’aventura amb aquell primer títol: La guardia\, de Nikos Kavadias. Dissabte 11 d’abril ens podrà explicar com és la feina d’un editor independent i com navegar envoltat de grans taurons editorials. \n«Siglo tras siglo llega de la región el campesino solitario dispuesto a probar fortuna en esta loma herbosa entre el lago y la grieta de la montaña\, decidido a enfrentarse a las violentas potencias que oprimen la tierra con sus embrujos y exigen su sangre y su médula. Una vez y otra\, el campesino solitario alza su ira\, despreciando a las potencias que reclaman sus miembros y su destino hasta el último suspiro. La historia de los siglos en el valle es la historia del hombre independiente que lucha con las manos vacías contra espectros cuyos nombres cambian con el tiempo.» HALLDÓR LAXNESS\n  \nPrescriptor nat com és el Jan Arimany\, serà inevitable recomanar-nos llibres bons els uns als altres\, així com podcasts i canals de Youtube literaris… \n«La maldición de la raza humana siempre ha sido hacer caso a los consejos.» LEWIS GRASSIC GIBBON\n  \nI acabarem la festa com és degut: amb un pastís d’aniversari\, bufant espelmes\, desitjant més llibres dels que humanament podrem llegir mai… I amb regals\, sortejant dos lots Trotalibros*: un entre les persones que compreu a NaturaLlibres algun exemplar de l’editorial d’aquí al 10 d’abril 2026 (a la llibreria o a la botiga online)\, i un altre entre els inscrits que vingueu dissabte 11 d’abril a Alins per celebrar plegats els 5 anyets de Trotalibros i 55 títols publicats. \n«Lo más asombroso de los sueños de una persona es que todos se cumplen; siempre ha sido así\, aunque las personas no quieran reconocerlo. Y es curiosa la forma de comportarse del hombre que no se extraña ni lo más mínimo cuando sus sueños se cumplen; es como si llevara toda la vida esperándolo.» HALLDÓR LAXNESS\n  \n  \n  \nPreu d’inscripció : 10€*\nInclou: Assistència al supo-supo + Berenar d’aniversari (pastís i beguda a la carta) + Val de 2€ de descompte en els llibres de l’editorial Trotalibros + Participació en el sorteig \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Cada lot del sorteig consisteix en: 1 llibre de l’editorial Trotalibros + 1 bossa de tela Trotalibros + 1 pòster Trotalibros \nOferta de descompte aplicada per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-supo-supo-amb-jan-arimany-de-trotalibros/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/03/trotalibros.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260404T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260404T193000
DTSTAMP:20260420T105425
CREATED:20260304T180136Z
LAST-MODIFIED:20260304T180136Z
UID:72091-1775325600-1775331000@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. I mentre a la natura les coses simplement creixen... Les ganes de morir i el suïcidi dins el capitalisme
DESCRIPTION:I mentre a la natura les coses simplement creixen… Les ganes de morir i el suïcidi dins el capitalisme\nDissabte 4 d’abril a les 18:00h \nXerrada amb les autores de 40 segons: Les ganes de morir en la societat capitalista\, Marina Barberà i  Lurdes Quintero \nEn conversa amb el testimoni de Núria Sánchez Balagué \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«A la natura les coses simplement creixen\, fins que els arriba el moment de morir.»\n\n  \nNo. Ningú en sap res del dolor d’una poncella quan floreix. Viure fa mal\, a vegades. A vegades\, un mal insuportable. Així és per les 800.000 persones que es suiciden cada any\, i així esdevé per als éssers estimats que es queden\, fent hàbitat de l’abisme mentre\, al bosc\, les plantes només pensen en viure. En parlem dissabte 4 d’abril a NaturaLlibres\, amb Lurdes Quintero i Marina Barberà\, autores de 40 segons: Les ganes de morir en la societat capitalista\, en conversa amb l’estimable testimoni de Núria Sánchez Balagué i amb el llibre de Yiyun Li\, A la natura les coses simplement creixen. \n«La vida\, en un sentit absolut\, val la pena de viure\, de la mateixa manera que val la pena dedicar-se a l’art\, val la pena explorar la ciència\, val la pena buscar justícia. Ara bé\, el fet que valgui la pena fer alguna cosa no sempre vol dir que una persona estigui dotada de la capacitat de fer-la.»\n  \nQuatre mil dos-cents vint-i-set és el nombre de suïcidis que es van comptabilitzar a Espanya l’últim any del qual es tenen dades contrastades. La xifra es dispara entre la població jove i es converteix en la primera causa de mort absoluta en aquesta franja d’edat. \n«Els fills moren\, i els pares continuen vivint. Els pares continuen vivint perquè aquesta és l’única manera que tenen de continuar estimant els seus fills\, que al morir es converteixen fàcilment en una notícia un dia\, una xafarderia l’endemà i\, al final\, una estadística. Els fills moren\, i els pares continuen vivint.»\n  \nMorts per suïcidi que deixen al voltant un buit ple de turment i silenci. Sense paraules per expressar l’inexpressable. Sense paraules que salvin. \n«No hi ha cap salvació real de la nostra pròpia vida; els llibres\, però\, ens ofereixen una cosa que s’hi aproxima.»\n  \nLlibres com A la natura les coses simplement creixen\, on l’escriptora Yiyun Li relata la pèrdua dels seus dos fills per suïcidi. I ho fa sense sentimentalisme\, instal·lada en l’abisme\, des d’una posició d’acceptació radical i serena\, buscant refugi en l’amor\, en la lògica i en la raó. \n«Sí\, els estimava\, i encara els estimo\, però hi ha una cosa més important que estimar els meus fills i és comprendre’ls i respectar-los\, cosa que inclou\, abans que res\, comprendre i respectar la seva decisió d’acabar amb la seva vida.»\n  \nTrobant aferralls per l’existència en la literatura\, la música i la natura… \n«El meu jardí no és cap metàfora de l’esperança o la regeneració\, les flors no tenen assignada la funció d’anunciar l’arribada de l’alegria i l’optimisme. A la natura les coses simplement creixen. No hi ha cap rosa suïcida o enfadada\, no hi ha cap lliri deprimit o rebel. Les plantes només tenen un objectiu: viure.» \n  \nDissabte 4 d’abril\, mirarem el suïcidi de front amb Marina Barberà i Lurdes Quintero\, en conversa amb el testimoni de Núria Sánchez Balagué\, una mare que —com Yiyun Li— també va perdre el seu fill. \nJunts sospesarem com relacionar-nos amb la mort volguda i amb el dol sense prejudicis ni tabús; ens preguntarem si treure’s la vida és una decisió resultat del patiment individual o si va més enllà: si és producte d’un malestar social desbocat\, provocat per un sistema postcapitalista brutal\, que no tothom pot suportar… Pensarem com s’ha manifestat el suïcidi en altres èpoques de la humanitat\, també a través de la literatura i l’art; condemnat per nombroses institucions —no sols religioses— al llarg de la història\, és matèria filosòfica per debats on ens podrem enredar: el lliure albir sobre la pròpia vida d’un. \n  \n«¿Val la pena de viure la vida? […] ¿val la pena patir per aquesta vida que val la pena de viure? Si val la pena patir per la vida\, ¿hi hauria d’haver algun límit\, o s’ha de patir incondicionalment\, tot en nom de la vida?»\n  \n  \nPreu d’inscripció : 5€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Val de 2€ de descompte en els llibres 40 segons i/o A la natura les coses simplement creixen \n  \n  \n  \nLURDES QUINTERO és Llicenciada en Geografia (UB)\, Postgrau en Mediació de Conflictes (URV)\, Postgrau en Participació Ciutadana i Desenvolupament Sostenible (UAB)\, Postgrau en Salut Mental Col·lectiva (URV) i finalitzant el Grau d’Educació Social (UOC). Treballa com a mediadora a l’Administració Pública. Té una llarga trajectòria en l’activisme social i polític. Les seves principals línies d’investigació són els conflictes socials. Va guanyar el premi CEPAC de recerca castellera\, amb una investigació sobre mediació castellera. Finalista del concurs de narrativa de l’IGN (Instituto Geográfico Nacional) amb el relat Geografia\, una arma para la vida. És co-autora de 40 segons Les ganes de morir en la societat capitalista. \nMARINA BARBERÀ és Graduada en Belles arts (UB)\, Màster d’Història Contemporània i Món Actual (UB) i Màster d’Il·lustració i Còmic (Elisava). Treballa com a il·lustradora freelance. Ha participat en exposicions individuals i col·lectives en diferents espais\, entre els quals el Centre Cultural Ribera de Chapala\, a Mèxic (2024)\, el CCCC de València (2022)\, l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París (2018) o el Museu de Valls. És autora i il·lustradora de De vidre. Històries i receptes de les remeieres dels Pirineus (Sidillà\, 2024) i co-autora de 40 segons Les ganes de morir en la societat capitalista. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Oferta de descompte aplicada a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-i-mentre-a-la-natura-les-coses-simplement-creixen-les-ganes-de-morir-i-el-suicidi-dins-el-capitalisme/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/03/suicidi.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260328T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260328T193000
DTSTAMP:20260420T105425
CREATED:20260226T173518Z
LAST-MODIFIED:20260302T172144Z
UID:71985-1774720800-1774726200@www.naturallibres.com
SUMMARY:#FiloTrobadesNL Somiejos de passejants solitaris. Tertúlia i berenar filosòfic amb Rousseau i Glòria Farrés
DESCRIPTION:Somiejos de passejants solitaris\nConversa i berenar filosòfic  \nAmb la doctora en Filosofia Glòria Farrés\, traductora de Jean-Jacques Rousseau \nDissabte 28 de març a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n\n  \n«Aquí em tens\, doncs\, sol damunt la terra\, sense cap més germà\, proïsme\, amic ni societat que jo mateix. […] Però jo\, deslligat d’ells i de tot\, ¿què sóc\, jo mateix? Això és el que em queda per descobrir.»\n\n  \nConviure entre humans és complicat. Sovint\, la temptació de marxar sense ningú al camp és gran. I allà\, allunyat dels contemporanis\, amb la sola companyia de plantes i llibres\, dedicar-se a passejar amb els pensaments propis. Com va fer Jean-Jacques Rousseau i com dissabte 28 de març a NaturaLlibres farem nosaltres\, en unes #FiloTrobadesNL amb la doctora en filosofia Glòria Farrés\, traductora de Els somiejos del passejant solitari. \n«De vegades els meus somiejos acaben en una meditació\, però més sovint les meves meditacions acaben en un somieig\, i durant aquests esgarriaments la meva ànima erra i plana en l’univers amb les ales de la imaginació\, en èxtasis que superen qualsevol altre gaudi.»\n  \nJean-Jacques Rousseau va escriure Els somiejos del passejant solitari entre 1776 i 1778\, a les acaballes de tota una vida caminant. Posar-se en marxa era per ell un requisit —podríem dir—\, per ell professional: per pensar\, necessitava caminar. Un caminar que el va allunyar cada cop més de la societat. Desencantat de la civilització humana\, va buscar en la natura salvaguarda a l’hostilitat del món —simpatitzant com era de Robinson Crusoe—\, fent de la promenade un exercici terapeùtic d’introspecció. \n«¿Cal sorprendre’s que estimi la solitud? Només veig animadversió en les cares dels homes\, i la natura em somriu sempre.»\n  \nÉs així com Jean-Jacques Rousseau es va consagrar a la botànica: incapacitat potser per comprendre als seus contemporanis\, herboritzava amb el propòsit ferm de conèixer totes les plantes que al pas es trobava. Pel pur plaer d’observar\, de parlar amb les flors… i amb el seu Jo. \n«Mai no medito\, mai no somio més deliciosament que quan m’oblido de mi mateix. Sento èxtasis\, arravataments inexpressables per fondre’m\, per dir-ho així\, en el sistema dels éssers\, per identificar-me amb la natura mateixa.»\n  \nEstats de contemplació quasi místics que Jean-Jacques Rousseau va experimentar des de xic: les anomenades rêveries. Somiejos a peu d’on van sortir algunes de les idees que dissabte 28 de març Glòria Farrés ens exposarà i portarem a debat: la proclama del bon salvatge\, l’origen i els fonaments de les desigualtats socials\, el rebuig a la vida en comunitat i\, tanmateix\, la nostàlgia pels vincles humans… \nEn un temps\, el nostre\, d’interconnexió constant\, els plantejaments d’aquest misantrop romàntic podrien semblar tan radicals com resultaren als seus coetanis. Trencador\, impiu\, escandalós… alguns dels seus llibres van ser cremats en públic\, manifestació que\, d’altra banda\, va fer incrementar el prestigi del filòsof\, erigint-lo en un dels majors inspiradors intel·lectuals d’aquella Revolució Francesa que no va arribar a veure. \n«Mai no he cregut que la llibertat humana consisteixi a fer allò que un vol\, sinó més aviat a no fer mai allò que un no vol\, i vet aquí el que sempre he reclamat\, i sovint preservat\, i el motiu pel qual he estat el més escandalós per als meus contemporanis.»\n  \nEstimat i vilipendiat alhora\, val a dir que Jean-Jacques Rousseau era una mica… paranoic. Veia arreu conspiracions\, enveges i segones intencions. Un ésser ple de fòbies\, amb mania persecutòria\, un punt esquizofrènic. Una ànima potser massa sensible i maldestra\, que no prendrem tampoc com a model de virtut —va abandonar\, un darrere l’altre\, cinc fills a l’hospici—. Un home —com tots— imperfecte\, defectuós\, però que va saber sobreviure a les seves contradiccions\, i del que alguna cosa segur aprendrem dissabte 28 de març amb Glòria Farrés. \n«A la Terra tot és en un flux continu que no permet que res prengui una forma constant. Tot canvia al nostre voltant. Canviem nosaltres mateixos\, i ningú no pot estar segur que demà estimarà el que estima avui. Així\, tots els nostres projectes de felicitat per a aquesta vida són quimeres. […] He vist pocs homes feliços\, potser no n’he vist cap; però sovint he vist cors contents.»\n  \nAcompanyarem els somiejos amb un berenar filosòfic de La Xurreta Cafè inspirat\, per l’ocasió\, en Jean-Jacques Rousseau. \n  \n  \nPreu d’inscripció a la tertúlia*:  10€/persona\nInclou: Participació a la tertúlia + Berenar filosòfic +  Val del 10% de descompte en Els somiejos del passejant solitari \n  \n  \nAquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL\, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes\, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten\, buscar solucions a problemes\, raonar\, dubtar\, equivocar-se\, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques. \n  \n  \n  \nGLÒRIA FARRÉS FAMADAS és doctora en Filosofia i Lletres per la UAB (2005) i professora a la Facultat d´Humanitats de la UPF. La seva recerca es concentra en l’àmbit de la filosofia i literatura franceses en l´època moderna i contemporània\, especialment en el tema del cos (Merleau-Ponty)\, el jo (Montaigne)\, la identitat (Proust) i la solitud (Rousseau). Condueix clubs de lectura a la llibreria Laie i a la Biblioteca d’Argentona. És membre fundadora de la Societat Catalana d´Amics de Marcel Proust. \nJEAN-JACQUES ROUSSEAU (1712\, Ginebra ‒ 1778\, Ermenonville) va ser un escriptor\, filòsof i músic suís\, figura central de la Il·lustració i de la teoria política moderna. Amb una vida marcada pel vagareig\, va residir en diverses ciutats europees en situació precària i protegit per alguns aristòcrates. Obres d’una prosa esplèndida i incisiva com l’Emili o de l’educació\, Del contracte social\, les Confessions o Els somiejos del passejant solitari\, entre moltes altres\, van incidir profundament en temes clau de la humanitat: la desigualtat i la corrupció social\, la llibertat i la sobirania popular\, l’educació i l’amor\, la introspecció i la solitud radicals…\, i els debats que hi planteja continuen ben vigents avui dia. \n  \n  \n  \n  \n*Si algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.  \nVal de descompte vàlid el dia de l’activitat.
URL:https://www.naturallibres.com/event/filotrobadesnl-somiejos-de-passejants-solitaris-tertulia-i-berenar-filosofic-amb-rousseau-i-gloria-farres/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/02/somiejos-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260321T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260321T193000
DTSTAMP:20260420T105425
CREATED:20260122T112315Z
LAST-MODIFIED:20260122T122512Z
UID:71448-1774116000-1774121400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Gliff\, d'Ali Smith. Amb la traductora Dolors Udina
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Gliff\, d’Ali Smith\nTertúlia literària amb la participació de la traductora Dolors Udina \nCompartirem lectura i berenar de La Xurreta Cafè! Amb val de descompte en llibres pels inscrits \nDISSABTE 21 DE MARÇ >> 18:00H.  \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Què vol dir Gliff?\nNo ho sé\, va dir. Per això m’agrada.» \n  \nGliff és un mot d’origen escocés. No significa res en concret i alhora pot significar-ho tot: Gliff és la llibertat galopant de ser qualsevol dels jos que es vulguin ser; Gliff és també un cavall\, i és el títol de la darrera novel·la d’Ali Smith\, que dissabte 21 de març comentarem al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres amb la seva traductora al català\, Dolor Udina. \n«Què vol dir gliff:\nun moment curt. Una semblança momentània. Una opinió sobtada o casual. Una mirada transitòria. Una por sobtada. Un petit indici o suggeriment. Un pressentiment. Un parpelleig de son. Un lleuger atac o traça de malaltia. Un tuf. Un baf. Una olor sobtadament perceptible. Una sensació fugissera sobtada de dolor o de plaer. Un ensurt. Un xoc. Una emoció. Un cop sobtat violent. Un batzac. Una paraula sense sentit…»\n  \nMentre hi hagi cavalls\, hi haurà éssers lliures\, indòmits. Hi haurà resistència\, hi haurà esperança\, hi haurà equanimitat. Hi haurà bellesa. També en un món com el que Ali Smith planteja a Gliff\, la seva última novel·la: una distopia o un relat profètic inquietant\, més aviat\, per com s’assembla a les derives de la societat actual. \n«Per a què necessitem els passaports?\, va dir.\nPer viatjar a altres països i demostrar que som nosaltres\, va dir.\nSí\, però un passaport no demostra que som nosaltres\, va dir. Demostra que un passaport és un passaport. Nosaltres simplement som nosaltres.»\n  \nNo són bons temps\, els que Ali Smith imagina a Gliff: la població viu governada per un sistema de capitalisme salvatge i de vigilància extrema; cada ciutadà ha de ser identificat\, catalogat i rastrejat\, reduit a algoritmes i dades. Els qui s’oposen o no es pleguen a la burocràcia hipertecnològica són marcats com a «no-verificables»\, un estatus d’exclusió que implica la privació de privilegis digitals i la més absoluta indefensió\, el desnonament sistemàtic i l’enviament a centres de reeducació o camps de treball forçat\, on una empresa de seguretat esborra les individualitats. \n  \n«eren no-verificables. Ho eren\, essencialment\, per culpa de les paraules. Una persona havia estat no-verificada per dir en veu alta que una guerra era una guerra quan no estava permès dir-ne guerra. Una altra s’havia vist declarada no-verificable per escriure en línia que l’assassinat de molta gent per part d’una altra gent era un genocidi. Una altra va ser declarada no-verificada per difamar els conglomerats del petroli dient que eren directament responsables de la catàstrofe climàtica. Una altra havia estat no-verificada per parlar en una protesta sobre el dret de les persones a protestar.»\n  \nBri i Rose són germanes no-verificades; des que la seva mare va ser «eliminada» per denunciar a un fabricant d’herbicides\, tenen cura l’una de l’altra\, al igual que tenen cura d’uns cavalls. Han estat criades sense dispositius electrònics; és a dir\, han après a pensar per si mateixes —els seus diàlegs són formidables—. Són dues amants de les paraules\, com ho és Ali Smith\, fascinada per l’exploració semiòtica i pels jocs linguïstics\, i com ho és la traductora Dolors Udina\, amb qui podrem reflexionar sobre el llenguatge com a mecanisme d’opressió o com a eina de resistència i transformació: de quina manera comabtre un règim que reprimeix la llengua\, que maltracta l’educació pública i les biblioteques\, que perverteix els vocables\, que no admet polisèmia\, la diversitat de significats\, d’idees\, de gèneres…? \n  \n«Hi ha un diccionari que ens pugui ajudar a parlar amb un cavall?\, vaig dir.\nPer alguna raó\, la majoria dels humans encara no són prou intel·ligents per parlar les llengües d’altres criatures\, va dir. Tot sovint em pregunto per què. Que potser facilita el control de les altres criatures\, o fins i tot de les persones\, decidir que\, com que no sabem què diuen\, el que diuen no vol dir res o no tenen opinió?»\n  \nCrítica sempre amb el sistema ecònomic i amb la destrucció de la natura\, Ali Smith es va criar en un ambient de classe obrera i habitatges de protecció oficial. Després d’estudiar literatura a l’universitat\, va abandonar l’acadèmia amb una síndrome de fatiga crònica per asseure’s davant el paper en blanc. El seu primer llibre el va publicar el 1995; des d’aleshores\, porta sis col·leccions de contes\, un assaig\, dos peces teatrals i dotze novel·les. Vint-i-un títols en trenta anys\, amb els que s’ha ben merescuda la consideració de l’escriptora britànica més important de la seva generació. Talentosa\, intel·ligent i atrevida com pocs\, amb un compromís militant per entendre i relatar el segle XXI. \n«Jo seré el cavall que arrenca aquella anella enganxada a la paret i la sacseja a l’aire amb el ronsal\, jo seré el cavall empaitant el mosso d’estable per mossegar-li l’esquena amb les meves grosses dents de cavall per haver volgut espantar-me perquè algú l’hi ha ordenat o li ha pagat per fer-ho.»\n  \nDissabte 21 de març\, compararem Gliff amb altres obres de la novel·lista. Coneixerem les seves influències més directes\, des de Kafka a Huxley. Debatrem al voltant dels seus temes més recurrents: la preocupació pel medi ambient\, els oprimits i l’odi exponencial de l’espècie humana… l’art\, la llengua i la defensa aferrissada dels llibres i les biblioteques… Buscarem un prototip en els seus personatges\, amb narradors no binaris… Analitzarem l’estil\, amb els seus tombs narratius… I li preguntarem a la Dolors Udina si ja ha acabat de traduir la novel·la que seguirà a Gliff: Glyph. \n«Llavors\, els meus ulls van distingir els llibres.\nLlibres pertot.\nTants llibres\, més dels que havia vist mai en un sol lloc. Els lloms dels llibres\, en fileres que anaven fins al sostre\, llibres\, llibres i llibres\, a tots els nivells\, a dalt i a baix\, piles i piles\, un prestatge rere l’altre de llibres.\nAllà on mirava\, llibres.\nOh!\, vaig dir.»\n  \nCom sempre\, acompanyarem la tertúlia amb un berenar literari inspirat\, per l’ocasió\, en Ali Smith i en Gliff. \n  \n  \nPreu d’inscripció: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en la novel·la + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n  \n  \n*La participació en la tertúlia és gratuïta.\nEl preu d’inscripció inclou el berenar literari i el val de descompte \nEl val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.  \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n\n  \nDOLORS UDINA (1953\, Barcelona) és traductora literària. Va ser professora associada de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB des del 1998 al 2020. Després d’haver-se llicenciat en història contemporània a la Universitat de Barcelona\, va decidir dedicar-se professionalment a la traducció. Ha traduït més de dos centenars de novel·les d’autors com ara Virginia Woolf\, J. M. Coetzee\, Toni Morrison\, Alice Munro\, Raymond Carver\, J. R. R. Tolkien o la mateixa Ali Smith que ens ocupa; també llibres d’assaig d’autors com Mireille Gansel\, E. H. Gombrich\, E. M. Forster i Carl Sagan. Pel que fa a la poesia\, ha traduït\, entre altres\, Poemes i històries\, de Robert Creeley\, i Sonets del portuguès\, d’Elizabeth Barrett Browning. El 2014 va rebre el premi Serra d’Or per la traducció de La senyora Dalloway de Virginia Woolf\, i el 2023 va ser guardonada amb el Premi de Cultura de Catalunya.  \n«Ja està.\nAra que no existeixo\, finalment torno a existir.»\n  \nAbans de dedicar-se exclusivament a l’escriptura\, ALI SMITH (1962\, Iverness) va ser professora a la University of Strathclyde. Forma part de la Royal Society of Literature i els seus llibres han rebut nombrosos premis literaris i nominacions. Va revolucionar el món literari anglosaxó amb Com ser-ho alhora\, guardonada amb el Goldsmith Prize (2014)\, el Costa Novel Award (2014) i el Book of the Year Award (2014)\, atorgat per la Saltire Society; a més\, ha estat finalista del Man Booker Prize (2014)\, i nominada per al Folio Prize 2015. L’accidental és una altra de les seves obres més importants\, guanyadora del Whitbread Novel Award i l’Orange Prize for Fiction. Amb la publicació del quartet estacional que comprèn Tardor\, Hivern\, Primavera i Estiu\, va tornar a meravellar els seus lectors. Sorprenent\, lúcida\, crítica…\, Gliff és la darrera novel·la publicada\, a l’espera de les que —segur— vinguin. \n  \n  \n  \nAquesta activitat es realitza amb el suport del Departament de Cultura. \n  \n            \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-gliff-dali-smith-amb-la-traductora-dolors-udina/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/01/gliff-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260314T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260314T193000
DTSTAMP:20260420T105425
CREATED:20260212T193552Z
LAST-MODIFIED:20260215T104236Z
UID:71773-1773511200-1773516600@www.naturallibres.com
SUMMARY:#FiloTrobadesNL Una tarda a la Muntanya màgica de Thomas Mann. Tertúlia i berenar filosòfic amb Marisa Siguan
DESCRIPTION:Una tarda a la Muntanya màgica de Thomas Mann\nConversa i berenar filosòfic  \nAmb la Catedràtica emèrita de Literatura Alemanya Marisa Siguan \nDissabte 14 de març a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n\n  \n«Penseu-hi! La muntanya està enbruixada\, avui.\nSi un foc follet volgués mostrar-vos el camí\,\nde cas\, no n’heu de fer pas gaire.»\n\n  \nHi ha muntanyes màgiques\, on l’aire fred congela el temps i el silenci glacial de les alçades cura afeccions del cos… i de l’ànima. Muntanyes com aquella de Davos on Thomas Mann va situar una novel·la cim de la literatura universal. Muntanyes d’idees on internarem dissabte 14 de març amb una especialista com la Catedràtica emèrita de Literatura Alemanya Marisa Siguan\, en unes #FiloTrobadesNL per reflexionar sobre els interrogants que supuren a l’obra del Premi Nobel\, tractant de paliar patologies cròniques de la Humanitat. \n«…vostè és un cas d’allò més digne de ser estudiat! Perquè jo encara no m’he trobat mai amb cap persona completament sana.»\n  \nEl 1912 van diagnosticar una malaltia pulmonar a la muller de Thomas Mann. No diera ser res greu\, en tot cas\, perquè la dona va viure fins als noranta-sis anys; però\, segons les prescripcions de l’època\, li van receptar una cura climàtica a l’alta muntanya\, en un sanatori alpí a Davos\, Suïssa. El seu marit va estar-se amb ella de visita uns dies\, fins que va pescar un refredat\, els doctors el van invitar a ingressar i ell va marxar a corre-cuita\, amb un ai al cor hipocondríac i amb inspiració per Der Zauberberg\, La muntanya màgica. \n«ser home significava estar malalt. Sí senyor\, l’home era un malalt en essència\, era aquest fet el que el convertia en home […] en una paraula\, era home en més alt grau com més malalt estigués\, i el geni de la malaltia era més humà que no el de la salut.»\n  \nMalgrat la pretensió inicial d’escriure una novel·leta curta\, l’obra va concloure amb mil pàgines i dotze anys d’ardu treball; entremig\, una guerra mundial que va capgirar-ho tot\, també la Weltanschauung de Thomas Mann i d’aquesta història protagonitzada per Hans Castorp: un jove enginyer\, tot just sortit de la universitat\, que arriba als Alps suïssos per visitar a un cosí malalt; volia estar-se-hi tres setmanes\, però es quedarà al sanatori set anys\, sotmès voluntàriament a un tractament per curar-se d’una tuberculosi que\, molt probablement\, ni tan sols pateix. \nDissabte 14 de març amb Marisa Siguan també perdrem la mesura horària\, per participar en els dilemes filosòfics i els debats aferrissats amb què s’entretenen els personatges de La muntanya màgica\, des de la metafísica irracional del Temps…. \n«Què és el temps? Un misteri-immaterial i omnipotent.»\n  \nEl sentit de la vida\, el tedi existencial\, l’anèmia social\, la fragilitat física i moral de l’ésser humà… la fascinació pel no-res\, la mort com alliberament… \n«De vegades penso que malaltia i mort en el fons no són res de greu\, més aviat una mena de romanceria; ben mirat\, la serietat només existeix en la vida d’allà baix.»\n  \nReflexions propiciades per la topografia màgica de l’alta muntanya\, on els meteors imprevisibles dels Grisons esborren totes les veritats i certeses. \n\n«aquí les estacions de l’any no es distingeixen gaire\, es barregen com si diguéssim\, i no s’atenen al calendari. […] Neva al gener\, però tant com al maig\, i a l’agost també neva\, com pots observar. Tot plegat es pot dir que no passa un mes sense que nevi\, aquesta és una regla a la qual pots ajustar-te. En resum\, hi ha dies d’hivern i dies d’estiu i dies de primavera i de tardor\, però de veritables estacions\, aquí dalt en realitat no en tenim.»\n  \nDissabte 14 de març\, examinaren alguns passatges clau de la novel·la amb Marisa Siguan i\, aïllats entre cims nevats\, lluny d’un món infectat de violència\, soroll\, acceleració i absència de valors\, pensarem si apartar-se dels d’«allà baix» és una opció ètica\, si és correcte romandre «aquí dalt» sempre\, en un paisatge d’aire pur i silenci. \n«En aquesta festa mundial de la mort\, en aquest terrible ardor febril que encén tot el cel plujós del capvespre\, ¿també s’elevarà alguna vegada l’amor?»\n  \nAcompanyarem aquestes #FiloTrobadesNL d’un berenar filosòfic inspirat en algun dels deu copiosos àpats que realitzen diariament al Sanatorio Internacional Berghof de La muntanya màgica. \n  \n  \nPreu d’inscripció a la tertúlia*:  10€/persona\nInclou: Participació a la tertúlia + Berenar filosòfic +  Val de 2€ de descompte en La muntanya màgica \n  \n  \nAquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL\, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes\, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten\, buscar solucions a problemes\, raonar\, dubtar\, equivocar-se\, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques. \n  \n  \n  \nMARISA SIGUAN (1954\, Madrid) és Catedràtica emèrita de Literatura Alemanya a la Universitat de Barcelona\, ha estat External Senior Fellow del Freiburg Institute for Advanced Studies (Universitat de Freiburg) i del Internationales Kolleg Morphomata (Universitat de Köln). Ha coordinat programes de doctorat des del 2000 i el programa “Estudis lingüístics\, literaris i culturals” de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Els seus àmbits d’investigació i docència són fonamentalment les relacions literàries hispano-alemanyes en els canvis dels segles XVIII-XIX i la literatura alemanya de la modernitat. Actualment\, treballa sobre la relació entre memòria traumàtica i escriptura literària en els segles XX i XXI. Entre les seves publicacions destaquen Goethe: Obra narrativa (Madrid-Córdoba 2006)\, el pròleg a l’edició de Cuentos completos de Thomas Mann (2010)\, Historia de la literatura en lengua alemana (amb Hans Gerd Roetzer\, Barcelona\, 2012)\, Schreiben an den Grenzen der Sprache. Studien zu Améry\, Kertész\, Semprún\, Schalamow\, Herta Müller\, Aub. (Berlín-Nueva York\, 2014)\, La recepción de Ibsen y Hauptmann en el modernismo catalán (Barcelona\, 2018)\, La memoria de la violència (2022). Ha estat convidada a impartir docència i conferències a les universitats de Santiago de Compostela\, Sevilla\, Herriko Unibertsitateko (Vitoria)\, Complutense\, Valencia\, Trèveris\, Viena\, Friburg\, Würzburg\, Zurich\, Roma III\, Queen Mary-University of London\, University of Wisconsin-Madison… i a NaturaLlibres. És membre fundador de l’Associació de Germanistes de Catalunya (1980) i de la Societat Goethe a Espanya (2001)\, de la qual és presidenta. És membre de la Deutsche Akademie für Sprache und Dichtung. Ha estat guardonada amb el prestigiós Premi Jacob Wilhelm Grimm 2017 que atorga el Servei Alemany d’Intercanvi Acadèmic (Deutscher Akademischer Austausch Dienst\, DAAD) a científics estrangers que hagin destacat pel seu treball en l’àmbit dels estudis germànics. \n  \n  \n  \n  \n*Si algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.  \nVal de descompte vàlid el dia de l’activitat.
URL:https://www.naturallibres.com/event/filotrobadesnl-una-tarda-a-la-muntanya-magica-de-thomas-mann-tertulia-i-berenar-filosofic-amb-marisa-siguan/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/02/muntanya-magica-1-e1770924220292.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260307T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260307T193000
DTSTAMP:20260420T105425
CREATED:20260204T171124Z
LAST-MODIFIED:20260218T184027Z
UID:71593-1772906400-1772911800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Brama poètica: El meu ventre és el món. Amb les poetes Gemma Casamajó i Anna Gual
DESCRIPTION:Brama poètica: El meu ventre és el món\nAmb les poetes Gemma Casamajó i Anna Gual \nI amb copa de vi èpica! \nDissabte 7 de març a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Tens\ndins teu\nel cicle vital d’una galàxia\ni el cicle del carboni.»\n  \nTota vida humana en aquest nostre planeta ha nascut d’una dona\, però sabem més al voltant de l’atmosfera de Mart que sobre la consistència de la maternitat. Cap tractat científic podria definir-la amb satisfacció: un estat salvatge\, carnal\, místic… hàlit alhora de naixement i de mort\, que dissabte 7 de març auscultarem a NaturaLlibres\, en una Brama poètica amb les poetes-mares Gemma Casamajó —autora de Com l’oculta flor d’un cactus— i Anna Gual —editora de l’antologia Jo tinc una mort petita. \n«A qui em pregunta \ncom és el part \nli responc que busqui \nen la muntanya \nun riu jove i cabalós: \ns’inflarà amb la primavera.»\n  \nLa primera mare va ser un camp de blat\, sembrat segles\, mil·lenis\, enrere. Són les espigues d’on surt aquella pasta elaborada amb farina i aigua\, que s’infla de forma espontània. Una massa mare treballada per totes les dones que ens han precedit. Bancal femení incontestable que rostollarem amb les poetes Gemma Casamajó i Anna Gual: d’on neix el desig de la maternitat\, fins a quin punt és propi o imposat…? \n«Des que em vaig obrir de nit\ncom l’oculta flor d’un cactus\ni vas treure el cap de dins \ndel silenci de les aigües\, \npenso més en el futur\ni en aquest món desbocat \nde tot fre corrent al trot \nque calvalca vers l’abís\, \nel desordre dels estius\, \nla natura escopetada\, \nl’edat fosca. La barbàrie. \nTu\, capoll de papallona.\nJo\, filat d’alta tensió. \nT’he parit i això és salvatge…»\n  \nDissabte 7 de març parlarem de les flors i les punxes que engendra la maternitat: les metamorfosis del cos\, el gep incrustat en la carn\, el cansament\, el dolor\, el malestar silenciat\, les contra(di)ccions callades… la pèrdua de llibertat\, d’individualitat… les obligacions imposades pel sistema capitalista-patriarcal\, les asclades de la tradició —zas zas—… els dubtes\, el penediment\, la insatisfacció… \n«No. Mare\, no\, \nno vull ser mare \nseré una amare\, \nque ve d’amar: \ncovar l’amor \ni obrir les mans \nno al cos petit. \nA l’oceà.»\n  \nLes ganes de tenir fills i les de no poder\, o no voler\, tenir-ne\, la fecundació in vitro\, la perimenopausa\, la gestació subrogada\, l’avortament\, la ruda… \n«Planten\, planten\, \nplanten vida \nplanten\, neixes\, \nplanten heura \nplanten reptes \nplanten mare.»\n  \nI l’amor. Un amor inefable fermentat dins l’úter. Dos éssers en un sol cos\, units per sempre\, en un vincle filial més enllà del cordó umbilical. \n«On acaba el teu alè i on comença la meva respiració?»\n  \nD’allí la por\, el terror\, a la mort. La seva mort. Un fet antinatural\, que una criatura marxi d’aquest món abans d’arribar. Un fet inhumà\, que marxi d’aquest món abans que els seus progenitors. \n«El dolor que se sent no és comparable a cap altre. De tan horrorós que és\, ni té nom: si una criatura perd un progenitor\, és òrfena; si a una persona se li mor la parella\, és vidu o vídua… Però\, ¿si se’t mor una criatura? ¿Què passes a ser? ¿Quin nom esdevens?»\n  \nDesconsol empassat en solitud i que un seguit de mares van saber transformar en poesia\, des de Mary Shelley i Sylvia Plath a Anna Gual i totes les veus recollides a l’antologia Jo tinc una mort petita. \n«No mor qui no neix.»\n  \nUna trobada per compartir en sororitat l’experiència de ser mare i no ser-ho. Per brindar amb una copa de vi (o alternativa no alchòlica) a la salut de la terra\, les aigües i les dones que són ventre del món i bressolen. \n«I alçaré cor i vi perquè la vida guanyi: \nel meu amor serà la ruda que t’escanyi.»\n  \n  \nPreu d’inscripció: 8€\nInclou: Assistència a la brama poètica + Copa de vi èpica + Val de 2€ de descompte en els llibres Com l’oculta flor d’un cactus i Jo tinc una mort petita \n  \n  \n  \nGEMMA CASAMAJÓ I SOLÉ (1974\, La Portella) és poeta i professora de Periodisme Literari a la Universitat Autònoma de Barcelona. Autora dels poemaris Bloc de notes (premi Les Talúries 1999)\, Terra campa (premi Jordi Pàmias 2013)\, Domèstica maragda (2022) i Com l’oculta flor d’un cactus (2025). Els seus poemes han estat recollits en les antologies Flamarades sortiran\, Poetes de Ponent (de la Renaixença als nostres dies) i Jo tinc una mort petita. \nANNA GUAL VENDRELL (1986\, Vilafranca del Penedès) és poeta\, autora dels poemaris Implosions (2008)\, L’ésser solar (2013)\, Símbol 47 (2015)\, Molsa (2016)\, El tubercle (2016)\, Altres semideus (2019)\, Ameba (2020) i Les ocultacions (2022). La seva obra\, traduïda també al francès\, l’anglès i el portuguès\, ha obtingut diversos reconeixements\, com el Premi Pare Colom de poesia\, el Premi Bernat Vidal i Tomàs\, el Premi Senyoriu Ausiàs March\, el Premi Cadaqués a Rosa Leveroni o el Premi Miquel de Palol. Curadora de l’antologia Jo tinc una mort petita. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Si algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \nEl val de descompte té una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-brama-poetica-el-meu-ventre-es-el-mon-amb-les-poetes-gemma-casamajo-i-anna-gual/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/02/Mother_Earth-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260228T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260228T193000
DTSTAMP:20260420T105425
CREATED:20260128T191655Z
LAST-MODIFIED:20260129T115606Z
UID:71556-1772301600-1772307000@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Alícia al País de les Meravelles... naturals: Xerrada + Berenar de bojos
DESCRIPTION:Alícia al País de les Meravelles… naturals\nDissabte 28 de febrer a les 18:00h \nXerrada amb l’aliciòleg i divulgador científic Claudi Mans… I Berenar de Bojos! \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«El Lleó va mirar l’Alícia amb cansament.\n—Ets animal… vegetal… o mineral? —va dir\, badallant a cada paraula.\n—És un monstre fabulós! —va cridar l’Unicorn…»\n\n  \nLlodriguera avall\, a l’altra banda del mirall\, hi ha un món salvatge regit per normes molt diferents a l’ordre establert pels humans. Dissabte 28 de febrer ens hi esmunyirem\, en una trobada a NaturaLlibres per descobrir les meravelles naturals que viuen ensota les històries de Lewis Carroll\, sense saber on anirem a parar\, guiats pel Conill Blanci i per Claudi Mans\, especialista en les aventures d’Alícia i Doctor en Química. \n«—Em podries dir\, si us plau\, quin camí he de seguir per sortir d’aquí?\n—Això depèn molt d’on vulguis anar —va dir el Gat.\n—No m’importa gaire on… —va dir Alícia.\n—Aleshores\, tampoc importa gaire per quin camí vagis —va dir el Gat.\n—… sempre que arribi A ALGUN LLOC —va afegir l’Alícia com a explicació.\n—Oh\, sempre arribaràs a algun lloc —va dir el Gat—\, si camines prou!»\n  \nLes peripècies d’Alícia són ben conegudes\, des que aquella nena de família benestant traba coneixença amb un conill estressat\, el segueix fins el cau i entra dins un món on res funciona d’acord al sentit humà de la Realitat. Tampoc les relacions interespècie\, com Claudi Mans ens mostrarà. \nParlem d’una època —la victoriana— de naturalistes obsessionats en recol·lectar i classificar especimens de plantes\, animals\, pedres\, fòssils… Amb la dèria d’establir un ordre i una jerarquia  taxonòmica entre els organismes\, on l’home blanc sempre resulta el més intel·ligent i dominant. Una forma de legitimar\, si cal\, l’explotació en benefici propi d’éssers considerats en rang d’inferioritat. \n«—Però jo no vull estar entre bojos —va dir Alícia.\n—Això\, aquí\, no ho pots evitar —va dir el gat—. Aquí estem tots bojos. Jo estic boig\, i tu estàs boja.\n—¿I com saps que estic boja? —va dir Alícia.\n—Has d’estar-ho —va dir el Gat—. En cas contrari no hauries vingut aquí.»\n  \nTot i que Lewis Carroll mai va qüestionar la superioritat de la humanitat sobre les altres criatures —amén els preceptes de l’església anglicana—\, sí es va posicionar obertament en contra de l’ús d’animals en experiments científics\, publicant pamflets antiviviseccionistes on defensava la obvietat: que no tan sols les persones senten i pateixen. \n«—Oh\, lliri tigre\, m’agradaria que poguessis parlar —diu l’Alícia. \n—Podem parlar —respon el lliri tigre— quan hi hagi algú amb qui valgui la pena parlar.»\n  \nAlícia haurà de canviar diverses vegades de tamany i forma per empatitzar amb la nombrosa fauna i flora que habita el País de les Meravelles: un centenar de plantes i animals\, com la Llebre de Març\, l’Eruga blava\, la Falsa Tortuga… o l’autoretrat fictici de Lewis Carroll\, el Dodo\, aquell ocell aniquilat en temps record per la civilització humana. L’autor va poder veure’l dissecat al museu d’Oxford\, acompanyat de la petita Alice\, Alice Liddell\, la nena que motivaria l’escriptura de l’obra anglesa més traduïda després de Shakespeare. Una novel·la imaginada per a una nena de deu anys\, però que ha fascinat a científics drets i fets\, inspirant hipòtesis evolutives com l’Efecte Reina Roja. \n«Que li tallin el cap! Que li tallin…»\n  \nDissabte 28 de febrer\, acompanyarem la trobada amb un Berenar de bojos preparat per La Xurreta Cafè\, disposats a que passin coses estranyes aquell dia a la llibreria. Perquè la incertesa\, l’imprevisible\, el caos… la meravella!\, són les úniques lleis immutables que funcionen a la Natura. \n«—Pren més te —va dir la Llebre de Març a l’ Alícia\, molt seriosament.\n—Encara no he menjat res —va respondre l’Alícia amb un to ofès—\, així que no puc prendre’n més.\n —Vols dir que no pots prendre’n menys —va dir el Barreter—: és molt fàcil prendre’n més que res.»\n  \n  \nPreu d’inscripció : 10€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Berenar de bojos + Val de 2€ de descompte en els llibres de Lewis Carroll \n  \n  \n  \nCLAUDI MANS I TEIXIDÓ (1948\, Badalona\, 1948) és catedràtic emèrit jubilat del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat de Barcelona. He tingut diversos càrrecs a la UB\, com degà de la Facultat de Química UB\, o delegat per al Campus de l’Alimentació de Torribera-UB. Ha publicat 10 llibres de divulgació\, des de La truita cremada (2005) a La textura de la xocolata (2025). Interessat especialment en la divulgació científica\, com la ciència de la cuina o la química quotidiana\, ha realitzant més de 500 xerrades dirigides a tota mena de públics\, des de nens de quatre anys a premis Nobel. Manté un parell de blocs\, un de ciència quotidiana i un altre sobre l’Alícia de Lewis Carroll\, motiu que l’ha portat a NaturaLlibres i a Alins\, per on ja va passar quan pujà a la Pica d’Estats\, el 1968. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Oferta de descompte aplicada a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-alicia-al-pais-de-les-meravelles-naturals-xerrada-berenar-de-bojos/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/01/alice-cat-2.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260221T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260221T193000
DTSTAMP:20260420T105425
CREATED:20251218T121543Z
LAST-MODIFIED:20260213T102904Z
UID:71112-1771696800-1771702200@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Can Xue: Natura i desconcert. Tertúlia i menú literari. Amb l'especialista en literatura asiàtica Suso Mourelo
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Els contes de Can Xue: Natura i desconcert\nTertúlia literària amb l’especialista en literatura asiàtica Suso Mourelo \nMenú-degustació xino-pallarès a càrrec de la cuinera Sílvia Sampons \nDissabte 21 de febrer a les 18:00H  \niiii \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Y todo allí se fue tornando más y más extraño…» \n  \nLlegir a Can Xue és com entrar en un bosc: s’escolten veus que no s’entendran mai del tot\, s’hi troben animals que tot d’una desapareixen\, es senten presències sense veure-les… I no hi ha un camí a seguir: qui s’hi endinsa\, és per perdre-s’hi. Això farem dissabte 21 de febrer\, en un #GrupDeLecturaNL per comentar l’obra de l’escriptora xinesa amb l’especialista en literatura asiàtica Suso Mourelo. \n«La maestra Wen sopesaba la estructura del universo sentada en medio de la oscuridad del cuarto.»\n  \nCan Xue (残雪) és el pseudònim amb què Deng Xiaohua va començar a publicar; ve a significar neu remanent\, ja sigui la que queda bruta als carrers acabat l’hivern o la que resta perpètua als cims inclús els estius. Sota aquesta neu s’amagava el gènere d’una dona nascuda a Changsha\, província de Hunan\, el 1953. Amb una infància marcada per la persecució política\, el seu pare va estar presoner en un camp de treball amb tota la família\, posteriorment traslladada a un centre de reeducació maoista. Una època traumàtica de solitud\, pobresa i fam\, durant la Revolució Cultural\, que va marcar la seva escriptura i que Suso Mourelo ens contextualitzarà. \n  \n«—Tothom ha de morir i després de la mort no hi ha res —em va dir una vegada el meu difunt pare—. ¿Qui en sabrà res\, dels plans que havies fet quan vivies?»\n  \nEscriptora autodidacta\, Can Xue va treballar primer com a metgessa descalça\, proveint a la població rural d’herbes i remeis naturals; empleada més tard en una fàbrica de metalls i de professora en una escola\, va aprendre a cosir i va obrir una sastreria amb el seu marit. Una vida com a mestressa de casa que va capgirar de cop i volta als anys vuitanta\, quan es converteix en una de les figures literàries més destacades del país\, despertant d’immediat l’interès de traductors i editors estrangers i situant-se any rere any com a favorita a les cases d’apostes per endur-se el Premi Nobel de Literatura. Suso Mourelo ens explicarà per què se’l mereixeria. \n  \n«—No te lo vas a creer Xiao Ping\, me he elevado hasta la cima de la montaña\, y después ¡más y más alto! De pronto la vi\, ¡parecía un gran pájaro volando! ¡Madre mía!\n—¿A quién? ¿Quién pare… parecía un gran pájaro vo… volando? —tartamudeó Xiao Ping.\n—Déjalo\, no lo entenderías.»\n  \nAutora d’una obra immensa\, Can Xue domina com pocs el gènere breu. Contes on s’hi pot detectar la influència d’autors llegits i rellegits per ella: Jorge Luis Borges\, Italo Calvino i Kafka\, sobretot Franz Kafka\, amb aquesta atmosfera d’incomprensió\, absurd\, incertesa i desconcert que la caracteritza. \n  \n«El vent del nord és terrible\, m’encongeix el cap\, la cara se’m posa morada i blava i a l’estómac se’m formen pedretes de gel.»\n  \nCreadora avantguardista i experimental\, d’una originalitat indiscutible\, Can Xue concep móns imprevisibles\, on res funciona conforme a regles lògiques. Situacions que transiten entre la realitat material i la realitat dels somnis\, en un flux constant que pel taoisme no resulta estrany. Suso Mourelo ens donarà les claus culturals per a comprendre millor el torbament de les seves històries\, i com la Natura s’hi manifesta\, establint un lligam misteriós entre totes les seves criatures. \n  \n«Agarré algo en el aire\, parecía una lagartija. Qué extraño\, sentía un afecto tremendo por este pequeño animal que tenía en la mano; incluso lo estrujé contra mi cara. Estaba vivo y ese pensamiento me reconfortaba. Una cosa viva y yo permanecíamos juntas…»\n  \nRelats on el vent\, les plantes i els animals prenen la paraula: una garsa reflexiona sobre la impossibilitat d’endeveninar què passa pel cap dels humans\, un salze sec es pregunta per què el jardiner l’ha deixat de regar tot d’una… Hi ha passos a la neu sense petjada\, penya-segats que s’esvaeixen\, miralls que no reflecteixen… I una sutil però potent crítica social al darrere: la destrucció del model tradicional de família\, la ruptura en la transmissió de sabers\, la vellesa\, la memòria\, l’oblit\, la mort\, la pèrdua… \n  \n«Una fulla vermella voleiava lentament en el bosc dels seus pensaments. Però l’arbre d’on queia la fulla estava nu perquè ja era l’hivern. Sovint el professor Gu es preguntava si la fulla de l’auró es tornava vermella des del pecíol i el vermell s’anava estenent lentament fins a cobrir tota la fulla\, o bé si tota la fulla es transformava a poc a poc d’un vermell clar a un vermelló. Abans de caure malalt mai no havia observat aquest fenomen…»\n  \nCompartirem les històries que més ens hagin copçat i fins i tot ens atrevirem a buscar-ne un significat\, conscients que no tot és comprensible\, ni a la literatura ni a l’art ni a la vida. Que els moments de revelació són rars. Que la incertesa forma part del geni de Can Xue i de l’Univers. \nAixí mateix ens deixarem sorprendre pel menú degustació d’inspiració xino-pallaresa que per l’ocasió prepararà la cuinera Sílvia Sampons. \n  \n«Tampoco hace falta que nos comprendas del todo. Con que sientas nuestro amor es suficiente.»\n  \n  \nPreu d’inscripció a la tertúlia: 20€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Menú literari (begudes a part) + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \nBibliografia recomanada:  \n\nAl otro lado (en traducció de Tyra Díez i Teresa I. Tejeda)\nHojas rojas (en traducció de Belén Cuadra)\nLa balada dels ocells de muntanya (en traducció d’Eulàlia Jardí)\n\n  \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit algun relat de l’autora.\nSi encara no els teniu\, podeu encarregar els llibres o\ncomprar-los directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \n  \nSUSO MOURELO (1964\, Madrid) és escriptor de no ficció i periodista. Llicenciat en Ciències de la Comunicació i màster en Relacions Internacionals\, és especialista a Àsia i\, des del 2016\, viu entre Japó i Espanya. Ha estat professor universitari\, reporter i director de programes divulgatius\, gestor cultural i coordinador d’exposicions internacionals a l’Indianapolis Museum of Art (Indiana\, Estats Units). Autor de la novel·la La frontera Oeste (2016)\, el gruix de la seva obra literària el conformen l’assaig i la narrativa de viatges. El seu primer títol\, Adiós a China (2001)\, va suposar el seu apropament editorial al món asiàtic. El 2017 va veure la llum En el barco de Ise. Un viaje literario a Japón\, seguit de Tiempo de Hiroshima (2018)\, El Japón de Hokusai (2019) i Hiroshige y los caminos de Japón (2023). El seu darrer llibre és Tokio 173 – 0037. Hotel para parejas. \nCAN XUE (1953\, Changsha) és una de les autores representatives del moviment d’avantguarda de finals dels 80 i principis dels 90\, així com una de les escriptores més importants de la Xina contemporània. El seu estil altament imaginatiu juga amb el flux de consciència\, la perspectiva i la seqüència temporal. Amb una fascinació palpable pel grotesc\, el malson i el brutal\, els seus personatges es mouen en llocs improbables\, impossibles de localitzar\, sovint sota terra o\, per contra\, suspesos a l’aire\, a la recerca de sortides que no existeixen o canvien sense parar\, sense un objectiu evident i sense lògica aparent. És autora de contes\, novel·les\, assajos\, crítica… Parla de sí mateixa en tercera persona. \n  \n  \n  \n  \n* \n*Les preguntes que es vulguin formular a l’autora s’hauran d’enviar per correu electrònic a naturallibres@gmail.com abans de l’1 de desembre. \nEl val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.  \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-can-xue-natura-i-desconcert-tertulia-i-menu-literari-amb-la-sinologa-i-traductora-teresa-i-tejeda/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/12/can-xue-e1766059760557.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260214T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260214T193000
DTSTAMP:20260420T105425
CREATED:20260115T183010Z
LAST-MODIFIED:20260116T180009Z
UID:71337-1771092000-1771097400@www.naturallibres.com
SUMMARY:#FiloTrobadesNL Dhammapada: El camí de la saviesa budista. Tertúlia i berenar filosòfic amb Raquel Bouso
DESCRIPTION:Dhammapada: El camí de la saviesa budista\nConversa i berenar filosòfic  \nAmb la doctora en Humanitats Raquel Bouso\, especialista en filosofia zen \nDissabte 14 de feber a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n\n  \n«Sagrados y bellos son los bosques para los que están libres de pasiones y no buscan los placeres. Solo ellos pueden habitarlos.»\n\n  \nAssegut sota un ficus es com Siddharta Gautama va esdevenir Buddha. Va estar quaranta-nous dies sense moure’s d’aquell arbre; segurament necessitava buidar la ment i descansar\, esgotat com diera estar\, en extrem demacrat\, després de tota una vida d’asceta errant. Allí aturat\, a l’ombra del fullam\, és on va trobar el camí de plenitud i de pau que tant havia buscat. Dissabte 14 de febrer no assolirem el nirvana\, però vagarem per les sendes de la saviesa budista\, en unes #FiloTrobadesNL amb la doctora en Humanitats Raquel Bouso i les ensenyances recollides al Dhammapada. \n«Como nos recuerda el Dhammapada: ākāse padam n›atthi\, no hay camino en el espacio. Tenemos que crearlo. No dejamos rastro en el cielo. Tenemos que crearlo.» RAIMON PANIKKAR\n  \nEl Dhammapada és el text fundacional del pensament budista i\, molt probablement\, el manual ètic més perfecte que s’hagi escrit mai\, per la seva bellesa\, concisió i lluminositat. Sentències mil·lenàries atribuides a Siddharta Gautama (563 a.C. – 483 a.C)\, Buddha\, el Despert\, compilades —diuen— pels seus seguidors tres setmanes després de morir el Mestre. \n«Recuerda que pronto este cuerpo yacerá por tierra\, arrojado\, sin vida\, como un leño inútil.»\n  \nAforismes escrits originalment en pali\, breus com gotes d’aigua. Destil·lació de les prèdiques que Buddha pronunciava tant per reis i reines com per camperols i per ministres\, per criminals i per monjos. \n«Los que cavan acequias conducen el agua; los arqueros orientan con precisión sus flechas; los carpinteros domeñan la madera; y los sabios se dirigen a sí mismos.»\n  \nAmb Raquel Bouso transitarem per alguns d’aquests 423 versos\, descobrint pel camí episodis inspiradors en la vida de Gautama Buddha\, jove príncep que renuncià al destí acomodat que li pertocava per naixença i que abandonà tota possessió mundana per caminar i caminar en recerca espiritual\, atravessant boscos i glaceres sense menjar —com a molt\, una fulla\, una nou—. Al punt de la inanició\, el moribund es va adonar que no aconseguiria res per aquest mitjà i va despertar. Va veure nítides les Quatre Veritats i fins el final dels seus dies les va divulgar. \n«Más vale una sola palabra que al ser escuchada apacigua que mil discursos repletos de palabras vacuas.»\n  \nDissabte 14 de febrer recorrerem trams del Dhammapada i ens aturarem a escoltar paraules que són la remor d’un silenci llunyà\, antic. Mots que indiquen com agafar el Camí del Mig. Com avançar alliberats d’ignorància\, desitjos\, cobdícia\, odi\, maldat\, ira\, patiment… Fent passes de compassió\, estima per totes les criatures\, despreniment\, domini d’un mateix\, autoconeixement. Caminar amb el cor atent. Com una abella recull pol·len sense ferir la flor\, ni el perfum\, ni el color. \n«Como un gran ramo de flores con el que se pueden hacer muchos ramilletes\, también muchas pueden ser las buenas acciones del hombre en esta vida.»\n  \nAcompanyarem aquestes #FiloTrobadesNL d’un berenar filòsofic inspirat en el Dhammapada: ni massa abundant ni en excés frugal\, per alimentar pensaments elevats. \n\n«Como el rastro invisible de las aves en el cielo\, así es la pista que dejan aquellos que nada guardan\, que comen solo lo que deben y que se aproximan a la liberación en el vacío infinito.»\n  \n  \nPreu d’inscripció a la tertúlia*:  10€/persona\nInclou: Participació a la tertúlia + Berenar filosòfic +  Val de 2€ de descompte en el Dhammapada \n  \n  \nAquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL\, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes\, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten\, buscar solucions a problemes\, raonar\, dubtar\, equivocar-se\, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques. \n  \n  \n  \nRAQUEL BOUSO (1973\, Tarragona) és doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra amb una tesi sobre la noció de vacuïtat en el filòsof japonès Keiji Nishitani. Actualment és professora agregada de filosofia intercultural i asiàtica en aquesta universitat. És membre de la European Network of Buddhist-Christian Studies (ENBCS) i de la European Network of Japanese Philosophy (ENOJP) que ha presidit del 2019 al 2024. A més de diversos articles i traduccions sobre cultura\, filosofia i religió japoneses\, ha publicat El zen (Fragmenta\, 2008\, 2012)\, coeditat FJP vol. 6\, Cross-Currents and Confluences\, amb J. W. Heisig (2009)\, La filosofía japonesa en sus textos\, amb J. W. Heisig\, T. P. Kasulis\, i J. C. Maraldo (2016)\, i Tetsugaku Companion to Ueda Shizuteru\, amb A. Loughnane i R. Müller (2022). \n  \n  \n  \n  \n*Si algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.  \nVal de descompte vàlid el dia de l’activitat.
URL:https://www.naturallibres.com/event/filotrobadesnl-dhammapada-el-cami-de-la-saviesa-budista-tertulia-i-berenar-filosofic-amb-raquel-bouso/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/01/dhammapada-1-e1768501501498.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260207T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260207T193000
DTSTAMP:20260420T105425
CREATED:20260108T113723Z
LAST-MODIFIED:20260112T111603Z
UID:71224-1770487200-1770492600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Ramaders d'ahir\, ramaders d'avui\, ramaders del futur: Xerrada + Tast gastroramader
DESCRIPTION:Ramaders d’ahir\, ramaders d’avui\, ramaders del futur\nDissabte 7 de febrer a les 18:00h \nXerrada amb Jesús Caravacas i Rosa Vilalta de Gavàs\, pastors jubilats; Llorenç de Castellarnau Burgués\, jove de 16 anys i pagès; Maria Díaz de Quijano\, tècnica de l’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya\, i Gemma Gandia\, veterinària d’alta muntanya i autora de Els ramaders del 2000…  \nI amb tast gastroramader! \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Mis hijos no trabajarán la tierra. Quieren tener los fines de semana libre y vacaciones y un trabajo fijo. […] No es probable que trabajen nunca en el campo. La granja terminará cuando faltemos Nicole y yo. ¿Para qué\, pues\, trabajar con tanto esfuerzo y tanto empeño en algo que está condenado? Y a eso yo contesto: este trabajo es una manera de preservar el saber que mis hijos están perdiendo.» JOHN BERGER\n\n  \nUn pagès es vol jubilar després d’anys i afanys de pencar\, perquè l’edat no perdona\, perquè el cos diu que ja toca… Però el jovent de casa no vol continuar la seva feina al camp; es troba sense relleu generacional. El problema és conegut de sobra; les solucions potser no tant. Dissabte 7 de febrer a NaturaLlibres\, remourem la terra per a fer-les germinar\, amb els pastors jubilats Jesús Caravacas i Rosa Vilalta de Gavàs\, la tècnica de l’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya Maria Díaz de Quijano i la veterinària d’alta muntanya Gemma Gandia\, autora de Els ramaders del 2000. Una trobada per mirar amb agraïment al passat\, al present amb compromís i al futur amb esperança. \n«En Europa Occidental\, si los planes salen conforme fueron previstos por los economistas\, en 25 años no quedarán campesinos.» JOHN BERGER\n  \nEls números parlen clar: d’aquí a cinc anys\, la meitat dels pagesos i pageses catalans estaran en edat de jubilar-se\, i molts ho faran sense cap fill disposat a heretar l’ofici familiar. Circumstància propícia per a l’abandó de terres\, un major risc d’incendis\, la pèrdua de biodiversitat i l’extermini de la cultura agrària\, de sabers\, tradicions i rostres solcats pel paisatge d’alta muntanya. \nMirades\, gestos\, instants\, que Gemma Gandia ha fotografiat durant els vint-i-cinc anys que porta com a veterinària rural al Pallars. Retrats d’un viure humil\, tenaç\, admirable i dur com la terra on s’arrela\, amb resiliència per superar els auguris més fatalistes d’extinció\, fent front a les envestides d’un model basat en l’agronegoci i la industrializtació. \n«Despachar la experiencia campesina como algo que pertenece al pasado y es irrelevante para la vida moderna; imaginar que los miles de años de cultura campesina no dejan una herencia para el futuro […]; todo ello es negar el valor de demasiada historia y demasiadas vidas.» JOHN BERGER\n  \nDissabte 7 de febrer coneixerem un testimoni atípic i motivador amb en Llorenç de Castellarnau Burgués\, fill de Casa Cerdà d’Àreu que\, amb 16 anys\, té clar que vol continuar de pagès al Pallars\, com els seus avantpassats. Aquesta decisió\, però\, resulta una raresa avui dia\, motiu pel qual s’ha posat en marxa una Xarxa pel Relleu Agrari al Pirineu; Maria Díaz de Quijano\, tècnica de l’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya\, ens explicarà com funciona\, i prendrem com exemple el cas de la Rosa i el Jesús de Gavàs\, que l’any 2019 van traspassar la seva formatgeria i les cabres als dos joves que la porten ara\, l’Aitana i l’Àlex. Un procés complex\, per la burocràcia que suposa i pels dubtes\, neguits i emocions que s’agiten al cedir un somni bastit d’hores\, dedicació\, esforç i molt d’amor. Voldrem saber com van ser els seus inicis\, com de complicat ho van tenir ells per posar en marxa el negoci\, com han vist canviar l’ofici des que es van retirar… i quins formatges troben més bons: els que elaboraven ells o els de l’Aitana i l’Àlex!\, que degustarem en un tast juntament a altres delícies de petits productors artesanals. Perquè consumir local és la forma que tenim els ciutadans d’omplir de vida el Pallars. \n  \n  \nPreu d’inscripció : 10€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Tast gastroramader amb beure inclòs + Val de 2€ de descompte en el llibre Els ramaders del 2000 \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Oferta de descompte aplicada a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-ramaders-dahir-ramaders-davui-ramaders-del-futur/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/01/ramaders-2-e1767871661502.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260131T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260131T193000
DTSTAMP:20260420T105425
CREATED:20260103T163147Z
LAST-MODIFIED:20260105T114612Z
UID:71185-1769882400-1769887800@www.naturallibres.com
SUMMARY:#FiloTrobadesNL María Zambrano\, filòsofa del bosc i l’aurora. Tertúlia i berenar filosòfic amb Elena Laurenzi
DESCRIPTION:María Zambrano\, filòsofa del bosc i l’aurora\nConversa i berenar filosòfic  \nAmb la filòsofa Elena Laurenzi \nDissabte 31 de gener a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n\n  \n«No hay que buscarlo. No hay que buscar. Es la lección inmediata de los claros del bosque: no hay que ir a buscarlos\, ni tampoco a buscar nada de ellos.»\n\n\n  \nL’existència és un bosc; un ecosistema espès\, fosc\, misteriós. De tant en tant\, però\, s’hi escola la llum solar\, a través de clarianes vitals per a la biodiversitat d’espècies… i d’idees. Espais de claredat on només s’hi pot arribar per atzar\, seguint potser les petjades d’un cabirol\, d’una guineu\, d’un senglar. O deixant-se guiar per aquest altre animaló de bosc que era María Zambrano\, com farem dissabte 31 de gener\, en unes #FiloTrobadesNL amb la filòsofa Elena Laurenzi. \n«Comenzaba el bosque cuando comenzaba otro mundo.»\n  \nMaría Zambrano s’estimava el bosc. Hi anava a passejar sense cap propòsit ni intenció més enllà de mirar. Mirar com deu mirar una planta: sense sentir la pròpia mirada\, sense afany de posseir la bellesa. \n«Y fue lo que se me impuso en aquellas correrías del bosque\, de claro en claro\, y de prado en prado\, y de sendero en sendero. Todo me hablaba\, todo me miraba\, todo salía a mi encuentro\, todo se revelaba\, la palabra naciente.»\n  \nD’aquests caminades sortirien llibres com Los claros del bosque i De la Aurora\, escrits ambdòs a l’exili. Un exili llarg —més de quarant-cinc anys— del que la filòsofa republicana en va fer pàtria. \n«Es una contradicción\, qué le voy a hacer: amo mi exilio\, será porque no lo busqué\, porque no fui persiguiéndolo. No\, lo acepté; y cuando se acepta algo de corazón\, porque sí\, cuesta mucho trabajo renunciar a ello.»\n  \nLa va acompanyar\, en el llarg exili\, la seva germana Araceli\, cuidant gats de carrer a Roma o a les muntanyes del Jura\, a Suïssa\, en una petita casa —choza\, li’n deia— envoltada de bosc\, solitud i silenci. \n«¿No habría que renunciar a todo para ser y quizás para tenerlo todo? Yo me estaría en silencio\, sin publicar nada años y años\, sin que me importara nada más que escribir lo que tengo que escribir. Y aún\, dejarlo ahí\, en manos de alguien que saliera cuando yo no estuviese. Así hizo Kafka\, Simone Weil y otros y ya ves su obra no sólo es\, sino que es devorada por muchas gentes.»\n  \nPèrita en despossessions\, María Zambrano sabia com trasmudar el no res en plenitud. \n«Siempre he caminado hacia el alba\, no hacia el ocaso; y siempre he sufrido por tantas albas precipitadas en el ocaso.»\n  \nLa seva és una filosofia nascuda del drama i les desgràcies de la guerra. De les guerres: l’espanyola primer i després l’europea. Una filosofia mística\, de la contemplació\, de la pausa\, de la paciència. Una filosofia auroral\, que roman lleial al misteri. \n«Se diría que me gusta la noche porque es el prólogo de la aurora.»\n  \nDissabte 31 de gener examinarem quin lloc ocupa la Natura al pensament de María Zambrano\, com espai de recolliment on percebre i experimentar allò sagrat\, entrar en sí i obrir-se a l’inesperat. Recuperar el llenguatge dels ocells\, de l’aire\, dels rius\, de la serpent. No per dominar. Per escoltar amb pietat\, amb un respecte reverencial per l’Alteritat. \n«La piedad no es la filantropía\, ni la compasión por los animales o las plantas. Es algo más: es lo que permite que nos comuniquemos con ellos\, en suma\, el sentimiento difuso\, gigantesco que nos sitúa entre todos los planos del ser\, entre todos los seres de un modo adecuado. Piedad es saber tratar con lo diferente\, con lo que es radicalmente otro que nosotros.»\n  \nLa Natura com a refugi enmig de tanta injustícia\, dolor i follia\, provocats per un humà que va proclamar la mort de Déu i va passar tot seguit a exercir ell mateix funcions divines\, en un reialme antropocentrista que massa temps dura. \n«Las vísceras de una ciudad pueden ser ofendidas por el hombre que no siente el mundo como un animal viviente y que\, al pisar la Tierra\, cree que puede poner el pie en cualquier lugar\, ignorando que\, al transitarla\, podría hacerla temblar y sumergirla.»\n  \nAmb Elena Laurenzi explorarem els temes fonamentals que recorren l’obra zambraniana i l’originalitat d’aportacions com la seva raó poètica. Una raó conscient que la realitat va més enllà del logos. \n«Los fenómenos naturales pueden ser reducidos por el hombre a fórmulas matemáticas\, pero de estas fórmulas trasciende algo innominable\, irreductible\, que deja al hombre asombrado ante el misterio de su presencia\, ante lo impresionante de su belleza.»\n  \nUna raó resultat de la fusió entre poesia\, filosofia i religió. Una raó feta no d’arguments\, sinó de sentiments i d’intuicions. \n«Pensar es\, ante todo\, descifrar lo que se siente.»\n  \nDissabte 31 de gener examinarem les metàfores que Zambrano albira per entreveure el complicat entramat de la creació. Seguirem les seves passes al bosc per tractar de comprendre «ese trozo del cosmos en el hombre que se ha llamado alma». I\, abans no ens sorprengui l’alba\, compartirem un berenar casolà de La Xurreta cafè inspirat en la filòsofa-poeta o poeta-filòsofa. \n«El alba es la hora más trágica que tiene el día\, es el momento en que la claridad aparece como herida que se abre en la oscuridad donde todo reposa. Es despertar y promesa que puede resultar incumplida.»\n  \n  \nPreu d’inscripció a la tertúlia*:  10€/persona\nInclou: Participació a la tertúlia + Berenar filosòfic +  Val de 2€ de descompte en els llibres de María Zambrano \n  \n  \nAquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL\, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes\, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten\, buscar solucions a problemes\, raonar\, dubtar\, equivocar-se\, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques. \n  \n  \n  \nELENA LAURENZI (1961) és professora lectora de la Universitat de Barcelona. Forma part de ADHUC-Centre de Recerca Teoria\, Gènere\, Sexualitat\, del GRC “Creació i pensament de les dones”\, i és coordinadora de recerca del Seminari Filosofia i gènere. Les seves investigacions s’han desenvolupat al voltant de la teoria feminista i l’estudi de les pensadores del segle XX. Ha publicat assaigs sobre María Zambrano\, Simone Weil\, Iris Murdoch i  Françoise Collin. De Zambrano ha traduït a l’italià i editat diverses obres\, entre altres\, l’inèdit Dante espejo humano. De les seves publicacions destaquen les monografies María Zambrano\, nacer por sí misma. Ensayos sobre Antígona\, Eloisa\, Diótima (Horas y horas 1995)\, Sotto il segno dell’aurora. Studi su María Zambrano e Friedrich Nietzsche (ETS 2012)\, Il paradosso della libertà. Una lettura politica di María Zambrano (Mimesis 2018) i María Zambrano (Altamarea 2025) \nMARÍA ZAMBRANO (1904\, Vélez-Màlaga – 1991\, Madrid) va ser una destacada filòsofa i assagista. El seu pensament\, caracteritzat per la raó poètica\, va buscar harmonitzar filosofia i poesia per explorar la condició humana. Compromesa amb la República\, es va exiliar després de la Guerra Civil\, residint a països com Mèxic\, Cuba\, França i Itàlia. Entre les seves obres més rellevants es troben Claros del bosque\, El hombre y lo divino\, Hacia un saber sobre el alma i Persona y democracia. El 1988\, es va convertir en la primera dona a rebre el Premi Cervantes. El seu llegat continua sent fonamental a la filosofia contemporània. \n«Entonces\, no tengo más remedio que aceptar que mi verdadera condición\, es decir\, vocación\, ha sido la de ser\, no la de ser algo\, sino la de pensar\, la de ver\, la de mirar\, la de tener la paciencia sin límites\, que aún me dura\, para vivir pensando\, sabiendo que no puedo hacer otra cosa.»\n  \n  \n  \n  \n*Si algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.  \nVal de descompte vàlid el dia de l’activitat.
URL:https://www.naturallibres.com/event/filotrobadesnl-maria-zambrano-filosofa-del-bosc-i-laurora-tertulia-i-berenar-filosofic-amb-elena-laurenzi/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/01/zambrano-e1767456984976.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260124T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260124T193000
DTSTAMP:20260420T105425
CREATED:20251224T165558Z
LAST-MODIFIED:20251226T181415Z
UID:71149-1769277600-1769283000@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Bocafoscant de contes i música: Dir la neu\, escriure la neu
DESCRIPTION:Bocafoscant de contes i música: Dir la neu\, escriure la neu\nXerrada i lectura amb l’escriptora Menchu Gutiérrez \nDissabte 24 de gener a les 18:00h \nTaller d’escriptura amb l’escriptora Raquel Picolo \nDiumenge 25 de gener al matí \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«La nieve borra una realidad e instaura otra. El mundo conocido queda sepultado bajo el manto blanco y sin dejar de ser\, se vuelve invisible. De algún modo\, la nieve pone a dormir una parte de nosotros y despierta otra. La vigilia queda abajo\, y ahora caminamos por el territorio del sueño. ¿O quizá sea al revés? Imposible saberlo\, o al menos en el mundo de la imaginación literaria.» MENCHU GUTIÉRREZ\n\n  \nAquests dies\, se sent una remor de fons a l’aire\, una mena de sospir profund procedent dels cims: el que emeten les muntanyes quan s’acosten grans nevades\, com la que tindrà lloc dissabte 24 de gener a NaturaLlibres\, en un Bocafoscant de contes\, música i neu amb l’autora de Decir la nieve\, Menchu Gutiérrez. \n«Jamás un copo de nieve cae donde no le corresponde.» PROVERBI ZEN\n  \nLa neu són partícules d’aigua\, fred i màgia que precipiten en desordre\, col·lisionen unes amb les altres i cobreixen de blanc els camps\, les teulades\, els arbres… i la imaginació d’escriptors\, artistes i músics que al llarg de la història han quedat atrapats sota la bellor efímera d’una nevada. \n«La nieve no es un truco de magia\, es la magia.» RENÉ CHAR\n  \nNeva —i neva molt— sobre Tsvetàieva\, Mandelstam\, els germans Grimm\, Kadaré\, Maupassant\, Saint-John Perse\, Tolstoi\, Dostoievski\, Danilo Kiš\, Rilke\, Hemingway\, Michaux\, Andersen\, Robert Walser\, Soseki\, Kawabata\, Tanizaki… I sobre gairebé tots els llibres de Menchu Gutiérrez. Autors per als qui la neu ha estat més que un escenari literari\, matèria mateixa d’escriptura\, estímul creatiu. Una pàgina en blanc que invita a la contemplació intensa d’uns cristalls invisibles a l’ull humà\, on veure reflectits les experiències\, anhels\, cabòries\, malsons de cadascú. \n«¿Existe una imagen más impactante que la del rastro de sangre dejado por un animal herido en la tierra nevada?» MENCHU GUTIÉRREZ\n  \nMeteorologia de l’esperit\, la neu pot ser refugi i trampa alhora. Un ritual de la terra misteriós\, reconfortant\, purificador\, que templa l’aire… i una amenaça. Una alegría infantil desbocada i un obstacle de penalitats\, desolació\, mort. \n  \n«Su alma se desvanecía poco a poco mientras oía la nieve caer débilmente a través del universo\, débilmente caer como el descenso de su último ocaso\, sobre todos los vivos y los muertos.» JAMES JOYCE\n  \nDissabte 24 de gener\, aquest fenòmen hivernal ens farà reflexionar sobre la bellesa\, la ferida\, el dolor. Sobre el temps pròfug i sobre el silenci que res com la neu genera\, capaç d’absorbir els sons… i l’angoixa del món. \n  \n«En cierta ocasión\, un joven monje zen que había vivido una experiencia iluminadora recibe de su maestro una invitación para viajar al monte Fuji. Durante toda la ascensión\, el joven no puede dejar de señalar la hermosura de las nubes\, de la nieve o del canto de un pájaro que nunca antes había escuchado; mientras\, el maestro guarda silencio\, cada vez más molesto\n—Maestro —dice el joven monje—\, ¿no ves cómo el viento levanta nieve sobre el cono del volcán? ¿No lo encuentras hermoso? ¿No crees que formamos un todo con el monte y con la nieve?\n—Todo eso es cierto —contesta el maestro—\, pero qué lástima que tengas que decirlo.» MENCHU GUTIÉRREZ\n  \nUna neu que el físic nuclear Ukichino Nayaka va passar-se la vida estudiant\, identificant i classificant l’estructura dels seus cristalls. L’allau d’emocions que els flocs desencaden\, però\, només pot diseccionar-se a través de l’Art i la Literatura\, en llibres com aquest de Menchu Gutiérrez\, Decir la nieve… i al taller que l’escriptora Raquel Picolo impartirà diumenge 25 de gener a NaturaLlibres: Escriure la neu. \n  \n  \nPreu d’inscripció al Bocafoscant de neu: 5€\nInclou: Assistència a la xerrada + Val del 10% de descompte en la compra del llibre Decir la nieve \n  \nESCRIURE LA NEU — Taller d’escriptura amb Raquel Picolo \nLa neu transforma el paisatge extern i intern. Transforma el temps\, el so i la mirada. El pensament. Silencia\, esborra\, revela. En aquest taller us proposem escriure sobre la neu i\, sobretot\, des de la neu. Dues hores de treball pràctic i compartit\, a partir de lectures breus i consignes d’escriptura. Llegirem fragments de Laia Carbonell (Y caerà la nieve)\, Menchu Rodríguez (Decir la nieve) i Colm Tóibín (Un llarg hivern)\, i alguns altres. Menys amb la intenció d’analitzar-los o imitar-los que d’escoltar com ressonen dins nostre i obren nous camins. També farem una visita al territori essencial del haiku.  \nRequisits: No cal experiència prèvia\, només la disponibilitat per deixar que la neu impregni el nostre text. \nObjectius: \n\nOblidar-se d’escriure bé i escriure des d’allò que la neu activa.\nDeixar-se portar i gaudir del procés d’escriptura.\nCompartir i escoltar.\n\nContingut: \n\nSentir la neu.\nRecordar la neu.\nContemplar la neu.\nLa neu que marxa.\n\nLloc: Llibreria NaturaLlibres (Alins\, Pallars Sobirà) \nMínim/màxim de participants: 5-12. \nData i horari: Diumenge 25 de gener de 11:00h a 13:00h. \nPreu d’inscripció: 35€ (amb descompte de 5€ per residents al Pallars Sobirà) \n\n  \n«Cansado de todos los que llegan con palabras\, palabras\, \npero no lenguaje\, parto hacia la isla cubierta de nieve.\nLo salvaje no tiene palabras.\nLas páginas no escritas se ensanchan en todas \ndirecciones.\nMe encuentro con huellas de pezuñas de corzo \nen la nieve.\nLenguaje\, pero no palabras.»\nTOMAS TRANSTRÖMER\n  \n  \nMENCHU GUTIÉRREZ (1957\, Madrid) és novel·lista\, poeta\, assagista i traductora. Va cursar estudis d’art i literatura a Madrid i Londres. En la seva obra explora la necessitat de cercar a l’interior de l’ésser humà la comprensió del sentit de la seva existència. Entre les seves obres més importants es troben els poemaris El grillo\, la luz y la novia (1981)\, La mordedura blanca (Premi Ricardo Molina\, 1989)\, El ojo de Newton (2005) o Lo extraño\, la raíz (2015). En prosa\, destaquen La mujer ensimismada (2001)\, Disección de una tormenta (2005)\, Detrás de la boca (2007)\, El faro por dentro (2011)\, La niebla\, tres veces (2011)\, Araña\, cisne\, caballo (2014)\, La mitad de la casa (2021)\, La ventana inolvidable (Premi Ciudad de Barbastro\, 2022) o Vida y muerte de un jardín de papel (2025). A més a més\, ha publicat la bibliografia literària San Juan de la Cruz (2003) i Decir la nieve (2011)\, un assaig sobre l’univers de la neu i les seves metàfores. Ha traduït autors com E.A. Poe\, W. Faulkner\, J. Austen\, J. Brodsky o W.H. Auden. També ha col·laborat amb diferents diaris\, revistes i suplements culturals\, i amb artistes com Jürgen Partenheimer\, Txema Madoz o\, darrerament\, Pedro Pertejo\, amb el llibre Huésped del otro (2025). En l’àmbit de la docència\, ha impartit tallers literaris i cursos a la Universitat Complutense de Madrid\, la Universitat de Cantàbria i la UNAM de Mèxic DF\, i ha organitzat seminaris interdisciplinaris en diversos centres culturals com La Casa Encendida (Madrid)\, La Fundación Botín (Santander) o Arteleku (Donosti). \nRAQUEL PICOLO (1961\, Cerbi) ha publicat els reculls de contes La nit als armaris (2012) i Cròniques de Kaneai (2017)\, dues obres arrelades als orígens que exploren temes universals; la novel·la Art brut (2021)\, que tracta el tema de l’art i la salut mental; i el llibre Escriure sense por. Manual d’escriptura creativa (2019)\, fruit de més de vint anys organitzant i impartint tallers d’escriptura creativa i conduint clubs de lectura en diverses entitats (La Casa Elizalde\, la Fundació Josep Pla\, el Col·legi de Periodistes\, Biblioteques de la Generalitat). Al Pallars Sobirà imparteix els tallers d’estiu Escriptura i natura\, al Centre d’Art Natura de Farrera\, i Escriure el que vius\, el que ets\, a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. També col·labora amb un taller d’escriptura a La setmana de la lectura d’Esterri d’Àneu. L’escriptura del jo i la natura tenen un paper rellevant a la seva obra. El conte literari és el seu gènere favorit\, a banda dels reculls\, en té bastants de publicats en antologies col·lectives. És una amant de llegir i anar al teatre i porta la comunitat virtual Fanàtics del teatre\, de Biblioteques de Catalunya. Formada en guió audiovisual\, és guionista del documental Camí d’Àrreu. Doctora en biologia\, ha treballat d’investigadora\, professora universitària i editora de llibres científics. \n\n\n  \n  \n  \n*Val de descompte aplicable a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-bocafoscant-de-contes-i-musica-dir-la-neu-escriure-la-neu/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/12/dir-neu.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260117T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260117T200000
DTSTAMP:20260420T105425
CREATED:20251119T125036Z
LAST-MODIFIED:20251123T163639Z
UID:70878-1768672800-1768680000@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Els Grans Espais: Tertúlia i berenar literari. Amb l'experta en còmic Montserrat Terrones
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Els Grans Espais\, de Catherine Meurisse\nTertúlia i berenar literari amb l’experta en còmic Montserrat Terrones \nTaller de còmic autobiogràfic amb l’il·lustrador i formador Jesús Rosan \nDissabte 17 de gener a les 18:00H  \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Iba allí a abastecerme de paisajes…\n… de olores\, de silencio.» \n  \nEl sentiment llibertat només es pot cultivar als Grans Espais. Els Grans Espais que es troben a la Natura\, però també a la imaginació\, als somnis… a l’Art i a la Literatura. En llibres com Los Grandes Espacios de Catherine Meurisse\, la novel·la gràfica que comentarem dissabte 17 de gener al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres amb l’experta en còmic Montserrat Terrones. \n  \n«Pensó: ¿para qué?\, si todo acaba entre cenizas y gusanos.\n—Todo acaba… ¿o todo empieza?»\n  \nCatherine Meurisse és una de les historietistes més reconegudes actualment; tant és així que és la primera dibuixant de còmic en ser admesa a l’Académie des Beaux-Arts des que aquesta institució es va crear\, l’any 1816. Una carrera artística que va començar al camp\, als Grans Espais de la infància. \n  \n«Crecí en el campo.\nFue el ambiente que escogieron nuestros padres para criarnos a mí y a mi hermana. Dejamos la ciudad. Tenían una intuición…\n—El campo va a ser vuestra oportunidad\, niñas.»\n  \nCatherine Meurisse tenia set anys quan la seva família es va mudar a un poblet de dos-cents habitants per viure en una granja destartalada que els pares s’esforçaven en reconstruir amb entusiasme. Lletraferits de mena\, allí hi van plantar rosers descendents del jardí de Montaigne\, una figuera filla dels Ficus de Rabelais\, orquídies tan sensuals com Baudelaire… batejant com a Swan a un arbre centenari que veneraven com al mateix Marcel. \n  \n«Marcel es Marcel Proust\, amigo de la familia. Está presente un poco por todas partes\, aquí y allá. Siempre se puede contar con él.\n—Proust es un Pierre Loti físicamente más tirillas y literariamente más cachas.»\n  \nUna història de formació per reaprendre la meravella de descobrir la bellesa per primer cop\, amb els ulls excitats d’una nena\, ja sigui entre flors o entre les pintures de Fragonard i Poussin\, en aquell altre edèn que seria el museu del Louvre. \n  \n«El filósofo Diderot dijo que\, ante los cuadros\, volvemos sobre nosotros mismos\, nos anticipamos a los estragos del tiempo.»\n  \nUn còmic ple de tendresa\, intel·ligent sense solemnitat ni pedanteria\, divertit\, insolent\, irònic. Com la seva autora\, amb traça per dibuixar-li al lector un somriure a la cara\, que ben segur ens farà tornar a la pròpia infància per reflexionar sobre el temps proustià\, els avantatges de créixer com un narcís més al camp\, al ritme de la vida senzilla\, malgrat els canvis esdevinguts al món rural. \n  \n«– Qué es la nostalgia?\n–¡ Cosas de viejos!»\n  \nDissabte 17 de gener pensarem plegats on trobem els nostres propis Grans Espais\, quan i per què es tanca la porta d’entrada a la fantasia\, quan i per què els adults deixen de llegir literatura dibuixada\, sense temps ni paciència per aturar-se en els detalls d’una vinyeta. \n  \n«—¿Qué? ¿Brota?\n—¡Demasiado lento!»\n  \nAmb l’experta en còmic Montserrat Terrones coneixerem el recorregut professional de Catherine Meurisse\, altres obres seves\, la tècnica que utilitza i l’estil que la caracteritza: caricaturesc\, lletgista i espontani\, similar al d’alguns altres il·lustradors de Charlie Hebdo\, la revista política d’humor gràfic que va ser víctima d’un atemptat gihadista el 7 de gener de 2015\, just el dia que a Meurisse no li va sonar el despertador per arribar puntual a la redacció. \n\n«La muerte de las personas… no acababa de entenderla. La muerte de los animales sí que la conocía […]\nUn día un perro entró de golpe en nuestro corral y sembró el pánico. Las gallinas murieron de paro cardiaco en posición de correr.\nEl gallo\, al que se le había puesto la cresta violeta del susto… se reunió con sus damas al día siguiente.»\n  \nCom és habitual\, acompanyarem el #GrupDeLecturaNL d’un berenar inspirat\, per l’ocasió\, en Catherine Meurisse. I\, per acabar\, l’il·lustrador i formador Jesús Rosan impartirà un taller on aprendre a dibuixar una pàgina de còmic sobre els nostres Grans Espais de la infància. \n  \n«Marcel Proust escribió: Si soñar un poco es peligroso\, la cura no es soñar menos\, sino soñar más.»\n  \n  \nPreu d’inscripció a la tertúlia: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en el llibre + Val de descompte de 2€ en llibres \nPreu d’inscripció al taller: 10€\nInclou: Taller d’1 hora de duració + Material de treball\nMàxim-mínim de participants: 8-15 persones \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \n  \nCATHERINE MEURISSE (1980\, Niort) és dibuixant\, autora\, caricaturista\, reportera i il·lustradora. El 2005\, després de llicenciar-se en Llengües Modernes i Història de l’Art\, va ser la primera dona en formar part de l’equip d’il·lustradors de la prestigiosa revista satírica Charlie Hebdo. Ha col·laborat com a caricaturista en molts mitjans impresos de tiratge nacional com Libération\, Les Echos\, Télérama o L’Observateur\, i ha il·lustrat llibres infantils per a editorials com Bayard\, Gallimard o Nathan. Però és en l’àmbit de la novel·la gràfica on ha aconseguit els elogis més grans per part de la crítica. Autora de llibres com Mes hommes de lettres (2008)\, Savoir-vivre ou mourir (2010)\, Le Pont des arts (2012)\, Moderne Olympia (2014)\, La Légèreté (2016)\, Les Grands Espaces (2018)\, Delacroix (2019)\, La jeune femme et la mer (2021) i Humaine\, trop humaine (2022). El 2020 se li va dedicar una gran exposició retrospectiva a la BPI del Centre Pompidou\, i aquell mateix any es va convertir en la primera autora de còmics a ser membre de l’Acadèmia de Belles Arts. \nMONTSERRAT TERRONES és llicenciada en Humanitats (UAB) i DEA en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada (UPF). Treballa en el món del còmic des del 2003 com a editora\, agent\, traductora\, divulgadora i professora. Ha estat editora a Ediciones La Cúpula\, a l’editorial Finestres i en l’actualitat és la directora editorial de Garbuix Books. També es dedica a l’estudi i divulgació de les figures de dones i editores de còmic. \nJESÚS ROSAN prové del món de la il·lustració i l’art experimental. Al 2021 crea a Sort el Jesús Rosan Studio\, un espai d’aprenentatge i transformació social\, centrat en la il·lustració\, tècniques i processos creatius. Com a artista\, porta més de vint anys realitzant exposicions i conferències internacionals. Ha realitzat il·lustracions per portades de pel·lícules\, àlbums musicals\, il·lustració científica per centres com el Cosmocaixa… Cofundador del col·lectiu Derivart entre d’altres\, ha impartit formació a centres com l’IED o la Universitat Rey Juan Carlos\, relacionat amb el desenvolupament de projectes artístics i metodologies de la col·laboració. \n  \n  \n  \n  \n* \n*Les preguntes que es vulguin formular a l’autora s’hauran d’enviar per correu electrònic a naturallibres@gmail.com abans de l’1 de desembre. \nEl val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.  \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-els-grans-espais-tertulia-i-berenar-literari-amb-lexperta-en-comic-montserrat-terrones/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/11/grans-espais-e1763556329390.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260110T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260110T193000
DTSTAMP:20260420T105425
CREATED:20251211T184313Z
LAST-MODIFIED:20260322T164708Z
UID:71077-1768068000-1768073400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Bocafoscant de contes i música: Pirineos\, tristes montes
DESCRIPTION:Bocafoscant de contes i música: Pirineos\, tristes montes\nXerrada i lectura de contes amb l’escriptor Severino Pallaruelo \nI amb la música de Bosnerau  \nDissabte 10 de gener a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Tal vez no haya en todo el Pirineo paisaje más agreste que este\, por lo menos entre los que han contado con habitantes humanos en tiempos recientes…»\n\n  \nEstem fets de paisatges. De paisatges que expliquen històries a qui vol escoltar-les. Severino Pallaruelo porta tota la vida prestant atenció a un Pirineu que va callar quan els seus pobles van quedar abandonats. Llogarets minúsculs aïllats entre muntanyes\, amb cases que conservaven el fred i les memòries de centúries enrere. Dissabte 10 de gener\, les seves gents tornaran a parlar i a cantar\, en un Bocafoscant de contes i música amb l’autor de Pirineos\, tristes montes i amb el grup de folk aragonés Bosnerau. \n  \n«Tonito tenía casi cincuenta años\, pero seguían llamándole Tonito. A lo mejor era porque estaba soltero. O bueno\, yo qué sé\, quizá no tenía nada que ver con su soltería porque yo conozco hombres casados y viejos a los que siguen llamando Luisito o Juanito. Da igual. El caso es que Tonito iba a cumplir cincuenta años y seguía soltero. Vivía en una aldea cercana a la mía. Tenía algo de tierra\, un tractor\, media docena de vacas y algunos cerdos: como todo el mundo por aquí. ¿Dinero? Pues no sé. Supongo que sí\, que un poquito\, pero poco\, vamos\, casi nada. Porque la tierra apenas da nada en estas montañas…»\n  \nEl Pirineu de Severino Pallaruelo és un Pirineu aspre i cruent. No indicat per a la tendresa\, la compassió o l’amor\, precisament. Si aquests sentiments hi existeixen\, sobreviuen arrecerats\, a redós d’un territori erosionat per la fredor\, la soledat i el silenci. Un paisatge humà que l’escriptor va veure desaparèixer a l’Alt Aragó i que ja tan sols perviurà als seus relats. Contes poblats d’ànimes que senten\, tremolen\, desitgen\, recelen… entre penyes i ovelles: tofoners que competeixen pel preuat fong subterrani\, mares que voldrien als seus fills concos de per sempre\, mestres i capellans arribats de ciutat\, embarassos vilipendiats\, disputes veïnals\, odi irracional que la Guerra Civil va exacerbar\, somriures amargs… \n  \n«Eran viejos conocidos. No diré amigos porque en las aldeas de estas montañas no conozco a casi ningún hombre que tenga un amigo. Estos no lo eran\, pero se conocían desde hacía muchos años y confiaban el uno en el otro.»\n  \nFamílies autosuficients\, amb la Casa com a institució principal\, sense Ajuntaments ni Diputacions ni Estats que resolguessin cap necessitat. Una cultura ancestral que\, malgrat semblar tan inalterable com les Treserols allà dalt\, es va esfondrar. \n  \n«El agua: tan cercana y tan costosa. Desde las casas oíamos constantemente el ruido del río y veíamos allá abajo su caudal fresco y claro. Pero subir el agua era una tarea penosa. Aparejar la burra con albarda y argaderas\, cargar los cántaros\, bajar\, llenar los cántaros\, cargarlos\, subir\, descargar\, recoger la albarda y las argaderas… en el año 1970.»\n  \nNascut a Puyarruego quan a aquest llogaret de Sobrarbe no hi arribava ni l’aigua corrent ni els cotxes\, Severino Pallaruelo passava les llargues nits d’hiverns interminables sense electricitat\, però amb una comunitat de narradors extraordinaris —a l’alçada de Txèkhov i Maupassant—\, de la que ell —recentment guardonat amb el Premi Artes y Letras de Literatura 2025— forma part\, com tindrem el plaer de gaudir dissabte 10 de gener amb les històries que ens vulgui explicar. \n  \n«El tío Antón\, como casi todos los hombres de estas montañas que marcharon a Francia\, nunca habló francés. Hablaba con una mezcla extraña de términos franceses\, aragoneses y castellanos. Conozco a muchos así. Salieron de estas aldeas sin conocer el castellano. Hablaban en aragonés y no sabían lo que hablaban. No tenían conciencia de poseer un idioma propio. Pensaban que hablaban el castellano pero ‘mal hablado’…»\n  \nUna fabla aragonesa que\, de ben segur\, sonarà en aquest Bocafoscant amb la música de Bosnerau\, grup de folk pirinenc que canta a la muntanya i a les seves gents. \n\n  \n  \nFill i nèt de raiers\, SEVERINO PALLARUELO (1954\, Puyarruego) és narrador\, geògraf\, etnòleg\, fotògraf\, dibuixant\, investigador minuciós\, contemplador atent\, bon caminador i magnífic coneixedor del Pirineu\, a qui ha dedicat la seva obra. És autor de llibres com Las navatas (1984)\, Viaje por los Pirineos misteriosos de Aragón (1984)\, Pastores del Pirineo (1988)\, Pirineos\, diario de la naturaleza (1992)\, un clàssic de la literatura pirinenca com Pirineos\, tristes montes (1992)\, Un secreto y otros cuentos (1997)\, José\, un hombre de los Pirineos (2000)\, O trasgresor piadoso (2010)\, Ruido de zuecos (2013)\, Veintiuna noches (2023) o el darrer\, Querido Materno (2025). \nBOSNERAU és un grup aragonès de música folk que canta als Pirineus. Integrat per guitarra\, baix elèctric\, acordió\, violí\, percussions\, gaita i altres vents\, pren el seu nom d’un gegant de la mitologia pirinenca\, protector de pastors i ramats. La seva música està inspirada pels sons de la muntanya\, combinant gèneres tradicionals amb un estil propi\, alegre i festiu. Han publicat els àlbums Plebia (2015) Quimera (2017) i Chen (2023). \n\n  \n  \n  \n \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-bocafoscant-de-contes-i-musica-pirineos-tristes-montes/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/12/pirineus-tristos-monts-e1765478296463.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260103T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260103T193000
DTSTAMP:20260420T105425
CREATED:20251203T171707Z
LAST-MODIFIED:20251206T164205Z
UID:71011-1767463200-1767468600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Roi: Màgia i Natura obscura al Pallars antic
DESCRIPTION:Roi: Màgia i Natura obscura al Pallars antic\nDissabte 3 de gener a les 18:00h \nXerrada amb la il·lustradora Gisela Bombilà i la investigadora etnobotànica Júlia Carreras \nAmb ritual pagà per invocar un bon any \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Les nits al Pirineu no són pas quietes ni tranquil·les\, com podríem suposar. Pels camins i pels aires hi ha un trànsit de mil dimonis; bruixes que van a donar mal\, feres que estan a l’aguait amb ulls de brasa\, encantades que estenen la bugada\, vistaires que tornen a casa\, minairons que treballen\, bandolers\, dimonis… I també espectres. La nit és el reialme dels morts\, de les ànimes en pena\, que no poden descansar en pau i surten\, neguitoses\, a prendre la fresca. No son pas pocs els morts que s’alcen a mitjanit de la tomba i van a passejar els seus ossos pel mon dels vius\, al qual un dia van pertànyer.» PEP COLL\n\n  \nLes criatures màgiques són organismes atàvics que habitaven la terra molt abans que nosaltres. Algunes d’elles encara sobreviuen\, amagades per aquestes muntanyes del Pallars; s’hi deixen veure només cap al foscam\, en nits màgiques especials com la que tindrà lloc dissabte 3 de gener a NaturaLlibres amb dues ànimes de la nit: l’autora de Roi\, Gisela Bombilà\, i la investigadora experta en etnobotànica i folklore pirinenc Júlia Carreras. \n«Per més que la religió oficial adverteixi que darrere de les bruixes s’hi amaga el dimoni\, aquest personatge no els ha fet mai gaire por\, als pirinencs. Per la senzilla raó que el diable tan sols és perillós en assumptes de l’ànima.» PEP COLL\n  \nPaís de creences i ritus pagans\, el Pallars Sobirà ha conviscut amb bruixes i éssers mitològics des que la memòria pot tirar enrere. Un imaginari pirinenc d’històries contades vora el foc que ha inflamat la primera novel·la gràfica de Gisela Bombilà: Roi. \nUn còmic obscur\, com era el Pallars de 1918\, l’any que una grip va malmetre la població mundial\, arribant també a aquestes valls i contagiant por\, recel\, cobdícia i afany de venjança entre els seus habitants. Així va desencadenar-se una follia que podia resultar més preocupant que una pandèmia viral quan l’acusació de bruixeria infectava a una veïna\, com al còmic li ocorre a na Jana\, mare soltera\, repudiada i d’ofici trementinaira. Dona coneixedora de les herbes que guareixen\, però també de la malura i les metzines. \n«Pocs eren els pobles on no hi hagués dones que tinguessin la fama d’ésser bruixes\, i encara avui perdura. A Sarroca de Bellera\, en la nostra infantesa\, hi vivia […] una dona anomenada la Marca\, la qual\, al dir de la gent\, també era bruixa. Aquesta dona coneixia molt a fons tota mena d’herbes remeieres i donava molts remeis a tothom que li’n demanava; després (cas únic del poble)\, tenia el costum de fer una insinuada reverència i persignar-se cada vegada que passava per davant del temple.» RAMON VIOLANT I SIMORRA\n  \nDones remeieres com ho és també la Júlia Carreras\, que dissabte 3 de gener podrà aprofondir sobre els usos màgics i medicinals de les herbes dibuixades a la novel·la gràfica. I\, qui sap\, potser revelar els misteris de la planta més enigmàtica que tenim al llegendari pirinenc: la Rumex Crispus. \n«La roma és una plantota dolenta que creix als prats\, als pletius\, a tot arreu. Té unes arrels molt gruixudes\, les quals molta gent assegura que serveixen per a una cosa molt important\, però ningú no sap explicar per què. Es veu que les encantades coneixien el secret.» PEP COLL\n  \nUna d’aquestes encantades —diuen que diuen— podria estar retinguda a Casa Coix d’Alins… Amb la Gisela Bombilà coneixerem les llegendes del Pallars que ha inoculat dins la trama\, els personatges i escenaris reals que hi ha traçat\, i les fonts documentals que l’han inspirat\, des del llibre Muntanyes maleïdes del Pep Coll a Usula K. Le Guin o manuals medievals esotèrics. \n«Si hi ha benediccions\, és que també existeix la maledicció.» MARCELINA MATEU D’ALÓS\n  \nNo sortirem de NaturaLlibres sense realitzar algun ritual de caire profà per allunyar malvestats\, invocar a Hècate i celebrar amb la deessa l’encreuament de l’any\, en un taller etnobotànic a càrrec de la Júlia Carreras. \n  \n  \nPreu d’inscripció : 9€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Taller-ritual + Val de 2€ de descompte en el llibre Roi + Sorteig de làmines del còmic entre els compradors \n  \n  \n  \nGISELA BOMBILÀ és llicenciada en Belles Arts i grau en cicle superior d’il·lustració. Especialitzada en il·lustració naturalista\, la natura és la seva font d’inspiració\, així com tot allò relacionat amb el món de la fantasia i l’ocultisme\, com queda palès a la seva primera novel·la gràfica\, Roi: una història de fantasia obscura i misteri al Pallars antic. \nJÚLIA CARRERAS és filòloga i investigadora especialitzada en etnobotànica. Treballa amb museus i organitzacions culturals\, conduint tallers i visites guiades al voltant de les creences populars. Ha escrit articles a diverses publicacions d’àmbit nacional i internacional i ha participat com a ponent en simposis i cicles de conferències. També és cofundadora i copropietària d’Occvlta\, una iniciativa centrada en la recuperació i la difusió de l’etnobotànica\, la bruixeria i creences que corren el risc de ser condemnades a l’oblit. És autora del llibre Vienen de noche. Estudio sobre las brujas y la otredad. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Oferta de descompte aplicada a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-roi-magia-i-natura-obscura-al-pallars-antic/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/12/ROI.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251227T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251227T193000
DTSTAMP:20260420T105425
CREATED:20251126T104028Z
LAST-MODIFIED:20260128T141813Z
UID:70951-1766858400-1766863800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. El Pirineu literari de Palmira Jaquetti: Torneu-vos cant
DESCRIPTION:El Pirineu literari de Palmira Jaquetti: Torneu-vos cant\nDissabte 27 de desembre a les 18:00h \nXerrada amb la folklorista Carme Oriol i l’escriptora Meritxell Nus \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Deixar les muntanyes costa molt. Si les heu estimades i les heu petjades i les heu guanyades d’una a una\, el dia de la partença és un dia de dol.»\n\n  \nUna dona\, l’any 1925\, a lloms d’un ruc pel Pirineu\, amb una motxilla al coll\, vinguda expressament de la gran ciutat amb la missió de fer cantar les gents d’aquestes valls i recollir les seves músiques populars. Si aleshores sonava estrany\, sospitós… ara resulta fascinant\, digne d’admiració. Saber com Palmira Jaquetti va recórrer\, poble a poble\, l’Alt Urgell\, Andorra\, la Vall d’Aran i el Pallars\, on tornarà a fer parada dissabte 27 de desembre\, en una trobada a NaturaLibres per conèixer i lloar la seva tasca\, amb la folklorista Carme Oriol i l’autora de Torneu-vos cant\, Meritxell Nus. \n«—I\, diu que són de Barcelona? I venen ací\, per aprendre cançons? Que no saben de llegir? Allà en trobarien\, en llibres que omplen sales molt grans\, com qui diu un graner atapeït de blat. Altra cosa deuen cercar! Cançons!… Excuses\, qui ho sap!»\n  \nFolklorista\, compositora\, escriptora\, traductora i mestra de professió —i vocació—\, Palmira Jaquetti i Isant (1895–1963) aprofitava les vacances escolars per col·laborar amb l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya\, en missions de recerca on va arribar a recopilar unes deu mil tonades. \n«A Son\, la Marinyac no podia cantar perquè anava a Esterri a vendre llenya; vàrem esperar el seu retorn seguint les altres cases. Però fou un fracàs; anèmia de tonades\, desferres de cançons. La de Tomàs ens tingué en espera tot el matí; ens féu repetir viatges i per fi fugí a dur dinar.»\n  \nUn treball intens i sistemàtic\, executat amb la intenció de no deixar cap llogaret per visitar\, en jornades maratonianes\, de punta de dia fins a la posta del sol\, a peu o damunt una mula\, per camins de bast\, aguantant tempestes i superant els desaires i suspicàcies dels veïns més furros. \n«Una dona cantava al bressol. Quan l’infant s’ha adormit\, no ha volgut continuar. Un home vell\, ferreny\, de testa blanquinosa\, tingut per cantaire\, s’ha excusat dient que està ronc. Aconseguit de vèncer-lo\, cantava cridant com un desesperat.»\n  \n  \nUna societat rural que Palmira Jaquetti —vinguda de Barcelona— no sempre arribava a entendre\, però de la que es va enamorar\, captivada pel seu caràcter\, pels pobles i per les muntanyes. Un idil·li que la guerra civil va malmetre\, juntament a una crisi personal que colpejaria l’esperit sensible d’aquesta dona valenta\, vital. \n«Fa fred d’hivern; les cimes que ens volten són nevades d’ara; i no anem gens preparades per a aquest sobtat hivern! La dona de l’hostal no sabia com fer-s’ho pel sopar; no té res! Però comptava que de llet\, ous i verdura no n’hi manca. Ja n’hi ha prou.»\n  \nUna vida de novel·la que l’escriptora Meritxell Nus ha recreat al llibre Torneu-vos cant i que la filòloga Carme Oriol porta dècades estudiant i divulgant\, amb publicacions con aquesta darrera El Pirineu literari de Palmira Jaquetti\, coincidint amb el centenari de la primera missió etnomusicològica amb què la nostra protagonista va descobrir la terra pallaresa. \n  \n«El poble\, per molt potent que sigui la força dels elements que el volten\, no crea cap cançó\, però la canta amb goig…»\n  \n  \nPreu d’inscripció : 5€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Val del 10% de descompte en el llibre Torneu-vos cant o El Pirineu literari de Palmira Jaquetti \n  \n  \n  \nMERITXELL NUS (1985\, Estac) és llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Lleida. En l’àmbit de la poesia\, el 2006 rebé el XVIIè Premi Borges del Camp amb l‘obra Després del vent. També ha participat en algunes antologies com ara Estrenes (2005)\, I Trobada de Poetes per la Pau: Homenatge a Yael Langella (2008) o Inharmònics (2010). Ha publicat la plaquette Sense permís (2013)\, Fenòmens (XXXVè Premi Vila de Martorell\, 2014)\, La serp que ens mira (2020) i Alzines\, mascares\, estalzí (2022). En el camp de la narració breu ha estat guardonada per l’obra L’Atrapasomnis (I Premi Drac\, 2009) i ha rebut també el Premi Pirineu (2010) per Els que es van quedar. La seva última publicació és la novel·la biogràfica sobre Palmira Jaquetti Torneu-vos cant. \nCARME ORIOL (1955\, Amposta) és catedràtica emèrita del Departament de Filologia Catalana de la URV i especialista en etnopoètica i folklore a la Facultat de Lletres de la URV. Entre els llibres publicats: El cançoner Nadalenc català al Principat de Catalunya (1853-1951) (1995)\, obra guanyadora del VI Premi de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú; Estudi del folklore andorrà en el seu context (1997); Introducció a l’Etnopoètica. Teoria i formes del folklore en la cultura catalana (2002)\, Estudis de literatura popular. Història i mètodes (2016)\, 100 llegendes urbanes. Unes històries sorprenents dels nostres temps (2019) o El Pirineu literari de Palmira Jaquetti. Com a directora de la unitat de recerca Arxiu de Folklore de la URV ha impulsat la creació d’un portal de bases de dades especialitzades consultables en línia (RondCat\, BiblioFolk i ArxiuFolk\, RumorFolk\, Folkloristes i TermFolk). Ha rebut l’Europäischen Märchenpreis 2022 de la Fundació Walter Kahn d’Alemanya i el premi BibBotó 2023 del Col·legi de bibliotecaris i documentalistes de Catalunya pels seus treballs sobre la internacionalització de les rondalles catalanes. . \n\n  \n«Soc del 1895. Pares humils\, la mare molt bonica i bona\, excel·lent administradora de la llar. El pare\, un home ardit\, valent\, muntanyenc\, de la Seu d’Urgell. Molt fort i molt intel·ligent. Parlava anglès i francès. Gran excursionista. Gran lector a les vetllades. Tingueren cinc fills. Els germanets moriren petits. Soc la mitjana.» PALMIRA JAQUETTI\n  \n  \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb el suport de
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-el-pirineu-literari-de-palmira-jaquetti-torneu-vos-cant/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/11/jaquetti.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251227T000000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251227T235900
DTSTAMP:20260420T105425
CREATED:20251127T170259Z
LAST-MODIFIED:20251229T093134Z
UID:70843-1766793600-1766879940@www.naturallibres.com
SUMMARY:Regals NL. V Aniversari NaturaLlibres: Sortegem un lot de llibres i mel de l'Àvia Clementina
DESCRIPTION:Cabàs de Nadal\nCelebrem el V Aniversari de NaturaLlibres sortejant un lot de llibres i mel de l’Àvia Clementina! \nDe l’1 al 27 de desembre    \n«El deure de les aus és cantar i la resta de criatures\nrebem el seu cant com un regal.» ROBIN WALL KIMMERER\n  \nCom diu la botànica Robin Wall Kimmerer al llibre Trenes d’herba dolça\, «sóc una simple heteròtrofa que s’alimenta del carboni transmutat per altres». Els amics i clients de NaturaLlibres sou el carboni de la llibreria. Sense vosaltres no estaríem a punt de celebrar el nostre cinquè Aniversari\, dissabte 27 de desembre… Dia que sortejarem un cabàs amb llibres i mel per agrair-vos la vostra fidelitat\, en col·laboració amb els nostres companys de l’editorial Capitán Swing i de L’Àvia Clementina. \nEntraran en el sorteig els tiquets de totes les compres superiors o iguals a 50€ realitzades des de dilluns 1 a dissabte 27 de desembre\, i anunciarem el guanyador del cabàs —valorat en 165€— dilluns 29 de desembre —per a que ningú pensi que és una innocentada si ho fem diumenge—. Podeu consultar les bases de la promoció a continuació. \nA part\, als qui dissabte 27 de desembre al matí us acosteu per felicitar-nos a la llibreria i feu alguna compra —del valor que sigui—\, us invitarem a una infusió d’Herbes de l’Alt Pirineu\, que ha preparat una barreja inspirada en NaturaLlibres per a l’ocasió\, edició limitada. Veniu a tastar-la! \n  \n«He sentit dir que de vegades\, a canvi dels dons de la terra\, amb la gratitud n’hi ha prou. És el nostre do exclusivament humà expressar agraïment\, perquè tenim la consciència i la memòria col·lectiva per a recordar que el món podria molt bé ser d’altra manera\, menys generós del que és. Però penso que estem cridats a anar més enllà de les cultures de gratitud i tornar un altre cop a les cultures de reciprocitat.»\n\n  \n  \nBASES DEL SORTEIG\nLa llibreria NaturaLlibres\, amb domicili al C/Roda 4 Casa Xurret d’Alins\, Lleida\, organitza una acció promocional amb sistema de sorteig aleatori adreçada a clients majors d’edat que hagin consumit\, en una sola compra\, 50€ o més en llibres.\nQueden excloses de la promoció les despeses en cafeteria\, productes agroalimentaris o qualsevol altre objecte de papereria que no siguin llibres.\nNomés els tiquets emesos entre l’1 de desembre de 2025 i el 27 de desembre de 2025 participaran en la promoció. \nOBJECTIU DEL SORTEIG\nRegalar un cabàs de llibres per agrair la fidelitat als clients tant físics com de la botiga on-line www.naturallibres.com (queden excloses les compres realitzades des de www.todostuslibros.com o altres plataformes). \nPERÍODE DE PROMOCIÓ\nAquesta acció promocional estarà activa entre dilluns 1 de desembre de 2025 i dissabte 27 de desembre de 2025\, ambdós inclosos\, per a totes aquelles compres iguals i superiors a 50€ per tíquet en llibres. Queden excloses les consumicions de cafeteria\, compres de productes agroalimentaris o qualsevol altre objecte de papereria\, així com despeses d’enviament. Només els tiquets emesos entre aquestes dates participaran en la promoció. \nCONDICIONS DE PARTICIPACIÓ\nPer participar en la promoció s’han de complir les següents condicions en el moment del sorteig:\n1. Ser major d’edat\n2. Haver adquirit a partir de 50€ en llibres a la llibreria NaturaLlibres ubicada al carrer Roda 4 Casa Xurret d’Alins\, Lleida\, o a www.naturallibres.com durant el període de la promoció. Queden excloses les consumicions de cafeteria\, compres de productes agroalimentaris o qualsevol altre objecte de papereria\, així com despeses d’enviament i qualsevol altra cosa que no siguin llibres. No es podran sumar compres inferiors a 50€ per assolir la quantia mínima especificada a la promoció per poder participar-hi; tampoc es podran sumar tiquets de compres realitzades el mateix dia a la llibreria.\n3. Estar en possessió del tiquet digital que acrediti la compra igual o superior al preu fixat al punt 2 de les condicions de participació (els tiquets s’envien al correu electrònic facilitat pel client en el moment d’efectuar la compra).\n4. Cada persona podrà participar amb un nombre indefinit de tiquets sempre que compleixi la resta de condicions. \nMECÀNICA I MODE DE PARTICIPACIÓ\nCada compra porta associat un número de tiquet (Nº de factura). Aquells clients que estiguin interessats en aconseguir el cabàs de llibres hauran de conservar el tiquet digital com a resguard fins que es publiqui el número guanyador. Aquest serà el seu número de participació al sorteig. Finalitzat el període de promoció\, s’extraurà mitjançant mostreig aleatori simple 1 número entre tots aquells que compleixin les condicions de participació. El número agraciat es donarà a conèixer a través de Facebook\, Twitter i Instagram. A més\, NaturaLlibres contactarà amb el guanyador a través dels mitjans facilitats (email o número de telèfon). \nPREMIS\nEs sortejarà un cabàs valorat en 165€ i compost de: 1 exemplar de La guerra del lobo (Javier Pérez de Albéniz)\, 1 exemplar de La seta del fin del mundo (Anna Lowenhaupt Tsing)\, 1 exemplar de Asilvestrados (Isabella Tree)\, 1 exemplar de Muerte y vida de las grandes ciudades (Jane Jacobs)\, 1 bossa de tela\, 2 llibretes\, 6 pots de mel de varietats diferents \nDISPONIBILITAT DEL PREMI\nEl guanyador podrà recollir el cabàs a NaturaLlibres\, carrer Roda 4 Casa Xurret d’Alins\, Lleida\, en horari comercial. En cap cas s’enviarà el premi per correu. En cap cas es permet el canvi o bescanvi dels llibres i productes que componen el cabàs. Tampoc es permetrà bescanviar el premi per diners en metàl·lic. Si el guanyador no recollís el cabàs en els següents 15 dies naturals a la comunicació pels mitjans anteriorment esmentats\, el premi es declararà desert i la persona guanyadora perdrà els seus drets sobre el cabàs. En cas que no es pugués lliurar exactament el mateix model de premi\, es regalaria un premi del mateix valor o superior. NaturaLlibres es reserva el dret de publicar el nom del guanyador amb fins promocionals així com la seva foto recollint el premi. \nACCEPTACIÓ DE LES BASES\nEl fet de participar en el sorteig implica que l’usuari accepta totes les condicions d’aquestes bases legals. \nGUANYADOR \nJosep Ripoll\, amb el nº de factura 15.858 \n  \n  \n  \n  \n  \nAmb la col·laboració de
URL:https://www.naturallibres.com/event/regals-nl-v-aniversari-naturallibres-sortegem-un-lot-de-llibres-i-mel-de-lavia-clementina/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Regalos NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/11/5AniversariNL-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251220T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251220T193000
DTSTAMP:20260420T105425
CREATED:20251113T115054Z
LAST-MODIFIED:20260322T164525Z
UID:70819-1766253600-1766259000@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Brama antropoètica: Nuuk. Amb la poeta Lídia Gàzquez i l'antropòleg Francesc Bailón
DESCRIPTION:Brama antropoètica: Nuuk\nAmb la poeta Lídia Gàzquez i l’antropòleg Francesc Bailón… I amb brindis inuk! \nDissabte 20 de desembre a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Fuig la bèstia\nsi tenim ben assejada\nla mirada depredadora.»\n  \nEls inuits són un poble de poetes\, l’únic poble del món capaç de solucionar els seus conflictes a través de la paraula\, en duels cantats que\, per desgràcia\, s’han vist subrogats a la burocràcia del sistema penal. L’antropòleg Francesc Bailón va conèixer a un dels darrers poetes de l’Àrtic\, i dissabte 20 de desembre estarà a NaturaLlibres per lliurar diàleg  amb una altra poeta\, la Lídia Gàzquez\, guanyadora del Premi Pollença 2025 amb Nuuk. \n«El vent que talla és l’únic company\, un joc de destrals invisibles. Què ho fa\, que casa sigui un indret advers? Què ho fa\, que pugui conviure amb les flames i la congelació? Què ho fa\, que els meus membres cruixin plaents davant l’abisme de gel i oceà?»\n  \nNuuk és molt més que la capital de Groenlàndia. Nuuk vol dir cap. És el final\, el límit\, el vertigen que provoca albirar la immensitat. Nuuk és un relat poètic ancorat al fred de l’Àrtic\, inspirat en una cultura que va fascinar a l’escriptora Lídia Gàzquez i que dissabte 20 de desembre explorarem amb l’antropòleg expert en el poble inuit Francesc Bailon. \n«Abans que tot s’acabi\nhi haurà la tundra\nquan ja no quedi més gel\ni la terra s’extirpi les escates blanques.\nPotser hi haurà brots verds\nque alimentaran les darreres espècies.\nEns hi abocarem\ncom gossos o gallines\,\nfurgant-hi\,\narrencant petites fulles\nmastegant-ne l’arrel última.»\n  \nA l’Àrtic hi viuen dinou ètnies repartides entre Canadà\, Alaska\, Sibèria i Groenlàndia; parlen vint-i-un dialectes i tenen tres formes d’escriptura diferents\, malgrat molts veguin la seva llengua perillar. Una llengua que no disposa de la paraula guerra. Perquè no és necessària. \n«L’alegria blanca es fon\nprou abans de tocar terra.\nNo sabem pas si mai més\nnevarà\nuna alegria que agafi»\n  \nEls inuit no escridassen quan s’enfaden; en lloc d’aixecar la veu\, caminen. Agafen un bastó i caminen en línia recta. Caminen per l’horitzó glaçat fins que la ira deixa de cremar; aleshores\, quan l’enuig es fon en llàgrimes o en una rialla\, s’aturen i claven el bastó a terra\, per mesurar la durada de la ràbia. \n«Hi ha res que sobrevisqui \nesperant sota zero?»\n  \nAïllats durant quatre-cents anys de l’home blanc\, quan uns escocesos es van topar amb ells per primer cop\, els inuit estaven convençuts de ser els únics habitants del món. I massa errats no anaven\, doncs eren els únics pobladors humans perfectament adaptats al silenci i la cruesa d’aquella naturalesa gèlida. Un territori advers i inhòspit que era alhora casa\, refugi. \n«no tenir res\, no deure res\, \nno haver heretat res \net fa lleugera\, transparent\,\na voltes\, un embat.\nPots passejar i mirar\ntriar i remenar\ni ningú s’adona que hi ets.»\n  \nUn poble que creu en el poder ancestral de la paraula i que canta a tothora. Perquè la parla no és suficient per expressar la ferida del vent a la cara\, l’olor d’una foca escorxada\, l’apnea d’un peix fora l’aigua\, la carícia del foc\, l’amor ensumat a la cara… la sentència del desglaç damunt d’una societat actualment afectada per altes taxes de suïcidi\, alcoholisme\, crisis mediambientals i tensions geopolítiques. \n«Es pot matar algú sense necessitat ni de tocar-lo. Se’l pot despullar de l’ànima\, se li pot escorxar la pell sense emprar cap ganivet\, cap metall\, cap pedra. Quan els caçadors furtius maten les foques per vendre’n la pell\, les maten a cops\, les rebenten per dintre per no deixar cap marca a l’epidermis. Així em vau espellotar. Pel pur plaer de llevar la vida en vida.»\n  \nDissabte 20 de desembre escoltarem ecos del Gran Nord a NaturaLlibres\, amb versos de la Lídia Gàzquez i també amb els de poetes inuit\, conscients del seu sentit de la propietat intel·lectual: per ells\, les cançons pertanyen a qui les pensa\, només poden ser recitades pel seu creador i s’hereten de generació en generació\, morint amb la darrera persona que les recorda. Amb el seu permís\, les mantindrem vives\, en una trobada per conèixer la cultura inuit des de la poesia i l’antropologia… i per brindar plegats amb un glop i mos inspirat en Nuuk. \n\n«Quants valsos calen\nper desfer un iceberg?»\n  \n  \n  \nFRANCES BAILÓN (1968\, Barcelona) és antropòleg especialitzat en la cultura inuit. Fins a l’actualitat ha dut a terme 45 expedicions a l’Àrtic i ha viatjat a més de 65 països. És professor i conferenciant de temes relacionats amb aquest poble\, guia cultural de viatges a l’Àrtic i col·laborador de la revista National Geographic España. Ha treballat com a assessor de cultura inuit en la pel·lícula Ningú vol la nit (2015)\, dirigida per Isabel Coixet. A més\, ha col·laborat en el documental La sonrisa del sol (2105)\, dirigit per Guille Cascante\, i en l’obra de teatre Groenlàndia (2103)\, de Jordi Faura. El 2020 va rebre el premi de comunicació Manuel Iradier per part de la Sociedad Geográfica La exploradora per la seva trajectòria professional i personal. Actualment se’l considera un dels majors especialistes en aquesta matèria a nivell mundial. \nLÍDIA GÀZQUEZ (1978\, Sant Pere de Ribes) és llicenciada en Ciències de la Comunicació\, escriptora\, professora i periodista. Ha obtingut nombrosos premis per la seva tasca periodística i literària\, com ara\, la Ploma d’Or de l’Ajuntament de Sitges\, el Premi Felipe Ramis de Narrativa en valencià o el XV Premi Elsa Garcia de Narrativa Curta de l’Ajuntament del Papiol. Condueix els pòdcasts literaris LiteraCura’t (premi LletrA 2024) i geMMinades\, amb l’escriptora Raquel Casas. Participa en recitals i festivals poètics i literaris. Ha publicat L’animal perfecte (AdiA Edicions\, 2023)\, Premi Vila de Santanyí; El vent farà dissabte (Fonoll\, 2025)\, Premi Alella a Maria Oleart i Nuuk (El Gall Editor\, 2025)\, Premi Pollença de Poesia. \n  \n  \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-brama-antro-poetica-nuuk-amb-la-poeta-lidia-gazquez-i-lantropoleg-francesc-bailon/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/11/nuuk.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251213T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251213T193000
DTSTAMP:20260420T105425
CREATED:20251023T172535Z
LAST-MODIFIED:20260128T142020Z
UID:70563-1765648800-1765654200@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Skugga-Baldur: Tertúlia i berenar literari. Amb la traductora Inés Garcia López
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Skugga-Baldur\, de Sjón\nTertúlia i berenar literari  \nAmb la traductora Inés Garcia López \nDissabte 13 de desembre a les 18:00H  \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Una guineu carmesina s’arrauleix ben a la vora de la seva roca i deixa que la neu li caigui a sobre pel costat de sotavent. Gira la gropa al vent\, s’arrupeix i posa el musell sota la cuixa\, clou els ulls lentament i en deixa entreveure només la pupil·la. I d’aquesta manera observa l’home que no s’ha mogut des del moment en què s’ha ajagut sobre la cornisa de neu\, aquí als costers més elevats de la serralada d’Ásheimar\, fa unes divuit hores. Ha suportat vent i neu\, i ara sembla un munt de restes d’enderroc. I l’animal ha de procurar no oblidar que l’altre és un caçador.» \n  \nSkugga-Baldur és una guineu carmesina\, i és un caçador\, i és una borrufada\, i és un esperit malvat. Skugga-Baldur és mitologia islandesa i aurores boreals. Skugga-Baldur és una història preciosa\, amb la que Sjón va guanyar el prestigiós Premi Literari del Consell Nòrdic. Skugga-Baldur és la novel·la que comentarem dissabte 13 de desembre al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres\, amb la seva traductora al català Inés Garcia López. \n«El cinquè dia\, el capellà sota la glacera va començar a preocupar-se pel seu estat mental. Per tant\, va fer el que és més natural per a un islandès quan es troba en una situació complicada; és a dir\, recitar balades\, estrofes i versos\, entonar-les fort i clar per a un mateix\, i si tot deixa de funcionar\, repassar els salms de l’himnari. És un consell antic i molt efectiu per conservar el seny.» \n  \nEn la mitologia islandesa\, un skuggabaldur és una criatura meitat guineu\, meitat gat. D’ullals letals\, contra ella no serveixen les armes de foc rudimentàries. I així ha sobreviscut\, des dels primers assentaments víkings a l’illa\, en l’imaginari. Skugga-Baldur és també el nom del sacerdot que trobarem només obrir aquesta novel·la curta de Sjón: persegueix una rabosa àrtica amb obsessió\, rastrejant el preciat pelatge contra la tempesta\, fins caure esfonsat sota una allau de deliri i crueltat. La mateixa crueltat que ha patit l’Abba\, una noia amb síndrome de Down que viu acollida a ca l’herbolari Friðrik B. Fridjónsson. \n«La gent de Dalbotn coneixia un remei per al mal de cap que consistia a rostir el cap d’un corb en una olla i barrejar-ne les cendres amb lleixiu fort. A continuació\, la mescla s’aplicava a la zona dolorida i es deixava allà fins que anés minvant el dolor.»\n  \nAl final d’aquesta cacera\, el que haurem capturat és una meravella de relat sobre la la degradació\, la maldat i la compassió humana. Una rondalla de neu i follia explicada en 100 pàgines encantadorament poètiques\, pregones\, senzilles. Ambientada en el fred d’un hivern islandès\, l’any 1883\, quan el país encara pertanyia a Dinamarca i era principalment una nació de pagesos pobres junyits pels predicadors i la religió. \n«He vist l’univers! Està fet de poesia!»\n  \nDissabte 13 de desembre coneixerem el rerefons històric de l’obra amb una especialista en literatura islandesa com és la Inés Garcia López. Descobrirem detalls i símbols del folclore popular que se’ns hagin passat per alt\, la simfonia de Schubert que s’amaga darrera l’estructura narrativa\, jocs de paraules difícils de traduïr al català… i el significat d’alguns noms propis\, començant pel de l’autor\, Sjón\, pseudònim de Sigurjón Birgir Sigurðsson. \n«Va somriure i el seu somriure va duplicar la felicitat del món.»\n  \nParlarem de l’autor\, que a més de novel·lista és poeta\, dramaturg\, artista visual\, cofundador del moviment surrealista Medusa i compositor\, amic íntim de Björk. Els seus referents van des de Paracels\, Bulgakov i Schulz a David Bowie. Enjoiat sempre amb els seus tres anells de la bona sort\, és un dels escriptors seleccionats per formar part de The Future Library. Ell no estarà a la llibreria\, però li podrem enviar preguntes els dies previs a la tertúlia i llegirem les seves respostes dissabte 13 de desembre al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres*. \nCom sempre\, acompanyarem la tertúlia d’un berenar literari inspirat\, per l’ocasió\, en Skkuga-Baldur i Sjón. \n  \n«Aleshores li van sonar els budells i l’home es va adonar de la gana que tenia; no havia fet ni un mos des que s’havia atipat de peix bullit abans de sortir; i ja havien passat més de vint hores. Val a dir que sí que havia fet una mossegada al gel\, un menjar insipid i poc nutritiu. Va obrir el sarró: Un tall de corder d’un pam de gruix\, pa pla de sègol amb mantega d’ovella agra com la fel i amb rodanxes de greix de xai per sobre\, un cap de bacallà sec\, botifarró agre\, peix assecat\, farinetes de civada amb skyr i un terròs de sucre morè. Sí\, tot això duia a la bossa del menjar.»\n  \n  \nPreu d’inscripció a la tertúlia: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en el llibre + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \n  \nINÉS GARCIA LÓPEZ (1976\, Badalona) és doctora en Filologia Alemanya per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre poesia medieval islandesa i professora d’alemany a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. També es va llicenciar en Psicologia i és sòcia de l’Escola Lacaniana de Psicoanàlisi de la Comunitat de Catalunya. És traductora de l’islandès al català\, i el 2020 va ser la primera persona de l’Estat espanyol a rebre la prestigiosa beca de traducció Snorri Sturluson concedida pel govern d’Islàndia. Forma part del claustre de l’Escola Bloom\, on imparteix seminaris sobre gènere\, escriptura i psicoanàlisi. \nSJÓN (1962\, Reikiavík) és el pseudònim de Sigurjón Birgir Sigurðsson\, i significa «visió». Qualificat com un dels escriptors més interessants i innovadors de l’Islàndia contemporània. Els seus llibres de poemes\, novel·les i relats per a nens són un èxit de crítica i públic. Figura important de la música insular\, és mundialment conegut com a autor d’algunes cançons de Björk. A més\, és autor de la banda sonora de Dancer in the Dark\, de Lars von Trier\, interpretades per la cantant islandesa; una d’elles ha estat nominada per a l’Óscar a la millor cançó original. També va participar com a vocalista convidat a l’àlbum Luftgitar del grup islandés Sugarcubes\, sota el seudónimo de Johnny Triumph. El 2005 va guanyar el Premi de Literatura del Consell Nòrdic per Skugga-Baldur\, traduïda a més de trenta llengües\, entre elles\, el català per Inés Garcia López a l’editorial especialitzada en literatura escandinava Nits Blanques. \n  \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb el suport de
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-skugga-baldur-tertulia-i-berenar-literari-amb-la-traductora-ines-garcia-lopez/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/10/skuggabaldur.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251206T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251206T193000
DTSTAMP:20260420T105425
CREATED:20251106T175040Z
LAST-MODIFIED:20260322T164350Z
UID:70752-1765044000-1765049400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Brama poètica Bernhard - Carbonell:     I caurà la neu
DESCRIPTION:Brama poètica Bernhard – Carbonell: I caurà la neu\nAmb la poeta Laia Carbonell\, l’escriptora Núria Bendicho i l’esperit de Thomas Bernhard \nI amb glop i mos per entrar en calor! \nDissabte 6 de desembre a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«que tu saps que les plantes tenen ànima\nperquè les has vistes patir quan se gelen a l’hivern\,\nles has vistes néixer i morir\ni n’has sentit el crit a l’arrancar-les.»\n  \nLa brama és un dels espectacles més fascinants de la natura. Un ritual de desafiaments passionals\, desig\, follia i afectes… com el que presenciarem dissabte 6 de desembre a NaturaLlibres\, enfrontant l’obra i el pensament de dos esperits separats en el temps\, però lligats per interessos\, preocupacions i debilitats similars: Laia Carbonell (1986) i Thomas Bernhard (1931-1989)\, encarnat en veu i ànima de l’escriptora Núria Bendicho\, fanàtica bernhardiana declarada. \n«pronto habremos sido olvidados\ny los versos se desharán como nieve ante la casa»\n  \nLa neu cau sobre les paraules de Thomas Bernhard\, cobrint —amb violència— novel·les implacables com Frost (Helada\, en traducció de Miguel Sáenz) i Verstörung (Transtorno). La neu cau així mateix sobre els dos poemaris de Laia Carbonell\, Finlàndia i Nibrós\, recollits en edició bilingüe al llibre Y caerá la nieve.  \nNeva damunt la bogeria dels vius. Neva damunt dels morts i de l’abandó. \n  \n«Si baixo al cementiri\ni els nens em veuen\, \nsoc la boja del poble\nque planta flors vora les tombes\, \nbusca els cucs i els pregunta \nsi encara et queda carn \nentre la pell i els ossos\, \nsi passes fred quan cau la neu\, \nsi et fa por\, a les nits\,\ndormir sola entre tants morts.»\n  \nUna neu que tan aviat pot esdevenir aigua com gel. Així d’ambigua és l’obra de Thomas Bernhard també. \n«quién escribió antes que yo\nque la primavera era invierno\ny el invierno primavera»\n  \nPoeta\, novel·lista i dramaturg de postguerra\, entre els més importants i controvertits de la literatura en llengua alemanya\, Thomas Bernhard va despotricar —amb el mal geni que el caracteritzava— contra el passat nacionalsocialista d’Àustria\, territori amb el qual va mantenir una relació d’amor-odi descarnada\, fins l’extrem que la seva última voluntat va ser prohibir la publicació de la seva obra inèdita en aquell país. Amb la Núria Bendicho coneixerem quines són les neures essencials de l’autor i quines comparteix la poesia de Laia Carbonell. \n«probablemente podría atribuirse todo lo que a mí se refiere al frío y la humedad.»\n  \nLa natura violenta i fosca del món rural en contrast al progrés i l’art de la ciutat… La solitud\, la decadència i la incomprensió… El dolor\, l’alienació\, la fuga\, el suicidi i la mort. De les persones i de llocs com les bordes de Nibrós\, aquí a la vall de Cardós. \n«Com si no hi fossin les vaques\,\nImagina’t ara la plaça sense vaques\,\nEl com sense les baves\,\nel terra sense tifes\,\nun matí sense esquelles\nni popes calentes i humides entre els dits\,\nun matí així com net\, sense olor de femta\,\nun matí que no mugeixi\,\nun matí de terra morta i empenyorada\nun matí que siguin forats a les muntanyes per fer córrer\nl’aigua cap a comptadors privats.\nCompta-ho bé:\nquantes mamelles té una vaca?»\n  \nI com dissabte 6 de desembre entrarem —segur— en terra inhòspita\, cercarem escalf acompanyant la trobada amb un got de glögg inspirat en Laia Carbonell i amb unes galetes que —imaginem— Thomas Bernhard hauria tastat\, típiques dels Nadals austriacs. \n  \n  \n  \nTHOMAS BERNHARD (1931\, Heerlen – 1989\, Gmunden) fou poeta\, novel·lista i dramaturg\, considerat l’escriptor austríac més important de la segona meitat del segle XX. Fill il·legítim d’Herta Bernhardi el fuster Alois Zuckerstätter\, va passar gran part de la seva infància amb els seus avis materns a Viena i Seekirchen\, Salzburg\, unit al seu país amb una relació d’amor-odi amarga i descarnada. Afectat per una intractable malaltia pulmonar que va desviar la seva carrera com a músic i cantant cap a la d’escriptor\, la seva mort va ser anunciada només després del funeral. En la seva última voluntat\, va prohibir qualsevol nova posada en escena de les seves peces teatrals i la publicació de la seva obra inèdita a Àustria. La seva casa de Ohlsdorf és actualment un museu\, on s’hi poden veure\, entre d’altres curiositats\, centenars de parells de sabates seves. \n«Uno nunca sabe quién es. Son los demás los que le dicen a uno quién y qué es ¿no? Y como esto uno lo oye millones de veces en su vida\, por poco que ésta sea larga\, acaba por no saber en absoluto quién es. Todos dicen algo distinto. Incluso uno mismo está siempre cambiando de parecer.»\n  \nNÚRIA BENDICHO (1995\, Barcelona) és una lectora voraç\, admiradora declarada de William Faulkner i obsessionada per Thomas Bernhard\, entre d’altres dèries literàries que l’han portat a dirigir la col·lecció Mississipi de l’editorial L’Agulla Daurada\, amb l’objectiu de publicar els títols més rellevants de literatura del sud dels Estats Units. Llicenciada en Filosofia\, es va passar la joventut viatjant i llegint en biblioteques. La seva primera novel·la és Terres mortes (Anagrama\, 2021)\, traduïda a diverses llengües i finalista als premis Llibreter\, Òmnium i Finestres. \nLAIA CARBONELL (1986\, Castellbisbal) és autora dels poemaris Nibrós (Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera 2019) i Finlàndia. Poesia amb acompanyament (Premi Amadeu Oller 2015)\, traduïts al castellà per l’editorial Mixtura a Y caerá la nieve (edició bilingüe). Llicenciada en Periodisme i Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona\, és una de les programadores del cicle de poesia Horiginal i també participa a l’associació de poesia experimental Sonhoras. Ha recitat als principals festivals de poesia de Catalunya i ha estat inclosa en diverses antologies\, aplaudida per poetes consagrats com Lluís Calvo. \n  \n  \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-brama-poetica-bernhard-carbonell-i-caura-la-neu/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/11/bernhard-carbonell-e1762451001814.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251129T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251129T193000
DTSTAMP:20260420T105425
CREATED:20251101T171004Z
LAST-MODIFIED:20260128T142152Z
UID:70664-1764439200-1764444600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. La vida familiar al Pallars: Xerrada etnogràfica + Conversa humorística
DESCRIPTION:La vida familiar al Pallars\nDissabte 29 de novembre a les 18:00h \nXerrada amb l’etnògraf Ignasi Ros  \nI conversa humorística amb l’Esperanceta de Casa Gassia\, personatge interpretat per l’actriu Noemí Busquetsiiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«L’amor a la família són les característiques pròpies de la nostra gent.»\n\n  \nFossin molt de fer potxons o més aïna aixuts\, una família pallaresa tradicional era nombrosa per definició\, formada per una comunitat de parents que vivien\, menjaven i treballaven sota el mateix sostre pairal amb un grau més o menys alt de consanguinitat; però també integrada pel servei —mossos\, pastors\, traginers—… el bestiar\, el gat… els veïns més propers… i tot un patrimoni immaterial bastit de costums\, creences i refranys que Ramon Violant i Simorra (1903-1956) va recollir i que dissabte 29 de novembre descobrirem amb el llibre La vida familiar al Pallars\, amb l’etnògraf Ignasi Ros i amb un testimoni directe d’una època ja passada com és l’Esperanceta\, pubilla de Casa Gassia\, personatge bufonesc interpretat per l’actriu Noemí Busquets. \n«Abans\, que es miraven més les coses rituals que no pas avui…»\n  \nLa vida familiar al Pallars és la primera obra que va escriure l’etnògraf i museògraf pallarès Ramon Violant i Simorra\, amb el pròpòsit de salvaguardar per a les futures generacions uns béns culturals que ja aleshores veia mica en mica desaparèixer. De fet\, molts pobles dels que ens parla ja no tenen habitants gairebé\, i aquelles famílies profuses queden lluny en el temps. \n  \n«Una de les grans preocupacions de la vida matrimonial i de tots els pobles ha estat\, i és encara\, la procreació o continuïtat de l’espècie i\, per tant\, obtenir fruit de successió. Tant és així que un matrimoni sense fills és considerat pel poble gairebé com una cosa inútil. […] Ara que\, si n’hi ha massa\, de fills\, tampoc va bé\, car no es poden atendre com cal i\, per tant\, més aviat fan nosa. […] Hom explica també el cas d’un home que tenia molts fills\, més dels que ell hauria desitjat\, i heus aquí que hi havia una altra família que no podia tenir cap fill\, i van dir a aquell home: \n—Com te hu fas tu\, pra tinir tants fills? \nI ell amb to irònic\, els va contestar: \n—Mireu\, només que penge les calces al picoll del llit la meua dona\, ja quede ambarassada.»\n  \nDissabte 29 de novembre\, amb l’Ignasi Ros i l’Esperanceta ens traslladarem a una altra època\, marcada per una elevada taxa de mortalitat\, sobretot entre els infants. No quedava altra que encomanar-se als sants\, per tant\, i seguir estrictament el calendari litúrgic de rituals. \n«Les bruixes tenen molta idea a embruixar a les parteres\, però si a sota del llit hi troben algun cistell d’ous\, que molts l’hi acostumen a tenir\, llavors embruixen els ous i es lliura la partera. I quan trenquen un ou embruixat ho coneixen de seguida si ho és\, perquè al moment en surt un fum i queda completament buit de dins.»\n  \nUn món on la institució que primava era la casa —el bon nom de la casa—\, governada de forma jeràrquica\, amb la dona com a subordinada —sovint maltractada— i un sistema hereditari particular\, d’origen íber\, que es va conservar en aquestes valls. \n  \n«Conten que el vell de casa el Tort d’Alós va casar una filla seva a la vall de Benasc i a més del dot li va donar cent ovelles de sobredot\, tot dient-li: \n—Això pra fil i agulles. \nCal fer notar que també aquestes coses han canviat.»\n  \nConeixerem fets\, costums i supersticions que solcaven la vida al Pallars\, des del naixement a la tomba\, passant per la criança i les intimitats de la nit nupcial. \n  \n«Quan els nuvis ja eren al llit\, llavors els convidats els duien el caldo de gallina ben empebrat i coent i la gallina bullida. Després del caldo\, els portaven bons tupins i cassolades de xocolata\, ben aclarit amb aigua i tan calent com podien\, i servit a dins d’una sabata\, amb l’orinal i fins amb el cóm o obi de fusta de donar aigua a les gallines\, per tal que així no se’l poguessin beure. […] Quan uns nuvis no volien que els mortifiquessin amb aquestes bromes\, que de consuetud eren permeses\, se n’anaven a dormir a la casa d’uns amics\, però si esbrinaven on dormien\, també hi anaven i aleshores feien passejar els nuvis pel poble acompanyats de música i de vegades portant-los a dins d’una civera de portar fem.»\n  \nI ens preguntarem quins d’aquells hàbits i pràctiques caldria espolsar dels arxius per incorporar a la nostra quotidianitat. \n  \n«Tan caritativa era aquesta casa que una vegada van acollir noranta-nou pobres en una sola nit; i l’amo\, senyor Jaume\, va anar a Santa Coloma (diuen uns; o a buscar el vell de casa Farràs d’Erdo\, diuen altres) a buscar un pobre més\, perquè no fos dit que en una nit no havien acollit a cent captaires.»\n  \nAcabarem la trobada fent furnigons\, un dels molts rituals ja oblidats que va compilar Ramon Violant i Simorra. \n  \n  \nPreu d’inscripció : 8€*\nInclou: Assistència a la xerrada i conversa humorística + Furmigons + Val de 2€ de descompte en el llibre La vida familiar al Pallars \n  \n  \n  \nIGNASI ROS és historiador i ha participat en diverses recerques i exposicions organitzades des de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Expert en Ramon Violant i Simorra i el treball que l’etnògraf va realitzar al Pallars\, ha recuperat i editat textos com els recollits al llibre Solsticis\, entre molts d’altres. \nL’ESPERANCETA és una dona de tots els temps. Pubilla de Casa Gassia d’Esterri\, no entén de formalismes socials i sempre expressa allò que pensa. El seu nas llarg\, herència de temps passats quan les dones remeieres recollien herbes i sabien de màgia\, la caracteritzen\, juntament a un tancat accent pallarès i un discurs certament revolucionari que combina amb un instint conservador de la tradició pallaresa —només cal veure com va vestida—. Amb ella\, el passat i el futur no tenen cabuda. La trobareu realitzant experiències teatralitzades per terres catalanes\, a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i a Instagram. \nNOEMÍ BUSQUETS és l’actriu que hi ha al darrera de l’Esperanceta. Va cursar estudis al Col·legi del Teatre de Barcelona i també s’ha format com a terapeuta Gestalt i Kinesiòloga emocional i holística. Amb un interès personal per la comunicació\, investiga i experimenta continuament des del cos\, el moviment\, la pedagogia i l’àmbit terapèutic. Una formació eclèctica que dona un poti-poti com a resultat d’on surten recursos i habilitats sorprenents. Facilita tallers d’expressió i de comunicació per a infants\, adolescents\, adults i professionals. Perquè tots sabem que no és fàcil ser persona! \nRAMON VIOLANT I SIMORRA és fou un folklorista autodidacte pallarès. Nascut a Sarroca de Bellera\, el 1925 es traslladà a Barcelona\, on continuà exercint el seu ofici de sastre\, però des del 1940 s’ocupà fonamentalment de la secció d’etnografia nacional del Museu d’Indústries i Arts Populars de Barcelona\, de la qual era conservador. El 1932 començà a publicar un bon nombre de llibres i articles sobre els aspectes més diversos de la cultura popular al Pallars\, d’una precisió científica poc freqüent fins llavors en l’etnografia catalana\, i a poc a poc anà estenent el seu camp de treball a tot el Pirineu\, i àdhuc a altres indrets peninsulars. Des del 1992\, Edicions Garsineu s’ha dedicat a recuperar alguns dels títols més emblemàtics de l’autor i el 2001 ha creat la col·lecció Biblioteca Ramon Violant i Simorra\, amb la intenció també d’editar la gran quantitat de material inèdit encara existent. \n  \n  \n  \n  \n  \n\n  \n  \nActivitat organitzada amb el suport de
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-la-vida-familiar-al-pallars-xerrada-etnografica-espectacle-teatral/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/11/vida-familiar-pallars.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251128T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251128T203000
DTSTAMP:20260420T105425
CREATED:20251029T120357Z
LAST-MODIFIED:20260322T164223Z
UID:70631-1764356400-1764361800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Brama científico-poètica: Magmes
DESCRIPTION:Brama científico-poètica: Magmes\nAmb la poeta Anna Aguilar-Amat\, el poeta doctor en Bioquímica Joan Duran i Ferrer\, la investigadora en Física Experimental de Partícules Tamara Vázquez Schröder… I amb copa de vi quàntica! \nDivendres 28 de novembre a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«És possible ser alhora científic i poeta quan hom intenta comprendre’s i comprendre com sent.» GIOVANNI FRAZZETTO\n  \nCiència i poesia comparteixen el mateix objecte d’estudi: conéixer el món que ens envolta\, comprendre la realitat profunda i tractar d’explicar l’inefable\, allò que succeix a una escala més enllà de l’òptica humana: les partícules subatòmiques de l’amor\, la gravetat del temps\, el caos que nia arreu\, l’entropia de la mort… Divendres 28 de novembre\, versos i teoremes col·lisionaran a NaturaLlibres\, en una Brama cientifico-poètica amb la poeta Anna Aguilar-Amat\, el poeta doctor en Bioquímica Joan Duran i Ferrer\, la doctoranda en Física Experimental de Partícules Tamara Vázquez Schröder i el llibre Magmes. Quatre poètiques de ciència radical. \n  \n«I ara que ets doctor en Física\, et demano:\nEs pot fer viatjar els núvols als llocs\non hi ha sequera?\nÉs l’antiplàstic una molècula possible?\nExistiran unes mines propersones que neutralitzin les antipersones?»\nANNA AGUILAR-AMAT\n  \nPoesia i ciència no sempre havien treballat en laboratoris separats. Els presocràtics escrivien sobre física\, química\, geologia\, astronomia\, espistemologia… en vers; Lucreci va dedicar cants èpics als àtoms; Dante va escriure la Divina Comèdia des d’un coneixement profund de la cosmologia renaixentista\, i Erasmus Darwin va esbossar una teoria evolutiva amb poesia. Després\, en Charles\, el seu nét\, s’emportaria els llibres de Milton d’expedició a Sud-amèrica. El poeta i doctor en Bioquímica Joan Duran i Ferrer ens aclarirà quan i per què va començar la divisió de sabers\, amb institucions acadèmiques que van acabar prohibint les formes d’escriptura creatives en la publicació d’articles. Amb justícia es lamentava Keats: \n  \n«La Ciència tallarà les ales als àngels\, \nconquerirà tots els misteris amb el regle i la línia\, \nbuidarà l’aire d’encants i la mina de nans— \nDesteixirà l’arc de Sant Martí.»\n  \nDivendres 28 de novembre utilitzarem el mètode científic per demostrar que un aliatge entre les disciplines de la raó i de l’emoció resulta profitós per afrontar els canvis radicals que els avenços tecnològics estan provocant en la humanitat. \n  \n«Xerrotegen els fotons \nen una llengua \nque no acabem d’entendre\, \ncom si fóssim\nen un planeta estrany. \nContra\nla mentida\, \nsempre la raó.\nI més enllà \ndel raciocini\, \nla il·luminació.»\nLLUÍS CALVO\n  \nL’Anna Aguilar-Amat ens compartirà la seva experiència al programa de residències poètiques que va realitzar a l’Institut de Física d’Altes Energies\, on treballa la Tamara Vazquez Schröder amb quarks i bosons\, fent experiments que s’assemblen molt a la poesia: buscar forats negres i apropar-se als instants primerencs de l’Univers. Divendres 28 de novembre ella ens explicarà millor totes les epopeis que el Gran Col·lisionador d’Hadrons està generant al CERN. \n  \n«I ara que m’assabento que bilions de neutrins travessen el meu cos cada segon\, faré tot el possible per servar-lo nítid\, perquè no ensopeguin els neutrins amb cap resta d’idea enganxifosa\, penediment\, culpa\, judici rancuniós\, ànsies de revenja com plomes de coloms o fulles seques que obturen els desguassos.» ANNA AGUILAR-AMAT\n  \nLlançarem hipòstesis i explorarem les connexions entre ciència i poesia\, dues branques del saber amb metodologies sensiblement diferents però amb un ADN parell. El gat de Schrödinger ens mostrarà que la metàfora és un llenguatge utilitzat tant en la lírica com en la física de partícules. Parlarem del paper de la imaginació en els descobriments científics i en la creació artística com a instrument per avançar a les palpentes\, voltats de matèria fosca\, atrets per la força gravitatòria de l’ignot\, amb la ment oberta\, esquivant els meteorits dels dogmes\, sempre en la nebulosa del dubte i la intuïció. \n  \n«Si una memòria col·lideix amb una antimemòria hi ha un esclat d’energia en forma de riallada.\nA poc a poc s’originen noves partícules-records; s’entrelliguen\, s’acumulen\, fan xarxa.» ANNA AGUILAR-AMAT\n  \n  \nAcompanyarem aquesta Brama cientifico-poètica d’un vi ofert pel celler Quàntic\, a escollir —fins esgotar existències— entre copa inspirada en el Premi Nobel de física Max Born i copa homenatge a la descobridora de la fisió nuclear Lise Meitner (amb alternativa no alchòlica). \n  \n«Us lloem\, electró insigne\,\nfont de tota immensitat. \nSigui el nostre càntic digne\nde la vostra majestat.»\nLLUÍS CALVO\n  \n  \n  \nMAGMES és una antologia poètica de ciència radical\, resultat d’un programa de residència en centres de recerca pioners que quatre poetes van realitzar: l’Anna Aguilar-Amat a l’Institut de Física d’Altes Energies\, el Lluís Calvo al Sincrotró ALBA\, la Mireia Casanyes a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya i el Pol Vouillamoz a l’Institut de Ciències Fotòniques. \nANNA AGUILAR-AMAT és poeta i lingüista. Va ser professora titular al Departament de Traducció i Interpretació de la UAB. Des d’aleshores ha estat vinculada al món de la recerca acadèmica en els camps de la lingüística\, la lexicosemàntica\, la terminologia i la traducció. És una de les fundadores de QUARKpoesia\, un col·lectiu que treballa per a la promoció de poetes i escriptors poc coneguts en llengües poc traduïdes. Entre les seves obres destaquen poemaris com Petrolier (Editorial Denes\, 2003)\, guardonat amb el premi Englantina d’Or als Jocs Florals de Barcelona l’any 2000; Música i escorbut (Edicions 62\, 2002)\, que va guanyar el premi Màrius Torres el 2001\, i Càrrega de color (Editorial Meteora\, 2011)\, un apropament a l’àmbit científic mitjançant l’exploració del color. Entre les darreres publicacions trobem Argila (Ur\, Uruk\, Ištar) (Tres i Quatre\, 2018) i L’efecte Morgana (Pagès Editors\, 2020)\, entre d’altres. Els seus poemes han estat recollits en diverses antologies\, i els seus poemaris han estat traduïts en deu llengües diferents. \nJOAN DURAN I FERRER és doctor en Bioquímica i ha publicat deu poemaris\, entre els quals trobem Nua cendra (Tres i Quatre\, 2020)\, guardonat amb el premi Vicent Andrés Estellés\, i Extrema llum (Pagès editors\, 2014)\, que va rebre el premi Recull de poesia Benet Ribas. La seva darrera publicació\, Galop de sang (Tres i Quatre\, 2024)\, és una novel·la que ha estat guardonada amb el premi de narrativa Andròmina. Compagina la creació literària amb l’activitat docent a la Universitat de Barcelona i amb la tasca de comunicació i cultura científica a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge. També codirigeix la Festa de la Poesia a Sitges i fou membre del Consell Directiu de la Societat Catalana de Biologia (IEC). \nTAMARA VÁZQUEZ SCHRÖDER és física i investigadora a l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE)\, premiada amb la beca Ramón y Cajal 2022 i liderant actualment la beca ATRAE 2024. Doctora en Física per la Universitat de Göttingen (Alemanya). Del 2015 al 2018 va treballar com a postdoctoranda per a la Universitat McGill (Canadà)\, i del 2018 al 2020 amb una fellowship al CERN\, centre on\, del 2020 al 2024\, va treballar com a membre del personal júnior de recerca. Des del 2010\, forma part de la col·laboració científica internacional ATLAS\, amb seu al CERN\, formada per milers d’investigadors i enginyers d’arreu del món. \n  \n  \n\n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-brama-cientifico-poetica-magmes/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/10/MAGMES-1.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251122T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251122T193000
DTSTAMP:20260420T105425
CREATED:20250917T115042Z
LAST-MODIFIED:20260128T142346Z
UID:70056-1763834400-1763839800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Sau: Tertúlia i berenar literari. Amb l'escriptor Ferran Garcia
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Sau\, de Ferran Garcia\nTertúlia i berenar literari  \nAmb l’escriptor Ferran Garcia \nDissabte 22 de novembre a les 18:00H  \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«La tremolor és la diferència entre l’ànima i Déu. Ell no tremola\, nosaltres sí.» \n  \nSom carn que tremola. Astorats sota el cel que fa ploure i damunt la terra que ens alimenta; abocats a la cinglera\, postrats davant el rierol. Esgarrifats per l’eternitat del món. Som carn que tremola i batega en la fondària de llibres com Sau\, la novel·la que comentarem dissabte 22 de novembre al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres amb Ferran Garcia\, el seu autor. \n  \n«Hi ha coses que passen i d’altres que es queden. Els dies i les nits\, passen. Les estacions\, els somriures i les ganyotes\, passen. La pell fina\, les galtes molsudes\, passen. D’això en diem temps i el temps passa\, però entre la polsinera que el temps aixeca i s’esvaeix tothora hi ha quelcom que en resta. Només hi ha una cosa eterna en aquest món i és el que notes ara mateix al pit. Això que et tremola al pit és el mateix que li tremolava al pit a la Noia i restarà sempre amb nosaltres\, fins i tot quan cap de nosaltres hi siguem aquesta tremolor seguirà dins el pit d’algú i serà també la nostra. I si tremola és viu\, això és tot el que et puc dir.»\n  \nSau és una història de tremolors que comença a finals del segle XIX\, principis del XX\, amb una família de terratinents catalans\, els Sala de Bruc\, amos d’una plantació de cotó i cacau a la llavors província espanyola de Guinea Equatorial. Quan tornin cap a Vic ho faran amb dues esclaves\, un fantasma i una història d’amor prohibit. \n  \n«La mirava com he vist que fan els falciots i les sargantanes\, uns sabent que mai podran posar els peus a terra\, les altres conscients que mai n’alçaran el ventre.»\n  \nA Sau trobarem personatges que es mereixen entrar dins l’imaginari folklòric català: l’entranyable Àvia Carbó i la seva neta esquerpa sense melic\, la Borda\, amb poders sobrenaturals per curar animals… en Xandri\, un savi que venera i parla amb les pedres… el Noi i en Grau T\, cowboys de la Plana cavalcant per unes valls que aviat seran engolides per l’aigua… la dona dels Vuitanta Turons\, l’enigmàtic Migmon o el malaurat Cabirol. Tots ells ferits per la violència física i emocional\, per decisions passades\, per herències familiars que fan solc\, per la memòria\, per les coses que no es perdonen i les que sí. \n  \n«S’ha de vigilar amb la tristor perquè és contagiosa. Comença en un punt del cos\, a la panxa per exemple\, però de seguida s’escampa pertot i arriba als ulls. Si hi fa niu\, aleshores amb cada mirada aquella tristor entra als ulls d’una altra persona i la contamina. Pots tancar els ulls però no serveix de res. Pots fugir però ja tens la tristor a dins i no hi ha res a fer.»\n  \nI si tots ells estan ferits és per una qüestió de —ben entesa— incapacitat literària: perquè en Ferran Garcia no sap treballar amb personatges feliços; escriu per entendre el dolor\, però ho fa sempre amb amor\, doncs per mirar a l’abisme i no caure\, es necessita la tendresa d’una mà que t’agafi. \n  \n«Tristor\, alegria\, dolor\, gatzara\, enyor. Qualsevol desequilibri de l’ànima\, fos quin fos\, tornava de nou a la calma quan contemplaven el que oferia aquell mirador. Com totes les coses realment importants\, tampoc aquesta es podia explicar però així era. Una estona allà dalt\, observant en silenci aquell paisatge\, et guaria de qualsevol mal i ho feia a través de la serenor més absoluta.»\n  \nUna novel·la d’aventures melancòlica\, una tragèdia tranquil·la\, una història de tristor fondíssima… Un western crepuscular\, en definitiva\, que podrem comparar amb l’anterior llibre del Ferran Garcia\, Guilleries —el títol més venut en la història de l’editorial Males Herbes—\, per diseccionar l’univers de l’escriptor osonenc\, d’estil ferèstec\, to descarnadament poètic\, amb frases que —si estàs vius— es llegeixen tremolant\, per la seva atrocitat\, per la seva bellesa fosca i per una fondària que ens farà reflexionar sobre temes recurrents en l’obra de l’autor: la culpa\, la compassió\, el perdó\, la redempció… i\, sobretot\, l’enyor i l‘amor. Amor i enyor també per un paisatge\, una llar\, uns costums i una cultura perduda\, mai posseïda. \n  \n«De vegades penso que el nostre lloc és una buidor i el buit també és un lloc\, no? Abans pensava que no\, però cada dia que passa penso que sí\, que també ho és. És com aquesta cinglera\, saps? Aquí no hi ha res\, només aire que per nosaltres és com si no hi hagués res però pels ocells no\, ells hi poden volar. A ells no els diguis que no hi ha res aquí.»\n  \nVoldrem saber quins són els referents literaris del Ferran Garcia\, què ens recomana de Cormac McCarthy\, Tom Spanbauer\, Toni Morrison… quin és l’últim llibre que li ha fet tremolar i quin no s’ha pogut acabar. \nPer foragitar fantasmes i guarir ferides\, acompanyarem la tertúlia amb un berenar literari de La Xurreta Cafè inspirat en Sau. \n  \n«La nostra existència és tan efímera com l’escalfor d’una llar de foc. Tres passes enrere i ja notes el fred.»\n  \n  \nPreu d’inscripció a la tertúlia: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en el llibre + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \n  \nFERRAN GARCIA va néixer a la plana de Vic i això explica moltes coses. Ha publicat les novel·les Recorda que moriràs\, Blasfèmia\, Guilleries i Sau. En poesia\, és autor de Larva (premi de poesia Pare Colom) i del poemari inèdit Magror (XXI Premi de poesia Pere Badia). També ha publicat relats en diverses antologies\, i va guanyar el Premi Recvll 2020 amb Òpera Creus\, un retrat de la figura de Miquel Creus. No és estrany veure’l agenollat en algun dels confessionaris de la ciutat dels Sants. \n  \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb el suport de
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-sau-tertulia-i-berenar-literari-amb-lescriptor-ferran-garcia/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/09/sau-e1758109422435.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251115T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251115T203000
DTSTAMP:20260420T105425
CREATED:20251015T111226Z
LAST-MODIFIED:20260128T142305Z
UID:70423-1763229600-1763238600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Els alats. Xerrada + Sortida d’escolta ornito-literària. Amb l'escriptora Elisabet Riera
DESCRIPTION:Els alats\nDissabte 15 de novembre a les 18:00h \nXerrada amb l’escriptora Elisabet Riera  \nSortida d’escolta ornito-literària amb el guia de fauna salvatge Albert Cereza \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Quina part del nostre cos es recorda d’haver estat ocell?»\n\n  \nEls humans vam tenir ales\, i en algun moment les vam perdre. Però alguns filòsofs\, artistes\, poetes… somniadors\, enamorats… bruixots i xamans\, encara les conserven. I  nosaltres tractarem de recuperar-les dissabte 15 de novembre a NaturaLlibres\, en una trobada amb l’escriptora Elisabet Riera i Els alats\, el seu últim llibre\, guanyador de la beca Finestres d’assaig 2023. \n«Els ocells són poetes\, i els poetes volen.»\n  \nLes aus són molt més que vertebrats bípedes de sang calenta amb bec i plomes. Les aus són misteri i són màgia\, presents des de ben antic en la història humana\, com la paleontologia i els mites proven\, i com constatar dissabte 15 de novembre\, sobrevolant històries des de Papua a Nou Mèxic\, de Sibèria a Egipte. \n«Cap a Irlanda\, sobre el mar\, hi ha certes aus voladores que creixen als arbres pel bec; i quan són gairebé madures\, les que cauen a terra no poden viure\, i les que cauen a l’aigua sí.»\n  \nFalciots\, mussols\, puputs\, àguiles\, aufranys\, orenetes\, galls… garses i corbs que anuncien morts\, minàs que reciten pregàries\, tètols o xatracs que recorren 80.000 quilòmetres l’any… Pterosaures\, els animals més grossos que han volat mai al nostre planeta\, amb un pes de 65kg —l’exemplar més petit (!)—… Però també el celebèrrim Fènix ressuscitador o el benvolent Simurg\, mig paó\, mig lleó\, mig griu… Les gorgones i les grees… Els incalculables àngels de l’Apocalipsi i el de Wim Wenders… Místics\, sants i xamans. Tots ells missatgers entre els Déus i els humans\, entre l’ànima i el cos\, el món espiritual i el material\, la veritat poètica i la científica\, la imaginació que dóna alas i la raó\, sempre\, per defecte\, amb els peus a terra. \n«Qui vol convertir-se en xaman primer ha de morir. No només això; se l’ha d’esquarterar\, treure-li els ossos\, buidar-li els òrgans. Després\, recosir-lo\, reomplir-lo amb òrgans i ossos nous\, fer-lo ressuscitar. Convertir-lo en un home del bell nou. Potser un home que no és ni viu ni mort. Així\, el xaman pot viatjar al món dels morts per rescatar les ànimes dels malalts\, que han fugit o s’han perdut\, o alliberar-les dels esperits demoníacs que les tenen preses a l’inframon i tornar-les a la vida. Ho acostuma a fer volant\, vestit amb la seva indumentària d’ocell.»\n  \nI ja que Aristòtil considerava els ocells «una ocupació digna de la ment filosòfica»\, amb Elisabet Riera i els seus éssers alats pensarem quan va ser que als humans ens van esquarterar les ales i el sentit sagrat de la Natura amb elles… \n«Ducs\, cigonyes i voltors\, portadors de notícies de l’altre món\, enrampats als pals de la llum. Si volen més alt\, es topen amb màquines gegantines amb motor.\n50.000 ocells moren anualment per col·lisions amb avions a tot el món.»\n  \nAlçarem el vol i reivindicarem ben alt la fascinació pel caràcter màgic\, inexplicable i meravellós del cosmos… \n«El 1507\, l’abat Damià\, resident a la cort d’Escòcia\, va intentar volar per mitjà d’unes ales fetes amb plomes. Es va llançar des de dalt d’una torre\, però va caure i es va trencar les cames. Va atribuir la caiguda al fet que en la confecció de les ales s’havien utilitzat algunes plomes de gall. Així\, aquestes van manifestar la seva ‘afinitat natural pel corral’.»\n  \nI  desitjarem reaprendre el llenguatge dels ocells\, en una sortida amb el guia de fauna salvatge Albert Cereza\, on escoltar aus nocturnes —si es deixen— i —qui sap\, si la cosa se’ns dóna bé—  practicar l’ornitomància. \n«El desig és blau perquè sempre és llunyà i inabastable. El desig és un horitzó\, a l’alba o a l’ocàs. Els ocells s’hi dirigeixen.»\n  \nPreu d’inscripció a la xerrada: 5€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Val del 10% de descompte en el llibre Els alats \nPreu d’inscripció a la sortida ornito-literària: 7€/persona \n  \n  \nELISABET RIERA (1973\, Barcelona) és un pardalet emplomallat\, escriptora i fundadora de Wunderkammer\, editorial literària independent creada l’any 2016. Ha publicat La línea del desierto (RBA\, 2011); Vidas gloriosas (Fondo de Cultura Económica\, 2014); Fresas silvestres para Miss Freud (Berenice\, 2016); Llum/Luz (L’Altra editorial/Sexto Piso\, 2017); Efendi (Males Herbes\, 2021) i Una vegada va ser estiu la nit sencera (Males Herbes\, 2023)\, que ha estat finalista del premi Òmnium Cultural 2024 a la millor novel·la de l’any en català. El seu projecte Els alats fou mereixedor d’una Beca Finestres d’Assaig 2023\, que va finalitzar a la Residència Literària Finestres al maig de 2024. \nALBERT CEREZA és nascut al Pallars Jussà\, graduat en Ciències Ambientals i fundador de l’empresa de serveis ambientals Salvatgines.\nEs dedica a la divulgació de la Natura i a la restauració d’ecosistemes amenaçats del Pirineu per afavorir-ne la biodiversitat. \n  \n  \n  \n\n  \nActivitat organitzada amb el suport de \n \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-els-alats-xerrada-sortida-descolta-ornito-literaria-amb-lescriptora-elisabet-riera/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/webp:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/10/alats.webp
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251114T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251114T203000
DTSTAMP:20260420T105425
CREATED:20251017T154945Z
LAST-MODIFIED:20251017T171100Z
UID:70474-1763146800-1763152200@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. 550 dies d'un metge rural al Pallars
DESCRIPTION:550 dies d’un metge rural al Pallars\nDivendres 14 de novembre a les 19:00h \nXerrada amb Carmen Turégano\, editora del llibre 550 días en Tírvia (1953-1955) i néta de l’autor\, en conversa amb la llevadora Mari Àngels Pernas i la metgessa de família Assun Reyes \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Tiene usted razón. Mientras no conocía las naturalezas\, todo me parecían cosas graves. Ahora sé que a los de montaña no los mata más que la feridura.»\n\n  \nQue els gens pallaresos són forts de mena\, és un fet palès i notori. I més resistents\, si cap\, eren els pallaresos d’abans\, de quan el Dr. Gil López Garcia va exercir com a metge al Pallars Sobirà\, als anys cinquanta. Divendres 14 de novembre coneixerem com ha canviat l’ofici dels professionals sanitaris al món rural\, en una trobada amb Carmen Turégano\, néta del Dr. Gil i editora del llibre 550 días en Tírvia (1953-1955)\, en conversa amb la llevadora Mari Àngels Pernas i la metgessa de família Assun Reyes. \n«8 de enero de 1954. Viernes frigidísimo. El aire del norte violento-violentísimo está saturado de polvo de hielo. Cerrados el puerto de la Bonaigua y el túnel del valle de Aran. Releo el libro ‘El Hombre en su naturaleza’ de Sir Charles Sherrington.» \n  \nGil Gabriel Sebastián López García va néixer a Landete (Cuenca)\, on el seu pare regentava una farmàcia. Familiaritzat des de nano amb les fòrmules magistrals\, que ell i el seu germà ajudaven a preparar\, fou tot un expert en plantes medicinals i un apassionat de les passejades al camp. Seria aquest amor per la Natura el que motivà en ell la tria de Tírvia com a destinació on passar consulta? O tenia potser res a veure amb les seves inclinacions polítiques\, sent com va ser metge a la zona roja durant la guerra civil espanyola? Encara ara resulta un misteri per a la seva família\, a qui va deixar a Conca\, enrere. \n  \n«Teresa\, la echadora de cartas que ahora vive en Sort. Antes de nacer\, lloró en el vientre de su madre. Eso fue indicio de que sería adivinadora.» \n  \nSigui com sigui\, el dietari que va deixar escrit el Dr. Gil ens servirà per descobrir com era la feina d’un metge rural durant el franquisme en pobles de muntanya aïllats\, on per passar visita havia de desplaçar-se a peu o a mula\, o amb La Lechera\, si s’avenia. Algunes padrines el recorden àdhuc ara\, bon conversador com era\, interessat sempre pel paisatge i per les històries humanes\, atent a les llegendes\, fets i costums que li explicaven\, ja fos al dispensari o a la fonda Perucho\, on s’allotjava. \n«La sopa de serpiente blanca de mayo es buena para los tifus\, las paperas\, los contagios y toda clase de enfermedades. El caldo es blanco y substancioso como si tuvieran gallina. La serpiente blanca se mata en mayo. Se desuella y destripa conservándola salada en sitio obscuro. Manteniéndose sin alteración por tiempo indefinido.\nMatías Arcali comió sopa de serpiente en Tavascán y creyó que era de gallina. Pero la posadera le obsequió con la cabeza de la serpiente\, ‘el bocado selecto’ según el ama.»\n  \nHistòries com les que\, segur\, també ens podrà explicar la Mari Àngels Pernas que\, als seus 91 anys\, ha treballat casi mitja vida com a llevadora al Pallars. Amb ella i amb la metgessa Assun Reyes podrem evaluar els canvis esdevinguts en la sanitat rural a les darreres dècades\, per obrir un debat sobre el paper dels metges de capçalera en la societat i diagnosticar quins són els reptes per davant. \n  \n«—No sabemos hacer otra cosa\, señor meche. No vivo bien más que en el campo. […]\n—¿Siempre vivió aquí?\n—La mujer es de Llavorsí. Aquí estoy desde que me casé. Y aquí quiero morir si puede ser.\n—Pues tanto gusto de conocerle y que lo pase bien.\n—No señor meche\, ya me queda poco que disfrutar. Cuando subo las cuestas me tullo. Antes yo corría como las cabras y nunca estaba cansado. Ahora\, por lo llano como siempre\, pero las cuestas me matan. Y es donde está la comida de ellas; eso es lo malo…»\n  \nPreu d’inscripció a la xerrada: 5€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Val del 10% de descompte en el llibre 550 días en Tirvia \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Oferta de descompte aplicada a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-550-dies-dun-metge-rural-al-pallars/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/10/pf_1760716547.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251108T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251108T193000
DTSTAMP:20260420T105425
CREATED:20251010T102521Z
LAST-MODIFIED:20260128T142449Z
UID:70347-1762624800-1762630200@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Qui tem al llop? Amb el naturalista Ignasi Castellví\, l’activista Ramon Sala i el pastor Uri Clèries
DESCRIPTION:Qui tem al llop?\nDissabte 8 de novembre a les 18:00h \nXerrada amb el naturalista Ignasi Castellví\, l’activista de FERUS Ramon Sala i el pastor Uri Clèries \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Ahora sospecho que exactamente igual que una manada de ciervos vive aterrorizada por los lobos\, también una montaña vive aterrorizada por los ciervos. Y a lo mejor con más motivo…» ALDO LEOPOLD\n\n  \nLa por és una bèstia ferotge\, molt més irracional i perillosa que cap altre animal salvatge. Espanta el que ens supera\, el que ens percep vulnerables i no podem controlar. Aterra la Natura quan amenaça el domini humà. Astora i meravella saber que el canis lupus ha tornat als boscos catalans. Dissabte 8 de novembre buscarem l’origen\, les raons i les desraons d’aquesta por —real o imaginària— al llop i pensarem com conviure amb els nostres temors\, en una conversa amb el naturalista Ignasi Castellví\, l’activista de FERUS Ramon Sala i el pastor Uri Clèries. \n«En lo salvaje está la salvación del mundo. A lo mejor éste es el significado oculto en el aullido del lobo\, conocido desde hace mucho entre las montañas\, pero rara vez percibido entre los hombres.» ALDO LEOPOLD\n  \nLa por és una reacció d’alerta genètica que permet als mamífers anticipar-se a un perill i sobreviure. Dissabte 8 de novembre veurem si el llop representa una amenaça per a l’ésser huma i l’hem de témer realment. Ignasi Castellví és naturalista especialitzat en l’estudi del canis lupus i ens explicarà quins són els trets biològics característics d’aquest animal\, alguns dels quals és comprensible que despertin en nosaltres pors atàviques: amb un sentit de l’olfacte\, la vista i l’oïda extraordinaris\, la seva anatomia està especialment dissenyada per a caçar\, capaç de desplaçar-se més de 100km al dia en busca de presses\, a una velocitat que en modus persecució ateny els 57km/h. \nUn animal que espanta… per com s’assembla als humans en les formes d’actuar\, amb qui podem conviure sense trobar-nos-hi mai\, doncs acostuma a fugir de les zones poblades\, amb predilecció per indrets solitaris… com els boscos que a l’Europa de l’Edat Mitjana van caure sota les destrals\, destruint l’hàbitat del llop i obligant-lo a trobar alternatives alimentàries en els ramats d’ovelles\, cabres i vaques. Moment en què se li penja la creu de bèstia ferotge i maligna que porta arrosegant fins els nostres dies. \nAmb l’activista Ramon Sala coneixerem com i per què els llops van ser brutalment perseguits\, torturats i sacrificats fins gairebé l’extinció\, amb recompenses per un sol cadàver equivalents al pa de tot un mes\, i el sorgiment d’oportunistes com els ancortadors\, que rondaven pel Pallars i entorns. \n«Anaven pel món molt aspellatats de la seva indumentària (estripats i malmesos) i\, com a signe distintiu del seu ofici\, portaven una pell de llop mig plena de palla penjada a l’espatlla i cassaven un efecte repugnant i repulsiu a la vegada. Anaven rodant de poble en poble i de casa en casa dels que tenien ramat i els demanaven diners\, llana o formatges en paga —deien ells— per haver-los ancórtat el llop durant l’anyada. Acostumaven a passar tots a la tardor\, bo i exigint a totes les cases ramaderes aquest tribut\, perquè feien creure a la gent que ells tenien una influència màgica sobre els llops\, ja que per mitjà de parenostres i oracions estrafolaries els aturaven…» RAMON VIOLANT I SIMORRA\n  \nVíctimes de la Ley de Alimañas durant el franquisme\, repassarem la legislació actual per saber en quin estat de protecció es troba el canis lupus. I amb el pastor Uri Clèries descobrirem iniciatives en les que ell mateix ha participat\, per reaprendre a conviure amb el llop tornant a pràctiques de pasturatge tradicionals\, en simbiosi amb grans carnívors que\, per la salut dels ecosistemes\, són essencials. \n«Está muy lejos\, es sobrecogedor […] Su canto es largo\, melodioso\, inquisidor\, casi sensual […] Volvemos a aullar\, el diálogo continúa.» BAPTISTE MORIZOT\n  \n  \nPreu d’inscripció: 5€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Val de 2€ de descompte en la bibliografia lupus recomanada \n  \n  \nIGNASI CASTELLVÍ és naturalista especialitzat en l’estudi i la divulgació del llop. Funda el 1999 el Grup Signatus\, on treballa actualment com a coordinador de projectes\, destacant entre d’altres: l’exposició itinerant Llops\, les expedicions licològiques a Canadà\, el programa de formació sobre el llop\, el programa de sensibilització del llop destinat als centres d’ensenyament\, el programa de recerca i la publicació de la revista Lykos\, creada per difondre la biologia i la situació del gran cànid. Ha publicat el llibre El Rastro del Lobo\, així com diverses publicacions de divulgació científica. És cofundador de l’Estació Biològica Georges Cuvier\, ubicada al Marroc i fundada per a l’estudi i la conservació del llop daurat. \nURI CLÈRIES viu i treballa de pastor assalariat a diferents finques i ramats\, des de la tardor fins la primavera\, al Pallars; a l’estiu\, als Alps suïssos\, en missions de protecció i prevenció als atacas del llop. \nRAMON SALA és periodista i activista mediambiental. Ha realitzat diversos documentals per la televisió relacionats amb fauna salvatge i és membre actiu de DEPANA i de l’associació francesa FERUS per la protecció dels grans predadors\, que té entre els seus principals objectius la reintroducció de l’ós al Pirineu i el retorn dels llops a Catalunya. Membre també de NatMont\, l’organització de defensa de la natura de La Tordera i el Montnegre. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb el suport de \n \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-qui-tem-al-llop-amb-el-naturalista-ignasi-castellvi-lactivista-ramon-sala-i-el-pastor-uri-cleries/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/10/qui-tem-llop.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251031T193000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251031T203000
DTSTAMP:20260420T105425
CREATED:20250927T100727Z
LAST-MODIFIED:20260128T142535Z
UID:70100-1761939000-1761942600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Hi ha llum entre les cordes. Amb els alpinistes Sílvia Vidal i Pau Milla
DESCRIPTION:Hi ha llum entre les cordes\nDivendres 31 d’octubre a les 19:30h \nXerrada amb l’escaladora Sílvia Vidal\, en conversa amb el seu company d’escalades Pau Milla \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Per què quan estic sola durant mesos i penjada d’una paret per setmanes\, en llocs remots i de dificil accés\, sense cap mitja per comunicar-me\, em trobo tan bé?»\n  \nL’alta muntanya és l’hàbitat natural de Sílvia Vidal. Per viure\, el seu organisme necessita grans parets verticals\, biòtops remots\, allunyats del congènere humà; alimentar-se de solitud i silenci\, respirar la incertesa d’allò salvatge\, en aventures de roca que li han portat a escriure el llibre Hi ha llum entre les cordes i que divendres 31 d’octubre la portaran a NaturaLlibres\, en conversa amb el seu amic Pau Milla. \n«Perquè sigui un repte he de dubtar si ho podré fer.\nSi sé que ho puc fer\, no representarà un repte i\, per tant\, no serà tan motivador.\nAquí rau part de la gràcia d’aquest joc.»\n  \nNo hi ha cap altra escaladora com Sílvia Vidal\, ni aquí ni a la resta del món. Va ser la primera persona de l’estat espanyol en guanyar el Piolet d’Or\, l’any 2021\, poc després d’obrir tota sola una nova via a la cara oest del Cerro Chileno Grande\, a la Patagònia. I amb aquest nervi porta tres dècades\, lliscant els dits per roques encara inexplorades del planeta en un estil d’escalada artificial extrema: des de l’Himàlaia i el Karakorum a l’illa canadenca de Baffin\, la serralada Blanca dels Andes\, la Main de Fatma a Mali o El Capitan de Yosemite. \nQuè hi troba Sílvia Vidal allà dalt\, penjada en una paret de 1.500 metres durant més de trenta dies i nits\, dies i nits\, dies i nits… sense baixar a terra? \n«Condicions climatològiques adverses\, caiguda de pedres\, rius salvatges\, allaus\, animals perillosos\, insectes… Dubtes\, inseguretat\, pors\, soledat\, aïllament… Dolors físics\, gana\, fred\, esgotament físic i mental…»\n  \nQuè hi troba Sílvia Vidal allà dalt\, sense telèfon\, ni ràdio\, ni GPS…? \n«Sol\, aire pur\, natura\, roca\, animals fascinants\, plantes… Respostes\, seguretat\, calma\, companyia (malgrat la soledat física)\, connexió… Energia\, alegria\, motivació\, silenci\, comprensió…»\n  \nDivendres 31 d’octubre coneixerem la cosmovisió d’una alpinista que no busca conquerir res ni desafiar altra cosa que els seus propis límits\, en una actitud de reverència i respecte per la muntanya i tots els seus éssers: el granit\, la viola que creix entre el rocall\, la guineu\, la pluja\, el vent\, el riu… \n«Arribo a la base de la paret\, la toco i li parlo. Li demano permís per escalar-la i espero la resposta. Estableixo un diàleg amb aquesta desconeguda que de mica en mica deixarà de ser-ho\, per arribar a establir un vincle de convivència i vivència\, en sintonia. Aquesta comunicació directa amb l’entorn m’ajuda a sentir-me integrada i acceptada i\, per tant\, benvinguda.»\n  \nI com el torn de preguntes és el que més li agrada a la Sílvia Vidal\, voldrem saber quins llibres s’emporta d’expedició\, com es dialoga front a front amb dos óssos… quines són les seves pors\, les frustracions… com s’entrena per carregar 150kg amb ella\, quina és el seu bigwall preferida o com s’aclimata de nou a la civilització. Ara bé\, no li demaneu per la seva propera aventura\, perquè… \n«…fins que no aparegui\, en forma d’imatge o d’informació\, ni tan sols sabré que existeix. No puc planificar anar ‘allà’\, si no sé on és ‘allà’.»\n  \nTots els assistents a la trobada s’emportaran de regal una petita vitualla que mai falta a la motxilla de Sílvia Vidal. \n  \n  \nPreu d’inscripció: 5€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Regalet sorpresa + Val de 2€ de descompte en Hi ha llum entre les cordes \n  \n  \nSÍLVIA VIDAL (Barcelona) volia pujar parets\, grans parets. Primer a prop de casa; després\, les més llunyanes i d’accés complicat. I hi va voler anar sola\, per poder experimentar la solitud humana. En més de trenta anys de trajectòria s’ha convertit en una escaladora de bigwalls\, exploradora i alpinista de referència; centrada sobretot i reconeguda per les seves ascensions en solitari arreu del món\, en autonomia i sense comunicació amb l’exterior. El 2021 va rebre el Piolet d’Or\, el màxim guardó alpinístic i el primer concedit a un esportista espanyol. També se li ha atorgat la Medalla de Oro de la Real Orden del Mérito Deportivo\, entre d’altres premis i reconeixements. Tot i que el seu segell d’identitat no és aquest\, sinó la seva ànima inquieta\, barreja d’humilitat i saviesa\, d’impuls i d’acceptació. Una inquietud i una valentia que l’animen a continuar experimentant més enllà del conegut\, com el d’escriure el seu primer llibre: Hi ha llum entre les cordes. \n«Soc una ànima inquieta buscant el seu lloc.\nEnfilant-me ben amunt sento que hi soc més a prop\,\nPerquè allí\, penjada d’una paret\, tot brilla diferent.\nAixí ho visc\, gaudeixo i agraeixo.\nPerò quan baixo\, deixo de ser\,\nI això… No pot ser!»\n  \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb el suport de
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-hi-ha-llum-entre-les-cordes-amb-els-alpinistes-silvia-vidal-i-pau-milla/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/09/silvia-vidal.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251025T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251025T193000
DTSTAMP:20260420T105425
CREATED:20250823T085007Z
LAST-MODIFIED:20250823T155009Z
UID:69645-1761415200-1761420600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. La campana\, d'Iris Murdoch: Tertúlia i berenar literari. Amb el traductor Jaume C. Pons Alorda
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. La campana\, d’Iris Murdoch\nTertúlia i berenar literari  \nAmb el traductor Jaume C. Pons Alorda \nDissabte 25 d’octubre a les 18:00H  \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Hi ha moltes persones […] que no poden viure ni dins ni fora del món. […] i la societat\, amb el seu ritme accelerat i la seva estructura tècnica i mecànica\, no ofereix un lloc per a aquestes ànimes infelices.» \n  \nNo hi ha cap lloc segur per una ànima i una ment torturada; la fiblada\, arreu acompanya. Però potser es pugui trobar consol i veritat en moments puntuals: en el vol d’una papallona… passejant amb Gainsborough pel bosc de la National Gallery… o llegint La campana d’Iris Murdoch\, la novel·la que dissabte 25 d’octubre comentarem al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres amb el seu traductor al català Jaume C. Pons Alorda. \n«— ¿Saps si els animals pateixen com nosaltres?\n—¿Qui ho pot saber? —va dir en Peter—. Però\, al meu entendre\, soc dels que creuen\, com Shakespeare\, que “el pobre escarabat que aixafem en passar experimenta un dolor corporal tan gran com el d’un gegant quan mor”.»\n  \nPublicada per primer cop el 1958\, La campana es pot llegir com un vodevil rocambolesc\, curull d’embolics\, aventura\, malediccions\, misteris\, morts\, suïcidis\, tensió sexual homoeròtica i mil malentesos… I es pot llegir a la vegada com un tractat sobre el bé i el mal\, una qüestió que recorre tota l’obra literària i filòsòfica d’Iris Murdoch\, fascinada com estava per les tribulacions morals i amatòries. \n«Mai no he sabut quina és la diferència entre una cosa que està bé i una cosa que està malament. Però és igual…»\n  \nA La campana\, ens trobem tot d’una en una petita comunitat laica anglicana retirada enmig del camp\, a Gloucestershire. Els seus membres hi busquen tranquil·litat\, refugi espiritual\, allunyar-se d’una modernitat on no acaben d’encaixar. Són alcohòlics\, esquizofrènics\, intel·lectuals fatxendes\, marits colèrics\, homosexuals cancel·lats… Fugen dels seus errors\, de la culpa i la por. Resen\, escolten sermons\, conreen un hort… Una rutina que es veurà alterada quan arribi una jove esbojarrada —la fantàstica Dora Greenfield— i faci emergir del llac la llegenda d’una campana. \n«Una campana està feta perquè soni. ¿Quin seria el valor d’una campana que mai no sonés? Sona amb claredat\, ofereix testimoniatge\, no pot parlar sense que sembli una crida\, una invocació. Una gran campana no existeix per ser silenciada. Considereu també la seva simplicitat. No té mecanismes ocults. Tota la seva essència és clara i oberta\, si es mou és per sonar.»\n  \nDissabte 25 d’octubre\, pensarem plegats en el significat de la campana dins la trama i tractarem de desxifrar altres símbols presents en el relat\, com l’aigua\, element habitual en la narrativa d’Iris Murdoch: la mort per ofegament és la més comuna a les seves novel·les\, i ella mateixa era una nedadora devota\, que no perdonava un bany al Tàmesi els dies d’estiu calorosos. \nLi demanarem al Jaume C. Pons Alorda que ens expliqui més coses de Dame Iris Murdoch\, considerada “la dona més brillant d’Anglaterra” en el seu temps. Professora d’Oxford\, formada en Història Antiga i Filosofia\, deixeble de Wittgenstein… Divertida\, subversiva i tremendament intel·ligent… \n«Pensaràs que soc terriblement ensopida —va dir la senyora Mark—\, però\, veuràs\, aquí mai no parlem de les nostres vides passades. És una altra de les normes estrictes que seguim. Res de xafarderies. Si t’hi pares a pensar\, quan les persones et demanen coses de la teva vida\, poques vegades els seus motius són purs\, ¿oi?»\n  \nVoldrem saber-ho tot d’ella: les relacions tortuoses que va mantenir amb el seu marit i l’affaire amb Elias Canetti; el seu amor cap a totes les criatures\, per minúscules i insignificants que fossin\, des de la pedra a l’aranya o a la carta de qualsevol lector-admirador\, que sempre contestava\, amb la compassió d’algú autodeclarada budista-cristiana. \n«Llavors la Dora va notar que hi havia una papallona atalanta caminant pel terra polsós\, sota el seient de davant. Tots els altres pensaments li varen fugir del cap. Va observar la papallona amb ànsia. La papallona va aletejar una mica i després es va desplaçar cap a la finestra\, perillosament a prop dels peus dels passatgers. La Dora va aguantar la respiració. Havia de fer alguna cosa.»\n  \nVeurem de què és capaç el talent d’Iris Murdoch\, amb una capacitat shakesperiana per crear arguments inesperats i addictius sense renunciar a un contingut profund\, que ens farà reflexionar sobre el bé i el mal\, l’amor i el desig sexual\, la religió i l’espiritualitat\, el medi ambient i els perills del progrés tecnològic… Mentre acompanyem la tertúlia d’un berenar literari inspirat en La campana. \n  \n«Hi ha moments —va dir en Nick— en què simplement has de dir la veritat\, que l’has de cridar als quatre vents\, tot i el mal que pugui arribar a engendrar.»\n  \n  \nPreu d’inscripció a la tertúlia: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en el llibre + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \n  \nJAUME C. PONS ALORDA va néixer a Caimari «entre gemecs i oliveres» el 1984. Creu fermament en l’exaltació com a forma de vida i es defineix com «un incontinent eufòric«. Fa classes a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i viu a Vilafranca del Penedès amb la seva companya\, la poeta Anna Gual\, i la seva filla\, Lisa. Llicenciat en Filologia Anglesa per la UIB i màster en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i en Gestió Cultural\, la seva traducció de Fulles d’herba de Walt Whitman va merèixer una Menció Especial del Premi Ciutat de Barcelona de Traducció\, el Premi Cavall Verd i el Premi de la Crítica Serra d’Or. També ha traduït Penelope Fitzgerald\, William Wordsworth\, Elizabeth Bishop\, William Blake o la nostra estimada Iris Murdoch\, entre d’altres. Du a les mans un bon grapat de guardons literaris: el Premi Ciutat de Palma Joan Alcover de Poesia\, el Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel\, el Premi de Narrativa Pare Colom o el Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler\, entre d’altres. Es confesa devot d’Honoré de Balzac\, Nikos Kazantzakis\, Pier Paolo Pasolini i\, per descomptat\, Iris Murdoch. Obra seva es pot trobar en més de cinquanta reculls col·lectius i en traduccions a diferents llengües\, les darreres el grec i l’italià. Escriu habitualment per al setmanari El Temps\, Lletres Bàrbares\, La Veu dels Llibres i Ara Balears\, i col·labora amb el podcast literari L’Illa de Maians.—que ja trigueu en escoltar!— És fàcil de localitzar a les xarxes\, propagant lectures i passions. Sempre el trobareu escrivint. Amb El corc a LaBreu Edicions ja són 20 els poemaris publicats. Profetitza que en vindran molts més. @jaumeponsalorda \nProfessora universitària\, filòsofa\, narradora i assagista\, IRIS MURDOCH (Dublin\, 1919 – Oxford\, 1999) va estudiar filosofia i literatura al Somerville College d’Oxford\, on va aprendre llatí\, grec i llengües modernes. També va estudiar Filosofia com a postgraduada al Newnham College de Cambridge\, on va tenir com a mestre Ludwig Wittgenstein\, i el 1948 va començar a treballar com a professora al St Anne’s College d’Oxford. Abans de dedicar-se a la literatura\, va publicar diversos assajos sobre filosofia\, entre els quals hi ha el primer estudi escrit en anglès sobre Jean-Paul Sartre. La seva primera novel·la\, Under the net (1954)\, va ser considerada per la revista Time com una de les 100 millors novel·les de la literatura anglesa del segle XX. Dos anys més tard\, el 1956\, va conèixer l’home amb qui compartiria la seva vida\, John Bayley\, que es guanyava la vida com a professor de Literatura Anglesa i escriptor. Iris Murdoch va publicar vint-i-cinc novel·les més\, entre les quals cal destacar The Sandcastle (1957)\, The Bell (1958)\, A Severed Head (1961)\, The Unicorn (1963)\, Bruno’s Dream (1969) \, The Black Prince (1973\, Premi James Tait Black Memorial)\, The Sacred and Profane Love Machine (1974\, Premi Whitbread)\, Henry and Cato (1976)\, The Sea\, The Sea (1978\, Premi Booker)\, Nuns and Soldiers (1980)\, The Book and the Brotherhood (1987) o The Green Knight (1993). El 1987 va ser nomenada Dama Comandant de l’Ordre de l’Imperi Britànic. El 1995 va començar a patir els devastadors efectes de l’Alzheimer\, que al principi va atribuir a un bloqueig creatiu. El 1997 va ser guardonada amb el Golden PEN Award per tota la seva carrera. Va morir als 79 anys\, i les cendres van ser escampades pel jardí del crematori d’Oxford. \n  \n  \n  \n*La participació en la tertúlia és gratuïta.\nEl preu d’inscripció inclou el berenar literari i el val de descompte \nEl val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.  \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n  \n  \n  \n  \nAquesta activitat es realitza amb el suport del Departament de Cultura. \n  \n    \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-la-campana-diris-murdoch-tertulia-i-berenar-literari-amb-el-traductor-jaume-c-pons-alorda/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/08/campana.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251024T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251024T203000
DTSTAMP:20260420T105425
CREATED:20251003T111037Z
LAST-MODIFIED:20251003T111037Z
UID:70253-1761332400-1761337800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Barry Lopez: L'explorador de la geografia profunda. Amb el geògraf i escriptor Franco Michieli
DESCRIPTION:Barry Lopez: L’explorador de la geografia profunda\nDivendres 24 d’octubre a les 19:00h \nXerrada amb el el geògraf i escriptor Franco Michieli \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Cuando viajo\, me esfuerzo por conocer el territorio como si fuese un ser humano\, con su complicada\, insondable personalidad. Espero que sea él quien hable. Y espero. Y espero.»\n  \nSom geografia: existem en relació al paisatge que habitem —i que ens habita—. No hi ha una separació clara entre el nostre cos i el món exterior\, un territori fet de relacions que els mapes no cartografien i que la ciència mai podrà comprendre del tot. Per complex\, per inabastable\, perquè la seva naturalesa és el misteri. Descobrir-lo requereix temps i atenció per arribar a establir una veritable intimitat amb el lloc. És el que Barry Lopez anomenava Geografia profunda\, una idea que divendres 24 d’octubre explorarem a NaturaLLibres\, amb el geògraf i escriptor Franco Michieli. \n«Uno nunca puede\, incluso aunque preste la más estricta atención en todos los sentidos\, comprender por completo un lugar\, por muchas veces que vaya a él. No solo porque el lugar está en cambio constante\, sino porque la esencia de cualquier lugar no es la transparencia\, sino la oscuridad.»\n  \nTradicionalment\, la Geografia ha estat una disciplina centrada en la descripció física de la terra\, sense tenir en compte que el paisatge és per damunt de tot una relació —biològica\, corpòria\, cultural\, filosòfica— entre individus i hàbitat. Tant és així que desarrelar a un ésser viu del seu entorn natural suposa destruir el sentit de la seva vida\, deixar-lo desubicat\, sol\, sense cap pertinença. Mal comú de la civilització moderna que\, en un afany de dominació exponencial\, ens ha aïllat del món no humà i\, falsariament\, ho ha anomenat evolució\, progrés. \n«Un cazador yup’ik de la isla de San Lorenzo me contó una vez que lo que más temen de nosotros los esquimales tradicionales es nuestra enorme capacidad de alterar el país\, el alcance de ese poder\, y la facilidad con que podemos efectuar estos cambios por procedimientos electrónicos\, desde una ciudad distante. Los esquimales\, que a veces no se consideran totalmente diferenciados del mundo animal\, ven en nosotros a unas gentes que tal vez hayan llevado demasiado lejos esa separación. Con una mezcla de incredulidad y aprensión\, nos llaman ‘el pueblo que cambia la naturaleza’».\n  \nContra la solitud de l’espècie humana\, Barry Lopez proposava recuperar la mateixa intimitat amb l’entorn que molts pobles indígenes mantenen encara. D’ells va aprendre el que la Geografia profunda significa: percebre amb plena consciència\, reprimir les temptacions de la ment racional\, rendir-se a l’espectacle d’allò salvatge com un participant\, sense l’ànsia per entendre\, establint un diàleg mut amb el paisatge exterior… i amb l’interior\, fet de relats i records. Amb el desig d’establir amb la terra un vincle de reciprocitat harmoniós. Amb el desig de trobar el nostre lloc. \nDivendres 24 d’octubre pensarem com aconseguir-ho deambulant per l’obra de l’escriptor nord-americà. I\, sabedors que tenim els sentits rovellats\, del 25 al 29 d’octubre Franco Michieli impartirà el curs L’Art de l’orientació natural\, una formació teòrica i experiencial per aprendre a orientar-se sense mapes ni tecnologia\, guiats amb la brúixola interna. \n  \n«Mis conversaciones con este lugar rural y reservado me permiten entender mejor quién soy. Me inunda continuamente de misterio porque su naturaleza es demasiado compleja para que la pueda entender por completo. Si quiero aprender algo del lugar en el que vivo\, si deseo la paz de esta intimidad y el consuelo de sentirme aceptado\, no tengo más elección que formar parte de él.» \n  \n  \nPreu d’inscripció: 5€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Val de 2€ de descompte en els llibres de Barry Lopez (Sueños árticos\, Horizonte) y Franco Michieli (La vocación de perderse) \n  \n  \nBARRY LOPEZ (1945\, Nova York – 2020\, Oregon)\, escriptor i assagista nord-americà l’obra del qual és coneguda per les seves preocupacions humanitàries i ambientals. Va guanyar el National Book Award per Arctic Dreams (1986) i el seu llibre Of Wolves and Men (1978) també va ser finalista del mateix premi. Fotògraf de paisatges\, va viatjar per prop de vuitanta països i el 2002 va ser elegit membre del Club d’Exploradors\, qualificat com «l’escriptor de la naturalesa més important del país» pel San Francisco Chronicle. Comparat freqüentment amb Thoreau\, als seus escrits sovint examina la relació entre la cultura humana i el paisatge físic. \n«De vez en cuando me preguntan qué paisaje és mi preferido. ¿Sería el desierto de Tanami\, en el Territorio del Norte de Australia\, donde pasé unas semanas con la gente de Warlpiri? ¿Las colinas escalonadas de Bali\, el canal intracostero del sur de Chile? Siempre respondo lo mismo: no\, sería mi hogar en el oeste de Oregón\, donde vivo desde el verano de 1970. Es con este lugar con quien he tenido las conversaciones más largas.»\n  \nFRANCO MICHIELI (Milán\, 1962) és geògraf\, explorador\, escriptor\, fotògraf i corresponsal de Meridiani Montagne. Ha difós les seves travesses per llocs remots i extrems\, com els Alps\, els Pirineus\, els Andes\, Noruega i Islàndia\, en nombroses guies\, articles\, conferències\, així com cursos sobre mètodes d’orientació a la natura. Està convençut que és possible una relació respectuosa entre l’home i el medi ambient. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Oferta de descompte aplicada a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-barry-lopez-lexplorador-de-la-geografia-profunda-amb-el-geograf-i-escriptor-franco-michieli/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/10/BARRY-LOPEZ-scaled-e1759488293198.jpg
END:VEVENT
END:VCALENDAR