BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//NaturaLlibres. Librería especializada en naturaleza y montaña - ECPv6.15.20//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-ORIGINAL-URL:https://www.naturallibres.com
X-WR-CALDESC:Eventos para NaturaLlibres. Librería especializada en naturaleza y montaña
REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H
X-Robots-Tag:noindex
X-PUBLISHED-TTL:PT1H
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:Europe/Madrid
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20250330T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20251026T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20260329T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20261025T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20270328T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20271031T010000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260418T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260418T193000
DTSTAMP:20260418T143238
CREATED:20260219T184530Z
LAST-MODIFIED:20260228T090624Z
UID:71901-1776535200-1776540600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Zorba el grec. Tertúlia i menú literari. Amb la traductora Selma Ancira
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Zorba el grec\, de Nikos Kazantzakis\nTertúlia literària amb la traductora Selma Ancira \nMenú-degustació grec a càrrec de la cuinera Giannoula Mitsinikou \nDissabte 18 d’abril a les 18:00H  \niiii \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«¿Cuándo se abrirán los oídos del mundo\, patrón? ¿Cuándo se abrirán nuestros ojos para ver? ¿Cuándo se abrirán nuestros brazos? ¿Cuándo nos abrazaremos todos: piedras\, flores\, lluvia y seres humanos? ¿Qué dices tú\, patrón? ¿Qué dicen los libros?» \n  \nConvindria tenir sempre algú a prop que et recordés les meravelles del món. Una persona que cada matí mirés sortir el sol com si fos el primer cop. Que tremolés amb les estrelles sense por a la negror ni a la mort. Algú que no fes de l’existència un problema filosòfic\, sinó gaudi. I\, si pot ser\, que a més balli com un boig el sirtaki. Convindria tenir sempre a la vora Zorba el griego (Vida y andanzas de Alexis Zorba)\, la novel·la de Nikos Kazantzakis que dissabte 18 d’abril comentarem al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres amb la traductora Selma Ancira. \n«Miraba a Zorba a la luz de la luna y me maravillaba con cuánta gallardía y simplicidad se avenía al mundo\, cómo el alma y el cuerpo eran una sola cosa\, y todo\, mujeres\, pan\, mente\, sueño\, armonizaban de inmediato con su carne y\, felizmente\, se transformaban en Zorba. Nunca había visto una concordia tan amistosa entre hombre y universo.»\n  \nZorba va ser un personatge real: un home senzill de poble que l’escriptor Nikos Kazantzakis va conèixer l’any 1917 al Mont Atos. Junts van emprendre un negoci miner que donaria com a resultat un catastròfic fracàs empresarial… i una amistat immortal. A banda del llibre més sonat de l’autor: Βίος και Πολιτεία του Αλέξη Ζορμπά. \n«Si quisiera elegir entre las personas que han dejado las huellas más hondas en mi alma\, tal vez destacaría a tres o cuatro: Homero\, Bergson\, Nietzsche y Zorba. El primero fue para mí el ojo sereno y fulgurante como el disco del sol que todo lo ilumina con brillo redentor; Bergson me alivió de las insondables angustias filosóficas que atormentaron mi primera juventud; Nietzsche me enriqueció con otras angustias y me enseñó a transmutar la desdicha\, la amargura y la incertidumbre en orgullo; y Zorba me enseñó a amar la vida y a no temer la muerte.»\n  \nZorba és un bon home\, amant dels plaers a l’abast\, del menjar\, de les dones\, del mar… Un ésser tel·lúric\, de personalitat fogosa i avassallant\, que segueix unit per un cordó umbilical a la seva mare\, la Terra. Forma part del món natural\, viu el goig de l’aquí i l’ara sense reflexionar. Portador d’una saviesa ancestral\, quan no troba les paraules acaricia el santouri i balla\, mogut per la follia i la felicitat. \n«No pensaba en nada. […] Oía los movimientos acompasados de la tierra\, y los rumores\, y los crujidos\, y la lluvia caer\, y a las semillas hincharse. Sentía cielo y tierra ayuntarse como en los primeros días del mundo […] Era feliz y lo sabía. Mientras vivimos la felicidad\, difícilmente la percibimos; sólo cuando ha pasado y miramos atrás\, de pronto entendemos —y a veces con estupor— lo felices que éramos. Sin embargo yo\, en esa playa cretense vivía la felicidad y\, al mismo tiempo\, sentía que era feliz.»\n  \nLa seva és una ànima lliure\, no reprimida per l’intel·lecte\, com li ocorre a l’escriptor Nikos Kazantzakis\, un idealista angoixat per la condició humana. Un comunista místic que mai va abandonar la fe cristiana però va ser excomunicat per l’Església Ortodoxa… \n«No\, no creo en nada. Si creyera en el ser humano\, creería también en Dios\, y creería en el diablo; y eso es un tremendo berenjenal.»\n  \nUn home ple de preguntes sense resposta\, que pensa la vida en lloc d’experimentar-la en carn pròpia. \n«Mi contacto con los seres humanos había acabado en monólogo interior. Había caído tan bajo\, que si hubiese podido elegir entre enamorarme de una mujer o leer un buen libro sobre el amor\, habría elegido el libro.»\n  \nDissabte 18 d’abril\, repassarem el llegat d’un autor que no va guanyar el Premi Nobel de Literatura per un vot. Amb una obra que flaira a romaní\, sajolida i sàlvia\, escrita en bona part al Mediterrani. Amb Selma Ancita coneixerem com era la Creta on Kazantzakis va néixer\, dins l’Imperi otomà\, enmig d’una violència salvatge entre turcs i cristians\, i que fou ocupada per l’Alemanya nazi més endavant. \n«Yo he hecho cosas por la patria\, patrón\, que te pondrían la piel de gallina; maté\, robé\, quemé aldeas\, deshonré mujeres\, exterminé familias enteras… ¿Por qué? Porque\, ya ves tú\, eran búlgaros\, turcos. […] Después entré en razón\, ahora miro a las personas y digo: éste es un buen hombre\, aquél es malo. […] Y cuanto más viejo me hago\, lo juro por el pan que como\, creo que comienzo a no querer saber ni eso. ¡Qué más da que sea bueno o malo! A todos los compadezco…»\n  \nVoldrem saber les trifulgues de traduir al castellà Zorba el griego\, una novel·la escrita quan el grec modern no estava unificat encara: Kazantzakis recorria el país buscant vocabulari popular del demòtic a fi d’enriquir el seu llenguatge literari\, raó per la qual als seus llibres apareixen paraules que ni els seus compatriotes avui entenen. \n«¡Entiendes! Entiendes\, ¡y eso es lo que acabará contigo! Si no entendieras\, serías feliz.»\n  \nDissabte 18 d’abril\, filosofarem amb Nikos Kazantzakis i portarem a la pràctica les lliçons hedonistes de Zorba acompanyant la tertúlia literària amb un menú-degustació grec\, ideat i preparat per la cuinera Giannoula Mitsinikou\, originària d’Esparta\, Grècia. \n«Mis alegrías aquí son grandes\, porque son muy simples\, hechas de los elementos eternos: aire puro\, mar\, pan de trigo\, y por las tardes un fabuloso Simbad el Marino que se sienta a la turca frente a mí\, abre la boca\, habla\, y el mundo se ensancha.»\n  \n  \nPreu d’inscripció a la tertúlia: 20€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Menú literari (begudes a part) + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \n  \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit algun relat de l’autora.\nSi encara no els teniu\, podeu encarregar els llibres o\ncomprar-los directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \n  \nSELMA ANCIRA (1956\, Mèxic) és traductora de literatura russa i grega moderna. Ha traduït\, entre altres autors\, Puixkin\, Dostoievski\, Bunin\, Bulgàkov i Pasternak\, així com Seferis\, Ritsos\, Kampaneli\, Maria Iordanidu i Kazantzakis. Va donar a conèixer l’obra de Marina Tsvetàeva al públic hispanoparlant i ha traduït gairebé tota la seva prosa. El 2008 va rebre la Medalla Puixkin\, el màxim guardó rus per a artistes estrangers. El 2009 va guanyar el XII Premi de Traducció Ángel Crespo per la seva traducció de Viva voz de vida de Marina Tsvetàeva. El 2010 va rebre el Premi de Literatura Marina Tsvetàeva a la ciutat russa de Ielàbuga per les seves traduccions de la poeta\, i a Koktebel\, Ucraïna\, va rebre el Premi Literari Maximilian Voloshin. I un més que merescut Premi Nacional de Traducció per la seva obra el 2011. Entre els últims guardons\, el Premi Nacional d’Arts i Lletres en l’àmbit de la Lingüística i la Literatura 2022. És autora de El tiempo de la mariposa\, un relat sobre la seva relació personal i literària amb l’obra de Nikos Kazantzakis i la llengua grega. Viu entre Barcelona i el Pirineu aragonés. \nNIKOS KAZANTZAKIS (1883\, Heràclion 1883 – 1957\, Friburg de Brisgòvia) creix a l’illa de Creta a l’època de la darrera insurrecció greco-cristiana contra l’Imperi otomà. De família benestant\, estudia Dret a Atenes i Filosofia a París\, on segueix l’ensenyament d’Henri Bergson i fa la tesi sobre Nietzsche. L’any 1914 torna a Grècia i peregrina pel mont Atos tot llegint Buda al mateix temps que els Evangelis. Combat com a voluntari durant les guerres balcàniques\, comercia amb fusta\, explota una mina de lignit amb un tal Zorbàs. El 1919 s’encarrega de la repatriació de 150.000 grecs del Caucas desplaçats durant la Revolució Russa. Viatja a Berlin i Viena\, descobreix la doctrina de Lenin\, aprèn el rus i comença a escriure Ascesi (1922)\, un llibre d’aforismes. El 1925 fa un primer viatge a la URSS com a corresponsal del diari Logos i comença Odissea\, poema èpic de 33.333 versos\, que reescriurà cinc vegades sense parar de viatjar. Publica el primer d’uns quants reculls de cròniques que compilaran tota una vida d’exploracions: Rússia i el Caucas amb Panait Istrati per constatar i difondre els progressos de la revolució\, Espanya per entrevistar-hi successivament dos dictadors tot traduint Machado i Guillén\, Palestina i Xipre\, Egipte i Sudan\, Xina i Japó\, Txèquia\, Anglaterra\, Itàlia… Als cinquanta anys\, per primer cop a la vida\, té domicili fix: una casa a Egina\, que s’ha fet construir. Allà el troba la invasió de Grècia per les tropes de Mussolini. Sota l’ocupació alemanya escriu frenèticament: L’última temptació de Crist\, Alexis Zorba\, diverses obres de teatre. Així que s’acaba la guerra reprèn la vida nòmada; la seva obra comença a difondre’s arreu del món mentre que a Grècia és declarada sacrílega per l’Església ortodoxa. El 1948 escriu El Crist de nou crucificat\, del qual veu l’adaptació cinematogràfica al festival de Canes just abans d’embarcar cap a Xina\, l’any de la seva mort\, a Friburg. Nou vegades el jurat del Nobel li dóna carabassa mentre les seves novel·les són traduïdes a totes les llengües escrites del món. És enterrat a Iràklio\, fora muralla\, ja que l’Església no va voler que descansés al cementiri. La seva làpida diu: «No espero res. No em fa por res. Sóc lliure.» \n  \n  \n  \n  \n*El val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.  \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-zorba-el-grec-tertulia-i-menu-literari-amb-la-traductora-selma-ancira/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/02/zorba-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260422T183000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260422T200000
DTSTAMP:20260418T143238
CREATED:20260307T161745Z
LAST-MODIFIED:20260417T080002Z
UID:72051-1776882600-1776888000@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Cicle de Lectura Lenta amb Vanesa Freixa: Trenes d'herba dolça
DESCRIPTION:Cicle de Lectura Lenta: Trenes d’herba dolça\, de Robin Wall Kimmerer\nDijous 9 d’abril\, dimecres 22 d’abril\, dijous 7 de maig i dijous 21 de maig a les 18:30h \nAmb l’activista i escriptora Vanesa Freixa \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«La mateixa terra que ens nodreix és sacrificada per alimentar la injustícia.» ROBIN WALL KIMMERER\n\n  \nLa lentitud és anticapitalista.\nLa lentitud és revolucionària.\nLa lentitud és posar la vida al centre. \nAquest és el convenciment del Cicle de Lectura Lenta de NaturaLlibres\, un espai de raonament pausat per aturar-se\, amb un llibre i en comunitat\, a pensar. Coordinat per l’escriptora i activista Vanesa Freixa. \nPerquè llegir —llegir fondament— és lent.\nReflexionar és lent.\nDeliberar és lent.\nEl canvi és lent. \n  \nQUÈ ÉS EL CICLE DE LECTURA LENTA? \n\nUn espai per crear i compartir pensament a partir d’una lectura en comú.\nQue encetarem amb Trenes d’herba dolça\, de Robin Wall Kimmerer.\nEn sessions de treball conduïdes per l’escriptora Vanesa Freixa.\n\nCOM FUNCIONA EL GRUP DE LECTURA LENTA? \n\nRecorrerem el llibre juntes i a trams\, en quatre sessions: dijous 9 d’abril\, dimecres 22 d’abril\, dijous 7 de maig i dijous 21 de maig.\nDividirem Trenes d’herba dolça en quatre parts\, que comentarem en profunditat a cada una de les quatre sessions corresponents\nLes persones inscrites hauran d’haver-se llegit (o almenys haver començat) el text de la sessió per participar-hi\nSeran grups de pensament i debat reduïts (màxim 10 persones)\, a fi de facilitar la participació i convergència d’idees\nPreu d’inscripció: 6€/sessió o 20€ el cicle complet (inclou val de 2€ de descompte en llibres)*\n\n  \n«Trenes d’herba dolça és\, per jo\, un llibre capital. Un dels que m’ha fet prendre més consciència del nostre lloc en el món\, del sentit del coneixement tradicional traspassat de generació en generació\, de la importància de teixir vincles forts amb la natura que som.» VANESA FREIXA\n  \nSINOPSI DEL LLIBRE \nCom a botànica\, Robin Wall Kimmerer es formula preguntes sobre la natura amb les eines de la ciència. Com a membre de la nació de ciutadans potawatomi\, considera que les plantes i els animals són els mestres més ancians que tenim a l’abast\, malgrat haguem oblidat com escoltar les seves veus. A Trenes d’herba dolça\, Kimmerer uneix aquestes dues branques del coneixement —pensament científic i saviesa indígena— per demostrar com d’indispensable és per a l’existència de tots la nostra relació recíproca amb la resta del món viu. Una relació trenada per la generositat de la Terra i la gratitud mútua entre tots els seus éssers. \n  \nSESSIÓ 1 — Dijous 9 d’abril: Plantar herba sagrada \nComentarem: Fins al capítol Hammamelis inclòs \n  \n«Però quan el menjar no prové d’una bandada d’oques del cel\, quan un no sent les plomes refredant-se entre les mans i no sap que una vida s’ha entregat per la seva\, quan no hi ha gratitud a canvi\, aquest aliment no satisfà.»\n  \nSESSIÓ 2 — Dimecres 22 d’abril: Ocupar-se de l’herba sagrada  \nComentarem: Del capítol La tasca d’una mare fins al capítol Mishkos inclòs \n  \n«Se’ls hi havia inculcat la noció de que la millor manera de protegir una espècie en perill era deixar-la a la seva sort i mantenir-la fora de l’abast dels humans. En canvi\, aquelles praderies ens estaven dient que per a l’herba sagrada els éssers humans som part del sistema\, i una part essencial.»\n  \nSESSIÓ 3 — Dijous 7 de maig: Recollir herba sagrada  \nComentarem: Del capítol Nació de l’Auró fins al capítol Fer arrels \n  \n«Ser naturalitzat implica viure com si aquesta fos la terra que et dóna de menjar\, com si aquests fossin els rierols dels que beus\, com si formessin part del teu cos i alimentessin el teu esperit. Que és aquí on lliuraràs els teus dons i coneixeràs les teves responsabilitats. Ser naturalitzat suposa viure com si el futur dels teus fills importés\, cuidar de la terra com si les nostres vides i les vides de tots els nostres parents depenguessin d’això. Perquè en realitat és així.»\n  \nSESSIÓ 4 — Dijous 21 de maig: Trenar herba sagrada \nComentarem: Del capítol Umbilicària fins al final \n  \n«Va comprendre que crear una llar implicava alguna cosa més que construir una casa o plantar una pomera. Que era necessari realitzar un procés de sanació\, tant per a mi com per a la terra.»\n  \n  \nPreu d’inscripció : 6€/sessió o 20€ el cicle complet*\nInclou: Participació a la tertúlia + Val de 2€ de descompte en llibres \n  \n  \n  \nVANESA FREIXA és autora del llibre Ruralisme (Ara Llibres i Errata Naturae) entre d’altres textos on\, partint de la seva experiència personal i professional\, reflexiona amb mirada crítica sobre qüestions socials\, ambientals i culturals\, partint de la lectura i l’escriptura com espai d’inspiració per a impulsar el pensament i l’acció. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Oferta de descompte aplicable el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \nEl bonus del cicle complet no tindrà dret a devolucions parcials en cas de no assistir a algunes de les sessions per causes al·lienes a NaturaLlibres. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-cicle-de-lectura-lenta-amb-vanesa-freixa-trenes-dherba-dolca/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/03/GLL-e1772900235612.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260425T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260425T193000
DTSTAMP:20260418T143238
CREATED:20260327T172444Z
LAST-MODIFIED:20260328T091245Z
UID:72482-1777140000-1777145400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Històries d'una fascinació: Dels cims... al subsòl. Amb Jordi Quera\, Cesc Capdevila i Montserrat Ubach
DESCRIPTION:Històries d’una fascinació: Dels cims… al subsòl\nDissabte 25 d’abril a les 18:00h \nCol·loqui amb l’alpinista i vice-president de Mountain Wilderness\, Jordi Quera; el guia  impulsor de la ruta Ramat de Camins\, Cesc Capdevila\, l’espeleòloga Montserrat Ubach…  \nI amb els llibres de Robert Macfarlane \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Ai\, la ment… La ment té muntanyes…»\n\n  \nLa fascinació és un estat mental que va de les muntanyes més altes als mons subterranis… passa per camins rals\, es desborda en torrents d’aigua… i determina el tipus de relació que l’ésser humà estableix amb l’entorn. Un paisatge fet d’històries que l’escriptor Robert Macfarlane escolta en llibres com Les muntanyes de la ment\, Las viejas sendas\, Sota terra i\, el darrer\, Són vius els rius? Dissabte 25 d’abril\, l’autor no hi serà a NaturaLlibres —llàstima!—\, però explorarem la seva obra amb bons especialistes en fascinacions: l’alpinista i vice-president de Mountain Wilderness\, Jordi Quera; el guia  impulsor de la ruta Ramat de Camins\, Cesc Capdevila\, i l’espeleòloga Montserrat Ubach. \n«Només parlem amb nosaltres mateixos\, no parlem amb els rius\, no escoltem ni el vent ni els estels. Hem trencat la gran conversa.» \n  \nLa fascinació per l’alta muntanya va arribar tard. No era un lloc de delit\, abans; era una mole de por on només s’hi podien acuitar desgràcies\, bèsties ferotges\, dracs\, bruixes i dimonis\, tempestes salvatges i horrors varis. Allaus fatals podien ser provocades per un suau aleteig d’ocell o per l’esternut més lleu. D’afegitó\, en aquelles excrescències de roca i gel no s’hi podia cultivar ni trumfes ni res. \nVa ser a mitjans del segle XIX que s’hi començaria a conrear coneixement: l’interès científic pels accidents geològics i els fenòmens naturals va donar pas a una atracció irracional que continua a dia d’avui i que cap tractat podrà explicar mai\, immortalitzada per intel·lectuals\, poetes i artistes igualment fascinats pels cims elevats: des de Goethe\, Wordsworth\, Ruskin\, Shelley… a Maurice Herzog\, que va haver de dictar la seva aventura a l’Annapurna des de l’hospital\, al llit\, perquè va patir una congelació i ja no li quedaven dits. \n«Els que pugen als cims de les muntanyes estan mig enamorats de si mateixos\, i mig enamorats de l’oblit.»\n  \nAmb Les muntanyes de la ment i Jordi Quera pensarem com experimentar allò sublim\, tenint present l’actual massificació dels cims. I mirarem si aquest sentiment d’èxtasi pot sorgir a cotes més baixes\, recorrent sendes antigues com les que uneixen pobles i valls del Pallars\, que tant ha trepitjat en Cesc Capdevila com a guia del Ramat de Camins. \n«Los caminos conectan; esta es su principal misión y su razón de ser. Relacionan unos lugares con otros en el sentido literal de la palabra y\, por extensión\, relacionan a las personas.» \n  \nCamins que necessiten caminar\, que es fan amb les petjades de tots els peus i peülles que hi han passat abans.\, deixant també àmplia traça en la literatura\, amb llibres com Las viejas sendas de Robert Macfarlane\, transitat de passejants i reflexions sobre la forma de desplaçar-se\, mirar i sentir el paisatge. \n«Tendríamos que inventar un término para referirnos a esos lugares en los que se experimenta la ‘transición’ desde los paisajes conocidos […] al otro mundo…»\n  \nQue sota els nostres peus hi ha un món fascinant ho sap prou bé Montserrat Ubach. Tant és així que el 1963\, sent encara una nena\, va descobrir la sima més profunda explorada fins aleshores a Catalunya —i que ara porta el seu nom—. Dissabte 25 d’abril ens descobrirà com de meravellós és per ella endinsar-se allà abaix\, la bellesa inesperada que serven els intestins del planeta\, de la que parla Robert Macfarlane a Sota terra: forats on els físics hi busquen l’origen de l’univers\, rius sense estrelles\, xarxes fúngiques subterrànies que comuniquen les plantes… la claustrofòbia de catacumbes on es refugien de la guerra a Ucraïna\, magatzems de residus nuclears… enterraments neandertals\, pintures rupestres\, mites i llegendes. \n«El que suggereixen totes aquestes narracions és una cosa aparentment paradoxal: que l’obscuritat podria ser un mitjà de visió\, i que descendir podria ser un moviment cap a la revelació i no pas cap a l’ocultació.»\n  \nI fluint per muntanyes\, camins i subsòl… els rius. Rius fluint inclús dins el nostre propi cos. Rius fluint per les pàgines del darrer llibre de Robert Macfarlane\, Són vius els rius? Rius que —contradient Isaac Newton— no són “matèria bruta inanimada”\, ni recursos líquids a disposició humana. Són presències vives i fascinants que s’haurien de tornar a idolatrar per damunt del capital. Són conciutadans amenaçats pels daltabaixos climàtics\, la contaminació\, la proliferació de preses i les esculleres del pensament racional. Enfront projectes com la mineria de wolframi que afectaria al benestar del Noguera Pallaresa\, brolla l’activisme d’associacions com Mountain Wilderness —que coneixerem amb Jordi Quera\, el seu vice-president— i exemples esperançadors com el del Mutehekau Shipu\, un riu del Quebec reconegut jurídicament com entitat viva amb dret a fluir caudalós i net. \n  \n«—Heu de parar atenció al riu\, Robert. El que importa és despertar no pas la consciència\, sinó el cor. Abans que tu parlis del riu\, serà el riu qui et parlarà a tu.»\n  \n  \nPreu d’inscripció : 5€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Val de 2€ de descompte en els llibres de Robert Macfarlane \n  \n  \n  \nROBERT MARCFARLANE (Halam\, 1976) és un dels principals exponents de la literatura sobre la natura\, els paisatges i les persones que els habiten. Entre els seus llibres destaquen: Mountains of the Mind\, The Old Ways: A Journey On Foot\, Underland: A Deep Time Journey\, The Wild Places\, Landmarks\, The Lost Words: A Spell Book i l’últim Is a River Alive? La seva obra ha estat traduïda a més de trenta idiomes\, ha guanyat premis a tot el món i ha estat àmpliament adaptada al cinema\, la televisió\, la ràdio\, el teatre i la música. També ha escrit òperes\, peces teatrals i pel·lícules. Ha col·laborat estretament amb artistes com Olafur Eliasson\, Stanley Donwood o Jackie Morris. \nJORDI QUERA és alpinista\, escalador\, espeleòleg i esquiador. Té una llarga trajectòria en l’entorn excursionista de Catalunya per tradició —llibreria Quera— i per vocació\, tant en el vessant cultural –ha escrit deu llibres de temàtica excursionista i centenars d’articles\, ha estat editor\, promotor i membre de diversos projectes com documentals\, xerrades\, formació\, etc.– com en el vessant associatiu\, ja que ha estat membre directiu de diverses entitats (FOCIR\, FEEC\, CEC\, CEG\, EC\, GEDE…). Des de principis del segle XXI ha estat molt vinculat al projecte de Mountain Wilderness i va ser Secretari General Internacional\, President de Mountain Wilderness de Catalunya durant 14 anys\, actual vice-president i Garant Internacional. \nCESC CAPDEVILA és guia intèrpret i de muntanya a l’Alt Pirineu. Especialitzat en ornitologia i en la brama del cérvol\, viu a Tornafort i gestiona la ruta de senderisme Ramat de Camins. Coordinador dels Festivals de Senderisme dels Pirineus\, fa de professor als futurs guies de muntanya a l’Institut de la Pobla de Segur i està implicat en diverses col·laboracions voluntàries: entre d’altres\, és soci fundador de l’Associació de Guies Intèrprets del Parc Natural de l’Alt Pirineu\, soci de l’Associació de Guies Interpretadors del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i membre de l’Associació Camí Vell del Pallars Sobirà. \nMONTSERRAT UBACH és espeleòloga\, llicenciada en Filosofia i Lletres (Psicologia) per la Universitat de Barcelona i periodista especialitzada en naturalesa. Amb cinc dècades d’activitat espeleològica al darrera\, ha organitzant i participat en campanyes arreu dels cinc continents i explorat grans cavitats sub-glacials\, volcàniques i tropicals. Fundadora de Sarawak-Exploracions i Geografia i de l’Institut Català d’Espeleologia i Ciències del Karst (ICEK). Alumna del primatòleg Dr. Jordi Sabater\, és autora de documentals i articles periodístics relacionats amb natura\, fauna i\, en especial\, petits primats. Fundadora de Darwin. Organització Internacional per a la Preservació de Titís i Tamarins i directora del Centre d’Adopció\, Recuperació i Conservació\, que acull titís i tamarins abandonats o decomissats. Posseeix diverses distincions honorífiques per la seva tasca a la defensa dels drets dels animals. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Oferta de descompte aplicada a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-histories-de-la-fascinacio-dels-cims-al-subsol-amb-jordi-quera-cesc-capdevila-i-montserrat-ubach/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/03/macfarlane.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260502T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260502T193000
DTSTAMP:20260418T143238
CREATED:20260403T093217Z
LAST-MODIFIED:20260407T181019Z
UID:72568-1777744800-1777750200@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Jacint Verdaguer: A l'encalç de camins no fressats. Conversa i concert verdaguerià
DESCRIPTION:Jacint Verdaguer: A l’encalç de camins no fressats\nDissabte 2 de maig a les 18:00h \nConversa amb els especialistes verdaguerians Roser Carol\, Bernat Gasull i Àlvar Valls \nI amb verdaguerada musical de Neus Borrell i Miquel Joan \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Lo que un segle bastí l’altre ho aterra\,\nmes resta sempre el monument de Déu;\ni la tempesta\, el torb\, l’odi i la guerra\nal Canigó no el tiraran a terra\,\nno esbrancaran l’altívol Pirineu.»\n\n  \nAmb Jacint Verdaguer passa igual que amb el Pirineu\, que mai s’acaba: noves llums\, encontres i emocions surten contínuament al pas\, en cada cruïlla de la serralada i en la documentació abismal que el mossèn excursionista va deixar enrere\, obsessionant a estudiosos i artistes fins els nostres dies. Dissabte 2 de maig a NaturaLlibres\, anirem a l’encalç del poeta alpinista per descobrir vessants mai abans trepitjades\, amb els especialistes en la seva vida i obra Bernat Gasull\, Àlvar Valls i Roser Carol… amb concert verdaguerià de Neus Borrell i Miquel Joan… amb els llibres Balaig\, Tota la terra que el meu cor estima\, Entre l’infern i la glòria\, Verdaguer dia a dia i Bibliografia general de Jacint Verdaguer (1864-2023)… i amb la col·laboració de la Fundació Jacint Verdaguer. \n  \n«Torní a escalar la muntanya de Canigó\, muntí a Puigmal i a Puig Peric\, visití els estanys de Noedes i de Carlit\, les ruïnes de Mirmanda\, i me n’aní amb lo cor ple d’afecte i amb lo cap ple d’idees.»\n  \nJacint Verdaguer és dels escriptors catalans que més dèries desperta\, i dissabte 2 de maig en tindrem bona prova a NaturaLlibres: \nFa vint-i-cinc anys\, Bernat Gasull es va entestar en esbrinar quins cims i cimals del Pirineu i voltants havia assolit el capellà\, per on hi havia pujat\, quin guia el va acompanyar\, amb quins altres excursionistes i amb quins ocells es va creuar\, els lliris blaus que floriven quan hi va passar… i potser el més important: què carai va motivar en ell aquesta fal·lera d’alçària. Una llista de pics exhaustiva que Gasull continua elaborant\, recorrent camins ja perduts o barrats —ai las!—\, i consultant documents\, esborranys\, correspondència… i dietaris del poeta\, alguns d’ells inèdits\, publicats per primer cop al llibre Balaig. A l’encalç de les passes de Jacint Verdaguer pel Canigó (1879-1883). \n  \n«Un caçaire d’ous m’acaba de contar que al cim de Canigó hi ha una anella de ferro on Noè estacà la barca\, al baixar de nivell l’aigua del diluvi.»\n  \nVerdaguer tenia 35 anys quan es va enfilar per primer cop al puig de Balaig\, el cim més alt del Canigó\, amb 2.784 metres. Una cota prou apreciable perquè se t’aparegui allà dalt una reina fada amb inspiració per sobrevolar la serralada pirinenca en un poema èpic. \n  \n«Volant als cingles de Montsent\, li ensenya\nles cascades bellíssimes de Gerri\,\ni en Cabdella\, en Espot i Biciberri\nconstel·lacions d’estanys d’atzur verd:\nles tres valls de Pallars\, que la calitja\nde boirina amb son ròssec emmantella\,\nli semblen solcs que gegantina rella\na les tres branques del Noguera ha obert.»\n  \nEls anys més feliços d’en Cinto varen ser aquests del Pirineu i del Canigó\, previs al calvari que després patiria. Una biografia\, la seva\, entre l’infern i la glòria que Àlvar Valls va novel·lar i que ningú coneix tan bé com ell i la Roser Carol\, co-autors d’una cronologia on van recollir 4.820 dies entre el naixement i la mort de Jacint Verdaguer (1845-1902). Així és com van descobrir un Verdaguer adolescent enamorat de les noies\, un poeta celebèrrim\, un viatger transcontinental\, un pioner del muntanyisme\, un rebel piadós que es va enfrontar al bisbe i al marqués per assistir al lumpen indefens\, un místic difamat que volien passar per boig\, un artista preocupat pel seu llegat —que guardava en una maleta sota el seu llit de malalt—\, un folklorista esdevingut llegenda\, amb enigmes que continuarem tractant de resoldre dissabte 2 de maig a NaturaLlibres. \n«Tot és fullaraca en l’home: tot és fems i cucs.»\n  \nAcompanyarem la verdaguerada amb concert de Neus Borrell i Miquel Joan\, que han musicat la poesia de Jacint Verdaguer en alguns dels seus treballs. \n  \n  \nPreu d’inscripció : 7€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Concert verdaguerià + Val de 2€ de descompte en els llibres Balaig\, Tota la terra que el meu cor estima\, Entre l’infern i la glòria\, Verdaguer dia a dia i/o Bibliografia general de Jacint Verdaguer (1864-2023) \n  \n  \n  \nROSER CAROL I ROMAN (1964\, la Bisbal d’Empordà) és filòloga per la UAB\, professora de català i correctora de textos. Forma part de la plantilla de correctors externs de les publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans i és assessora lingüística de la revista Serra d’Or i de diverses editorials. Ha exercit com a professora i examinadora del Consorci per a la Normalització Lingüística i de l’Escola d’Administració Pública\, i ha impartit conferències\, cursos i cicles dins el programa «Conèixer Catalunya» de la Generalitat\, entre els quals alguns sobre la vida i l’obra de Jacint Verdaguer (1995). És co-autora junt a Àlvar Valls de Verdaguer dia a dia i Bibliografia general de Jacint Verdaguer (1864-2023). \nBERNAT GASULL I ROIG (1971\, Barcelona) és biòleg de formació i afeccionat al muntanyisme\, a la natura i als viatges. Ha publicat els llibres Maleïda (Verdaguer Edicions\, 2015)\, Les ascensions de Verdaguer al Pirineu (Cossetània\, 2008)\, la novel·la L’hotel de l’Univers (Voliana\, 2019)\, la novel·la gràfica sobre Verdaguer Tota la terra que el meu cos estima (Simbol\, 2025)\, amb il·lustracions de Toni Térmens\, i el darrer Balaig. A l’encalç de les passes de Jacint Verdaguer pel Canigó (1879-1883) (Verdaguer Edicions\, 2025). Ha fet diversos articles\, conferències i caminades divulgatives sobre la relació de Verdaguer amb l’alta muntanya pirinenca i ha participat en l’assessorament històric i el guió de les pel·lícules Maleïda 1882 i Canigó 1883. \nÀLVAR VALLS I OLIVA (1947\, Barcelona) és professor de català\, corrector de textos i escriptor. Forma part de la plantilla de correctors externs de les publicacions de l’Institut d’Estudis Catalans i és assessor lingüístic de la revista Serra d’Or. Va ser comissari de l’exposició «Verdaguer pels camins d’Andorra» (2002). Entre les seves publicacions destaca l’estudi toponímic Pirineu de Verdaguer: Els noms de lloc del poema ‘Canigó’ (2013)\, diversos articles divulgatius de temàtica verdagueriana i la noveŀla Entre l’infern i la glòria (2020)\, biogràfica de Jacint Verdaguer\, que va rebre el premi Crexells. És co-autor junt a Roser Carol de Verdaguer dia a dia i Bibliografia general de Jacint Verdaguer (1864-2023). \n  \n  \n  \n  \nVerdaguerada organitzada en col·laboració amb \n \n  \n  \n*Oferta de descompte aplicada per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-jacint-verdaguer-a-lencalc-de-camins-no-fressats-conversa-i-concert-verdagueria/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/04/balaig-e1775208793119.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260509T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260509T193000
DTSTAMP:20260418T143238
CREATED:20260410T165548Z
LAST-MODIFIED:20260411T101411Z
UID:72629-1778349600-1778355000@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. La Comèdia de Dante: Des de la Selva Obscura fins a la Divina Foresta. Amb José María Micó
DESCRIPTION:La Comèdia de Dante: Des de la Selva Obscura fins a la Divina Foresta\nDissabte 9 de maig a les 18:00h \nAmb Dante Alighieri i el poeta\, músic i traductor José María Micó \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«A mitad del camino de la vida\,\nme hallé perdido en una selva oscura\npor apartarme de la buena senda.\nEs tan difícil relatar cómo era\nesta selva salvaje\, áspera y ardua\,\nque al recordarlo vuelvo a sentir miedo.»\n\n  \nLa Comèdia de Dante pot semblar un bosc impenetrable i fosc. Internar-s’hi sols fa respecte\, sinó por. S’hi ha d’entrar amb certa cautela i oberts a la meravella d’una obra extraordinària que travessarem dissabte 9 de maig a NaturaLlibres\, per descobrir l’entorn natural de l’infern\, el purgatori i el paradís guiats per un Virgili d’excepció: el poeta\, músic i traductor José María Micó. \n«…nos internamos por un bosque\nno atravesado por sendero alguno.\nSu fronda no era verde\, sino oscura;\nsus ramas\, retorcidas y nudosas;\nsus frutos\, sólo espinas venenosas.»\n  \nLa Comèdia de Dante Alighieri és un relat d’autoficció on l’autor narra en primera persona un viatge per l’infern\, el purgatori i el paradís que durarà una setmana\, realitzat a la primavera de l’any 1300\, quan és a punt de cumplir 35 anys\, en un moment personal —diguem— delicat: el poeta havia estat desterrat de Florència\, sota pena de mort a la foguera si incomplia el mandat i gosava tornar a la seva ciutat natal. És en aquest estat\, perdut a la boscúria i a punt de ser devorat per tres bèsties salvatges\, que s’aventurarà a l’ultramón per buscar respostes. I amb ell\, nosaltres. \n«Abandonad toda esperanza\, quienes aquí entráis.»\n  \nS’ha de ser un magnífic escalador —o un gran pecador— per davallar fins l’infern com ho fa Dante Alighieri\, lliscant en ràpels poètics per una sima de camins escarpats i rocosos que José María Micó ens descriurà dissabte 9 de maig com si hi hagués estat: passarem la llacuna Estígia… creuarem rius de sang bullent… ens cuidarem de les harpies i altra fauna terrible… serps\, cucs\, esbarzers i aranyoners que criden… pluges pudents i continues… el bosc dels suïcides\, on les ànimes dels condemnats viuen atrapades als arbres… I l’hàbitat més desesperançador i paorós de tots\, que no és un foc etern\, sinó un estany glaçat pel vent frígid que provoquen les ales del mateix Llucifer. \nPaisatges\, certament\, poc o gens agradables\, però necessaris si es vol fruir d’un cel safir quan sortim d’allí\, disposats a enfilar-nos Purgatori amunt\, per una muntanya insular ubicada al bell mig del gran Oceà Austral. \n«Mi guia y yo por escondida senda\nfuimos para volver al mundo claro;\ny sin pensar siquiera en descansar\,\nsubimos\, él primero y yo después\,\ny por un agujero vi las cosas\nbellas del cielo. Y por allí salimos\na contemplar de nuevo las estrellas.»\n  \nAmb José María Micó i Dante Alighieri experimentarem com és de diferent aquí la climatología\, en el que semblaria una primavera sempre florida… descobrirem per què els moviments sísmics hi són tan usuals… quines propietats tenen les aigües del riu Leteu i de l’Eunoe… I\, potser\, després d’arribar a la Foresta Divina i sentir als ocells cantar\, comprendrem que els vicis i virtuts de la Humanitat no han canviat des d’aleshores tant: que els hipòcrites\, avars\, golafres\, lladres\, falsaris… que ens porten cap a l’apocalipsi ecològica fan la mateixa olor de sofre. \n«Y entonces un fulgor golpeó mi mente\ny dio satisfacción a mi deseo.\nLa fantasía se quedó sin fuerzas;\nmas ya mi voluntad y mi deseo\ngiraban con la fuerza del amor\nque mueve el sol y las demás estrellas.»\n  \nUn periple de 14.000 versos hendecasíl·labs que resulta un prodigi de la imaginació i un compendi de coneixement medieval\, amb un protagonista\, Dante\, curiós de mena\, que observa i pregunta al seus guies\, al igual que dissabte 9 de maig podrem fer nosaltres amb José María Micó\, afortunats de tenir-lo a NaturaLlibres com autor d’una traducció divina de la Comedia\, que va guanyar el Premi Ángel Crespo el 2019 i que s’ha guanyat amb escreix el Paradís i l’eternitat literària. \n\n«El murmullo del mundo es solo un soplo\nde viento: hoy está aquí y mañana allá\,\ncambia su nombre y cambia su destino.\n¿Tendrás más fama dentro de mil años\nsi te mueres de viejo que si mueres\nantes de abandonar el sonajero\,\nla chicha y la papilla? Ante lo eterno\,\nese tiempo no es más que un parpadeo\nen la curva final del firmamento.»\n  \n  \n  \nPreu d’inscripció : 5€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Val de 2€ de descompte en la Comedia de Dante Alighieri en traducció de José María Micó \n  \n  \n  \nJOSÉ MARÍA MICÓ (1961\, Barcelona) és poeta\, músic i traductor. Catedràtic de literatura a la Universitat Pompeu Fabra\, de la seva obra filològica i assagística destaquen diverses edicions de clàssics espanyols\, antologies comentades de poesia i diversos llibres\, entre ells Clásicos vividos\, Para entender a Góngora i De Dante a Borges. Ha traduït grans autors europeus antics com Ramon Llull\, Petrarca\, Jordi de Sant Jordi\, Ausiàs March i Ludovico Ariosto\, a més de poetes contemporanis catalans i italians. Al llarg de la seva trajectòria ha obtingut nombrosos guardons\, entre els quals els premis Hiperión i Generación del 27\, així com el Premi Nacional de Traducció a Espanya i a Itàlia i el Premi Ángel Crespo per la seva traducció de la Comedia de Dante. Com a músic\, actualment forma part del duo Marta i Micó\, amb els discos Memoria del aire i Sombras cotidianas. \nDANTE ALIGHIERI (1265\, Florència – 1321\, Rávena) fou polític\, diplomàtic i poeta. El 1302 va haver d’exiliar-se de la seva pàtria i ciutat natal\, obligat a partir de llavors a procurar-se domicilis i protectors provisionals\, mirant de conservar el prestigi que li havia procurat la seva Vida nova (c. 1294). La Comèdia\, en la que va treballar durant quinze anys fins al final de la seva vida\, va ser producte d’aquest propòsit\, amb els segles convertida en una de les obres fonamentals de la literatura europea. A més de la seva obra poètica\, va escriure tractats polítics\, filosòfics i literaris\, com Convivio\, De vulgari eloquentiao i De Monarchia. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Oferta de descompte aplicada a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-la-comedia-de-dante-des-de-la-selva-obscura-fins-a-la-divina-foresta-amb-jose-maria-mico/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/04/dante.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260516T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260516T193000
DTSTAMP:20260418T143238
CREATED:20260417T110152Z
LAST-MODIFIED:20260417T110152Z
UID:72687-1778954400-1778959800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Bocafoscant de contes i música: Els animals de Kafka. Amb Joan Ferrarons i amb Lluc i Joan Casares
DESCRIPTION:Bocafoscant de contes i música: Els animals de Kafka\nXerrada i lectura amb l’investigador i traductor Joan Ferrarons i Llagostera  \nI amb el blues kafkià de Lluc i Joan Casares \nDissabte 16 de maig a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Una gàbia va anar a buscar un ocell.»\n\n  \nFranz Kafka era un ocell; una graula (Corvus frugilegus)\, més concretament\, que és el significat del seu cognom en txec. Es sentia un ocell\, no obstant\, fracassat\, impossibilitat per a volar; un còrvid engabiat entre les reixes de l’existència pròpia\, que buscava una sortida en el cra-cra de l’escriptura. Amb aquest patiment\, l’autor de La transformació va covar una obra única\, hàbitat de nombrosos animals més enllà dels escarabats. Una fauna kafkiana que dissabte 16 de maig examinarem a NaturaLlibres\, en un Bocafoscant de contes i música amb l’investigador i traductor Joan Ferrarons i Llagostera i amb el blues de Lluc i Joan Casares\, al saxo i a la bateria. \n«Jo no escric literatura: soc literatura.»\n  \nFrank Kafka era un ocell i era un gos i un xacal i un voltor i un mico i una rata i un talp… i tots i cada un del centenar d’animals que protagonitzen molts dels seus relats\, aforismes i cartes; entre ells\, el cavall d’Alexandre el Gran transformat en advocat o un coleòpter aterrat en recordar que la nit anterior era un ésser humà. \n«Un matí que en Gregor Samsa es va despertar d’uns somnis agitats\, es va trobar al llit transformat en un insecte monstruós.»\n  \nCriatures indefinides\, híbrides\, a mig camí entre l’home i l’animal\, que pensen i parlen i pateixen les mateixes ambicions i angoixes de la nostra espècie: l’alienació\, la desemparança i el desencant\, la tensió entre l’individu i la societat\, la tirania i la precarietat existencial\, el qüestionament de l’art i la sempre eixorca llibertat… \n«L’animal li pren el fuet a l’amo i l’animal es fustiga a si mateix per convertir-se en amo.»\n  \nDissabte 16 de maig\, amb Joan Ferrarons tractarem d’esbrinar què saben i què volen dir-nos els animals de Franz Kafka. Llegirem alguns relats i repassarem la biografia de l’autor per veure quins trets comparteix amb el mico d’Informe per a una acadèmia\, amb el talp d’Un mestre rural o amb la ratolina Josefina\, conscients que l’escriptor tenia aversió a les interpretacions. \n«Tot el coneixement\, la totalitat de preguntes i respostes es troba en el gos.»\n  \nNovel·les i relats que Kafka escrivia durant la nit\, després d’una jornada laboral que complia en una companyia d’assegurances amb tanta diligència com desgrat. Jove fatídic però també vitalista\, que xalava nedant al Moldava\, donant llargues passejades a l’aire lliure\, apassionat per la jardineria\, que cultivava endemés les seves pròpies verdures… \n«El nostre món no és sinó un mal humor de Déu\, un mal dia.»\n  \nDivertit\, enamorat\, sensible\, bondadós\, amb una fonda empatia cap als més vulnerables i dèbils; per això es va fer vegetarià… per acabar d’irritar al seu pare/tirà. \n«Si hom fos un indi\, sempre a punt\, i sobre el cavall galopant\, vinclant-se en l’aire\, sempre vibrant damunt el terra retrunyent…»\n  \nFrank Kafka es sentia\, en definitiva\, un bitxo estrany\, espantat com ho estaria una cuca per les trepitjades de la vida. Dissabte 16 de maig\, el sotjarem a través dels seus escrits més animals\, en un Bocafoscant de contes musicat pel blues kafkià de Lluc Casares al saxo i Joan Casares a la bateria. \n  \n  \nPreu d’inscripció al Bocafoscant de neu: 7€\nInclou: Assistència a la xerrada + Concert kafkià + Val de 2€ de descompte en la compra dels llibres de Frank Kafka \n  \n  \n«Comença d’una vegada a ser qui ets\, enlloc de calcular qui seràs.»\n  \n  \nJOAN FERRARONS I LLAGOSTERA és filòsof de formació\, docent universitari\, investigador en l’àmbit dels estudis interculturals i traductor d’autors com Hermann Hesse\, Friedrich Nietzsche\, Siegfried Lenz\, Bertha von Suttner\, Lutz Seiler\, Frédéric Gros o Franz Kafka\, de qui ha traduït Carta al pare\, el recull de relats Paràboles i paradoxes\, El castell (Premi de Traducció Montserrat Franquesa 2020) i El procés. Una altra fita a destacar és la seva versió d’A passes cegues per la terra de Leib Ròkhman\, la primera novel·la traduïda directament de l’ídix al català. Amant i estudiós del folklore i la literatura oral\, és membre del Grup d’Estudis Etnopoètics de l’IEC. \nLLUC CASARES  \nJOAN CASARES \n\n\n  \n  \n  \n*Val de descompte amb caducitat 16/05/26. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-bocafoscant-de-contes-i-musica-els-animals-de-kafka-amb-joan-ferrarons-i-amb-lluc-i-joan-casares/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/04/kafka2.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260523T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260523T193000
DTSTAMP:20260418T143238
CREATED:20260319T110519Z
LAST-MODIFIED:20260329T083444Z
UID:72349-1779559200-1779564600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Territori Kent Haruf. Amb la traductora Marta Pera Cucurell
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Territori Kent Haruf\nTertúlia literària amb la participació de la traductora Marta Pera Cucurell \nCompartirem lectura i berenar de La Xurreta Cafè! Amb val de descompte en llibres pels inscrits \nDISSABTE 23 DE MAIG >> 18:00H.  \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Escolta. Ara ets aquí. Aquí és on vius.» \n  \nColorado\, Oest americà. Planes altes batudes pel vent fred de les muntanyes. Un paisatge immens\, monòton\, sense arbres. Carreteres que\, de tant en tant\, travessen ràpid per algun poblet lleig. De primeres\, no semblaria un lloc bonic per viure-hi… Però resulta «punyeterament fantàstic si saps com mirar-t’ho»\, amb la tendresa de Kent Haruf\, autor de novel·les ambientades en el comtat imaginari de Holt\, que dissabte 23 de maig comentarem a NaturaLlibres\, en un #GrupDeLecturaNL amb la traductora Marta Pera Cucurell. \n  \n«No era un país amb una capa llaurable fonda de terra negra amb quaranta polzades de pluja anual i un bon drenatge i boscos de bona fusta a prop —roure americà\, noguera negra— per treure’n llenya i combustible. Aquest país era sorrenc i eixut\, i en bona part era ben pla\, només amb uns quants turons de sorra que s’estenien en direcció nord-est…»\n  \nHolt és un poble perdut al bell mig de les planes altes. Terra eixuta d’hiverns gèlids i estius xafogosos. Hi ha una església\, un hospital\, una ferreteria\, un supermercat\, uns quants restaurants\, un institut\, l’oficina del xèrif\, correus\, serveis socials… una via de tren que creua de punta a punta la localitat… i tot de granges als afores. S’hi conrea blat\, les vaques remuguen i les dones i els homes seuen al porxo\, veint com passa «la preciosa vida ordinària». \n  \n«Viure és avançar obrint-se pas per una mena d’infelicitat\, oi? \nNo ho sé. Abans no ho pensava pas.\nPerò també hi ha coses bones\, va dir la Willa. Hi insisteixo.\nHi ha bons moments breus\, va dir l’Alene. Aquest d’ara n’és un.»\n  \nFill d’una mestra i d’un predicador metodista\, Kent Haruf va créixer en poblets com el de Holt. «Crec que vaig ser més o menys un nen feliç». Fins l’adolescència\, quan el seu llavi lleporí el va transformar en objecte de burla. Anys de solitud i patiment en què\, nogensmenys\, va prendre consciència del dolor aliè. És així com\, havent acabat la universitat\, va marxar a Turquia com a voluntari del Cos de Pau per ensenyar anglès a joves de secundària. Després\, durant la guerra de Vietnam\, es va declarar objector de consciència.  \nLa seva determinació més ferma —des que va llegir Faulkner\, Hemingway i Txèkhov— fou convertir-se en escriptor: la primera novel·la —El vincle més fort— l’hi van publicar quan tenia ja 41 anys; però el veritable reconeixement de crítica i públic se’l va guanyar als 56 anys\, amb Cançó de la plana\, inici d’una trilogia que completaria amb Capvespre i Benedicció. Nosaltres en la nit la va escriure quan sabia que un càncer se l’emportaria aviat. Lloat per escriptors com Ursula K. Le Guin\, sovint se l’equipara a Cormac McCarthy\, Richard Ford\, Jane Smiley o Alice Munro —dissabte 23 maig debatrem si la comparació és o no exagerada… \n  \n«També he tingut una mica de sort\, no et fot\, però me l’he guanyada\, aquesta sort.»\n  \nLa narrativa de Kent Haruf és\, però\, una narrativa de la compassió\, poblada d’ànimes solitàries\, víctimes de les constriccions socials\, del treball\, la pobresa\, la ignorància… les obligacions\, la lleialtat… la violència i la crueltat. Pateixen. Però pateixen recolzant-se els uns amb els altres\, sabent que\, per sobreviure\, necessiten afecte. \n  \n«L’amor és la cosa més important de la vida\, oi? Si teniu amor podeu viure en aquest món d’una manera autèntica\, i si us estimeu podeu veure-hi més enllà de les coses i acceptar el que no enteneu\, i perdonar el que no sabeu i el que no us agrada. L’amor ho és tot.»\n  \nAmb un estil enganyosament senzill\, sense ornaments\, tan auster com el món rural on ubica les històries\, Kent Haruf trigava entre cinc i sis anys en enllestir una novel·la\, que escrivia —literalment— a cegues\, cobrint-se els ulls amb un gorro de llana\, per no distreure’s amb la visió de les paraules.  \nDissabte 23 de maig\, li preguntarem a la Marta Pera Cucurell quin va ser el major repte de la traducció… com va descobrir ella a l’autor… i quin veí de Holt li va robar més el cor: aquells dos vidus\, l’Addie Moore i en Louis Waters\, que dormen junts al llit sense cap altre propòsit que fer-se companyia a les nits… la Betty i en Luther Williams\, que si no fos per l’assistenta social\, la Rose Tyler\, no tindrien mai un plat a taula… en DJ Kephart\, que amb onze anys s’ocupa del seu avi i del jardí de la Mary Wells\, una dona aclaparada perquè el marit treballa a Alaska i l’ha deixat sola amb les dues nenes\, la Dena i l’Emma… o els germans McPherson\, dos grangers matussers d’edat avançada\, que sempre han viscut sols\, fins que un dia decideixen acollir sota el seu sostre a la Victoria Roubideaux\, una menor embarassada a qui la seva mare ha fet fora de casa. \n  \n«Li convé dormir regularment. Vet aquí què li convé. Li convé dormir en un horari regular.\nCom ho saps?\nNo ho sé\, va dir en Harold\, no ho sé del cert. Però pensa en una vedella de dos anys prenyada. No es passa pas tota la nit desperta\, inquieta\, anant d’un cantó a l’altre\, oi?\nQuè t’empatolles?\, va dir en Raymond. Què coi hi té a veure\, això?\nHi vaig començar a pensar l’altre dia. En les semblances entre totes dugues. Totes dugues són joves. Totes dugues viuen al camp i només ens tenen a nosaltres per cuidar-les. Totes dugues pariran per primera vegada. No ho veus?\nEn Raymond es va mirar el seu germà\, esbalaït. Havien arribat a la casa i es van aturar al camí d’entrada solcat de roderes i glaçat\, davant del barri de filat. Collons\, va dir\, és una vaca. M’estàs parlant de vaques.\nNomés era una idea\, re més\, va dir en Harold. Ho he estat rumiant.\nM’estàs dient que la noia és una vaca\, vet aquí.\nNo ho dic pas\, això.\nÉs una noia\, per l’amordedeu. I no pas un coi de vaca. No pots posar les noies i les vaques en una mateixa categoria.\nNomés era una idea\, va dir en Harold. Per què t’emprenyes tant?\nNo em fa gràcia que diguis que és una vedella.\nNo ho he dit pas\, això. No ho diria mai de la vida.\nDoncs a mi m’ho ha semblat. Que ho deies.\nNomés ho he pensat\, i prou\, va dir en Harold. Que no penses mai re\, tu?\nSí. De vegades penso coses.»\n  \nAcompanyarem el #GrupDeLecturaNL d’un berenar literari de La Xurreta Cafè inspirat en Holt i en Kent Haruf. \n  \n«Molt bé\, va dir. Ho veieu? Si sabeu llegir sabeu cuinar. Sempre us podreu fer menjar. Penseu-hi.»\n  \nÉs possible participar en la tertúlia havent-se llegit (o començat) qualsevol dels llibres de l’autor: El vincle més fort\, Balada de Holt\, Cançó de la plana\, Capvespre\, Benedicció o Nosaltres en la nit. \n  \nPreu d’inscripció: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en la novel·la + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) algun dels llibres.\nSi encara no els teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \nMARTA PERA CUCURELL (1959\, Mataró) és traductora literària i poeta. Ha traduït pel·lícules per a la televisió i més d’un centenar d’obres de narrativa i poesia d’autors com Virginia Woolf\, Katherine Mansfield\, Sylvia Plath\, Emily Brontë\, Charlotte Brontë\, Mary Shelley\, Doris Lessing\, Margaret Atwood\, Edith Wharton\, Flannery O’Connor\, Henry James\, Joseph Conrad\, William Faulkner\, Vladimir Nabokov\, Harold Pinter\, Colum McCann\, Franz Kafka\, Peter Handke o Kent Haruf. Ha rebut el Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia 2014 per l’obra Mestre de disfresses de Charles Simic\, el Premi Ciutat de Barcelona de Traducció 2023 per Orlando de Virginia Woolf\, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi Ángel Crespo per la traducció de Cartes a la meva mare de Sylvia Plath. És autora del llibre La quinta essència de la pols\, Premi Recvll de Poesia 2018. \nKENT HARUF (1943-2014) va néixer a Colorado\, als Estats Units\, lloc on ha situat tota la seva narrativa. Llicenciat en arts i literatura per la Universitat de Wesleyan\, Nebraska\, va rebre els guardons que concedeixen l’Associació de Llibreters Mountains & Plains i la Fundació Whiting\, el Premi Wallace Stegner i el John Dos Passos de literatura\, així com una menció de la Fundació PEN/Hemingway i les distincions que atorguen Los Angeles Times i The New Yorker. També va ser finalista del National Book Award. Va morir el novembre del 2014\, just després d’acabar Nosaltres en la nit. És autor d’El vincle més fort\, Balada de Holt i de la Trilogia de Holt (Cançó de la plana\, Capvespre i Benedicció)\, que li va valdre el reconeixement unànime dels lectors i la crítica literària gràcies a una prosa plàcida i senzilla\, amb què explora les emocions i les relacions humanes d’una petita comunitat rural.  \n  \n  \n*Val de descompte amb caducitat 23/05/2026 \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-territori-kent-haruf-amb-la-traductora-marta-pera-cucurell/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/03/haruf-e1773917762871.jpg
END:VEVENT
END:VCALENDAR