BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//NaturaLlibres. Librería especializada en naturaleza y montaña - ECPv6.18.1//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-ORIGINAL-URL:https://www.naturallibres.com
X-WR-CALDESC:Eventos para NaturaLlibres. Librería especializada en naturaleza y montaña
REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H
X-Robots-Tag:noindex
X-PUBLISHED-TTL:PT1H
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:Europe/Madrid
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20250330T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20251026T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20260329T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20261025T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20270328T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20271031T010000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20261017T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20261017T193000
DTSTAMP:20260814T164538Z
CREATED:20260814T140742Z
LAST-MODIFIED:20260814T164538Z
UID:84025-1792260000-1792265400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. La muntanya viva\, de Nan Shepherd. Tertúlia i berenar literaris amb l'estudiosa Iratxe Ruiz de Alegría Puig
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. La muntanya viva\, de Nan Shepherd\nTertúlia literària amb la investigadora  Iratxe Ruiz de Alegría Puig \nCompartirem lectura i berenar de La Xurreta Cafè! Amb val de descompte en llibres pels inscrits \nDISSABTE 17 D’OCTUBRE >> 18:00H.  \niiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«I sóc aquí\, ajaguda a l’altiplà; a sota meu\, el cor central de foc des d’on es va projectar aquesta massa imponent i esmolada de roca ígnia\, damunt meu l’aire blau\, i entre el foc de la roca i el foc del sol\, grava\, terra i aigua\, molsa\, herba\, arbre i flor\, insecte\, ocell i bèstia\, vent\, pluja i neu —la muntanya total. De mica en mica he trobat la meva manera d’entrar-hi.»\n  \nNan Shepherd (1893-1981) sortia a la muntanya com qui surt a visitar a una amiga: sense cap objectiu ni intenció\, per estar amb ella\, això és tot. I com qui s’apropa a veure a una amiga s’obra també La muntanya viva\, el llibre de l’escriptora escocesa que comentarem dissabte 17 d’octubre al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres\, amb l’estudiosa de l’autora Iratxe Ruiz de Alegría Puig. \n  \n«a mesura que penetro més profundament en la vida de la muntanya\, també penetro en la meva. Durant una hora em trobo més enllà del desig. No és èxtasi\, aquell salt fora d’un mateix que fa que l’home sigui com un déu. No estic fora de mi\, sinó dins meu. Soc. Conèixer el que és Ésser\, aquesta és la gràcia última que la muntanya ens concedeix.»\n  \nNan Shepherd no pujava muntanyes: les caminava cap a endins. Nascuda a West Cults —el mateix poblet d’Escòcia on va morir—\, estava fondament enamorada dels Cairngorms\, el massís muntanyós que freqüentava durant totes les estacions de l’any\, també a l’hivern\, quan els vents de tempesta poden arribar als 270 quilòmetres per hora —no en va se’l coneix com l’Àrtic de la Gran Bretanya—. Hi anava de matinada\, de dia\, al capvespre i de nit\, dormint al ras\, de vegades sola\, de vegades amb amics. Caminar descalça sobre el bruguerar era el seu hàbitat natural. Com el cérvol\, el pit-roig\, la saxífraga\, el rierol\, l’aire\, la roca\, el sòl…\, se sentia part integral d’aquests turons. I a ells va dedicar The Living Mountain (La muntanya viva\, en traducció d’Aurora Ballester a Edicions Sidillà; La montaña viva\, traduïda per Silvia Moreno Parrado a Errata Naturae). \n  \n«Com més sabem d’aquesta interacció complexa del sòl\, l’altura\, el temps\, i dels teixits vius de plantes i insectes […]\, més profund es fa el misteri. El coneixement no allunya el misteri.»\n  \nMescla de notes de camp\, memòries\, història natural i meditació filosòfica\, Nan Shepherd va escriure aquesta joia durant la Segona Guerra Mundial; a penes cent pàgines que van quedar en un calaix sense publicar quaranta anys. Però… què son quaranta anys en la vida d’una serralada? Nan Shepherd no tenia pressa. Les seves paraules conviden a una lectura reposada i atenta. Al seu llibre s’hi troba alguna meravella nova cada cop que es llegeix; igual\, exactament igual\, que ocorre quan s’entra a la muntanya com ho feia ella: amb tot el cos\, oberta a la sorpresa. \n  \n«Un mai no arriba a conèixer del tot la muntanya\, ni tampoc no s’arriba a conèixer a un mateix en relació a ella. Per molt que hi camini\, aquestes muntanyes sempre em sorprenen. No hi ha manera d’acostumar-s’hi.»\n  \nLa muntanya viva és l’antítesi dels relats tradicionals d’alpinisme carregats de testosterona i cims verges a posseir. Nan Shepherd es mou per plaer\, per sentir l’aigua entre les cuixes i el vent dins la roba fent-li carantoines. \n  \n«Quan l’aroma dels pins penetra en les concavitats més profundes dels meus pulmons\, sé que és la vida\, el que hi entra. Inspiro la vida a través dels pèls fins de les meves narius.»\n  \nDefensora del medi ambient\, encoratjava a les seves alumnes de Literatura anglesa a fer senderisme sense requisit d’un home de pel mig. De naturalesa rebel\, salvatge i inspiradora\, tendia a sortir-se dels camins traçats: va ser una de les primeres dones graduades a la Universitat i actuava com no s’espera d’una professora de classe mitjana —ja sigui embolicar-se en un triangle amorós o renunciar a una fe cristiana que no necessitava. \n  \n«L’aigua\, aquest element fort i blanc\, un dels quatre misteris fonamentals\, aquí es pot veure en els seus orígens. Com tots els misteris profunds\, és tan simple que m’espanta. Brolla de la roca i s’escola. Durant temps immemorials ha brollat de la roca i s’ha escolat. No fa res\, absolutament res més que ser el que és.»\n  \nNan Shepherd trobava allò sagrat i trascendental en el rastre d’un ocell damunt la neu\, en una verònica alpina\, dins la tempesta i la boira… Autora de poemes en dòric —promotora de la llengua escocesa a tothora—\, va guanyar fama literària amb tres novel·les no traduïdes al català ni al castellà encara. Dissabte 17 d’octubre\, voldrem saber de què tracten i per què la seva veu va desaparèixer del mapa editorial fins temps recents\, sent com és d’extraordinària\, amb obres de culte com The Living Mountain\, un llibret que convé dur sempre a la motxilla com a brúixola. I deixarem d’adreçar-li elogis ja\, perquè la Nan no suportava els afalacs. \nAmb Iratxe Ruiz de Alegría Puig farem una immersió en La muntanya viva. La posarem en relació amb altres autors clau del pensament mediambiental com Aldo Leopold. Explorarem les idees que comparteix amb la metafísica budista i amb Maurice Merleau-Ponty i la seva fenomenologia de la percepció. Reflexionarem sobre la connexió entre cos-ment i paisatge que establim cadascun de nosaltres i compartirem les nostres Cairngorms particulars\, aquells llocs que ens han robat el cor. \n  \n«He caminat fins a sortir del cos i entrar a la muntanya. Soc una manifestació de la seva vida total\, igual com ho és la consolda estrellada o la perdiu blanca. Així doncs\, he trobat el que vaig sortir a buscar.»\n  \n  \nAcompanyarem el #GrupDeLecturaNL d’un berenar literari inspirat en Nan Shepherd i La muntanya viva. \n  \n  \nPreu d’inscripció: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en la novel·la + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \nIRATXE RUIZ DE ALEGRÍA PUIG és Doctora en literatura comparada (EHU) i imparteix classes al departament d’anglès de l’Escola Oficial d’Idiomes de Bilbao. Apassionada de la natura\, s’interessa per la intersecció de la literatura de gènere\, especialment l’escriptura del Jo femení\, amb l’ecologia. Entre la seva recerca\, destaquen els seus treballs sobre Nan Shepherd\, Dorothy Wordsworth i Francisca Ruiz de Larrea\, Isabella Bird o Susan Fenimore Cooper. \nNAN SHEPHERD va néixer el 1893 i va morir el 1981. Estretament vinculada a Aberdeen i al seu Deeside natal\, es va graduar a la seva universitat natal el 1915 i durant els següents quaranta-un anys va treballar com a professora d’anglès. Jardinera i excursionista entusiasta\, va fer moltes visites als Cairngorms amb estudiants i amics. També va viatjar més lluny —a Noruega\, França\, Itàlia\, Grècia i Sud-àfrica— però sempre tornava a la casa on es va criar i on va viure gairebé tota la seva vida adulta\, al poble de West Cults. Va continuar caminant per «dins» dels Cairngorms fins a una edat molt avançada. Ens els seus darrers mesos de vida\, però\, molt afeblida per l’edat\, va haver d’anar a viure en una residència de gent gran prop de Branchory\, on va començar a patir al·lucinacions\, confusions i desvariejaments. Comparada sovint amb Virginia Woolf\, va escriure tres novel·les de caire modernista:  The Quarry Wood (1928)\, The Weatherhouse (1930) i A Pass in the Grampians (1933). També va publicar una antologia poètica\, In the Cairngorms (1934) i\, finalment\, l’obra que comentarem dissabte 17 d’octubre a NaturaLlibres: The Living Mountain. Per honorar el seu llegat\, des del 2016 el bitllet de cinc lliures del Royal Bank of Scotland porta el seu retrat.  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*El preu d’inscripció inclou el berenar literari i el val de descompte (amb caducitat 12/09/2026) \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-la-muntanya-viva-de-nan-shepherd-tertulia-i-berenar-literaris-amb-lestudiosa-iratxe-ruiz-de-alegria-puig/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/08/living-mountain.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20261010T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20261010T193000
DTSTAMP:20260828T102504Z
CREATED:20260827T091308Z
LAST-MODIFIED:20260828T102504Z
UID:84094-1791655200-1791660600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Supo-supo amb l'editorial Cal Carré
DESCRIPTION:Supo-supo amb Cal Carré\nDissabte 10 d’octubre a les 18:00h \nConversa amb Antònia Carré-Pons\, editora de Cal Carré \nAmb sorteig de llibres i berenar d’aniversari! \n iiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Una vella era davant de l’entrada amb un cubell i cridava els porcs\, que li responien amb uns grunys amistosos.» ALEKSANDR PUIXKIN\n\n  \nFer supo-supo\, en pallarès\, és trobar-se amb algú cara a cara\, inesperadament. Dissabte 10 d’octubre a NaturaLlibres\, farem supo-supo amb Antònia Carré-Pons\, fundadora de Cal Carré. Doncs inesperat és que una cansaladeria artesana passi d’elaborar llibrets de porc a elaborar llibres\, i que enguany estigui celebrant el seu cinquè aniversari. Ho festejarem degustant la natura del seu exquisit catàleg\, bufant espelmes… i amb regals literaris! \n«I així se’n va l’any i deixa un munt d’ahirs\, i es gira de nou cap a l’estació freda tal com mana el curs del temps implacable. I va arribar la lluna de tardor\, la que avisa de l’hivern\, i aleshores va ser quan monsenyor Galvany va haver d’emprendre l’arriscat viatge.» ANÒNIM\n  \nInesperat és que una filla de xarcuters tingui por a un ganivet tallant\, que l’aterri un porc esquarterat\, les galledes plenes de sang i veure el pare i l’avi amb els devantalls ensangonats. Inesperat que aquesta nena reciti poemes d’Ausiàs March mentre lliga botifarres\, que estudiï Filologia i esdevingui medievalista a posteriori. Inesperat que no vulgui continuar el negoci familiar i\, malgrat això\, els porcs la segueixin onsevol\, fins i tot dins el Decameró. Inesperat que d’un porc se n’aprofiti tot\, que del costellam\, Antònia Carré-Pons hagi creat una editorial on recuperar grans obres del cànon literari universal. \n«—I això ho dic perquè\, si tots ens tornem savis i elegants\, no hi haurà ningú que es dediqui a comprar i vendre ni a sembrar el blat. Ens morirem tots de gana. \n—I si tots ens dediquéssim a comprar i vendre i a sembrar el blat\, no hi hauria ningú que recaptés els fruits del coneixement.»\nANTON TXÉKHOV\n  \nInesperat que un porquet rialler acabi sent el logo d’una editorial on es publica teca de la bona: Virginia Woolf\, Jane Austen\, John Cheever\, Joyce\, Stendhal\, Cristina de Pizan\, Mary Wollstonecraft\, George Sand\, Mark Twain\, Gógol\, Jesús Moncada… Clàssics en un format mengívol per a tots els públics: breus\, atractius i assequibles. \n«La malenconia m’atreu com a la majoria d’anglesos i trobo natural\, al final d’una caminada\, pensar en els ossos que hi ha escampats sota l’herba. Hi ha d’haver algun llibre sobre això.» VIRGINIA WOOLF\n  \nDissabte 10 d’octubre\, posarem sobre el taulell els títols de Cal Carré on la Natura dóna gust a la història. Des de les novel·les de Willa Cather\, ambientades a les praderies salvatges de Nebraska… als camperols de Dostoievski\, les estepes de Puixkin i Txèkhov… els poblets de Jane Austen i Gaskell… o els haiducs de Panait Istrati\, fill d’una bugadera romanesa i un contrabandista grec\, amb una vida un xic —diguem— agitada… \n«—¿Què vol dir haiduc? \n—¿No ho saps? Doncs és l’home que no suporta ni l’opressió ni els criats\, viu al bosc\, mata els gospodars cruels i protegeix els pobres.»\nPANAIT ISTRATI\n  \nAntònia Carré-Pons ens explicarà com va aprendre de nou l’ofici d’editar\, què té en comú aquest negoci amb la cansaladeria familiar. Voldrem saber si és més complicat assaonar llibres que fer el mandongo\, quina recepta segueix per adobar el catàleg de Cal Carré\, les matèries primeres amb què treballa\, quins títols són els més gustosos i apreciats per la clientela-lectora… i quines novetats té a l’assecador i traurà aviat de l’obrador. \n«La qüestió és saber si hi ha fades o no.» GEORGE SAND\n  \nAprofitarem per preguntar a l’Antònia Carré-Pons com compagina la tasca editorial amb l’escriptura\, autora de novel·les com La gran família\, Premi Òmnium 2025. Sent ella una lectora voraç abans que res\, serà inevitable recomanar-nos els uns als altres llibres llaminers. \nI acabarem la festa litrerària com és degut: amb un pastís d’aniversari\, bufant espelmes\, desitjant que al porquet de l’editorial no li arribi el seu sant Martí mai… I amb regals\, sortejant dos lots Cal Carré*: un entre les persones que compreu a NaturaLlibres algun exemplar del seu catàleg d’aquí al 9 d’octubre 2026 (a la llibreria o a la botiga online)\, i un altre entre els inscrits que vingueu dissabte 10 d’octubre a Alins per celebrar la trobada junts. \n«¡Avui m’he llevat eixerit com un falcó\, amb una alegria plaent! ¡I quin matí més bo que feia avui\, mestressa! A casa han obert la finestra. El sol brillava\, els ocells refilaven\, l’aire desprenia uns aromes primaverals i tota la natura cobrava vida…» FIÓDOR DOSTOIEVSKI\n  \n  \n  \nPreu d’inscripció : 10€*\nInclou: Assistència al supo-supo + Berenar d’aniversari (pastís i beguda a la carta) + Val de 2€ de descompte en els llibres de l’editorial Cal Carré + Participació en el sorteig \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Cada lot del sorteig consisteix en: 2 llibres de l’editorial Cal Carré i punts de llibre \nOferta de descompte aplicada per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-supo-supo-amb-leditorial-cal-carre/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/08/cal-carre.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20261003T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20261003T193000
DTSTAMP:20260821T161754Z
CREATED:20260821T161050Z
LAST-MODIFIED:20260821T161754Z
UID:84053-1791050400-1791055800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. L'Odissea d'Homer: El retorn al terròs. Amb l'hel·lenista i traductor Pau Sabaté
DESCRIPTION:L’Odissea d’Homer: El retorn al terròs\nAmb l’hel·lenista i traductor Pau Sabaté \nDissabte 3 d’octubre a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Deia que havia partit per anar a Dodona a sentir-hi\nquin era el voler de Zeus\, del roure de copa alterosa:\ncom tornaria a Ítaca\, a aquesta terra tan rica\,\ndesprés de tant de temps fora…»\n  \nFa més de dos mil anys que les peripècies viscudes per Ulisses en el seu retorn a Ítaca desperten i exciten la imaginació de lectors\, poetes i artistes. Però l’Odissea és molt més que aquestes aventures fantàstiques entre ciclops\, monstres marins\, sirenes\, gegants antropòfags\, fetilleres\, fantasmes\, déus enfurismats i nimfes captivadores. L’Odissea és també una epopeia amb aire pagès: dos mil versos sembrats d’horts i enigmes botànics que dissabte 3 d’octubre espigolarem a NaturaLlibres amb l’hel·lenista Pau Sabaté\, traductor molt versat que moltíssim va errar per portar-nos la saga homèrica de nou al català. \n«És que els cantors de tota la gent damunt de la terra\nhaurien de rebre honors i respecte\, que a ells\, i no als altres\,\nla Musa els ensenya els camins del cant\, i n’estima la raça.»\n  \nLa història és a grans trets coneguda: Odisseu deixa la família per combatre a la guerra de Troia durant deu anys… i es passa onze anys més lluitant per retornar a casa\, en un viatge ple d’entrebancs\, abocat enmig d’allò que els grecs antics anomenaven physis (φύσις)\, Mediterrani amunt\, Egeu avall\, ventat d’una banda a l’altra per elements naturals que controlen divinitats de tarannà imprevisible i canviant\, i naufragant de cant en cant en illots solitaris mig encantats\, biòtops d’una natura salvatge i exuberant. \n«Un bosc espès creixia tot al voltant de la cova\,\nun bosc de pollancres i verns i xiprers que fan bona flaire\,\ni s’hi ajocaven un munt d’ocells que estenen les ales\,\nxots i falcons i corbs marins de llengua allargada\nque volten per l’aigua sovint i a les feines del mar es dediquen.»\n  \nAmb Pau Sabaté\, fondejarem a Ogígia\, el paradís on habita la nimfa Calipso. Passarem ràpid pel regne dels Ciclops\, gegants que no tenen necessitat de caçar ni de llaurar perquè la Natura els hi proporciona de tot sense l’esforç de treballar —inclosa la carn humana—. Ens cuidarem de tocar cap vaca quan recalem a Trinàcia. Visitarem els conreus del país dels Feacis\, amb vinyes i fruiters en producció constant\, qualsevulla que sigui l’època de l’any… \n«Allà hi creixien uns arbres alts i tots ufanosos\,\npereres i magraners i pomeres de fruita lluenta\,\nfigueres de figues molt dolces i un munt d’olivers ufanosos.\nDe tots aquests arbres no es perd mai el fruit\, ni hi ha dia que en falti\nmai\, ni a l’hivern ni a l’estiu\, que n’hi ha tot l’any i a tota hora\,\npel buf del vent de ponent\, uns neixen i els altres maduren\,\npera sobre pera\, maçana sobre maçana\,\nfiga sobre figa\, i raïm\, un carroll sobre l’altre.»\n  \nVoldrem saber quines són les plantes narcòtiques que Circe i els hel·lens empraven per alterar la ment i deixar a tota una tripulació en estat d’al·lucinació\, convençuts de ser uns porcs. Repassarem espècies llegendàries que investigadors i curiosos porten buscant des de l’Antiguitat\, com el fruit inhibidor de desitjos del que s’alimenten els pacífics menjalotus o la misteriosa herba moli. \n«Tenia l’arrel negrosa i la flor\, com la llet\, era blanca\,\ni els déus en diuen “moli”. Els costa\, als homes que moren\,\ndesenterrar-la de soca-rel\, però els déus tot ho poden.»\n  \nDissabte 3 d’octubre navegarem entre versos al caprici de Posidó i de Pau Sabaté. I si aconseguim recalar a Ítaca finalment\, trobarem al rei Laertes a l’hort desbrossant\, en una escena que només hauria pogut imaginar una persona tan hàbil amb l’escriptura com amb l’aixada: fos qui fos Homer\, s’estimava els jardins… i s’estimava els gossos també. \n\n«—Jaio\, no es pot dir que no sàpigues com es treballa \nun hort\, perquè està molt ben cuidat i no hi trobaríem\nres del que hi ha plantat\, cap figuera\, ni cep\, ni olivera\,\nni cap perera ni erol\, en aquest verger\, que no cuidis.\nI encara et diré una altra cosa però\, si us plau\, no t’enfadis:\nel que no està ben cuidat ets tu\, que ja et té la vellesa\ntrista i vas tan brut i tan mal vestit que fa pena.»\n  \n  \n  \n  \nPreu d’inscripció: 5€\nInclou: Assistència a la xerrada + Val de 2€ de descompte en la compra de l’Odissea traduïda per Pau Sabaté \n  \n  \nPAU SABATÉ (1989\, Barcelona\, 1989) és llicenciat en Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona i traductor. Del grec antic\, ha traduït\, entre d’altres\, la Ilíada i l’Odissea al català i una selecció de fragments de Safo al castellà. Del modern\, ha traslladat al català L’última temptació de Nikos Kazantzakis i ha revisat la traducció de Joan Sales d’El Crist de nou crucificat\, del mateix autor. Pel que fa a la poesia\, ha traduït Orientacions i Sol primer d’Odisseas Elitis i Epitafi i Poemes de resistència de Iannis Ritsos. També ha seleccionat i traduït els textos d’El llibre de l’oli\, un recull de testimonis grecs i llatins sobre l’oli i l’olivera\, i ha versat del llatí al català el llibre segon de les Geòrgiques de Virgili. L’any 2020 va guanyar el Premi Ciutat de Tarragona Vidal Alcover per una traducció en vers dels bucòlics grecs. És secretari de l’Associació Catalana de Neohel·lenistes i col·labora assíduament a la revista Torre dels Vents. \n«Soc Odisseu\, el fill de Laertes\, que els homes en parlen\nper tots els enganys i les trampes\, i al cel me’n arriba la glòria.\nVisc a Ítaca l’assolellada\, que té una muntanya\,\nel Nèrit que sacsa les fulles\, molt alta\, i té moltes illes\npoblades tot al voltant\, les unes prop de les altres…»\n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Si algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \nEl val de descompte amb caducitat 03/10/2026.
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-lodissea-dhomer-el-retorn-al-terros-amb-lhel%c2%b7lenista-i-traductor-pau-sabate/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/08/odissea-e1787329029300.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260912T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260912T193000
DTSTAMP:20260725T082712Z
CREATED:20260724T083819Z
LAST-MODIFIED:20260725T082712Z
UID:83833-1789236000-1789241400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Amada\, de Toni Morrison. Tertúlia i berenar literaris amb la traductora Esther Tallada
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Amada\, de Toni Morrison\nTertúlia literària amb la traductora  Esther Tallada \nCompartirem lectura i berenar de La Xurreta Cafè! Amb val de descompte en llibres pels inscrits \nDISSABTE 12 DE SETEMBRE >> 18:00H.  \niiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«No\, no hi ha re que es mori mai.»\n  \nNo s’ha de tenir por als fantasmes del passat. A Toni Morrison no l’espantaven. De fet\, va guanyar el Premi Nobel de Literatura per com els va saber mirar de front\, desenterrant traumes i alliberant la memòria esclavista\, en novel·les com la que comentarem dissabte 12 de setembre al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres amb la seva traductora al català\, Esther Tallada: Amada. \n«Allà ont és fosc em dic Amada.»\n  \nReconeguda amb el premi Pulitzer l’any 1888\, Amada es considera una de les millors novel·les de Toni Morrison\, inspirada en una notícia esfereïdorament real: la d’una esclava fugitiva que\, en ser capturada\, va preferir donar mort a la seva filla abans que entregar-li un futur de crueltats i abusos\, en un acte d’amor brutal: suprimir una vida per salvar-la. \n  \n«Un home no és re més que un home —deia la Baby Suggs—. Però\, un fill? Un fill ja sí que és algú.»\n  \nA la novel·la\, l’esclava pròfuga és la Sethe; fa divuit anys que es va escapar i viu en llibertat al 124 de Bluestone Road\, en una casa prop de Cincinnati\, al camp\, amb la seva filla Denver i un esperit trist\, o enrabiat\, o maliciós… qui sap. Intenten prosperar i oblidar\, fins que un bon dia el passat es corporitza amb la visita d’en Paul D. —un antic company de la plantació esclavista— i amb l’aparició d’una jove inquietant que es fa dir Amada i ho trastocarà tot. També el confort del lector. \n  \n«1874 i encara hi havia blancs que anaven desbocats. Ciutats senceres que havien netejat de negres; vuitanta-set linxaments en un any només a Kentucky; quatre escoles per a nensdecolor calcinades; homes ja fets assotats com criatures; criatures assotades com adults; dones negres violades per tota la trepa d’assaltants; propietats robades\, colls trencats. Sentia olor de pell\, de pell i de sang calenta. La pell era una cosa\, però la sang humana coent-se en una foguera de linxament n’era tota una altra. La fetor pudia.»\n  \nAmbientat a Ohio durant la Reconstrucció (1865-1877)\, quan es desfermà una violència racial eixelebrada després de la Guerra Civil Nord-Americana\, Amada és un llibre dedicat als milions de negres que van morir esclavitzats\, víctimes d’un sistema econòmic a gran escala basat en el treball no remunerat.  \nCada pàgina és una fuetada d’atrocitats brutals\, com les que la minoria negra dels Estats Units havia de suportar. Persones a les que se’ls hi va arrabassar fins i tot la identitat\, el dret a estimar\, a ser mare i a ser filla\, a quedar-se mirant les tonalitats d’un crepuscle embadalida. \n  \n«El seu passat havia estat com el seu present —insuportable— i\, com que sabia que la mort podia ser qualsevol cosa menys oblit\, aprofitava la mica d’energia que li quedava per contemplar colors.\n—Porta’m una mica de malva\, si en tens. I si no\, rosa.»\n  \nEls de Toni Morrison són personatges cruelment fustigats\, però que troben en la Natura un desig anestesiant. La mateixa autora era una jardinera apassionada: una de les seves plantes més estimades era una Crassula ovata nascuda d’un esqueix pertanyent a Nelson Mandela\, o aquell Salix babylonica centenari que va partir en dos l’huracà Sandy… Cultivava pensant en les papallones i els ocells; esparvers\, cardenals\, colibrís… que sobrevolen\, poderosos\, les seves narracions. \n  \n«si els deixaves fer et negaven poder escoltar els coloms o embadalir-te amb el clar de lluna. Així doncs\, et protegies i estimaves en petit. Triaves les estrelles més menudes del firmament per fer-les teves. […] Brins d’herba\, salamandres\, aranyes\, pigots\, escarabats\, un reialme de formigues. Més gran que allò\, ja no servia. Una dona\, una criatura\, un germà: un amor tan gran t’esqueixava de dalt a baix\, si eres a Alfred\, a Geòrgia.»\n  \nAmb Esther Tallada repassarem la trajectòria d’una autora que va publicar el seu primer llibre als 39 anys —The Bluest Eye— i cinc novel·les després ja guanyava el Nobel de Literatura\, el 1993. Era la primera dona negra en rebre’l. També va ser la primera dona negra en aconseguir el Premi Nacional de la Crítica per Song of Solomon\, el Pulitzer per Beloved\, un lloc a l’Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres i un puesto de treball a l’editorial Random House\, on va donar veu a figures clau de la cultura afromaericana com Gayl Jones\, Toni Cade Bambara\, James Baldwin\, Lucille Clifton\, Angela Davis o Muhammad Ali.  \nGràcies\, tot\, a un talent immens i a l’amor d’uns pares que es van trencar les banyes per a que Chloe Ardelia Wofford —el seu nom de naixement— estudiés. Descendent d’un avi esclau\, un dels apartaments on va residir de petita va ser presa de les flames\, incendiat pel mateix propietari quan la família no va poder pagar el lloguer\, que era de quatre dòlars al mes. \n  \n«Segueix les flors dels arbres —va dir—. Les flors dels arbres i prou. Quan elles avancin\, tu avança. Arribaràs allà on vols anar quan no quedaran flors.»\n  \nDissabte 12 de setembre\, Esther Tallada ens explicarà les dificultats de traduir l’estil punyent i carnal de Toni Morrison\, amb tota la seva varietat d’accents\, tons i registres… Portarem a debat els dilemes ètics que planteja la novel·la i agafarem aire per compartir impressions lectores\, fragments subratllats… i un berenar casolà a càrrec de La Xurreta Cafè inspirat en Amada. \n  \n«—L’has robat\, el garrí\, oi?\n—Nossenyor —va dir en Sisu\, que almenys va tenir la decència de no aixecar els ulls i deixar-los fixos en la carn.\n—Em vols fer creure que no l’has robat tu? Sí\, sí: et miro a tu.\n—Nossenyor. Jo no l’he robat.\nEl mestre d’escola va somriure.\n—Però l’has mort tu?\n—Sissenyor. Jo l’he mort.\n—I tu l’has esquarterat\n—Sissenyor.\n—I l’has cuit?\n— Sissenyor.\n—Molt bé. I te l’has menjat?\n—Sissenyor. Això sí.\n—I encara em vols fer creure que això no és robar?\n—Nossenyor. No és robar.\n—I doncs\, què és?\n—Manteniment i millores a la seva propietat\, senyor.»\n  \n  \nPreu d’inscripció: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en la novel·la + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \nESTHER TALLADA (Alella\, 1975) és llicenciada en Traducció i Interpretació i postgraduada en Assessorament Lingüístic en els Mitjans Audiovisuals. Fa més de vint anys que es dedica a la traducció\, fent parlar en català autors com William Faulkner\, George Orwell\, Daniel Defoe\, Elizabeth Strout\, Willa Cather o Toni Morrison entre molts d’altres. Del 2004 al 2011 va fer de professora de llengua\, història i cultura catalanes a la Universitat de Glasgow. D’aleshores ençà ha fet de professora associada a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat Internacional de Catalunya. \nTONI MORRISON (Lorain\, 1931 – Nova York\, 2019) va ser editora i més tard novel·lista i assagista. Va escriure onze novel·les\, entre les que destaquen Amada (Beloved\, 1987)\, The Bluest Eye (1970)\, Song of Solomon (1977) i Paradise (1998)\, entre d’altres. Va alternar el treball de professora d’Humanitats a la Universitat de Princeton amb l’activitat literària. A les seves obres va plantejar la problemàtica de la població negra als Estats Units\, especialment la situació de les dones. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*El preu d’inscripció inclou el berenar literari i el val de descompte (amb caducitat 12/09/2026) \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-amada-de-toni-morrison-tertulia-i-berenar-literaris-amb-la-traductora-esther-tallada/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/07/amada.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260905T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260906T130000
DTSTAMP:20260807T151337Z
CREATED:20260807T111125Z
LAST-MODIFIED:20260807T151337Z
UID:83989-1788631200-1788699600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Ocells que nien als llibres: Birdwatching literari-musical
DESCRIPTION:Ocells que nien als llibres: Birdwatching literari-musical\nDissabte 5 de setembre a les 18:00h \nXerrada i lectura amb la crítica literària Xènia Dyakonova \nAcompanyada de la violoncelista Amparo Lacruz  \niiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii \nDiumenge 6 de setembre al matí \nSortida ornitològica amb la biòloga acústica Olga Jordi  \niiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Un poema sempre hauria de contenir ocells dins.» MARY OLIVER\n  \nConeguda és la gran capacitat adaptativa dels aucells: des de l’Antàrtida a l’Amazònia\, del Pirineu a Barcelona\, sobrevolen tots els cels\, també els de la literatura. Dissabte 5 de setembre a NaturaLlibres\, farem albiraments dins els llibres\, en un Birdwatching de lectures i música amb la poeta i crítica literària Xènia Dyakonova\, el violoncel volàtil d’Amparo Lacruz i l’ornitòloga Olga Jordi. \n«Cada cop s’interessava més pels ocells. Segurament\, fos un signe d’envelliment.» VIRGINIA WOOLF\n  \nSeria un espècimen molt rar\, un escriptor que no hagués parlat amb ocells mai: estan les aus necròfagues que a la Ilíada s’alimenten de grecs i troians\, el puput de Farid al-Din Attar\, el pardal de Catul\, el gamarús de Shakespeare —tu-whit\, tu-who—\, el rossinyol que li va trencar el cor a Keats\, el corb d’Edgar Alla Poe —Never-nevermore!—\, l’albatros de Coleridge i de Baudelaire\, el grifó de Puixkin\, l’oriol d’Emily Dickinson\, la cogullada de Verdaguer\, l’estornell de Virginia Woolf\, les tretze maneres de mirar una merla de Wallace Stevens\, el mussol de Federico García Lorca i d’Alice Oswald\, la ràdio ocellívola de Julian Tuwim\, el calidris d’Elizabeth Bishop\, el faisà de Sylvia Plath\, l’au engabiada de Maya Angelou\, l’estruç de Gloria Fuertes\, el colibrí de Ray Bradbury\, l’uccello di fuoco d’Alda Merini\, els dodos d’Eduardo Chirinos\, les tòrtores d’Ida Vitale\, la garsa de Czesław Miłosz\, les gavines de Joan Margarit… o la mallerenga setciències de Len Howard\, naturalista i música britànica que va revolucionar l’ornitologia amb els seus estudis. \n«Torzal parecía entender siempre lo que yo le decía y\, al contrario que a otros pájaros\, de joven le gustaba que la acariciaran. […] Un día […] le dije: “bésame”. Con gran sorpresa mía se apresuró a rozar mi nariz con su pico —que es el beso del pájaro—. Imaginé que esa reacción era casual pero al día siguiente contestó a mis palabras de la misma manera y siguió haciéndolo así toda su vida.» LEN HOWARD\n  \nDissabte 5 de setembre\, examinarem una petita mostra de la immensa diversitat d’avifauna literària\, a partir de les històries i textos seleccionats per la Xènia Dyakonova… i amb els que porteu per llegir entre el públic! Un estol de lectures que refilarà amb el violoncel d’Amparo Lacruz i una tria de peces musicals inspirada en els nostres amics emplomallats. \n«Una merla va seure a l’antena de TV\,\ncantava una cançó dolça de jazz.»\nADAM ZAGAJEWSKI\n  \nBelles lletres que ens ensenyen a mirar d’una altra manera la verderola\, la gralla\, el trencalòs\, la perdiu blanca… Més encara si el lector disposa d’unes competències ornitològiques bàsiques\, que podrem adquirir diumenge 6 de setembre al matí\, en una sortida de camp impartida per la biòloga acústica Olga Jordi\, on aprendrem a xerrotejar amb els ocells més propers i els de pas\, que justament estaran aleshores migrant. \n«Què diuen els ocells\nAneu-ho a demanar a ells mateixos\, si us volen respondre.» \nJACINT VERDAGUER\n  \nConeixerem els seus dialectes\, colors\, costums… i els impactes sonors que els afecten\, conscients que més de cinc-centes espècies corren perill d’extingir-se en el proper segle. I com volaran\, sense ocells\, els poetes? \n  \n  \nPreu d’inscripció a la xerrada: 7€\nInclou: Assistència a la xerrada i concert + Val de 2€ de descompte en els llibres ocellaires seleccionats \n  \nPreu d’inscripció al taller: 15€\nDuració: De 9:00h a 13:00h\nEs recomana: Portar prismàtics i auriculars de cable per les escoltes amb micròfons \n  \n  \n«Som de la tribu de la Cacatua Blanca\ni fem la dansa de l’emú.»\n  \nXÈNIA DYAKONOVA (Sant Petersburg\, 1985) és poeta\, traductora\, crítica literària i professora d’escriptura. L’any 1999\, amb tretze anys\, es va traslladar amb la seva família a Barcelona\, on va estudiar Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la UB. A partir de l’any 2001\, va publicar nombroses seleccions de poemes en les revistes literàries de Sant Petersburg i Moscou. En la seva llengua materna ha publicat tres reculls de poesia\, i en català\, dos volums\, Per l’inquilí anterior i Dos viatges. També és l’autora del llibre de crítica Apunts de literatura russa i un afegit polonès. A banda de publicar obra pròpia\, ha traduït del rus al català novel·les\, assaigs\, poemes i articles periodístics de diversos autors\, entre els quals destaquen Anton Txèkhov\, Anna Politòvskaia i Alexander Kuixner. Ha rebut el premi Vidal Alcover de traducció per Narracions de Nikolai Leskov i el III Premi PEN per la traducció de A banda i banda del petó de Vera Pàvlova. En l’actualitat imparteix classes a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i col·labora amb diferents mitjans escrits i audiovisuals. \nAMPARO LACRUZ és violoncelista. Una apassionada per la música de cambra\, una entusiasta de la docència i un amant de la Natura. La seva versatilitat li ha portat a buscar nous camins i a establir un fluid diàleg amb les arts escèniques\, el jazz i la música del nostre temps. Ha realitzat gires a Europa\, América i Àsia. Una important discografia és testimoni de la seva activitat. Tant les seves Suites de Bach\, com els CDs Winter in flames (Sonates de Chopin i Bridge) i Brahms & Röntgen en duo amb el pianista Andreu Riera\, el seu enregistrament de la Sonata de Robert Gerard amb el pianista Emili Brugalla\, i els àlbums amb el Trio Kandinsky Clara Schumann i Johannes Brahms\, Schoenberg i Barcelona i Joan Guinjoan: música de cambra han rebut excel·lents crítiques. Actualment és professora de violoncel i música de cambra del Conservatori Superior del Liceu de Barcelona. \nOLGA JORDI és biòloga especialista en bioacústica\, ornitologia\, ecologia i muntanyes\, formalment catalogada com a Doctora en Biodiversitat\, amb una tesi sobre el gall fer al Pirineu català. Porta anys en el món de la conservació i la gestió de la biodiversitat\, des dels circumspectes despatxos administratius\, fins als salvatges escenaris naturals. Els últims temps s’ha decantat per escoltar més detingudament els ocells i els boscos\, sempre en paral·lel a la divulgació i l’educació ambiental. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Si algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \nEl val de descompte amb caducitat 15/08/2026.
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-ocells-que-nien-als-llibres-birdwatching-literari-musical/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/08/BIRDWATCHING-e1786100586876.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260829T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260829T203000
DTSTAMP:20260801T094036Z
CREATED:20260729T151906Z
LAST-MODIFIED:20260801T094036Z
UID:83926-1788030000-1788035400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. David Hockney: No es pot aturar la primavera. Amb el divulgador de l'art Miquel del Pozo i la pintora Victòria Tubau
DESCRIPTION:David Hockney: No es pot aturar la primavera\nXerrada amb el divulgador de l’art Miquel del Pozo — Dissabte 29 d’agost a les 19:00h \nTaller d’interpretació artística dels arbres\, amb la pintora Victòria Tubau — Dissabte 29 d’agost al matí \niiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«El bosc sempre és viu si el mires.»\n  \nUn bosc és llum\, color. Pinzellades de canvi\, repetició\, moviment. Un bosc són ulls d’artista que miren detingudament com passa el temps. Primavera\, estiu\, tardor\, hivern. Dissabte 29 d’agost a NaturaLlibres\, ens emboscarem en l’obra de David Hockney per descobrir un pintor enlluernador\, en unes #TrobadesNL amb el divulgador de l’art Miquel del Pozo. \n«No et pots avorrir de la natura. El món és molt\, molt bonic si el mires. Però la majoria de la gent no mira gaire atentament.»\n  \nEls ulls de David Hockney quedaven esgotats de tant mirar. Ho observava tot amb tanta intensitat que era inclús capaç de veure com creix l’herba i de pintar la fotosíntesi —casi es diria—\, en quadres de gran format on els arbres són els principals retratats —més famosos que les celebrities que va pintar— amb una estima només comparable a la que sentia per Stanley i Boodgie\, els companys teckels de l’artista. \n«Els arbres són la manifestació més poderosa de la força vital que podem contemplar. No hi ha dos arbres iguals\, com ocorre amb les persones. Tots són una mica diferents per dins i semblen una mica diferents per fora.»\n  \nEren els seus tòtems. Arbres nemerosos\, majúsculs\, encimbellats. També troncs talats. \n«Van talar alguns dels arbres que jo havia estat dibuixant. Al principi em vaig enfadar\, però després t’adones que tens un nou tema: és mort\, no és mort? La fusta sempre és viva si la mires.»\n  \nEls va representar sota el sol de Califòrnia\, al Gran Canyó de Colorado\, vora piscines de Hollywood… Però\, sobretot\, als Wolds de Yorkshire\, el paisatge de joventut on va tornar a la saó de la seva vida\, quan ja era un artista més que consagrat\, prop dels vuitanta anys. \n«Quan de veritat mires la natura com ho he fet jo… vull dir\, mirar-la de veritat\, llavors t’adones ràpidament que som simples insectes\, petites criatures estúpides. I això et dóna certa humilitat.»\n  \nAfectat de sinestèsia des de petit\, va acolorir el paisatge gris britànic d’una iridiscència infinita. Pintava sense treva les vint-i-quatre hores del dia\, des de la sortida del sol fins la foscor. Tan sols va apartar els pinzells durant divuit mesos… per culpa de Proust\, absort en La recerca del temps perdut. Un temps que també va obsessionar a David Hockney\, que va documentar els canvis d’estacions de forma entusiasta\, amb el deliri explosiu de finals de maig per veure la florida proustiana de l’arç blanc. \n«La natura\, mai\, mai et decepciona.»\n  \nUns arbres\, els de David Hockney\, que es mouen; no saps com\, però es mouen. Faigs\, freixes\, sicòmors… que tant podien créixer sobre el llenç com sobre la pantalla d’un iPhone o un iPad. Innovador com pocs\, va emprar sense complexos polaroids\, impressores làser\, màquines de fax\, fotocopiadores\, programes informàtics… amb tanta mestria com el pinzell i el llapis —que en el seu moment foren també tecnologia punta—\, atret per qualsevol eina capaç de reproduir imatges. \n«Saps que ets un artista des del moment en què fas trampes en honor de la bellesa.»\n  \nDissabte 29 d’agost\, amb David Hockney i Miquel del Pozo practicarem l’art de mirar\, a fi de no perdre la capacitat de meravellar-se per cada engruna de món. Amb el propòsit de viure cada segon a tot color. \n  \n«La gent considera el color com una cosa superficial i poc seriosa. Però\, quina és l’alternativa? Foscor i mort.»\n  \n  \n  \nPreu d’inscripció: 5€\nInclou: Assistència a la xerrada + Val de 2€ de descompte en els llibres de David Hockney \n  \n  \nTALLER D’INTERPRETACIÓ ARTÍSTICA DELS ARBRES \nCom a prèvia\, dissabte 29 d’agost al matí\, ens aproparem a Farrera per fer el que tan bé se li donava a David Hockney: retratar arbres. En un taller a càrrec de la pintora Victòria Tubau\, amb qui ens aproparem als savis de fusta amb mirada artística. \n\nObjectiu: Aproximar-se als arbres com a figura plàstica viva\, com a un ésser que es mou i canvia\, que acumula i transmet sentiments. A fi d’interpretar aquestes emocions a través de la tècnica pictòrica que inspiri a cada participant\, sigui abstracta o figurativa.\nPrograma:\n\nVisita de l’estudi artístic de la Victòria Tubau a Farrera per comentar l’obra exposada i conèixer les múltiples tècniques i punts de vista que podem emprar a l’hora de representar els arbres.\nTreball artístic als prats de la Cultia\, on cada participant triarà un arbre per començar a retratar: observació atenta\, esbós i dibuix.\nCompartirem l’experiència i els treballs a la tarda\, després de la xerrada amb el Miquel del Pozo\, on podrem comparar els nostres arbres amb els boscos de David Hockney.\n\n\nMaterial necessari: Paper amb suport rígid o bloc de notes; llapis de colors i/o altres tècniques si es tenen coneixements previs (aquarel·la\, pastel\, pastel a l’oli…); cadira o tamboret portàtil (qui en necessiti)\, calçat còmode\, una mica d’aigua i un barret pel sol.\nRequisits: Taller dirigit a les persones inscrites a la xerrada David Hockney: No es pot aturar la primavera\, que tindrà lloc dissabte 29 d’agost a les 19:00h a NaturaLlibres. No cal tenir cap experiència artística prèvia\, sinó ganes d’explorar i de gaudir un matí a la natura interpretant els arbres. \nDurada: De 10:00 a 13:00h\nPreu d’inscripció: 10€ (adults) / 5€ (menors d’edat)\n\n  \n  \n  \nMIQUEL DEL POZO (Girona\, 1981) és de formació arquitecte\, màster de Teoria i Història de l’Arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya. Però ja fa anys que es dedica professionalment a la divulgació d’art a la ràdio (Cadena Ser)\, a la televisió (betevé) i a les xarxes socials (#MA140). Conferenciant a diferents institucions culturals com el Museu Nacional d’Art de Catalunya\, el Museo del Prado\, la Fundació Atrium Artis\, la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya i CaixaForum. Centra els seus estudis en la relació de l’ésser humà amb les imatges\, des dels seus orígens fins als nostres dies\, amb una mirada transversal que cerca les relacions entre pintura\, literatura\, escultura\, arquitectura\, cinema i dansa. Publica articles a llibres col·lectius i revistes. El 2019 rep el Premi Ciutat d’Open House Madrid al millor ús de les xarxes socials. \nVICTÒRIA TUBAU és pintora\, il·lustradora i escriptora. Els seus dibuixos han il·lustrat llibres infantils\, diaris i revistes. Com a escriptora ha guanyat el premi Vaixell de Vapor de narrativa infantil. El que més l’entusiasma és el temps que dedica a l’observació\, al dibuix\, a la pintura\, a la interpretació en color del món que l’envolta\, sigui aquest un arbre\, un parell de sabates o uns  núvols viatgers en el cel immens.  \nDAVID HOCKNEY (Bradford\, 1937 – Londres\, 2026) va ser un dels artistes contemporanis més coneguts pel públic i més aclamats per la crítica\, que el va voler catalogar dins l’art pop\, malgrat ell no s’hi identifiqués mai\, defugint sempre l’acadèmia. Va crear les seves obres en pràcticament tots els suports possibles —pintura\, dibuix\, escenografia\, fotografia\, gravats\, pantalla…— i va ampliar les fronteres de tots ells\, reinventant la pintura paisatgística britànica. És autor de llibres com Una historia de las imágenes: de la caverna a la pantalla del ordenador o No se puede detener la primavera. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Si algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \nEl val de descompte amb caducitat 15/08/2026.
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-david-hockney-no-es-pot-aturar-la-primavera-amb-el-divulgador-de-lart-miquel-del-pozo/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/07/SaveClip.App_531428033_1234505692021700_1430807233935181783_n-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260822T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260822T203000
DTSTAMP:20260707T140029Z
CREATED:20260618T092938Z
LAST-MODIFIED:20260707T140029Z
UID:73296-1787425200-1787430600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Camí de sirga\, de Jesús Moncada. Amb l'especialista en l'autor Artur Garcia Fuster
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Camí de sirga\, de Jesús Moncada\nTertúlia literària amb el filòleg i investigador moncadià Artur Garcia Fuster \nCompartirem lectura i berenar de La Xurreta Cafè! Amb val de descompte en llibres pels inscrits \nDISSABTE 22 D’AGOST >> 19:00H.  \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Tota la meva vida ha estat presidida pel riu.» JESÚS MONCADA\n  \nEl de sirgar devia ser un ofici dur: arrossegar una embarcació riu amunt\, del Delta fins a l’Aragó; fer-la avançar a contracorrent\, la nau carregada de sellons\, argoletes\, cossis i pitances\, de vegades amb vent advers. Un esforç immens\, paregut al que va ser per Jesús Moncada escriure Camí de sirga\, la novel·la que dissabte 22 d’agost comentarem al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres amb el millor llaüter possible: el filòleg i investigador moncadià Artur Garcia Fuster. \n  \n«Quan les màquines tibaren les sirgues d’acer lligades als pilans i l’edifici va caure enmig d’un núvol de pols\, feia més de tretze anys que la destrucció de la vila havia començat.»\n  \nCamí de sirga comença amb l’enderrocament d’una casa\, la primera que cauria per construir el pantà de Riba-roja sobre l’antiga població de Mequinensa\, de la que tan sols queda un museu i aquesta novel·la\, apedaçada amb la quera que Jesús Moncada va recollir per escriure una obra mestra. La crònica fabulada de cent anys en la intrahistòria d’una vila condemnada des de la primera pàgina a mort. Perquè tots els mons\, siguin grans imperis o un poble de navegants i minaires a la Franja\, tots els mons s’acaben. \n  \n«—Cabdellar i descabdellar\, però el fil sempre és el mateix —va concloure la Sofia\, atenta a les paraules de l’altra.\n—Hi ha coses que no s’esborren mai de la vida.\n—Mai.\n—Són com l’Ebre i com el Segre —va intervenir la Teresa—. L’aigua mai no acaba de passar.»\n  \nCom una riuada\, Camí de sirga et passa per sobre i t’inunda amb un al·luvió de fets i records desbordats per més de cent personatges brillants: l’Arquimedes Quintana i la seva orella perduda al camp de batalla\, amb la que encara pot escoltar els sabres del Marroc; l’Atanasi i la seva resurrecció; els dos Honorats\, aquell que prenia cafè i l’altre\, el seu fill\, que preferia vasets de rom i que tenia enamorada la mula Nicanora amb caramels de poliol; els jocs eròtic-religiosos de la senyoreta d’Albera\, assídua als berenars amb xocolata de la senyora Carlota Torres i Camps\, que encén espelmes als sants per a continuar enriquint-se amb el conflicte armat; els botiguers que emboliquen mongetes amb aiguaforts de Goya; aquell harmònium que toca glòries amb aires sindicalistes; la vídua Feliça de Roderes\, sentinella des del seu Balcó de l’Apocalipsi\, sempre presta a anunciar la fi del món… o l’artista Aleix de Segarra\, finat a Mathausen\, destí igual que la cabaretera Madamfransuà. \nI el lector vinga a sirgar amunt i avall\, des de mitjans del segle XIX cap endavant\, per guerres\, revolucions obreres\, repúbliques\, exilis\, maquis en acció… i una dictadura que seguia flotant quan l’Ebre va cobrir Mequinensa\, el 1971. \n  \n«L’aigua lliscava amb indiferència entre el silenci de trinxeres buides\, filferrades menjades pel rovell\, cases desfetes\, terra llaurada per les bombes. Tanta porfidia i tanta mort —pensava el Nelson— no havien alterat la seva passa: les pluges de tardor i de primavera l’havien inflat\, les ardorades estivals l’enflaquien\, però les aigües no guardaven memòria de la batalla. La memòria era cosa dels hòmens.»\n  \nNascut a Mequinensa el 1941\, Jesús Moncada es va traslladar a Barcelona amb la família quan l’embassament franquista els va deixar sense poble. Conscient de la pèrdua\, va voler recollir les històries i el parlar dels llaüters\, calafats i miners\, pagesos\, comerciants\, mestresses de casa… Van ser vint anys de conversar amb padrins\, prendre notes\, croquis\, fotografies… recollir estris i paperots antics\, confeccionar llistes de paraules i oficis extingits… rescatar memòries de l’oblit. Molt més tard vindria la idea d’escriure Camí de sirga. \n  \n«La memòria poblava inevitablement les runes\, alçava de nou les cases caigudes\, traçava carrers\, reconstruïa places\, retornava gent\, però el vell Nelson s’adonava que el record no li responia amb precisió. Tanta runa acabava per confondre’l. La vila que reedificava amb el pensament no era la d’abans.»\n  \nPublicada el 1988\, la novel·la fou un èxit de crítica i pública immediat\, amb 15.000 exemplars venuts en any i escaig. Dissabte 22 d’agost\, pensarem on rau el misteriós atractiu d’un llibre prodigiós\, de llera profunda i humor cabalós. Pensarem amb qui comparar un autor incomparable com Jesús Moncada. Voldrem saber quins eren els seus referents\, què li agradava llegir a ell\, aficionat com era a les llibreries de vell… Repassarem altres obres seves i preguntarem a l’Artur Garcia Fuster sobre aquell text que el de Mequinensa no va finalitzar\, sota el títol Dante S.A. \nAcompanyarem la sirgada literària d’un berenar casolà inspirat en Camí de sirga i Jesús Moncada. \n  \n«Pertot arreu creixia l’herba. La natura s’apressava a recuperar el terreny perdut feia molts segles\, hi sembrava llavors\, el poblava de criatures. Exèrcits llarguíssims de formigues exploraven camins entre teules trencades\, ràfecs esgrunats\, bigues estellades o panys de paret d’on la intempèrie esborrava l’escalfor humana; sargantilles i dragons escalaven parets; les aranyes teixien paranys entre les branques dels timons i dels romers\, i les serps abandonaven les seves despulles entre la maçoneria abatuda dels porxos de la plaça morisca. El que havien estat cases i carrers es poblava de fresses\, vols i piuladisses.»\n  \n  \nPreu d’inscripció: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en la novel·la + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \nARTUR GARCIA FUSTER (1991) és Doctor en Filologia i especialista en Literatura Catalana Contemporània. Es va graduar a la Universitat de Zadar (Croàcia) on va treballar tres anys com a professor lector de català. Ha publicat el llibre Memòria\, oralitat i ironia a la narrativa de Jesús Moncada (Gara d’Edizions\, 2019)\, fruit de la seva tesi doctoral\, una investigació en profunditat sobre l’obra de l’escriptor de Mequinensa reconeguda amb el Premi Jesús Moncada 2018. I també el recull de relats memorialístics Partint de Zadar (Premi Pare Colom 2022\, Lleonard Muntaner Editor). Actualment treballa d’Assessor de Llengua\, Interculturalitat i Cohesió Social als Serveis Educatius de Santa Coloma de Gramenet i publica crítica literària a la revista digital La Lectora. \n  \n«Si la salut l’hagués acompanyat\, avui\, el pobre Napoleó Bonaparte faria cent noranta-nou anys.»\n  \nJESÚS MONCADA (1941-2005) va créixer a Mequinensa\, va estudiar a Saragossa i als vint-i-cinc anys es va instal·lar a Barcelona per dedicar-se a les seves dues vocacions: la pintura i la literatura. El 1967 va entrar a treballar a l’editorial Montaner y Simón com a ajudant de Pere Calders\, que el va animar a escriure i va prologar el seu primer llibre\, Històries de la mà esquerra (1981). La seva literatura recrea des del principi la Mequinensa perduda sota les aigües: El Cafè de la Granota (1985) i Calaveres atònites (1999) en forma de contes\, Camí de sirga (1988)\, La galeria de les estàtues (1992) i Estremida memòria (1997) en forma de novel·la. El conjunt que ofereix és el gran tapís de la vida en un poble visitat per totes les crueses de la història i gairebé per cap de les comoditats modernes\, tret d’una presa que el va destruir. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*El preu d’inscripció inclou el berenar literari i el val de descompte (amb caducitat 22/08/2026) \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-cami-de-sirga-de-jesus-moncada-amb-lespecialista-en-lautor-artur-garcia-fuster/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/06/cami_sirga.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260815T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260815T203000
DTSTAMP:20260716T101639Z
CREATED:20260716T095408Z
LAST-MODIFIED:20260716T101639Z
UID:73385-1786820400-1786825800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Sumer és aquí... i altres cosmogonies babilòniques de la Creació. Amb Anna Pantinat i Adelina Millet
DESCRIPTION:Sumer és aquí… i altres cosmogonies babilòniques de la Creació\nAmb la professora de llengües semítiques Adelina Millet i l’escriptora Anna Pantinat\, autora de Sumer és aquí \nDissabte 15 d’agost a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Del passat només val allò que es repeteix.»\n  \nLa civilització sumèria es remunta a un temps molt abans del temps\, quan no s’havien separat encara la terra i el cel. Va sorgir d’un caos primordial i a aquell no-res va tornar\, després de col·lapsar degut\, en part\, a detonants mediambientals. Dissabte 15 d’agost a NaturaLlibres excavarem jaciments literaris per explorar la crònica d’un món que s’acaba i sempre torna a començar. Amb la professora de llengües semítiques Adelina Millet i l’escriptora Anna Pantinat\, autora de Sumer és aquí. \n«Quan el cel i la terra\, que encara estaven units\, foren separats\,\ni les deesses mares foren creades\,\nquan la terra fou assentada i la terra fou construïda…»\n  \nSumer era un conjunt de ciutats-estat assentades a l’antiga Mesopotàmia —actual centre-sud d’Iraq— entre el IV i el III mil·lenni abans de la nostra Era. Amb poblacions que arribaren als 350.000 habitants\, abans d’esfondrar-se deixaren un llegat immens de textos gravats en fang: rebuts\, contractes\, testaments\, cartes… i un reduït però fascinant nombre d’obres literàries que ningú com l’Adelina Millet coneix\, traductora de peces fonamentals per entendre la cultura sumèria com l’Enuma Elish\, les línies més ben conservades de la literatura cuneïforme. Set tauletes d’argila descobertes el 1849 a la biblioteca d’Assurbanipal\, a Nínive\, on es detalla bellament l’origen de l’univers. \n«Quan a les altures els cels no havien estat anomenats.\ni a baix la terra no tenia nom\,\nja hi era Apsu\, el primordial\, el seu procreador\,\ni també la creadora Tiàmat\, la paridora de la totalitat.»\n  \nApsu i Tiàmat són els dos mars primordials —un dolç\, l’altre salat— d’on naixeren la primera nissaga de déus. Divinitats joves i escandaloses que\, amb tanta gresca\, no deixaven descansar als seus ancestres. Enfurismats pel mal dormir\, van iniciar una violenta guerra generacional que acabaria amb la mare-oceà esquarterada en mans de Marduk\, artífex de l’ordenació del cosmos tal i com el coneixem avui. I creador d’un giny del tot innovador: la humanitat com a mà d’obra precària per alliberar els déus del cabàs i l’aixada. Més endavant\, quan es descontrolés el cens humà\, es corregiria el desajust demogràfic amb un diluvi universal. \n«Va crear l’huracà\, el vent destructiu\, el tifó\, la tempesta de sorra\,\nel vent de quatre\, el vent de set\, el vent fort\, el vent…»\n  \nDissabte 15 d’agost coneixerem els principals relats mesopotàmics de la Creació i epopeies post-apocalíptiques que els escribes de fa quatre mil anys ja van registrar\, amb una basarda per la pròpia extinció que ens resultarà molt familiar. Planys que han inspirat el darrer llibre de l’artista multidisciplinar Anna Pantinat: Sumer és aquí\, una novel·la composada en seixanta-set cants de versos alexandrins\, amb el rerefons d’una Barcelona destruïda i amb una estudiant de llengües antigues com a protagonista. \n«De la supervivència no vull parlar-ne gaire\,\nno hi ha res més banal que la supervivència:\nel menjar\, el dormir\, rentar-se\, descansar.\nNo hi ha res més banal que la supervivència\,\nla vanitat de l’ésser\, la vanitat del cos.»\n  \nBuscarem paral·lelismes entre Sumer és aquí i les ficcions narrades a l’antiga Mesopotàmia\, on tampoc hi faltaven dones poderoses entre els personatges. Ens preguntarem en quin moment històric va canviar això i els guerrers conqueridors van usurpar-li a la mare Natura el tron. Voldrem saber com va ser el canvi climàtic que patiren fa mil·lennis a l’Orient Pròxim\, quines foren les causes. Pensarem què podem aprendre del seu desastre\, què ens fa humans enmig de les runes… I recordarem el mandat suprem que Marduk va dictaminar: escriure i llegir per recordar. \n\n  \n«Els morts que no va veure són els que més li parlen\, Ii influeixen els gustos\, li duen la contrària. Juguen amb el que creu i l’omplen de perfum.\nI Sumer és aquí per recordar el seu somni.»\n  \n  \n  \n  \nPreu d’inscripció: 5€\nInclou: Assistència a la xerrada + Val de 2€ de descompte en els llibres Sumer és aquí i El Poema Babilònic de la Creació \n  \n  \nADELINA MILLET és professora de llengües semítiques\, literatura bíblica i literatura comparada a la Universitat de Barcelona. Investigadora i actualment secretària acadèmica de l’Institut del Pròxim Orient Antic\, pioner a les excavacions d’universitats espanyoles a Síria durant els anys 2006-2009. Ha publicat i editat diversos textos fonamentals de la literatura mesopotàmica\, al català i a l’espanyol; entre ells\, el Poema de Gilgamesh\, juntament a Lluís Feliu\, guardonats amb el Premi Crítica Serra d’Or de Traducció 2023. \nANNA PANTINAT és autora de quatre llibres de poesia: De sobte\, un estiu (Premi Ventura Gassol 2012\, LaBreu)\, Construcció de la nit (Premi Joan Duch\, 2013\, Editorial Fonoll)\, Qui no s’anomena (Premi Ciutat de Manacor 2017\, Món de Llibres) i Goigs posthumans (Editorial Ultramarinos). Apareix a les antologies Mig segle de poesia catalana. Del Maig del 68 al 2018\, Flamarades sortiran\, Generació (H)original i Tinc una mort petita\, entre d’altres. El seu poema Els déus de l’Olimp tenen casa a Cadaqués\, és triat com un dels millors de l’any durant els Jocs Florals de Barcelona del 2015. És membre del grup d’electro-punk Pentina’t Lula. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Si algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \nEl val de descompte amb caducitat 15/08/2026.
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-sumer-es-aqui-i-altres-cosmogonies-babiloniques-de-la-creacio-amb-anna-pantinat-i-adelina-millet/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/07/sumer-es-aqui.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260808T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260808T200000
DTSTAMP:20260710T100443Z
CREATED:20260710T100443Z
LAST-MODIFIED:20260710T100443Z
UID:73368-1786215600-1786219200@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Els Book Hunter surten d’excursió per gravar a NaturaLlibres
DESCRIPTION:Els Book Hunter surten d’excursió per gravar a NaturaLlibres\nAmb els podcàsters lletraferits de Llibres\, i Punt! Laia Bonjoch i Sergi Purcet \nDissabte 8 d’agost a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Estar estirat o ajagut així durant una hora\, escoltant el vent\, és una experiència que\, per viure-la\, valdria la pena viatjar des de lluny.» WILLIAM HENRY HUDSON\n  \nLa Laia Bonjoch i en Sergi Purcet —coneguts com Els Book Hunters— es faran 250km des de Ràdio Sant Boi al Pallars per escoltar el vent d’alta muntanya… i tot allò que els lectors i veïns del Pallars els hi vulguem explicar. Serà una emissió especial del pòdcast Llibres\, i Punt!\, que dedicaran a la literatura rural catalana\, en un nou episodi de Lecturistes\, emès dissabte 8 d’agost a les 19:00h des de NaturaLlibres. \nLecturistes és el projecte amb què van guanyar el premi lletrA de literatura catalana a Internet\, atorgat per la UOC i la Fundació Prudenci Bertrana. Un podcàsting nascut amb l’objectiu de destacar que hi ha vida literària més enllà de la capital\, que en poblets com Alins es llegeix i s’escriu\, que les àrees més despoblades de Catalunya estan plenes de lletraferits com ells: la Laia i el Sergi\, el Sergi i la Laia\, un parell de bioquímics que es dediquen per professió a la recerca científica i\, per passió\, a la recerca de bibliodiversitat\, enamorats com estan de les biblioteques\, les llibreries independents i la literatura en català. Els trobareu a Instagram\, Youtube\, X\, Bluesky\, Substack\, plataformes podcast\, Goodreads\, al blog de ressenyes Llibres\, i punt!… i dissabte 8 d’agost\, a NaturaLlibres. \nCom els hi agrada conèixer gent del territori\, literatura del terròs i costums vernacles\, participaran en la conversa l’escriptora Ivet Eroles i la Rosalia de Casa Coix\, la lectora més longeva de la Vall Ferrera\, fidel com poques a les TrobadesNL de NaturaLlibres. \nEl programa s’enregistrarà dissabte 8 d’agost a les 19:00h a la llibreria\, convertida aquesta tarda en un estudi radiofònic obert al públic; és a dir\, hi esteu tots invitats! No faltaran recomanacions literàries… i gastronòmiques\, perquè la Laia i el Sergi són molt de fer el vermut i voldran saber on xauar i dinar l’endemà. \n  \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-els-book-hunter-surten-dexcursio-per-gravar-a-naturallibres/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/07/Untitled-design-6-1.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260806T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260806T203000
DTSTAMP:20260719T093246Z
CREATED:20260702T181713Z
LAST-MODIFIED:20260719T093246Z
UID:73339-1786042800-1786048200@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Brama historicopoètica. Saur: Ànima càtara. Amb la poeta Laia Llobera i l'historiador Carles Gascón
DESCRIPTION:Brama historicopoètica. Saur: Ànima càtara\nAmb la poeta Laia Llobera i l’historiador especialista en catarisme Carles Gascón \nI amb copa de vi èpica! \nDijous 6 d’agost a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«No diguis res\, tan sols contempla el salze\ni la llavor d’antany tesa als fondals\nque encén l’espiga càtara als cimals…»\n  \nEls camins que els càtars transitaren segles enllà són ancestre del Pirineu que es trepitja hui dia. Erradors per l’antiga Occitània\, les passes dels bons hommes i bones dammes arribaran dijous 6 d’agost a NaturaLlibres\, en una Brama historicopoètica per dialogar sobre avantpassats provençals i lloar tot allò que perdura: l’avior\, la llengua\, el vincle i la terra. Amb el doctor en Historia medieval Carles Gascón i la poeta Laia Llobera\, mare de Saur\, Premi Miquel de Palol de Poesia 2025. \n«Dels meus avantpassats\, en faig record \ni els reconec en mi dins del meu pit. \nAmar és invocar qui ha precedit \nel nostre pas del viure fins la mort.»\n  \nSaur és un mot occità que significa “daurat”. Un daurat fosc\, emperò\, d’or vell embrunit per la terra i el temps; amb la mateixa pàtina d’estranyesa i misteri que recobreix el darrer poemari de Laia Llobera: un llibre travessat d’espiritualitat càtara\, en honorança a una comunitat de cristians dissidents que durant els segles XII i XIII es revelaren contra l’Esglèsia de Roma\, degut a la quota de corrupció que lladoncs havia assolit la institució. \n«Pels grocs trencalls del temps i la memòria\nentrelluquem encara el somni d’or\nde la llum que amortalla aquesta història\ni ens l’adolla apressada a dins del cor.\nAhir\, a l’horitzó\, s’hi arbrava el crit\ndels homes bons que nien dins nostre.»\n  \nConeguts com a patarins a Itàlia\, pifles a Flandes\, bugres a Borgonya\, teixidors a la Gàl·lia\, càtars a Alemanya… el moviment contestatari s’espargí d’una punta a l’altra d’Europa\, professant una doctrina que respectava escrupolosament els preceptes de no robar\, ni mentir\, ni blasfemar\, ni matar. Eren vegetarians\, puix que l’ànima es podia reencarnar en el cos d’un animal. Discrepaven de l’antic testament\, replet de venjances i matances cruels. Homes i dones caminaven en peu d’igualtat. Oferien hospitalitat\, prestaven assistència als impedits i als ancians\, tenien cura dels malalts\, ensenyaven estudi als infants… \n«I he comprès pels homes bons\nque els més febles són l’arrel.\nQue estimar és romandre atent\na recer de l’innocent.\nDel damnat\ni l’oprimit.\nPer servir-lo.»\n  \nNo veneraven creus ni martiris ni sants. Tampoc erigien temples amb la suor i els diners del poble. No tenien béns immobles en propietat. No exigien impostos als fidels\, vivien del seu treball. Beneïen la vida senzilla del camp\, allunyada de la vanitat. Practicaven l’ofici artesanal\,  combregaven amb la lentitud de la Natura on es manifesta allò essencial. Cultivaven la fraternitat i l’amor que cantaven les trobairitz i els trobadors. Veus antigues que els versos de Laia Llobera conjuren en reverència dels absents. \n«—Cua de ca\,\nlliri de maig\,\nmalva reial.\nSón les herbes que has inscrit\na l’acuit del teu passat.»\n  \nLa filosofia insurrecta dels càtars fou tan revolucionària que el Papa Inocenci III hi respongué amb una croada d’intolerància i conquesta\, fins erradicar l’heretgia amb la creació àdhoc de la Inquisició. Dijous 6 d’agost\, amb Laia Llobera i Carles Gascón\, cercarem quin rastre queda de les seves prèdiques als pobles del Pirineu\, després que fos detingut a Tírvia l’últim càtar\, Guilhèm Belibasta. Cogitarem sobre les conseqüències d’aquella masacre per la integritat moral d’Europa. I brindarem amb poesia i amb una copa de vi pels bons homes i les bones dones d’ahir i d’avui\, per l’etern i l’ignot de cada jorn. \n  \n«Vinc d’una era en què instruir-se \nen saó ens embriagava. \nUn món en què s’acordava \ncor i pensament en dir-se.\nVinc d’un trenc entre muntanyes \nal llindar del vell forment \non gustaven les entranyes \nl’azimut d’estels al vent.\nVinc d’un temps en què els camins\, \nels sabíem erradors.\nMes havíem els confins \namb la brúixola a redós.»\n  \n  \n  \n  \nPreu d’inscripció: 8€\nInclou: Assistència a la brama poètica + Copa de vi historicopoètica (o alternativa no alcohòlica) + Val de 2€ de descompte en els llibres Saur i Càtars al Pirineu català \n  \n  \nCARLES GASCÓN (1970\, La Seu d’Urgell) és historiador especialitzat en l’edat mitjana als Pirineus\, doctorat per la UNED amb una tesi dedicada a les bases socials del catarisme a Catalunya\, Premi Extraordinari de Final de Doctorat. Treballa com a Tècnic de Patrimoni Cultural al Consell Comarcal de l’Alt Urgell\, des d’on ha participat en diversos projectes de restauració del patrimoni d’aquesta comarca. És especialista en heretgies medievals i en institucions medievals del Pirineu català i d’Andorra. Autor del llibre Càtars al Pirineu català. \n«Tens cor medieval\,\nprofit d’amor i esquella.\nI una ànima pairal\,\nque veu llum a la rella.»\n  \nLAIA LLOBERA (1983\, Barcelona) és poeta\, narradora i traductora. Doctora en Llengua i Literatura Catalanes i Grau en ciències religioses\, de la seva producció literària en destaca la trilogia formada per Certesa de la llum\, Boscana i Llibre de revelacions. En contacte amb la natura des de petita\, quan s’enfilava als arbres i es perdia pels boscos del Pirineu\, els seus versos són un sender espiritual que connecten amb les arrels ancestrals de la humanitat\, copsen el misteri de l’instant i la màgia del quotidià\, amb la naturalesa com a proveïdora de símbols. Una de les veus més originals i potents de la poesia actual\, premiada i traduïda a l’anglès\, francés\, alemany i itàlia. Saur és el seu darrer poemari\, Premi Miquel de Palol de Poesia 2025.  \n  \n  \n  \nAmb la col·laboraciò èpica de \n \n  \n  \n  \n  \n  \n*Si algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \nEl val de descompte amb caducitat 06/08/2026.
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-brama-historicopoetica-saur-anima-catara-amb-la-poeta-laia-llobera-i-lhistoriador-carles-gascon/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/webp:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/07/saur-e1783015713293.webp
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260801T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260801T203000
DTSTAMP:20260709T102905Z
CREATED:20260709T102905Z
LAST-MODIFIED:20260709T102905Z
UID:73358-1785610800-1785616200@www.naturallibres.com
SUMMARY:#FiloTrobadesNL Filosíntesi: Espiritualitat i filosofia des del jardí. Tertúlia i berenar filosòfic amb Santiago Beruete
DESCRIPTION:Filosíntesi: Espiritualitat i filosofia des del jardí\nConversa i berenar filosòfic  \nAmb el jardinòsof Santiago Beruete \nDissabte 1 d’agost a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n\n  \n«Las plantas nos enseñan a ser humanos.»\n\n  \nDurant milers i milers d’anys\, la vida al planeta va ser vegetal. Encara avui dia\, les plantes\, algues i cianobactèries conformen el 86\,7% de la biomassa terrestre; els humans som el 0\,06% i vam arribar a la festa de la Vida molt més tard. De fet\, mai haguéssim existit sense elles\, són les nostres ancestres verdes. Familiars i alhora estranyes\, han demostrat tenir molt més seny que nosaltres\, i podem aprendre molt de la seva forma d’habitar el món\, perquè encara corre clorofila dins el nostre interior. Dissabte 1 d’agost\, tornarem a fer la fotosíntesi a NaturaLlibres\, en unes #FiloTrobadesNL on fabricar el nostre propi aliment espiritual amb el filòsof-jardiner Santiago Beruete i el seu últim llibre\, Filosíntesis. Espiritualidad y filosofía desde el jardín. \n«Nadie se engañe\, la única manera de crecer de forma sostenible es hacia dentro\, en un plano espiritual y no material\, maximizando la compasión y el significado.»\n  \nNo és casual que\, sempre\, en temps de desengany i crisi\, els humans busquem en la Natura un refugi. Com els soldats que\, durant la primera guerra mundial\, cultivaven jardins a les trinxeres; llavors que eren confiança d’un futur en flor\, més bell i lluminós. No en va el verd és el color de l’esperança… \nPerò alguna cosa falla: mentre que el paisatge natural ens fascina i atreu\, participem en la seva destrucció conscientment —qui més\, qui menys—; sabem que no som amos del planeta i ens apropiem de tot amb arrogància antropocèntrica. En aquest context\, afectats d’una bipolaritat malsana\, Santiago Beruete llaura llibres com Filosíntesis\, pàgines solcades d’històries\, pensaments\,  textos breus —casi aforismes— i preguntes per ajardinar la societat i les ments. \n«Si el jardín es la respuesta\, entonces ¿cuál es la pregunta?»\n  \nPer començar\, no solament ens qüestionarem la singularitat i supremacia humana; anirem més enllà per posar en dubte la nostra mateixa identitat\, la pròpia individualitat\, tenint en compte que al nostre cos hi viuen prop de dos quilograms de microorganismes pertanyents a unes deu mil espècies diferents. \n«La conclusión parece evidente: yo soy otros.»\n  \nComprovarem tot el que tenim en comú amb les criatures vegetals\, trets que ens emparenten\, com les nostres empremtes dactilars i els anells dendrocronològics dels arbres. \n«El primate humano es el único animal consciente de que va a morir (tacha eso)\, que habla (tacha eso)\, con pensamiento simbólico (tacha eso)\, con mente (tacha eso).»\n  \nEn lloc de fer preguntes al Xat GTP\, extraurem de la saba saviesa i prendrem exemple d’espècies com el huarango (Prosopis pallida)\, amb arrels que poden enfonsar-se fins a setanta-cinc metres per cercar aigua\, tàctica de supervivència que ha anat perfeccionant generació rere generació. Perquè les plantes —no cal dir-ho— aprenent\, recorden\, senten dolors i carícies\, escolten\, sostenen interessantíssimes converses químiques… i dissabte 1 d’agost a NaturaLlibres tindran molt a dir en qüestions d’amor\, espiritualitat\, salut mental\, mort… emergència climàtica\, educació\, desigualtats socials i algoritmes. \n«Mi sensación de soledad no es menos ilusoria que el silencio de las plantas del jardín. Todo está poblado de dioses\, como decían los sabios antiguos\, o de microorganismos\, como afirman los modernos.»\n  \nAmb Santiago Beruete calcularem en quin moment l’ésser humà va sortir-se de la Gran Conversació per autodefinir-se en oposició a la Natura\, què vam perdre pel camí i si aquesta pífia es pot revertir. Com recobrar l’aliança amb Gaia des d’un hort o un jardí\, espais cercats on es fa palesa la impossibilitat d’un creixement il·limitat. Viver d’utopies per ensementar l’equilibri entre el domini humà i l’obligació ètica de respectar i tenir cura d’aquells que ens cuiden \n«Francis Bacon decía que la única manera de domar la naturaleza es obedeciéndola. Es así: quien cultiva la naturaleza se deja cultivar.»\n  \nAcompanyarem aquestes #FiloTrobadesNL d’un berenar autòtrof inspirat en Filosíntesis i en la gran família vegetal. \n  \n«Inhalamos lo que los árboles exhalan. Llenamos nuestros pulmones con el aliento de sus hojas.»\n  \n  \nPreu d’inscripció a la tertúlia*:  10€/persona\nInclou: Participació a la tertúlia + Berenar filosòfic +  Val de 2€ de descompte en el llibre Filosíntesis \n  \n  \nAquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL\, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes\, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten\, buscar solucions a problemes\, raonar\, dubtar\, equivocar-se\, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques. \n  \n  \n  \nSANTIAGO BERUETE (1961\, Pamplona) és llicenciat en Antropologia i en Filosofia\, doctorat amb una tesi titulada Los jardines de la utopía: ética\, estética y política. Des de fa tres dècades resideix a l’illa d’Eivissa on compagina la seva activitat docent i investigadora amb la creació literària. Ha escrit diversos poemaris\, col·leccions de relats\, novel·les i assajos mereixedors de diferents premis nacionals i internacionals\, i ha estat traduït al francès\, l’italià\, el xinès i l’àrab. Els seus llibres Jardinosofía: Una historia filosófica de los jardines\, Verdolatría: La naturaleza nos enseña a ser humanos i Aprendívoros: El cultivo de la curiosidad\, així com la narració de narracions Un trozo de tierra\, i el darrer Filosíntesis: Espiritualidad y filosofía desde el jardín\, són fruit de la pol·linització creuada entre literatura\, jardineria\, filosofia i educació\, amb el jardí com a metàfora visual d’una bona vida i d’una ment cultivada. \n  \n«Escribir se parece a cultivar. Los surcos de los campos labrados\, las hileras de las plantaciones\, las filas de árboles\, los setos cortados… recuerdan los renglones de un texto.»\n  \n  \n  \n  \n*Si algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.  \nVal de descompte vàlid el dia de l’activitat.
URL:https://www.naturallibres.com/event/filotrobadesnl-filosintesi-espiritualitat-i-filosofia-des-del-jardi-tertulia-i-berenar-filosofic-amb-santiago-beruete/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/07/filosintesis-1-e1783592456896.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260725T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260725T203000
DTSTAMP:20260705T152657Z
CREATED:20260625T155753Z
LAST-MODIFIED:20260705T152657Z
UID:73317-1785006000-1785011400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Bocafoscant sureny de literatura i música: Mississipi a baix amb l'escriptora Núria Bendicho i l'harmònica de Joan Pau Cumellas
DESCRIPTION:Bocafoscant sureny de literatura i música: Mississipi a baix \nXerrada i lectura amb l’escriptora Núria Bendicho \nI amb el blues sureny de l’harmonicista Joan Pau Cumellas \nDissabte 25 de juliol a les 19:00h \niiiiiiiiiiiiiiiiiiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Parla’m del Sud. Com és allà. Què hi fan allà. Per què hi viuen allà. Per què viuen\, ben mirat.» WILLIAM FAULKNER\n\n  \nEl Sud dels Estats Units és molt més que un territori: són històries explicades al porxo de casa\, quan el sol es pon\, una brisa amaina la brutalitat humana i el crepuscle s’empassa les misèries del dia amb Delta blues i un got de bourbon. Dissabte 25 de juliol a NaturaLlibres\, seguirem la llera del Mississipi per recórrer Dixieland a través de la literatura\, en un Bocafoscant sureny de literatura i música amb l’escriptora Núria Bendicho i l’harmònica de Joan Pau Cumellas. \n«Hauria sigut una bona dona si gués tingut algú a la vora que li disparés a cada moment.» FLANNERY O’CONNOR\n  \nLa literatura del Sud és tan inabarcable i salvatge com ho és el seu paisatge. Un territori habitat per vides trencades\, gent desquiciada i fanàtics. Difícil de delimitar geogràficament parlant\, abastaria tota la terra que s’estén des de Minnesota fins al golf de Mèxic. Setze estats de tradició agrícola\, amb camps de cotó i tabac explotats per l’economia esclavista\, fins que resultaren perdedors a la Guerra de Secessió (1861-1865)\, amb l’abolicionisme de Lincoln com artilleria política. \nUna derrota humiliant que va transformar radicalment la cultura sudista\, adob per una producció literària fascinant\, que ha traspassat fronteres cartogràfiques i temporals\, que dóna fruits encara ara i que dissabte 25 de juliol espigolarem amb Núria Bendicho\, directora de la col·lecció Mississipi\, segell de l’editorial L’Agulla Daurada dedicat al cànon sureny. \n«Perquè aquesta és la meva terra. La puc sentir\, tremenda\, encara prístina\, a l’aguait […] És meva\, tot i que mai n’he posseït un pam\, i mai ne posseïré. Mai no ho vaig voler […] Perquè mai li hauria pogut comprar a ningú\, perquè no pertanyia a cap home. Pertanyia a tots; només havíem de fer-ne un bon ús\, amb humilitat i orgull.» WILLIAM FAULKNER\n  \nNingú com William Faulkner va solcar la geografia literària del Sud nordamericà\, amb novel·les com El soroll i la fúria\, Palmeres salvatges\, Mentre em moria o L’intrús en la pols. \n«Jo tinc més a dir que Hemingway\, i Déu sap que ho he dit millor que Faulkner.» CARSON McCULLERS\n  \nDissabte 25 de juliol\, llegirem textos essencials per conèixer el Deep South de veritat. Novel·listes del terrós que van néixer i trepitjar els pobles rònecs dels seus relats. Cronistes despietats\, amb ells analitzarem el trauma històric d’una comunitat enfollida per les tensions racials\, quan els animals de càrrega tenien més drets que els afro-descendents i els linxaments públics s’anunciaven als diaris com si d’un espectacle es tractés. En aquest context\, era d’esperar que escriptores com Carson McCullers o Shirley Ann Grau rebessin amenaces del Ku Klux Kan… \n«Mentre contemplo aquest capvespre immaculat no se’m fa estrany plantar cara a tot un poble\, a tot un comtat. Estic sola\, certament\, però no estic gaire espantada.» SHIRLEY ANN GRAU\n  \nHistòries protagonitzades per escòria humana i desgraciats\, molt allunyats de fer realitat cap somni americà\, junyits a un sòl literàriament fèrtil encara\, amb autors contemporanis com Percival Everett o Jesmyn Ward\, que continuen explicant històries a bocafoscant\, ajaguts en aquell porxo de casa\, a on dissabte 25 de juliol ens menarà Joan Pau Cumellas amb el sons surenys de la seva harmònica. \n  \n«En aquell moment el poder de la lectura se’m va manifestar d’una manera ben clara i real. Si jo podia veure les paraules\, ningú més les podia controlar\, ni les paraules ni el que jo en tragués. […] Era una cosa meva íntima i completament lliure i\, per tant\, completament subversiva.» PERCIVAL EVERETT\n  \n  \nPreu d’inscripció: 7€\nInclou: Assistència a la xerrada + Concert sureny + Val de 2€ de descompte en la compra dels llibres surenys seleccionats \n\n  \n  \nNÚRIA BENDICHO (1995\, Barcelona) és una lectora voraç\, admiradora declarada de William Faulkner. Un fanatisme literari que l’ha portat a dirigir la col·lecció Mississipi de l’editorial L’Agulla Daurada\, amb l’objectiu de publicar els títols més rellevants de literatura del sud dels Estats Units. Llicenciada en Filosofia\, es va passar la joventut viatjant i llegint en biblioteques. La seva primera novel·la és Terres mortes (Anagrama\, 2021)\, traduïda a diverses llengües i finalista als premis Llibreter\, Òmnium i Finestres. \nJOAN PAU CUMELLAS (1970\, Barcelona) és un artista que duu l’harmònica fins a límits sorprenents i revoluciona la manera d’entendre aquest instrument. Fusionant estils com el blues\, el country o el jazz amb una tècnica extraordinària que tant pot imitar la finor del violi com la veu profunda del blues. Actua en els principals festivals d’harmònica a Europa liderant el seu propi projecte i també acompanya artistes com Quico Pi de la Serra\, Cece Giannotti\, Big Mama Montse\, Ariel Rot i molts d’altres. Ha publicat dotze àlbums i més de noranta enregistraments\, molts de composició pròpia. També escoltem la seva harmònica en anuncis i bandes sonores. \n\n\n\n\n\n\n  \n  \n  \n*Val de descompte amb caducitat 25/07/26. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-bocafoscant-sureny-de-literatura-i-musica-mississipi-a-baix-amb-lescriptora-nuria-bendicho-i-lharmonica-de-joan-pau-cumellas/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/06/bocafoscant-sureny-e1782402271157.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260718T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260718T203000
DTSTAMP:20260521T174725Z
CREATED:20260521T174725Z
LAST-MODIFIED:20260521T174725Z
UID:72936-1784401200-1784406600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Clarice Lispector: El misteri que batega dins el món. Amb la traductora Elena Losada
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Clarice Lispector: El misteri que batega dins el món\nTertúlia literària sobre les novel·les L’hora de l’estrella i Aigua viva  \nAmb la traductora i professora de literatura portuguesa Elena Losada \nCompartirem lectura i berenar de La Xurreta Cafè! Amb val de descompte en llibres pels inscrits \nDISSABTE 18 DE JULIOL >> 19:00H.  \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Tot el món va començar amb un sí. Una molècula va dir sí a una altra molècula i va néixer la vida.»\n  \nL’escriptura de Clarice Lispector resulta un misteri… en la mateixa mesura que resulta un misteri la Natura\, el Món\, la Vida. Perquè hi ha una substància inefable que cap ciència no podrà descobrir mai. Un coneixement animal\, intuïtiu\, que tan sols podem arribar a ensumar\, a presentir. Una estranyesa que esdevé meravella en llegir a l’escriptora brasilera\, amb novel·les breus com les que comentarem dissabte 18 de juliol al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres: L’hora de l’estrella i Aigua viva. Amb la traductora i professora de literatura portuguesa Elena Losada. \n  \n«semblo pertànyer a una galàxia llunyana de tan estrany que sóc de mi mateix.»\n  \nSalvatge\, tremenda\, convulsa\, metafísica. Així és l’experiència de llegir qualsevol text de Clarice Lispector. Original\, trencadora\, única en la seva espècie; de prosa subversiva\, densa i fluent alhora; exigent\, mai complicada.  \nEscrivia en portugués\, la llengua que estimava i que aquesta filla de jueus rusos faria seva. Nascuda com a Haia Pinkhasovna a Txetxelnik\, Ucraïna\, quan la seva família fugia dels pogroms antisemites\, va arribar amb tan sols dos mesos al Brasil\, en braços d’una mare emmalaltida de sífilis en ser violada per un soldat soviètic. Malgrat les penúries econòmiques\, Clarice Lispector va poder estudiar Dret a Rio de Janeiro\, exercint després durant vint anys de perfecta dona casada\, una ocupació avorridíssima que la superava\, així que es va divorciar per consagrar-se a la literatura. \n  \n«Em trobaré a faltar tant quan em mori…»\n  \nAutora d’una desena de novel·les\, reculls de contes\, guions\, articles i relats infantils\, L’hora de l’estrella és l’últim llibre que va escriure; de fet\, el va acabar poques setmanes abans de morir. Publicada pòstumament\, és una història rodona\, que recull el millor de Clarice Lispector\, dels seus treballs més accessibles\, i amb una protagonista femenina inoblidable: la Macabéa\, una mecanògrafa de vida anodina\, menyspreada per tots els personatges —àdhuc el narrador—. Sola\, vulnerable i pobra\, en una ciutat tota feta contra ella\, desgraciada sense ser-ne conscient de ser-ho\, és un cos escanyolit sense cap tipus d’aptitud. Les seves úniques ambicions són anar al teatre un cop al mes\, pintar-se les ungles\, comprar-se una rosa quan cobra la nòmina i prendre’s un cafè amb gel a la nit\, abans de ficar-se al llit. Poc o res importa\, no obstant\, l’argument: allò substancial són les idees que subjauen rere les seves escases 160 pàgines. \nIgual ocorre amb les 144 planes d’Aigua viva: una novel·la o un poema o un assaig —no se sap— desconcertant. Per subratllar de dalt a baix. Clímax de l’estil lispectorià. Una carta de desamor a un destinatari mut on la veu narradora no pretén altra cosa que un impossible: copçar l’instant que passa\, l’inabastable\, l’indicible. Aquells moments epifànics que tot sovint proporciona el contacte amb animals i plantes\, les roses que Clarice Lispector tant adorava o el seu estimat Ulisses\, un gos que fumava\, bevia whisky amb Coca-Cola i tenia fama de neuròtic\, amb una ferotgia que la seva humana respectava i enyorava. Potser degut a aquest enyor hi apareixen bèsties en moltes de les seves ficcions: gallines\, ous\, cavalls\, gats\, paneroles ancestrals… \n  \n«M’interessen molt. Tots els éssers vius\, menys l’home\, són un escàndol de meravellament.»\n  \nDissabte 18 de juliol amb Elena Losada destriarem les obsessions que atravessen L’hora de l’estrella\, Aigua viva i tota l’obra lispectoriana: la recerca existencial\, el tedi\, la nàusia… la fugacitat de l’instant-ja\, la impotència del llenguatge per accedir al món\, a la substància pura del món\, a l’it intraduïble… la natura com espai de revelació mística\, l’animalitat… \n  \n«Una vegada vaig mirar fixament els ulls d’una pantera i ella va mirar fixament els meus. Ens vam transformar.»\n  \nNo li buscarem similituds amb James Joyce ni amb Marcel Proust ni amb Virginia Woolf\, perquè Clarice Lispector se sabia única i s’enfurismava quan la comparaven amb altres. Voldrem saber les dificultats que suposa traduir la seva singularitat. I com de peculiar i caòtic era el seu procés creatiu: escrivia notes soltes per aquí i per allà —en tovallons\, xecs\, paquets de tabac—\, paperets abandonats per racons de casa\, que la minyona tenia prohibit replegar. \n  \n«Déu m’alliberi de començar a escriure un llibre per la primera línia.»\n  \nSupersticiosa\, afeccionada a les matemàtiques i la càbala\, s’escarrassava per a que els seus contes no arribessin a les tretze pàgines. Anòmala\, a voltes melancòlica\, sempre hermètica i brillant. Com l’esfinx de Guiza que un cop va visitar: «No la vaig desxifrar\, però tampoc ella em va desxifrar a mi». \nDissabte 18 de juliol apreciarem el seu misteri\, en un #GrupDeLecturaNL que acompanayrem d’un berenar literari inspirat en Clarice Lispector. \n  \n«Qui sigui capaç de deixar de raonar (cosa terriblement difícil) que em segueixi.»\n  \n  \nPreu d’inscripció: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en la novel·la + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) algun dels llibres.\nSi encara no els teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \nELENA LOSADA és professora titular de literatura portuguesa a la Universitat de Barcelona. És investigadora d’ADHUC (Centre de Recerca Teoria\, Gènere\, Sexualitat)\, on ha coordinat Lletra de Dona\, secció de crítica literària en línia\, i ha estat directora de la Càtedra UNESCO Dones\, Desenvolupament i Cultures entre 2015 i 2018. Ha publicat diversos estudis sobre qüestions de gènere\, especialment sobre la representació femenina en la narrativa realista del segle XIX i sobre l’escriptora brasilera Clarice Lispector\, de qui ha traduït més de tretze títols. Va rebre el Premi Giovanni Pontiero a la millor traducció del portuguès l’any 2012. Des del 2011 treballa sobre la novel·la criminal escrita per dones i ha estat investigadora principal de dos projectes finançats: Mujeres y novela criminal en España (1975-2010): autoras\, figuras de poder\, víctimas y criminales (MUNCE) (FEM2011-22870\, 2012-2014)\, i Víctimas y agresoras. Representaciones de la violencia en la narrativa criminal escrita por mujeres (VANACEM) (FEM2014-55057-P\, 2015-2017). \n  \n«No seré auto-biogràfica. Vull ser ‘bio’.»\n  \nCLARICE LISPECTOR (1920\, Txetxelnik – 1977\, Rio de Janeiro) va néixer a Ucraïna durant la migració de la seva família de Rússia a Brasil. Va arribar a Maceió amb pocs mesos. Després va viure a Recife i a Rio de Janeiro\, on va morir la seva mare quan ella tenia nou anys. El 1943 va publicar la seva primera novel·la\, A prop del cor salvatge\, i es va casar amb un diplomàtic. El seu primer destí va ser Nàpols\, en plena Segona Guerra Mundial. Quan va tornar a Brasil després de separar-se\, havia publicat dues novel·les més (O lustre\, 1946; La ciutat assetjada\, 1949) i havia tingut dos fills. Entre les seves obres més celebrades hi ha L’hora de l’estrella (1977)\, Un alè de vida (1978)\, A prop del cor salvatge (1943)\, La passió segons G.H. (1964) i Aigua viva (1973). A més de novel·les\, va escriure relats i articles periodístics. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*El preu d’inscripció inclou el berenar literari i el val de descompte (amb caducitat 18/07/2026) \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-clarice-lispector-el-misteri-que-batega-dins-el-mon-amb-la-traductora-elena-losada/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/05/lispector-e1779385225353.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260711T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260711T203000
DTSTAMP:20260625T083312Z
CREATED:20260611T165450Z
LAST-MODIFIED:20260625T083312Z
UID:73278-1783796400-1783801800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Brama ecopoètica. Estampida: La Terra no és el teu planeta. Amb Andreu Escrivà\, Núria Busquet i Jorie Graham
DESCRIPTION:Brama ecopoètica. Estampida: La Terra no és el teu planeta\nAmb l’ambientòleg Andreu Escrivà i la poesia de Jorie Graham\, en veu i ànima de la traductora Núria Busquet Molist \nI amb copa de vi èpica! \nDissabte 11 de juliol a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«La terra va dir\nrecorda’m.\nLa terra va dir\nno afluixis\,\nho va dir un dia\nquan escoltava\nper\naccident\, jo\nho vaig sentir\, ho vaig notar\ncom la temperatura\,\ntot dit en un\nmurmuri…»\n  \nResulta paradoxal: disposem de les tecnologies de geolocalització més avançades i estem desorientats com mai abans. Hem perdut les coordenades espai-temporals del que significa ser humans\, fins al punt de donar per descomptat que la Terra ens pertany. Dissabte 11 de juliol a NaturaLlibres ens apartarem a un costat per aprendre a co-habitar el món amb ciència\, poesia i humilitat\, en una Brama ecopoètica* on l’ambientòleg Andreu Escrivà —autor de La Terra no és el teu planeta— dialogarà amb els versos de Jorie Graham\, en veu i ànima de la seva traductora al català Núria Busquet Molist. \n«QUE POTSER\nJa ens hem\nextingit. De qui és\nel mapa. Puc\nmirar-lo? On és la meva\ndemanda. Es pot verificar\nla meva història? He\ninclòs el record\ndels animals? Els records\ndels animals. Encara\nhi son? Estem\nsols?»\n  \nLa Terra és la casa que compartim amb un nombre inimaginable d’éssers vius\, molts dels quals en risc d’extingir-se a un ritme cada cop més accelerat. Perdem ecosistemes i\, disposats a perdre\, perdem fins i tot la foscor\, degut a una pol·lució lumínica que impedeix quedar bocabadat sota la titil·lació dels estels. I sense l’estrella del Pastor enllà\, sense l’Ossa Menor a tocar\, l’ésser humà perd l’orientació\, la noció de la seva  insignificant dimensió en la immensitat del cosmos. \n«Torna’m a donar un dia.\nDona’m la transició del capvespre a la penombra.\nDona’m una nit.»\n  \nHem perdut\, endemés\, el temps. El temps per la pausa. La pausa necessària per pensar en la crisi ecològica\, com farem dissabte 11 de juliol a NaturaLlibres\, amb el rigor científic d’Andreu Escrivà i amb la poesia de Jorie Graham\, Premi Pulitzer de poesia\, i amb molts números per algun dia guanyar el Nobel\, traduïda per primer cop al català gràcies a Núria Busquet Molist i a LaBreu Edicions. \n«No sabem \nsi aquesta és la manera d’anar endavant o la manera d’anar \nenrere. Ho saps\, tu? Són cent iardes o un milió d’anys? Una petita conífera \nsembla que riu. \nSeria bonic que fes vent però \nnomés som nosaltres que tremolem.»\n  \nNord-americana formada en filosofia a Europa\, Jorie Graham va ser expulsada durant el Maig del 68 de la Sorbona per participar en les revoltes. I així d’insurrecta és la seva poesia. Èticament compromesa\, de versos com a penya-segats des d’on el lector cau de bocaterrosa sobre la realitat: els biòtops asfixiats per la mentalitat utilitària-extractivista… els silenci del camp sense ocells\, del bosc sense insectes… la violència de la tecnologia i de la velocitat\, la vigilància electrònica i la ingerència en auge de la IA… el sistemicidi i l’esforç per desafiar les estructures de poder preestablertes\, per reimaginar un present habitable\, per prendre consciència i reencantar la gent. \nPerquè encara no és tard. Ho canta Jorie Graham i ho constata amb dades Andreu Escrivà. Perquè la vida és enormement resistent i agraïda. Malgrat tot. Malgrat nosaltres. \n«Alguna cosa es prepara per tornar a començar. No som nosaltres. Xxxt…»\n  \nDissabte 11 de juliol\, coneixerem què implica trobar-se en un context de sexta extinció massiva\, explicarem relats alternatius al de la supremacia humana\, pensarem com dur a terme canvis profunds…. i celebrarem aquest improbable i meravellós accident còsmic de la Vida brindant amb una copa de vi (o alternativa no alcohòlica) i amb poesia. Una poesia que no s’extingirà mentre a la Natura hi hagi un palpitar. \n«POTS\nsentir-te\, aquí\,\nrespirar? Pots ajudar-\nme? Pots\nsentir\, aquí\, la mosca? Pots.\nsentir\, aquí\, l’arbre? No\,\nno vull dir el vent\,\nvull dir la respiració\nde l’arbre a través\nde l’escorça. Pots\, diuen les pastures\nsisplau\, aquí\, sentir-\nnos? Podem sentir-te\, aquí\, sentint\nles gotes d’aigua sobre\nnosaltres\, flexibles i\npesants amb la llum i les\npuntes com lents corbades. Pots\,\naquí\, sentir aquesta e-\nvaporació? Pots\ncontinuar\nbeneint\, continuar sense\npensar\, recordar-\nte de\nla teva pròpia\nrespiració i allò que\ncreix: fulles arrel saba\, sol\nque força la flor…\nMovent-te així\nveuràs que pots sentir\nla terra com respira\,\ni a dins\, avançant d’esma\,\nel cuc\,\ni a cada giragonsa\ndel cuc\, sentir\, aquí\, i\nla respiració de dins\,\ndel cuc\, sentir\, aquí. Movent-te així\nsentiràs\, aquí\, que la terra continua\nsense tu…\nquan tu\nja no estiguis\naquí\, quan tu ja no\nrespiris. El peix l’\naigua sorra l’\nagulla del pi. L’aquí. Sent\, aquí\,\ncom respira\nmentre gira\,\ni ara a dins gira\nl’esforç\nd’aquest cuc.»\n  \n  \n(*) La brama és un dels espectacles més fascinants de la natura. Un ritual de desafiaments passionals\, desig\, follia i afectes… I una Brama poètica és el mateix: sessions on enfrontar l’obra i el pensament de dos autors separats en l’espai-temps\, però lligats per interessos\, preocupacions i debilitats similars. Com són\, en aquest cas\, l’ambientòleg Andreu Escrivà (1983\, València) i la poeta Jorie Graham (1950\, New York)\, encarnada per Núria Busquet Molist\, la seva traductora al català. \n  \n  \nPreu d’inscripció: 8€\nInclou: Assistència a la brama poètica + Copa de vi ecopoètica + Val de 2€ de descompte en els llibres La Terra no és el teu planeta (en castellà original o la traducció catalana)\, Estampida i Al 2040 \n  \n  \nANDREU ESCRIVÀ (1983\, València) és llicenciat en Ciències Ambientals\, màster en Conservació d’Ecosistemes i doctor en Biodiversitat. Ha treballat com a investigador al Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE) i a l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE)\, i també com a consultor en sostenibilitat i comunicació. Ha publicat diversos articles científics en revistes especialitzades\, i va formar part del Comité d’Experts en Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana entre el 2016 i el 2017. També exerceix de divulgador científic en el seu temps lliure i col·labora amb diferents mitjans de comunicació de premsa\, ràdio i televisió. Va guanyar el XXII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General amb el llibre Encara no és tard: claus per a entendre i aturar el canvi climàtic (Bromera\, 2017). Autor també de I ara jo que faig\, Contra la sostenibilitat i el darrer La Terra no és el teu planeta. \nNÚRIA BUSQUET MOLIST (1974\, Cardedeu) és llicenciada en traducció i interpretació i amb un màster en estudis de la diferència sexual. Es dedica professionalment a la traducció literària\, a la transcreació com a traductora autònoma i a l’escriptura. Col·labora habitualment amb diferents institucions i en llibres i articles sobre teatre\, traducció\, poesia i crítica poètica. Ha traduït autors com Douglas Stuart\, Tessa Hadley\, Dylan Thomas\, Elizabeth Strout\, Margaret Atwood\, Lisa Taddeo\, Anne Carson o la que ens ocupa\, Jorie Graham. Amb la seva traducció d’El Colós\, de Sylvia Plath\, va obtenir el Premi Jordi Domènech de traducció de poesia el 2019. És autora dels poemaris Arca mínima (Edicions Tremendes\, 2015) i Làpida (LaBreu\, 2022)\, i de les novel·les Partícules (Lleonard Muntaner\, 2017)\, Zona zero (LaBreu\, 2019) i Fam\, potser el més personal escrit fins ara. És membre de l’APTIC\, l’AELC i el PEN català. \nJORIE GRAHAM (1950\, Nova York) és una coneguda poeta nord-americana\, autora de catorze llibres. Ha estat àmpliament traduïda i ha rebut nombrosos premis\, com ara el Forward Prize\, el Los Angeles Times Book Award i l’International Nonino Prize. Viu a Massachusetts i ha estat professora d’Oratòria i Retòrica al Departament de Llengua i Literatura Anglesa i Nord-americana de la Universitat de Harvard des de 1999. Va ser la primera dona a ocupar aquest lloc. Enguany\, ha estat finalista del Premi Pulitzer 2024 amb To 2040. \n  \n  \n  \n  \nAmb la col·laboració ecopoètica de \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Si algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \nEl val de descompte amb caducitat 11/06/2026.
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-brama-ecopoetica-estampida-la-terra-no-es-el-teu-planeta-amb-andreu-escriva-nuria-busquet-i-jorie-graham/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/06/graham-escriva.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260704T130000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260705T203000
DTSTAMP:20260605T091924Z
CREATED:20260604T155019Z
LAST-MODIFIED:20260605T091924Z
UID:73247-1783170000-1783283400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Marcel Proust: Pel cantó de les flors. Xerrada proustiana + Sortida orquidiòfila
DESCRIPTION:Marcel Proust: Pel cantó de les flors\nDissabte 4 de juliol a les 19:00h \nXerrada proustiana amb l’escriptor-biòleg Martí Domínguez \nDiumenge 5 de de juliol al matí \nSortida naturalista amb l’orquidiòfil Xavier Alamany \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«és en Swann qui sempre m’ha parlat molt de botànica. De vegades\, quan ens fastiguejava massa anar a un te o a una recepció\, ens n’anàvem a passar el dia fora i em mostrava casaments extraordinaris de flors\, cosa que és molt més divertida que els casaments de la gent\, i d’altra banda tenen lloc sense lunch i sense sagristia.»\n\n  \nA Marcel Proust mai se li va passar pel cap estudiar botànica ni res semblant a les ciències naturals; és més: degut a la seva delicada salut asmàtica\, per l’escriptor podia resultar perillós tenir flors a prop. Malgrat tot\, centenars i centenars d’espècies vegetals afloren dins de A la recerca del temps perdut. Dissabte 4 de juliol a NaturaLlibres les examinarem —literària i científicament— amb l’escriptor-biòleg Martí Domínguez. \n  \n«Em vaig aturar un segon i l’Andrée\, amb un sentit d’endivinació encantador\, em va deixar conversar un instant amb les fulles de l’arbust. Els vaig demanar notícies de les flors…»\n  \nMarcel Proust era un esnob curiós del XIX\, segle gloriós de la divulgació científica. Se sap que l’obra de Gaston Bonnier\, Maurice Maeterlinck i Jean-Henri Fabre tenien un lloc preeminent a la biblioteca del novel·lista parisenc —llom a llom amb John Ruskin\, George Eliot o Tolstói—\, i a la seva Recherche va deixar patent uns coneixements botànics excel·lents\, amb referència directa a teories de Charles Darwin que just acabaven de ser traduïdes al francès. \n  \n«Les lleis del món vegetal estan governades per la seva banda per lleis cada vegada més altes. Si la visita d’un insecte\, és a dir\, l’aportació de la semença per fecundar una flor\, és habitualment necessària per fecundar una flor\, és perquè l’autofecundació\, la fecundació d’una flor per ella mateixa\, com els matrimonis repetits en una mateixa família\, aportaria la degeneració i l’esterilitat\, mentre que el creuament operat pels insectes dóna a les generacions següents de la mateixa espècie un vigor que els seus avantpassats no coneixien.»\n  \nPerò l’especial sensibilitat de Proust per les plantes és anterior a les seves lectures sobre fisiologia vegetal: és fruit d’una llavor d’infància\, plantada al jardí dels oncles on passava les vacances de Pasqua\, a Illiers-Combray\, on té lloc la cèlebre escena de la magdalena proustiana —malgrat siguin més potents els records provocats per un arç blanc que per un tros de bescuit sucat en tisana. \n  \n«Perquè sovint he volgut tornar a veure una persona sense discernir que era simplement perquè em recordava una bardissa d’arços blancs…»\n  \nDissabte 4 de juliol\, travessarem de flor en flor A la recerca del temps perdut: prímules\, salicàries\, geranis\, lilàs\, lliris\, blauets\, calèndules\, roses\, pensaments\, digitalis\, ranuncles\, roselles… l’Himantoglossum hircinum\, la Vanilla o la Cattleya —de sensualitat extrema. \nLa Duquessa de Guermantes —i el Martí Domínguez— ens impartiran alguna que altra lliçó de botànica: coneixerem la gran complexitat de les pràctiques sexuals entre la flora —més encara que dins l’espècie humana—\, i que Proust utilitzaria per normalitzar les peculiars inclinacions amoroses dels seus personatges… i la seva pròpia homosexualitat\, en una època en què l’atracció cap a persones del mateix gènere podia comportar sancions penals. \n  \n«La senyora Vaugoubert era un home. Si sempre havia estat així o havia esdevingut tal com jo la veia\, no hi fa res\, perquè en un altre cas ens enfrontàvem a un dels miracles més commovedors de la natura i que\, sobretot el segon\, fan assemblar el regne humà al regne de les flors.»\n  \nLlegirem alguns fragments de la Recherche; ens ficarem dins esbarzers de subordinades preciosistes i\, en sortir\, el paisatge serà tan meravellosament sublim\, que ens entraran ganes de llegir les 4.300 pàgines de A la recerca del temps perdut: 7 volums que Marcel Proust va escriure durant els últims quinze anys de la seva vida. Quinze anys desbrossant lletres i herboritzant la memòria entre nomoblidis. \n  \n«I la vista d’una sola rosella que hissava a l’extrem de la seva corda i feia singlar al vent la seva flama roja\, per sobre de la seva boia greixosa i negra\, em feia bategar el cor\, com al viatger que percep sobre una terra baixa una primera barca encallada que repara un calafat i crida: ‘El Mar!’\, abans i tot d’haver-lo vist.»\n  \nI diumenge 5 de juliol sortirem de passeig pel cantó de Swann o per allà on ens vulgui portar Xavier Alamany\, membre del Grup Orquidològic de Catalunya (GOC-ICHN)\, en una sortida naturalista per cercar orquídies com qui cercaria el temps perdut. \n  \n«Amb el nostre passat succeeix així. És endebades que mirem d’evocar-lo\, tots els esforços de la nostra intel·ligència són inútils. Roman ocult fora del seu domini i del seu abast\, en algun objecte material (en la sensació que ens donaria aquest objecte material) que ni tan sols sospitem. Aquest objecte\, depèn de l’atzar que el trobem abans de morir\, o que no el trobem.»\n  \n  \n  \nPreu d’inscripció a la xerrada : 5€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Val de 2€ de descompte en els llibres de Marcel Proust i de Martí Domínguez disponibles \n  \nINFORMACIÓ PRÀCTICA DE LA SORTIDA ORQUIDIÒFILA \n\nDia: Diumenge 5 de juliol\nHorari: De 10:00 a 13:00h\nLloc: A concretar entre els participants\nExcursió: Serà una caminada curta\, a una altitud entre 1.200-1.800m\, per terrenys potser xops i mulladius\nEquipament: Roba i calçat de caminar a muntanya\, adequada a la temporada; repel·lent de mosquits i paparres; protector solar\, barret i aigua\nMaterial recomanat: Llibreta per prendre notes\, càmera\, lupa… les guies d’orquídies que podreu trobar a NaturaLlibres… i l’obra de Marcel Proust!\nRequisits: Per participar\, és necessari estar inscrit a la xerrada proustiana de dissabte 4 de juliol\nPreu d’inscripció: 7€/persona\nMínim-màxim de participants: 10-20 orquidiòfils\n\nLes observacions d’orquídies s’introduiran a la base de dades de ciència ciutadana ornitho.cat a través de l’app NaturaList. Convé portar aquesta app ja descarregada al mòbil. \n  \n  \n  \nMARTÍ DOMÍNGUEZ (1966) és doctor en Biologia i professor de Periodisme de la Universitat de València. Ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme com a director de la revista científica Mètode. Com a novel·lista\, és autor de la trilogia formada per Les confidències del comte de Buffon\, El pintor de Goethe i El retorn de Voltaire. També és autor de la novel·la La sega (2016\, Premi de la Crítica i Premi Serra d’Or)\, de L’esperit del temps (2019\, Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any)\, Mater (2022\, Premi Proa de Novel·la) i Ingrata pàtria (2025). Com a assagista\, ha estat distingit amb el Premi Carles Rahola per El somni de Lucreci (2013) i el Premi de les Bones Lletres per Del natural (2023). \nXAVIER ALAMANY (1961) és màster universitari de Recerca d’Art i Disseny per la Universitat Autònoma de Barcelona. Compagina la seva activitat de dissenyador gràfic amb la docència\, anteriorment a Eina Barcelona (UAB) i actualment a ESDAPC Campus Llotja.\nAmant de les orquídies silvestres des de jove\, és membre de la Junta directiva del GOC\, Grup Orquidològic de Catalunya\, equip de treball de referència en identificació i mapeig de les orquídies silvestres. Condueix xerrades divulgatives i el Curs d’orquídies del Pirineu\, a Farrera (Pallars Sobirà). És validador d’observacions a la base de dades de ciència ciutadana Ornitho.cat. \nMARCEL PROUST (1871-1922) va créixer en una família benestant que li va permetre menar una vida còmoda i accedir als salons de renom. El 1896 va publicar Els plaers i els dies\, un recull de poemes en prosa\, retrats i narracions d’estil decadentista que pràcticament va passar desapercebut. A continuació va emprendre la redacció de la novel·la Jean Santeuil\, que no va arribar a acabar i que es va publicar pòstumament. Poc després de la mort dels seus pares\, la salut de l’escriptor\, sempre molt afeblida per culpa de l’asma\, va començar a deteriorar-se ràpidament. A partir d’aleshores va viure enclaustrat a casa\, tancat de manera gairebé permanent en una habitació insonoritzada amb planxes de suro\, i dedicat fins a l’extenuació a la redacció de la seva obra principal\, A la recerca del temps perdut\, que en molts aspectes és autobiogràfica i que originàriament es va publicar en set volums\, els tres darrers de manera pòstuma. Va morir d’una bronquitis i està enterrat al cementiri Père Lachaise de París. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Oferta de descompte amb caducitat 04/07/2026 \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-marcel-proust-pel-canto-de-les-flors/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/06/proust.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260620T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260620T203000
DTSTAMP:20260507T151036Z
CREATED:20260423T181705Z
LAST-MODIFIED:20260507T151036Z
UID:72731-1781982000-1781987400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Una cançó de pluja. Amb l'autor Joan-Lluís Lluís
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Una cançó de pluja\nTertúlia literària amb la participació de l’autor Joan-Lluís Lluís \nCompartirem lectura i berenar de La Xurreta Cafè! Amb val de descompte en llibres pels inscrits \nDISSABTE 20 DE JUNY >> 19:00H.  \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Callar. Callar i pensar. Callar\, pensar i recordar.\nArbres. Arbres. Arbres.»\n  \nEll-Escriu és escriptor. Observa al voltant i\, amb el que troba\, crea mons. Deu tenir traça\, en això\, perquè els humans li han atorgat uns quants premis literaris i és estimat pel Poble lector. Ell-Escriu signa els seus llibres com Joan-Lluís Lluís\, i dissabte 20 de juny tornarà a NaturaLlibres per participar en un #GrupDeLecturaNL sobre la seva última novel·la: Una cançó de pluja\, en part escrita a Alins. \n«És un espai de bosc per al qual semblen haver estat creats la llum del sol i de la lluna\, l’ombra\, la pluja i tota la vida que hi pul·lula. Com si res del que no sigui aquest espai de bosc no fos necessari ni digne de ser recordat.»\n  \nFa il·lusió saber que Joan-Lluís Lluís va escriure un bri d’Una cançó de pluja a Alins —tant se val que la novel·la transcorri a Borneo enterament—. Una faula que narra la història d’Ella-Calla\, una orangutana cepada que toparà amb el pitjor i el millor de l’espècie humana\, en una odissea selvàtica per tornar al bosc d’on va ser raptada. \n«És el que anhela qualsevol orangutan. Ser al lloc on viure-per-sempre\, en un radi com menys extens millor. Un radi poc extens significa territori bo\, segur i generós. Els orangutans desgraciats són els que han de passar d’arbre en arbre bona part del dia per trobar prou aliments o prou seguretat. Voldria quedar-se allà on és per ser l’orangutana amiga dels arbres que l’envolten\, i ignorar els arbres que no veu.»\n  \nUn relat\, aquest\, on la natura i els animals salvatges existeixen sense necessitat de la mirada —sempre dominant— de l’homo sapiens. Amb una mitologia orangutana pròpia que Joan Lluís-Lluís regala als grans simis; una cosmovisió regida per dues divinitats: la Mare-Tota —d’on van néixer els arbres\, els orangutans i la resta de criatures bones— i la Mare-Gelosa\, que va crear amb saliva ensangonada humans-gelosos\, humans-dolents i humans-lletjos. \n«La nit va existir quan la Mare-Tota ja no va ser prou poderosa per vetllar sense treva. Fins llavors\, el món era sempre lluminós i segur\, però el cansament de tants anys va fer que la Mare-Tota tanqués les parpelles per primera vegada i\, així\, omplís el món de foscor. Per això el món de nit és un món sense la Mare-Tota\, un món d’incertesa i perills.»\n  \nLluny de ser un conte amb moralina animalista\, Una cançó de pluja seria més aviat una elegia lacerant i crua\, amb tota la brutalitat d’un succés real\, en el que tristament està basada. Un gemec esdevingut literatura que fa tremolar i sentir vergonya de pertànyer a l’espècie humana. I\, malgrat l’horror\, malgrat la por-per-sempre\, una novel·la que asserena\, per la fressa-bona que hi oreja\, les veus de la selva que Joan-Lluís Lluís escolta: \n«gairebé sempre de sobte\, la pluja deixa d’eixordar el bosc\, i és llavors que als orangutans els agrada escoltar. Primer escolten el silenci d’un bosc on tots els animals\, per l’evidència que no poden rivalitzar amb el brogit de l’aigua\, han callat. Tot seguit\, durant un moment breu\, senten l’alenar dels arbres\, perceptible per als que han après a escoltar. Quan els arbres alenen\, és com si parlessin\, i diuen coses bones\, perquè són els fills primers de la Mare-Tota\, i ni els orangutans ni cap altra criatura no saben què diuen però igualment és bo escoltar-los. És bo per dintre.»\n  \nUna cançó de pluja és la novel·la més curta de Joan-Lluís Lluís —160 pàgines— i la que més ha trigat en escriure i reescriure —fins arribar a la trenta-vuitena versió definitiva—. Li preguntarem d’on va sorgir la idea inicial\, que tenen en comú els grans simis amb el rei Príam de Troia i com es va documentar per posar-se dins el cap d’una espècie en perill d’extinció amb la que compartim el 97% del nostre ADN. \n«Sap que és millor no cridar\, ni gemegar\, ni ensumar. És millor\, sempre\, callar. Callar molt\, callar tant com sigui possible.»\n  \nAmb Ell-Escriu i Ella-Calla repensarem la nostra posició d’espècie privilegiada i dominant. Maldarem contra Descartes\, ens apartarem del centre del relat i compartirem altres ficcions salvatges narrades per éssers Més-que-humans. Perquè ja portem massa temps subjugant el paisatge literari i el món va com va. \n«Avui parla d’uns animals que existien abans que apareguessin els humans\, que nedaven sota l’aigua i volaven pel cel i eren tots bells i nobles\, però es van disputar per saber si era més bell i noble nedar o volar. I així\, de tant disputar-se\, van acabar separant-se en dos clans i mai més\, des de llavors\, els peixos no han tornat a volar pel cel ni els ocells a nedar sota l’aigua.»\n  \nVoldrem saber amb què està treballant Ell-Escriu ara… quines són les deïtats literàries que venera i els seus fetitxes librescos… Mentre delim per sentir quin conte s’inventarà aquest cop per finalitzar la trobada i obsequiar al Poble lector. \n«Les paraules\, i aquella veu que les diu\, acaben sent com fruites estranyes\, que Ella-Calla espera\, passada la mitja tarda\, quan la llum es tenyeix de verd fosc. Li són gustoses. Paraules com fruites madures.»\n  \nAcompanyarem el #GrupDeLecturaNL d’un berenar literari inspirat en Una cançó de pluja i en Ella-Calla. \n  \n  \nPreu d’inscripció: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en la novel·la + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) algun dels llibres.\nSi encara no els teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \nSi hagués nascut més al nord\, possiblement JOAN-LLUÍS LLUÍS no hauria escrit la seva obra en català. Si hagués nascut més al sud\, potser no hauria concebut mai la seva primera novel·la\, Els ulls de sorra (1993)\, que narra un episodi de la Guerra d’Algèria. Fill de Perpinyà\, la ratlla és el seu territori i els fora de lloc\, els seus germans. El dia de l’ós (2005)\, Aiguafang (2009)\, Cròniques d’un déu coix (2014)\, El navegant (2016) i Jo soc aquell que va matar Franco (2018) l’emparenten amb els grans fabuladors. Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos (2002) s’abeura en la tradició pamfletària. Els invisibles (2020) recrea el seu recorregut personal per la llengua “paterna”\, caldria dir en el seu cas: fins als vint anys només l’havia parlada amb el pare. Junil a les terres dels bàrbars el va fer mereixedor de nombrosos premis com el Premi Òmnium 2021 a millor novel·la de l’any. Una cançó de pluja (2025) és\, de moment\, la seva última publicació. Hi ha acollit\, com a traductor\, L’arrencacors de Boris Vian i El llibre dels finals de Joan Bodon\, dos autors que vindrien a ser els seus dos pols: per la imaginació al poder\, l’un; per la consciència dels desposseïts\, l’altre. Amb el volum Salives\, el públic ha descobert que l’autor cultivava la poesia en secret. Encara que molts no ho sàpiguen\, també és el creador d’unes quantes cançons. \n  \n  \n  \n  \nAquesta activitat es realitza amb el suport del Departament de Cultura \n \n  \n  \n  \n  \n  \n*La participació en la tertúlia és gratuïta.\nEl preu d’inscripció inclou el berenar literari i el val de descompte (amb caducitat 20/06/2026) \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-una-canco-de-pluja-amb-lautor-joan-lluis-lluis/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/04/canco-pluja-e1776967803782.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260613T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260613T203000
DTSTAMP:20260513T103949Z
CREATED:20260513T103949Z
LAST-MODIFIED:20260513T103949Z
UID:72888-1781377200-1781382600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Encontres amb l'escurçó. Xerrada ofídica amb l’herpetòleg Albert Montori i l’escriptor Albert Masó
DESCRIPTION:Encontres amb l’escurçó\nDissabte 13 de juny a les 19:00h \nAmb l’herpetòleg Albert Montori i l’escriptor Albert Masó\, autor del llibre Encontres amb l’escurçó. Casos verídics\, llegendes i miscel·lània \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Tot el que és salvatge desperta\, alhora\, por i admiració. Però només el coneixement transforma la por en respecte.» HENRY DAVID THOREAU\n\n  \nL’escurçó repta per aquestes muntanyes des de la nit dels temps. Malgrat ésser\, de natural\, discret i fugisser\, ha inoculat un pànic ancestral en la cultura popular. I no és una por irracional: una mossegada seva pot esdevenir fatal. A ningú li fa gràcia d’ensopegar amb un exemplar\, però atreu. Atreu de forma virulenta\, i dissabte 13 de juny a NaturaLlibres anirem al seu encontre\, en una conversa entre l’herpetòleg Albert Montori i l’escriptor Albert Masó\, autor del llibre Encontres amb l’escurçó. Casos verídics\, llegendes i miscel·lània. \n«Picada d’escurçó\, no hi és a temps l’extremunció.»\n  \nA Catalunya hi viuen dotze espècies autòctones de serp\,. sense comptabilitzar la munió que habiten a rondalles\, mites i supersticions vernacles. \n«Conten que en temps de Mariacastanya\, s’encauava en aquest foradot un monstre horrible. La serpota feia guàrdia ajaguda al llarg de la cova\, espiant nit i dia cap a fora. Tant aviat com olorava un monjo\, un traginer\, o qualsevol cap de bestiar\, l’enxampava amb la llengua i se’l cruspia a cremadent. La llegenda diu que la serp fou liquidada finalment per un frare del monestir…» PEP COLL\n  \nTal vegada\, la serpent més llegendària de totes sia l’escurçó\, almenys\, dins l’imaginari pirinenc. Adés idolatrat\, adés condemnat\, respectat i temut ensems\, els vipèrids eren símbol de regeneració i guariment\, per més que arrosseguin reputació de caràcter malèfic\, imputats per la tradició judeocristiana de conxorxa amb el dimoni\, doncs podien aparèixer de qualsevol forat\, matoll o roc per queixalar vides amb la seva metzina. \nI és cert\, que els verins dels ofidis són un còctel de tòxics  fulminant\, que una mossegada fa mal —persones com l’Albert Masó ens ho corroboraran—. Una descàrrega elèctrica que en casos greus pot provocar trastorns del sistema nerviós central\, paràlisi muscular\, taquicàrdia\, dificultat respiratòria\, coagulopatia i altres símptomes indesitjables. Però no és menys cert que a l’escurçó no li agrada buscar borina\, que només ataca per defensar-se i per caçar\, que produir verí li suposa un gran desgast i que no l’acostuma a malbaratar amb humans. \n«Diuen que els escurçons no piquen si no se’ls diu res i que només mosseguen si hom els toca o els molesta. Únicament hi ha dos remeis contra la picada de l’escurçó: cremar la part ferida amb una brasa ben roent\, o bé\, si es pot agafar el mateix escurçó que ha picat\, aixafar-lo al morter\, fer-ne un cataplasma i posar-lo damunt del mal.» JOAN AMADES\n  \nDissabte 13 juny\, Albert Masó i Albert Montori ens subministraran el millor antídot: informació fefaent per conèixer un animal críptic i fascinant\, que ens observa amb aquells ulls daurats sense parpellejar. Aprendrem com diferenciar un escurçó pirinenc (Vipera aspis) d’un ibèric (Vipera latasti) i dels colúbrids\, on es refugien\, quins hàbits i costums practiquen\, què mengen\, la seva importància vital en l’equilibri ecosistèmic\, les amenaces que pateixen… Compartirem experiències i ensurts ofídics… I prendrem nota de com actuar davant d’una mossegada\, del que MAI s’ha de fer en cas de picada. Preguntarem com s’ho feien els padrins d’abans aquí al Pallars\, sense sèrum antiviperí a mà\, quina triaga utilitzaven i com d’efectives podien ser les herbes protectores a l’hora de repel·lir vibres. \n  \n«Sigueu prudents com serps.» MATEU 10:16\n  \n  \nPreu d’inscripció : 5€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Val de 2€ de descompte en els llibres Encontres amb l’escurçó i Els rèptils dels Països Catalans \n  \n  \n  \nALBERT MASÓ (1976\, Sabadell) és enginyer tècnic industrial\, muntanyenc i escriptor. Ha ascendit muntanyes arreu de Catalunya i més enllà i amb el seu germà Òscar ha obert més de 410 vies d’escalada. És autor de més d’un centenar d’articles i cinc llibres de temàtica excursionista. Arran d’una dramàtica experiència personal va escriure el seu últim títol publicat fins el moment\, Encontres amb l’escurçó. \nALBERT MONTORI (1957\, Barcelona) és doctor en Ciències Biològiques per la UB i Catedràtic d’Ensenyament Secundari de CCNN. Ha estat membre de la junta directiva de la Asociación Herpetológica Española (AHE) des del 1989 i fins al 2008. Coeditor i editor de la Revista Española de Herpetología des del 1991 i fins al 2002 i Secretari General de l’AHE des d’octubre de 2002 fins al 2006. Després de treballar al Departament de Biologia Evolutiva\, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB en la línia d’herpetologia\, ara\, ja jubilat\, col·labora amb el GRENP i és investigador del CREAC\, grup de recerca especialitzat en herpetologia. La seva recerca es centra en l’ecologia i dinàmica de poblacions dels amfibis i els rèptils i en els problemes de conservació com a conseqüència del canvi global\, principalment amb el tritó pirinenc (Calotriton asper). Ha publicat nombrosos articles científics i participat en més de quaranta congressos\, simposis o trobades nacionals i internacionals. És autor de set llibres de temàtica herpetològica i/o educativa entre els quals destaquen: Atlas d’Amfibis i Rèptils de Catalunya i Andorra (Brau\, 1995)\, Amphibia-Lissamphibia (de la sèrie Fauna Ibérica editat pel MNCCNN de Madrid el 2004)\, Lista patrón de la herpetofauna española. Conclusiones de nomenclatura y taxonomía para las especies de anfibios y reptiles de España (AHE)\, El tritó del Montseny i els amfibis i rèptils de la Reserva de la Biosfera del Montseny (Museu de Granollers\, 2023) i Els Rèptils dels Països Catalans (Brau\, 2023). \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Oferta de descompte amb caducitat 13/06/2026 \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-encontres-amb-lescurco-xerrada-ofidica-amb-lherpetoleg-albert-montori-i-lescriptor-albert-maso/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/05/encontres-escurco-e1778667753635.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260606T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260606T203000
DTSTAMP:20260508T110203Z
CREATED:20260507T164649Z
LAST-MODIFIED:20260508T110203Z
UID:72834-1780772400-1780777800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Els Arbres de Tolkien. Xerrada amb l'estudiós tolkiendil Eduardo Segura
DESCRIPTION:Els Arbres de Tolkien\nDissabte 6 de juny a les 19:00h \nAmb l’historiador\, filòleg i filòsof tolkiendil Eduardo Segura \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Per alguna raó que desconec\, sempre m’han atret els arbres enormement. Totes les meves obres estan plenes d’arbres. Suposo que\, de manera una mica ingènua\, m’hauria agradat comunicar-me amb un arbre i esbrinar què sent i com percep les coses.»\n\n  \nJ. R. R. Tolkien era amic dels arbres. Li agradava compartir amb ells llargues estones; s’enfilava per les seves branques\, els dibuixava\, parlava amb ells i àdhuc potser els hi contava històries com les de El Hòbbit o El Senyor dels Anells. Novel·les frondoses en boscos que l’escriptor imaginava i creixien a la Terra Mitjana\, vitals per un ecosistema literari on dissabte 6 de juny ens aventurarem amb l’historiador\, filòleg i filòsof tolkiendil Eduardo Segura\, des d’aquest Rivendell pallarès que és Alins i NaturaLlibres. \n  \n«Aleshores\, les llavors que Yavanna havia sembrat van començar a brotar i a germinar amb rapidesa\, i va aparèixer una multitud de coses que creixien\, grans i petites\, molses i herbes i grans falgueres\, i arbres amb copes coronades de núvols\, com muntanyes vives…»\n  \nLa Terra Mitjana està poblada d’arbres que ens resulten familiars: pins\, roures\, bedolls\, grèvols\, avets… el teix\, el faig\, el làrix\, la moixera de guilla\, el freix… Moltes altres espècies\, però\, han desaparegut ja. Exemplars eminents com Telpérion i Laurelin\, els Dos Arbres de Vàlinor: les seves fulles emetien llum de forma periòdica\, en intervals de set hores\, i servien per mesurar el temps; amb la seva darrera flor i el seu darrer fruit es crearen la Lluna i el Sol\, i d’ells descendeix l’Arbre Blanc de Góndor. Supervivent dels Dies Antics\, només floreix sota el tron d’un rei legítim de debò\, i es marceix quan el govern es corromp. \n  \n«Pels hobbits! Tant de bo sobrevisquin als sarumans i tornin a veure la primavera dels arbres.»\n  \nNo obstant\, els arbres més esbalaïdors de la Terra Mitjana els trobarem a Lothlórien\, on els elfs protegeixen i són protegits pels mellyrn. Especularem quina espècie podria ser aquesta\, similar al faig però amb fulles que no cauen a la tardor: es tornen daurades i durant tot l’hivern canten. \n  \n«no havia tingut mai una consciència tan insospitada i intensa de la textura de l’escorça de l’arbre i tota la vida que hi havia a dins. La fusta\, que sentia dessota la mà\, li delectava\, però no com un llenyataire o un fuster; era el delit de la vida mateixa de l’arbre.»\n  \nEns cuidarem de quedar-nos gaire temps al Bosc Llobregós i al Bosc Vell\, on la presència del mal ha podrit tot el que antany era viu i bell. \n  \n«Als arbres no els agraden els estranys; et vigilen. En general s’acontenten amb això\, mentre hi ha llum\, i no et molesten gaire. De vegades els més hostils deixen caure una branca\, o aixequen una arrel\, o t’atrapen amb una liana. Però de nit les coses poden ser molt inquietants\, segons m’han dit…»\n  \nI amb paciència\, sense cap pressa\, entrarem al Bosc de Fàngorn\, on resideixen els éssers més meravellosament estranys de la mitologia Tolkien: els Ents. Pastors guardians dels boscos amb aspecte arbori\, les seves vides transcorrien len…ta…ment. Viuen in…con…ta…b…l…e…s anys\, tants com els dels arbres que han de cuidar. Parlen un idioma complex\, micèl·lic\, sonor\, lent\, de ll…a…r…g alè. Com els seus pen…sa…m…e…n…t…s. Cap humà l’ha pogut aprendre de soca-rel. \n  \n«un llenguatge encantador\, que requereix molt de temps per dir qualsevol cosa en ell\, ja que mai no diem res\, llevat que valgui la pena el temps que requereix dir-ho…»\n  \nAntítesi de la urgència contemporània\, amb Barbarbrat i amb Eduardo Segura deliberarem pausadament sobre l’èpica vegetal de El Senyor dels Anells. Repassarem episodis sota la perspectiva arbòria\, i revisarem les aliances poètiques i polítiques que mantenim amb  el regne verd\, subordinats com estem a l’oligarquia de la tecnociència\, que J. R. R. Tolkien abominava des de la seva experiència com a soldat a la Primera Guerra Mundial. \n  \n«Creixen lents durant llarg temps\, però son talats ràpidament\, i a menys que paguin peatge amb fruits a les branques\, poc es lamentarà la seva mort. Així ho penso. Tant de bo els arbres poguessin parlar en nom de totes les coses que tenen arrels\, i castigar els qui els fan mal!»\n  \n  \nPreu d’inscripció : 5€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Val de 2€ de descompte en la bibliografia tolkiendil seleccionada \n  \n  \n  \nEDUARDO SEGURA (1967\, Valladolid\, 1967) és llicenciat en Història Moderna (1990) i en Filosofia (2016)\, i es troba finalitzant el seus estudis per al Baccalaureatus en Teologia. Doctor en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada (2001) i màster en Filosofia (2010). Ha publicat\, entre d’altres llibres\, J.R.R. Tolkien\, el mago de las palabras (Casals\, 2002; 7a edició\, 2019)\, i ha traduït i editat Tolkien o la fuerza del mito: la Tierra Media en perspectiva (LibrosLibres\, 2003). És co-editor de Myth and Magic. Art according to the Inklings (Walking Tree Publishers\, 2007). És autor de les Las Crónicas de Narnia\, de C.S. Lewis (Cénlit Edicions\, 2008)\, J.R.R. Tolkien: mitopoeia y mitología. Reflexiones bajo la luz refractada (PortalEditions\, 2008)\, El Señor de los Anillos\, del libro a la pantalla (PortalEditions\, 2012) o Tolkien: historia\, leyenda\, mito (Sapere Aude\, 2022). La seva darrera publicació és Mitokalía\, o la belleza relatada (CEU ediciones\, 2024). El seu treball i els seus dies estan dedicats a l’estudi de la vida i l’obra de J. R. R. Tolkien i els Inklings\, el Moviment d’Oxford\, Chesterton i George MacDonald\, autors a qui ha traduït\, així com alguns estudis d’especialistes de la talla de Thomas A. Shippey\, John Garth o Alison Milbank. Va treballar com a consultor i supervisor a la primera temporada de la sèrie de televisió produïda per Amazon Studios\, The Lord of Rings. The Rings of Power. Ha estat professor i investigador visitant a Marquette University (Wisconsin) i a University of Delaware\, als Estats Units. Des del 2018 és professor titular del Departament de Filologies Anglesa i Alemanya de la Universitat de Granada\, ciutat on viu amb la seva dona i els seus tres fills. \nJOHN RONALD REUEL TOLKIEN (1892\, Bloemfontein – 1973\, Bournemouth) fou escriptor\, poeta\, filòleg i professor universitari\, principalment conegut per ser l’autor de les obres de fantasia El hòbbit\, El Senyor dels Anells i El Silmaríl·lion. Des de ben petit va desenvolupar amor per la natura i per les llengües\, arribant a inventar els seus propis idiomes. En esclatar la primera guerra mundial\, va ser enrolat com a tinent als Lancashire Fusiliers i va combatre a la batalla del Somme\, declarat més endavant com a no apte per al servei degut a caure víctima de la febre de les trinxeres. Casat amb Edith Bratt\, van tenir quatre fills i en part va ser per ells que va escriure El Hòbbit\, conte publicat el 1937. Va tenir tant èxit que l’editor li va demanar una seqüela\, però no seria fins el 1954 que apareixeria el primer volum de la seva obra mestra\, El Senyor dels Anells\, amb una popularitat enorme sorprengué en gran manera a l’autor \n  \n«En realitat sóc un hòbbit\, excepte per la mida. M’agraden els arbres\, els jardins i les granges no mecanitzades; fumo en pipa\, m’agrada el menjar senzill (no refrigerat) i detesto la cuina francesa; m’agraden\, i fins i tot m’atreveixo a posar-me en aquests dies foscos\, les armilles ornades. Tinc predilecció pels bolets (fora del camp); tinc un sentit de l’humor molt elemental (que fins i tot els meus crítics favorables troben avorrit); me’n vaig a dormir tard i m’aixeco tard (quan puc)\, i no viatjo gaire.»\n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Oferta de descompte aplicada a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-els-arbres-de-tolkien-xerrada-amb-lhistoriador-tolkiendil-eduardo-segura/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/05/tolkien-trees-e1778170240937.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260530T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260530T193000
DTSTAMP:20260502T090335Z
CREATED:20260430T163746Z
LAST-MODIFIED:20260502T090335Z
UID:72780-1780164000-1780169400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Afternoon Tea de Literatura victoriana: Natura i aire pur enfront del smog
DESCRIPTION:Afternoon Tea de Literatura victoriana: Natura i aire pur enfront del smog\nDissabte 30 de maig a les 18:00h \nAmb el professor de literatura anglesa David Owen \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Era el millor dels temps\, era el pitjor dels temps\, l’era de la saviesa\, l’era de l’estupidesa\, l’època de la fe\, l’epoca de la incredulitat\, l’hora de la Llum\, l’hora de la Tenebra\, la primavera de l’esperança\, l’hivern de la desesperació\, ho teníem tot davant nostre\, no teníem res davant nostre\, tots aniríem de dret al Cel\, anàvem de dret a l’Infern —en resum\, l’època era tan clavada al present que algunes de les seves autoritats més sorolloses insistien a definir-la\, per a bé o per a mal\, en termes exclusius de comparació superlativa.» CHARLES DICKENS\n\n  \nEren temps difícils\, els del segle XIX —temps com aquests nostres\, com qualssevol altres—: Inglaterra es transformava de nació agrària a primera potència industrial; les ciutats creixien de manera descontrolada\, embolcallades en una boirina cada cop més espesa d’insània i pol·lució\, per engegar una màquina tecnològica que des d’aleshores avança accelerada i sense frens. Malgrat el panorama\, dissabte 30 de maig a NaturaLlibres veurem com l’herba va continuar brotant en l’obra dels escriptors victorians\, mancats com mai de l’aire pur del camp. Una reunió amb el professor de literatura anglesa David Owen que\, com dicta el protocol\, acompanyarem amb un Afternoon Tea típic de l’època. \n«La natura repara els seus estralls\, però no tots. Els arbres arrencats no tornen a arrelar; als turons partits hi queden cicatrius; si hi ha nous plançons\, els arbres no són els mateixos que els antics\, i els turons porten sota el seu verd mantell les marques del temps esgarrat. Per als ulls que han habitat en el passat\, no hi ha cap reparació total.» GEORGE ELIOT\n  \nTot sovint es data l’inici de l’Antropocè a l’era victoriana. És aleshores quan l’espècie humana va començar a destruir de forma dràstica el seu propi entorn\, amb crisis mediambientals històriques com la Gran Pudor —Great Stink— de Londres. Davant un Tàmesi inundat d’aigües residuals\, una de les activitats recreatives més populars era fugir de la ciutat\, agafar el tren i fer-se una escapada al camp o vora el mar. Alguns buscaven la nostàlgia d’un paisatge rural que s’esfumava entre el sutge de les fàbriques; altres cercaven tota mena d’animals\, minerals i plantes . Naturalistes aficionats proliferaven entre la població britànica i dins novel·les com Middlemarch —fet cap mica estrany\, coneguent la dèria de George Eliot per recolectar petxines\, anemones i asteroïdeus a Ilfracombe\, Devon. \n«És un treball dur escriure una novel·la tot el matí\, collir dents de lleó tota la tarda i tornar a escriure a la nit.» ELIZABETH GASKELL\n  \nAquesta mateixa necessitat de verd va posar de moda el paper pintat amb motius florals dins les cases i la creació de jardins urbans\, com el que Elizabeth Gaskell cultivava a Manchester. Una Natura encorsetada\, aquesta\, tan domèstica com la vida familiar que exemplificava la seva estimada Reina. \n«M’agradaria ser a fora\, m’agradaria ser altra vegada petita\, mig salvatge i atrevida\, i lliure… burlant-me de les ofenses\, no embogint per culpa d’elles! […] Estic segura que tornaria a ser la mateixa si estigués entre el bruguerar d’aquells turons… Obre la finestra\, ben oberta\, deixa-la ben oberta!» EMILY BRONTË\n  \nDissabte 30 de maig\, reunirem a clàssics victorians i llegirem textos que podrien haver-se escrit ara\, per com anticipen moltes de les ansietats ecològiques contemporànies. Novel·les que criticaven els desvaris de la primera gran societat industrial\, en un afany de preservar el medi ambient —de forma literària\, almenys—. Amb el professor David Owen discernirem quina idea de la Natura professaven escriptors com les germanes Brontë\, Thomas Hardy\, George Eliot\, Charles Dickens o Elizabeth Gaskell\, atrapats entre el llegat sublim dels precursors romàntics\, el relat evangèlic i Darwin. \n«Quan els animals van entrar a l’Arca per parelles\, podem imaginar que les espècies emparentades devien fer d’amagat molts comentaris les unes sobre les altres i devien estar temptades de pensar que tants éssers alimentant-se d’una mateixa reserva de provisions era excessiu i reduïa les racions…» GEORGE ELIOT\n  \nCom dicta l’etiqueta vuitcentista\, acompanyarem la trobada amb un Afternoon Tea. \nDress code recomanat: sortir de la llibreria amb un llibre victorià de complement sota el braç —amb val de descompte en la compra dels títols seleccionats pel professor David Owen. \n  \n«—Vas dir que les estrelles eren mons\, Tess? \n—Sí\n—Totes\, com el nostre? \n—No ho sé\, però crec que sí. De vegades s’assemblen a les pomes del nostre arbre. La majoria estan esplèndides i sanes\, però algunes surten picades. \n—I el món on vivim nosaltres\, està sa o picat? \n—Picat. \n—Doncs és una llàstima que havent-ne tants no ens hagi tocat la sort d’un altre millor. \n—Sí que ho és\, tens raó.» \nTHOMAS HARDY\n  \n  \n  \nPreu d’inscripció : 10€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Afternoon Tea + Val de 2€ de descompte en els llibres victorians seleccionats pel professor David Owen \n  \n  \n  \nDAVID OWEN és professor de Literatura Anglesa al Departament de Filologia Anglesa i de Germanística de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Imparteix classes al grau i al màster en Estudis Literaris i Culturals Britànics Avançats de la secció de Literatura. La seva docència abasta tots els períodes de la literatura\, des de l’edat mitjana fins a la contemporània\, incloent-hi aspectes com la teoria literària\, així com cursos d’estudi sobre la història i la cultura britànica\, irlandesa i nord-americana. Els seus interessos de recerca se centren principalment en la novel·lística anglesa dels segles XVIII i principis del XIX. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Oferta de descompte amb caducitat 30/05/2026 \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-afternoon-tea-de-literatura-victoriana-natura-i-aire-pur-enfront-del-smog/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/04/literatura-victoriana-e1777566427898.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260523T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260523T193000
DTSTAMP:20260329T083444Z
CREATED:20260319T110519Z
LAST-MODIFIED:20260329T083444Z
UID:72349-1779559200-1779564600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Territori Kent Haruf. Amb la traductora Marta Pera Cucurell
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Territori Kent Haruf\nTertúlia literària amb la participació de la traductora Marta Pera Cucurell \nCompartirem lectura i berenar de La Xurreta Cafè! Amb val de descompte en llibres pels inscrits \nDISSABTE 23 DE MAIG >> 18:00H.  \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Escolta. Ara ets aquí. Aquí és on vius.» \n  \nColorado\, Oest americà. Planes altes batudes pel vent fred de les muntanyes. Un paisatge immens\, monòton\, sense arbres. Carreteres que\, de tant en tant\, travessen ràpid per algun poblet lleig. De primeres\, no semblaria un lloc bonic per viure-hi… Però resulta «punyeterament fantàstic si saps com mirar-t’ho»\, amb la tendresa de Kent Haruf\, autor de novel·les ambientades en el comtat imaginari de Holt\, que dissabte 23 de maig comentarem a NaturaLlibres\, en un #GrupDeLecturaNL amb la traductora Marta Pera Cucurell. \n  \n«No era un país amb una capa llaurable fonda de terra negra amb quaranta polzades de pluja anual i un bon drenatge i boscos de bona fusta a prop —roure americà\, noguera negra— per treure’n llenya i combustible. Aquest país era sorrenc i eixut\, i en bona part era ben pla\, només amb uns quants turons de sorra que s’estenien en direcció nord-est…»\n  \nHolt és un poble perdut al bell mig de les planes altes. Terra eixuta d’hiverns gèlids i estius xafogosos. Hi ha una església\, un hospital\, una ferreteria\, un supermercat\, uns quants restaurants\, un institut\, l’oficina del xèrif\, correus\, serveis socials… una via de tren que creua de punta a punta la localitat… i tot de granges als afores. S’hi conrea blat\, les vaques remuguen i les dones i els homes seuen al porxo\, veint com passa «la preciosa vida ordinària». \n  \n«Viure és avançar obrint-se pas per una mena d’infelicitat\, oi? \nNo ho sé. Abans no ho pensava pas.\nPerò també hi ha coses bones\, va dir la Willa. Hi insisteixo.\nHi ha bons moments breus\, va dir l’Alene. Aquest d’ara n’és un.»\n  \nFill d’una mestra i d’un predicador metodista\, Kent Haruf va créixer en poblets com el de Holt. «Crec que vaig ser més o menys un nen feliç». Fins l’adolescència\, quan el seu llavi lleporí el va transformar en objecte de burla. Anys de solitud i patiment en què\, nogensmenys\, va prendre consciència del dolor aliè. És així com\, havent acabat la universitat\, va marxar a Turquia com a voluntari del Cos de Pau per ensenyar anglès a joves de secundària. Després\, durant la guerra de Vietnam\, es va declarar objector de consciència.  \nLa seva determinació més ferma —des que va llegir Faulkner\, Hemingway i Txèkhov— fou convertir-se en escriptor: la primera novel·la —El vincle més fort— l’hi van publicar quan tenia ja 41 anys; però el veritable reconeixement de crítica i públic se’l va guanyar als 56 anys\, amb Cançó de la plana\, inici d’una trilogia que completaria amb Capvespre i Benedicció. Nosaltres en la nit la va escriure quan sabia que un càncer se l’emportaria aviat. Lloat per escriptors com Ursula K. Le Guin\, sovint se l’equipara a Cormac McCarthy\, Richard Ford\, Jane Smiley o Alice Munro —dissabte 23 maig debatrem si la comparació és o no exagerada… \n  \n«També he tingut una mica de sort\, no et fot\, però me l’he guanyada\, aquesta sort.»\n  \nLa narrativa de Kent Haruf és\, però\, una narrativa de la compassió\, poblada d’ànimes solitàries\, víctimes de les constriccions socials\, del treball\, la pobresa\, la ignorància… les obligacions\, la lleialtat… la violència i la crueltat. Pateixen. Però pateixen recolzant-se els uns amb els altres\, sabent que\, per sobreviure\, necessiten afecte. \n  \n«L’amor és la cosa més important de la vida\, oi? Si teniu amor podeu viure en aquest món d’una manera autèntica\, i si us estimeu podeu veure-hi més enllà de les coses i acceptar el que no enteneu\, i perdonar el que no sabeu i el que no us agrada. L’amor ho és tot.»\n  \nAmb un estil enganyosament senzill\, sense ornaments\, tan auster com el món rural on ubica les històries\, Kent Haruf trigava entre cinc i sis anys en enllestir una novel·la\, que escrivia —literalment— a cegues\, cobrint-se els ulls amb un gorro de llana\, per no distreure’s amb la visió de les paraules.  \nDissabte 23 de maig\, li preguntarem a la Marta Pera Cucurell quin va ser el major repte de la traducció… com va descobrir ella a l’autor… i quin veí de Holt li va robar més el cor: aquells dos vidus\, l’Addie Moore i en Louis Waters\, que dormen junts al llit sense cap altre propòsit que fer-se companyia a les nits… la Betty i en Luther Williams\, que si no fos per l’assistenta social\, la Rose Tyler\, no tindrien mai un plat a taula… en DJ Kephart\, que amb onze anys s’ocupa del seu avi i del jardí de la Mary Wells\, una dona aclaparada perquè el marit treballa a Alaska i l’ha deixat sola amb les dues nenes\, la Dena i l’Emma… o els germans McPherson\, dos grangers matussers d’edat avançada\, que sempre han viscut sols\, fins que un dia decideixen acollir sota el seu sostre a la Victoria Roubideaux\, una menor embarassada a qui la seva mare ha fet fora de casa. \n  \n«Li convé dormir regularment. Vet aquí què li convé. Li convé dormir en un horari regular.\nCom ho saps?\nNo ho sé\, va dir en Harold\, no ho sé del cert. Però pensa en una vedella de dos anys prenyada. No es passa pas tota la nit desperta\, inquieta\, anant d’un cantó a l’altre\, oi?\nQuè t’empatolles?\, va dir en Raymond. Què coi hi té a veure\, això?\nHi vaig començar a pensar l’altre dia. En les semblances entre totes dugues. Totes dugues són joves. Totes dugues viuen al camp i només ens tenen a nosaltres per cuidar-les. Totes dugues pariran per primera vegada. No ho veus?\nEn Raymond es va mirar el seu germà\, esbalaït. Havien arribat a la casa i es van aturar al camí d’entrada solcat de roderes i glaçat\, davant del barri de filat. Collons\, va dir\, és una vaca. M’estàs parlant de vaques.\nNomés era una idea\, re més\, va dir en Harold. Ho he estat rumiant.\nM’estàs dient que la noia és una vaca\, vet aquí.\nNo ho dic pas\, això.\nÉs una noia\, per l’amordedeu. I no pas un coi de vaca. No pots posar les noies i les vaques en una mateixa categoria.\nNomés era una idea\, va dir en Harold. Per què t’emprenyes tant?\nNo em fa gràcia que diguis que és una vedella.\nNo ho he dit pas\, això. No ho diria mai de la vida.\nDoncs a mi m’ho ha semblat. Que ho deies.\nNomés ho he pensat\, i prou\, va dir en Harold. Que no penses mai re\, tu?\nSí. De vegades penso coses.»\n  \nAcompanyarem el #GrupDeLecturaNL d’un berenar literari de La Xurreta Cafè inspirat en Holt i en Kent Haruf. \n  \n«Molt bé\, va dir. Ho veieu? Si sabeu llegir sabeu cuinar. Sempre us podreu fer menjar. Penseu-hi.»\n  \nÉs possible participar en la tertúlia havent-se llegit (o començat) qualsevol dels llibres de l’autor: El vincle més fort\, Balada de Holt\, Cançó de la plana\, Capvespre\, Benedicció o Nosaltres en la nit. \n  \nPreu d’inscripció: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en la novel·la + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) algun dels llibres.\nSi encara no els teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \nMARTA PERA CUCURELL (1959\, Mataró) és traductora literària i poeta. Ha traduït pel·lícules per a la televisió i més d’un centenar d’obres de narrativa i poesia d’autors com Virginia Woolf\, Katherine Mansfield\, Sylvia Plath\, Emily Brontë\, Charlotte Brontë\, Mary Shelley\, Doris Lessing\, Margaret Atwood\, Edith Wharton\, Flannery O’Connor\, Henry James\, Joseph Conrad\, William Faulkner\, Vladimir Nabokov\, Harold Pinter\, Colum McCann\, Franz Kafka\, Peter Handke o Kent Haruf. Ha rebut el Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia 2014 per l’obra Mestre de disfresses de Charles Simic\, el Premi Ciutat de Barcelona de Traducció 2023 per Orlando de Virginia Woolf\, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi Ángel Crespo per la traducció de Cartes a la meva mare de Sylvia Plath. És autora del llibre La quinta essència de la pols\, Premi Recvll de Poesia 2018. \nKENT HARUF (1943-2014) va néixer a Colorado\, als Estats Units\, lloc on ha situat tota la seva narrativa. Llicenciat en arts i literatura per la Universitat de Wesleyan\, Nebraska\, va rebre els guardons que concedeixen l’Associació de Llibreters Mountains & Plains i la Fundació Whiting\, el Premi Wallace Stegner i el John Dos Passos de literatura\, així com una menció de la Fundació PEN/Hemingway i les distincions que atorguen Los Angeles Times i The New Yorker. També va ser finalista del National Book Award. Va morir el novembre del 2014\, just després d’acabar Nosaltres en la nit. És autor d’El vincle més fort\, Balada de Holt i de la Trilogia de Holt (Cançó de la plana\, Capvespre i Benedicció)\, que li va valdre el reconeixement unànime dels lectors i la crítica literària gràcies a una prosa plàcida i senzilla\, amb què explora les emocions i les relacions humanes d’una petita comunitat rural.  \n  \n  \n*Val de descompte amb caducitat 23/05/2026 \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-territori-kent-haruf-amb-la-traductora-marta-pera-cucurell/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/03/haruf-e1773917762871.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260521T183000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260521T200000
DTSTAMP:20260508T115418Z
CREATED:20260307T161745Z
LAST-MODIFIED:20260508T115418Z
UID:72051-1779388200-1779393600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Cicle de Lectura Lenta amb Vanesa Freixa: Trenes d'herba dolça
DESCRIPTION:Cicle de Lectura Lenta: Trenes d’herba dolça\, de Robin Wall Kimmerer\nDijous 9 d’abril\, dimecres 22 d’abril\, dijous 7 de maig i dijous 21 de maig a les 18:30h \nAmb l’activista i escriptora Vanesa Freixa \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«La mateixa terra que ens nodreix és sacrificada per alimentar la injustícia.» ROBIN WALL KIMMERER\n\n  \nLa lentitud és anticapitalista.\nLa lentitud és revolucionària.\nLa lentitud és posar la vida al centre. \nAquest és el convenciment del Cicle de Lectura Lenta de NaturaLlibres\, un espai de raonament pausat per aturar-se\, amb un llibre i en comunitat\, a pensar. Coordinat per l’escriptora i activista Vanesa Freixa. \nPerquè llegir —llegir fondament— és lent.\nReflexionar és lent.\nDeliberar és lent.\nEl canvi és lent. \n  \nQUÈ ÉS EL CICLE DE LECTURA LENTA? \n\nUn espai per crear i compartir pensament a partir d’una lectura en comú.\nQue encetarem amb Trenes d’herba dolça\, de Robin Wall Kimmerer.\nEn sessions de treball conduïdes per l’escriptora Vanesa Freixa.\n\nCOM FUNCIONA EL GRUP DE LECTURA LENTA? \n\nRecorrerem el llibre juntes i a trams\, en quatre sessions: dijous 9 d’abril\, dimecres 22 d’abril\, dijous 7 de maig i dijous 21 de maig.\nDividirem Trenes d’herba dolça en quatre parts\, que comentarem en profunditat a cada una de les quatre sessions corresponents\nLes persones inscrites hauran d’haver-se llegit (o almenys haver començat) el text de la sessió per participar-hi\nSeran grups de pensament i debat reduïts (màxim 10 persones)\, a fi de facilitar la participació i convergència d’idees\nPreu d’inscripció: 6€/sessió o 20€ el cicle complet (inclou val de 2€ de descompte en llibres)*\n\n  \n«Trenes d’herba dolça és\, per jo\, un llibre capital. Un dels que m’ha fet prendre més consciència del nostre lloc en el món\, del sentit del coneixement tradicional traspassat de generació en generació\, de la importància de teixir vincles forts amb la natura que som.» VANESA FREIXA\n  \nSINOPSI DEL LLIBRE \nCom a botànica\, Robin Wall Kimmerer es formula preguntes sobre la natura amb les eines de la ciència. Com a membre de la nació de ciutadans potawatomi\, considera que les plantes i els animals són els mestres més ancians que tenim a l’abast\, malgrat haguem oblidat com escoltar les seves veus. A Trenes d’herba dolça\, Kimmerer uneix aquestes dues branques del coneixement —pensament científic i saviesa indígena— per demostrar com d’indispensable és per a l’existència de tots la nostra relació recíproca amb la resta del món viu. Una relació trenada per la generositat de la Terra i la gratitud mútua entre tots els seus éssers. \n  \nSESSIÓ 1 — Dijous 9 d’abril: Plantar herba sagrada \nComentarem: Fins al capítol Hammamelis inclòs \n  \n«Però quan el menjar no prové d’una bandada d’oques del cel\, quan un no sent les plomes refredant-se entre les mans i no sap que una vida s’ha entregat per la seva\, quan no hi ha gratitud a canvi\, aquest aliment no satisfà.»\n  \nSESSIÓ 2 — Dimecres 22 d’abril: Ocupar-se de l’herba sagrada  \nComentarem: Del capítol La tasca d’una mare fins al capítol Mishkos inclòs \n  \n«Se’ls hi havia inculcat la noció de que la millor manera de protegir una espècie en perill era deixar-la a la seva sort i mantenir-la fora de l’abast dels humans. En canvi\, aquelles praderies ens estaven dient que per a l’herba sagrada els éssers humans som part del sistema\, i una part essencial.»\n  \nSESSIÓ 3 — Dijous 7 de maig: Recollir herba sagrada  \nComentarem: Del capítol Nació de l’Auró fins al capítol Fer arrels \n  \n«Ser naturalitzat implica viure com si aquesta fos la terra que et dóna de menjar\, com si aquests fossin els rierols dels que beus\, com si formessin part del teu cos i alimentessin el teu esperit. Que és aquí on lliuraràs els teus dons i coneixeràs les teves responsabilitats. Ser naturalitzat suposa viure com si el futur dels teus fills importés\, cuidar de la terra com si les nostres vides i les vides de tots els nostres parents depenguessin d’això. Perquè en realitat és així.»\n  \nSESSIÓ 4 — Dijous 21 de maig: Trenar herba sagrada \nComentarem: Del capítol Umbilicària fins al final \n  \n«Va comprendre que crear una llar implicava alguna cosa més que construir una casa o plantar una pomera. Que era necessari realitzar un procés de sanació\, tant per a mi com per a la terra.»\n  \n  \nPreu d’inscripció : 6€/sessió o 20€ el cicle complet*\nInclou: Participació a la tertúlia + Val de 2€ de descompte en llibres \n  \n  \n  \nVANESA FREIXA és autora del llibre Ruralisme (Ara Llibres i Errata Naturae) entre d’altres textos on\, partint de la seva experiència personal i professional\, reflexiona amb mirada crítica sobre qüestions socials\, ambientals i culturals\, partint de la lectura i l’escriptura com espai d’inspiració per a impulsar el pensament i l’acció. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Oferta de descompte aplicable el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \nEl bonus del cicle complet no tindrà dret a devolucions parcials en cas de no assistir a algunes de les sessions per causes al·lienes a NaturaLlibres. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-cicle-de-lectura-lenta-amb-vanesa-freixa-trenes-dherba-dolca/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/03/GLL-e1772900235612.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260516T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260516T193000
DTSTAMP:20260422T100548Z
CREATED:20260417T110152Z
LAST-MODIFIED:20260422T100548Z
UID:72687-1778954400-1778959800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Bocafoscant de contes i música: Els animals de Kafka. Amb Joan Ferrarons i amb Lluc i Joan Casares
DESCRIPTION:Bocafoscant de contes i música: Els animals de Kafka\nXerrada i lectura amb l’investigador i traductor Joan Ferrarons i Llagostera  \nI amb el blues kafkià de Lluc i Joan Casares \nDissabte 16 de maig a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Una gàbia va anar a buscar un ocell.»\n\n  \nFranz Kafka era un ocell; una graula (Corvus frugilegus)\, més concretament\, que és el significat del seu cognom en txec. Es sentia un ocell\, no obstant\, fracassat\, impossibilitat per a volar; un còrvid engabiat entre les reixes de l’existència pròpia\, que buscava una sortida en el cra-cra de l’escriptura. Amb aquest patiment\, l’autor de La transformació va covar una obra única\, hàbitat de nombrosos animals més enllà dels escarabats. Una fauna kafkiana que dissabte 16 de maig examinarem a NaturaLlibres\, en un Bocafoscant de contes i música amb l’investigador i traductor Joan Ferrarons i Llagostera i amb el blues de Lluc i Joan Casares\, al saxo i a la bateria. \n«Jo no escric literatura: soc literatura.»\n  \nFrank Kafka era un ocell i era un gos i un xacal i un voltor i un mico i una rata i un talp… i tots i cada un del centenar d’animals que protagonitzen molts dels seus relats\, aforismes i cartes; entre ells\, el cavall d’Alexandre el Gran transformat en advocat o un coleòpter aterrat en recordar que la nit anterior era un ésser humà. \n«Un matí que en Gregor Samsa es va despertar d’uns somnis agitats\, es va trobar al llit transformat en un insecte monstruós.»\n  \nCriatures indefinides\, híbrides\, a mig camí entre l’home i l’animal\, que pensen i parlen i pateixen les mateixes ambicions i angoixes de la nostra espècie: l’alienació\, la desemparança i el desencant\, la tensió entre l’individu i la societat\, la tirania i la precarietat existencial\, el qüestionament de l’art i la sempre eixorca llibertat… \n«L’animal li pren el fuet a l’amo i l’animal es fustiga a si mateix per convertir-se en amo.»\n  \nDissabte 16 de maig\, amb Joan Ferrarons tractarem d’esbrinar què saben i què volen dir-nos els animals de Franz Kafka. Llegirem alguns relats i repassarem la biografia de l’autor per veure quins trets comparteix amb el mico d’Informe per a una acadèmia\, amb el talp d’Un mestre rural o amb la ratolina Josefina\, conscients que l’escriptor tenia aversió a les interpretacions. \n«Tot el coneixement\, la totalitat de preguntes i respostes es troba en el gos.»\n  \nNovel·les i relats que Kafka escrivia durant la nit\, després d’una jornada laboral que complia en una companyia d’assegurances amb tanta diligència com desgrat. Jove fatídic però també vitalista\, que xalava nedant al Moldava\, donant llargues passejades a l’aire lliure\, apassionat per la jardineria\, que cultivava endemés les seves pròpies verdures… \n«El nostre món no és sinó un mal humor de Déu\, un mal dia.»\n  \nDivertit\, enamorat\, sensible\, bondadós\, amb una fonda empatia cap als més vulnerables i dèbils; per això es va fer vegetarià… per acabar d’irritar al seu pare/tirà. \n«Si hom fos un indi\, sempre a punt\, i sobre el cavall galopant\, vinclant-se en l’aire\, sempre vibrant damunt el terra retrunyent…»\n  \nFrank Kafka es sentia\, en definitiva\, un bitxo estrany\, espantat com ho estaria una cuca per les trepitjades de la vida. Dissabte 16 de maig\, el sotjarem a través dels seus escrits més animals\, en un Bocafoscant de contes musicat pel blues kafkià de Lluc Casares al saxo i Joan Casares a la bateria. \n  \n  \nPreu d’inscripció al Bocafoscant de neu: 7€\nInclou: Assistència a la xerrada + Concert kafkià + Val de 2€ de descompte en la compra dels llibres de Frank Kafka \n  \n  \n«Comença d’una vegada a ser qui ets\, enlloc de calcular qui seràs.»\n  \n  \nJOAN FERRARONS I LLAGOSTERA és filòsof de formació\, docent universitari\, investigador en l’àmbit dels estudis interculturals i traductor d’autors com Hermann Hesse\, Friedrich Nietzsche\, Siegfried Lenz\, Bertha von Suttner\, Lutz Seiler\, Frédéric Gros o Franz Kafka\, de qui ha traduït Carta al pare\, el recull de relats Paràboles i paradoxes\, El castell (Premi de Traducció Montserrat Franquesa 2020) i El procés. Una altra fita a destacar és la seva versió d’A passes cegues per la terra de Leib Ròkhman\, la primera novel·la traduïda directament de l’ídix al català. Amant i estudiós del folklore i la literatura oral\, és membre del Grup d’Estudis Etnopoètics de l’IEC. \nLLUC CASARES i JOAN CASARES són germans i toquen junts des de que tenen memòria. Amb un entorn familiar molt predisposat —el seu pare\, Pau\, també és músic de jazz—\, la música simplement ha estat part intrínseca de les seves vides. Tots dos han estudiat a conservatoris d’Amsterdam i a centres de prestigi nord-americans com son la Juilliard School de Nova York o el Temple University de Filadèlfia. Han participat en innumerables projectes junts\, han fet centenars de concerts junts\, han gravat més de vint discs cadascú —una desena com a líders dels seus projectes— i co-lideren el segell discogràfic The Changes amb més de cinc anys de recorregut. \n\n\n\n\n\n\n  \n  \n  \n*Val de descompte amb caducitat 16/05/26. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-bocafoscant-de-contes-i-musica-els-animals-de-kafka-amb-joan-ferrarons-i-amb-lluc-i-joan-casares/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/04/kafka2.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260502T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260502T193000
DTSTAMP:20260407T181019Z
CREATED:20260403T093217Z
LAST-MODIFIED:20260407T181019Z
UID:72568-1777744800-1777750200@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Jacint Verdaguer: A l'encalç de camins no fressats. Conversa i concert verdaguerià
DESCRIPTION:Jacint Verdaguer: A l’encalç de camins no fressats\nDissabte 2 de maig a les 18:00h \nConversa amb els especialistes verdaguerians Roser Carol\, Bernat Gasull i Àlvar Valls \nI amb verdaguerada musical de Neus Borrell i Miquel Joan \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Lo que un segle bastí l’altre ho aterra\,\nmes resta sempre el monument de Déu;\ni la tempesta\, el torb\, l’odi i la guerra\nal Canigó no el tiraran a terra\,\nno esbrancaran l’altívol Pirineu.»\n\n  \nAmb Jacint Verdaguer passa igual que amb el Pirineu\, que mai s’acaba: noves llums\, encontres i emocions surten contínuament al pas\, en cada cruïlla de la serralada i en la documentació abismal que el mossèn excursionista va deixar enrere\, obsessionant a estudiosos i artistes fins els nostres dies. Dissabte 2 de maig a NaturaLlibres\, anirem a l’encalç del poeta alpinista per descobrir vessants mai abans trepitjades\, amb els especialistes en la seva vida i obra Bernat Gasull\, Àlvar Valls i Roser Carol… amb concert verdaguerià de Neus Borrell i Miquel Joan… amb els llibres Balaig\, Tota la terra que el meu cor estima\, Entre l’infern i la glòria\, Verdaguer dia a dia i Bibliografia general de Jacint Verdaguer (1864-2023)… i amb la col·laboració de la Fundació Jacint Verdaguer. \n  \n«Torní a escalar la muntanya de Canigó\, muntí a Puigmal i a Puig Peric\, visití els estanys de Noedes i de Carlit\, les ruïnes de Mirmanda\, i me n’aní amb lo cor ple d’afecte i amb lo cap ple d’idees.»\n  \nJacint Verdaguer és dels escriptors catalans que més dèries desperta\, i dissabte 2 de maig en tindrem bona prova a NaturaLlibres: \nFa vint-i-cinc anys\, Bernat Gasull es va entestar en esbrinar quins cims i cimals del Pirineu i voltants havia assolit el capellà\, per on hi havia pujat\, quin guia el va acompanyar\, amb quins altres excursionistes i amb quins ocells es va creuar\, els lliris blaus que floriven quan hi va passar… i potser el més important: què carai va motivar en ell aquesta fal·lera d’alçària. Una llista de pics exhaustiva que Gasull continua elaborant\, recorrent camins ja perduts o barrats —ai las!—\, i consultant documents\, esborranys\, correspondència… i dietaris del poeta\, alguns d’ells inèdits\, publicats per primer cop al llibre Balaig. A l’encalç de les passes de Jacint Verdaguer pel Canigó (1879-1883). \n  \n«Un caçaire d’ous m’acaba de contar que al cim de Canigó hi ha una anella de ferro on Noè estacà la barca\, al baixar de nivell l’aigua del diluvi.»\n  \nVerdaguer tenia 35 anys quan es va enfilar per primer cop al puig de Balaig\, el cim més alt del Canigó\, amb 2.784 metres. Una cota prou apreciable perquè se t’aparegui allà dalt una reina fada amb inspiració per sobrevolar la serralada pirinenca en un poema èpic. \n  \n«Volant als cingles de Montsent\, li ensenya\nles cascades bellíssimes de Gerri\,\ni en Cabdella\, en Espot i Biciberri\nconstel·lacions d’estanys d’atzur verd:\nles tres valls de Pallars\, que la calitja\nde boirina amb son ròssec emmantella\,\nli semblen solcs que gegantina rella\na les tres branques del Noguera ha obert.»\n  \nEls anys més feliços d’en Cinto varen ser aquests del Pirineu i del Canigó\, previs al calvari que després patiria. Una biografia\, la seva\, entre l’infern i la glòria que Àlvar Valls va novel·lar i que ningú coneix tan bé com ell i la Roser Carol\, co-autors d’una cronologia on van recollir 4.820 dies entre el naixement i la mort de Jacint Verdaguer (1845-1902). Així és com van descobrir un Verdaguer adolescent enamorat de les noies\, un poeta celebèrrim\, un viatger transcontinental\, un pioner del muntanyisme\, un rebel piadós que es va enfrontar al bisbe i al marqués per assistir al lumpen indefens\, un místic difamat que volien passar per boig\, un artista preocupat pel seu llegat —que guardava en una maleta sota el seu llit de malalt—\, un folklorista esdevingut llegenda\, amb enigmes que continuarem tractant de resoldre dissabte 2 de maig a NaturaLlibres. \n«Tot és fullaraca en l’home: tot és fems i cucs.»\n  \nAcompanyarem la verdaguerada amb concert de Neus Borrell i Miquel Joan\, que han musicat la poesia de Jacint Verdaguer en alguns dels seus treballs. \n  \n  \nPreu d’inscripció : 7€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Concert verdaguerià + Val de 2€ de descompte en els llibres Balaig\, Tota la terra que el meu cor estima\, Entre l’infern i la glòria\, Verdaguer dia a dia i/o Bibliografia general de Jacint Verdaguer (1864-2023) \n  \n  \n  \nROSER CAROL I ROMAN (1964\, la Bisbal d’Empordà) és filòloga per la UAB\, professora de català i correctora de textos. Forma part de la plantilla de correctors externs de les publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans i és assessora lingüística de la revista Serra d’Or i de diverses editorials. Ha exercit com a professora i examinadora del Consorci per a la Normalització Lingüística i de l’Escola d’Administració Pública\, i ha impartit conferències\, cursos i cicles dins el programa «Conèixer Catalunya» de la Generalitat\, entre els quals alguns sobre la vida i l’obra de Jacint Verdaguer (1995). És co-autora junt a Àlvar Valls de Verdaguer dia a dia i Bibliografia general de Jacint Verdaguer (1864-2023). \nBERNAT GASULL I ROIG (1971\, Barcelona) és biòleg de formació i afeccionat al muntanyisme\, a la natura i als viatges. Ha publicat els llibres Maleïda (Verdaguer Edicions\, 2015)\, Les ascensions de Verdaguer al Pirineu (Cossetània\, 2008)\, la novel·la L’hotel de l’Univers (Voliana\, 2019)\, la novel·la gràfica sobre Verdaguer Tota la terra que el meu cos estima (Simbol\, 2025)\, amb il·lustracions de Toni Térmens\, i el darrer Balaig. A l’encalç de les passes de Jacint Verdaguer pel Canigó (1879-1883) (Verdaguer Edicions\, 2025). Ha fet diversos articles\, conferències i caminades divulgatives sobre la relació de Verdaguer amb l’alta muntanya pirinenca i ha participat en l’assessorament històric i el guió de les pel·lícules Maleïda 1882 i Canigó 1883. \nÀLVAR VALLS I OLIVA (1947\, Barcelona) és professor de català\, corrector de textos i escriptor. Forma part de la plantilla de correctors externs de les publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans i és assessor lingüístic de la revista Serra d’Or. Va ser comissari de l’exposició «Verdaguer pels camins d’Andorra» (2002). Entre les seves publicacions destaca l’estudi toponímic Pirineu de Verdaguer: Els noms de lloc del poema ‘Canigó’ (2013)\, diversos articles divulgatius de temàtica verdagueriana i la noveŀla Entre l’infern i la glòria (2020)\, biogràfica de Jacint Verdaguer\, que va rebre el premi Crexells. És co-autor junt a Roser Carol de Verdaguer dia a dia i Bibliografia general de Jacint Verdaguer (1864-2023). \n  \n  \n  \n  \nVerdaguerada organitzada en col·laboració amb \n \n  \n  \n*Oferta de descompte aplicada per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-jacint-verdaguer-a-lencalc-de-camins-no-fressats-conversa-i-concert-verdagueria/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/04/balaig-e1775208793119.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260425T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260425T193000
DTSTAMP:20260328T091245Z
CREATED:20260327T172444Z
LAST-MODIFIED:20260328T091245Z
UID:72482-1777140000-1777145400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Històries d'una fascinació: Dels cims... al subsòl. Amb Jordi Quera\, Cesc Capdevila i Montserrat Ubach
DESCRIPTION:Històries d’una fascinació: Dels cims… al subsòl\nDissabte 25 d’abril a les 18:00h \nCol·loqui amb l’alpinista i vice-president de Mountain Wilderness\, Jordi Quera; el guia  impulsor de la ruta Ramat de Camins\, Cesc Capdevila\, l’espeleòloga Montserrat Ubach…  \nI amb els llibres de Robert Macfarlane \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Ai\, la ment… La ment té muntanyes…»\n\n  \nLa fascinació és un estat mental que va de les muntanyes més altes als mons subterranis… passa per camins rals\, es desborda en torrents d’aigua… i determina el tipus de relació que l’ésser humà estableix amb l’entorn. Un paisatge fet d’històries que l’escriptor Robert Macfarlane escolta en llibres com Les muntanyes de la ment\, Las viejas sendas\, Sota terra i\, el darrer\, Són vius els rius? Dissabte 25 d’abril\, l’autor no hi serà a NaturaLlibres —llàstima!—\, però explorarem la seva obra amb bons especialistes en fascinacions: l’alpinista i vice-president de Mountain Wilderness\, Jordi Quera; el guia  impulsor de la ruta Ramat de Camins\, Cesc Capdevila\, i l’espeleòloga Montserrat Ubach. \n«Només parlem amb nosaltres mateixos\, no parlem amb els rius\, no escoltem ni el vent ni els estels. Hem trencat la gran conversa.» \n  \nLa fascinació per l’alta muntanya va arribar tard. No era un lloc de delit\, abans; era una mole de por on només s’hi podien acuitar desgràcies\, bèsties ferotges\, dracs\, bruixes i dimonis\, tempestes salvatges i horrors varis. Allaus fatals podien ser provocades per un suau aleteig d’ocell o per l’esternut més lleu. D’afegitó\, en aquelles excrescències de roca i gel no s’hi podia cultivar ni trumfes ni res. \nVa ser a mitjans del segle XIX que s’hi començaria a conrear coneixement: l’interès científic pels accidents geològics i els fenòmens naturals va donar pas a una atracció irracional que continua a dia d’avui i que cap tractat podrà explicar mai\, immortalitzada per intel·lectuals\, poetes i artistes igualment fascinats pels cims elevats: des de Goethe\, Wordsworth\, Ruskin\, Shelley… a Maurice Herzog\, que va haver de dictar la seva aventura a l’Annapurna des de l’hospital\, al llit\, perquè va patir una congelació i ja no li quedaven dits. \n«Els que pugen als cims de les muntanyes estan mig enamorats de si mateixos\, i mig enamorats de l’oblit.»\n  \nAmb Les muntanyes de la ment i Jordi Quera pensarem com experimentar allò sublim\, tenint present l’actual massificació dels cims. I mirarem si aquest sentiment d’èxtasi pot sorgir a cotes més baixes\, recorrent sendes antigues com les que uneixen pobles i valls del Pallars\, que tant ha trepitjat en Cesc Capdevila com a guia del Ramat de Camins. \n«Los caminos conectan; esta es su principal misión y su razón de ser. Relacionan unos lugares con otros en el sentido literal de la palabra y\, por extensión\, relacionan a las personas.» \n  \nCamins que necessiten caminar\, que es fan amb les petjades de tots els peus i peülles que hi han passat abans.\, deixant també àmplia traça en la literatura\, amb llibres com Las viejas sendas de Robert Macfarlane\, transitat de passejants i reflexions sobre la forma de desplaçar-se\, mirar i sentir el paisatge. \n«Tendríamos que inventar un término para referirnos a esos lugares en los que se experimenta la ‘transición’ desde los paisajes conocidos […] al otro mundo…»\n  \nQue sota els nostres peus hi ha un món fascinant ho sap prou bé Montserrat Ubach. Tant és així que el 1963\, sent encara una nena\, va descobrir la sima més profunda explorada fins aleshores a Catalunya —i que ara porta el seu nom—. Dissabte 25 d’abril ens descobrirà com de meravellós és per ella endinsar-se allà abaix\, la bellesa inesperada que serven els intestins del planeta\, de la que parla Robert Macfarlane a Sota terra: forats on els físics hi busquen l’origen de l’univers\, rius sense estrelles\, xarxes fúngiques subterrànies que comuniquen les plantes… la claustrofòbia de catacumbes on es refugien de la guerra a Ucraïna\, magatzems de residus nuclears… enterraments neandertals\, pintures rupestres\, mites i llegendes. \n«El que suggereixen totes aquestes narracions és una cosa aparentment paradoxal: que l’obscuritat podria ser un mitjà de visió\, i que descendir podria ser un moviment cap a la revelació i no pas cap a l’ocultació.»\n  \nI fluint per muntanyes\, camins i subsòl… els rius. Rius fluint inclús dins el nostre propi cos. Rius fluint per les pàgines del darrer llibre de Robert Macfarlane\, Són vius els rius? Rius que —contradient Isaac Newton— no són “matèria bruta inanimada”\, ni recursos líquids a disposició humana. Són presències vives i fascinants que s’haurien de tornar a idolatrar per damunt del capital. Són conciutadans amenaçats pels daltabaixos climàtics\, la contaminació\, la proliferació de preses i les esculleres del pensament racional. Enfront projectes com la mineria de wolframi que afectaria al benestar del Noguera Pallaresa\, brolla l’activisme d’associacions com Mountain Wilderness —que coneixerem amb Jordi Quera\, el seu vice-president— i exemples esperançadors com el del Mutehekau Shipu\, un riu del Quebec reconegut jurídicament com entitat viva amb dret a fluir caudalós i net. \n  \n«—Heu de parar atenció al riu\, Robert. El que importa és despertar no pas la consciència\, sinó el cor. Abans que tu parlis del riu\, serà el riu qui et parlarà a tu.»\n  \n  \nPreu d’inscripció : 5€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Val de 2€ de descompte en els llibres de Robert Macfarlane \n  \n  \n  \nROBERT MARCFARLANE (Halam\, 1976) és un dels principals exponents de la literatura sobre la natura\, els paisatges i les persones que els habiten. Entre els seus llibres destaquen: Mountains of the Mind\, The Old Ways: A Journey On Foot\, Underland: A Deep Time Journey\, The Wild Places\, Landmarks\, The Lost Words: A Spell Book i l’últim Is a River Alive? La seva obra ha estat traduïda a més de trenta idiomes\, ha guanyat premis a tot el món i ha estat àmpliament adaptada al cinema\, la televisió\, la ràdio\, el teatre i la música. També ha escrit òperes\, peces teatrals i pel·lícules. Ha col·laborat estretament amb artistes com Olafur Eliasson\, Stanley Donwood o Jackie Morris. \nJORDI QUERA és alpinista\, escalador\, espeleòleg i esquiador. Té una llarga trajectòria en l’entorn excursionista de Catalunya per tradició —llibreria Quera— i per vocació\, tant en el vessant cultural –ha escrit deu llibres de temàtica excursionista i centenars d’articles\, ha estat editor\, promotor i membre de diversos projectes com documentals\, xerrades\, formació\, etc.– com en el vessant associatiu\, ja que ha estat membre directiu de diverses entitats (FOCIR\, FEEC\, CEC\, CEG\, EC\, GEDE…). Des de principis del segle XXI ha estat molt vinculat al projecte de Mountain Wilderness i va ser Secretari General Internacional\, President de Mountain Wilderness de Catalunya durant 14 anys\, actual vice-president i Garant Internacional. \nCESC CAPDEVILA és guia intèrpret i de muntanya a l’Alt Pirineu. Especialitzat en ornitologia i en la brama del cérvol\, viu a Tornafort i gestiona la ruta de senderisme Ramat de Camins. Coordinador dels Festivals de Senderisme dels Pirineus\, fa de professor als futurs guies de muntanya a l’Institut de la Pobla de Segur i està implicat en diverses col·laboracions voluntàries: entre d’altres\, és soci fundador de l’Associació de Guies Intèrprets del Parc Natural de l’Alt Pirineu\, soci de l’Associació de Guies Interpretadors del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i membre de l’Associació Camí Vell del Pallars Sobirà. \nMONTSERRAT UBACH és espeleòloga\, llicenciada en Filosofia i Lletres (Psicologia) per la Universitat de Barcelona i periodista especialitzada en naturalesa. Amb cinc dècades d’activitat espeleològica al darrera\, ha organitzant i participat en campanyes arreu dels cinc continents i explorat grans cavitats sub-glacials\, volcàniques i tropicals. Fundadora de Sarawak-Exploracions i Geografia i de l’Institut Català d’Espeleologia i Ciències del Karst (ICEK). Alumna del primatòleg Dr. Jordi Sabater\, és autora de documentals i articles periodístics relacionats amb natura\, fauna i\, en especial\, petits primats. Fundadora de Darwin. Organització Internacional per a la Preservació de Titís i Tamarins i directora del Centre d’Adopció\, Recuperació i Conservació\, que acull titís i tamarins abandonats o decomissats. Posseeix diverses distincions honorífiques per la seva tasca a la defensa dels drets dels animals. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Oferta de descompte aplicada a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-histories-de-la-fascinacio-dels-cims-al-subsol-amb-jordi-quera-cesc-capdevila-i-montserrat-ubach/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/03/macfarlane.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260418T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260418T193000
DTSTAMP:20260228T090624Z
CREATED:20260219T184530Z
LAST-MODIFIED:20260228T090624Z
UID:71901-1776535200-1776540600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Zorba el grec. Tertúlia i menú literari. Amb la traductora Selma Ancira
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Zorba el grec\, de Nikos Kazantzakis\nTertúlia literària amb la traductora Selma Ancira \nMenú-degustació grec a càrrec de la cuinera Giannoula Mitsinikou \nDissabte 18 d’abril a les 18:00H  \niiii \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«¿Cuándo se abrirán los oídos del mundo\, patrón? ¿Cuándo se abrirán nuestros ojos para ver? ¿Cuándo se abrirán nuestros brazos? ¿Cuándo nos abrazaremos todos: piedras\, flores\, lluvia y seres humanos? ¿Qué dices tú\, patrón? ¿Qué dicen los libros?» \n  \nConvindria tenir sempre algú a prop que et recordés les meravelles del món. Una persona que cada matí mirés sortir el sol com si fos el primer cop. Que tremolés amb les estrelles sense por a la negror ni a la mort. Algú que no fes de l’existència un problema filosòfic\, sinó gaudi. I\, si pot ser\, que a més balli com un boig el sirtaki. Convindria tenir sempre a la vora Zorba el griego (Vida y andanzas de Alexis Zorba)\, la novel·la de Nikos Kazantzakis que dissabte 18 d’abril comentarem al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres amb la traductora Selma Ancira. \n«Miraba a Zorba a la luz de la luna y me maravillaba con cuánta gallardía y simplicidad se avenía al mundo\, cómo el alma y el cuerpo eran una sola cosa\, y todo\, mujeres\, pan\, mente\, sueño\, armonizaban de inmediato con su carne y\, felizmente\, se transformaban en Zorba. Nunca había visto una concordia tan amistosa entre hombre y universo.»\n  \nZorba va ser un personatge real: un home senzill de poble que l’escriptor Nikos Kazantzakis va conèixer l’any 1917 al Mont Atos. Junts van emprendre un negoci miner que donaria com a resultat un catastròfic fracàs empresarial… i una amistat immortal. A banda del llibre més sonat de l’autor: Βίος και Πολιτεία του Αλέξη Ζορμπά. \n«Si quisiera elegir entre las personas que han dejado las huellas más hondas en mi alma\, tal vez destacaría a tres o cuatro: Homero\, Bergson\, Nietzsche y Zorba. El primero fue para mí el ojo sereno y fulgurante como el disco del sol que todo lo ilumina con brillo redentor; Bergson me alivió de las insondables angustias filosóficas que atormentaron mi primera juventud; Nietzsche me enriqueció con otras angustias y me enseñó a transmutar la desdicha\, la amargura y la incertidumbre en orgullo; y Zorba me enseñó a amar la vida y a no temer la muerte.»\n  \nZorba és un bon home\, amant dels plaers a l’abast\, del menjar\, de les dones\, del mar… Un ésser tel·lúric\, de personalitat fogosa i avassallant\, que segueix unit per un cordó umbilical a la seva mare\, la Terra. Forma part del món natural\, viu el goig de l’aquí i l’ara sense reflexionar. Portador d’una saviesa ancestral\, quan no troba les paraules acaricia el santouri i balla\, mogut per la follia i la felicitat. \n«No pensaba en nada. […] Oía los movimientos acompasados de la tierra\, y los rumores\, y los crujidos\, y la lluvia caer\, y a las semillas hincharse. Sentía cielo y tierra ayuntarse como en los primeros días del mundo […] Era feliz y lo sabía. Mientras vivimos la felicidad\, difícilmente la percibimos; sólo cuando ha pasado y miramos atrás\, de pronto entendemos —y a veces con estupor— lo felices que éramos. Sin embargo yo\, en esa playa cretense vivía la felicidad y\, al mismo tiempo\, sentía que era feliz.»\n  \nLa seva és una ànima lliure\, no reprimida per l’intel·lecte\, com li ocorre a l’escriptor Nikos Kazantzakis\, un idealista angoixat per la condició humana. Un comunista místic que mai va abandonar la fe cristiana però va ser excomunicat per l’Església Ortodoxa… \n«No\, no creo en nada. Si creyera en el ser humano\, creería también en Dios\, y creería en el diablo; y eso es un tremendo berenjenal.»\n  \nUn home ple de preguntes sense resposta\, que pensa la vida en lloc d’experimentar-la en carn pròpia. \n«Mi contacto con los seres humanos había acabado en monólogo interior. Había caído tan bajo\, que si hubiese podido elegir entre enamorarme de una mujer o leer un buen libro sobre el amor\, habría elegido el libro.»\n  \nDissabte 18 d’abril\, repassarem el llegat d’un autor que no va guanyar el Premi Nobel de Literatura per un vot. Amb una obra que flaira a romaní\, sajolida i sàlvia\, escrita en bona part al Mediterrani. Amb Selma Ancita coneixerem com era la Creta on Kazantzakis va néixer\, dins l’Imperi otomà\, enmig d’una violència salvatge entre turcs i cristians\, i que fou ocupada per l’Alemanya nazi més endavant. \n«Yo he hecho cosas por la patria\, patrón\, que te pondrían la piel de gallina; maté\, robé\, quemé aldeas\, deshonré mujeres\, exterminé familias enteras… ¿Por qué? Porque\, ya ves tú\, eran búlgaros\, turcos. […] Después entré en razón\, ahora miro a las personas y digo: éste es un buen hombre\, aquél es malo. […] Y cuanto más viejo me hago\, lo juro por el pan que como\, creo que comienzo a no querer saber ni eso. ¡Qué más da que sea bueno o malo! A todos los compadezco…»\n  \nVoldrem saber les trifulgues de traduir al castellà Zorba el griego\, una novel·la escrita quan el grec modern no estava unificat encara: Kazantzakis recorria el país buscant vocabulari popular del demòtic a fi d’enriquir el seu llenguatge literari\, raó per la qual als seus llibres apareixen paraules que ni els seus compatriotes avui entenen. \n«¡Entiendes! Entiendes\, ¡y eso es lo que acabará contigo! Si no entendieras\, serías feliz.»\n  \nDissabte 18 d’abril\, filosofarem amb Nikos Kazantzakis i portarem a la pràctica les lliçons hedonistes de Zorba acompanyant la tertúlia literària amb un menú-degustació grec\, ideat i preparat per la cuinera Giannoula Mitsinikou\, originària d’Esparta\, Grècia. \n«Mis alegrías aquí son grandes\, porque son muy simples\, hechas de los elementos eternos: aire puro\, mar\, pan de trigo\, y por las tardes un fabuloso Simbad el Marino que se sienta a la turca frente a mí\, abre la boca\, habla\, y el mundo se ensancha.»\n  \n  \nPreu d’inscripció a la tertúlia: 20€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Menú literari (begudes a part) + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \n  \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit algun relat de l’autora.\nSi encara no els teniu\, podeu encarregar els llibres o\ncomprar-los directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \n  \nSELMA ANCIRA (1956\, Mèxic) és traductora de literatura russa i grega moderna. Ha traduït\, entre altres autors\, Puixkin\, Dostoievski\, Bunin\, Bulgàkov i Pasternak\, així com Seferis\, Ritsos\, Kampaneli\, Maria Iordanidu i Kazantzakis. Va donar a conèixer l’obra de Marina Tsvetàeva al públic hispanoparlant i ha traduït gairebé tota la seva prosa. El 2008 va rebre la Medalla Puixkin\, el màxim guardó rus per a artistes estrangers. El 2009 va guanyar el XII Premi de Traducció Ángel Crespo per la seva traducció de Viva voz de vida de Marina Tsvetàeva. El 2010 va rebre el Premi de Literatura Marina Tsvetàeva a la ciutat russa de Ielàbuga per les seves traduccions de la poeta\, i a Koktebel\, Ucraïna\, va rebre el Premi Literari Maximilian Voloshin. I un més que merescut Premi Nacional de Traducció per la seva obra el 2011. Entre els últims guardons\, el Premi Nacional d’Arts i Lletres en l’àmbit de la Lingüística i la Literatura 2022. És autora de El tiempo de la mariposa\, un relat sobre la seva relació personal i literària amb l’obra de Nikos Kazantzakis i la llengua grega. Viu entre Barcelona i el Pirineu aragonés. \nNIKOS KAZANTZAKIS (1883\, Heràclion 1883 – 1957\, Friburg de Brisgòvia) creix a l’illa de Creta a l’època de la darrera insurrecció greco-cristiana contra l’Imperi otomà. De família benestant\, estudia Dret a Atenes i Filosofia a París\, on segueix l’ensenyament d’Henri Bergson i fa la tesi sobre Nietzsche. L’any 1914 torna a Grècia i peregrina pel mont Atos tot llegint Buda al mateix temps que els Evangelis. Combat com a voluntari durant les guerres balcàniques\, comercia amb fusta\, explota una mina de lignit amb un tal Zorbàs. El 1919 s’encarrega de la repatriació de 150.000 grecs del Caucas desplaçats durant la Revolució Russa. Viatja a Berlin i Viena\, descobreix la doctrina de Lenin\, aprèn el rus i comença a escriure Ascesi (1922)\, un llibre d’aforismes. El 1925 fa un primer viatge a la URSS com a corresponsal del diari Logos i comença Odissea\, poema èpic de 33.333 versos\, que reescriurà cinc vegades sense parar de viatjar. Publica el primer d’uns quants reculls de cròniques que compilaran tota una vida d’exploracions: Rússia i el Caucas amb Panait Istrati per constatar i difondre els progressos de la revolució\, Espanya per entrevistar-hi successivament dos dictadors tot traduint Machado i Guillén\, Palestina i Xipre\, Egipte i Sudan\, Xina i Japó\, Txèquia\, Anglaterra\, Itàlia… Als cinquanta anys\, per primer cop a la vida\, té domicili fix: una casa a Egina\, que s’ha fet construir. Allà el troba la invasió de Grècia per les tropes de Mussolini. Sota l’ocupació alemanya escriu frenèticament: L’última temptació de Crist\, Alexis Zorba\, diverses obres de teatre. Així que s’acaba la guerra reprèn la vida nòmada; la seva obra comença a difondre’s arreu del món mentre que a Grècia és declarada sacrílega per l’Església ortodoxa. El 1948 escriu El Crist de nou crucificat\, del qual veu l’adaptació cinematogràfica al festival de Canes just abans d’embarcar cap a Xina\, l’any de la seva mort\, a Friburg. Nou vegades el jurat del Nobel li dóna carabassa mentre les seves novel·les són traduïdes a totes les llengües escrites del món. És enterrat a Iràklio\, fora muralla\, ja que l’Església no va voler que descansés al cementiri. La seva làpida diu: «No espero res. No em fa por res. Sóc lliure.» \n  \n  \n  \n  \n*El val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.  \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-zorba-el-grec-tertulia-i-menu-literari-amb-la-traductora-selma-ancira/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/02/zorba-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260411T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260411T193000
DTSTAMP:20260319T183717Z
CREATED:20260311T175226Z
LAST-MODIFIED:20260319T183717Z
UID:72225-1775930400-1775935800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Supo-supo amb Jan Arimany de Trotalibros
DESCRIPTION:Supo-supo amb Jan Arimany de Trotalibros\nDissabte 11 d’abril a les 18:00h \nConversa amb Jan Arimany\, editor de Trotalibros \nAmb sorteig de llibres i pastís d’aniversari per celebrar els 5 anys de l’editorial! \n iiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«No se ha desprendido nada\, pero algo está a punto de llegar\, obligado por ese aviso que se produce arriba\, en las nubes.» TARJEI VESAAS\n\n  \nFer supo-supo\, en pallarès\, és trobar-se amb algú cara a cara\, inesperadament. Dissabte 11 d’abril a NaturaLlibres\, farem supo-supo amb Jan Arimany\, fundador de Trotalibros. Doncs inesperat és que una editorial dedicada a recuperar clàssics injustament oblidats\, celebri el seu cinquè aniversari enguany. Ho festejarem explorant la natura del seu esplèndid catàleg\, bufant espelmes… i amb sorteig de llibres! \n«Los adultos no lloran. Pero un nudo te atenaza la garganta\, te estrangula. Es eso lo que empuja a los de tierra firme a escribir libros y a los marinos a tallar o a introducir barcos en botellas y a tatuarse el cuerpo. Cuando los libros son bonitos\, los barcos están bien hechos\, y los tatuajes\, bien dibujados\, entonces…» NIKOS KAVADIAS\n  \nInesperat és que un jove advocat andorrà compagini la feina de despatx amb la ressenya de llibres… Més inesperat resulta encara que un dia abandoni el bufet i la seguretat per deslligar-se la corbata i crear una editorial. Inesperat que aquesta editorial aixecada entre muntanyes tingui de logotip un far. Absolutament inesperat que —contra tot auguri de naufragi—\, el seu feix de llum porti cinc anys il·luminant obres fonamentals de la literatura universal\, amb títols descatalogats o mai traduïts abans. \n«Los libros son solo para valientes.» JANET FRAME\n  \nDissabte 11 d’abril amb Trotalibros\, convocarem a escriptors dels que potser no heu sentit parlar\, malgrat hagin guanyat premis com el Nobel de Literatura. I ens centrarem especialment en aquells que més sensibilitat transmeten per la natura: des de Tarjei Vesaas amb El palacio de hielo al món apocalíptic d’Anna Kavan (Hielo)\, la Shangri-La de  James Hilton (Horizontes perdidos)\, el camp escocés de Lewis Grassic Gibbon (Canción del ocaso)\, les ovelles islandeses d’Halldór Laxness (Gente independiente)\, els drames rurals de Lorca i de Victor Català\, els gossos d’Elizabeth von Arnim (Todos los perros de mi vida)… O Mary Webb\, una senyora que\, desfigurada per la malaltia de Graves\, es va retirar a Shropshire per escriure\, cuidar d’un hort\, caminar i meditar a l’aire lliure\, tan fusionada amb l’entorn que els ocells se li posaven a sobre. \n«Invocar la nostalgia del pasado\, aunque sea solo por instantes\, es como tratar de apresar entre los brazos el color jacintino de la distancia. Pero\, si se consigue\, su dulzura es como la fragancia suave y fugitiva de las flores de primavera desecadas con bergamota y laurel.» MARY WEBB\n  \nJunts pensarem què ha de tenir un llibre per a que mereixi sobreviure al pas del temps\, a banda d’un editor entusiasta com Jan Arimany. Un ofici\, aquest\, del que no tenia ni idea fa cinc anys\, quan va salpar a l’aventura amb aquell primer títol: La guardia\, de Nikos Kavadias. Dissabte 11 d’abril ens podrà explicar com és la feina d’un editor independent i com navegar envoltat de grans taurons editorials. \n«Siglo tras siglo llega de la región el campesino solitario dispuesto a probar fortuna en esta loma herbosa entre el lago y la grieta de la montaña\, decidido a enfrentarse a las violentas potencias que oprimen la tierra con sus embrujos y exigen su sangre y su médula. Una vez y otra\, el campesino solitario alza su ira\, despreciando a las potencias que reclaman sus miembros y su destino hasta el último suspiro. La historia de los siglos en el valle es la historia del hombre independiente que lucha con las manos vacías contra espectros cuyos nombres cambian con el tiempo.» HALLDÓR LAXNESS\n  \nPrescriptor nat com és el Jan Arimany\, serà inevitable recomanar-nos llibres bons els uns als altres\, així com podcasts i canals de Youtube literaris… \n«La maldición de la raza humana siempre ha sido hacer caso a los consejos.» LEWIS GRASSIC GIBBON\n  \nI acabarem la festa com és degut: amb un pastís d’aniversari\, bufant espelmes\, desitjant més llibres dels que humanament podrem llegir mai… I amb regals\, sortejant dos lots Trotalibros*: un entre les persones que compreu a NaturaLlibres algun exemplar de l’editorial d’aquí al 10 d’abril 2026 (a la llibreria o a la botiga online)\, i un altre entre els inscrits que vingueu dissabte 11 d’abril a Alins per celebrar plegats els 5 anyets de Trotalibros i 55 títols publicats. \n«Lo más asombroso de los sueños de una persona es que todos se cumplen; siempre ha sido así\, aunque las personas no quieran reconocerlo. Y es curiosa la forma de comportarse del hombre que no se extraña ni lo más mínimo cuando sus sueños se cumplen; es como si llevara toda la vida esperándolo.» HALLDÓR LAXNESS\n  \n  \n  \nPreu d’inscripció : 10€*\nInclou: Assistència al supo-supo + Berenar d’aniversari (pastís i beguda a la carta) + Val de 2€ de descompte en els llibres de l’editorial Trotalibros + Participació en el sorteig \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Cada lot del sorteig consisteix en: 1 llibre de l’editorial Trotalibros + 1 bossa de tela Trotalibros + 1 pòster Trotalibros \nOferta de descompte aplicada per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-supo-supo-amb-jan-arimany-de-trotalibros/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/03/trotalibros.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260404T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260404T193000
DTSTAMP:20260304T180136Z
CREATED:20260304T180136Z
LAST-MODIFIED:20260304T180136Z
UID:72091-1775325600-1775331000@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. I mentre a la natura les coses simplement creixen... Les ganes de morir i el suïcidi dins el capitalisme
DESCRIPTION:I mentre a la natura les coses simplement creixen… Les ganes de morir i el suïcidi dins el capitalisme\nDissabte 4 d’abril a les 18:00h \nXerrada amb les autores de 40 segons: Les ganes de morir en la societat capitalista\, Marina Barberà i  Lurdes Quintero \nEn conversa amb el testimoni de Núria Sánchez Balagué \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«A la natura les coses simplement creixen\, fins que els arriba el moment de morir.»\n\n  \nNo. Ningú en sap res del dolor d’una poncella quan floreix. Viure fa mal\, a vegades. A vegades\, un mal insuportable. Així és per les 800.000 persones que es suiciden cada any\, i així esdevé per als éssers estimats que es queden\, fent hàbitat de l’abisme mentre\, al bosc\, les plantes només pensen en viure. En parlem dissabte 4 d’abril a NaturaLlibres\, amb Lurdes Quintero i Marina Barberà\, autores de 40 segons: Les ganes de morir en la societat capitalista\, en conversa amb l’estimable testimoni de Núria Sánchez Balagué i amb el llibre de Yiyun Li\, A la natura les coses simplement creixen. \n«La vida\, en un sentit absolut\, val la pena de viure\, de la mateixa manera que val la pena dedicar-se a l’art\, val la pena explorar la ciència\, val la pena buscar justícia. Ara bé\, el fet que valgui la pena fer alguna cosa no sempre vol dir que una persona estigui dotada de la capacitat de fer-la.»\n  \nQuatre mil dos-cents vint-i-set és el nombre de suïcidis que es van comptabilitzar a Espanya l’últim any del qual es tenen dades contrastades. La xifra es dispara entre la població jove i es converteix en la primera causa de mort absoluta en aquesta franja d’edat. \n«Els fills moren\, i els pares continuen vivint. Els pares continuen vivint perquè aquesta és l’única manera que tenen de continuar estimant els seus fills\, que al morir es converteixen fàcilment en una notícia un dia\, una xafarderia l’endemà i\, al final\, una estadística. Els fills moren\, i els pares continuen vivint.»\n  \nMorts per suïcidi que deixen al voltant un buit ple de turment i silenci. Sense paraules per expressar l’inexpressable. Sense paraules que salvin. \n«No hi ha cap salvació real de la nostra pròpia vida; els llibres\, però\, ens ofereixen una cosa que s’hi aproxima.»\n  \nLlibres com A la natura les coses simplement creixen\, on l’escriptora Yiyun Li relata la pèrdua dels seus dos fills per suïcidi. I ho fa sense sentimentalisme\, instal·lada en l’abisme\, des d’una posició d’acceptació radical i serena\, buscant refugi en l’amor\, en la lògica i en la raó. \n«Sí\, els estimava\, i encara els estimo\, però hi ha una cosa més important que estimar els meus fills i és comprendre’ls i respectar-los\, cosa que inclou\, abans que res\, comprendre i respectar la seva decisió d’acabar amb la seva vida.»\n  \nTrobant aferralls per l’existència en la literatura\, la música i la natura… \n«El meu jardí no és cap metàfora de l’esperança o la regeneració\, les flors no tenen assignada la funció d’anunciar l’arribada de l’alegria i l’optimisme. A la natura les coses simplement creixen. No hi ha cap rosa suïcida o enfadada\, no hi ha cap lliri deprimit o rebel. Les plantes només tenen un objectiu: viure.» \n  \nDissabte 4 d’abril\, mirarem el suïcidi de front amb Marina Barberà i Lurdes Quintero\, en conversa amb el testimoni de Núria Sánchez Balagué\, una mare que —com Yiyun Li— també va perdre el seu fill. \nJunts sospesarem com relacionar-nos amb la mort volguda i amb el dol sense prejudicis ni tabús; ens preguntarem si treure’s la vida és una decisió resultat del patiment individual o si va més enllà: si és producte d’un malestar social desbocat\, provocat per un sistema postcapitalista brutal\, que no tothom pot suportar… Pensarem com s’ha manifestat el suïcidi en altres èpoques de la humanitat\, també a través de la literatura i l’art; condemnat per nombroses institucions —no sols religioses— al llarg de la història\, és matèria filosòfica per debats on ens podrem enredar: el lliure albir sobre la pròpia vida d’un. \n  \n«¿Val la pena de viure la vida? […] ¿val la pena patir per aquesta vida que val la pena de viure? Si val la pena patir per la vida\, ¿hi hauria d’haver algun límit\, o s’ha de patir incondicionalment\, tot en nom de la vida?»\n  \n  \nPreu d’inscripció : 5€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Val de 2€ de descompte en els llibres 40 segons i/o A la natura les coses simplement creixen \n  \n  \n  \nLURDES QUINTERO és Llicenciada en Geografia (UB)\, Postgrau en Mediació de Conflictes (URV)\, Postgrau en Participació Ciutadana i Desenvolupament Sostenible (UAB)\, Postgrau en Salut Mental Col·lectiva (URV) i finalitzant el Grau d’Educació Social (UOC). Treballa com a mediadora a l’Administració Pública. Té una llarga trajectòria en l’activisme social i polític. Les seves principals línies d’investigació són els conflictes socials. Va guanyar el premi CEPAC de recerca castellera\, amb una investigació sobre mediació castellera. Finalista del concurs de narrativa de l’IGN (Instituto Geográfico Nacional) amb el relat Geografia\, una arma para la vida. És co-autora de 40 segons Les ganes de morir en la societat capitalista. \nMARINA BARBERÀ és Graduada en Belles arts (UB)\, Màster d’Història Contemporània i Món Actual (UB) i Màster d’Il·lustració i Còmic (Elisava). Treballa com a il·lustradora freelance. Ha participat en exposicions individuals i col·lectives en diferents espais\, entre els quals el Centre Cultural Ribera de Chapala\, a Mèxic (2024)\, el CCCC de València (2022)\, l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París (2018) o el Museu de Valls. És autora i il·lustradora de De vidre. Històries i receptes de les remeieres dels Pirineus (Sidillà\, 2024) i co-autora de 40 segons Les ganes de morir en la societat capitalista. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Oferta de descompte aplicada a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-i-mentre-a-la-natura-les-coses-simplement-creixen-les-ganes-de-morir-i-el-suicidi-dins-el-capitalisme/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/03/suicidi.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260328T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260328T193000
DTSTAMP:20260302T172144Z
CREATED:20260226T173518Z
LAST-MODIFIED:20260302T172144Z
UID:71985-1774720800-1774726200@www.naturallibres.com
SUMMARY:#FiloTrobadesNL Somiejos de passejants solitaris. Tertúlia i berenar filosòfic amb Rousseau i Glòria Farrés
DESCRIPTION:Somiejos de passejants solitaris\nConversa i berenar filosòfic  \nAmb la doctora en Filosofia Glòria Farrés\, traductora de Jean-Jacques Rousseau \nDissabte 28 de març a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n\n  \n«Aquí em tens\, doncs\, sol damunt la terra\, sense cap més germà\, proïsme\, amic ni societat que jo mateix. […] Però jo\, deslligat d’ells i de tot\, ¿què sóc\, jo mateix? Això és el que em queda per descobrir.»\n\n  \nConviure entre humans és complicat. Sovint\, la temptació de marxar sense ningú al camp és gran. I allà\, allunyat dels contemporanis\, amb la sola companyia de plantes i llibres\, dedicar-se a passejar amb els pensaments propis. Com va fer Jean-Jacques Rousseau i com dissabte 28 de març a NaturaLlibres farem nosaltres\, en unes #FiloTrobadesNL amb la doctora en filosofia Glòria Farrés\, traductora de Els somiejos del passejant solitari. \n«De vegades els meus somiejos acaben en una meditació\, però més sovint les meves meditacions acaben en un somieig\, i durant aquests esgarriaments la meva ànima erra i plana en l’univers amb les ales de la imaginació\, en èxtasis que superen qualsevol altre gaudi.»\n  \nJean-Jacques Rousseau va escriure Els somiejos del passejant solitari entre 1776 i 1778\, a les acaballes de tota una vida caminant. Posar-se en marxa era per ell un requisit —podríem dir—\, per ell professional: per pensar\, necessitava caminar. Un caminar que el va allunyar cada cop més de la societat. Desencantat de la civilització humana\, va buscar en la natura salvaguarda a l’hostilitat del món —simpatitzant com era de Robinson Crusoe—\, fent de la promenade un exercici terapeùtic d’introspecció. \n«¿Cal sorprendre’s que estimi la solitud? Només veig animadversió en les cares dels homes\, i la natura em somriu sempre.»\n  \nÉs així com Jean-Jacques Rousseau es va consagrar a la botànica: incapacitat potser per comprendre als seus contemporanis\, herboritzava amb el propòsit ferm de conèixer totes les plantes que al pas es trobava. Pel pur plaer d’observar\, de parlar amb les flors… i amb el seu Jo. \n«Mai no medito\, mai no somio més deliciosament que quan m’oblido de mi mateix. Sento èxtasis\, arravataments inexpressables per fondre’m\, per dir-ho així\, en el sistema dels éssers\, per identificar-me amb la natura mateixa.»\n  \nEstats de contemplació quasi místics que Jean-Jacques Rousseau va experimentar des de xic: les anomenades rêveries. Somiejos a peu d’on van sortir algunes de les idees que dissabte 28 de març Glòria Farrés ens exposarà i portarem a debat: la proclama del bon salvatge\, l’origen i els fonaments de les desigualtats socials\, el rebuig a la vida en comunitat i\, tanmateix\, la nostàlgia pels vincles humans… \nEn un temps\, el nostre\, d’interconnexió constant\, els plantejaments d’aquest misantrop romàntic podrien semblar tan radicals com resultaren als seus coetanis. Trencador\, impiu\, escandalós… alguns dels seus llibres van ser cremats en públic\, manifestació que\, d’altra banda\, va fer incrementar el prestigi del filòsof\, erigint-lo en un dels majors inspiradors intel·lectuals d’aquella Revolució Francesa que no va arribar a veure. \n«Mai no he cregut que la llibertat humana consisteixi a fer allò que un vol\, sinó més aviat a no fer mai allò que un no vol\, i vet aquí el que sempre he reclamat\, i sovint preservat\, i el motiu pel qual he estat el més escandalós per als meus contemporanis.»\n  \nEstimat i vilipendiat alhora\, val a dir que Jean-Jacques Rousseau era una mica… paranoic. Veia arreu conspiracions\, enveges i segones intencions. Un ésser ple de fòbies\, amb mania persecutòria\, un punt esquizofrènic. Una ànima potser massa sensible i maldestra\, que no prendrem tampoc com a model de virtut —va abandonar\, un darrere l’altre\, cinc fills a l’hospici—. Un home —com tots— imperfecte\, defectuós\, però que va saber sobreviure a les seves contradiccions\, i del que alguna cosa segur aprendrem dissabte 28 de març amb Glòria Farrés. \n«A la Terra tot és en un flux continu que no permet que res prengui una forma constant. Tot canvia al nostre voltant. Canviem nosaltres mateixos\, i ningú no pot estar segur que demà estimarà el que estima avui. Així\, tots els nostres projectes de felicitat per a aquesta vida són quimeres. […] He vist pocs homes feliços\, potser no n’he vist cap; però sovint he vist cors contents.»\n  \nAcompanyarem els somiejos amb un berenar filosòfic de La Xurreta Cafè inspirat\, per l’ocasió\, en Jean-Jacques Rousseau. \n  \n  \nPreu d’inscripció a la tertúlia*:  10€/persona\nInclou: Participació a la tertúlia + Berenar filosòfic +  Val del 10% de descompte en Els somiejos del passejant solitari \n  \n  \nAquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL\, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes\, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten\, buscar solucions a problemes\, raonar\, dubtar\, equivocar-se\, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques. \n  \n  \n  \nGLÒRIA FARRÉS FAMADAS és doctora en Filosofia i Lletres per la UAB (2005) i professora a la Facultat d´Humanitats de la UPF. La seva recerca es concentra en l’àmbit de la filosofia i literatura franceses en l´època moderna i contemporània\, especialment en el tema del cos (Merleau-Ponty)\, el jo (Montaigne)\, la identitat (Proust) i la solitud (Rousseau). Condueix clubs de lectura a la llibreria Laie i a la Biblioteca d’Argentona. És membre fundadora de la Societat Catalana d´Amics de Marcel Proust. \nJEAN-JACQUES ROUSSEAU (1712\, Ginebra ‒ 1778\, Ermenonville) va ser un escriptor\, filòsof i músic suís\, figura central de la Il·lustració i de la teoria política moderna. Amb una vida marcada pel vagareig\, va residir en diverses ciutats europees en situació precària i protegit per alguns aristòcrates. Obres d’una prosa esplèndida i incisiva com l’Emili o de l’educació\, Del contracte social\, les Confessions o Els somiejos del passejant solitari\, entre moltes altres\, van incidir profundament en temes clau de la humanitat: la desigualtat i la corrupció social\, la llibertat i la sobirania popular\, l’educació i l’amor\, la introspecció i la solitud radicals…\, i els debats que hi planteja continuen ben vigents avui dia. \n  \n  \n  \n  \n*Si algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.  \nVal de descompte vàlid el dia de l’activitat.
URL:https://www.naturallibres.com/event/filotrobadesnl-somiejos-de-passejants-solitaris-tertulia-i-berenar-filosofic-amb-rousseau-i-gloria-farres/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/02/somiejos-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260321T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260321T193000
DTSTAMP:20260122T122512Z
CREATED:20260122T112315Z
LAST-MODIFIED:20260122T122512Z
UID:71448-1774116000-1774121400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Gliff\, d'Ali Smith. Amb la traductora Dolors Udina
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Gliff\, d’Ali Smith\nTertúlia literària amb la participació de la traductora Dolors Udina \nCompartirem lectura i berenar de La Xurreta Cafè! Amb val de descompte en llibres pels inscrits \nDISSABTE 21 DE MARÇ >> 18:00H.  \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Què vol dir Gliff?\nNo ho sé\, va dir. Per això m’agrada.» \n  \nGliff és un mot d’origen escocés. No significa res en concret i alhora pot significar-ho tot: Gliff és la llibertat galopant de ser qualsevol dels jos que es vulguin ser; Gliff és també un cavall\, i és el títol de la darrera novel·la d’Ali Smith\, que dissabte 21 de març comentarem al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres amb la seva traductora al català\, Dolor Udina. \n«Què vol dir gliff:\nun moment curt. Una semblança momentània. Una opinió sobtada o casual. Una mirada transitòria. Una por sobtada. Un petit indici o suggeriment. Un pressentiment. Un parpelleig de son. Un lleuger atac o traça de malaltia. Un tuf. Un baf. Una olor sobtadament perceptible. Una sensació fugissera sobtada de dolor o de plaer. Un ensurt. Un xoc. Una emoció. Un cop sobtat violent. Un batzac. Una paraula sense sentit…»\n  \nMentre hi hagi cavalls\, hi haurà éssers lliures\, indòmits. Hi haurà resistència\, hi haurà esperança\, hi haurà equanimitat. Hi haurà bellesa. També en un món com el que Ali Smith planteja a Gliff\, la seva última novel·la: una distopia o un relat profètic inquietant\, més aviat\, per com s’assembla a les derives de la societat actual. \n«Per a què necessitem els passaports?\, va dir.\nPer viatjar a altres països i demostrar que som nosaltres\, va dir.\nSí\, però un passaport no demostra que som nosaltres\, va dir. Demostra que un passaport és un passaport. Nosaltres simplement som nosaltres.»\n  \nNo són bons temps\, els que Ali Smith imagina a Gliff: la població viu governada per un sistema de capitalisme salvatge i de vigilància extrema; cada ciutadà ha de ser identificat\, catalogat i rastrejat\, reduit a algoritmes i dades. Els qui s’oposen o no es pleguen a la burocràcia hipertecnològica són marcats com a «no-verificables»\, un estatus d’exclusió que implica la privació de privilegis digitals i la més absoluta indefensió\, el desnonament sistemàtic i l’enviament a centres de reeducació o camps de treball forçat\, on una empresa de seguretat esborra les individualitats. \n  \n«eren no-verificables. Ho eren\, essencialment\, per culpa de les paraules. Una persona havia estat no-verificada per dir en veu alta que una guerra era una guerra quan no estava permès dir-ne guerra. Una altra s’havia vist declarada no-verificable per escriure en línia que l’assassinat de molta gent per part d’una altra gent era un genocidi. Una altra va ser declarada no-verificada per difamar els conglomerats del petroli dient que eren directament responsables de la catàstrofe climàtica. Una altra havia estat no-verificada per parlar en una protesta sobre el dret de les persones a protestar.»\n  \nBri i Rose són germanes no-verificades; des que la seva mare va ser «eliminada» per denunciar a un fabricant d’herbicides\, tenen cura l’una de l’altra\, al igual que tenen cura d’uns cavalls. Han estat criades sense dispositius electrònics; és a dir\, han après a pensar per si mateixes —els seus diàlegs són formidables—. Són dues amants de les paraules\, com ho és Ali Smith\, fascinada per l’exploració semiòtica i pels jocs linguïstics\, i com ho és la traductora Dolors Udina\, amb qui podrem reflexionar sobre el llenguatge com a mecanisme d’opressió o com a eina de resistència i transformació: de quina manera comabtre un règim que reprimeix la llengua\, que maltracta l’educació pública i les biblioteques\, que perverteix els vocables\, que no admet polisèmia\, la diversitat de significats\, d’idees\, de gèneres…? \n  \n«Hi ha un diccionari que ens pugui ajudar a parlar amb un cavall?\, vaig dir.\nPer alguna raó\, la majoria dels humans encara no són prou intel·ligents per parlar les llengües d’altres criatures\, va dir. Tot sovint em pregunto per què. Que potser facilita el control de les altres criatures\, o fins i tot de les persones\, decidir que\, com que no sabem què diuen\, el que diuen no vol dir res o no tenen opinió?»\n  \nCrítica sempre amb el sistema ecònomic i amb la destrucció de la natura\, Ali Smith es va criar en un ambient de classe obrera i habitatges de protecció oficial. Després d’estudiar literatura a l’universitat\, va abandonar l’acadèmia amb una síndrome de fatiga crònica per asseure’s davant el paper en blanc. El seu primer llibre el va publicar el 1995; des d’aleshores\, porta sis col·leccions de contes\, un assaig\, dos peces teatrals i dotze novel·les. Vint-i-un títols en trenta anys\, amb els que s’ha ben merescuda la consideració de l’escriptora britànica més important de la seva generació. Talentosa\, intel·ligent i atrevida com pocs\, amb un compromís militant per entendre i relatar el segle XXI. \n«Jo seré el cavall que arrenca aquella anella enganxada a la paret i la sacseja a l’aire amb el ronsal\, jo seré el cavall empaitant el mosso d’estable per mossegar-li l’esquena amb les meves grosses dents de cavall per haver volgut espantar-me perquè algú l’hi ha ordenat o li ha pagat per fer-ho.»\n  \nDissabte 21 de març\, compararem Gliff amb altres obres de la novel·lista. Coneixerem les seves influències més directes\, des de Kafka a Huxley. Debatrem al voltant dels seus temes més recurrents: la preocupació pel medi ambient\, els oprimits i l’odi exponencial de l’espècie humana… l’art\, la llengua i la defensa aferrissada dels llibres i les biblioteques… Buscarem un prototip en els seus personatges\, amb narradors no binaris… Analitzarem l’estil\, amb els seus tombs narratius… I li preguntarem a la Dolors Udina si ja ha acabat de traduir la novel·la que seguirà a Gliff: Glyph. \n«Llavors\, els meus ulls van distingir els llibres.\nLlibres pertot.\nTants llibres\, més dels que havia vist mai en un sol lloc. Els lloms dels llibres\, en fileres que anaven fins al sostre\, llibres\, llibres i llibres\, a tots els nivells\, a dalt i a baix\, piles i piles\, un prestatge rere l’altre de llibres.\nAllà on mirava\, llibres.\nOh!\, vaig dir.»\n  \nCom sempre\, acompanyarem la tertúlia amb un berenar literari inspirat\, per l’ocasió\, en Ali Smith i en Gliff. \n  \n  \nPreu d’inscripció: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en la novel·la + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n  \n  \n*La participació en la tertúlia és gratuïta.\nEl preu d’inscripció inclou el berenar literari i el val de descompte \nEl val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.  \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n\n  \nDOLORS UDINA (1953\, Barcelona) és traductora literària. Va ser professora associada de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB des del 1998 al 2020. Després d’haver-se llicenciat en història contemporània a la Universitat de Barcelona\, va decidir dedicar-se professionalment a la traducció. Ha traduït més de dos centenars de novel·les d’autors com ara Virginia Woolf\, J. M. Coetzee\, Toni Morrison\, Alice Munro\, Raymond Carver\, J. R. R. Tolkien o la mateixa Ali Smith que ens ocupa; també llibres d’assaig d’autors com Mireille Gansel\, E. H. Gombrich\, E. M. Forster i Carl Sagan. Pel que fa a la poesia\, ha traduït\, entre altres\, Poemes i històries\, de Robert Creeley\, i Sonets del portuguès\, d’Elizabeth Barrett Browning. El 2014 va rebre el premi Serra d’Or per la traducció de La senyora Dalloway de Virginia Woolf\, i el 2023 va ser guardonada amb el Premi de Cultura de Catalunya.  \n«Ja està.\nAra que no existeixo\, finalment torno a existir.»\n  \nAbans de dedicar-se exclusivament a l’escriptura\, ALI SMITH (1962\, Iverness) va ser professora a la University of Strathclyde. Forma part de la Royal Society of Literature i els seus llibres han rebut nombrosos premis literaris i nominacions. Va revolucionar el món literari anglosaxó amb Com ser-ho alhora\, guardonada amb el Goldsmith Prize (2014)\, el Costa Novel Award (2014) i el Book of the Year Award (2014)\, atorgat per la Saltire Society; a més\, ha estat finalista del Man Booker Prize (2014)\, i nominada per al Folio Prize 2015. L’accidental és una altra de les seves obres més importants\, guanyadora del Whitbread Novel Award i l’Orange Prize for Fiction. Amb la publicació del quartet estacional que comprèn Tardor\, Hivern\, Primavera i Estiu\, va tornar a meravellar els seus lectors. Sorprenent\, lúcida\, crítica…\, Gliff és la darrera novel·la publicada\, a l’espera de les que —segur— vinguin. \n  \n  \n  \nAquesta activitat es realitza amb el suport del Departament de Cultura. \n  \n            \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-gliff-dali-smith-amb-la-traductora-dolors-udina/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/01/gliff-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260314T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260314T193000
DTSTAMP:20260215T104236Z
CREATED:20260212T193552Z
LAST-MODIFIED:20260215T104236Z
UID:71773-1773511200-1773516600@www.naturallibres.com
SUMMARY:#FiloTrobadesNL Una tarda a la Muntanya màgica de Thomas Mann. Tertúlia i berenar filosòfic amb Marisa Siguan
DESCRIPTION:Una tarda a la Muntanya màgica de Thomas Mann\nConversa i berenar filosòfic  \nAmb la Catedràtica emèrita de Literatura Alemanya Marisa Siguan \nDissabte 14 de març a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n\n  \n«Penseu-hi! La muntanya està enbruixada\, avui.\nSi un foc follet volgués mostrar-vos el camí\,\nde cas\, no n’heu de fer pas gaire.»\n\n  \nHi ha muntanyes màgiques\, on l’aire fred congela el temps i el silenci glacial de les alçades cura afeccions del cos… i de l’ànima. Muntanyes com aquella de Davos on Thomas Mann va situar una novel·la cim de la literatura universal. Muntanyes d’idees on internarem dissabte 14 de març amb una especialista com la Catedràtica emèrita de Literatura Alemanya Marisa Siguan\, en unes #FiloTrobadesNL per reflexionar sobre els interrogants que supuren a l’obra del Premi Nobel\, tractant de paliar patologies cròniques de la Humanitat. \n«…vostè és un cas d’allò més digne de ser estudiat! Perquè jo encara no m’he trobat mai amb cap persona completament sana.»\n  \nEl 1912 van diagnosticar una malaltia pulmonar a la muller de Thomas Mann. No diera ser res greu\, en tot cas\, perquè la dona va viure fins als noranta-sis anys; però\, segons les prescripcions de l’època\, li van receptar una cura climàtica a l’alta muntanya\, en un sanatori alpí a Davos\, Suïssa. El seu marit va estar-se amb ella de visita uns dies\, fins que va pescar un refredat\, els doctors el van invitar a ingressar i ell va marxar a corre-cuita\, amb un ai al cor hipocondríac i amb inspiració per Der Zauberberg\, La muntanya màgica. \n«ser home significava estar malalt. Sí senyor\, l’home era un malalt en essència\, era aquest fet el que el convertia en home […] en una paraula\, era home en més alt grau com més malalt estigués\, i el geni de la malaltia era més humà que no el de la salut.»\n  \nMalgrat la pretensió inicial d’escriure una novel·leta curta\, l’obra va concloure amb mil pàgines i dotze anys d’ardu treball; entremig\, una guerra mundial que va capgirar-ho tot\, també la Weltanschauung de Thomas Mann i d’aquesta història protagonitzada per Hans Castorp: un jove enginyer\, tot just sortit de la universitat\, que arriba als Alps suïssos per visitar a un cosí malalt; volia estar-se-hi tres setmanes\, però es quedarà al sanatori set anys\, sotmès voluntàriament a un tractament per curar-se d’una tuberculosi que\, molt probablement\, ni tan sols pateix. \nDissabte 14 de març amb Marisa Siguan també perdrem la mesura horària\, per participar en els dilemes filosòfics i els debats aferrissats amb què s’entretenen els personatges de La muntanya màgica\, des de la metafísica irracional del Temps…. \n«Què és el temps? Un misteri-immaterial i omnipotent.»\n  \nEl sentit de la vida\, el tedi existencial\, l’anèmia social\, la fragilitat física i moral de l’ésser humà… la fascinació pel no-res\, la mort com alliberament… \n«De vegades penso que malaltia i mort en el fons no són res de greu\, més aviat una mena de romanceria; ben mirat\, la serietat només existeix en la vida d’allà baix.»\n  \nReflexions propiciades per la topografia màgica de l’alta muntanya\, on els meteors imprevisibles dels Grisons esborren totes les veritats i certeses. \n\n«aquí les estacions de l’any no es distingeixen gaire\, es barregen com si diguéssim\, i no s’atenen al calendari. […] Neva al gener\, però tant com al maig\, i a l’agost també neva\, com pots observar. Tot plegat es pot dir que no passa un mes sense que nevi\, aquesta és una regla a la qual pots ajustar-te. En resum\, hi ha dies d’hivern i dies d’estiu i dies de primavera i de tardor\, però de veritables estacions\, aquí dalt en realitat no en tenim.»\n  \nDissabte 14 de març\, examinaren alguns passatges clau de la novel·la amb Marisa Siguan i\, aïllats entre cims nevats\, lluny d’un món infectat de violència\, soroll\, acceleració i absència de valors\, pensarem si apartar-se dels d’«allà baix» és una opció ètica\, si és correcte romandre «aquí dalt» sempre\, en un paisatge d’aire pur i silenci. \n«En aquesta festa mundial de la mort\, en aquest terrible ardor febril que encén tot el cel plujós del capvespre\, ¿també s’elevarà alguna vegada l’amor?»\n  \nAcompanyarem aquestes #FiloTrobadesNL d’un berenar filosòfic inspirat en algun dels deu copiosos àpats que realitzen diariament al Sanatorio Internacional Berghof de La muntanya màgica. \n  \n  \nPreu d’inscripció a la tertúlia*:  10€/persona\nInclou: Participació a la tertúlia + Berenar filosòfic +  Val de 2€ de descompte en La muntanya màgica \n  \n  \nAquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL\, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes\, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten\, buscar solucions a problemes\, raonar\, dubtar\, equivocar-se\, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques. \n  \n  \n  \nMARISA SIGUAN (1954\, Madrid) és Catedràtica emèrita de Literatura Alemanya a la Universitat de Barcelona\, ha estat External Senior Fellow del Freiburg Institute for Advanced Studies (Universitat de Freiburg) i del Internationales Kolleg Morphomata (Universitat de Köln). Ha coordinat programes de doctorat des del 2000 i el programa “Estudis lingüístics\, literaris i culturals” de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Els seus àmbits d’investigació i docència són fonamentalment les relacions literàries hispano-alemanyes en els canvis dels segles XVIII-XIX i la literatura alemanya de la modernitat. Actualment\, treballa sobre la relació entre memòria traumàtica i escriptura literària en els segles XX i XXI. Entre les seves publicacions destaquen Goethe: Obra narrativa (Madrid-Córdoba 2006)\, el pròleg a l’edició de Cuentos completos de Thomas Mann (2010)\, Historia de la literatura en lengua alemana (amb Hans Gerd Roetzer\, Barcelona\, 2012)\, Schreiben an den Grenzen der Sprache. Studien zu Améry\, Kertész\, Semprún\, Schalamow\, Herta Müller\, Aub. (Berlín-Nueva York\, 2014)\, La recepción de Ibsen y Hauptmann en el modernismo catalán (Barcelona\, 2018)\, La memoria de la violència (2022). Ha estat convidada a impartir docència i conferències a les universitats de Santiago de Compostela\, Sevilla\, Herriko Unibertsitateko (Vitoria)\, Complutense\, Valencia\, Trèveris\, Viena\, Friburg\, Würzburg\, Zurich\, Roma III\, Queen Mary-University of London\, University of Wisconsin-Madison… i a NaturaLlibres. És membre fundador de l’Associació de Germanistes de Catalunya (1980) i de la Societat Goethe a Espanya (2001)\, de la qual és presidenta. És membre de la Deutsche Akademie für Sprache und Dichtung. Ha estat guardonada amb el prestigiós Premi Jacob Wilhelm Grimm 2017 que atorga el Servei Alemany d’Intercanvi Acadèmic (Deutscher Akademischer Austausch Dienst\, DAAD) a científics estrangers que hagin destacat pel seu treball en l’àmbit dels estudis germànics. \n  \n  \n  \n  \n*Si algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.  \nVal de descompte vàlid el dia de l’activitat.
URL:https://www.naturallibres.com/event/filotrobadesnl-una-tarda-a-la-muntanya-magica-de-thomas-mann-tertulia-i-berenar-filosofic-amb-marisa-siguan/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/02/muntanya-magica-1-e1770924220292.jpg
END:VEVENT
END:VCALENDAR