BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//NaturaLlibres. Librería especializada en naturaleza y montaña - ECPv6.16.2//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-WR-CALNAME:NaturaLlibres. Librería especializada en naturaleza y montaña
X-ORIGINAL-URL:https://www.naturallibres.com
X-WR-CALDESC:Eventos para NaturaLlibres. Librería especializada en naturaleza y montaña
REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H
X-Robots-Tag:noindex
X-PUBLISHED-TTL:PT1H
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:Europe/Madrid
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20250330T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20251026T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20260329T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20261025T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20270328T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20271031T010000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260606T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260606T203000
DTSTAMP:20260603T075824
CREATED:20260507T164649Z
LAST-MODIFIED:20260508T110203Z
UID:72834-1780772400-1780777800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Els Arbres de Tolkien. Xerrada amb l'estudiós tolkiendil Eduardo Segura
DESCRIPTION:Els Arbres de Tolkien\nDissabte 6 de juny a les 19:00h \nAmb l’historiador\, filòleg i filòsof tolkiendil Eduardo Segura \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Per alguna raó que desconec\, sempre m’han atret els arbres enormement. Totes les meves obres estan plenes d’arbres. Suposo que\, de manera una mica ingènua\, m’hauria agradat comunicar-me amb un arbre i esbrinar què sent i com percep les coses.»\n\n  \nJ. R. R. Tolkien era amic dels arbres. Li agradava compartir amb ells llargues estones; s’enfilava per les seves branques\, els dibuixava\, parlava amb ells i àdhuc potser els hi contava històries com les de El Hòbbit o El Senyor dels Anells. Novel·les frondoses en boscos que l’escriptor imaginava i creixien a la Terra Mitjana\, vitals per un ecosistema literari on dissabte 6 de juny ens aventurarem amb l’historiador\, filòleg i filòsof tolkiendil Eduardo Segura\, des d’aquest Rivendell pallarès que és Alins i NaturaLlibres. \n  \n«Aleshores\, les llavors que Yavanna havia sembrat van començar a brotar i a germinar amb rapidesa\, i va aparèixer una multitud de coses que creixien\, grans i petites\, molses i herbes i grans falgueres\, i arbres amb copes coronades de núvols\, com muntanyes vives…»\n  \nLa Terra Mitjana està poblada d’arbres que ens resulten familiars: pins\, roures\, bedolls\, grèvols\, avets… el teix\, el faig\, el làrix\, la moixera de guilla\, el freix… Moltes altres espècies\, però\, han desaparegut ja. Exemplars eminents com Telpérion i Laurelin\, els Dos Arbres de Vàlinor: les seves fulles emetien llum de forma periòdica\, en intervals de set hores\, i servien per mesurar el temps; amb la seva darrera flor i el seu darrer fruit es crearen la Lluna i el Sol\, i d’ells descendeix l’Arbre Blanc de Góndor. Supervivent dels Dies Antics\, només floreix sota el tron d’un rei legítim de debò\, i es marceix quan el govern es corromp. \n  \n«Pels hobbits! Tant de bo sobrevisquin als sarumans i tornin a veure la primavera dels arbres.»\n  \nNo obstant\, els arbres més esbalaïdors de la Terra Mitjana els trobarem a Lothlórien\, on els elfs protegeixen i són protegits pels mellyrn. Especularem quina espècie podria ser aquesta\, similar al faig però amb fulles que no cauen a la tardor: es tornen daurades i durant tot l’hivern canten. \n  \n«no havia tingut mai una consciència tan insospitada i intensa de la textura de l’escorça de l’arbre i tota la vida que hi havia a dins. La fusta\, que sentia dessota la mà\, li delectava\, però no com un llenyataire o un fuster; era el delit de la vida mateixa de l’arbre.»\n  \nEns cuidarem de quedar-nos gaire temps al Bosc Llobregós i al Bosc Vell\, on la presència del mal ha podrit tot el que antany era viu i bell. \n  \n«Als arbres no els agraden els estranys; et vigilen. En general s’acontenten amb això\, mentre hi ha llum\, i no et molesten gaire. De vegades els més hostils deixen caure una branca\, o aixequen una arrel\, o t’atrapen amb una liana. Però de nit les coses poden ser molt inquietants\, segons m’han dit…»\n  \nI amb paciència\, sense cap pressa\, entrarem al Bosc de Fàngorn\, on resideixen els éssers més meravellosament estranys de la mitologia Tolkien: els Ents. Pastors guardians dels boscos amb aspecte arbori\, les seves vides transcorrien len…ta…ment. Viuen in…con…ta…b…l…e…s anys\, tants com els dels arbres que han de cuidar. Parlen un idioma complex\, micèl·lic\, sonor\, lent\, de ll…a…r…g alè. Com els seus pen…sa…m…e…n…t…s. Cap humà l’ha pogut aprendre de soca-rel. \n  \n«un llenguatge encantador\, que requereix molt de temps per dir qualsevol cosa en ell\, ja que mai no diem res\, llevat que valgui la pena el temps que requereix dir-ho…»\n  \nAntítesi de la urgència contemporània\, amb Barbarbrat i amb Eduardo Segura deliberarem pausadament sobre l’èpica vegetal de El Senyor dels Anells. Repassarem episodis sota la perspectiva arbòria\, i revisarem les aliances poètiques i polítiques que mantenim amb  el regne verd\, subordinats com estem a l’oligarquia de la tecnociència\, que J. R. R. Tolkien abominava des de la seva experiència com a soldat a la Primera Guerra Mundial. \n  \n«Creixen lents durant llarg temps\, però son talats ràpidament\, i a menys que paguin peatge amb fruits a les branques\, poc es lamentarà la seva mort. Així ho penso. Tant de bo els arbres poguessin parlar en nom de totes les coses que tenen arrels\, i castigar els qui els fan mal!»\n  \n  \nPreu d’inscripció : 5€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Val de 2€ de descompte en la bibliografia tolkiendil seleccionada \n  \n  \n  \nEDUARDO SEGURA (1967\, Valladolid\, 1967) és llicenciat en Història Moderna (1990) i en Filosofia (2016)\, i es troba finalitzant el seus estudis per al Baccalaureatus en Teologia. Doctor en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada (2001) i màster en Filosofia (2010). Ha publicat\, entre d’altres llibres\, J.R.R. Tolkien\, el mago de las palabras (Casals\, 2002; 7a edició\, 2019)\, i ha traduït i editat Tolkien o la fuerza del mito: la Tierra Media en perspectiva (LibrosLibres\, 2003). És co-editor de Myth and Magic. Art according to the Inklings (Walking Tree Publishers\, 2007). És autor de les Las Crónicas de Narnia\, de C.S. Lewis (Cénlit Edicions\, 2008)\, J.R.R. Tolkien: mitopoeia y mitología. Reflexiones bajo la luz refractada (PortalEditions\, 2008)\, El Señor de los Anillos\, del libro a la pantalla (PortalEditions\, 2012) o Tolkien: historia\, leyenda\, mito (Sapere Aude\, 2022). La seva darrera publicació és Mitokalía\, o la belleza relatada (CEU ediciones\, 2024). El seu treball i els seus dies estan dedicats a l’estudi de la vida i l’obra de J. R. R. Tolkien i els Inklings\, el Moviment d’Oxford\, Chesterton i George MacDonald\, autors a qui ha traduït\, així com alguns estudis d’especialistes de la talla de Thomas A. Shippey\, John Garth o Alison Milbank. Va treballar com a consultor i supervisor a la primera temporada de la sèrie de televisió produïda per Amazon Studios\, The Lord of Rings. The Rings of Power. Ha estat professor i investigador visitant a Marquette University (Wisconsin) i a University of Delaware\, als Estats Units. Des del 2018 és professor titular del Departament de Filologies Anglesa i Alemanya de la Universitat de Granada\, ciutat on viu amb la seva dona i els seus tres fills. \nJOHN RONALD REUEL TOLKIEN (1892\, Bloemfontein – 1973\, Bournemouth) fou escriptor\, poeta\, filòleg i professor universitari\, principalment conegut per ser l’autor de les obres de fantasia El hòbbit\, El Senyor dels Anells i El Silmaríl·lion. Des de ben petit va desenvolupar amor per la natura i per les llengües\, arribant a inventar els seus propis idiomes. En esclatar la primera guerra mundial\, va ser enrolat com a tinent als Lancashire Fusiliers i va combatre a la batalla del Somme\, declarat més endavant com a no apte per al servei degut a caure víctima de la febre de les trinxeres. Casat amb Edith Bratt\, van tenir quatre fills i en part va ser per ells que va escriure El Hòbbit\, conte publicat el 1937. Va tenir tant èxit que l’editor li va demanar una seqüela\, però no seria fins el 1954 que apareixeria el primer volum de la seva obra mestra\, El Senyor dels Anells\, amb una popularitat enorme sorprengué en gran manera a l’autor \n  \n«En realitat sóc un hòbbit\, excepte per la mida. M’agraden els arbres\, els jardins i les granges no mecanitzades; fumo en pipa\, m’agrada el menjar senzill (no refrigerat) i detesto la cuina francesa; m’agraden\, i fins i tot m’atreveixo a posar-me en aquests dies foscos\, les armilles ornades. Tinc predilecció pels bolets (fora del camp); tinc un sentit de l’humor molt elemental (que fins i tot els meus crítics favorables troben avorrit); me’n vaig a dormir tard i m’aixeco tard (quan puc)\, i no viatjo gaire.»\n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Oferta de descompte aplicada a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-els-arbres-de-tolkien-xerrada-amb-lhistoriador-tolkiendil-eduardo-segura/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/05/tolkien-trees-e1778170240937.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260613T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260613T203000
DTSTAMP:20260603T075824
CREATED:20260513T103949Z
LAST-MODIFIED:20260513T103949Z
UID:72888-1781377200-1781382600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Encontres amb l'escurçó. Xerrada ofídica amb l’herpetòleg Albert Montori i l’escriptor Albert Masó
DESCRIPTION:Encontres amb l’escurçó\nDissabte 13 de juny a les 19:00h \nAmb l’herpetòleg Albert Montori i l’escriptor Albert Masó\, autor del llibre Encontres amb l’escurçó. Casos verídics\, llegendes i miscel·lània \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Tot el que és salvatge desperta\, alhora\, por i admiració. Però només el coneixement transforma la por en respecte.» HENRY DAVID THOREAU\n\n  \nL’escurçó repta per aquestes muntanyes des de la nit dels temps. Malgrat ésser\, de natural\, discret i fugisser\, ha inoculat un pànic ancestral en la cultura popular. I no és una por irracional: una mossegada seva pot esdevenir fatal. A ningú li fa gràcia d’ensopegar amb un exemplar\, però atreu. Atreu de forma virulenta\, i dissabte 13 de juny a NaturaLlibres anirem al seu encontre\, en una conversa entre l’herpetòleg Albert Montori i l’escriptor Albert Masó\, autor del llibre Encontres amb l’escurçó. Casos verídics\, llegendes i miscel·lània. \n«Picada d’escurçó\, no hi és a temps l’extremunció.»\n  \nA Catalunya hi viuen dotze espècies autòctones de serp\,. sense comptabilitzar la munió que habiten a rondalles\, mites i supersticions vernacles. \n«Conten que en temps de Mariacastanya\, s’encauava en aquest foradot un monstre horrible. La serpota feia guàrdia ajaguda al llarg de la cova\, espiant nit i dia cap a fora. Tant aviat com olorava un monjo\, un traginer\, o qualsevol cap de bestiar\, l’enxampava amb la llengua i se’l cruspia a cremadent. La llegenda diu que la serp fou liquidada finalment per un frare del monestir…» PEP COLL\n  \nTal vegada\, la serpent més llegendària de totes sia l’escurçó\, almenys\, dins l’imaginari pirinenc. Adés idolatrat\, adés condemnat\, respectat i temut ensems\, els vipèrids eren símbol de regeneració i guariment\, per més que arrosseguin reputació de caràcter malèfic\, imputats per la tradició judeocristiana de conxorxa amb el dimoni\, doncs podien aparèixer de qualsevol forat\, matoll o roc per queixalar vides amb la seva metzina. \nI és cert\, que els verins dels ofidis són un còctel de tòxics  fulminant\, que una mossegada fa mal —persones com l’Albert Masó ens ho corroboraran—. Una descàrrega elèctrica que en casos greus pot provocar trastorns del sistema nerviós central\, paràlisi muscular\, taquicàrdia\, dificultat respiratòria\, coagulopatia i altres símptomes indesitjables. Però no és menys cert que a l’escurçó no li agrada buscar borina\, que només ataca per defensar-se i per caçar\, que produir verí li suposa un gran desgast i que no l’acostuma a malbaratar amb humans. \n«Diuen que els escurçons no piquen si no se’ls diu res i que només mosseguen si hom els toca o els molesta. Únicament hi ha dos remeis contra la picada de l’escurçó: cremar la part ferida amb una brasa ben roent\, o bé\, si es pot agafar el mateix escurçó que ha picat\, aixafar-lo al morter\, fer-ne un cataplasma i posar-lo damunt del mal.» JOAN AMADES\n  \nDissabte 13 juny\, Albert Masó i Albert Montori ens subministraran el millor antídot: informació fefaent per conèixer un animal críptic i fascinant\, que ens observa amb aquells ulls daurats sense parpellejar. Aprendrem com diferenciar un escurçó pirinenc (Vipera aspis) d’un ibèric (Vipera latasti) i dels colúbrids\, on es refugien\, quins hàbits i costums practiquen\, què mengen\, la seva importància vital en l’equilibri ecosistèmic\, les amenaces que pateixen… Compartirem experiències i ensurts ofídics… I prendrem nota de com actuar davant d’una mossegada\, del que MAI s’ha de fer en cas de picada. Preguntarem com s’ho feien els padrins d’abans aquí al Pallars\, sense sèrum antiviperí a mà\, quina triaga utilitzaven i com d’efectives podien ser les herbes protectores a l’hora de repel·lir vibres. \n  \n«Sigueu prudents com serps.» MATEU 10:16\n  \n  \nPreu d’inscripció : 5€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Val de 2€ de descompte en els llibres Encontres amb l’escurçó i Els rèptils dels Països Catalans \n  \n  \n  \nALBERT MASÓ (1976\, Sabadell) és enginyer tècnic industrial\, muntanyenc i escriptor. Ha ascendit muntanyes arreu de Catalunya i més enllà i amb el seu germà Òscar ha obert més de 410 vies d’escalada. És autor de més d’un centenar d’articles i cinc llibres de temàtica excursionista. Arran d’una dramàtica experiència personal va escriure el seu últim títol publicat fins el moment\, Encontres amb l’escurçó. \nALBERT MONTORI (1957\, Barcelona) és doctor en Ciències Biològiques per la UB i Catedràtic d’Ensenyament Secundari de CCNN. Ha estat membre de la junta directiva de la Asociación Herpetológica Española (AHE) des del 1989 i fins al 2008. Coeditor i editor de la Revista Española de Herpetología des del 1991 i fins al 2002 i Secretari General de l’AHE des d’octubre de 2002 fins al 2006. Després de treballar al Departament de Biologia Evolutiva\, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB en la línia d’herpetologia\, ara\, ja jubilat\, col·labora amb el GRENP i és investigador del CREAC\, grup de recerca especialitzat en herpetologia. La seva recerca es centra en l’ecologia i dinàmica de poblacions dels amfibis i els rèptils i en els problemes de conservació com a conseqüència del canvi global\, principalment amb el tritó pirinenc (Calotriton asper). Ha publicat nombrosos articles científics i participat en més de quaranta congressos\, simposis o trobades nacionals i internacionals. És autor de set llibres de temàtica herpetològica i/o educativa entre els quals destaquen: Atlas d’Amfibis i Rèptils de Catalunya i Andorra (Brau\, 1995)\, Amphibia-Lissamphibia (de la sèrie Fauna Ibérica editat pel MNCCNN de Madrid el 2004)\, Lista patrón de la herpetofauna española. Conclusiones de nomenclatura y taxonomía para las especies de anfibios y reptiles de España (AHE)\, El tritó del Montseny i els amfibis i rèptils de la Reserva de la Biosfera del Montseny (Museu de Granollers\, 2023) i Els Rèptils dels Països Catalans (Brau\, 2023). \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Oferta de descompte amb caducitat 13/06/2026 \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-encontres-amb-lescurco-xerrada-ofidica-amb-lherpetoleg-albert-montori-i-lescriptor-albert-maso/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/05/encontres-escurco-e1778667753635.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260620T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260620T203000
DTSTAMP:20260603T075824
CREATED:20260423T181705Z
LAST-MODIFIED:20260507T151036Z
UID:72731-1781982000-1781987400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Una cançó de pluja. Amb l'autor Joan-Lluís Lluís
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Una cançó de pluja\nTertúlia literària amb la participació de l’autor Joan-Lluís Lluís \nCompartirem lectura i berenar de La Xurreta Cafè! Amb val de descompte en llibres pels inscrits \nDISSABTE 20 DE JUNY >> 19:00H.  \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Callar. Callar i pensar. Callar\, pensar i recordar.\nArbres. Arbres. Arbres.»\n  \nEll-Escriu és escriptor. Observa al voltant i\, amb el que troba\, crea mons. Deu tenir traça\, en això\, perquè els humans li han atorgat uns quants premis literaris i és estimat pel Poble lector. Ell-Escriu signa els seus llibres com Joan-Lluís Lluís\, i dissabte 20 de juny tornarà a NaturaLlibres per participar en un #GrupDeLecturaNL sobre la seva última novel·la: Una cançó de pluja\, en part escrita a Alins. \n«És un espai de bosc per al qual semblen haver estat creats la llum del sol i de la lluna\, l’ombra\, la pluja i tota la vida que hi pul·lula. Com si res del que no sigui aquest espai de bosc no fos necessari ni digne de ser recordat.»\n  \nFa il·lusió saber que Joan-Lluís Lluís va escriure un bri d’Una cançó de pluja a Alins —tant se val que la novel·la transcorri a Borneo enterament—. Una faula que narra la història d’Ella-Calla\, una orangutana cepada que toparà amb el pitjor i el millor de l’espècie humana\, en una odissea selvàtica per tornar al bosc d’on va ser raptada. \n«És el que anhela qualsevol orangutan. Ser al lloc on viure-per-sempre\, en un radi com menys extens millor. Un radi poc extens significa territori bo\, segur i generós. Els orangutans desgraciats són els que han de passar d’arbre en arbre bona part del dia per trobar prou aliments o prou seguretat. Voldria quedar-se allà on és per ser l’orangutana amiga dels arbres que l’envolten\, i ignorar els arbres que no veu.»\n  \nUn relat\, aquest\, on la natura i els animals salvatges existeixen sense necessitat de la mirada —sempre dominant— de l’homo sapiens. Amb una mitologia orangutana pròpia que Joan Lluís-Lluís regala als grans simis; una cosmovisió regida per dues divinitats: la Mare-Tota —d’on van néixer els arbres\, els orangutans i la resta de criatures bones— i la Mare-Gelosa\, que va crear amb saliva ensangonada humans-gelosos\, humans-dolents i humans-lletjos. \n«La nit va existir quan la Mare-Tota ja no va ser prou poderosa per vetllar sense treva. Fins llavors\, el món era sempre lluminós i segur\, però el cansament de tants anys va fer que la Mare-Tota tanqués les parpelles per primera vegada i\, així\, omplís el món de foscor. Per això el món de nit és un món sense la Mare-Tota\, un món d’incertesa i perills.»\n  \nLluny de ser un conte amb moralina animalista\, Una cançó de pluja seria més aviat una elegia lacerant i crua\, amb tota la brutalitat d’un succés real\, en el que tristament està basada. Un gemec esdevingut literatura que fa tremolar i sentir vergonya de pertànyer a l’espècie humana. I\, malgrat l’horror\, malgrat la por-per-sempre\, una novel·la que asserena\, per la fressa-bona que hi oreja\, les veus de la selva que Joan-Lluís Lluís escolta: \n«gairebé sempre de sobte\, la pluja deixa d’eixordar el bosc\, i és llavors que als orangutans els agrada escoltar. Primer escolten el silenci d’un bosc on tots els animals\, per l’evidència que no poden rivalitzar amb el brogit de l’aigua\, han callat. Tot seguit\, durant un moment breu\, senten l’alenar dels arbres\, perceptible per als que han après a escoltar. Quan els arbres alenen\, és com si parlessin\, i diuen coses bones\, perquè són els fills primers de la Mare-Tota\, i ni els orangutans ni cap altra criatura no saben què diuen però igualment és bo escoltar-los. És bo per dintre.»\n  \nUna cançó de pluja és la novel·la més curta de Joan-Lluís Lluís —160 pàgines— i la que més ha trigat en escriure i reescriure —fins arribar a la trenta-vuitena versió definitiva—. Li preguntarem d’on va sorgir la idea inicial\, que tenen en comú els grans simis amb el rei Príam de Troia i com es va documentar per posar-se dins el cap d’una espècie en perill d’extinció amb la que compartim el 97% del nostre ADN. \n«Sap que és millor no cridar\, ni gemegar\, ni ensumar. És millor\, sempre\, callar. Callar molt\, callar tant com sigui possible.»\n  \nAmb Ell-Escriu i Ella-Calla repensarem la nostra posició d’espècie privilegiada i dominant. Maldarem contra Descartes\, ens apartarem del centre del relat i compartirem altres ficcions salvatges narrades per éssers Més-que-humans. Perquè ja portem massa temps subjugant el paisatge literari i el món va com va. \n«Avui parla d’uns animals que existien abans que apareguessin els humans\, que nedaven sota l’aigua i volaven pel cel i eren tots bells i nobles\, però es van disputar per saber si era més bell i noble nedar o volar. I així\, de tant disputar-se\, van acabar separant-se en dos clans i mai més\, des de llavors\, els peixos no han tornat a volar pel cel ni els ocells a nedar sota l’aigua.»\n  \nVoldrem saber amb què està treballant Ell-Escriu ara… quines són les deïtats literàries que venera i els seus fetitxes librescos… Mentre delim per sentir quin conte s’inventarà aquest cop per finalitzar la trobada i obsequiar al Poble lector. \n«Les paraules\, i aquella veu que les diu\, acaben sent com fruites estranyes\, que Ella-Calla espera\, passada la mitja tarda\, quan la llum es tenyeix de verd fosc. Li són gustoses. Paraules com fruites madures.»\n  \nAcompanyarem el #GrupDeLecturaNL d’un berenar literari inspirat en Una cançó de pluja i en Ella-Calla. \n  \n  \nPreu d’inscripció: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en la novel·la + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) algun dels llibres.\nSi encara no els teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \nSi hagués nascut més al nord\, possiblement JOAN-LLUÍS LLUÍS no hauria escrit la seva obra en català. Si hagués nascut més al sud\, potser no hauria concebut mai la seva primera novel·la\, Els ulls de sorra (1993)\, que narra un episodi de la Guerra d’Algèria. Fill de Perpinyà\, la ratlla és el seu territori i els fora de lloc\, els seus germans. El dia de l’ós (2005)\, Aiguafang (2009)\, Cròniques d’un déu coix (2014)\, El navegant (2016) i Jo soc aquell que va matar Franco (2018) l’emparenten amb els grans fabuladors. Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos (2002) s’abeura en la tradició pamfletària. Els invisibles (2020) recrea el seu recorregut personal per la llengua “paterna”\, caldria dir en el seu cas: fins als vint anys només l’havia parlada amb el pare. Junil a les terres dels bàrbars el va fer mereixedor de nombrosos premis com el Premi Òmnium 2021 a millor novel·la de l’any. Una cançó de pluja (2025) és\, de moment\, la seva última publicació. Hi ha acollit\, com a traductor\, L’arrencacors de Boris Vian i El llibre dels finals de Joan Bodon\, dos autors que vindrien a ser els seus dos pols: per la imaginació al poder\, l’un; per la consciència dels desposseïts\, l’altre. Amb el volum Salives\, el públic ha descobert que l’autor cultivava la poesia en secret. Encara que molts no ho sàpiguen\, també és el creador d’unes quantes cançons. \n  \n  \n  \n  \nAquesta activitat es realitza amb el suport del Departament de Cultura \n \n  \n  \n  \n  \n  \n*La participació en la tertúlia és gratuïta.\nEl preu d’inscripció inclou el berenar literari i el val de descompte (amb caducitat 20/06/2026) \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-una-canco-de-pluja-amb-lautor-joan-lluis-lluis/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/04/canco-pluja-e1776967803782.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260627T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260627T203000
DTSTAMP:20260603T075824
CREATED:20260528T111259Z
LAST-MODIFIED:20260528T111259Z
UID:72982-1782586800-1782592200@www.naturallibres.com
SUMMARY:#FiloTrobadesNL Mística ecològica: Francesc d’Assís i Juan de la Cruz en diàleg. Tertúlia i berenar filosòfic amb Lola Josa i Víctor Herrero
DESCRIPTION:Mística ecològica: Francesc d’Assís i Juan de la Cruz en diàleg\nConversa i berenar filosòfic  \nAmb la filòloga especialista en espiritualitat hebrea Lola Josa i el frare-poeta franciscà Víctor Herrero \nDissabte 27 de juny a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n\n  \n«El Déu Etern prengué\, doncs\, l’home i el posà al jardí de l’Edèn a fi que el conreés i en tingués cura…»\n\n  \nEn mala hora el Déu cristià va delegar en l’home cap autoritat\, ai las! Se suposava que havíem de preservar en bon estat el Món\, administrar de forma sàvia i compassiva l’entorn… I hem resultat uns fatals gestors\, incompetents per a tenir cura de la Creació. Però dissabte 27 de juny a NaturaLlibres recuperarem —potser— la fe\, en unes #FiloTrobadesNL on farem dialogar a Francesc d’Assís i Juan de la Cruz per conèixer el pensament més ecologista de dos místics transcendentals més enllà del catolicisme. Amb la filòloga especialista en espiritualitat hebrea Lola Josa i el frare-poeta franciscà Víctor Herrero. \n«Vosaltres espereu-me aquí\, en el camí\, i jo aniré a predicar a nos germans els ocells.»\n  \nMés que precursors de l’ecologisme\, Sant Francesc d’Assís i Sant Juan de la Cruz foren predicadors de l’ecofília\, entesa com l’amor cap al conjunt de la Creació\, des del cosmos inabastable fins al més petit dels insectes. Credo que va fer d’ells dos espirituals radicals i dissidents al seu temps. \nNascut cap al 1181 dins una família benestant de comerciants\, Francesc d’Assís fou un jove despreocupat i dissipador amb aspiracions cavalleresques que\, arran d’una experiència traumàtica a la guerra\, va renunciar al seu estatus social i a tota possessió material per dur una vida ascètica i mendicant —com fes Siddharta Gautama Buddha abans—. Amb aquest nou ideal al cap\, va fundar l’Orde dels Frares Menors —actuals Franciscans\, als que Víctor Herrero també pertany—\, un moviment revolucionari de monjos caracteritzats pels seus hàbits humils\, dedicats sovint a tasques agrícoles\, amb pràctiques sostenibles de cura i respecte pel medi. \nDiuen de fra Francesc que apartava els cucs del camí per a que no fossin víctimes dels transeünts… que alimentava amb mel i vi a les abelles per a que amb el fred de l’hivern no defallissin… que simpatitzava amb els llops… que parlava als arbres\, a les flors\, a les pedres\, al vent i al foc\, a l’aigua de rius i fonts\, a la lluna i als estels i al sol. Éssers dotats\, com els humans\, de raó. Raó de ser en aquest món per sí sols\, amb els que el Poverello mantenia una veritable relació fraternal\, de germans. \n«Lloat siguis\, Senyor meu\, per la germana nostra\nmare la Terra\,\nla qual ens sosté i ens governa\ni produeix fruits diversos amb flors acolorides i herba.»\n  \nDissabte 27 de juny veurem què comparteixen i en què es diferencien Francesc d’Assís i Juan de la Cruz\, un home\, aquest\, ja del Renaixement. Un frare descalç\, nascut a Fontiveros\, prop d’Àvila\, en una data desconeguda de 1542\, de condició misèrrima fins el punt de patir seqüeles incurables\, tant físiques com psicològiques. Experimentat en suplicis\, res fou comparable als nou mesos que passà empresonat sota l’acusació de desobediència\, rebel·lia i contumàcia\, en un calabós pestilent i fosc\, l’hàbit infestat de polls\, vexat amb insults i assots\, llagat i mal alimentat… i d’on va aconseguir fugar-se de la forma més peliculera imaginable: despenjant-se per una paret amb mantes nuades (!). S’emportava amb ell uns papers amb poemes escrits dins aquella cel·la sinistra. Poemes germinats dins d’una ànima enamorada. \n«Las montañas tienen alturas\, son abundantes\, anchas\, y hermosas\, o graciosas\, floridas y olorosas. Estas montañas es mi Amado para mí.»\n  \nEnamorat de les muntanyes\, les valls\, el camp obert\, les cingleres\, l’horta\, la nit còsmica… la bellesa de la Natura tota\, on fra Juan celebra la música callada y la soledad sonora. Perquè la reverència i l’admiració són indispensables pel benestar ecològic del món. \nAmb Lola Josa i Víctor Herrero pensarem de quina manera recuperar el sentit de la meravella i d’allò sagrat. Com vivir desnudo y desasido de toda cosa criada\, dins una societat basada en el consum i la productivitat constant. Per damunt de cap creença religiosa\, podrem fàcilment comparar el discurs dels místics cristians amb la de pensadores contemporànies com Rachel Carson\, Donna Haraway\, Robin Wall Kimmerer… \nI com de compartir en fraternitat es tracta\, acompanyarem aquestes #FiloTrobadesNL d’un berenar filosòfic inspirat en Francesc d’Assís i Juan de la Cruz. \n  \n  \nPreu d’inscripció a la tertúlia*:  10€/persona\nInclou: Participació a la tertúlia + Berenar filosòfic +  Val de 2€ de descompte en els llibres Càntic del germà Sol i altres escrits (Francesc d’Assís) i/o Cántico espiritual (Juan de la Cruz) \n  \n  \nAquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL\, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes\, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten\, buscar solucions a problemes\, raonar\, dubtar\, equivocar-se\, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques. \n  \n  \n  \nLOLA JOSA és filòloga\, escriptora i catedràtica de Literatura Espanyola dels Segles d’Or a la Universitat de Barcelona. Les seves investigacions se centren en l’exegesi i la mística hebrea com a experiència prefilosòfica i poètica. Especialista en teatre clàssic i poesia barroca\, estudia les relacions entre el llenguatge poètic i el musical\, i és directora del portal temàtic Literatura y Música de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Cántico Espiritual. Nueva edición a la luz de la mística hebrea (Lumen\, 2021) i La medida del mundo. Palabra y principio femeninos (Athenaica\, 2022) són els seus darrers llibres. \nVÍCTOR HERRERO (1980\, Salamanca\, 1980) és frare franciscà\, doctor en Teologia i professor de literatura bíblica a la Universitat Pontifícia Comillas de Madrid. La seva obra poètica inclou els llibres La balanza (2023) i Lo que busca la abeja (2023)\, pel qual va obtenir el Premi Ciutat de Salamanca. Com a assagista ha publicat Carne escrita en la roca (2018)\, La casa sin paredes de la vida (2020) i Tristeza (2022). \n  \n  \n  \n  \n*Si algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.  \nVal de descompte vàlid el dia de l’activitat.
URL:https://www.naturallibres.com/event/filotrobadesnl-mistica-ecologica-francesc-dassis-i-juan-de-la-cruz-en-dialeg-tertulia-i-berenar-filosofic-amb-lola-josa-i-victor-herrero/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/05/assis-cruz-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260718T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260718T203000
DTSTAMP:20260603T075824
CREATED:20260521T174725Z
LAST-MODIFIED:20260521T174725Z
UID:72936-1784401200-1784406600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Clarice Lispector: El misteri que batega dins el món. Amb la traductora Elena Losada
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Clarice Lispector: El misteri que batega dins el món\nTertúlia literària sobre les novel·les L’hora de l’estrella i Aigua viva  \nAmb la traductora i professora de literatura portuguesa Elena Losada \nCompartirem lectura i berenar de La Xurreta Cafè! Amb val de descompte en llibres pels inscrits \nDISSABTE 18 DE JULIOL >> 19:00H.  \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Tot el món va començar amb un sí. Una molècula va dir sí a una altra molècula i va néixer la vida.»\n  \nL’escriptura de Clarice Lispector resulta un misteri… en la mateixa mesura que resulta un misteri la Natura\, el Món\, la Vida. Perquè hi ha una substància inefable que cap ciència no podrà descobrir mai. Un coneixement animal\, intuïtiu\, que tan sols podem arribar a ensumar\, a presentir. Una estranyesa que esdevé meravella en llegir a l’escriptora brasilera\, amb novel·les breus com les que comentarem dissabte 18 de juliol al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres: L’hora de l’estrella i Aigua viva. Amb la traductora i professora de literatura portuguesa Elena Losada. \n  \n«semblo pertànyer a una galàxia llunyana de tan estrany que sóc de mi mateix.»\n  \nSalvatge\, tremenda\, convulsa\, metafísica. Així és l’experiència de llegir qualsevol text de Clarice Lispector. Original\, trencadora\, única en la seva espècie; de prosa subversiva\, densa i fluent alhora; exigent\, mai complicada.  \nEscrivia en portugués\, la llengua que estimava i que aquesta filla de jueus rusos faria seva. Nascuda com a Haia Pinkhasovna a Txetxelnik\, Ucraïna\, quan la seva família fugia dels pogroms antisemites\, va arribar amb tan sols dos mesos al Brasil\, en braços d’una mare emmalaltida de sífilis en ser violada per un soldat soviètic. Malgrat les penúries econòmiques\, Clarice Lispector va poder estudiar Dret a Rio de Janeiro\, exercint després durant vint anys de perfecta dona casada\, una ocupació avorridíssima que la superava\, així que es va divorciar per consagrar-se a la literatura. \n  \n«Em trobaré a faltar tant quan em mori…»\n  \nAutora d’una desena de novel·les\, reculls de contes\, guions\, articles i relats infantils\, L’hora de l’estrella és l’últim llibre que va escriure; de fet\, el va acabar poques setmanes abans de morir. Publicada pòstumament\, és una història rodona\, que recull el millor de Clarice Lispector\, dels seus treballs més accessibles\, i amb una protagonista femenina inoblidable: la Macabéa\, una mecanògrafa de vida anodina\, menyspreada per tots els personatges —àdhuc el narrador—. Sola\, vulnerable i pobra\, en una ciutat tota feta contra ella\, desgraciada sense ser-ne conscient de ser-ho\, és un cos escanyolit sense cap tipus d’aptitud. Les seves úniques ambicions són anar al teatre un cop al mes\, pintar-se les ungles\, comprar-se una rosa quan cobra la nòmina i prendre’s un cafè amb gel a la nit\, abans de ficar-se al llit. Poc o res importa\, no obstant\, l’argument: allò substancial són les idees que subjauen rere les seves escases 160 pàgines. \nIgual ocorre amb les 144 planes d’Aigua viva: una novel·la o un poema o un assaig —no se sap— desconcertant. Per subratllar de dalt a baix. Clímax de l’estil lispectorià. Una carta de desamor a un destinatari mut on la veu narradora no pretén altra cosa que un impossible: copçar l’instant que passa\, l’inabastable\, l’indicible. Aquells moments epifànics que tot sovint proporciona el contacte amb animals i plantes\, les roses que Clarice Lispector tant adorava o el seu estimat Ulisses\, un gos que fumava\, bevia whisky amb Coca-Cola i tenia fama de neuròtic\, amb una ferotgia que la seva humana respectava i enyorava. Potser degut a aquest enyor hi apareixen bèsties en moltes de les seves ficcions: gallines\, ous\, cavalls\, gats\, paneroles ancestrals… \n  \n«M’interessen molt. Tots els éssers vius\, menys l’home\, són un escàndol de meravellament.»\n  \nDissabte 18 de juliol amb Elena Losada destriarem les obsessions que atravessen L’hora de l’estrella\, Aigua viva i tota l’obra lispectoriana: la recerca existencial\, el tedi\, la nàusia… la fugacitat de l’instant-ja\, la impotència del llenguatge per accedir al món\, a la substància pura del món\, a l’it intraduïble… la natura com espai de revelació mística\, l’animalitat… \n  \n«Una vegada vaig mirar fixament els ulls d’una pantera i ella va mirar fixament els meus. Ens vam transformar.»\n  \nNo li buscarem similituds amb James Joyce ni amb Marcel Proust ni amb Virginia Woolf\, perquè Clarice Lispector se sabia única i s’enfurismava quan la comparaven amb altres. Voldrem saber les dificultats que suposa traduir la seva singularitat. I com de peculiar i caòtic era el seu procés creatiu: escrivia notes soltes per aquí i per allà —en tovallons\, xecs\, paquets de tabac—\, paperets abandonats per racons de casa\, que la minyona tenia prohibit replegar. \n  \n«Déu m’alliberi de començar a escriure un llibre per la primera línia.»\n  \nSupersticiosa\, afeccionada a les matemàtiques i la càbala\, s’escarrassava per a que els seus contes no arribessin a les tretze pàgines. Anòmala\, a voltes melancòlica\, sempre hermètica i brillant. Com l’esfinx de Guiza que un cop va visitar: «No la vaig desxifrar\, però tampoc ella em va desxifrar a mi». \nDissabte 18 de juliol apreciarem el seu misteri\, en un #GrupDeLecturaNL que acompanayrem d’un berenar literari inspirat en Clarice Lispector. \n  \n«Qui sigui capaç de deixar de raonar (cosa terriblement difícil) que em segueixi.»\n  \n  \nPreu d’inscripció: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en la novel·la + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) algun dels llibres.\nSi encara no els teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \nELENA LOSADA és professora titular de literatura portuguesa a la Universitat de Barcelona. És investigadora d’ADHUC (Centre de Recerca Teoria\, Gènere\, Sexualitat)\, on ha coordinat Lletra de Dona\, secció de crítica literària en línia\, i ha estat directora de la Càtedra UNESCO Dones\, Desenvolupament i Cultures entre 2015 i 2018. Ha publicat diversos estudis sobre qüestions de gènere\, especialment sobre la representació femenina en la narrativa realista del segle XIX i sobre l’escriptora brasilera Clarice Lispector\, de qui ha traduït més de tretze títols. Va rebre el Premi Giovanni Pontiero a la millor traducció del portuguès l’any 2012. Des del 2011 treballa sobre la novel·la criminal escrita per dones i ha estat investigadora principal de dos projectes finançats: Mujeres y novela criminal en España (1975-2010): autoras\, figuras de poder\, víctimas y criminales (MUNCE) (FEM2011-22870\, 2012-2014)\, i Víctimas y agresoras. Representaciones de la violencia en la narrativa criminal escrita por mujeres (VANACEM) (FEM2014-55057-P\, 2015-2017). \n  \n«No seré auto-biogràfica. Vull ser ‘bio’.»\n  \nCLARICE LISPECTOR (1920\, Txetxelnik – 1977\, Rio de Janeiro) va néixer a Ucraïna durant la migració de la seva família de Rússia a Brasil. Va arribar a Maceió amb pocs mesos. Després va viure a Recife i a Rio de Janeiro\, on va morir la seva mare quan ella tenia nou anys. El 1943 va publicar la seva primera novel·la\, A prop del cor salvatge\, i es va casar amb un diplomàtic. El seu primer destí va ser Nàpols\, en plena Segona Guerra Mundial. Quan va tornar a Brasil després de separar-se\, havia publicat dues novel·les més (O lustre\, 1946; La ciutat assetjada\, 1949) i havia tingut dos fills. Entre les seves obres més celebrades hi ha L’hora de l’estrella (1977)\, Un alè de vida (1978)\, A prop del cor salvatge (1943)\, La passió segons G.H. (1964) i Aigua viva (1973). A més de novel·les\, va escriure relats i articles periodístics. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*El preu d’inscripció inclou el berenar literari i el val de descompte (amb caducitat 18/07/2026) \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-clarice-lispector-el-misteri-que-batega-dins-el-mon-amb-la-traductora-elena-losada/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/05/lispector-e1779385225353.jpg
END:VEVENT
END:VCALENDAR