BEGIN:VCALENDAR VERSION:2.0 PRODID:-//NaturaLlibres. Librería especializada en naturaleza y montaña - ECPv6.15.20//NONSGML v1.0//EN CALSCALE:GREGORIAN METHOD:PUBLISH X-WR-CALNAME:NaturaLlibres. Librería especializada en naturaleza y montaña X-ORIGINAL-URL:https://www.naturallibres.com X-WR-CALDESC:Eventos para NaturaLlibres. Librería especializada en naturaleza y montaña REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H X-Robots-Tag:noindex X-PUBLISHED-TTL:PT1H BEGIN:VTIMEZONE TZID:Europe/Madrid BEGIN:DAYLIGHT TZOFFSETFROM:+0100 TZOFFSETTO:+0200 TZNAME:CEST DTSTART:20240331T010000 END:DAYLIGHT BEGIN:STANDARD TZOFFSETFROM:+0200 TZOFFSETTO:+0100 TZNAME:CET DTSTART:20241027T010000 END:STANDARD BEGIN:DAYLIGHT TZOFFSETFROM:+0100 TZOFFSETTO:+0200 TZNAME:CEST DTSTART:20250330T010000 END:DAYLIGHT BEGIN:STANDARD TZOFFSETFROM:+0200 TZOFFSETTO:+0100 TZNAME:CET DTSTART:20251026T010000 END:STANDARD BEGIN:DAYLIGHT TZOFFSETFROM:+0100 TZOFFSETTO:+0200 TZNAME:CEST DTSTART:20260329T010000 END:DAYLIGHT BEGIN:STANDARD TZOFFSETFROM:+0200 TZOFFSETTO:+0100 TZNAME:CET DTSTART:20261025T010000 END:STANDARD BEGIN:DAYLIGHT TZOFFSETFROM:+0100 TZOFFSETTO:+0200 TZNAME:CEST DTSTART:20270328T010000 END:DAYLIGHT BEGIN:STANDARD TZOFFSETFROM:+0200 TZOFFSETTO:+0100 TZNAME:CET DTSTART:20271031T010000 END:STANDARD END:VTIMEZONE BEGIN:VEVENT DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260131T180000 DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260131T193000 DTSTAMP:20260418T175150 CREATED:20260103T163147Z LAST-MODIFIED:20260105T114612Z UID:71185-1769882400-1769887800@www.naturallibres.com SUMMARY:#FiloTrobadesNL María Zambrano\, filòsofa del bosc i l’aurora. Tertúlia i berenar filosòfic amb Elena Laurenzi DESCRIPTION:María Zambrano\, filòsofa del bosc i l’aurora\nConversa i berenar filosòfic  \nAmb la filòsofa Elena Laurenzi \nDissabte 31 de gener a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n\n  \n«No hay que buscarlo. No hay que buscar. Es la lección inmediata de los claros del bosque: no hay que ir a buscarlos\, ni tampoco a buscar nada de ellos.»\n\n\n  \nL’existència és un bosc; un ecosistema espès\, fosc\, misteriós. De tant en tant\, però\, s’hi escola la llum solar\, a través de clarianes vitals per a la biodiversitat d’espècies… i d’idees. Espais de claredat on només s’hi pot arribar per atzar\, seguint potser les petjades d’un cabirol\, d’una guineu\, d’un senglar. O deixant-se guiar per aquest altre animaló de bosc que era María Zambrano\, com farem dissabte 31 de gener\, en unes #FiloTrobadesNL amb la filòsofa Elena Laurenzi. \n«Comenzaba el bosque cuando comenzaba otro mundo.»\n  \nMaría Zambrano s’estimava el bosc. Hi anava a passejar sense cap propòsit ni intenció més enllà de mirar. Mirar com deu mirar una planta: sense sentir la pròpia mirada\, sense afany de posseir la bellesa. \n«Y fue lo que se me impuso en aquellas correrías del bosque\, de claro en claro\, y de prado en prado\, y de sendero en sendero. Todo me hablaba\, todo me miraba\, todo salía a mi encuentro\, todo se revelaba\, la palabra naciente.»\n  \nD’aquests caminades sortirien llibres com Los claros del bosque i De la Aurora\, escrits ambdòs a l’exili. Un exili llarg —més de quarant-cinc anys— del que la filòsofa republicana en va fer pàtria. \n«Es una contradicción\, qué le voy a hacer: amo mi exilio\, será porque no lo busqué\, porque no fui persiguiéndolo. No\, lo acepté; y cuando se acepta algo de corazón\, porque sí\, cuesta mucho trabajo renunciar a ello.»\n  \nLa va acompanyar\, en el llarg exili\, la seva germana Araceli\, cuidant gats de carrer a Roma o a les muntanyes del Jura\, a Suïssa\, en una petita casa —choza\, li’n deia— envoltada de bosc\, solitud i silenci. \n«¿No habría que renunciar a todo para ser y quizás para tenerlo todo? Yo me estaría en silencio\, sin publicar nada años y años\, sin que me importara nada más que escribir lo que tengo que escribir. Y aún\, dejarlo ahí\, en manos de alguien que saliera cuando yo no estuviese. Así hizo Kafka\, Simone Weil y otros y ya ves su obra no sólo es\, sino que es devorada por muchas gentes.»\n  \nPèrita en despossessions\, María Zambrano sabia com trasmudar el no res en plenitud. \n«Siempre he caminado hacia el alba\, no hacia el ocaso; y siempre he sufrido por tantas albas precipitadas en el ocaso.»\n  \nLa seva és una filosofia nascuda del drama i les desgràcies de la guerra. De les guerres: l’espanyola primer i després l’europea. Una filosofia mística\, de la contemplació\, de la pausa\, de la paciència. Una filosofia auroral\, que roman lleial al misteri. \n«Se diría que me gusta la noche porque es el prólogo de la aurora.»\n  \nDissabte 31 de gener examinarem quin lloc ocupa la Natura al pensament de María Zambrano\, com espai de recolliment on percebre i experimentar allò sagrat\, entrar en sí i obrir-se a l’inesperat. Recuperar el llenguatge dels ocells\, de l’aire\, dels rius\, de la serpent. No per dominar. Per escoltar amb pietat\, amb un respecte reverencial per l’Alteritat. \n«La piedad no es la filantropía\, ni la compasión por los animales o las plantas. Es algo más: es lo que permite que nos comuniquemos con ellos\, en suma\, el sentimiento difuso\, gigantesco que nos sitúa entre todos los planos del ser\, entre todos los seres de un modo adecuado. Piedad es saber tratar con lo diferente\, con lo que es radicalmente otro que nosotros.»\n  \nLa Natura com a refugi enmig de tanta injustícia\, dolor i follia\, provocats per un humà que va proclamar la mort de Déu i va passar tot seguit a exercir ell mateix funcions divines\, en un reialme antropocentrista que massa temps dura. \n«Las vísceras de una ciudad pueden ser ofendidas por el hombre que no siente el mundo como un animal viviente y que\, al pisar la Tierra\, cree que puede poner el pie en cualquier lugar\, ignorando que\, al transitarla\, podría hacerla temblar y sumergirla.»\n  \nAmb Elena Laurenzi explorarem els temes fonamentals que recorren l’obra zambraniana i l’originalitat d’aportacions com la seva raó poètica. Una raó conscient que la realitat va més enllà del logos. \n«Los fenómenos naturales pueden ser reducidos por el hombre a fórmulas matemáticas\, pero de estas fórmulas trasciende algo innominable\, irreductible\, que deja al hombre asombrado ante el misterio de su presencia\, ante lo impresionante de su belleza.»\n  \nUna raó resultat de la fusió entre poesia\, filosofia i religió. Una raó feta no d’arguments\, sinó de sentiments i d’intuicions. \n«Pensar es\, ante todo\, descifrar lo que se siente.»\n  \nDissabte 31 de gener examinarem les metàfores que Zambrano albira per entreveure el complicat entramat de la creació. Seguirem les seves passes al bosc per tractar de comprendre «ese trozo del cosmos en el hombre que se ha llamado alma». I\, abans no ens sorprengui l’alba\, compartirem un berenar casolà de La Xurreta cafè inspirat en la filòsofa-poeta o poeta-filòsofa. \n«El alba es la hora más trágica que tiene el día\, es el momento en que la claridad aparece como herida que se abre en la oscuridad donde todo reposa. Es despertar y promesa que puede resultar incumplida.»\n  \n  \nPreu d’inscripció a la tertúlia*:  10€/persona\nInclou: Participació a la tertúlia + Berenar filosòfic +  Val de 2€ de descompte en els llibres de María Zambrano \n  \n  \nAquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL\, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes\, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten\, buscar solucions a problemes\, raonar\, dubtar\, equivocar-se\, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques. \n  \n  \n  \nELENA LAURENZI (1961) és professora lectora de la Universitat de Barcelona. Forma part de ADHUC-Centre de Recerca Teoria\, Gènere\, Sexualitat\, del GRC “Creació i pensament de les dones”\, i és coordinadora de recerca del Seminari Filosofia i gènere. Les seves investigacions s’han desenvolupat al voltant de la teoria feminista i l’estudi de les pensadores del segle XX. Ha publicat assaigs sobre María Zambrano\, Simone Weil\, Iris Murdoch i  Françoise Collin. De Zambrano ha traduït a l’italià i editat diverses obres\, entre altres\, l’inèdit Dante espejo humano. De les seves publicacions destaquen les monografies María Zambrano\, nacer por sí misma. Ensayos sobre Antígona\, Eloisa\, Diótima (Horas y horas 1995)\, Sotto il segno dell’aurora. Studi su María Zambrano e Friedrich Nietzsche (ETS 2012)\, Il paradosso della libertà. Una lettura politica di María Zambrano (Mimesis 2018) i María Zambrano (Altamarea 2025) \nMARÍA ZAMBRANO (1904\, Vélez-Màlaga – 1991\, Madrid) va ser una destacada filòsofa i assagista. El seu pensament\, caracteritzat per la raó poètica\, va buscar harmonitzar filosofia i poesia per explorar la condició humana. Compromesa amb la República\, es va exiliar després de la Guerra Civil\, residint a països com Mèxic\, Cuba\, França i Itàlia. Entre les seves obres més rellevants es troben Claros del bosque\, El hombre y lo divino\, Hacia un saber sobre el alma i Persona y democracia. El 1988\, es va convertir en la primera dona a rebre el Premi Cervantes. El seu llegat continua sent fonamental a la filosofia contemporània. \n«Entonces\, no tengo más remedio que aceptar que mi verdadera condición\, es decir\, vocación\, ha sido la de ser\, no la de ser algo\, sino la de pensar\, la de ver\, la de mirar\, la de tener la paciencia sin límites\, que aún me dura\, para vivir pensando\, sabiendo que no puedo hacer otra cosa.»\n  \n  \n  \n  \n*Si algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \nVal de descompte vàlid el dia de l’activitat. URL:https://www.naturallibres.com/event/filotrobadesnl-maria-zambrano-filosofa-del-bosc-i-laurora-tertulia-i-berenar-filosofic-amb-elena-laurenzi/ LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España CATEGORIES:Encuentros NL ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2026/01/zambrano-e1767456984976.jpg END:VEVENT BEGIN:VEVENT DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260124T180000 DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260124T193000 DTSTAMP:20260418T175150 CREATED:20251224T165558Z LAST-MODIFIED:20251226T181415Z UID:71149-1769277600-1769283000@www.naturallibres.com SUMMARY:Trobades NL. Bocafoscant de contes i música: Dir la neu\, escriure la neu DESCRIPTION:Bocafoscant de contes i música: Dir la neu\, escriure la neu\nXerrada i lectura amb l’escriptora Menchu Gutiérrez \nDissabte 24 de gener a les 18:00h \nTaller d’escriptura amb l’escriptora Raquel Picolo \nDiumenge 25 de gener al matí \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«La nieve borra una realidad e instaura otra. El mundo conocido queda sepultado bajo el manto blanco y sin dejar de ser\, se vuelve invisible. De algún modo\, la nieve pone a dormir una parte de nosotros y despierta otra. La vigilia queda abajo\, y ahora caminamos por el territorio del sueño. ¿O quizá sea al revés? Imposible saberlo\, o al menos en el mundo de la imaginación literaria.» MENCHU GUTIÉRREZ\n\n  \nAquests dies\, se sent una remor de fons a l’aire\, una mena de sospir profund procedent dels cims: el que emeten les muntanyes quan s’acosten grans nevades\, com la que tindrà lloc dissabte 24 de gener a NaturaLlibres\, en un Bocafoscant de contes\, música i neu amb l’autora de Decir la nieve\, Menchu Gutiérrez. \n«Jamás un copo de nieve cae donde no le corresponde.» PROVERBI ZEN\n  \nLa neu són partícules d’aigua\, fred i màgia que precipiten en desordre\, col·lisionen unes amb les altres i cobreixen de blanc els camps\, les teulades\, els arbres… i la imaginació d’escriptors\, artistes i músics que al llarg de la història han quedat atrapats sota la bellor efímera d’una nevada. \n«La nieve no es un truco de magia\, es la magia.» RENÉ CHAR\n  \nNeva —i neva molt— sobre Tsvetàieva\, Mandelstam\, els germans Grimm\, Kadaré\, Maupassant\, Saint-John Perse\, Tolstoi\, Dostoievski\, Danilo Kiš\, Rilke\, Hemingway\, Michaux\, Andersen\, Robert Walser\, Soseki\, Kawabata\, Tanizaki… I sobre gairebé tots els llibres de Menchu Gutiérrez. Autors per als qui la neu ha estat més que un escenari literari\, matèria mateixa d’escriptura\, estímul creatiu. Una pàgina en blanc que invita a la contemplació intensa d’uns cristalls invisibles a l’ull humà\, on veure reflectits les experiències\, anhels\, cabòries\, malsons de cadascú. \n«¿Existe una imagen más impactante que la del rastro de sangre dejado por un animal herido en la tierra nevada?» MENCHU GUTIÉRREZ\n  \nMeteorologia de l’esperit\, la neu pot ser refugi i trampa alhora. Un ritual de la terra misteriós\, reconfortant\, purificador\, que templa l’aire… i una amenaça. Una alegría infantil desbocada i un obstacle de penalitats\, desolació\, mort. \n  \n«Su alma se desvanecía poco a poco mientras oía la nieve caer débilmente a través del universo\, débilmente caer como el descenso de su último ocaso\, sobre todos los vivos y los muertos.» JAMES JOYCE\n  \nDissabte 24 de gener\, aquest fenòmen hivernal ens farà reflexionar sobre la bellesa\, la ferida\, el dolor. Sobre el temps pròfug i sobre el silenci que res com la neu genera\, capaç d’absorbir els sons… i l’angoixa del món. \n  \n«En cierta ocasión\, un joven monje zen que había vivido una experiencia iluminadora recibe de su maestro una invitación para viajar al monte Fuji. Durante toda la ascensión\, el joven no puede dejar de señalar la hermosura de las nubes\, de la nieve o del canto de un pájaro que nunca antes había escuchado; mientras\, el maestro guarda silencio\, cada vez más molesto\n—Maestro —dice el joven monje—\, ¿no ves cómo el viento levanta nieve sobre el cono del volcán? ¿No lo encuentras hermoso? ¿No crees que formamos un todo con el monte y con la nieve?\n—Todo eso es cierto —contesta el maestro—\, pero qué lástima que tengas que decirlo.» MENCHU GUTIÉRREZ\n  \nUna neu que el físic nuclear Ukichino Nayaka va passar-se la vida estudiant\, identificant i classificant l’estructura dels seus cristalls. L’allau d’emocions que els flocs desencaden\, però\, només pot diseccionar-se a través de l’Art i la Literatura\, en llibres com aquest de Menchu Gutiérrez\, Decir la nieve… i al taller que l’escriptora Raquel Picolo impartirà diumenge 25 de gener a NaturaLlibres: Escriure la neu. \n  \n  \nPreu d’inscripció al Bocafoscant de neu: 5€\nInclou: Assistència a la xerrada + Val del 10% de descompte en la compra del llibre Decir la nieve \n  \nESCRIURE LA NEU — Taller d’escriptura amb Raquel Picolo \nLa neu transforma el paisatge extern i intern. Transforma el temps\, el so i la mirada. El pensament. Silencia\, esborra\, revela. En aquest taller us proposem escriure sobre la neu i\, sobretot\, des de la neu. Dues hores de treball pràctic i compartit\, a partir de lectures breus i consignes d’escriptura. Llegirem fragments de Laia Carbonell (Y caerà la nieve)\, Menchu Rodríguez (Decir la nieve) i Colm Tóibín (Un llarg hivern)\, i alguns altres. Menys amb la intenció d’analitzar-los o imitar-los que d’escoltar com ressonen dins nostre i obren nous camins. També farem una visita al territori essencial del haiku.  \nRequisits: No cal experiència prèvia\, només la disponibilitat per deixar que la neu impregni el nostre text. \nObjectius: \n\nOblidar-se d’escriure bé i escriure des d’allò que la neu activa.\nDeixar-se portar i gaudir del procés d’escriptura.\nCompartir i escoltar.\n\nContingut: \n\nSentir la neu.\nRecordar la neu.\nContemplar la neu.\nLa neu que marxa.\n\nLloc: Llibreria NaturaLlibres (Alins\, Pallars Sobirà) \nMínim/màxim de participants: 5-12. \nData i horari: Diumenge 25 de gener de 11:00h a 13:00h. \nPreu d’inscripció: 35€ (amb descompte de 5€ per residents al Pallars Sobirà) \n\n  \n«Cansado de todos los que llegan con palabras\, palabras\, \npero no lenguaje\, parto hacia la isla cubierta de nieve.\nLo salvaje no tiene palabras.\nLas páginas no escritas se ensanchan en todas \ndirecciones.\nMe encuentro con huellas de pezuñas de corzo \nen la nieve.\nLenguaje\, pero no palabras.»\nTOMAS TRANSTRÖMER\n  \n  \nMENCHU GUTIÉRREZ (1957\, Madrid) és novel·lista\, poeta\, assagista i traductora. Va cursar estudis d’art i literatura a Madrid i Londres. En la seva obra explora la necessitat de cercar a l’interior de l’ésser humà la comprensió del sentit de la seva existència. Entre les seves obres més importants es troben els poemaris El grillo\, la luz y la novia (1981)\, La mordedura blanca (Premi Ricardo Molina\, 1989)\, El ojo de Newton (2005) o Lo extraño\, la raíz (2015). En prosa\, destaquen La mujer ensimismada (2001)\, Disección de una tormenta (2005)\, Detrás de la boca (2007)\, El faro por dentro (2011)\, La niebla\, tres veces (2011)\, Araña\, cisne\, caballo (2014)\, La mitad de la casa (2021)\, La ventana inolvidable (Premi Ciudad de Barbastro\, 2022) o Vida y muerte de un jardín de papel (2025). A més a més\, ha publicat la bibliografia literària San Juan de la Cruz (2003) i Decir la nieve (2011)\, un assaig sobre l’univers de la neu i les seves metàfores. Ha traduït autors com E.A. Poe\, W. Faulkner\, J. Austen\, J. Brodsky o W.H. Auden. També ha col·laborat amb diferents diaris\, revistes i suplements culturals\, i amb artistes com Jürgen Partenheimer\, Txema Madoz o\, darrerament\, Pedro Pertejo\, amb el llibre Huésped del otro (2025). En l’àmbit de la docència\, ha impartit tallers literaris i cursos a la Universitat Complutense de Madrid\, la Universitat de Cantàbria i la UNAM de Mèxic DF\, i ha organitzat seminaris interdisciplinaris en diversos centres culturals com La Casa Encendida (Madrid)\, La Fundación Botín (Santander) o Arteleku (Donosti). \nRAQUEL PICOLO (1961\, Cerbi) ha publicat els reculls de contes La nit als armaris (2012) i Cròniques de Kaneai (2017)\, dues obres arrelades als orígens que exploren temes universals; la novel·la Art brut (2021)\, que tracta el tema de l’art i la salut mental; i el llibre Escriure sense por. Manual d’escriptura creativa (2019)\, fruit de més de vint anys organitzant i impartint tallers d’escriptura creativa i conduint clubs de lectura en diverses entitats (La Casa Elizalde\, la Fundació Josep Pla\, el Col·legi de Periodistes\, Biblioteques de la Generalitat). Al Pallars Sobirà imparteix els tallers d’estiu Escriptura i natura\, al Centre d’Art Natura de Farrera\, i Escriure el que vius\, el que ets\, a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. També col·labora amb un taller d’escriptura a La setmana de la lectura d’Esterri d’Àneu. L’escriptura del jo i la natura tenen un paper rellevant a la seva obra. El conte literari és el seu gènere favorit\, a banda dels reculls\, en té bastants de publicats en antologies col·lectives. És una amant de llegir i anar al teatre i porta la comunitat virtual Fanàtics del teatre\, de Biblioteques de Catalunya. Formada en guió audiovisual\, és guionista del documental Camí d’Àrreu. Doctora en biologia\, ha treballat d’investigadora\, professora universitària i editora de llibres científics. \n\n\n  \n  \n  \n*Val de descompte aplicable a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n  URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-bocafoscant-de-contes-i-musica-dir-la-neu-escriure-la-neu/ LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España CATEGORIES:Encuentros NL ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/12/dir-neu.jpg END:VEVENT BEGIN:VEVENT DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260117T180000 DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260117T200000 DTSTAMP:20260418T175150 CREATED:20251119T125036Z LAST-MODIFIED:20251123T163639Z UID:70878-1768672800-1768680000@www.naturallibres.com SUMMARY:Grup de lectura NL. Els Grans Espais: Tertúlia i berenar literari. Amb l'experta en còmic Montserrat Terrones DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Els Grans Espais\, de Catherine Meurisse\nTertúlia i berenar literari amb l’experta en còmic Montserrat Terrones \nTaller de còmic autobiogràfic amb l’il·lustrador i formador Jesús Rosan \nDissabte 17 de gener a les 18:00H  \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Iba allí a abastecerme de paisajes…\n… de olores\, de silencio.» \n  \nEl sentiment llibertat només es pot cultivar als Grans Espais. Els Grans Espais que es troben a la Natura\, però també a la imaginació\, als somnis… a l’Art i a la Literatura. En llibres com Los Grandes Espacios de Catherine Meurisse\, la novel·la gràfica que comentarem dissabte 17 de gener al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres amb l’experta en còmic Montserrat Terrones. \n  \n«Pensó: ¿para qué?\, si todo acaba entre cenizas y gusanos.\n—Todo acaba… ¿o todo empieza?»\n  \nCatherine Meurisse és una de les historietistes més reconegudes actualment; tant és així que és la primera dibuixant de còmic en ser admesa a l’Académie des Beaux-Arts des que aquesta institució es va crear\, l’any 1816. Una carrera artística que va començar al camp\, als Grans Espais de la infància. \n  \n«Crecí en el campo.\nFue el ambiente que escogieron nuestros padres para criarnos a mí y a mi hermana. Dejamos la ciudad. Tenían una intuición…\n—El campo va a ser vuestra oportunidad\, niñas.»\n  \nCatherine Meurisse tenia set anys quan la seva família es va mudar a un poblet de dos-cents habitants per viure en una granja destartalada que els pares s’esforçaven en reconstruir amb entusiasme. Lletraferits de mena\, allí hi van plantar rosers descendents del jardí de Montaigne\, una figuera filla dels Ficus de Rabelais\, orquídies tan sensuals com Baudelaire… batejant com a Swan a un arbre centenari que veneraven com al mateix Marcel. \n  \n«Marcel es Marcel Proust\, amigo de la familia. Está presente un poco por todas partes\, aquí y allá. Siempre se puede contar con él.\n—Proust es un Pierre Loti físicamente más tirillas y literariamente más cachas.»\n  \nUna història de formació per reaprendre la meravella de descobrir la bellesa per primer cop\, amb els ulls excitats d’una nena\, ja sigui entre flors o entre les pintures de Fragonard i Poussin\, en aquell altre edèn que seria el museu del Louvre. \n  \n«El filósofo Diderot dijo que\, ante los cuadros\, volvemos sobre nosotros mismos\, nos anticipamos a los estragos del tiempo.»\n  \nUn còmic ple de tendresa\, intel·ligent sense solemnitat ni pedanteria\, divertit\, insolent\, irònic. Com la seva autora\, amb traça per dibuixar-li al lector un somriure a la cara\, que ben segur ens farà tornar a la pròpia infància per reflexionar sobre el temps proustià\, els avantatges de créixer com un narcís més al camp\, al ritme de la vida senzilla\, malgrat els canvis esdevinguts al món rural. \n  \n«– Qué es la nostalgia?\n–¡ Cosas de viejos!»\n  \nDissabte 17 de gener pensarem plegats on trobem els nostres propis Grans Espais\, quan i per què es tanca la porta d’entrada a la fantasia\, quan i per què els adults deixen de llegir literatura dibuixada\, sense temps ni paciència per aturar-se en els detalls d’una vinyeta. \n  \n«—¿Qué? ¿Brota?\n—¡Demasiado lento!»\n  \nAmb l’experta en còmic Montserrat Terrones coneixerem el recorregut professional de Catherine Meurisse\, altres obres seves\, la tècnica que utilitza i l’estil que la caracteritza: caricaturesc\, lletgista i espontani\, similar al d’alguns altres il·lustradors de Charlie Hebdo\, la revista política d’humor gràfic que va ser víctima d’un atemptat gihadista el 7 de gener de 2015\, just el dia que a Meurisse no li va sonar el despertador per arribar puntual a la redacció. \n\n«La muerte de las personas… no acababa de entenderla. La muerte de los animales sí que la conocía […]\nUn día un perro entró de golpe en nuestro corral y sembró el pánico. Las gallinas murieron de paro cardiaco en posición de correr.\nEl gallo\, al que se le había puesto la cresta violeta del susto… se reunió con sus damas al día siguiente.»\n  \nCom és habitual\, acompanyarem el #GrupDeLecturaNL d’un berenar inspirat\, per l’ocasió\, en Catherine Meurisse. I\, per acabar\, l’il·lustrador i formador Jesús Rosan impartirà un taller on aprendre a dibuixar una pàgina de còmic sobre els nostres Grans Espais de la infància. \n  \n«Marcel Proust escribió: Si soñar un poco es peligroso\, la cura no es soñar menos\, sino soñar más.»\n  \n  \nPreu d’inscripció a la tertúlia: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en el llibre + Val de descompte de 2€ en llibres \nPreu d’inscripció al taller: 10€\nInclou: Taller d’1 hora de duració + Material de treball\nMàxim-mínim de participants: 8-15 persones \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \n  \nCATHERINE MEURISSE (1980\, Niort) és dibuixant\, autora\, caricaturista\, reportera i il·lustradora. El 2005\, després de llicenciar-se en Llengües Modernes i Història de l’Art\, va ser la primera dona en formar part de l’equip d’il·lustradors de la prestigiosa revista satírica Charlie Hebdo. Ha col·laborat com a caricaturista en molts mitjans impresos de tiratge nacional com Libération\, Les Echos\, Télérama o L’Observateur\, i ha il·lustrat llibres infantils per a editorials com Bayard\, Gallimard o Nathan. Però és en l’àmbit de la novel·la gràfica on ha aconseguit els elogis més grans per part de la crítica. Autora de llibres com Mes hommes de lettres (2008)\, Savoir-vivre ou mourir (2010)\, Le Pont des arts (2012)\, Moderne Olympia (2014)\, La Légèreté (2016)\, Les Grands Espaces (2018)\, Delacroix (2019)\, La jeune femme et la mer (2021) i Humaine\, trop humaine (2022). El 2020 se li va dedicar una gran exposició retrospectiva a la BPI del Centre Pompidou\, i aquell mateix any es va convertir en la primera autora de còmics a ser membre de l’Acadèmia de Belles Arts. \nMONTSERRAT TERRONES és llicenciada en Humanitats (UAB) i DEA en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada (UPF). Treballa en el món del còmic des del 2003 com a editora\, agent\, traductora\, divulgadora i professora. Ha estat editora a Ediciones La Cúpula\, a l’editorial Finestres i en l’actualitat és la directora editorial de Garbuix Books. També es dedica a l’estudi i divulgació de les figures de dones i editores de còmic. \nJESÚS ROSAN prové del món de la il·lustració i l’art experimental. Al 2021 crea a Sort el Jesús Rosan Studio\, un espai d’aprenentatge i transformació social\, centrat en la il·lustració\, tècniques i processos creatius. Com a artista\, porta més de vint anys realitzant exposicions i conferències internacionals. Ha realitzat il·lustracions per portades de pel·lícules\, àlbums musicals\, il·lustració científica per centres com el Cosmocaixa… Cofundador del col·lectiu Derivart entre d’altres\, ha impartit formació a centres com l’IED o la Universitat Rey Juan Carlos\, relacionat amb el desenvolupament de projectes artístics i metodologies de la col·laboració. \n  \n  \n  \n  \n* \n*Les preguntes que es vulguin formular a l’autora s’hauran d’enviar per correu electrònic a naturallibres@gmail.com abans de l’1 de desembre. \nEl val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.  \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n  URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-els-grans-espais-tertulia-i-berenar-literari-amb-lexperta-en-comic-montserrat-terrones/ LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España CATEGORIES:Grup de lectura NL ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/11/grans-espais-e1763556329390.jpg END:VEVENT BEGIN:VEVENT DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260110T180000 DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260110T193000 DTSTAMP:20260418T175150 CREATED:20251211T184313Z LAST-MODIFIED:20260322T164708Z UID:71077-1768068000-1768073400@www.naturallibres.com SUMMARY:Trobades NL. Bocafoscant de contes i música: Pirineos\, tristes montes DESCRIPTION:Bocafoscant de contes i música: Pirineos\, tristes montes\nXerrada i lectura de contes amb l’escriptor Severino Pallaruelo \nI amb la música de Bosnerau  \nDissabte 10 de gener a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Tal vez no haya en todo el Pirineo paisaje más agreste que este\, por lo menos entre los que han contado con habitantes humanos en tiempos recientes…»\n\n  \nEstem fets de paisatges. De paisatges que expliquen històries a qui vol escoltar-les. Severino Pallaruelo porta tota la vida prestant atenció a un Pirineu que va callar quan els seus pobles van quedar abandonats. Llogarets minúsculs aïllats entre muntanyes\, amb cases que conservaven el fred i les memòries de centúries enrere. Dissabte 10 de gener\, les seves gents tornaran a parlar i a cantar\, en un Bocafoscant de contes i música amb l’autor de Pirineos\, tristes montes i amb el grup de folk aragonés Bosnerau. \n  \n«Tonito tenía casi cincuenta años\, pero seguían llamándole Tonito. A lo mejor era porque estaba soltero. O bueno\, yo qué sé\, quizá no tenía nada que ver con su soltería porque yo conozco hombres casados y viejos a los que siguen llamando Luisito o Juanito. Da igual. El caso es que Tonito iba a cumplir cincuenta años y seguía soltero. Vivía en una aldea cercana a la mía. Tenía algo de tierra\, un tractor\, media docena de vacas y algunos cerdos: como todo el mundo por aquí. ¿Dinero? Pues no sé. Supongo que sí\, que un poquito\, pero poco\, vamos\, casi nada. Porque la tierra apenas da nada en estas montañas…»\n  \nEl Pirineu de Severino Pallaruelo és un Pirineu aspre i cruent. No indicat per a la tendresa\, la compassió o l’amor\, precisament. Si aquests sentiments hi existeixen\, sobreviuen arrecerats\, a redós d’un territori erosionat per la fredor\, la soledat i el silenci. Un paisatge humà que l’escriptor va veure desaparèixer a l’Alt Aragó i que ja tan sols perviurà als seus relats. Contes poblats d’ànimes que senten\, tremolen\, desitgen\, recelen… entre penyes i ovelles: tofoners que competeixen pel preuat fong subterrani\, mares que voldrien als seus fills concos de per sempre\, mestres i capellans arribats de ciutat\, embarassos vilipendiats\, disputes veïnals\, odi irracional que la Guerra Civil va exacerbar\, somriures amargs… \n  \n«Eran viejos conocidos. No diré amigos porque en las aldeas de estas montañas no conozco a casi ningún hombre que tenga un amigo. Estos no lo eran\, pero se conocían desde hacía muchos años y confiaban el uno en el otro.»\n  \nFamílies autosuficients\, amb la Casa com a institució principal\, sense Ajuntaments ni Diputacions ni Estats que resolguessin cap necessitat. Una cultura ancestral que\, malgrat semblar tan inalterable com les Treserols allà dalt\, es va esfondrar. \n  \n«El agua: tan cercana y tan costosa. Desde las casas oíamos constantemente el ruido del río y veíamos allá abajo su caudal fresco y claro. Pero subir el agua era una tarea penosa. Aparejar la burra con albarda y argaderas\, cargar los cántaros\, bajar\, llenar los cántaros\, cargarlos\, subir\, descargar\, recoger la albarda y las argaderas… en el año 1970.»\n  \nNascut a Puyarruego quan a aquest llogaret de Sobrarbe no hi arribava ni l’aigua corrent ni els cotxes\, Severino Pallaruelo passava les llargues nits d’hiverns interminables sense electricitat\, però amb una comunitat de narradors extraordinaris —a l’alçada de Txèkhov i Maupassant—\, de la que ell —recentment guardonat amb el Premi Artes y Letras de Literatura 2025— forma part\, com tindrem el plaer de gaudir dissabte 10 de gener amb les històries que ens vulgui explicar. \n  \n«El tío Antón\, como casi todos los hombres de estas montañas que marcharon a Francia\, nunca habló francés. Hablaba con una mezcla extraña de términos franceses\, aragoneses y castellanos. Conozco a muchos así. Salieron de estas aldeas sin conocer el castellano. Hablaban en aragonés y no sabían lo que hablaban. No tenían conciencia de poseer un idioma propio. Pensaban que hablaban el castellano pero ‘mal hablado’…»\n  \nUna fabla aragonesa que\, de ben segur\, sonarà en aquest Bocafoscant amb la música de Bosnerau\, grup de folk pirinenc que canta a la muntanya i a les seves gents. \n\n  \n  \nFill i nèt de raiers\, SEVERINO PALLARUELO (1954\, Puyarruego) és narrador\, geògraf\, etnòleg\, fotògraf\, dibuixant\, investigador minuciós\, contemplador atent\, bon caminador i magnífic coneixedor del Pirineu\, a qui ha dedicat la seva obra. És autor de llibres com Las navatas (1984)\, Viaje por los Pirineos misteriosos de Aragón (1984)\, Pastores del Pirineo (1988)\, Pirineos\, diario de la naturaleza (1992)\, un clàssic de la literatura pirinenca com Pirineos\, tristes montes (1992)\, Un secreto y otros cuentos (1997)\, José\, un hombre de los Pirineos (2000)\, O trasgresor piadoso (2010)\, Ruido de zuecos (2013)\, Veintiuna noches (2023) o el darrer\, Querido Materno (2025). \nBOSNERAU és un grup aragonès de música folk que canta als Pirineus. Integrat per guitarra\, baix elèctric\, acordió\, violí\, percussions\, gaita i altres vents\, pren el seu nom d’un gegant de la mitologia pirinenca\, protector de pastors i ramats. La seva música està inspirada pels sons de la muntanya\, combinant gèneres tradicionals amb un estil propi\, alegre i festiu. Han publicat els àlbums Plebia (2015) Quimera (2017) i Chen (2023). \n\n  \n  \n  \n \n  URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-bocafoscant-de-contes-i-musica-pirineos-tristes-montes/ LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España CATEGORIES:Encuentros NL ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/12/pirineus-tristos-monts-e1765478296463.jpg END:VEVENT BEGIN:VEVENT DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260103T180000 DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260103T193000 DTSTAMP:20260418T175150 CREATED:20251203T171707Z LAST-MODIFIED:20251206T164205Z UID:71011-1767463200-1767468600@www.naturallibres.com SUMMARY:Trobades NL. Roi: Màgia i Natura obscura al Pallars antic DESCRIPTION:Roi: Màgia i Natura obscura al Pallars antic\nDissabte 3 de gener a les 18:00h \nXerrada amb la il·lustradora Gisela Bombilà i la investigadora etnobotànica Júlia Carreras \nAmb ritual pagà per invocar un bon any \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Les nits al Pirineu no són pas quietes ni tranquil·les\, com podríem suposar. Pels camins i pels aires hi ha un trànsit de mil dimonis; bruixes que van a donar mal\, feres que estan a l’aguait amb ulls de brasa\, encantades que estenen la bugada\, vistaires que tornen a casa\, minairons que treballen\, bandolers\, dimonis… I també espectres. La nit és el reialme dels morts\, de les ànimes en pena\, que no poden descansar en pau i surten\, neguitoses\, a prendre la fresca. No son pas pocs els morts que s’alcen a mitjanit de la tomba i van a passejar els seus ossos pel mon dels vius\, al qual un dia van pertànyer.» PEP COLL\n\n  \nLes criatures màgiques són organismes atàvics que habitaven la terra molt abans que nosaltres. Algunes d’elles encara sobreviuen\, amagades per aquestes muntanyes del Pallars; s’hi deixen veure només cap al foscam\, en nits màgiques especials com la que tindrà lloc dissabte 3 de gener a NaturaLlibres amb dues ànimes de la nit: l’autora de Roi\, Gisela Bombilà\, i la investigadora experta en etnobotànica i folklore pirinenc Júlia Carreras. \n«Per més que la religió oficial adverteixi que darrere de les bruixes s’hi amaga el dimoni\, aquest personatge no els ha fet mai gaire por\, als pirinencs. Per la senzilla raó que el diable tan sols és perillós en assumptes de l’ànima.» PEP COLL\n  \nPaís de creences i ritus pagans\, el Pallars Sobirà ha conviscut amb bruixes i éssers mitològics des que la memòria pot tirar enrere. Un imaginari pirinenc d’històries contades vora el foc que ha inflamat la primera novel·la gràfica de Gisela Bombilà: Roi. \nUn còmic obscur\, com era el Pallars de 1918\, l’any que una grip va malmetre la població mundial\, arribant també a aquestes valls i contagiant por\, recel\, cobdícia i afany de venjança entre els seus habitants. Així va desencadenar-se una follia que podia resultar més preocupant que una pandèmia viral quan l’acusació de bruixeria infectava a una veïna\, com al còmic li ocorre a na Jana\, mare soltera\, repudiada i d’ofici trementinaira. Dona coneixedora de les herbes que guareixen\, però també de la malura i les metzines. \n«Pocs eren els pobles on no hi hagués dones que tinguessin la fama d’ésser bruixes\, i encara avui perdura. A Sarroca de Bellera\, en la nostra infantesa\, hi vivia […] una dona anomenada la Marca\, la qual\, al dir de la gent\, també era bruixa. Aquesta dona coneixia molt a fons tota mena d’herbes remeieres i donava molts remeis a tothom que li’n demanava; després (cas únic del poble)\, tenia el costum de fer una insinuada reverència i persignar-se cada vegada que passava per davant del temple.» RAMON VIOLANT I SIMORRA\n  \nDones remeieres com ho és també la Júlia Carreras\, que dissabte 3 de gener podrà aprofondir sobre els usos màgics i medicinals de les herbes dibuixades a la novel·la gràfica. I\, qui sap\, potser revelar els misteris de la planta més enigmàtica que tenim al llegendari pirinenc: la Rumex Crispus. \n«La roma és una plantota dolenta que creix als prats\, als pletius\, a tot arreu. Té unes arrels molt gruixudes\, les quals molta gent assegura que serveixen per a una cosa molt important\, però ningú no sap explicar per què. Es veu que les encantades coneixien el secret.» PEP COLL\n  \nUna d’aquestes encantades —diuen que diuen— podria estar retinguda a Casa Coix d’Alins… Amb la Gisela Bombilà coneixerem les llegendes del Pallars que ha inoculat dins la trama\, els personatges i escenaris reals que hi ha traçat\, i les fonts documentals que l’han inspirat\, des del llibre Muntanyes maleïdes del Pep Coll a Usula K. Le Guin o manuals medievals esotèrics. \n«Si hi ha benediccions\, és que també existeix la maledicció.» MARCELINA MATEU D’ALÓS\n  \nNo sortirem de NaturaLlibres sense realitzar algun ritual de caire profà per allunyar malvestats\, invocar a Hècate i celebrar amb la deessa l’encreuament de l’any\, en un taller etnobotànic a càrrec de la Júlia Carreras. \n  \n  \nPreu d’inscripció : 9€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Taller-ritual + Val de 2€ de descompte en el llibre Roi + Sorteig de làmines del còmic entre els compradors \n  \n  \n  \nGISELA BOMBILÀ és llicenciada en Belles Arts i grau en cicle superior d’il·lustració. Especialitzada en il·lustració naturalista\, la natura és la seva font d’inspiració\, així com tot allò relacionat amb el món de la fantasia i l’ocultisme\, com queda palès a la seva primera novel·la gràfica\, Roi: una història de fantasia obscura i misteri al Pallars antic. \nJÚLIA CARRERAS és filòloga i investigadora especialitzada en etnobotànica. Treballa amb museus i organitzacions culturals\, conduint tallers i visites guiades al voltant de les creences populars. Ha escrit articles a diverses publicacions d’àmbit nacional i internacional i ha participat com a ponent en simposis i cicles de conferències. També és cofundadora i copropietària d’Occvlta\, una iniciativa centrada en la recuperació i la difusió de l’etnobotànica\, la bruixeria i creences que corren el risc de ser condemnades a l’oblit. És autora del llibre Vienen de noche. Estudio sobre las brujas y la otredad. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Oferta de descompte aplicada a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n  URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-roi-magia-i-natura-obscura-al-pallars-antic/ LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España CATEGORIES:Encuentros NL ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/12/ROI.jpg END:VEVENT BEGIN:VEVENT DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251227T180000 DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251227T193000 DTSTAMP:20260418T175150 CREATED:20251126T104028Z LAST-MODIFIED:20260128T141813Z UID:70951-1766858400-1766863800@www.naturallibres.com SUMMARY:Trobades NL. El Pirineu literari de Palmira Jaquetti: Torneu-vos cant DESCRIPTION:El Pirineu literari de Palmira Jaquetti: Torneu-vos cant\nDissabte 27 de desembre a les 18:00h \nXerrada amb la folklorista Carme Oriol i l’escriptora Meritxell Nus \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Deixar les muntanyes costa molt. Si les heu estimades i les heu petjades i les heu guanyades d’una a una\, el dia de la partença és un dia de dol.»\n\n  \nUna dona\, l’any 1925\, a lloms d’un ruc pel Pirineu\, amb una motxilla al coll\, vinguda expressament de la gran ciutat amb la missió de fer cantar les gents d’aquestes valls i recollir les seves músiques populars. Si aleshores sonava estrany\, sospitós… ara resulta fascinant\, digne d’admiració. Saber com Palmira Jaquetti va recórrer\, poble a poble\, l’Alt Urgell\, Andorra\, la Vall d’Aran i el Pallars\, on tornarà a fer parada dissabte 27 de desembre\, en una trobada a NaturaLibres per conèixer i lloar la seva tasca\, amb la folklorista Carme Oriol i l’autora de Torneu-vos cant\, Meritxell Nus. \n«—I\, diu que són de Barcelona? I venen ací\, per aprendre cançons? Que no saben de llegir? Allà en trobarien\, en llibres que omplen sales molt grans\, com qui diu un graner atapeït de blat. Altra cosa deuen cercar! Cançons!… Excuses\, qui ho sap!»\n  \nFolklorista\, compositora\, escriptora\, traductora i mestra de professió —i vocació—\, Palmira Jaquetti i Isant (1895–1963) aprofitava les vacances escolars per col·laborar amb l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya\, en missions de recerca on va arribar a recopilar unes deu mil tonades. \n«A Son\, la Marinyac no podia cantar perquè anava a Esterri a vendre llenya; vàrem esperar el seu retorn seguint les altres cases. Però fou un fracàs; anèmia de tonades\, desferres de cançons. La de Tomàs ens tingué en espera tot el matí; ens féu repetir viatges i per fi fugí a dur dinar.»\n  \nUn treball intens i sistemàtic\, executat amb la intenció de no deixar cap llogaret per visitar\, en jornades maratonianes\, de punta de dia fins a la posta del sol\, a peu o damunt una mula\, per camins de bast\, aguantant tempestes i superant els desaires i suspicàcies dels veïns més furros. \n«Una dona cantava al bressol. Quan l’infant s’ha adormit\, no ha volgut continuar. Un home vell\, ferreny\, de testa blanquinosa\, tingut per cantaire\, s’ha excusat dient que està ronc. Aconseguit de vèncer-lo\, cantava cridant com un desesperat.»\n  \n  \nUna societat rural que Palmira Jaquetti —vinguda de Barcelona— no sempre arribava a entendre\, però de la que es va enamorar\, captivada pel seu caràcter\, pels pobles i per les muntanyes. Un idil·li que la guerra civil va malmetre\, juntament a una crisi personal que colpejaria l’esperit sensible d’aquesta dona valenta\, vital. \n«Fa fred d’hivern; les cimes que ens volten són nevades d’ara; i no anem gens preparades per a aquest sobtat hivern! La dona de l’hostal no sabia com fer-s’ho pel sopar; no té res! Però comptava que de llet\, ous i verdura no n’hi manca. Ja n’hi ha prou.»\n  \nUna vida de novel·la que l’escriptora Meritxell Nus ha recreat al llibre Torneu-vos cant i que la filòloga Carme Oriol porta dècades estudiant i divulgant\, amb publicacions con aquesta darrera El Pirineu literari de Palmira Jaquetti\, coincidint amb el centenari de la primera missió etnomusicològica amb què la nostra protagonista va descobrir la terra pallaresa. \n  \n«El poble\, per molt potent que sigui la força dels elements que el volten\, no crea cap cançó\, però la canta amb goig…»\n  \n  \nPreu d’inscripció : 5€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Val del 10% de descompte en el llibre Torneu-vos cant o El Pirineu literari de Palmira Jaquetti \n  \n  \n  \nMERITXELL NUS (1985\, Estac) és llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Lleida. En l’àmbit de la poesia\, el 2006 rebé el XVIIè Premi Borges del Camp amb l‘obra Després del vent. També ha participat en algunes antologies com ara Estrenes (2005)\, I Trobada de Poetes per la Pau: Homenatge a Yael Langella (2008) o Inharmònics (2010). Ha publicat la plaquette Sense permís (2013)\, Fenòmens (XXXVè Premi Vila de Martorell\, 2014)\, La serp que ens mira (2020) i Alzines\, mascares\, estalzí (2022). En el camp de la narració breu ha estat guardonada per l’obra L’Atrapasomnis (I Premi Drac\, 2009) i ha rebut també el Premi Pirineu (2010) per Els que es van quedar. La seva última publicació és la novel·la biogràfica sobre Palmira Jaquetti Torneu-vos cant. \nCARME ORIOL (1955\, Amposta) és catedràtica emèrita del Departament de Filologia Catalana de la URV i especialista en etnopoètica i folklore a la Facultat de Lletres de la URV. Entre els llibres publicats: El cançoner Nadalenc català al Principat de Catalunya (1853-1951) (1995)\, obra guanyadora del VI Premi de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú; Estudi del folklore andorrà en el seu context (1997); Introducció a l’Etnopoètica. Teoria i formes del folklore en la cultura catalana (2002)\, Estudis de literatura popular. Història i mètodes (2016)\, 100 llegendes urbanes. Unes històries sorprenents dels nostres temps (2019) o El Pirineu literari de Palmira Jaquetti. Com a directora de la unitat de recerca Arxiu de Folklore de la URV ha impulsat la creació d’un portal de bases de dades especialitzades consultables en línia (RondCat\, BiblioFolk i ArxiuFolk\, RumorFolk\, Folkloristes i TermFolk). Ha rebut l’Europäischen Märchenpreis 2022 de la Fundació Walter Kahn d’Alemanya i el premi BibBotó 2023 del Col·legi de bibliotecaris i documentalistes de Catalunya pels seus treballs sobre la internacionalització de les rondalles catalanes. . \n\n  \n«Soc del 1895. Pares humils\, la mare molt bonica i bona\, excel·lent administradora de la llar. El pare\, un home ardit\, valent\, muntanyenc\, de la Seu d’Urgell. Molt fort i molt intel·ligent. Parlava anglès i francès. Gran excursionista. Gran lector a les vetllades. Tingueren cinc fills. Els germanets moriren petits. Soc la mitjana.» PALMIRA JAQUETTI\n  \n  \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb el suport de URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-el-pirineu-literari-de-palmira-jaquetti-torneu-vos-cant/ LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España CATEGORIES:Encuentros NL ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/11/jaquetti.png END:VEVENT BEGIN:VEVENT DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251227T000000 DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251227T235900 DTSTAMP:20260418T175150 CREATED:20251127T170259Z LAST-MODIFIED:20251229T093134Z UID:70843-1766793600-1766879940@www.naturallibres.com SUMMARY:Regals NL. V Aniversari NaturaLlibres: Sortegem un lot de llibres i mel de l'Àvia Clementina DESCRIPTION:Cabàs de Nadal\nCelebrem el V Aniversari de NaturaLlibres sortejant un lot de llibres i mel de l’Àvia Clementina! \nDe l’1 al 27 de desembre    \n«El deure de les aus és cantar i la resta de criatures\nrebem el seu cant com un regal.» ROBIN WALL KIMMERER\n  \nCom diu la botànica Robin Wall Kimmerer al llibre Trenes d’herba dolça\, «sóc una simple heteròtrofa que s’alimenta del carboni transmutat per altres». Els amics i clients de NaturaLlibres sou el carboni de la llibreria. Sense vosaltres no estaríem a punt de celebrar el nostre cinquè Aniversari\, dissabte 27 de desembre… Dia que sortejarem un cabàs amb llibres i mel per agrair-vos la vostra fidelitat\, en col·laboració amb els nostres companys de l’editorial Capitán Swing i de L’Àvia Clementina. \nEntraran en el sorteig els tiquets de totes les compres superiors o iguals a 50€ realitzades des de dilluns 1 a dissabte 27 de desembre\, i anunciarem el guanyador del cabàs —valorat en 165€— dilluns 29 de desembre —per a que ningú pensi que és una innocentada si ho fem diumenge—. Podeu consultar les bases de la promoció a continuació. \nA part\, als qui dissabte 27 de desembre al matí us acosteu per felicitar-nos a la llibreria i feu alguna compra —del valor que sigui—\, us invitarem a una infusió d’Herbes de l’Alt Pirineu\, que ha preparat una barreja inspirada en NaturaLlibres per a l’ocasió\, edició limitada. Veniu a tastar-la! \n  \n«He sentit dir que de vegades\, a canvi dels dons de la terra\, amb la gratitud n’hi ha prou. És el nostre do exclusivament humà expressar agraïment\, perquè tenim la consciència i la memòria col·lectiva per a recordar que el món podria molt bé ser d’altra manera\, menys generós del que és. Però penso que estem cridats a anar més enllà de les cultures de gratitud i tornar un altre cop a les cultures de reciprocitat.»\n\n  \n  \nBASES DEL SORTEIG\nLa llibreria NaturaLlibres\, amb domicili al C/Roda 4 Casa Xurret d’Alins\, Lleida\, organitza una acció promocional amb sistema de sorteig aleatori adreçada a clients majors d’edat que hagin consumit\, en una sola compra\, 50€ o més en llibres.\nQueden excloses de la promoció les despeses en cafeteria\, productes agroalimentaris o qualsevol altre objecte de papereria que no siguin llibres.\nNomés els tiquets emesos entre l’1 de desembre de 2025 i el 27 de desembre de 2025 participaran en la promoció. \nOBJECTIU DEL SORTEIG\nRegalar un cabàs de llibres per agrair la fidelitat als clients tant físics com de la botiga on-line www.naturallibres.com (queden excloses les compres realitzades des de www.todostuslibros.com o altres plataformes). \nPERÍODE DE PROMOCIÓ\nAquesta acció promocional estarà activa entre dilluns 1 de desembre de 2025 i dissabte 27 de desembre de 2025\, ambdós inclosos\, per a totes aquelles compres iguals i superiors a 50€ per tíquet en llibres. Queden excloses les consumicions de cafeteria\, compres de productes agroalimentaris o qualsevol altre objecte de papereria\, així com despeses d’enviament. Només els tiquets emesos entre aquestes dates participaran en la promoció. \nCONDICIONS DE PARTICIPACIÓ\nPer participar en la promoció s’han de complir les següents condicions en el moment del sorteig:\n1. Ser major d’edat\n2. Haver adquirit a partir de 50€ en llibres a la llibreria NaturaLlibres ubicada al carrer Roda 4 Casa Xurret d’Alins\, Lleida\, o a www.naturallibres.com durant el període de la promoció. Queden excloses les consumicions de cafeteria\, compres de productes agroalimentaris o qualsevol altre objecte de papereria\, així com despeses d’enviament i qualsevol altra cosa que no siguin llibres. No es podran sumar compres inferiors a 50€ per assolir la quantia mínima especificada a la promoció per poder participar-hi; tampoc es podran sumar tiquets de compres realitzades el mateix dia a la llibreria.\n3. Estar en possessió del tiquet digital que acrediti la compra igual o superior al preu fixat al punt 2 de les condicions de participació (els tiquets s’envien al correu electrònic facilitat pel client en el moment d’efectuar la compra).\n4. Cada persona podrà participar amb un nombre indefinit de tiquets sempre que compleixi la resta de condicions. \nMECÀNICA I MODE DE PARTICIPACIÓ\nCada compra porta associat un número de tiquet (Nº de factura). Aquells clients que estiguin interessats en aconseguir el cabàs de llibres hauran de conservar el tiquet digital com a resguard fins que es publiqui el número guanyador. Aquest serà el seu número de participació al sorteig. Finalitzat el període de promoció\, s’extraurà mitjançant mostreig aleatori simple 1 número entre tots aquells que compleixin les condicions de participació. El número agraciat es donarà a conèixer a través de Facebook\, Twitter i Instagram. A més\, NaturaLlibres contactarà amb el guanyador a través dels mitjans facilitats (email o número de telèfon). \nPREMIS\nEs sortejarà un cabàs valorat en 165€ i compost de: 1 exemplar de La guerra del lobo (Javier Pérez de Albéniz)\, 1 exemplar de La seta del fin del mundo (Anna Lowenhaupt Tsing)\, 1 exemplar de Asilvestrados (Isabella Tree)\, 1 exemplar de Muerte y vida de las grandes ciudades (Jane Jacobs)\, 1 bossa de tela\, 2 llibretes\, 6 pots de mel de varietats diferents \nDISPONIBILITAT DEL PREMI\nEl guanyador podrà recollir el cabàs a NaturaLlibres\, carrer Roda 4 Casa Xurret d’Alins\, Lleida\, en horari comercial. En cap cas s’enviarà el premi per correu. En cap cas es permet el canvi o bescanvi dels llibres i productes que componen el cabàs. Tampoc es permetrà bescanviar el premi per diners en metàl·lic. Si el guanyador no recollís el cabàs en els següents 15 dies naturals a la comunicació pels mitjans anteriorment esmentats\, el premi es declararà desert i la persona guanyadora perdrà els seus drets sobre el cabàs. En cas que no es pugués lliurar exactament el mateix model de premi\, es regalaria un premi del mateix valor o superior. NaturaLlibres es reserva el dret de publicar el nom del guanyador amb fins promocionals així com la seva foto recollint el premi. \nACCEPTACIÓ DE LES BASES\nEl fet de participar en el sorteig implica que l’usuari accepta totes les condicions d’aquestes bases legals. \nGUANYADOR \nJosep Ripoll\, amb el nº de factura 15.858 \n  \n  \n  \n  \n  \nAmb la col·laboració de URL:https://www.naturallibres.com/event/regals-nl-v-aniversari-naturallibres-sortegem-un-lot-de-llibres-i-mel-de-lavia-clementina/ LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España CATEGORIES:Regalos NL ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/11/5AniversariNL-scaled.jpg END:VEVENT BEGIN:VEVENT DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251220T180000 DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251220T193000 DTSTAMP:20260418T175150 CREATED:20251113T115054Z LAST-MODIFIED:20260322T164525Z UID:70819-1766253600-1766259000@www.naturallibres.com SUMMARY:Trobades NL. Brama antropoètica: Nuuk. Amb la poeta Lídia Gàzquez i l'antropòleg Francesc Bailón DESCRIPTION:Brama antropoètica: Nuuk\nAmb la poeta Lídia Gàzquez i l’antropòleg Francesc Bailón… I amb brindis inuk! \nDissabte 20 de desembre a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Fuig la bèstia\nsi tenim ben assejada\nla mirada depredadora.»\n  \nEls inuits són un poble de poetes\, l’únic poble del món capaç de solucionar els seus conflictes a través de la paraula\, en duels cantats que\, per desgràcia\, s’han vist subrogats a la burocràcia del sistema penal. L’antropòleg Francesc Bailón va conèixer a un dels darrers poetes de l’Àrtic\, i dissabte 20 de desembre estarà a NaturaLlibres per lliurar diàleg  amb una altra poeta\, la Lídia Gàzquez\, guanyadora del Premi Pollença 2025 amb Nuuk. \n«El vent que talla és l’únic company\, un joc de destrals invisibles. Què ho fa\, que casa sigui un indret advers? Què ho fa\, que pugui conviure amb les flames i la congelació? Què ho fa\, que els meus membres cruixin plaents davant l’abisme de gel i oceà?»\n  \nNuuk és molt més que la capital de Groenlàndia. Nuuk vol dir cap. És el final\, el límit\, el vertigen que provoca albirar la immensitat. Nuuk és un relat poètic ancorat al fred de l’Àrtic\, inspirat en una cultura que va fascinar a l’escriptora Lídia Gàzquez i que dissabte 20 de desembre explorarem amb l’antropòleg expert en el poble inuit Francesc Bailon. \n«Abans que tot s’acabi\nhi haurà la tundra\nquan ja no quedi més gel\ni la terra s’extirpi les escates blanques.\nPotser hi haurà brots verds\nque alimentaran les darreres espècies.\nEns hi abocarem\ncom gossos o gallines\,\nfurgant-hi\,\narrencant petites fulles\nmastegant-ne l’arrel última.»\n  \nA l’Àrtic hi viuen dinou ètnies repartides entre Canadà\, Alaska\, Sibèria i Groenlàndia; parlen vint-i-un dialectes i tenen tres formes d’escriptura diferents\, malgrat molts veguin la seva llengua perillar. Una llengua que no disposa de la paraula guerra. Perquè no és necessària. \n«L’alegria blanca es fon\nprou abans de tocar terra.\nNo sabem pas si mai més\nnevarà\nuna alegria que agafi»\n  \nEls inuit no escridassen quan s’enfaden; en lloc d’aixecar la veu\, caminen. Agafen un bastó i caminen en línia recta. Caminen per l’horitzó glaçat fins que la ira deixa de cremar; aleshores\, quan l’enuig es fon en llàgrimes o en una rialla\, s’aturen i claven el bastó a terra\, per mesurar la durada de la ràbia. \n«Hi ha res que sobrevisqui \nesperant sota zero?»\n  \nAïllats durant quatre-cents anys de l’home blanc\, quan uns escocesos es van topar amb ells per primer cop\, els inuit estaven convençuts de ser els únics habitants del món. I massa errats no anaven\, doncs eren els únics pobladors humans perfectament adaptats al silenci i la cruesa d’aquella naturalesa gèlida. Un territori advers i inhòspit que era alhora casa\, refugi. \n«no tenir res\, no deure res\, \nno haver heretat res \net fa lleugera\, transparent\,\na voltes\, un embat.\nPots passejar i mirar\ntriar i remenar\ni ningú s’adona que hi ets.»\n  \nUn poble que creu en el poder ancestral de la paraula i que canta a tothora. Perquè la parla no és suficient per expressar la ferida del vent a la cara\, l’olor d’una foca escorxada\, l’apnea d’un peix fora l’aigua\, la carícia del foc\, l’amor ensumat a la cara… la sentència del desglaç damunt d’una societat actualment afectada per altes taxes de suïcidi\, alcoholisme\, crisis mediambientals i tensions geopolítiques. \n«Es pot matar algú sense necessitat ni de tocar-lo. Se’l pot despullar de l’ànima\, se li pot escorxar la pell sense emprar cap ganivet\, cap metall\, cap pedra. Quan els caçadors furtius maten les foques per vendre’n la pell\, les maten a cops\, les rebenten per dintre per no deixar cap marca a l’epidermis. Així em vau espellotar. Pel pur plaer de llevar la vida en vida.»\n  \nDissabte 20 de desembre escoltarem ecos del Gran Nord a NaturaLlibres\, amb versos de la Lídia Gàzquez i també amb els de poetes inuit\, conscients del seu sentit de la propietat intel·lectual: per ells\, les cançons pertanyen a qui les pensa\, només poden ser recitades pel seu creador i s’hereten de generació en generació\, morint amb la darrera persona que les recorda. Amb el seu permís\, les mantindrem vives\, en una trobada per conèixer la cultura inuit des de la poesia i l’antropologia… i per brindar plegats amb un glop i mos inspirat en Nuuk. \n\n«Quants valsos calen\nper desfer un iceberg?»\n  \n  \n  \nFRANCES BAILÓN (1968\, Barcelona) és antropòleg especialitzat en la cultura inuit. Fins a l’actualitat ha dut a terme 45 expedicions a l’Àrtic i ha viatjat a més de 65 països. És professor i conferenciant de temes relacionats amb aquest poble\, guia cultural de viatges a l’Àrtic i col·laborador de la revista National Geographic España. Ha treballat com a assessor de cultura inuit en la pel·lícula Ningú vol la nit (2015)\, dirigida per Isabel Coixet. A més\, ha col·laborat en el documental La sonrisa del sol (2105)\, dirigit per Guille Cascante\, i en l’obra de teatre Groenlàndia (2103)\, de Jordi Faura. El 2020 va rebre el premi de comunicació Manuel Iradier per part de la Sociedad Geográfica La exploradora per la seva trajectòria professional i personal. Actualment se’l considera un dels majors especialistes en aquesta matèria a nivell mundial. \nLÍDIA GÀZQUEZ (1978\, Sant Pere de Ribes) és llicenciada en Ciències de la Comunicació\, escriptora\, professora i periodista. Ha obtingut nombrosos premis per la seva tasca periodística i literària\, com ara\, la Ploma d’Or de l’Ajuntament de Sitges\, el Premi Felipe Ramis de Narrativa en valencià o el XV Premi Elsa Garcia de Narrativa Curta de l’Ajuntament del Papiol. Condueix els pòdcasts literaris LiteraCura’t (premi LletrA 2024) i geMMinades\, amb l’escriptora Raquel Casas. Participa en recitals i festivals poètics i literaris. Ha publicat L’animal perfecte (AdiA Edicions\, 2023)\, Premi Vila de Santanyí; El vent farà dissabte (Fonoll\, 2025)\, Premi Alella a Maria Oleart i Nuuk (El Gall Editor\, 2025)\, Premi Pollença de Poesia. \n  \n  \n  \n  URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-brama-antro-poetica-nuuk-amb-la-poeta-lidia-gazquez-i-lantropoleg-francesc-bailon/ LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España CATEGORIES:Encuentros NL ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/11/nuuk.jpg END:VEVENT BEGIN:VEVENT DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251213T180000 DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251213T193000 DTSTAMP:20260418T175150 CREATED:20251023T172535Z LAST-MODIFIED:20260128T142020Z UID:70563-1765648800-1765654200@www.naturallibres.com SUMMARY:Grup de lectura NL. Skugga-Baldur: Tertúlia i berenar literari. Amb la traductora Inés Garcia López DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Skugga-Baldur\, de Sjón\nTertúlia i berenar literari  \nAmb la traductora Inés Garcia López \nDissabte 13 de desembre a les 18:00H  \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Una guineu carmesina s’arrauleix ben a la vora de la seva roca i deixa que la neu li caigui a sobre pel costat de sotavent. Gira la gropa al vent\, s’arrupeix i posa el musell sota la cuixa\, clou els ulls lentament i en deixa entreveure només la pupil·la. I d’aquesta manera observa l’home que no s’ha mogut des del moment en què s’ha ajagut sobre la cornisa de neu\, aquí als costers més elevats de la serralada d’Ásheimar\, fa unes divuit hores. Ha suportat vent i neu\, i ara sembla un munt de restes d’enderroc. I l’animal ha de procurar no oblidar que l’altre és un caçador.» \n  \nSkugga-Baldur és una guineu carmesina\, i és un caçador\, i és una borrufada\, i és un esperit malvat. Skugga-Baldur és mitologia islandesa i aurores boreals. Skugga-Baldur és una història preciosa\, amb la que Sjón va guanyar el prestigiós Premi Literari del Consell Nòrdic. Skugga-Baldur és la novel·la que comentarem dissabte 13 de desembre al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres\, amb la seva traductora al català Inés Garcia López. \n«El cinquè dia\, el capellà sota la glacera va començar a preocupar-se pel seu estat mental. Per tant\, va fer el que és més natural per a un islandès quan es troba en una situació complicada; és a dir\, recitar balades\, estrofes i versos\, entonar-les fort i clar per a un mateix\, i si tot deixa de funcionar\, repassar els salms de l’himnari. És un consell antic i molt efectiu per conservar el seny.» \n  \nEn la mitologia islandesa\, un skuggabaldur és una criatura meitat guineu\, meitat gat. D’ullals letals\, contra ella no serveixen les armes de foc rudimentàries. I així ha sobreviscut\, des dels primers assentaments víkings a l’illa\, en l’imaginari. Skugga-Baldur és també el nom del sacerdot que trobarem només obrir aquesta novel·la curta de Sjón: persegueix una rabosa àrtica amb obsessió\, rastrejant el preciat pelatge contra la tempesta\, fins caure esfonsat sota una allau de deliri i crueltat. La mateixa crueltat que ha patit l’Abba\, una noia amb síndrome de Down que viu acollida a ca l’herbolari Friðrik B. Fridjónsson. \n«La gent de Dalbotn coneixia un remei per al mal de cap que consistia a rostir el cap d’un corb en una olla i barrejar-ne les cendres amb lleixiu fort. A continuació\, la mescla s’aplicava a la zona dolorida i es deixava allà fins que anés minvant el dolor.»\n  \nAl final d’aquesta cacera\, el que haurem capturat és una meravella de relat sobre la la degradació\, la maldat i la compassió humana. Una rondalla de neu i follia explicada en 100 pàgines encantadorament poètiques\, pregones\, senzilles. Ambientada en el fred d’un hivern islandès\, l’any 1883\, quan el país encara pertanyia a Dinamarca i era principalment una nació de pagesos pobres junyits pels predicadors i la religió. \n«He vist l’univers! Està fet de poesia!»\n  \nDissabte 13 de desembre coneixerem el rerefons històric de l’obra amb una especialista en literatura islandesa com és la Inés Garcia López. Descobrirem detalls i símbols del folclore popular que se’ns hagin passat per alt\, la simfonia de Schubert que s’amaga darrera l’estructura narrativa\, jocs de paraules difícils de traduïr al català… i el significat d’alguns noms propis\, començant pel de l’autor\, Sjón\, pseudònim de Sigurjón Birgir Sigurðsson. \n«Va somriure i el seu somriure va duplicar la felicitat del món.»\n  \nParlarem de l’autor\, que a més de novel·lista és poeta\, dramaturg\, artista visual\, cofundador del moviment surrealista Medusa i compositor\, amic íntim de Björk. Els seus referents van des de Paracels\, Bulgakov i Schulz a David Bowie. Enjoiat sempre amb els seus tres anells de la bona sort\, és un dels escriptors seleccionats per formar part de The Future Library. Ell no estarà a la llibreria\, però li podrem enviar preguntes els dies previs a la tertúlia i llegirem les seves respostes dissabte 13 de desembre al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres*. \nCom sempre\, acompanyarem la tertúlia d’un berenar literari inspirat\, per l’ocasió\, en Skkuga-Baldur i Sjón. \n  \n«Aleshores li van sonar els budells i l’home es va adonar de la gana que tenia; no havia fet ni un mos des que s’havia atipat de peix bullit abans de sortir; i ja havien passat més de vint hores. Val a dir que sí que havia fet una mossegada al gel\, un menjar insipid i poc nutritiu. Va obrir el sarró: Un tall de corder d’un pam de gruix\, pa pla de sègol amb mantega d’ovella agra com la fel i amb rodanxes de greix de xai per sobre\, un cap de bacallà sec\, botifarró agre\, peix assecat\, farinetes de civada amb skyr i un terròs de sucre morè. Sí\, tot això duia a la bossa del menjar.»\n  \n  \nPreu d’inscripció a la tertúlia: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en el llibre + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \n  \nINÉS GARCIA LÓPEZ (1976\, Badalona) és doctora en Filologia Alemanya per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre poesia medieval islandesa i professora d’alemany a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. També es va llicenciar en Psicologia i és sòcia de l’Escola Lacaniana de Psicoanàlisi de la Comunitat de Catalunya. És traductora de l’islandès al català\, i el 2020 va ser la primera persona de l’Estat espanyol a rebre la prestigiosa beca de traducció Snorri Sturluson concedida pel govern d’Islàndia. Forma part del claustre de l’Escola Bloom\, on imparteix seminaris sobre gènere\, escriptura i psicoanàlisi. \nSJÓN (1962\, Reikiavík) és el pseudònim de Sigurjón Birgir Sigurðsson\, i significa «visió». Qualificat com un dels escriptors més interessants i innovadors de l’Islàndia contemporània. Els seus llibres de poemes\, novel·les i relats per a nens són un èxit de crítica i públic. Figura important de la música insular\, és mundialment conegut com a autor d’algunes cançons de Björk. A més\, és autor de la banda sonora de Dancer in the Dark\, de Lars von Trier\, interpretades per la cantant islandesa; una d’elles ha estat nominada per a l’Óscar a la millor cançó original. També va participar com a vocalista convidat a l’àlbum Luftgitar del grup islandés Sugarcubes\, sota el seudónimo de Johnny Triumph. El 2005 va guanyar el Premi de Literatura del Consell Nòrdic per Skugga-Baldur\, traduïda a més de trenta llengües\, entre elles\, el català per Inés Garcia López a l’editorial especialitzada en literatura escandinava Nits Blanques. \n  \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb el suport de URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-skugga-baldur-tertulia-i-berenar-literari-amb-la-traductora-ines-garcia-lopez/ LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España CATEGORIES:Grup de lectura NL ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/10/skuggabaldur.jpg END:VEVENT BEGIN:VEVENT DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251206T180000 DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251206T193000 DTSTAMP:20260418T175150 CREATED:20251106T175040Z LAST-MODIFIED:20260322T164350Z UID:70752-1765044000-1765049400@www.naturallibres.com SUMMARY:Trobades NL. Brama poètica Bernhard - Carbonell: I caurà la neu DESCRIPTION:Brama poètica Bernhard – Carbonell: I caurà la neu\nAmb la poeta Laia Carbonell\, l’escriptora Núria Bendicho i l’esperit de Thomas Bernhard \nI amb glop i mos per entrar en calor! \nDissabte 6 de desembre a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«que tu saps que les plantes tenen ànima\nperquè les has vistes patir quan se gelen a l’hivern\,\nles has vistes néixer i morir\ni n’has sentit el crit a l’arrancar-les.»\n  \nLa brama és un dels espectacles més fascinants de la natura. Un ritual de desafiaments passionals\, desig\, follia i afectes… com el que presenciarem dissabte 6 de desembre a NaturaLlibres\, enfrontant l’obra i el pensament de dos esperits separats en el temps\, però lligats per interessos\, preocupacions i debilitats similars: Laia Carbonell (1986) i Thomas Bernhard (1931-1989)\, encarnat en veu i ànima de l’escriptora Núria Bendicho\, fanàtica bernhardiana declarada. \n«pronto habremos sido olvidados\ny los versos se desharán como nieve ante la casa»\n  \nLa neu cau sobre les paraules de Thomas Bernhard\, cobrint —amb violència— novel·les implacables com Frost (Helada\, en traducció de Miguel Sáenz) i Verstörung (Transtorno). La neu cau així mateix sobre els dos poemaris de Laia Carbonell\, Finlàndia i Nibrós\, recollits en edició bilingüe al llibre Y caerá la nieve. \nNeva damunt la bogeria dels vius. Neva damunt dels morts i de l’abandó. \n  \n«Si baixo al cementiri\ni els nens em veuen\, \nsoc la boja del poble\nque planta flors vora les tombes\, \nbusca els cucs i els pregunta \nsi encara et queda carn \nentre la pell i els ossos\, \nsi passes fred quan cau la neu\, \nsi et fa por\, a les nits\,\ndormir sola entre tants morts.»\n  \nUna neu que tan aviat pot esdevenir aigua com gel. Així d’ambigua és l’obra de Thomas Bernhard també. \n«quién escribió antes que yo\nque la primavera era invierno\ny el invierno primavera»\n  \nPoeta\, novel·lista i dramaturg de postguerra\, entre els més importants i controvertits de la literatura en llengua alemanya\, Thomas Bernhard va despotricar —amb el mal geni que el caracteritzava— contra el passat nacionalsocialista d’Àustria\, territori amb el qual va mantenir una relació d’amor-odi descarnada\, fins l’extrem que la seva última voluntat va ser prohibir la publicació de la seva obra inèdita en aquell país. Amb la Núria Bendicho coneixerem quines són les neures essencials de l’autor i quines comparteix la poesia de Laia Carbonell. \n«probablemente podría atribuirse todo lo que a mí se refiere al frío y la humedad.»\n  \nLa natura violenta i fosca del món rural en contrast al progrés i l’art de la ciutat… La solitud\, la decadència i la incomprensió… El dolor\, l’alienació\, la fuga\, el suicidi i la mort. De les persones i de llocs com les bordes de Nibrós\, aquí a la vall de Cardós. \n«Com si no hi fossin les vaques\,\nImagina’t ara la plaça sense vaques\,\nEl com sense les baves\,\nel terra sense tifes\,\nun matí sense esquelles\nni popes calentes i humides entre els dits\,\nun matí així com net\, sense olor de femta\,\nun matí que no mugeixi\,\nun matí de terra morta i empenyorada\nun matí que siguin forats a les muntanyes per fer córrer\nl’aigua cap a comptadors privats.\nCompta-ho bé:\nquantes mamelles té una vaca?»\n  \nI com dissabte 6 de desembre entrarem —segur— en terra inhòspita\, cercarem escalf acompanyant la trobada amb un got de glögg inspirat en Laia Carbonell i amb unes galetes que —imaginem— Thomas Bernhard hauria tastat\, típiques dels Nadals austriacs. \n  \n  \n  \nTHOMAS BERNHARD (1931\, Heerlen – 1989\, Gmunden) fou poeta\, novel·lista i dramaturg\, considerat l’escriptor austríac més important de la segona meitat del segle XX. Fill il·legítim d’Herta Bernhardi el fuster Alois Zuckerstätter\, va passar gran part de la seva infància amb els seus avis materns a Viena i Seekirchen\, Salzburg\, unit al seu país amb una relació d’amor-odi amarga i descarnada. Afectat per una intractable malaltia pulmonar que va desviar la seva carrera com a músic i cantant cap a la d’escriptor\, la seva mort va ser anunciada només després del funeral. En la seva última voluntat\, va prohibir qualsevol nova posada en escena de les seves peces teatrals i la publicació de la seva obra inèdita a Àustria. La seva casa de Ohlsdorf és actualment un museu\, on s’hi poden veure\, entre d’altres curiositats\, centenars de parells de sabates seves. \n«Uno nunca sabe quién es. Son los demás los que le dicen a uno quién y qué es ¿no? Y como esto uno lo oye millones de veces en su vida\, por poco que ésta sea larga\, acaba por no saber en absoluto quién es. Todos dicen algo distinto. Incluso uno mismo está siempre cambiando de parecer.»\n  \nNÚRIA BENDICHO (1995\, Barcelona) és una lectora voraç\, admiradora declarada de William Faulkner i obsessionada per Thomas Bernhard\, entre d’altres dèries literàries que l’han portat a dirigir la col·lecció Mississipi de l’editorial L’Agulla Daurada\, amb l’objectiu de publicar els títols més rellevants de literatura del sud dels Estats Units. Llicenciada en Filosofia\, es va passar la joventut viatjant i llegint en biblioteques. La seva primera novel·la és Terres mortes (Anagrama\, 2021)\, traduïda a diverses llengües i finalista als premis Llibreter\, Òmnium i Finestres. \nLAIA CARBONELL (1986\, Castellbisbal) és autora dels poemaris Nibrós (Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera 2019) i Finlàndia. Poesia amb acompanyament (Premi Amadeu Oller 2015)\, traduïts al castellà per l’editorial Mixtura a Y caerá la nieve (edició bilingüe). Llicenciada en Periodisme i Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona\, és una de les programadores del cicle de poesia Horiginal i també participa a l’associació de poesia experimental Sonhoras. Ha recitat als principals festivals de poesia de Catalunya i ha estat inclosa en diverses antologies\, aplaudida per poetes consagrats com Lluís Calvo. \n  \n  \n  \n  URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-brama-poetica-bernhard-carbonell-i-caura-la-neu/ LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España CATEGORIES:Encuentros NL ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/11/bernhard-carbonell-e1762451001814.jpg END:VEVENT BEGIN:VEVENT DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251129T180000 DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251129T193000 DTSTAMP:20260418T175150 CREATED:20251101T171004Z LAST-MODIFIED:20260128T142152Z UID:70664-1764439200-1764444600@www.naturallibres.com SUMMARY:Trobades NL. La vida familiar al Pallars: Xerrada etnogràfica + Conversa humorística DESCRIPTION:La vida familiar al Pallars\nDissabte 29 de novembre a les 18:00h \nXerrada amb l’etnògraf Ignasi Ros \nI conversa humorística amb l’Esperanceta de Casa Gassia\, personatge interpretat per l’actriu Noemí Busquetsiiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«L’amor a la família són les característiques pròpies de la nostra gent.»\n\n  \nFossin molt de fer potxons o més aïna aixuts\, una família pallaresa tradicional era nombrosa per definició\, formada per una comunitat de parents que vivien\, menjaven i treballaven sota el mateix sostre pairal amb un grau més o menys alt de consanguinitat; però també integrada pel servei —mossos\, pastors\, traginers—… el bestiar\, el gat… els veïns més propers… i tot un patrimoni immaterial bastit de costums\, creences i refranys que Ramon Violant i Simorra (1903-1956) va recollir i que dissabte 29 de novembre descobrirem amb el llibre La vida familiar al Pallars\, amb l’etnògraf Ignasi Ros i amb un testimoni directe d’una època ja passada com és l’Esperanceta\, pubilla de Casa Gassia\, personatge bufonesc interpretat per l’actriu Noemí Busquets. \n«Abans\, que es miraven més les coses rituals que no pas avui…»\n  \nLa vida familiar al Pallars és la primera obra que va escriure l’etnògraf i museògraf pallarès Ramon Violant i Simorra\, amb el pròpòsit de salvaguardar per a les futures generacions uns béns culturals que ja aleshores veia mica en mica desaparèixer. De fet\, molts pobles dels que ens parla ja no tenen habitants gairebé\, i aquelles famílies profuses queden lluny en el temps. \n  \n«Una de les grans preocupacions de la vida matrimonial i de tots els pobles ha estat\, i és encara\, la procreació o continuïtat de l’espècie i\, per tant\, obtenir fruit de successió. Tant és així que un matrimoni sense fills és considerat pel poble gairebé com una cosa inútil. […] Ara que\, si n’hi ha massa\, de fills\, tampoc va bé\, car no es poden atendre com cal i\, per tant\, més aviat fan nosa. […] Hom explica també el cas d’un home que tenia molts fills\, més dels que ell hauria desitjat\, i heus aquí que hi havia una altra família que no podia tenir cap fill\, i van dir a aquell home: \n—Com te hu fas tu\, pra tinir tants fills? \nI ell amb to irònic\, els va contestar: \n—Mireu\, només que penge les calces al picoll del llit la meua dona\, ja quede ambarassada.»\n  \nDissabte 29 de novembre\, amb l’Ignasi Ros i l’Esperanceta ens traslladarem a una altra època\, marcada per una elevada taxa de mortalitat\, sobretot entre els infants. No quedava altra que encomanar-se als sants\, per tant\, i seguir estrictament el calendari litúrgic de rituals. \n«Les bruixes tenen molta idea a embruixar a les parteres\, però si a sota del llit hi troben algun cistell d’ous\, que molts l’hi acostumen a tenir\, llavors embruixen els ous i es lliura la partera. I quan trenquen un ou embruixat ho coneixen de seguida si ho és\, perquè al moment en surt un fum i queda completament buit de dins.»\n  \nUn món on la institució que primava era la casa —el bon nom de la casa—\, governada de forma jeràrquica\, amb la dona com a subordinada —sovint maltractada— i un sistema hereditari particular\, d’origen íber\, que es va conservar en aquestes valls. \n  \n«Conten que el vell de casa el Tort d’Alós va casar una filla seva a la vall de Benasc i a més del dot li va donar cent ovelles de sobredot\, tot dient-li: \n—Això pra fil i agulles. \nCal fer notar que també aquestes coses han canviat.»\n  \nConeixerem fets\, costums i supersticions que solcaven la vida al Pallars\, des del naixement a la tomba\, passant per la criança i les intimitats de la nit nupcial. \n  \n«Quan els nuvis ja eren al llit\, llavors els convidats els duien el caldo de gallina ben empebrat i coent i la gallina bullida. Després del caldo\, els portaven bons tupins i cassolades de xocolata\, ben aclarit amb aigua i tan calent com podien\, i servit a dins d’una sabata\, amb l’orinal i fins amb el cóm o obi de fusta de donar aigua a les gallines\, per tal que així no se’l poguessin beure. […] Quan uns nuvis no volien que els mortifiquessin amb aquestes bromes\, que de consuetud eren permeses\, se n’anaven a dormir a la casa d’uns amics\, però si esbrinaven on dormien\, també hi anaven i aleshores feien passejar els nuvis pel poble acompanyats de música i de vegades portant-los a dins d’una civera de portar fem.»\n  \nI ens preguntarem quins d’aquells hàbits i pràctiques caldria espolsar dels arxius per incorporar a la nostra quotidianitat. \n  \n«Tan caritativa era aquesta casa que una vegada van acollir noranta-nou pobres en una sola nit; i l’amo\, senyor Jaume\, va anar a Santa Coloma (diuen uns; o a buscar el vell de casa Farràs d’Erdo\, diuen altres) a buscar un pobre més\, perquè no fos dit que en una nit no havien acollit a cent captaires.»\n  \nAcabarem la trobada fent furnigons\, un dels molts rituals ja oblidats que va compilar Ramon Violant i Simorra. \n  \n  \nPreu d’inscripció : 8€*\nInclou: Assistència a la xerrada i conversa humorística + Furmigons + Val de 2€ de descompte en el llibre La vida familiar al Pallars \n  \n  \n  \nIGNASI ROS és historiador i ha participat en diverses recerques i exposicions organitzades des de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Expert en Ramon Violant i Simorra i el treball que l’etnògraf va realitzar al Pallars\, ha recuperat i editat textos com els recollits al llibre Solsticis\, entre molts d’altres. \nL’ESPERANCETA és una dona de tots els temps. Pubilla de Casa Gassia d’Esterri\, no entén de formalismes socials i sempre expressa allò que pensa. El seu nas llarg\, herència de temps passats quan les dones remeieres recollien herbes i sabien de màgia\, la caracteritzen\, juntament a un tancat accent pallarès i un discurs certament revolucionari que combina amb un instint conservador de la tradició pallaresa —només cal veure com va vestida—. Amb ella\, el passat i el futur no tenen cabuda. La trobareu realitzant experiències teatralitzades per terres catalanes\, a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i a Instagram. \nNOEMÍ BUSQUETS és l’actriu que hi ha al darrera de l’Esperanceta. Va cursar estudis al Col·legi del Teatre de Barcelona i també s’ha format com a terapeuta Gestalt i Kinesiòloga emocional i holística. Amb un interès personal per la comunicació\, investiga i experimenta continuament des del cos\, el moviment\, la pedagogia i l’àmbit terapèutic. Una formació eclèctica que dona un poti-poti com a resultat d’on surten recursos i habilitats sorprenents. Facilita tallers d’expressió i de comunicació per a infants\, adolescents\, adults i professionals. Perquè tots sabem que no és fàcil ser persona! \nRAMON VIOLANT I SIMORRA és fou un folklorista autodidacte pallarès. Nascut a Sarroca de Bellera\, el 1925 es traslladà a Barcelona\, on continuà exercint el seu ofici de sastre\, però des del 1940 s’ocupà fonamentalment de la secció d’etnografia nacional del Museu d’Indústries i Arts Populars de Barcelona\, de la qual era conservador. El 1932 començà a publicar un bon nombre de llibres i articles sobre els aspectes més diversos de la cultura popular al Pallars\, d’una precisió científica poc freqüent fins llavors en l’etnografia catalana\, i a poc a poc anà estenent el seu camp de treball a tot el Pirineu\, i àdhuc a altres indrets peninsulars. Des del 1992\, Edicions Garsineu s’ha dedicat a recuperar alguns dels títols més emblemàtics de l’autor i el 2001 ha creat la col·lecció Biblioteca Ramon Violant i Simorra\, amb la intenció també d’editar la gran quantitat de material inèdit encara existent. \n  \n  \n  \n  \n  \n\n  \n  \nActivitat organitzada amb el suport de URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-la-vida-familiar-al-pallars-xerrada-etnografica-espectacle-teatral/ LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España CATEGORIES:Encuentros NL ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/11/vida-familiar-pallars.jpg END:VEVENT BEGIN:VEVENT DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251128T190000 DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251128T203000 DTSTAMP:20260418T175150 CREATED:20251029T120357Z LAST-MODIFIED:20260322T164223Z UID:70631-1764356400-1764361800@www.naturallibres.com SUMMARY:Trobades NL. Brama científico-poètica: Magmes DESCRIPTION:Brama científico-poètica: Magmes\nAmb la poeta Anna Aguilar-Amat\, el poeta doctor en Bioquímica Joan Duran i Ferrer\, la investigadora en Física Experimental de Partícules Tamara Vázquez Schröder… I amb copa de vi quàntica! \nDivendres 28 de novembre a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«És possible ser alhora científic i poeta quan hom intenta comprendre’s i comprendre com sent.» GIOVANNI FRAZZETTO\n  \nCiència i poesia comparteixen el mateix objecte d’estudi: conéixer el món que ens envolta\, comprendre la realitat profunda i tractar d’explicar l’inefable\, allò que succeix a una escala més enllà de l’òptica humana: les partícules subatòmiques de l’amor\, la gravetat del temps\, el caos que nia arreu\, l’entropia de la mort… Divendres 28 de novembre\, versos i teoremes col·lisionaran a NaturaLlibres\, en una Brama cientifico-poètica amb la poeta Anna Aguilar-Amat\, el poeta doctor en Bioquímica Joan Duran i Ferrer\, la doctoranda en Física Experimental de Partícules Tamara Vázquez Schröder i el llibre Magmes. Quatre poètiques de ciència radical. \n  \n«I ara que ets doctor en Física\, et demano:\nEs pot fer viatjar els núvols als llocs\non hi ha sequera?\nÉs l’antiplàstic una molècula possible?\nExistiran unes mines propersones que neutralitzin les antipersones?»\nANNA AGUILAR-AMAT\n  \nPoesia i ciència no sempre havien treballat en laboratoris separats. Els presocràtics escrivien sobre física\, química\, geologia\, astronomia\, espistemologia… en vers; Lucreci va dedicar cants èpics als àtoms; Dante va escriure la Divina Comèdia des d’un coneixement profund de la cosmologia renaixentista\, i Erasmus Darwin va esbossar una teoria evolutiva amb poesia. Després\, en Charles\, el seu nét\, s’emportaria els llibres de Milton d’expedició a Sud-amèrica. El poeta i doctor en Bioquímica Joan Duran i Ferrer ens aclarirà quan i per què va començar la divisió de sabers\, amb institucions acadèmiques que van acabar prohibint les formes d’escriptura creatives en la publicació d’articles. Amb justícia es lamentava Keats: \n  \n«La Ciència tallarà les ales als àngels\, \nconquerirà tots els misteris amb el regle i la línia\, \nbuidarà l’aire d’encants i la mina de nans— \nDesteixirà l’arc de Sant Martí.»\n  \nDivendres 28 de novembre utilitzarem el mètode científic per demostrar que un aliatge entre les disciplines de la raó i de l’emoció resulta profitós per afrontar els canvis radicals que els avenços tecnològics estan provocant en la humanitat. \n  \n«Xerrotegen els fotons \nen una llengua \nque no acabem d’entendre\, \ncom si fóssim\nen un planeta estrany. \nContra\nla mentida\, \nsempre la raó.\nI més enllà \ndel raciocini\, \nla il·luminació.»\nLLUÍS CALVO\n  \nL’Anna Aguilar-Amat ens compartirà la seva experiència al programa de residències poètiques que va realitzar a l’Institut de Física d’Altes Energies\, on treballa la Tamara Vazquez Schröder amb quarks i bosons\, fent experiments que s’assemblen molt a la poesia: buscar forats negres i apropar-se als instants primerencs de l’Univers. Divendres 28 de novembre ella ens explicarà millor totes les epopeis que el Gran Col·lisionador d’Hadrons està generant al CERN. \n  \n«I ara que m’assabento que bilions de neutrins travessen el meu cos cada segon\, faré tot el possible per servar-lo nítid\, perquè no ensopeguin els neutrins amb cap resta d’idea enganxifosa\, penediment\, culpa\, judici rancuniós\, ànsies de revenja com plomes de coloms o fulles seques que obturen els desguassos.» ANNA AGUILAR-AMAT\n  \nLlançarem hipòstesis i explorarem les connexions entre ciència i poesia\, dues branques del saber amb metodologies sensiblement diferents però amb un ADN parell. El gat de Schrödinger ens mostrarà que la metàfora és un llenguatge utilitzat tant en la lírica com en la física de partícules. Parlarem del paper de la imaginació en els descobriments científics i en la creació artística com a instrument per avançar a les palpentes\, voltats de matèria fosca\, atrets per la força gravitatòria de l’ignot\, amb la ment oberta\, esquivant els meteorits dels dogmes\, sempre en la nebulosa del dubte i la intuïció. \n  \n«Si una memòria col·lideix amb una antimemòria hi ha un esclat d’energia en forma de riallada.\nA poc a poc s’originen noves partícules-records; s’entrelliguen\, s’acumulen\, fan xarxa.» ANNA AGUILAR-AMAT\n  \n  \nAcompanyarem aquesta Brama cientifico-poètica d’un vi ofert pel celler Quàntic\, a escollir —fins esgotar existències— entre copa inspirada en el Premi Nobel de física Max Born i copa homenatge a la descobridora de la fisió nuclear Lise Meitner (amb alternativa no alchòlica). \n  \n«Us lloem\, electró insigne\,\nfont de tota immensitat. \nSigui el nostre càntic digne\nde la vostra majestat.»\nLLUÍS CALVO\n  \n  \n  \nMAGMES és una antologia poètica de ciència radical\, resultat d’un programa de residència en centres de recerca pioners que quatre poetes van realitzar: l’Anna Aguilar-Amat a l’Institut de Física d’Altes Energies\, el Lluís Calvo al Sincrotró ALBA\, la Mireia Casanyes a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya i el Pol Vouillamoz a l’Institut de Ciències Fotòniques. \nANNA AGUILAR-AMAT és poeta i lingüista. Va ser professora titular al Departament de Traducció i Interpretació de la UAB. Des d’aleshores ha estat vinculada al món de la recerca acadèmica en els camps de la lingüística\, la lexicosemàntica\, la terminologia i la traducció. És una de les fundadores de QUARKpoesia\, un col·lectiu que treballa per a la promoció de poetes i escriptors poc coneguts en llengües poc traduïdes. Entre les seves obres destaquen poemaris com Petrolier (Editorial Denes\, 2003)\, guardonat amb el premi Englantina d’Or als Jocs Florals de Barcelona l’any 2000; Música i escorbut (Edicions 62\, 2002)\, que va guanyar el premi Màrius Torres el 2001\, i Càrrega de color (Editorial Meteora\, 2011)\, un apropament a l’àmbit científic mitjançant l’exploració del color. Entre les darreres publicacions trobem Argila (Ur\, Uruk\, Ištar) (Tres i Quatre\, 2018) i L’efecte Morgana (Pagès Editors\, 2020)\, entre d’altres. Els seus poemes han estat recollits en diverses antologies\, i els seus poemaris han estat traduïts en deu llengües diferents. \nJOAN DURAN I FERRER és doctor en Bioquímica i ha publicat deu poemaris\, entre els quals trobem Nua cendra (Tres i Quatre\, 2020)\, guardonat amb el premi Vicent Andrés Estellés\, i Extrema llum (Pagès editors\, 2014)\, que va rebre el premi Recull de poesia Benet Ribas. La seva darrera publicació\, Galop de sang (Tres i Quatre\, 2024)\, és una novel·la que ha estat guardonada amb el premi de narrativa Andròmina. Compagina la creació literària amb l’activitat docent a la Universitat de Barcelona i amb la tasca de comunicació i cultura científica a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge. També codirigeix la Festa de la Poesia a Sitges i fou membre del Consell Directiu de la Societat Catalana de Biologia (IEC). \nTAMARA VÁZQUEZ SCHRÖDER és física i investigadora a l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE)\, premiada amb la beca Ramón y Cajal 2022 i liderant actualment la beca ATRAE 2024. Doctora en Física per la Universitat de Göttingen (Alemanya). Del 2015 al 2018 va treballar com a postdoctoranda per a la Universitat McGill (Canadà)\, i del 2018 al 2020 amb una fellowship al CERN\, centre on\, del 2020 al 2024\, va treballar com a membre del personal júnior de recerca. Des del 2010\, forma part de la col·laboració científica internacional ATLAS\, amb seu al CERN\, formada per milers d’investigadors i enginyers d’arreu del món. \n  \n  \n\n  URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-brama-cientifico-poetica-magmes/ LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España CATEGORIES:Encuentros NL ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/10/MAGMES-1.png END:VEVENT BEGIN:VEVENT DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251122T180000 DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251122T193000 DTSTAMP:20260418T175150 CREATED:20250917T115042Z LAST-MODIFIED:20260128T142346Z UID:70056-1763834400-1763839800@www.naturallibres.com SUMMARY:Grup de lectura NL. Sau: Tertúlia i berenar literari. Amb l'escriptor Ferran Garcia DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Sau\, de Ferran Garcia\nTertúlia i berenar literari  \nAmb l’escriptor Ferran Garcia \nDissabte 22 de novembre a les 18:00H  \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«La tremolor és la diferència entre l’ànima i Déu. Ell no tremola\, nosaltres sí.» \n  \nSom carn que tremola. Astorats sota el cel que fa ploure i damunt la terra que ens alimenta; abocats a la cinglera\, postrats davant el rierol. Esgarrifats per l’eternitat del món. Som carn que tremola i batega en la fondària de llibres com Sau\, la novel·la que comentarem dissabte 22 de novembre al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres amb Ferran Garcia\, el seu autor. \n  \n«Hi ha coses que passen i d’altres que es queden. Els dies i les nits\, passen. Les estacions\, els somriures i les ganyotes\, passen. La pell fina\, les galtes molsudes\, passen. D’això en diem temps i el temps passa\, però entre la polsinera que el temps aixeca i s’esvaeix tothora hi ha quelcom que en resta. Només hi ha una cosa eterna en aquest món i és el que notes ara mateix al pit. Això que et tremola al pit és el mateix que li tremolava al pit a la Noia i restarà sempre amb nosaltres\, fins i tot quan cap de nosaltres hi siguem aquesta tremolor seguirà dins el pit d’algú i serà també la nostra. I si tremola és viu\, això és tot el que et puc dir.»\n  \nSau és una història de tremolors que comença a finals del segle XIX\, principis del XX\, amb una família de terratinents catalans\, els Sala de Bruc\, amos d’una plantació de cotó i cacau a la llavors província espanyola de Guinea Equatorial. Quan tornin cap a Vic ho faran amb dues esclaves\, un fantasma i una història d’amor prohibit. \n  \n«La mirava com he vist que fan els falciots i les sargantanes\, uns sabent que mai podran posar els peus a terra\, les altres conscients que mai n’alçaran el ventre.»\n  \nA Sau trobarem personatges que es mereixen entrar dins l’imaginari folklòric català: l’entranyable Àvia Carbó i la seva neta esquerpa sense melic\, la Borda\, amb poders sobrenaturals per curar animals… en Xandri\, un savi que venera i parla amb les pedres… el Noi i en Grau T\, cowboys de la Plana cavalcant per unes valls que aviat seran engolides per l’aigua… la dona dels Vuitanta Turons\, l’enigmàtic Migmon o el malaurat Cabirol. Tots ells ferits per la violència física i emocional\, per decisions passades\, per herències familiars que fan solc\, per la memòria\, per les coses que no es perdonen i les que sí. \n  \n«S’ha de vigilar amb la tristor perquè és contagiosa. Comença en un punt del cos\, a la panxa per exemple\, però de seguida s’escampa pertot i arriba als ulls. Si hi fa niu\, aleshores amb cada mirada aquella tristor entra als ulls d’una altra persona i la contamina. Pots tancar els ulls però no serveix de res. Pots fugir però ja tens la tristor a dins i no hi ha res a fer.»\n  \nI si tots ells estan ferits és per una qüestió de —ben entesa— incapacitat literària: perquè en Ferran Garcia no sap treballar amb personatges feliços; escriu per entendre el dolor\, però ho fa sempre amb amor\, doncs per mirar a l’abisme i no caure\, es necessita la tendresa d’una mà que t’agafi. \n  \n«Tristor\, alegria\, dolor\, gatzara\, enyor. Qualsevol desequilibri de l’ànima\, fos quin fos\, tornava de nou a la calma quan contemplaven el que oferia aquell mirador. Com totes les coses realment importants\, tampoc aquesta es podia explicar però així era. Una estona allà dalt\, observant en silenci aquell paisatge\, et guaria de qualsevol mal i ho feia a través de la serenor més absoluta.»\n  \nUna novel·la d’aventures melancòlica\, una tragèdia tranquil·la\, una història de tristor fondíssima… Un western crepuscular\, en definitiva\, que podrem comparar amb l’anterior llibre del Ferran Garcia\, Guilleries —el títol més venut en la història de l’editorial Males Herbes—\, per diseccionar l’univers de l’escriptor osonenc\, d’estil ferèstec\, to descarnadament poètic\, amb frases que —si estàs vius— es llegeixen tremolant\, per la seva atrocitat\, per la seva bellesa fosca i per una fondària que ens farà reflexionar sobre temes recurrents en l’obra de l’autor: la culpa\, la compassió\, el perdó\, la redempció… i\, sobretot\, l’enyor i l‘amor. Amor i enyor també per un paisatge\, una llar\, uns costums i una cultura perduda\, mai posseïda. \n  \n«De vegades penso que el nostre lloc és una buidor i el buit també és un lloc\, no? Abans pensava que no\, però cada dia que passa penso que sí\, que també ho és. És com aquesta cinglera\, saps? Aquí no hi ha res\, només aire que per nosaltres és com si no hi hagués res però pels ocells no\, ells hi poden volar. A ells no els diguis que no hi ha res aquí.»\n  \nVoldrem saber quins són els referents literaris del Ferran Garcia\, què ens recomana de Cormac McCarthy\, Tom Spanbauer\, Toni Morrison… quin és l’últim llibre que li ha fet tremolar i quin no s’ha pogut acabar. \nPer foragitar fantasmes i guarir ferides\, acompanyarem la tertúlia amb un berenar literari de La Xurreta Cafè inspirat en Sau. \n  \n«La nostra existència és tan efímera com l’escalfor d’una llar de foc. Tres passes enrere i ja notes el fred.»\n  \n  \nPreu d’inscripció a la tertúlia: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en el llibre + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \n  \nFERRAN GARCIA va néixer a la plana de Vic i això explica moltes coses. Ha publicat les novel·les Recorda que moriràs\, Blasfèmia\, Guilleries i Sau. En poesia\, és autor de Larva (premi de poesia Pare Colom) i del poemari inèdit Magror (XXI Premi de poesia Pere Badia). També ha publicat relats en diverses antologies\, i va guanyar el Premi Recvll 2020 amb Òpera Creus\, un retrat de la figura de Miquel Creus. No és estrany veure’l agenollat en algun dels confessionaris de la ciutat dels Sants. \n  \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb el suport de URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-sau-tertulia-i-berenar-literari-amb-lescriptor-ferran-garcia/ LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España CATEGORIES:Grup de lectura NL ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/09/sau-e1758109422435.jpg END:VEVENT BEGIN:VEVENT DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251115T180000 DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251115T203000 DTSTAMP:20260418T175150 CREATED:20251015T111226Z LAST-MODIFIED:20260128T142305Z UID:70423-1763229600-1763238600@www.naturallibres.com SUMMARY:Trobades NL. Els alats. Xerrada + Sortida d’escolta ornito-literària. Amb l'escriptora Elisabet Riera DESCRIPTION:Els alats\nDissabte 15 de novembre a les 18:00h \nXerrada amb l’escriptora Elisabet Riera \nSortida d’escolta ornito-literària amb el guia de fauna salvatge Albert Cereza \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Quina part del nostre cos es recorda d’haver estat ocell?»\n\n  \nEls humans vam tenir ales\, i en algun moment les vam perdre. Però alguns filòsofs\, artistes\, poetes… somniadors\, enamorats… bruixots i xamans\, encara les conserven. I  nosaltres tractarem de recuperar-les dissabte 15 de novembre a NaturaLlibres\, en una trobada amb l’escriptora Elisabet Riera i Els alats\, el seu últim llibre\, guanyador de la beca Finestres d’assaig 2023. \n«Els ocells són poetes\, i els poetes volen.»\n  \nLes aus són molt més que vertebrats bípedes de sang calenta amb bec i plomes. Les aus són misteri i són màgia\, presents des de ben antic en la història humana\, com la paleontologia i els mites proven\, i com constatar dissabte 15 de novembre\, sobrevolant històries des de Papua a Nou Mèxic\, de Sibèria a Egipte. \n«Cap a Irlanda\, sobre el mar\, hi ha certes aus voladores que creixen als arbres pel bec; i quan són gairebé madures\, les que cauen a terra no poden viure\, i les que cauen a l’aigua sí.»\n  \nFalciots\, mussols\, puputs\, àguiles\, aufranys\, orenetes\, galls… garses i corbs que anuncien morts\, minàs que reciten pregàries\, tètols o xatracs que recorren 80.000 quilòmetres l’any… Pterosaures\, els animals més grossos que han volat mai al nostre planeta\, amb un pes de 65kg —l’exemplar més petit (!)—… Però també el celebèrrim Fènix ressuscitador o el benvolent Simurg\, mig paó\, mig lleó\, mig griu… Les gorgones i les grees… Els incalculables àngels de l’Apocalipsi i el de Wim Wenders… Místics\, sants i xamans. Tots ells missatgers entre els Déus i els humans\, entre l’ànima i el cos\, el món espiritual i el material\, la veritat poètica i la científica\, la imaginació que dóna alas i la raó\, sempre\, per defecte\, amb els peus a terra. \n«Qui vol convertir-se en xaman primer ha de morir. No només això; se l’ha d’esquarterar\, treure-li els ossos\, buidar-li els òrgans. Després\, recosir-lo\, reomplir-lo amb òrgans i ossos nous\, fer-lo ressuscitar. Convertir-lo en un home del bell nou. Potser un home que no és ni viu ni mort. Així\, el xaman pot viatjar al món dels morts per rescatar les ànimes dels malalts\, que han fugit o s’han perdut\, o alliberar-les dels esperits demoníacs que les tenen preses a l’inframon i tornar-les a la vida. Ho acostuma a fer volant\, vestit amb la seva indumentària d’ocell.»\n  \nI ja que Aristòtil considerava els ocells «una ocupació digna de la ment filosòfica»\, amb Elisabet Riera i els seus éssers alats pensarem quan va ser que als humans ens van esquarterar les ales i el sentit sagrat de la Natura amb elles… \n«Ducs\, cigonyes i voltors\, portadors de notícies de l’altre món\, enrampats als pals de la llum. Si volen més alt\, es topen amb màquines gegantines amb motor.\n50.000 ocells moren anualment per col·lisions amb avions a tot el món.»\n  \nAlçarem el vol i reivindicarem ben alt la fascinació pel caràcter màgic\, inexplicable i meravellós del cosmos… \n«El 1507\, l’abat Damià\, resident a la cort d’Escòcia\, va intentar volar per mitjà d’unes ales fetes amb plomes. Es va llançar des de dalt d’una torre\, però va caure i es va trencar les cames. Va atribuir la caiguda al fet que en la confecció de les ales s’havien utilitzat algunes plomes de gall. Així\, aquestes van manifestar la seva ‘afinitat natural pel corral’.»\n  \nI  desitjarem reaprendre el llenguatge dels ocells\, en una sortida amb el guia de fauna salvatge Albert Cereza\, on escoltar aus nocturnes —si es deixen— i —qui sap\, si la cosa se’ns dóna bé—  practicar l’ornitomància. \n«El desig és blau perquè sempre és llunyà i inabastable. El desig és un horitzó\, a l’alba o a l’ocàs. Els ocells s’hi dirigeixen.»\n  \nPreu d’inscripció a la xerrada: 5€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Val del 10% de descompte en el llibre Els alats \nPreu d’inscripció a la sortida ornito-literària: 7€/persona \n  \n  \nELISABET RIERA (1973\, Barcelona) és un pardalet emplomallat\, escriptora i fundadora de Wunderkammer\, editorial literària independent creada l’any 2016. Ha publicat La línea del desierto (RBA\, 2011); Vidas gloriosas (Fondo de Cultura Económica\, 2014); Fresas silvestres para Miss Freud (Berenice\, 2016); Llum/Luz (L’Altra editorial/Sexto Piso\, 2017); Efendi (Males Herbes\, 2021) i Una vegada va ser estiu la nit sencera (Males Herbes\, 2023)\, que ha estat finalista del premi Òmnium Cultural 2024 a la millor novel·la de l’any en català. El seu projecte Els alats fou mereixedor d’una Beca Finestres d’Assaig 2023\, que va finalitzar a la Residència Literària Finestres al maig de 2024. \nALBERT CEREZA és nascut al Pallars Jussà\, graduat en Ciències Ambientals i fundador de l’empresa de serveis ambientals Salvatgines.\nEs dedica a la divulgació de la Natura i a la restauració d’ecosistemes amenaçats del Pirineu per afavorir-ne la biodiversitat. \n  \n  \n  \n\n  \nActivitat organitzada amb el suport de \n \n  URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-els-alats-xerrada-sortida-descolta-ornito-literaria-amb-lescriptora-elisabet-riera/ LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España CATEGORIES:Encuentros NL ATTACH;FMTTYPE=image/webp:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/10/alats.webp END:VEVENT BEGIN:VEVENT DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251114T190000 DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251114T203000 DTSTAMP:20260418T175150 CREATED:20251017T154945Z LAST-MODIFIED:20251017T171100Z UID:70474-1763146800-1763152200@www.naturallibres.com SUMMARY:Trobades NL. 550 dies d'un metge rural al Pallars DESCRIPTION:550 dies d’un metge rural al Pallars\nDivendres 14 de novembre a les 19:00h \nXerrada amb Carmen Turégano\, editora del llibre 550 días en Tírvia (1953-1955) i néta de l’autor\, en conversa amb la llevadora Mari Àngels Pernas i la metgessa de família Assun Reyes \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Tiene usted razón. Mientras no conocía las naturalezas\, todo me parecían cosas graves. Ahora sé que a los de montaña no los mata más que la feridura.»\n\n  \nQue els gens pallaresos són forts de mena\, és un fet palès i notori. I més resistents\, si cap\, eren els pallaresos d’abans\, de quan el Dr. Gil López Garcia va exercir com a metge al Pallars Sobirà\, als anys cinquanta. Divendres 14 de novembre coneixerem com ha canviat l’ofici dels professionals sanitaris al món rural\, en una trobada amb Carmen Turégano\, néta del Dr. Gil i editora del llibre 550 días en Tírvia (1953-1955)\, en conversa amb la llevadora Mari Àngels Pernas i la metgessa de família Assun Reyes. \n«8 de enero de 1954. Viernes frigidísimo. El aire del norte violento-violentísimo está saturado de polvo de hielo. Cerrados el puerto de la Bonaigua y el túnel del valle de Aran. Releo el libro ‘El Hombre en su naturaleza’ de Sir Charles Sherrington.» \n  \nGil Gabriel Sebastián López García va néixer a Landete (Cuenca)\, on el seu pare regentava una farmàcia. Familiaritzat des de nano amb les fòrmules magistrals\, que ell i el seu germà ajudaven a preparar\, fou tot un expert en plantes medicinals i un apassionat de les passejades al camp. Seria aquest amor per la Natura el que motivà en ell la tria de Tírvia com a destinació on passar consulta? O tenia potser res a veure amb les seves inclinacions polítiques\, sent com va ser metge a la zona roja durant la guerra civil espanyola? Encara ara resulta un misteri per a la seva família\, a qui va deixar a Conca\, enrere. \n  \n«Teresa\, la echadora de cartas que ahora vive en Sort. Antes de nacer\, lloró en el vientre de su madre. Eso fue indicio de que sería adivinadora.» \n  \nSigui com sigui\, el dietari que va deixar escrit el Dr. Gil ens servirà per descobrir com era la feina d’un metge rural durant el franquisme en pobles de muntanya aïllats\, on per passar visita havia de desplaçar-se a peu o a mula\, o amb La Lechera\, si s’avenia. Algunes padrines el recorden àdhuc ara\, bon conversador com era\, interessat sempre pel paisatge i per les històries humanes\, atent a les llegendes\, fets i costums que li explicaven\, ja fos al dispensari o a la fonda Perucho\, on s’allotjava. \n«La sopa de serpiente blanca de mayo es buena para los tifus\, las paperas\, los contagios y toda clase de enfermedades. El caldo es blanco y substancioso como si tuvieran gallina. La serpiente blanca se mata en mayo. Se desuella y destripa conservándola salada en sitio obscuro. Manteniéndose sin alteración por tiempo indefinido.\nMatías Arcali comió sopa de serpiente en Tavascán y creyó que era de gallina. Pero la posadera le obsequió con la cabeza de la serpiente\, ‘el bocado selecto’ según el ama.»\n  \nHistòries com les que\, segur\, també ens podrà explicar la Mari Àngels Pernas que\, als seus 91 anys\, ha treballat casi mitja vida com a llevadora al Pallars. Amb ella i amb la metgessa Assun Reyes podrem evaluar els canvis esdevinguts en la sanitat rural a les darreres dècades\, per obrir un debat sobre el paper dels metges de capçalera en la societat i diagnosticar quins són els reptes per davant. \n  \n«—No sabemos hacer otra cosa\, señor meche. No vivo bien más que en el campo. […]\n—¿Siempre vivió aquí?\n—La mujer es de Llavorsí. Aquí estoy desde que me casé. Y aquí quiero morir si puede ser.\n—Pues tanto gusto de conocerle y que lo pase bien.\n—No señor meche\, ya me queda poco que disfrutar. Cuando subo las cuestas me tullo. Antes yo corría como las cabras y nunca estaba cansado. Ahora\, por lo llano como siempre\, pero las cuestas me matan. Y es donde está la comida de ellas; eso es lo malo…»\n  \nPreu d’inscripció a la xerrada: 5€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Val del 10% de descompte en el llibre 550 días en Tirvia \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Oferta de descompte aplicada a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n  URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-550-dies-dun-metge-rural-al-pallars/ LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España CATEGORIES:Encuentros NL ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/10/pf_1760716547.png END:VEVENT BEGIN:VEVENT DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251108T180000 DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251108T193000 DTSTAMP:20260418T175150 CREATED:20251010T102521Z LAST-MODIFIED:20260128T142449Z UID:70347-1762624800-1762630200@www.naturallibres.com SUMMARY:Trobades NL. Qui tem al llop? Amb el naturalista Ignasi Castellví\, l’activista Ramon Sala i el pastor Uri Clèries DESCRIPTION:Qui tem al llop?\nDissabte 8 de novembre a les 18:00h \nXerrada amb el naturalista Ignasi Castellví\, l’activista de FERUS Ramon Sala i el pastor Uri Clèries \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Ahora sospecho que exactamente igual que una manada de ciervos vive aterrorizada por los lobos\, también una montaña vive aterrorizada por los ciervos. Y a lo mejor con más motivo…» ALDO LEOPOLD\n\n  \nLa por és una bèstia ferotge\, molt més irracional i perillosa que cap altre animal salvatge. Espanta el que ens supera\, el que ens percep vulnerables i no podem controlar. Aterra la Natura quan amenaça el domini humà. Astora i meravella saber que el canis lupus ha tornat als boscos catalans. Dissabte 8 de novembre buscarem l’origen\, les raons i les desraons d’aquesta por —real o imaginària— al llop i pensarem com conviure amb els nostres temors\, en una conversa amb el naturalista Ignasi Castellví\, l’activista de FERUS Ramon Sala i el pastor Uri Clèries. \n«En lo salvaje está la salvación del mundo. A lo mejor éste es el significado oculto en el aullido del lobo\, conocido desde hace mucho entre las montañas\, pero rara vez percibido entre los hombres.» ALDO LEOPOLD\n  \nLa por és una reacció d’alerta genètica que permet als mamífers anticipar-se a un perill i sobreviure. Dissabte 8 de novembre veurem si el llop representa una amenaça per a l’ésser huma i l’hem de témer realment. Ignasi Castellví és naturalista especialitzat en l’estudi del canis lupus i ens explicarà quins són els trets biològics característics d’aquest animal\, alguns dels quals és comprensible que despertin en nosaltres pors atàviques: amb un sentit de l’olfacte\, la vista i l’oïda extraordinaris\, la seva anatomia està especialment dissenyada per a caçar\, capaç de desplaçar-se més de 100km al dia en busca de presses\, a una velocitat que en modus persecució ateny els 57km/h. \nUn animal que espanta… per com s’assembla als humans en les formes d’actuar\, amb qui podem conviure sense trobar-nos-hi mai\, doncs acostuma a fugir de les zones poblades\, amb predilecció per indrets solitaris… com els boscos que a l’Europa de l’Edat Mitjana van caure sota les destrals\, destruint l’hàbitat del llop i obligant-lo a trobar alternatives alimentàries en els ramats d’ovelles\, cabres i vaques. Moment en què se li penja la creu de bèstia ferotge i maligna que porta arrosegant fins els nostres dies. \nAmb l’activista Ramon Sala coneixerem com i per què els llops van ser brutalment perseguits\, torturats i sacrificats fins gairebé l’extinció\, amb recompenses per un sol cadàver equivalents al pa de tot un mes\, i el sorgiment d’oportunistes com els ancortadors\, que rondaven pel Pallars i entorns. \n«Anaven pel món molt aspellatats de la seva indumentària (estripats i malmesos) i\, com a signe distintiu del seu ofici\, portaven una pell de llop mig plena de palla penjada a l’espatlla i cassaven un efecte repugnant i repulsiu a la vegada. Anaven rodant de poble en poble i de casa en casa dels que tenien ramat i els demanaven diners\, llana o formatges en paga —deien ells— per haver-los ancórtat el llop durant l’anyada. Acostumaven a passar tots a la tardor\, bo i exigint a totes les cases ramaderes aquest tribut\, perquè feien creure a la gent que ells tenien una influència màgica sobre els llops\, ja que per mitjà de parenostres i oracions estrafolaries els aturaven…» RAMON VIOLANT I SIMORRA\n  \nVíctimes de la Ley de Alimañas durant el franquisme\, repassarem la legislació actual per saber en quin estat de protecció es troba el canis lupus. I amb el pastor Uri Clèries descobrirem iniciatives en les que ell mateix ha participat\, per reaprendre a conviure amb el llop tornant a pràctiques de pasturatge tradicionals\, en simbiosi amb grans carnívors que\, per la salut dels ecosistemes\, són essencials. \n«Está muy lejos\, es sobrecogedor […] Su canto es largo\, melodioso\, inquisidor\, casi sensual […] Volvemos a aullar\, el diálogo continúa.» BAPTISTE MORIZOT\n  \n  \nPreu d’inscripció: 5€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Val de 2€ de descompte en la bibliografia lupus recomanada \n  \n  \nIGNASI CASTELLVÍ és naturalista especialitzat en l’estudi i la divulgació del llop. Funda el 1999 el Grup Signatus\, on treballa actualment com a coordinador de projectes\, destacant entre d’altres: l’exposició itinerant Llops\, les expedicions licològiques a Canadà\, el programa de formació sobre el llop\, el programa de sensibilització del llop destinat als centres d’ensenyament\, el programa de recerca i la publicació de la revista Lykos\, creada per difondre la biologia i la situació del gran cànid. Ha publicat el llibre El Rastro del Lobo\, així com diverses publicacions de divulgació científica. És cofundador de l’Estació Biològica Georges Cuvier\, ubicada al Marroc i fundada per a l’estudi i la conservació del llop daurat. \nURI CLÈRIES viu i treballa de pastor assalariat a diferents finques i ramats\, des de la tardor fins la primavera\, al Pallars; a l’estiu\, als Alps suïssos\, en missions de protecció i prevenció als atacas del llop. \nRAMON SALA és periodista i activista mediambiental. Ha realitzat diversos documentals per la televisió relacionats amb fauna salvatge i és membre actiu de DEPANA i de l’associació francesa FERUS per la protecció dels grans predadors\, que té entre els seus principals objectius la reintroducció de l’ós al Pirineu i el retorn dels llops a Catalunya. Membre també de NatMont\, l’organització de defensa de la natura de La Tordera i el Montnegre. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb el suport de \n \n  URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-qui-tem-al-llop-amb-el-naturalista-ignasi-castellvi-lactivista-ramon-sala-i-el-pastor-uri-cleries/ LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España CATEGORIES:Encuentros NL ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/10/qui-tem-llop.jpg END:VEVENT BEGIN:VEVENT DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251031T193000 DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251031T203000 DTSTAMP:20260418T175150 CREATED:20250927T100727Z LAST-MODIFIED:20260128T142535Z UID:70100-1761939000-1761942600@www.naturallibres.com SUMMARY:Trobades NL. Hi ha llum entre les cordes. Amb els alpinistes Sílvia Vidal i Pau Milla DESCRIPTION:Hi ha llum entre les cordes\nDivendres 31 d’octubre a les 19:30h \nXerrada amb l’escaladora Sílvia Vidal\, en conversa amb el seu company d’escalades Pau Milla \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Per què quan estic sola durant mesos i penjada d’una paret per setmanes\, en llocs remots i de dificil accés\, sense cap mitja per comunicar-me\, em trobo tan bé?»\n  \nL’alta muntanya és l’hàbitat natural de Sílvia Vidal. Per viure\, el seu organisme necessita grans parets verticals\, biòtops remots\, allunyats del congènere humà; alimentar-se de solitud i silenci\, respirar la incertesa d’allò salvatge\, en aventures de roca que li han portat a escriure el llibre Hi ha llum entre les cordes i que divendres 31 d’octubre la portaran a NaturaLlibres\, en conversa amb el seu amic Pau Milla. \n«Perquè sigui un repte he de dubtar si ho podré fer.\nSi sé que ho puc fer\, no representarà un repte i\, per tant\, no serà tan motivador.\nAquí rau part de la gràcia d’aquest joc.»\n  \nNo hi ha cap altra escaladora com Sílvia Vidal\, ni aquí ni a la resta del món. Va ser la primera persona de l’estat espanyol en guanyar el Piolet d’Or\, l’any 2021\, poc després d’obrir tota sola una nova via a la cara oest del Cerro Chileno Grande\, a la Patagònia. I amb aquest nervi porta tres dècades\, lliscant els dits per roques encara inexplorades del planeta en un estil d’escalada artificial extrema: des de l’Himàlaia i el Karakorum a l’illa canadenca de Baffin\, la serralada Blanca dels Andes\, la Main de Fatma a Mali o El Capitan de Yosemite. \nQuè hi troba Sílvia Vidal allà dalt\, penjada en una paret de 1.500 metres durant més de trenta dies i nits\, dies i nits\, dies i nits… sense baixar a terra? \n«Condicions climatològiques adverses\, caiguda de pedres\, rius salvatges\, allaus\, animals perillosos\, insectes… Dubtes\, inseguretat\, pors\, soledat\, aïllament… Dolors físics\, gana\, fred\, esgotament físic i mental…»\n  \nQuè hi troba Sílvia Vidal allà dalt\, sense telèfon\, ni ràdio\, ni GPS…? \n«Sol\, aire pur\, natura\, roca\, animals fascinants\, plantes… Respostes\, seguretat\, calma\, companyia (malgrat la soledat física)\, connexió… Energia\, alegria\, motivació\, silenci\, comprensió…»\n  \nDivendres 31 d’octubre coneixerem la cosmovisió d’una alpinista que no busca conquerir res ni desafiar altra cosa que els seus propis límits\, en una actitud de reverència i respecte per la muntanya i tots els seus éssers: el granit\, la viola que creix entre el rocall\, la guineu\, la pluja\, el vent\, el riu… \n«Arribo a la base de la paret\, la toco i li parlo. Li demano permís per escalar-la i espero la resposta. Estableixo un diàleg amb aquesta desconeguda que de mica en mica deixarà de ser-ho\, per arribar a establir un vincle de convivència i vivència\, en sintonia. Aquesta comunicació directa amb l’entorn m’ajuda a sentir-me integrada i acceptada i\, per tant\, benvinguda.»\n  \nI com el torn de preguntes és el que més li agrada a la Sílvia Vidal\, voldrem saber quins llibres s’emporta d’expedició\, com es dialoga front a front amb dos óssos… quines són les seves pors\, les frustracions… com s’entrena per carregar 150kg amb ella\, quina és el seu bigwall preferida o com s’aclimata de nou a la civilització. Ara bé\, no li demaneu per la seva propera aventura\, perquè… \n«…fins que no aparegui\, en forma d’imatge o d’informació\, ni tan sols sabré que existeix. No puc planificar anar ‘allà’\, si no sé on és ‘allà’.»\n  \nTots els assistents a la trobada s’emportaran de regal una petita vitualla que mai falta a la motxilla de Sílvia Vidal. \n  \n  \nPreu d’inscripció: 5€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Regalet sorpresa + Val de 2€ de descompte en Hi ha llum entre les cordes \n  \n  \nSÍLVIA VIDAL (Barcelona) volia pujar parets\, grans parets. Primer a prop de casa; després\, les més llunyanes i d’accés complicat. I hi va voler anar sola\, per poder experimentar la solitud humana. En més de trenta anys de trajectòria s’ha convertit en una escaladora de bigwalls\, exploradora i alpinista de referència; centrada sobretot i reconeguda per les seves ascensions en solitari arreu del món\, en autonomia i sense comunicació amb l’exterior. El 2021 va rebre el Piolet d’Or\, el màxim guardó alpinístic i el primer concedit a un esportista espanyol. També se li ha atorgat la Medalla de Oro de la Real Orden del Mérito Deportivo\, entre d’altres premis i reconeixements. Tot i que el seu segell d’identitat no és aquest\, sinó la seva ànima inquieta\, barreja d’humilitat i saviesa\, d’impuls i d’acceptació. Una inquietud i una valentia que l’animen a continuar experimentant més enllà del conegut\, com el d’escriure el seu primer llibre: Hi ha llum entre les cordes. \n«Soc una ànima inquieta buscant el seu lloc.\nEnfilant-me ben amunt sento que hi soc més a prop\,\nPerquè allí\, penjada d’una paret\, tot brilla diferent.\nAixí ho visc\, gaudeixo i agraeixo.\nPerò quan baixo\, deixo de ser\,\nI això… No pot ser!»\n  \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb el suport de URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-hi-ha-llum-entre-les-cordes-amb-els-alpinistes-silvia-vidal-i-pau-milla/ LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España CATEGORIES:Encuentros NL ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/09/silvia-vidal.jpg END:VEVENT BEGIN:VEVENT DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251025T180000 DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251025T193000 DTSTAMP:20260418T175150 CREATED:20250823T085007Z LAST-MODIFIED:20250823T155009Z UID:69645-1761415200-1761420600@www.naturallibres.com SUMMARY:Grup de lectura NL. La campana\, d'Iris Murdoch: Tertúlia i berenar literari. Amb el traductor Jaume C. Pons Alorda DESCRIPTION:Grup de lectura NL. La campana\, d’Iris Murdoch\nTertúlia i berenar literari  \nAmb el traductor Jaume C. Pons Alorda \nDissabte 25 d’octubre a les 18:00H  \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Hi ha moltes persones […] que no poden viure ni dins ni fora del món. […] i la societat\, amb el seu ritme accelerat i la seva estructura tècnica i mecànica\, no ofereix un lloc per a aquestes ànimes infelices.» \n  \nNo hi ha cap lloc segur per una ànima i una ment torturada; la fiblada\, arreu acompanya. Però potser es pugui trobar consol i veritat en moments puntuals: en el vol d’una papallona… passejant amb Gainsborough pel bosc de la National Gallery… o llegint La campana d’Iris Murdoch\, la novel·la que dissabte 25 d’octubre comentarem al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres amb el seu traductor al català Jaume C. Pons Alorda. \n«— ¿Saps si els animals pateixen com nosaltres?\n—¿Qui ho pot saber? —va dir en Peter—. Però\, al meu entendre\, soc dels que creuen\, com Shakespeare\, que “el pobre escarabat que aixafem en passar experimenta un dolor corporal tan gran com el d’un gegant quan mor”.»\n  \nPublicada per primer cop el 1958\, La campana es pot llegir com un vodevil rocambolesc\, curull d’embolics\, aventura\, malediccions\, misteris\, morts\, suïcidis\, tensió sexual homoeròtica i mil malentesos… I es pot llegir a la vegada com un tractat sobre el bé i el mal\, una qüestió que recorre tota l’obra literària i filòsòfica d’Iris Murdoch\, fascinada com estava per les tribulacions morals i amatòries. \n«Mai no he sabut quina és la diferència entre una cosa que està bé i una cosa que està malament. Però és igual…»\n  \nA La campana\, ens trobem tot d’una en una petita comunitat laica anglicana retirada enmig del camp\, a Gloucestershire. Els seus membres hi busquen tranquil·litat\, refugi espiritual\, allunyar-se d’una modernitat on no acaben d’encaixar. Són alcohòlics\, esquizofrènics\, intel·lectuals fatxendes\, marits colèrics\, homosexuals cancel·lats… Fugen dels seus errors\, de la culpa i la por. Resen\, escolten sermons\, conreen un hort… Una rutina que es veurà alterada quan arribi una jove esbojarrada —la fantàstica Dora Greenfield— i faci emergir del llac la llegenda d’una campana. \n«Una campana està feta perquè soni. ¿Quin seria el valor d’una campana que mai no sonés? Sona amb claredat\, ofereix testimoniatge\, no pot parlar sense que sembli una crida\, una invocació. Una gran campana no existeix per ser silenciada. Considereu també la seva simplicitat. No té mecanismes ocults. Tota la seva essència és clara i oberta\, si es mou és per sonar.»\n  \nDissabte 25 d’octubre\, pensarem plegats en el significat de la campana dins la trama i tractarem de desxifrar altres símbols presents en el relat\, com l’aigua\, element habitual en la narrativa d’Iris Murdoch: la mort per ofegament és la més comuna a les seves novel·les\, i ella mateixa era una nedadora devota\, que no perdonava un bany al Tàmesi els dies d’estiu calorosos. \nLi demanarem al Jaume C. Pons Alorda que ens expliqui més coses de Dame Iris Murdoch\, considerada “la dona més brillant d’Anglaterra” en el seu temps. Professora d’Oxford\, formada en Història Antiga i Filosofia\, deixeble de Wittgenstein… Divertida\, subversiva i tremendament intel·ligent… \n«Pensaràs que soc terriblement ensopida —va dir la senyora Mark—\, però\, veuràs\, aquí mai no parlem de les nostres vides passades. És una altra de les normes estrictes que seguim. Res de xafarderies. Si t’hi pares a pensar\, quan les persones et demanen coses de la teva vida\, poques vegades els seus motius són purs\, ¿oi?»\n  \nVoldrem saber-ho tot d’ella: les relacions tortuoses que va mantenir amb el seu marit i l’affaire amb Elias Canetti; el seu amor cap a totes les criatures\, per minúscules i insignificants que fossin\, des de la pedra a l’aranya o a la carta de qualsevol lector-admirador\, que sempre contestava\, amb la compassió d’algú autodeclarada budista-cristiana. \n«Llavors la Dora va notar que hi havia una papallona atalanta caminant pel terra polsós\, sota el seient de davant. Tots els altres pensaments li varen fugir del cap. Va observar la papallona amb ànsia. La papallona va aletejar una mica i després es va desplaçar cap a la finestra\, perillosament a prop dels peus dels passatgers. La Dora va aguantar la respiració. Havia de fer alguna cosa.»\n  \nVeurem de què és capaç el talent d’Iris Murdoch\, amb una capacitat shakesperiana per crear arguments inesperats i addictius sense renunciar a un contingut profund\, que ens farà reflexionar sobre el bé i el mal\, l’amor i el desig sexual\, la religió i l’espiritualitat\, el medi ambient i els perills del progrés tecnològic… Mentre acompanyem la tertúlia d’un berenar literari inspirat en La campana. \n  \n«Hi ha moments —va dir en Nick— en què simplement has de dir la veritat\, que l’has de cridar als quatre vents\, tot i el mal que pugui arribar a engendrar.»\n  \n  \nPreu d’inscripció a la tertúlia: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en el llibre + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \n  \nJAUME C. PONS ALORDA va néixer a Caimari «entre gemecs i oliveres» el 1984. Creu fermament en l’exaltació com a forma de vida i es defineix com «un incontinent eufòric«. Fa classes a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i viu a Vilafranca del Penedès amb la seva companya\, la poeta Anna Gual\, i la seva filla\, Lisa. Llicenciat en Filologia Anglesa per la UIB i màster en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i en Gestió Cultural\, la seva traducció de Fulles d’herba de Walt Whitman va merèixer una Menció Especial del Premi Ciutat de Barcelona de Traducció\, el Premi Cavall Verd i el Premi de la Crítica Serra d’Or. També ha traduït Penelope Fitzgerald\, William Wordsworth\, Elizabeth Bishop\, William Blake o la nostra estimada Iris Murdoch\, entre d’altres. Du a les mans un bon grapat de guardons literaris: el Premi Ciutat de Palma Joan Alcover de Poesia\, el Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel\, el Premi de Narrativa Pare Colom o el Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler\, entre d’altres. Es confesa devot d’Honoré de Balzac\, Nikos Kazantzakis\, Pier Paolo Pasolini i\, per descomptat\, Iris Murdoch. Obra seva es pot trobar en més de cinquanta reculls col·lectius i en traduccions a diferents llengües\, les darreres el grec i l’italià. Escriu habitualment per al setmanari El Temps\, Lletres Bàrbares\, La Veu dels Llibres i Ara Balears\, i col·labora amb el podcast literari L’Illa de Maians.—que ja trigueu en escoltar!— És fàcil de localitzar a les xarxes\, propagant lectures i passions. Sempre el trobareu escrivint. Amb El corc a LaBreu Edicions ja són 20 els poemaris publicats. Profetitza que en vindran molts més. @jaumeponsalorda \nProfessora universitària\, filòsofa\, narradora i assagista\, IRIS MURDOCH (Dublin\, 1919 – Oxford\, 1999) va estudiar filosofia i literatura al Somerville College d’Oxford\, on va aprendre llatí\, grec i llengües modernes. També va estudiar Filosofia com a postgraduada al Newnham College de Cambridge\, on va tenir com a mestre Ludwig Wittgenstein\, i el 1948 va començar a treballar com a professora al St Anne’s College d’Oxford. Abans de dedicar-se a la literatura\, va publicar diversos assajos sobre filosofia\, entre els quals hi ha el primer estudi escrit en anglès sobre Jean-Paul Sartre. La seva primera novel·la\, Under the net (1954)\, va ser considerada per la revista Time com una de les 100 millors novel·les de la literatura anglesa del segle XX. Dos anys més tard\, el 1956\, va conèixer l’home amb qui compartiria la seva vida\, John Bayley\, que es guanyava la vida com a professor de Literatura Anglesa i escriptor. Iris Murdoch va publicar vint-i-cinc novel·les més\, entre les quals cal destacar The Sandcastle (1957)\, The Bell (1958)\, A Severed Head (1961)\, The Unicorn (1963)\, Bruno’s Dream (1969) \, The Black Prince (1973\, Premi James Tait Black Memorial)\, The Sacred and Profane Love Machine (1974\, Premi Whitbread)\, Henry and Cato (1976)\, The Sea\, The Sea (1978\, Premi Booker)\, Nuns and Soldiers (1980)\, The Book and the Brotherhood (1987) o The Green Knight (1993). El 1987 va ser nomenada Dama Comandant de l’Ordre de l’Imperi Britànic. El 1995 va començar a patir els devastadors efectes de l’Alzheimer\, que al principi va atribuir a un bloqueig creatiu. El 1997 va ser guardonada amb el Golden PEN Award per tota la seva carrera. Va morir als 79 anys\, i les cendres van ser escampades pel jardí del crematori d’Oxford. \n  \n  \n  \n*La participació en la tertúlia és gratuïta.\nEl preu d’inscripció inclou el berenar literari i el val de descompte \nEl val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.  \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n  \n  \n  \n  \nAquesta activitat es realitza amb el suport del Departament de Cultura. \n  \n  \n  URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-la-campana-diris-murdoch-tertulia-i-berenar-literari-amb-el-traductor-jaume-c-pons-alorda/ LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España CATEGORIES:Grup de lectura NL ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/08/campana.jpg END:VEVENT BEGIN:VEVENT DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251024T190000 DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251024T203000 DTSTAMP:20260418T175150 CREATED:20251003T111037Z LAST-MODIFIED:20251003T111037Z UID:70253-1761332400-1761337800@www.naturallibres.com SUMMARY:Trobades NL. Barry Lopez: L'explorador de la geografia profunda. Amb el geògraf i escriptor Franco Michieli DESCRIPTION:Barry Lopez: L’explorador de la geografia profunda\nDivendres 24 d’octubre a les 19:00h \nXerrada amb el el geògraf i escriptor Franco Michieli \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Cuando viajo\, me esfuerzo por conocer el territorio como si fuese un ser humano\, con su complicada\, insondable personalidad. Espero que sea él quien hable. Y espero. Y espero.»\n  \nSom geografia: existem en relació al paisatge que habitem —i que ens habita—. No hi ha una separació clara entre el nostre cos i el món exterior\, un territori fet de relacions que els mapes no cartografien i que la ciència mai podrà comprendre del tot. Per complex\, per inabastable\, perquè la seva naturalesa és el misteri. Descobrir-lo requereix temps i atenció per arribar a establir una veritable intimitat amb el lloc. És el que Barry Lopez anomenava Geografia profunda\, una idea que divendres 24 d’octubre explorarem a NaturaLLibres\, amb el geògraf i escriptor Franco Michieli. \n«Uno nunca puede\, incluso aunque preste la más estricta atención en todos los sentidos\, comprender por completo un lugar\, por muchas veces que vaya a él. No solo porque el lugar está en cambio constante\, sino porque la esencia de cualquier lugar no es la transparencia\, sino la oscuridad.»\n  \nTradicionalment\, la Geografia ha estat una disciplina centrada en la descripció física de la terra\, sense tenir en compte que el paisatge és per damunt de tot una relació —biològica\, corpòria\, cultural\, filosòfica— entre individus i hàbitat. Tant és així que desarrelar a un ésser viu del seu entorn natural suposa destruir el sentit de la seva vida\, deixar-lo desubicat\, sol\, sense cap pertinença. Mal comú de la civilització moderna que\, en un afany de dominació exponencial\, ens ha aïllat del món no humà i\, falsariament\, ho ha anomenat evolució\, progrés. \n«Un cazador yup’ik de la isla de San Lorenzo me contó una vez que lo que más temen de nosotros los esquimales tradicionales es nuestra enorme capacidad de alterar el país\, el alcance de ese poder\, y la facilidad con que podemos efectuar estos cambios por procedimientos electrónicos\, desde una ciudad distante. Los esquimales\, que a veces no se consideran totalmente diferenciados del mundo animal\, ven en nosotros a unas gentes que tal vez hayan llevado demasiado lejos esa separación. Con una mezcla de incredulidad y aprensión\, nos llaman ‘el pueblo que cambia la naturaleza’».\n  \nContra la solitud de l’espècie humana\, Barry Lopez proposava recuperar la mateixa intimitat amb l’entorn que molts pobles indígenes mantenen encara. D’ells va aprendre el que la Geografia profunda significa: percebre amb plena consciència\, reprimir les temptacions de la ment racional\, rendir-se a l’espectacle d’allò salvatge com un participant\, sense l’ànsia per entendre\, establint un diàleg mut amb el paisatge exterior… i amb l’interior\, fet de relats i records. Amb el desig d’establir amb la terra un vincle de reciprocitat harmoniós. Amb el desig de trobar el nostre lloc. \nDivendres 24 d’octubre pensarem com aconseguir-ho deambulant per l’obra de l’escriptor nord-americà. I\, sabedors que tenim els sentits rovellats\, del 25 al 29 d’octubre Franco Michieli impartirà el curs L’Art de l’orientació natural\, una formació teòrica i experiencial per aprendre a orientar-se sense mapes ni tecnologia\, guiats amb la brúixola interna. \n  \n«Mis conversaciones con este lugar rural y reservado me permiten entender mejor quién soy. Me inunda continuamente de misterio porque su naturaleza es demasiado compleja para que la pueda entender por completo. Si quiero aprender algo del lugar en el que vivo\, si deseo la paz de esta intimidad y el consuelo de sentirme aceptado\, no tengo más elección que formar parte de él.» \n  \n  \nPreu d’inscripció: 5€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Val de 2€ de descompte en els llibres de Barry Lopez (Sueños árticos\, Horizonte) y Franco Michieli (La vocación de perderse) \n  \n  \nBARRY LOPEZ (1945\, Nova York – 2020\, Oregon)\, escriptor i assagista nord-americà l’obra del qual és coneguda per les seves preocupacions humanitàries i ambientals. Va guanyar el National Book Award per Arctic Dreams (1986) i el seu llibre Of Wolves and Men (1978) també va ser finalista del mateix premi. Fotògraf de paisatges\, va viatjar per prop de vuitanta països i el 2002 va ser elegit membre del Club d’Exploradors\, qualificat com «l’escriptor de la naturalesa més important del país» pel San Francisco Chronicle. Comparat freqüentment amb Thoreau\, als seus escrits sovint examina la relació entre la cultura humana i el paisatge físic. \n«De vez en cuando me preguntan qué paisaje és mi preferido. ¿Sería el desierto de Tanami\, en el Territorio del Norte de Australia\, donde pasé unas semanas con la gente de Warlpiri? ¿Las colinas escalonadas de Bali\, el canal intracostero del sur de Chile? Siempre respondo lo mismo: no\, sería mi hogar en el oeste de Oregón\, donde vivo desde el verano de 1970. Es con este lugar con quien he tenido las conversaciones más largas.»\n  \nFRANCO MICHIELI (Milán\, 1962) és geògraf\, explorador\, escriptor\, fotògraf i corresponsal de Meridiani Montagne. Ha difós les seves travesses per llocs remots i extrems\, com els Alps\, els Pirineus\, els Andes\, Noruega i Islàndia\, en nombroses guies\, articles\, conferències\, així com cursos sobre mètodes d’orientació a la natura. Està convençut que és possible una relació respectuosa entre l’home i el medi ambient. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Oferta de descompte aplicada a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n  URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-barry-lopez-lexplorador-de-la-geografia-profunda-amb-el-geograf-i-escriptor-franco-michieli/ LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España CATEGORIES:Encuentros NL ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/10/BARRY-LOPEZ-scaled-e1759488293198.jpg END:VEVENT BEGIN:VEVENT DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251018T180000 DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251018T193000 DTSTAMP:20260418T175150 CREATED:20250912T102842Z LAST-MODIFIED:20260128T142654Z UID:69960-1760810400-1760815800@www.naturallibres.com SUMMARY:Trobades NL. Les comèdies alades d'Aristòfanes. Xerrada i lectura dramatitzada DESCRIPTION:Les comèdies alades d’Aristòfanes\nDissabte 18 d’octubre a les 18:00h \nXerrada i lectura dramatitzada\, amb el traductor i doctor en Filologia Clàssica Eloi Creus\, i amb els actors Jaume Clapés i Pau Gómez Calvo \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Humans que viviu per natura en penombra\, que caieu en tardor com les fulles\,\nque sou poca cosa\, figures de fang\, indefensa raça en la fosca\,\nprivats d’ales\, efímers\, mortals dissortats\, que viviu en el somni d’una ombra.\nFeu-nos cas a nosaltres\, que som immortals\, els que eternament existim\,\nels que som eteris i no envellim mai\, amb sabers que mai no es marceixen…»\n  \nA fe de Zeus que els humans sempre hem envejat als ocells\, éssers a mig vol de les deïtats\, que s’alcen per sobre de litigis judicials\, lliures d’impostos i altres banalitats\, afalconant-se de les misèries de baix amb aquells aires de superioritat. Com va fer Aristòfanes (445 aC – 385 aC) i com farem nosaltres dissabte 18 d’octubre a NaturaLlibres amb Eloi Creus\, doctor en Filologia Clàssica\, traductor de Les comèdies alades i reencarnació catalana de l’humorista grec\, en una xerrada grollera\, escatològica i irreverent\, amb lectura dramatitzada a càrrec dels actors Jaume Clapés i Pau Gómez Calvo. \n«—No em sermonegis\, tio\, i dona’m ja les ales.\n—Parlant-te ja t’estic donant ales.\n—¿Com pot donar ales a ningú el parlar?\n—Parlant es donen ales a tothom\, ¿saps?»\n  \nSobre Aristòfanes —macagum Zeus!— no sabem gaire res… Que era un poeta còmic genial\, molt de la broma i d’embolicammerdar la troca… Que li agradava tocar el botet als seus coetanis i s’ho passava teta fent-li la guitza a Sòcrates… Sospitem que preferia els instints dionisíacs del camp als vicis i la corruptela de la ciutat… I que tenia un coneixement de l’avifauna destacat\, si ens basem en els puputs\, oriols\, pinsans\, corbs\, orenetes\, falciots… i una setentena d’espècies més que planen per les seves obres. \n  \n«Que no foren els déus els qui a l’inici governaven la raça humana\,\nsinó que eren ocells els reis d’aquest món\, en tinc proves a carretades…»\n  \nNascut a l’Atenes democràtica de Periples\, Aristòfanes —Tòfanes pels amics— va denunciar amb sorna els enrenous que portarien l’imperi a la ruïna. Amb Eloi Creus coneixerem el context històric en què va viure i escriure La Pau\, Núvols i Els ocells\, les tres comèdies que per primer cop trobem traduïdes al català en vers\, tasca col·losal\, que li deu haver costat Zeus i ajuda\, no endebades hi va dedicar la tesi doctoral. \n«No hi ha res que més m’agradi que tenir els conreus sembrats\ni que el déu ens faci ploure un xic i anar-li a dir al veí:\n—Digue’m\, doncs\, bon Buidabòtils\, ja que plou\, què hem de fer\, avui.»\n—Quan el déu ens és tan grat\, el que vull és anar gat.»\n  \nDissabte 18 d’octubre ens cargolarem amb les històries de Les comèdies alades: amb en Raïmer\, un vinyater que vola fins al cel en un escarabat merder gegant —més pràctic que Pegàs— per demanar audiència als déus de l’Olimp\, on la Pau del món s’hi troba retinguda… En Capgiríades\, un pagès arruïnat que assisteix al Pensaminari per aprendre com torejar als seus creditors amb les subtileses de la retòrica sofística i pseudoclasses de meteorologia divina… I amb dos pocasoltes que fugen de les guerres i la burocràcia àtica per viure com reietons amb els aucells i fundar una ciutat on no s’admetran ni polítics ni advocats\, però on acaben instaurant un règim aupressor… Apol·lo mos en guard! \nMirarem quina lectura ecocrítica podem fer de tot plegat i pensarem com carai resoldre l’arrogància i el zel il·limitat per controlar la Natura que tenim els humans\, aquell hibris que els grecs ens van llegar en herència\, en el mateix pack on anaven els poemes de Safo\, el dret a vot i les Olimpiades\, sembla… \n«Becs a punt\, plomatge a punt\, correm units per la victòria! Cor valent\, ràpids com el vent\, i així demà farem història!» EL PONY PISADOR\n  \n  \nPreu d’inscripció: 5€*\nInclou: Assistència a la xerrada i lectura dramatitzada + Val de 2€ de descompte en les Comèdies alades \n  \n  \nELOI CREUS (1992\, Castellar del Vallès) és doctor en Filologia Clàssica amb premi extraordinari per la Universitat de Barcelona (doctorat internacional) amb una tesi sobre la traducció rítmica d’Aristòfanes (Riure en vers: cap a una traducció poètica d’Aristòfanes)\, guanyadora del I premi Antoni Badia Margarit a la millor tesi en català en l’àmbit d’humanitats i el premi Eduard Valentí de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics\, a més de quedar finalista dels premis del Claustre de doctors. Ha treballat i fet estades de recerca a la Universitat de Bolonya i a la New York University. Les seves àrees d’investigació són la traductologia\, la mètrica clàssica i moderna\, la comèdia antiga i la tradició clàssica\, sobre les quals ha publicat nombrosos articles i capítols de llibre. És traductor literari professional del grec\, del llatí\, de l’italià i de l’anglès i ha guanyat premis de traducció: Premi Vidal Alcover (2019) per Comèdies alades: La pau\, Núvols\, Els ocells d’ Aristòfanes\, publicat a Edicions de 1984; Premis Barcelona 2021\, per Les comèdies de dones d’Aristòfanes: Lisístrata\, La festa de les dones i Les dones a l’assemblea; Premi Cavall Verd a la millor traducció poètica 2022 per I desitjo i cremo. Poesies incompletes de Safo de Lesbos\, i Premi Jordi Domènech a la millor traducció poètica per En hora incerta\, de Primo Levi. També ha traduït El Malcarat de Menandre (Adesiara\, 2021)\, Si la vida sabés l’amor meu\, un recull de poesies de Sandro Penna (Edicions de 1984\, 2023) i Defensa de Sòcrates de Plató (Lapislàtzuli\, 2024). És autor del poemari Com una mosca enganxada a la mel (Godall Edicions). \nARISTÒFANES (446-386 aC\, Atenes) és el poeta còmic més brillant de l’antiguitat i un dels més hilarants de tota la literatura universal. Com Èsquil\, Sòfocles i Eurípides per a la tragèdia\, era\, ja per als grecs\, el gran clàssic de la comèdia antiga. Gràcies a Zeus\, n’hem conservat onze peces de la quarantena llarga que sabem que va compondre. Li va tocar viure una de les èpoques més crítiques per a la democràcia atenesa: la guerra del Peloponès (431-404 aC)\, que va comportar la fi del domini d’Atenes sobre l’Egeu. Però va sobreviure a la guerra\, i ens va llegar algunes de les comèdies més meravelloses que ha escrit mai cap dramaturg. Com tots els genis\, va dur als límits el gènere que conreava\, fins a esgotar-lo. Darrere d’ell no es va tornar a escriure comèdia de la mateixa manera i el seu verb alat només l’han igualat monstres literaris de la talla de Shakespeare\, Rabelais o Gadda. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb el suport de URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-les-comedies-alades-daristofanes-xerrada-i-lectura-dramatitzada/ LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España CATEGORIES:Encuentros NL ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/09/1757432666976-1.jpg END:VEVENT BEGIN:VEVENT DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251011T180000 DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251011T193000 DTSTAMP:20260418T175150 CREATED:20250907T161044Z LAST-MODIFIED:20260322T164037Z UID:69828-1760205600-1760211000@www.naturallibres.com SUMMARY:#FiloTrobadesNL Univers i sentit. Tertúlia i berenar cosmofilosòfic amb el filòsof Norbert Bilbeny DESCRIPTION:Univers i sentit. A la recerca del perquè en la immensitat\nConversa i berenar cosmofilosòfic  \nAmb el Catedràtic d’Ètica Norbert Bilbeny \nDissabte 11 d’octubre a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n\n  \n«Que el pensamiento camina de noche no es una metáfora. El pensamiento tiene un hilo directo con las estrellas.»\n\n\n  \nL’univers comença quan alcem cap a dalt la mirada i contemplem en el cel estrellat la mateixa meravella que van veure Safo de Lesbos\, Hipatia\, Leonardo da Vinci\, Darwin i Emily Dickinson. Conscients de ser una partícula de pols intrascendent\, però una partícula capaç de reflexionar sobre la seva insignificància\, com farem dissabte 11 d’octubre a NaturaLlibres\, en unes #FiloTrobadesNL amb el Catedràtic d’Ètica Norbert Bilbeny\, autor de Universo y sentido. En busca del sentido en la inmensidad. \n  \n«Cuán insoportables serían los días si la noche no llegara con su rocío y oscuridad a recomponer el mundo decadente…» HENRY DAVID THOREAU\n  \nEl cosmos havia tingut un sentit a l’Antiguitat: els planetes orientaven a pastors i navegants\, la lluna determinava el moment de plantar\, les constel·lacions predeien el destí dels humans… Avui\, amb la tecnologia actual\, veiem l’espai sideral més nítid que mai\, però continuem sense saber del cert per què existeix l’univers i per què estem nosaltres en ell. \n«¿Es el silencio de la caída de la nieve una señal del silencio de sentido del universo? Todo tiene o tendrá una explicación\, pero el todo parece escapar de ella.»\n  \nSeguim\, en qualsevol cas\, meravellats amb l’espectacle de la via Làctia\, l’estrella del Pastor enllà\, al nord\, a tocar de l’Ossa Menor… i una mica més lluny\, Arcturus\, vint-i-cinc cops més gran que el Sol. Provoca vertigen sols d’imaginar: que aquella llumeta que ens arriba ara es va emetre quan a la Terra apareixien els primers humans… Com corgela i fascina saber que la sang de les nostres venes transporta el mateix hidrògen que contenen els estels\, format amb el gran bum originari de l’univers: on comença i acaba el cosmos\, fora o dins d’un mateix? \n«Es el momento de sentir que el universo no está arriba; sino aquí\, en esta piedra caliente por el Sol y cubierta de reseco musgo sobre la que estamos acostados.»\n  \nDissabte 11 d’octubre descobrirem l’impacte filosòfic que ha tingut admirar el firmament des d’Aristòtil\, a Heidegger\, Einstein i Hawking. Per reprendre preguntes que han inquietat a la humanitat des de la nit dels temps i que ens inquietaran eternament. \n«¿Tiene el universo un plan o propósito? \n¿Por qué hay tantos astros en el universo en lugar de menos? \nSi el universo es finito\, ¿qué hay más allá de sus límites? \nSi es infinito\, ¿puede contener cuerpos infinitos también?\nSi el universo no es eterno\, ¿qué hubo antes y habrá después?\nSi es eterno\, ¿puede haber en él seres eternos también?\n¿Es congruente medir el tiempo en un universo eterno? \n¿Existe el vacío absoluto? \n¿Son el bien y el mal relevantes en el universo? \n¿Tiene el universo un sentido? \n¿Tiene sentido preguntarse sobre el sentido del universo?»\n  \nUna nebulosa d’interrogants que no podrem respondre perquè ens sobrepassen\, però que necessiten ser formulats un cop i un altre\, per agafar consciència de la nostra petitesa\, per relativitzar les nostres pors: a un asteroide\, a l’altre\, a la llibertat\, al fracàs\, a la malaltia\, a la mort. \nReflexionarem plegats sobre el misteri\, la bellesa i el sublim; l’inabastable i el minúscul\, l’eternitat i l’infinit; la possibilitat de vida extraterrestre i les seves implicacions ètiques\, el desemparament del no-res i la serenitat del buit. Parlarem de l’overview effect\, l’estat de pau i claredat mental que experimenten els astronautes en veure el nostre planeta des de fora\, com qui deixa l’ego mesosfera ensota… \nI\, per sortir dels forats negres on entrem\, acompanyarem la trobada amb un berenar cosmofilosòfic de la Xurreta Cafè inspirat en el llibre Universo y sentido\, de Norbert Bilbeny. \n  \n«Esta mañana\, antes del alba\, subí a una colina para mirar el cielo poblado.\nY le dije a mi alma: cuando abarquemos esos mundos\, y el conocimiento y el goce que encierran\, ¿estaremos al fin satisfechos?\nY mi alma dijo: No\, una vez alcanzados esos mundos proseguiremos el camino.»\nWALT WHITMAN\n  \n  \n  \nAquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL\, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes\, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten\, buscar solucions a problemes\, raonar\, dubtar\, equivocar-se\, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques. \n  \n  \n  \nNORBERT BILBENY (1953\, Barcelona) és catedràtic d’Ètica a la Universitat de Barcelona\, ​​on va ser degà de la Facultat de Filosofia. Autor prolífic —a més de pintor abstracte— porta més de cinquanta obres publicades\, amb títols com Papers contra la cinta magnètica (1984\, Premi Josep Pla)\, El idiota moral. La banalitat del mal al segle XX (1993)\, La revolució a l’ètica. Hàbits i creences a la societat digital (1997\, Premi Anagrama d’Assaig)\, Moral barroca (2022)\, El torbellino Kant o Universo y sentido (2024). També col·labora de forma habitual a La Vanguardia. De nit surt a la terrassa amb uns prismàtics de 20 augments per observar els estels i acomiadar-se’n fins al dia següent. \n  \n  URL:https://www.naturallibres.com/event/filotrobadesnl-univers-i-sentit-tertulia-i-berenar-cosmofilosofic-amb-el-filosof-norbert-bilbeny/ LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España CATEGORIES:Encuentros NL ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/09/univers-sentit.jpeg END:VEVENT BEGIN:VEVENT DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251004T180000 DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251004T193000 DTSTAMP:20260418T175150 CREATED:20250831T165519Z LAST-MODIFIED:20260322T163824Z UID:69731-1759600800-1759606200@www.naturallibres.com SUMMARY:#FiloTrobadesNL Donna Haraway: L'art de viure en un planeta ferit. Tertúlia i berenar filosòfic amb Helen Torres DESCRIPTION:Donna Haraway: L’art de viure en un planeta ferit\nConversa i berenar filosòfic  \nAmb la sociòloga Helen Torres\, experta en Donna Haraway \nDissabte 4 d’octubre a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n\n  \n«Importa qué pensamientos piensan pensamientos. Importa qué conocimientos conocen conocimientos. Importa qué relaciones relacionan relaciones. Importa qué mundos mundializan mundos. Importa qué historias cuentan historias.»\n\n\n  \nTotes —totes les criatures sobre la Terra— vivim un temps pertorbador\, problemàtic\, confòs. Però el cel continua allà al damunt\, encara. Encara no ha caigut. Hi ha manera de seguir en aquest planeta ferit —irreversiblement ferit—\, ordir una confabulació simbiòtica amb altres espècies i fundar juntes una nova era. Un món habitat per simis\, abelles\, lèmurs\, pòlips\, foques\, orquídies\, microbis\, cíborgs\, monstres… Per éssers biòlogics\, éssers tecnològics i éssers fantàstics… Per pensadores atrevides com Donna Haraway\, que dissabte 4 d’octubre tractarem a NaturaLlibres\, en unes #FiloTrobadesNL amb l’especialista en l’autora Helen Torres. \n«Somos compost\, no posthumanos; habitamos las humusidades\, no las humanidades. Filosófica y materialmente\, soy una compostista\, no una posthumanista.»\n  \nBiòloga i professora d’Història de la Consciència a la Universitat de Califòrnia —a més de gran aficionada a la ciència ficció—\, Donna Haraway no sempre és fàcil d’entendre\, però és una de les filòsofes culturals més influents del moment i el seu pensament tentacular resulta fascinant un cop t’hi deixes enredar. Dissabte 4 d’octubre\, Helen Torres —traductora i especialista en l’autora— ens ajudarà a copsar les idees bàsiques de la seva proposta filosòfica per afrontar els grans reptes de la humanitat. \n«Otro mundo no solo es urgentemente necesario\, sino también posible\, pero solo si no sucumbimos al hechizo de la desesperación\, al cinismo o al optimismo y al discurso de la creencia y la incredulidad del Progreso.»\n  \nAnalitzarem conceptes com el de Chthulucè\, nom que Haraway s’ha inventat per designar una nova era: l’etapa en què a la humanitat no li queda altra que aliar-se amb la resta d’espècies per viure i morir en un planeta malmès\, treballant plegades sobre la brossa i les despulles de l’Antropocè. O\, més ben dit\, sobre la brossa i les despulles del Capitalocè\, el període que ens ha deixat al caire de la Sexta Extinció massiva. \n«Creo que nuestro trabajo es hacer que el Antropoceno sea lo más corto/estrecho posible y cultivar de manera recíproca\, de todas las formas imaginables\, épocas venideras que puedan restaurar refugios. Ahora mismo\, la tierra está llena de refugiados\, humanos y no humanos\, sin refugio.»\n  \nEs tractaria de generar formes assenyades de cohabitar el món. Crear parentescos rars\, més enllà dels vincles de consanguinitat habituals\, un àlbum de família on incloure també als éssers no humans: gossos\, arbres\, meduses\, microbis… però també cíborgs\, trencant les dicotomies socials entre natura/cultura\, màquines/persones\, homes/dones\, realitat/ficció. Es tractaria\, simplement\, de deixar d’intentar ser millors humans per començar a ser menys humans. \n«Las tecnofilias y las tecnofobias compiten con las organofilias y las organofobias\, y elegir un bando no es algo que se libre al azar. Si se ama la naturaleza orgánica\, expresar amor por la tecnología lo vuelve a uno sospechoso. Si uno encuentra que los cíborgs son especies de monstruos prometedores\, entonces es un aliado poco confiable en la lucha contra la destrucción de todo lo orgánico.»\n  \nSempre provocativa\, irònica i radical\, rigurosa i especulativa a l’hora\, multifacètica\, inclassificable… Haraway és tan estimada com criticada\, divinitzada i vilipendiada a parts iguals\, molt citada i sovint poc estudiada. Una de les intel·lectuals més agosarades i divertides del present\, en qualsevol cas. \n«Amo el hecho de que los genomas humanos pueden hallarse en solo un 10 por ciento de todas las células que ocupan el espacio mundano que llamo mi cuerpo; el otro 90 por ciento de las células está lleno de genomas de bacterias\, hongos\, protistas y organismos similares que actúan en una sinfonía necesaria para que yo esté viva\, algunos de los cuales se alimentan de nosotros sin causarnos ningún daño. Mis diminutos acompañantes me superan en gran número; en otras palabras\, me convierto en un ser humano adulto en compañía de estos diminutos comensales. Ser uno es siempre devenir-con muchos.»\n  \nMirarem de pensar com fa ella\, sense prejudicis\, sense corretges\, atentes a la confusió\, amb aquella seva «alegria arriscada»\, sabent que no trobarem cap resposta\, però que\, com a poc\, compartirem en simbiosis un col·loqui i un berenar holobiòntic de la Xurreta Cafè inspirat en Donna Haraway. \n  \n  \nAquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL\, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes\, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten\, buscar solucions a problemes\, raonar\, dubtar\, equivocar-se\, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques. \n  \n  \n  \nHELEN TORRES (Colonia – Uruguay\, 1967) és sociòloga\, traductora i professora de teoria crítica. Treballa en les interseccions entre les arts\, les polítiques i el llenguatge des de perspectives feministes i anticolonials. Facilita tallers de fabulació especulativa i ha fet incursions a la creació artística amb performances\, instal·lacions i narratives geolocalitzades. S’ha especialitzat en el treball de Donna Haraway\, de qui ha traduït obres com Testigo_Modesto@Segundo_Milenio. HombreHembra_Conoce_OncoRatón (UOC\, 2004)\, Manifiesto Chthuluceno desde Santa Cruz (Laboratory Planet\, 2016)\, Seguir con el problema (Consonni\, 2019) i Mujeres\, simios y cíborgs (Alianza\, 2023). Actualment és doctoranda en Història de l’Art i està traduint Cuando se encuentran las especies. helenatorres.wordpress.com / narrativasespaciales.wordpress.com / @helenlafloresta \nDONNA HARAWAY (Denver – Colorado\, 1944) és professora emèrita dels departaments d’història de la consciència i d’estudis feministes de la University of California\, Santa Cruz (UCSC). Al llarg de la seva dilatada trajectòria acadèmica ha escrit textos de referència en àmbits tan diversos com el feminisme\, la tecnociència\, la ciència-ficció\, la primatologia o els estudis postcolonials. Des de tots aquests punts de vista ha qüestionat els valors de l’humanisme dominant en la cultura occidental i ha estudiat les relacions entre humans i no humans\, des dels cíborgs fins als animals de companyia. L’any 1991 va publicar Ciencia\, cíborgs y mujeres: la reinvención de la naturaleza (Cátedra\, 1995)\, una compilació de deu assaigs escrits durant la dècada del 1980 entre els quals destaca el Manifiesto para cyborgs reeditat per Traficantes de Sueños al 2016\, on recuperava el terme cíborg per designar un organisme híbrid capaç de transgredir les fronteres d’allò humà i subvertir les categoritzacions convencionals. En l’àmbit de la relació entre humans i altres espècies\, ha publicat el llibre Manifiesto de las especies de compañía (Sans Soleil\, 2016)\, centrat a defensar la noció «espècies de companyia» —oposada a «animals de companyia»— arran de la reflexió sobre la interacció que s’estableix entre els humans i molts tipus d’animals. Al 2015 va escriure el seu gran assaig Seguir con el problema. Generar parentesco en el Chthuluceno traduït al castellà per Consonni al 2019\, en el que proposa replantejar les relacions dels humans amb la Terra i totes les altres espècies que l’habiten. Darrerament també s’han publicat els títols El patriarcado del osito Teddy (Sans Soleil\, 2015) i Las promesas de los monstruos (Holobionte Ediciones\, 2019). Al 2019\, el CCCB va publicar la conversa entre Donna Haraway i Marta Segarra El món que necessitem. \n  \n\n  URL:https://www.naturallibres.com/event/filotrobadesnl-donna-haraway-lart-de-viure-en-un-planeta-ferit-tertulia-i-berenar-filosofic-amb-helen-torres/ LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España CATEGORIES:Encuentros NL ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/08/Donna-Haraway.jpg END:VEVENT BEGIN:VEVENT DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250920T180000 DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250920T193000 DTSTAMP:20260418T175150 CREATED:20250718T104150Z LAST-MODIFIED:20260128T142726Z UID:69455-1758391200-1758396600@www.naturallibres.com SUMMARY:Grup de lectura NL. Només terra\, només pluja\, només fang. Amb l’autora Montse Albets DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Només terra\, només pluja\, només fang\nTertúlia literària amb l’autora Montse Albets \nCompartirem lectura i berenar de La Xurreta Cafè! Amb val de descompte en llibres pels inscrits \nDISSABTE 20 DE SETEMBRE >> 18:00H.  \niiii \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«He mirat els núvols. He respirat el vent\, he vist com l’olivera tremolava. He passat fred. He mirat la gana al meu ventre sense fer-hi res. No hi ha res més que això. Només terra. Només pluja. Només fang. I això ho és tot. I és tan cert\, aquest tot\, que fereix com mirar el sol a la cara.» \n  \nNomés som terra\, només som pluja\, només som fang. Substància orgànica modelada pel temps i pels espais habitats. Matèria en descomposició constituida de records. Humus que es nodreix d’històries\, amb llibres com el que comentarem dissabte 20 de setembre al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres amb Montse Albets\, autora de Només terra\, només pluja\, només fang\, Premi Llibreter 2025 i finalista al Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any 2024. \n«No vaig venir només per amagar-me\, no. Vaig venir perquè aquesta casa soc jo i som nosaltres. Aquí hi és tot: ara\, abans i molt abans\, i demà\, també. I és aquí on hem de ser.»\n  \nCa la Viuda podria ser qualsevol de las cases tancades que tenim al pobles del Pallars. Un mas buit i abandonat on fa anys que no s’hi acosta ningú\, fins que un dia hi retorna la Maria inesperadament\, per instal·lar-s’hi amb un bebé. El seu regrés pertorba —i entreté— als veïns tafaners\, ansiosos per saber què hi ha vingut a fer després de tant temps. Un desconcert que el lector\, desconfiat\, comparteix. I com es tracta d’una ambigüitat buscada deliberadament per Montse Albets\, no explicarem molt més de l’argument. \n  \n«El primer que t’he de dir és que no et cal home\, Maria\, que els homes només són per fugir-ne\, com he fet jo. I que no te’n pots refiar mai\, perquè per a ells sempre seràs menys que un altre home\, i si cal es faran costat abans que ajudar-te. I si no\, mira l’avi.»\n  \nLa Maria torna a Ca la Viuda per tancar-s’hi\, per refugiar-se d’un fet traumàtic a la llar on va passar la infància\, tan sola i tan acompanyada per la presència absent de les generacions passades\, per la mare\, per l’àvia… Veus que ens parlen de la violència familiar cap a les dones i del dolor heretat\, de la mort i del dol\, de la relació entre les persones vives i les que ja no hi són\, de la necessitat humana de l’altre i la importància dels rituals\, de la maternitat entesa com un instint animal\, de la natura com a lloc on retrobar-se amb l’essencial. \n  \n«No poder\, ara mateix. No poder ser jo. No poder ser mare. No poder ser filla. No poder ser dona. No poder ser.\nI poder ser pellofa\, capoll buit. Vaig ser ventre i ja no ho seré mai més. M’agradaria\, almenys\, tornar a ser casa.»\n  \nTrasbalsadorament dura i tendra\, Només terra\, només pluja\, només fang és el primer llibre de Montse Albets. Dissabte 20 de setembre ens podrà explicar com s’ho va fer per a que una editorial de prestigi com Periscopi confiés en ella i li publiqués. Voldrem saber com ha estat el seu procés d’escriptura i en què està treballant ara\, li preguntarem per les seves inspiracions literàries —i musicals!— i aprofitarem la seva llarga experiència com a llibretera per a que ens recomani lectures de capçalera i altres debuts en el món de les lletres a destacar. \n  \n«Els teus racons van ser meus\, jo també vaig habitar aquest món que ara et pertany\, jugant com una bestiola al costat de les sargantanes\, les granotes\, els grills i els ratpenats. Quan trescava per l’era\, com tu\, em sobreeixien les paraules del cap. No ho he explicat mai a ningú\, però tot el dia jugava al meu joc estrany de filla sola\, de nena única. Les paraules eren la meva fallera\, les capgirava\, les retorçava i les espremia.»\n  \nCom sempre\, acompanyarem la tertúlia d’un berenar literari inspirat\, per l’ocasió\, en Només terra\, només pluja\, només fang. \n  \n  \nPreu d’inscripció: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en la novel·la + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n  \n  \n  \nMONTSE ALBETS REIG (Mataró\, 1977) ha treballat de llibretera\, correctora\, assessora editorial i conductora de clubs de lectura. Té estudis de filologia catalana i un grau de mestre en educació infantil\, en què es va interessar especialment en la comprensió lectora i la lectura en veu alta. Ha fet formació complementària en literatura\, entre d’altres llocs a l’Ateneu Barcelonès i al Campus Lolita. Ha guanyat el XXXVI Premi de Narracions Curtes Ferran Canyameres pel conte «Convivència veïnal». Només terra\, només pluja\, només fang és la seva primera novel·la\, on hi té un paper important la memòria i la parla oral per narrar les relacions i les emocions dels seus personatges. \n  \n  \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb el suport de URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-nomes-terra-nomes-pluja-nomes-fang-amb-lautora-montse-albets/ LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España CATEGORIES:Grup de lectura NL ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/07/nomes-terra-pluja-fang-1.jpg END:VEVENT BEGIN:VEVENT DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250913T180000 DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250913T193000 DTSTAMP:20260418T175150 CREATED:20250815T175339Z LAST-MODIFIED:20260128T142926Z UID:69605-1757786400-1757791800@www.naturallibres.com SUMMARY:Trobades NL. Brama poètica: Bachmann - Poch DESCRIPTION:Brama poètica: Bachmann – Poch\nAmb la poeta Chantal Poch i el traductor d’Ingeborg Bachmann al català Arnau Pons… I amb beure èpic! \nDissabte 13 de setembre a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«M’he enamorat de l’hivern\, d’un septet vienès i de l’estiu.\nDe mapes\, d’un llogaret de muntanya\, d’una platja i d’un llit.\n[…]\nhe adorat fins al cel un quelcom i he mostrat devoció davant d’un no-res.»\n  \nLa brama és un dels espectacles més fascinants de la natura. Un ritual de desafiaments passionals\, desig\, follia i afectes… com el que presenciarem dissabte 13 de setembre a NaturaLlibres\, enfrontant l’obra i el pensament de dos esperits separats en el temps\, però lligats per interessos\, preocupacions i debilitats similars: Chantal Poch (1993) i Ingeborg Bachmann (1926-1973)\, encarnada en veu i ànima del seu traductor al català\, Arnau Pons. \n«D’on és que han vingut els altres camins? \nOn és que assenyalen els dits dels poetes?»\n  \nIngeborg Bachmann sospitava de les paraules\, i els seus bons motius tenia per ser desconfiada. Nascuda a Caríntia\, va passar la infància feliçment envoltada de boscos i muntanyes; una felicitat que es va veure atacada quan\, amb dotze anys\, les tropes de Hitler van ocupar la regió austríaca. Si ha de morir\, que no sigui dins d’un refugi antiaeri\, pensa. Que sigui al jardí\, amb un llibre. Perquè res més bonic sota el Sol que estar sota el Sol... malgrat els esquadrons. \n«Ara ja no hi queda ningú més al carrer. Els dies són tan assolellats. He posat una cadira al jardí i llegeixo. He pres la ferma decisió de continuar llegint si cauen les bombes. […] És el meu únic consol. I Baudelaire!»\n  \nCom escriure després de les atrocitats nazis\, un cop exterminats uns valors indestructibles fins aleshores? Calia qüestionar-s’ho tot: la història i la llengua. Cap metàfora anterior seria lledesma. Amb aquest pensament\, Ingeborg Bachmann va capgirar la poesia contemporània en alemany\, guanyant fama i premis amb uns versos precisos i inesperats. Ambicionava construir un món nou\, amb la paraula com esperança\, conscient del sentit sempre precari del llenguatge per albirar la psique humana. \n«Perquè no conec el nord\nm’hi dirigeixo.\nEn una mà un got\nper apagar l’infern\ni en l’altra una torxa\nper calar foc al cel.»\n  \nIngeborg Bachmann desconfia fins a tal punt del llenguatge que deixa d’escriure just en el punt àlgid de la seva carrera literària. \n«Em vaig prohibir fer aquest tipus de producte que anomenen poema. No tinc res en contra de la poesia\, però vostè ha d’imaginar-se que de sobte una pot estar totalment en contra de tot\, en contra de totes les metàfores\, de tots els sons\, de tota obligació d’ajuntar una paraula amb l’altra.»\n  \nChantal Poch comparteix aquest escepticisme lingüístic amb Bachmann: recela de les paraules abradant versos esquarterats\, obscurs i salvatges\, influida per autors germànics\, però també pel cinema d’Herzog\, Hu Bo i Tarkovsky. \n«la neu és també el silenci que ens sorprén»\n  \nLa poesia de Poch i Bachmann ens serviran per reflexionar sobre el desgast del món i de paraules eternament repetides\, faltes de significat\, faltes d’amor. Invocarem la vella Ossa major i constatarem la força de la Natura per expressar l’indicible\, per arribar allà on el lèxic adotzenat no arriba. I sospitarem. Sospitarem de tot i de tots\, també de la poesia com ofici i de la necessitat d’escriure. \n«Amb la punta de l’alè \nvull desfer constel·lacions.»\n  \nAcompanyarem la trobada amb dues opcions de beure a escollir (fins esgotar existències): infusió o copa de vi inspirada en Bachmann i en Poch. \n  \n  \nPreu d’inscripció: 7€\nInclou: Assistència a la brama poètica + Beure èpic (infusió o copa de vi) + Val de 2€ de descompte en la compra dels llibres de Chantal Poch i d’Ingeborg Bachmann \n  \nCHANTAL POCH (1993\, Mataró) és Doctora en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra amb la tesi Cineastes d’un món caigut: una interpretació de l’obra d’Andrei Tarkovski\, Werner Herzog i Terrence Malick. Amb el seu primer poemari\, L’ala fosca (Viena Edicions\, 2020) guanya el Certamen de Poesia Salvador Iborra. Cremaven (LaBreu\, 2023) és el seu darrer recull de poemes. Ha publicat en diverses antologies i revistes literàries i ha participat en recitals i festivals arreu del país. Fa vida a Berga. \n«Què sortirà de mi\nun fill o un ocell?»\n  \nARNAU PONS (1965\, Felanitx) és poeta\, assagista\, traductor i ocasionalment editor. Especialista en l’obra de Paul Celan\, de qui tradueix i comenta les obres completes (Premio Nacional de Traducción 2015)\, i també d’Ingeborg Bachmann\, de qui ha traduït i també comentat poemes rellevants. A més\, ha traduït autors tan diversos com Jean Bollack\, Hélène Cixous\, Luiza Neto Jorge\, Velimir Khlèbnikov\, Peter Szondi\, Maurice Blanchot\, Dino Campana\, Yitshok Katzenelson\, Hervé Guibert o Walter Benjamin\, i ha pensat aquesta activitat a La traducció\, la vida (Afers\, 2020). Va compilar i editar\, amb Simona Škrabec\, els dos volums de Carrers de frontera. Passatges de la cultura alemanya a la cultura catalana (IRL\, 2007)\, en motiu de la Fira del Llibre de Frankfurt. El seu darrer volum d’assaig en català és Amb aquestes mans (Edicions Poncianes\, 2021)\, en castellà Artaud\, cruz entre dos rostros (H&O\, 2023). La seva última traducció-assaig de prosa és L’home que seu al passadís de Marguerite Duras (Afers\, 2023) i\, en poesia\, La Rosa de Ningú\, de Paul Celan (LaBreu\, 2025). El seu darrer llibre de poemes publicat és Llum de ganivet (Eumo\, 2012). \nINGEBORG BACHMANN (Klagenfurt\, 1926 – Roma\, 1973) és una de les autores més rellevants de la literatura del segle XX. El 1949 es va doctorar a Viena amb una tesi on criticava l’existencialisme de Heidegger\, tot i que el referent principal de la seva prosa és la teoria del llenguatge de Wittgenstein. Després de començar a treballar com a guionista a la ràdio\, es va donar a conèixer escrivint poesia\, guanyant el prestigiós premi del Gruppe 47 l’any 1953\, cercle que incloïa Heinrich Böll i Günter Grass. Va tenir històries d’amor amb Paul Celan i Max Frisch\, i va influir en l’obra de Thomas Bernhard. El 1953 es va traslladar a Roma\, on va seguir escrivint poesia\, assaig i narrativa fins a la seva mort el 1973\, degut a un accident domèstic. Afectada per una crisi nerviosa\, va ser hospitalitzada en diverses ocasions\, amb algun intent de suïcidi inclòs. Les lluites amb la medicació i l’alcohol van continuar fins a la seva mort a Roma\, provocada per una cigarreta mal apagada al llit. \n  \n«La meva existència és d’una altra naturalesa\, només existeixo quan escric\, no sóc res quan escric\, sóc una estranya completa per a mi mateixa […] És una forma molt rara\, insòlita\, d’existir\, asocial\, solitària\, maleïda…»\n  \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb el suport de URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-brama-poetica-bachmann-poch/ LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España CATEGORIES:Encuentros NL ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/08/bachmann-poch-1.jpg END:VEVENT BEGIN:VEVENT DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250906T180000 DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250906T193000 DTSTAMP:20260418T175150 CREATED:20250808T102630Z LAST-MODIFIED:20260322T163655Z UID:69572-1757181600-1757187000@www.naturallibres.com SUMMARY:Trobades NL. Bocafoscant de Txèkhov: L'escriptor que s'estimava els arbres DESCRIPTION:Bocafoscant de Txèkhov: L’escriptor que s’estimava els arbres\nXerrada i lectura de contes amb la traductora i crítica literària Xènia Dyakonova \nI amb la música de la violoncelista Sveta Trushka \nDissabte 6 de setembre a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«I el rabadà que pastura les vaques\, i l’agrimenador que atravessa el dic en carretel·la\, i el senyor que surt a passejar\, tots contemplen la posta de sol\, i cadascun d’ells la troba terriblement bonica\, però ningú sap ni pot dir on rau la seva bellesa.»\n\n  \nSi els capvespres encisen és perquè són breus i efímers\, una flamarada de bellesa que només esdevé a frec d’extingir-se. Així són també els contes bons: un text breu i enlluernador narrat a solpost. I així serà el Bocafoscant de contes que dissabte 6 de setembre dedicarem a un mestre del relat curt com és Anton Txèkhov (1860-1904)\, en una trobada per escoltar històries i música amb la seva traductora al català Xènia Dyakonova i el violoncel de Sveta Trushka. \n«Tinc al cap tot un exèrcit de gent suplicant que els deixin sortir i esperant les meves ordres.»\n  \nHi ha molts Txèkhovs i cadascú pot trobar el seu entre els sis-cents relats més o menys llargs que va publicar\, quatre mil cartes\, peces per teatre i cròniques de viatge\, com aquell que realitzà a l’illa-presó siberiana de Sakhalín per denunciar les condicions dels deportats. Dissabte 6 de setembre\, el nostre Txèkhov serà aquell escriptor que s’estimava com a un fill els arbres. \n«… planta boscos nous cada any i […] procura que ningú no destrueixi els boscos vells. Si l’escolta\, veurà com hi està totalment d’acord. Diu que els boscos adornen la terra i ensenyen els homes a comprendre la bellesa i els omplen d’optimisme.»\n  \nUns arbres que —tant Txèkhov com els seus personatges— veien desaparèixer\, arrasats per una industrialització accelerada que deixa abatuda l’ànima\, amb nostàlgia per una època passada\, però sense perdre mai l’últim brot d’esperança. \n«D’aquí a dos o tres-cents anys\, la vida en aquesta terra serà inimaginablement meravellosa i admirable. L’home necessita una vida així i\, malgrat que ara no existeixi\, ha de pressentir-la\, esperar-la\, somiar-la\, preparar-se per quan arribi.»\n  \nAmant del camp\, on hi passava llargues temporades\, ja fos treballant com a metge rural o de vacances en datxes\, on Anton Txèkhov buscava un clima benigne per la seva salut crebantada\, amb una tuberculosi que se l’emportaria abans d’hora. \n«va adonar-se que de la mort\, només en trauria profit: s’estalviaria menjar\, beure\, pagar impostos i ofendre la gent\, i\, com una persona reposa a la tomba no un any\, sinó centenars d’anys\, milers d’anys\, aleshores\, fent comptes\, el profit resultava immens.»\n  \nAmb la Xènia Dyakonova coneixerem la vida d’un escriptor modest\, a qui no li agradava parlar de sí mateix; que va començar a escriure per necessitat econòmica\, quan el pare els abandona\, i que es va convertir en un geni de la brevetat literària\, innovador en molts aspectes. \n«Es pot demostrar o refutar qualsevol cosa amb paraules. Aviat la gent perfeccionarà la tecnologia del llenguatge fins al punt que demostrarà amb precisió matemàtica que dues vegades dos son set.»\n  \nLa seva és una narrativa senzilla\, subtil i precisa\, on tothom té dret a l’existència: pastors de l’estepa\, mariners tísics\, prostitutes\, gossos\, bisbes\, intel·lectuals avorrits que filosofen sobre l’absurditat de viure… un borrissol d’àlber\, la llum i l’hivern\, i un dia que passa \, i l’altre i l’altre\, amb una certa felicitat precària. Històries sense trama ni final per narrar allò que es veu però no es comprèn ni es comprendrà. \n«No siguem xarlatans i diguem amb franquesa que en aquest món no s’entén res. Només els xerraires i els imbècils creuen comprendre-ho tot.»\n  \nLlegirem alguns contes\, descobrirem les notes biogràfiques que s’hi amaguen i la música que en molts d’ells s’hi escolta\, des de cançons populars a clàssics com el seu admirat Txaikovski. Un repertori molt txekhovià que la violoncelista Sveta Trushka interpretarà per aquest Bocafoscant. \n  \n«Aquesta gent ha après no dels llibres\, sinó del camp\, del bosc\, del riu. Els seus mestres han estat les pròpies aus quan cantaven\, el sol quan deixava un resplendor carmesí al darrere\, els mateixos arbres i les herbes silvestres.»\n  \n\n  \n  \nXÈNIA DYAKONOVA (Sant Petersburg\, 1985) és poeta\, traductora\, crítica literària i professora d’escriptura. L’any 1999\, amb tretze anys\, es va traslladar amb la seva família a Barcelona\, on va estudiar Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la UB. A partir de l’any 2001\, va publicar nombroses seleccions de poemes en les revistes literàries de Sant Petersburg i Moscou. En la seva llengua materna ha publicat tres reculls de poesia\, i en català\, dos volums\, Per l’inquilí anterior i Dos viatges. També és l’autora del llibre de crítica Apunts de literatura russa i un afegit polonès. A banda de publicar obra pròpia\, ha traduït del rus al català novel·les\, assaigs\, poemes i articles periodístics de diversos autors\, entre els quals destaquen Anton Txèkhov\, Anna Politòvskaia i Alexander Kuixner. Ha rebut el premi Vidal Alcover de traducció per Narracions de Nikolai Leskov i el III Premi PEN per la traducció de A banda i banda del petó de Vera Pàvlova. En l’actualitat imparteix classes a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i col·labora amb diferents mitjans escrits i audiovisuals. \nSVETA TRUSHKA és licenciada en violoncel pel Conservatori Superior de música de Kazan amb el professor Hairutdinov. Deixeble pel gran mestre Danil Shafran\, ha rebut valuosos consells d’il·lustres intèrprets com M. Rostropovich\, B. Greenhouse\, B. Pergamentchikow\, I. Menuhin\, N. Gutman\, A. Noras o R. Filippini i ha treballat sota la direcció de reconeguts directors d’orquestra\, com ara Lorin Maazel\, Víctor Pablo Pérez\, Leopoldo Hager\, Aldo Cecato\, García Asensio\, Zubin Mehta o James Judd. Desenvolupa una gran activitat concertística per tot Europa actuant en prestigiosos festivals de música com els de Tolyati\, Iekaterinburg\, Londres\, París i Viena. Guanyadora de primers premis nacionals i internacionals com el All-Russian Cello Competition (Rússia)\, el Liezen International Cello Competition (Àustria)\, el Lasmo Staffa Award i el Bromley Festival Contest (Regne Unit)\, el Lille International Cello Competition (França) o el premi El Primer Palau (Barcelona). \n  \n«¿Li cal la meva biografia? Aquí la té. Vaig néixer a Taganrog el 1860. El 1879 vaig acabar l’institut de Taganrog. El 1884 vaig acabar els estudis de Medicina a la Universitat de Moscou. El 1888 em van donar el Premi Puixkin. El 1890 vaig fer un viatge a Sakhalín a través de de Sibèria i vaig tornar per mar. El 1891 vaig fer un tomb per Europa\, on vaig beure un vi deliciós i vaig menjar ostres. El 1892 vaig anar de festa amb el senyor Tíkhonov. Vaig començar a escriure el 1879 per la revista Strekozà. Els meus reculls de relats són Contes virolats\, Al capvespre\, Contes\, Gent malcarada i el relat llarg El duel. He pecat amb el teatre\, però amb mesura. M’han traduït a totes les llengües\, excepte les estrangeres. Ben mirat\, els alemanys em van traduir fa temps. Els txecs i els serbis també em donen el vistiplau. Els francesos no diuen que no\, tampoc. Vaig descobrir els secrets de l’amor als tretze anys. Amb els companys\, tant metges com escriptors\, hi mantinc unes relacions excel·lents. Solter. Voldria rebre una pensió vitalícia. Em dedico a la medicina\, fins al punt que l’estiu passat vaig practicar autòpsies forenses\, cosa que no havia fet durant dos o tres anys. El meu escriptor preferit és Tolstoi\, el meu metge preferit\, Zákharin.» ANTON TXÈKHOV\n  \n  \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb el suport de \n \n  URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-bocafoscant-de-txekhov-lescriptor-que-sestimava-els-arbres/ LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España CATEGORIES:Encuentros NL ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/08/bocafoscant-txekhov-1.jpeg END:VEVENT BEGIN:VEVENT DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250830T190000 DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250830T203000 DTSTAMP:20260418T175150 CREATED:20250528T173932Z LAST-MODIFIED:20260128T143100Z UID:68939-1756580400-1756585800@www.naturallibres.com SUMMARY:Trobades NL. Gilgamesh i el bosc que vam ser DESCRIPTION:Gilgamesh i el bosc que vam ser\nDissabte 30 d’agost a les 19:00h \nXerrada amb la professora de llengües semítiques Adelina Millet i l’escriptora Mariona Fernández \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«L’altívol Gilgamesh\, perfecte\, terrible\,\nel qui va obrir les vies de les muntanyes\,\nel qui va excavar pous a la falda dels turons\,\nel qui va creuar el mar\, l’ample oceà\, fins on surt el sol…»\n  \nSi és a Mesopotàmia on va néixer la civilització humana\, també és allà on la destrucció dels boscos va començar\, amb la tala desenfrenada d’arbres per construir l’esplendor de les ciutats. D’aquesta devastació mediambiental ret compte l’obra literària més antiga fins el moment coneguda\, el Poema de Gilgamesh\, escrita en accadi fa uns tres mil vuit-cents anys\, i que dissabte 30 d’agost descobrirem amb la seva traductora al català\, Adelina Millet\, i amb l’escriptora Mariona Fernández\, autora de Buranuna. Cançó d’argila. \n«¿Per on vas\, Gilgamesh? ¿Què busques sense alè?\nLa vida que tu cerques ja mai la trobaràs.\nQuan els déus van crear tota la humanitat\,\nvan decretar la mort\, la vida retingueren\, \nperò a les seves mans la vida es va quedar.\nEscolta\, Gilgamesh\, tingues la panxa plena!\nEstigues content sempre\, de dia com de nit;\nfes gresca cada dia\, música i ballaruga! […]\nHauria de ser aquest el destí dels humans.»\n  \nLa història —o la llegenda— diu que Gilgamesh fora un rei sumeri d’Uruk\, «dos terços diví i un terç humà»\, d’estatura extraordinària —cinc metres seixanta—\, que hauria governat de forma més o menys tirànica durant 126 anys (!)\, obsessionat amb la immortalitat. Una vida eterna que\, almenys literàriament\, assoliria\, doncs les seves gestes encara es segueixen publicant: un poema èpic originat al tercer mileni abans de Crist en la tradició oral\, que més endavant es transcriuria sobre tauletes d’argila —centenars de tauletes d’argila (!)—. Un document indestructible que romandria soterrat durant segles. La professora de llengües semítiques Adelina Millet —que l’ha traduit amb Lluís Feliu al català— ens explicarà com va ser el descobriment i la descodificació dels símbols cuneïformes en un text encara parcial\, que es completa així com surten a la llum fragments inèdits del relat. \n«Pobres mortals que vagaran perduts per un món interpretat.»\n  \nDissabte 30 d’agost farem una lectura eco-crítica del Poema de Gilgamesh a través de passatges i personatges clau a la història. Coneixerem a Enkidu\, un ésser salvatge\, creat amb argila\, que «tot el dia ronda per valls i muntanyes»\, en perfecta armonia amb la resta d’animals. Fins que cau seduït per l’amor —dues setmanes de sexe desenfrenat—\, l’amistat i el món civilitzat\, trencant el vincle amb la natura on va néixer\, escindit de la terra\, com nosaltres\, els seus descendents\, per sempre. \n«intento sense sort que els animals m’acullin. Ja no els fa por aquesta estranya que soc\, però una frontera\, que sembla lleu i no ho és\, ens separa.»\n  \nEscoltarem els crits d’Humbaba\, el Senyor del bosc de cedres\, cruelment assassinat quan talen de forma indiscriminada la massa forestal. Una explotació mediambiental que tindrà en la narració conseqüències fatals. \n«No hauríem de tocar res que fos més vell que nosaltres. Peró la paraula oblida i toca\, tala\, esfondra\, incendia\, tortura\, mata\, arrasa.»\n  \nBuscarem a Utnapishtim\, únic supervivent del diluvi mesopotàmic\, que els déus van provocar per tal de regular un creixement poblacional descontrolat. Veurem les influències que el poema sumeri hagi tingut en clàssics posteriors\, com la Bíblia\, l’Odissea o el Beowulf. Uns versos que han inspirat també a l’escriptora Mariona Fernández a l’hora de continuar el mite amb Buranuna\, llibre sensible\, poètic i bell\, per ajudar-nos a entendre què podem aprendre d’una epopeia mil·lenària com la de Gilgamesh. \n«A la cova primigènia vas aprendre la parla que la teva ment i la teva gola\, a punt\, ja esperaven. En sortir vas veure un bosc diferent\, van néixer totes les preguntes\, i ja no hi va haver ni hi haurà mai marxa enrere. L’única cosa que pots fer és no allunyar-te de la cova i estar-te al costat de la font. No trair el que allà espera: els naixements perpetus\, la sorpresa constant i la immensa pau de no haver de decidir el que ja està decidit.»\n  \n  \nPreu d’inscripció: 5€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Val de 2€ de descompte en el Poema de Gilgamesh i en Buranuna \n  \n  \nADELINA MILLET és professora de llengües semítiques\, literatura bíblica i literatura comparada a la Universitat de Barcelona. Investigadora i actualment directora de l’Institut del Pròxim Orient Antic\, pioner a les excavacions d’universitats espanyoles a Síria durant els anys 2006-2009. Ha publicat i editat diversos textos fonamentals de la literatura mesopotàmica\, al català i a l’espanyol; entre ells\, el Poema de Gilgamesh\, juntament a Lluís Feliu\, guardonats amb el Premi Crítica Serra d’Or de Traducció 2023. \nMARIONA FERNÁNDEZ cursa estudis de biblioeconomia i de teatre a Barcelona. El seu recorregut professional\, però\, es dóna al món de l’art\, sobretot a la fotografia. Coordina durant més d’una dècada la biennal Primavera Fotogràfica i treballa paral·lelament al Centre d’Art Santa Mònica en la producció d’exposicions. Ja instal·lada a Menorca\, el 2010 posa en marxa Talleres islados\, cursos al voltant de la literatura i el pensament. Aquest mateix any es publica Hermosa\, el capità i les nines russes\, un diari de dol per la mort del seu company. El seu darrer llibre és Buranuna. Cançó d’argila\, del que ens parlarà dissabte 30 d’agost a NaturaLlibres. \n  \n«Ets el que les bèsties veuen.»\n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb el suport de URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-gilgamesh-i-el-bosc-que-vam-ser/ LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España CATEGORIES:Encuentros NL ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/05/gilgamesh-1.jpg END:VEVENT BEGIN:VEVENT DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250829T190000 DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250829T203000 DTSTAMP:20260418T175150 CREATED:20250801T102524Z LAST-MODIFIED:20260128T143024Z UID:69551-1756494000-1756499400@www.naturallibres.com SUMMARY:Trobades NL. Bocafoscant de Foc: Xerrada etnogràfica + Llgendes i mites + Música incombustible DESCRIPTION:Bocafoscant de Foc\nXerrada etnogràfica + Llgendes i mites + Música incombustible \nAmb els etnògrafs Josep Mañà i Ignasi Ros\, i amb el cantautor Jordi Bardella \nDivendres 29 d’agost a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«…en flames esclatava nevat lo Pirineu.» JACINT VERDAGUER\n\n  \nEl Pirineu va sorgir del foc\, i del foc han subsistit els seus habitants fins fa poc\, al caliu d’unes flames que varen il·luminar la humanitat però que ara\, mica en mica\, es van apagant. Divendres 29 d’agost revifarem les brases per mantenir encesa la nostra cultura ignífuga\, en un Bocafoscant de contes i música amb els etnògrafs Josep Mañà i Ignasi Ros\, i amb el cantautor Jordi Bardella. \n  \n«Podria el nostre Joan de l’Ós haver estat en el seu principi un heroi mític\, portador del foc als humans\, després d’haver lluitat i vençut el déu o geni del foc? Qui ho sap!» RAMON VIOLANT I SIMORRA\n  \nL’ús del foc al Pallars es remunta a uns deu mil anys enrere\, si fem cas a les restes de fogars i carbons trobats a les muntanyes. Però per saber com aquells primers pallaresos van descobrir les flames ens hem de refiar de llegendes\, comunes en moltes cultures i recollides per folkloristes com James Frazer o el nostre Ramon Violant i Simorra. Divendres 29 d’agost escoltarem relats mítics i històries no tan llunyanes\, viscudes per les últimes padrines pallareses. Dones amb una destresa per controlar l’element flamíger sorprenent\, encarregades de guardar el foc i mantenir-lo encès constantment\, procurant que no s’apagués\, sobretot que no s’apagués\, perquè era una feina molt laboriosa encendre’l de nou després; per això a les nits cobrien les brases amb cendra i les senyaven amb un parenostrequeesteuenelcel\, doncs sabut és que les bruixes s’esmunyen dins les cases a través de xemeneies debilitades. \n  \n«El foc de la llar és l’anima de la casa.» PILAR DE CASA SANSI D’ESTERRI D’ÀNEU\n  \nUna llar i un foc que eren principi i fi de totes les coses\, encantament\, alè de vida\, combustió i energia. Foc protagonista de festes i rituals\, que il·lumina\, fecunda i purifica\, amb múltiples virtuts profilàctiques i fertilitzants per a les persones\, el camp i el bestiar. Foc que ha modelat el paisatge pirinenc tal i com el coneixem. El mateix foc que també condemna\, devora i destrueix.  \n  \n«Llamp de foc!» IMPRECACIÓ PALLARESA\n  \nA partir dels treball etnogràfics realitzat per Josep Mañà i Ignasi Ros\, redescobrirem el vincle atàvic que les societats tradicionals mantenien amb el foc\, amb el propòsit d’atiar una relació que avui dia —amb calefacció i vitroceràmica a les cases— és nul·la o ben escassa. Estem oblidant uns coneixements i unes habilitats que foren primordials en el fulgurar de la humanitat\, una pèrdua sobre la qual podrem debatre i reflexionar acompanyats per la música del cantautor pallarès Jordi Bardella\, amb un repertori incombustible especialment arranjat per aquest Bocafoscant. \n  \n«El foc és la primera meravella: aquesta llum\, aquesta ardència que s’encomana i tot ho torna brill. No sé si és un pressentiment de la transfiguració espiritual de totes les coses. Oh! El foc\, el foc!… Les coses velles d’aquest món se n’han anat a l’altre passant pel foc.» JOAN MARAGALL\n  \n  \n  \nPreu d’inscripció: 6€\nInclou: Assistència a la xerrada + Concert + Val de 2€ de descompte en la compra dels llibres Picar foc i/o Solsticis \n\n  \n  \nJOSEP MAÑÀ (Barcelona\, 1949) és dissenyador i etnògraf. Professor de l’Escola Massana. Interessat en les múltiples implicacions culturals\, socials i ecològiques de l’art\, el disseny i la cultura popular\, ha centrat la seva activitat en els àmbits de l’etnografia\, la museografia i la pedagogia de l’art\, els oficis artístics i el disseny. Interrelacionant aquestes disciplines\, ha concebut i dissenyat múltiples exposicions i programes pedagògics. Autor de diversos articles i publicacions\, darrerament ha comissariat la mostra de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu Picar foc. \nIGNASI ROS (Lleida\, 1969) és historiador i ha participat en diverses recerques i exposicions organitzades des de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Expert en Ramon Violant i Simorra i el treball que l’etnògraf va realitzar al Pallars\, ha recuperat i editat textos com els recollits al llibre Solsticis\, entre molts d’altres. \nJORDI BARDELLA (Esterri d’Àneu\,1966) és cantautor\, guitarrista i professor de música. Ha participat com a guitarrista en diversos treballs discogràfics\, amb grups occitans com Bramatopin i Sarabat. El seu primer disc publicat amb composicions pròpies és Riu amont\, amb el Noguera Pallaresa com a fil conductor: un viatge riu amunt cap a l’alt Pallars en busca dels seus orígens\, un cant al Pirineu i a la seva gent. Junt amb Marta Arnaus enregistren el disc Celístia\, amb temes tradicionals\, d’autor i propis. \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb el suport de \n \n  URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-bocafoscant-de-foc-xerrada-etnografica-llgendes-i-mites-musica-incombustible/ LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España CATEGORIES:Encuentros NL ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/08/foc-1.jpg END:VEVENT BEGIN:VEVENT DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250824T183000 DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250824T200000 DTSTAMP:20260418T175150 CREATED:20250725T092921Z LAST-MODIFIED:20260128T143159Z UID:69495-1756060200-1756065600@www.naturallibres.com SUMMARY:Trobades NL. Viejobueno - Lluvich: Una conversa al tros DESCRIPTION:Viejobueno – Lluvich: Una conversa al tros\nDiumenge 24 d’agost a les 18:30h \nXerrada amb les escriptores —i filles de pagès— Júlia Viejobueno i Marta Lluvich \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Som de muntanya\, ens agrada la muntanya\, ens agrada el món rural\, hem triat quedar-nos-hi\, ser-hi\, viure’l\, gaudir-lo\, protegir-lo\, mantenir-lo.»\n  \nAl Pallars i al Priorat sabem ser petits: a Altron hi viuen cinquanta veïns i a la Figuera\, una centena; gent que va decidir quedar-s’hi o tornar-hi per ser poble i fer del seu poble un món. Militants de la comunitat rural com la Marta Lluvich i la Júlia Viejobueno\, que diumenge 24 d’agost estaran a NaturaLlibres per conversar amb els seus respectius llibres: Àssua. El món en una vall i Quedar-se al tros. \n«Tot pagès està profundament lligat al seu lloc. […] La vinculació és tan forta que gairebé es podria dir que el pagès acaba arrelant literalment al seu lloc. […] La pagesia acaba quan es perd el contacte directe amb la terra\, quan la feina del dia a dia s’allunya del bancal.»\n  \nTotes dues\, la Júlia Viejobueno i la Marta Lluvich\, són filles de pagès\, criades a poble\, entre mestresses amb espardenyes i bates de quadres amb horts plens de tomates. I això —dallar i empacar l’herba\, aviar les vaques\, pescar a mà truites\, fer el mandongo\, acaçar sangardilles i llangostos…—\, això marca caràcter. Fa estimar-se el  territori amb un ordre molt clar de coses: la casa\, el tros\, el poble\, la vall i el país\, entenent cadascuna per país el Priorat i el Pallars. \n«Des del present i des del jo\, que és l’únic de cert que tenim a l’hora de fer discurs\, puc dir que he decidit ser pagesa i continuar amb l’ofici i els trossos familiars perquè m’agrada\, perquè vull i perquè és una opció política.»\n  \nLa Júlia Viejobueno va decidir deixar Barcelona i tornar al Priorat per treballar al camp\, a les oliveres i la vinya familiar. Una elecció revolucionària\, la de recobrar el respecte i la confiança en els ritmes de la natura\, la de renunciar al creixement constant del capital per connectar amb la terra\, la gent\, la parla pròpia\, les arrels. Per moltes penúries i obstacles que suposi pertanyer al selecte —per petitíssim— grup de la població menor de 35 anys i dona que es dedica al sector. \n«Totes aquestes dones han estat modelades pel paisatge\, lligades a la terra; són genuïnes\, autèntiques\, autòctones i en perill d’extinció. Saviesa popular\, coneixement\, tradició\, ofici i raça. Són el calendari de l’Ermità. Que si vols una bona cabeça d’alls\, sembra amb lluna vella; que si vols una cabeça amb un únic gra\, sembra en divendres; que si has de plantar els enciams\, lluna nova; que si has de sembrar les trumfes\, lluna vella; i així podrien anar repassant tot el que planten o sembren a l’hort. Fortament tossudes\, com l’herba que surt als solcs de les trumfes\, tu l’arrenques i ella torna a sortir.»\n  \nDones com les mestresses de muntanya que protagonitzen el llibre de la Marta Lluvich: valentes\, fortes\, capaces\, treballadores. \n«Poques\, molt poques mantenim el compromís de les padrines del vincle amb la terra\, amb els cuinats\, amb les arrels. Els temps canvien. Ens emocionem amb una escudella fins a explotar-nos el cap\, però a casa cuinem quinoa\, cuscús o fem quiches de verdures. Els temps canvien.»\n  \nDiumenge 24 d’agost parlarem dels gran reptes que la societat actual té sobre el camp. Un ecosistema conformat per l’encís dels paisatges\, bastons de quinquilaina\, aixades\, pots de conserves\, mandongos\, horts geomètrics… costums\, creences i tradicions que a més d’un li rostollaran els records\, l’enyorança de viure petit\, quedar-se al tros i fer del seu poble\, el món. \n«Per posar el cep a terra s’han de tallar les arrels ben curtes. És un gest que facilita que la planta càpigui al forat\, i no deixa de ser curiós que per arrelar calgui tallar les arrels.»\n  \nAcompanyarem la conversa amb una copa de vi Sindicat La Figuera\, en part elaborat amb la garnatxa negra de la Júlia Viejobueno\, i amb galetes que parlen per elles soles\, típiques de padrines pallareses\, de quan «es deia amb una caixa de pastes allò que no se sabia dir amb paraules». \n  \n  \nPreu d’inscripció: 7€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Copa de vi (o alternativa no alcohòlica) amb pastes + Val de 2€ de descompte en els llibres Quedar-se al tros i Àssua. El món en una vall \n  \n  \nJÚLIA VIEJOBUENO CAVALLÉ (1994) és de la Figuera\, del Priorat i de família pagesa. Graduada en estudis literaris per la Universitat de Barcelona. El 2017 va decidir tornar a casa\, on s’ha implicat en algunes iniciatives culturals i de defensa del territori com ara el Centre Quim Soler i Prioritat. Des de fa uns anys i malgrat les incerteses ha decidit seguir amb la feina de pagesa. Porta mitja vida fent fotos dels seus paisatges quotidians i ha estat columnista a La Directa. Quedar-se al tros és la seva primera obra publicada. \nMARTA LLUVICH SEGARRA és veïna d’Altron (Pallars Sobirà)\, on regenta el projecte «La botiga més petita del món». Llicenciada en Història de l’Art per la UdL\, exerceix el periodisme des de fa 25 anys\, primer a La Mañana i Catalunya Ràdio\, i actualment com a corresponsal de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) a l’Alt Pirineu i Aran. És presidenta de l’Associació Cultural Cambuleta\, dedicada a la promoció i la conservació de la parla del Pallars. El seu últim llibre és Àssua. El món en una vall. \n  \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb el suport de URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-viejobueno-lluvich-una-conversa-al-tros/ LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España CATEGORIES:Encuentros NL ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/07/viejobueno-lluvich.jpg END:VEVENT BEGIN:VEVENT DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250816T190000 DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250816T203000 DTSTAMP:20260418T175150 CREATED:20250618T170319Z LAST-MODIFIED:20260322T163518Z UID:69189-1755370800-1755376200@www.naturallibres.com SUMMARY:Grup de lectura NL. La punyalada\, de Marian Vayreda. Amb l’experta Carla Riera Roca DESCRIPTION:Grup de lectura NL. La punyalada\, de Marian Vayreda\nTertúlia literària amb l’experta Carla Riera Roca \nCompartirem lectura i berenar de La Xurreta Cafè! Amb val de descompte en llibres pels inscrits \nDISSABTE 16 D’AGOST >> 19:00H.  \niiii \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«I això passa a casa nostra\, entre aquests rostalls i cingleres que sempre sembla hagin de caure i no cauen mai per a esclafar tanta maldat…» \n  \nLa muntanya de Marian Vayreda no és una muntanya. És un animal. Un animal violent i ferotge\, d’una bestialitat només superada pels homes que s’hi encauen\, amb els boscos plens de bandolers i contrabandistes. Però La punyalada és molt més que una novel·la de trabucaires. És una obra cabdal de les lletres catalanes i és el llibre que comentarem dissabte 16 d’agost en un #GrupDeLecturaNL conduït per l’experta Carla Riera Roca. \n«Tot era mort: la terra\, les soques\, el cel blanquinós i fred sobre el que aquestes asprament se retallaven i fins la lluna esmortuïda\, qual claror quedava anul·lada al reflectar-se sobre aquelles negrors de sutge. Jo també em contemplava mort…»\n  \nLa punyalada és un drama rural\, una novel·la muntanyenca que tan podria esdevenir aquí al Pallars Sobirà com a l’Alta Garrotxa on transcorre la història\, en uns pobles desolats després de les guerres carlines\, sotmesos als crims atroços del bandolerisme. Unes pàgines plenes d’acció\, desig\, odi\, enveja\, bogeria\, brutalitat i sang. \n«Sang brollada a dolls d’amples ferides\, i sang d’aquella que regalima a gotes d’un cor llatzerat per la desesperació i les sequetats de l’esperit\, i… és molta sang\, potser massa\, per a aquests temps de refinaments i de feminisme.»\n  \nL’obra està narrada com si fossin les suposades memòries d’Albert Bardals\, antic combatent de la primera guerra carlina i alter ego de Marian Vayreda\, que també participà en la contesa. Fill de la noblesa rural olotina\, de pensament dretà\, catòlic fervent\, fou el segon fill més petit de set germans\, entre els quals van destacar Joaquim\, l’hereu —conegut per la seva carrera artística com a pintor—\, i Estanislau\, farmacèutic i botànic\, els coneixements naturalístics del qual li serien al nostre escriptor de molta utilitat a l’hora de perfeccionar un vocabulari ric de mena. \n«Trescava per damunt de clapisses de pedra cantelluda i sollevadissa i\, escalant espadats i xaragalls\, furgava i recossiava coves i tutes perdudes entre la malesa\, en busca de records i relíquies de llurs passats habitadors\, visitava masies i barraques de carboners\, recollint cançons i llegendes\, romanços i rondalles\, tot pescant al vol locucions i mots especialíssims d’aquell terrer que talment sembla abandonat de la má de Déu.»\n  \nPodríem dir que La punyalada és la història d’una rivalitat amorosa\, detonant d’un dels duels més aferrissats de la literatura catalana\, amb un final del tot inesperat que segueix donant peu a infinites interpretacions acadèmiques. En tot cas\, l’argument és el de menys. El que atabala aquí és el món interior i la degradació mental d’uns personatges altament complexos i pertorbats\, al límit de la raó humana. L’enfrontament etern del Mal i el Bé. \n«El cap me bullia amb una braó de mil dimonis. «Mata’l!»\, semblava que em cridaven veus estranyes xiulant-me per l’orella esquerra\, i apretava els dits com un boig\, fent-li sortir\, a l’infeliç\, els ulls de la closca i la llengua un pam de la boca. «No el matis!»\, creia sentir per la dreta quan ja ni la ranera de la mort li sortia per la gorja.»\n  \nAmb Carla Riera Roca descobrirem els simbolismes de la novel·la que se’ns hagin passat per alt; coneixerem les intencions amb què Vayreda la va concebre\, l’angoixa existencial que atravessava aleshores i les circumstàncies de la seva publicació pòstuma\, l’any 1904. Veurem paral·lelismes amb altres clàssics com Solitud de Victor Català\, intercanviarem impressions entre lectors i debatrem si La punyalada és o no és encara una de les millors novel·les en llengua catalana. \n«De peu dret\, aixequí els braços a la boca d’aquell pou espantós\, amb les mans crispades\, amenaçadores\, com si volgués esgarrapar les estrelles. Però eren tan altes… Déu meu\, si ho eren! Mai m’ho havien semblat tant…\, i em miraven d’una manera… com si reflectissin tot el cinisme d’aquella mitja rialla que no s’havia esborrat encara del cadavre que allí jeia\, i tota aquella immensitat d’espai m’aglanava amb el seu pes\, dejús del que em retorcia jo com un cuc de terra sota la petja d’un bou.»\n  \nCom és habitual\, acompanyarem la tertúlia d’un berenar literari\, inspirat per aquesta ocasió en Marian Vayreda. \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n  \n  \nCARLA RIERA ROCA (1994\, Olot) forma part del Grup de Recerca en Literatura de l’Edat Moderna\, Contemporània i Patrimoni Literari de l’Universitat de Girona. Llicenciada en Humanitats i Màster en Comunicació i Estudis Culturals\, ha exercit com a periodista i assessora de comunicació. Actualment\, és cap de redacció de L’Avenç. Com a investigadora\, està realitzant una tesi doctoral sobre el mal a la literatura de la modernitat\, on la narrativa d’autors com Victor Català o Marian Vayreda hi tenen un pes fonamental\, en diàleg amb obres que també s’interroguen sobre humanitat i naturalesa. Entre els seus interessos acadèmics hi ha la literatura comparada i la geografia cultural\, en particular l’estudi dels llocs en la literatura i els usos del paisatge. \nMARIAN VAYREDA (1853‒1903\, Olot) va ser escriptor i pintor. De molt jove va enrolar-se com a voluntari a les tropes carlistes i acabada la guerra s’exilià al Llenguadoc. L’experiència del front\, el contacte directe amb la mort i amb la bestialització humana\, va marcar profundament tota la seva producció literària\, entre la qual destaquen Records de la darrera carlinada (1898)\, Sang nova (1900) i La punyalada (1904)\, la seva obra més important\, una de les grans novel·les del realisme català. Al mateix temps escriu un gran nombre d’articles i relats breus\, en bona mesura relacionats amb la seva terra natal de La Garrotxa. La vida pairal i el catalanisme en són alguns dels seus temes. \n  \n  \n  \n  URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-la-punyalada-de-marian-vayreda-amb-lexperta-carla-riera-roca/ LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España CATEGORIES:Grup de lectura NL ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/06/punyalada-1-1.jpg END:VEVENT BEGIN:VEVENT DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250809T190000 DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250809T203000 DTSTAMP:20260418T175150 CREATED:20250710T174336Z LAST-MODIFIED:20260322T163351Z UID:69397-1754766000-1754771400@www.naturallibres.com SUMMARY:Trobades NL. Cantar als animals. Xerrada i música amb Carolina Arabia i Ernest Sitges DESCRIPTION:Cantar als animals\nDissabte 9 d’agost a les 19:00h \nXerrada i música amb la investigadora Carolina Arabia i el pastor-músic Ernest Sitges \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Cuenta Lucrecio en De Rerum Natura que los pastores crearon las primeras flautas al querer imitar el silbido del viento que pasa través de los juncos de los ríos. A cantar\, nos dice Lucrecio\, aprendimos de los pájaros.»\n  \nVa haver-hi un temps en què els humans sabíem comunicar-nos amb la resta d’animals\, utilitzant un llenguatge antic\, fet de murmuris\, pregàries\, melodies i càntics. Sons que sobrepassen el sentit de les paraules. Sons oblidats que dissabte 9 d’agost escoltarem a NaturaLlibres\, amb la investigadora Carolina Arabia\, autora de De cantos y animales\, i amb el pastor-músic Ernest Sitges. \n\n«Lo animal que hay en mí es mi voz. La naturaleza entera cabe dentro de mi voz y la desborda; antes que la palabra está la voz y a través de ella nos comunicamos con los animales\, ya sea canto\, silbido\, nombre\, o el aire que irrumpe en el cuerpo de una flauta.»\n  \n\nEncara queden ramaderes que munyen cantant a les vaques\, no com entreteniment\, sinó perquè la veu melodiosa relaxa a les bèsties i facilita que els hi baixi la llet. També hi ha pastors que segueixen tocant la flauta per amansir les cabres\, pagesos que entonen cançons per menar els bous quan llauren\, i apicultors que tararegen per guiar cap al rusc les abelles. Des de Buthan a l’Orinoco i Terra del Foc\, passant pel Marroc i Astúries\, la investigadora Carolina Arabia porta més de vuit anys estudiant aquestes formes de comunicació quasi desaparegudes entre els éssers humans i la resta d’animals. Dissabte 9 d’agost podrà continuar la seva recerca al Pallars\, en una xerrada amb el pastor i músic Ernest Sitges\, un dels majors coneixedors del folklore pagesívol i del cançoner tradicional de muntanya. \n\n«La ramada es de una dulzura violenta\, abrumadora. Las cabras me miran con ojos fijos y muy atentos. Quieren de mí cosas simples\, alimento\, atención\, calor. Pero hay algo más en esa mirada insistente\, que penetra como una aguja y viene de un lugar lejano. Ahora estoy en el interior mismo del animal. Acá el aire huele a leche\, a barro\, a pelo\, a cosas vivas. Tanta vida me asusta. Tal vez inventamos las palabras para esconder lo visceral\, lo amorfo\, lo ilimitado y olvidarnos de que estamos al pie del abismo.»\n  \nAmb Carolina Arabia i Ernest Sitges escoltarem un eixam de veus i instruments musicals que podrien emmudir aviat\, silenciats per les màquines i els processos industrials. Junts pensarem què podem fer com a individus i com a societat per a conservar aquest patrimoni acústic. Melodies que ens parlen d’una altra forma de relacionar-nos amb el món\, basada en la confiança i l’afecte. Cants que són oracions de respecte cap a la terra\, els animals\, els arbres\, el foc\, els núvols…. \n\n«Se canta a lo que no se puede decir hablando.»\n\nConeixements ancestrals que\, en el cas d’Ernest Sitges\, ha assimilat escoltant i conversant des de ben jovenet amb pagesos savis. Dissabte 9 d’agost ens transmetrà alguns a nosaltres\, cançons tradicionals pirinenques que allà dalt\, a les pastures\, li han fet sempre companyia\, amb un acordió que va aprendre a tocar d’oïda. I així deia Jean-Jacques Rousseau que les persones vam aprendre a parlar: imitant els sons de la natura. \n\n«Cuando una persona canta con duende no tiene garganta: le sube un río de sangre por dentro y todo lo que ocurre en su interior llega al público con la misma fuerza que el grito de un lobo o el aullido del viento.» FEDERICO GARCÍA LORCA\n  \n  \n  \nCAROLINA ARABIA (gairebé) neix a la vora d’un riu anomenat Caraguatá\, al Delta del Paraná\, a Argentina. Potser per això li agraden els arbres de magnòlies\, els penegals\, les cases de palafits\, els boscos inundats i la paraula «sudestada». Va fer classes durant molts anys en un taller literari per a nens\, anomenat Taller del Zorro\, ubicat al barri amb més arbres de Buenos Aires. Va viure a Colòmbia i ara ho fa a Espanya\, on també imparteix classes. Va guanyar la beca Finestres d’Assaig 2022. Treballa al projecte Lenguario Universal\, un arxiu de veus rescatades que manifesta sabers\, experiències\, relats i expressions culturals intangibles. De cantos y animales és el seu primer llibre. \nERNEST SITGES va néixer a Bagà l’any 1957. Assegura que\, des que tenia tres anys\, sabia que volia dedicar-se al bestiar. Ara\, després d’una vida fent de pastor i de ramader al Berguedà\, és un dels savis que guarden dites\, remeis\, costums i eines de la ramaderia tradicional. Al seu mas\, a la Pobla de Lillet\, hi té una de les majors col·leccions d’esquelles i collars musicats del territori. Seguint la seva dèria pel folklore pagesívol\, va aprendre a tocar d’oïda l’acordió\, i forma part del conjunt musical Surti com surti\, juntament amb altres acordionistes rurals afeccionats. \n  \n\n  \n  URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-cantar-als-animals-xerrada-i-musica-amb-carolina-arabia-i-ernest-sitges/ LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España CATEGORIES:Encuentros NL ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/07/cantar-animals2-2.jpg END:VEVENT END:VCALENDAR