BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//NaturaLlibres. Librería especializada en naturaleza y montaña - ECPv6.15.20//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-WR-CALNAME:NaturaLlibres. Librería especializada en naturaleza y montaña
X-ORIGINAL-URL:https://www.naturallibres.com
X-WR-CALDESC:Eventos para NaturaLlibres. Librería especializada en naturaleza y montaña
REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H
X-Robots-Tag:noindex
X-PUBLISHED-TTL:PT1H
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:Europe/Madrid
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20240331T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20241027T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20250330T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20251026T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20260329T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20261025T010000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251129T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251129T193000
DTSTAMP:20260418T192616
CREATED:20251101T171004Z
LAST-MODIFIED:20260128T142152Z
UID:70664-1764439200-1764444600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. La vida familiar al Pallars: Xerrada etnogràfica + Conversa humorística
DESCRIPTION:La vida familiar al Pallars\nDissabte 29 de novembre a les 18:00h \nXerrada amb l’etnògraf Ignasi Ros  \nI conversa humorística amb l’Esperanceta de Casa Gassia\, personatge interpretat per l’actriu Noemí Busquetsiiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«L’amor a la família són les característiques pròpies de la nostra gent.»\n\n  \nFossin molt de fer potxons o més aïna aixuts\, una família pallaresa tradicional era nombrosa per definició\, formada per una comunitat de parents que vivien\, menjaven i treballaven sota el mateix sostre pairal amb un grau més o menys alt de consanguinitat; però també integrada pel servei —mossos\, pastors\, traginers—… el bestiar\, el gat… els veïns més propers… i tot un patrimoni immaterial bastit de costums\, creences i refranys que Ramon Violant i Simorra (1903-1956) va recollir i que dissabte 29 de novembre descobrirem amb el llibre La vida familiar al Pallars\, amb l’etnògraf Ignasi Ros i amb un testimoni directe d’una època ja passada com és l’Esperanceta\, pubilla de Casa Gassia\, personatge bufonesc interpretat per l’actriu Noemí Busquets. \n«Abans\, que es miraven més les coses rituals que no pas avui…»\n  \nLa vida familiar al Pallars és la primera obra que va escriure l’etnògraf i museògraf pallarès Ramon Violant i Simorra\, amb el pròpòsit de salvaguardar per a les futures generacions uns béns culturals que ja aleshores veia mica en mica desaparèixer. De fet\, molts pobles dels que ens parla ja no tenen habitants gairebé\, i aquelles famílies profuses queden lluny en el temps. \n  \n«Una de les grans preocupacions de la vida matrimonial i de tots els pobles ha estat\, i és encara\, la procreació o continuïtat de l’espècie i\, per tant\, obtenir fruit de successió. Tant és així que un matrimoni sense fills és considerat pel poble gairebé com una cosa inútil. […] Ara que\, si n’hi ha massa\, de fills\, tampoc va bé\, car no es poden atendre com cal i\, per tant\, més aviat fan nosa. […] Hom explica també el cas d’un home que tenia molts fills\, més dels que ell hauria desitjat\, i heus aquí que hi havia una altra família que no podia tenir cap fill\, i van dir a aquell home: \n—Com te hu fas tu\, pra tinir tants fills? \nI ell amb to irònic\, els va contestar: \n—Mireu\, només que penge les calces al picoll del llit la meua dona\, ja quede ambarassada.»\n  \nDissabte 29 de novembre\, amb l’Ignasi Ros i l’Esperanceta ens traslladarem a una altra època\, marcada per una elevada taxa de mortalitat\, sobretot entre els infants. No quedava altra que encomanar-se als sants\, per tant\, i seguir estrictament el calendari litúrgic de rituals. \n«Les bruixes tenen molta idea a embruixar a les parteres\, però si a sota del llit hi troben algun cistell d’ous\, que molts l’hi acostumen a tenir\, llavors embruixen els ous i es lliura la partera. I quan trenquen un ou embruixat ho coneixen de seguida si ho és\, perquè al moment en surt un fum i queda completament buit de dins.»\n  \nUn món on la institució que primava era la casa —el bon nom de la casa—\, governada de forma jeràrquica\, amb la dona com a subordinada —sovint maltractada— i un sistema hereditari particular\, d’origen íber\, que es va conservar en aquestes valls. \n  \n«Conten que el vell de casa el Tort d’Alós va casar una filla seva a la vall de Benasc i a més del dot li va donar cent ovelles de sobredot\, tot dient-li: \n—Això pra fil i agulles. \nCal fer notar que també aquestes coses han canviat.»\n  \nConeixerem fets\, costums i supersticions que solcaven la vida al Pallars\, des del naixement a la tomba\, passant per la criança i les intimitats de la nit nupcial. \n  \n«Quan els nuvis ja eren al llit\, llavors els convidats els duien el caldo de gallina ben empebrat i coent i la gallina bullida. Després del caldo\, els portaven bons tupins i cassolades de xocolata\, ben aclarit amb aigua i tan calent com podien\, i servit a dins d’una sabata\, amb l’orinal i fins amb el cóm o obi de fusta de donar aigua a les gallines\, per tal que així no se’l poguessin beure. […] Quan uns nuvis no volien que els mortifiquessin amb aquestes bromes\, que de consuetud eren permeses\, se n’anaven a dormir a la casa d’uns amics\, però si esbrinaven on dormien\, també hi anaven i aleshores feien passejar els nuvis pel poble acompanyats de música i de vegades portant-los a dins d’una civera de portar fem.»\n  \nI ens preguntarem quins d’aquells hàbits i pràctiques caldria espolsar dels arxius per incorporar a la nostra quotidianitat. \n  \n«Tan caritativa era aquesta casa que una vegada van acollir noranta-nou pobres en una sola nit; i l’amo\, senyor Jaume\, va anar a Santa Coloma (diuen uns; o a buscar el vell de casa Farràs d’Erdo\, diuen altres) a buscar un pobre més\, perquè no fos dit que en una nit no havien acollit a cent captaires.»\n  \nAcabarem la trobada fent furnigons\, un dels molts rituals ja oblidats que va compilar Ramon Violant i Simorra. \n  \n  \nPreu d’inscripció : 8€*\nInclou: Assistència a la xerrada i conversa humorística + Furmigons + Val de 2€ de descompte en el llibre La vida familiar al Pallars \n  \n  \n  \nIGNASI ROS és historiador i ha participat en diverses recerques i exposicions organitzades des de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Expert en Ramon Violant i Simorra i el treball que l’etnògraf va realitzar al Pallars\, ha recuperat i editat textos com els recollits al llibre Solsticis\, entre molts d’altres. \nL’ESPERANCETA és una dona de tots els temps. Pubilla de Casa Gassia d’Esterri\, no entén de formalismes socials i sempre expressa allò que pensa. El seu nas llarg\, herència de temps passats quan les dones remeieres recollien herbes i sabien de màgia\, la caracteritzen\, juntament a un tancat accent pallarès i un discurs certament revolucionari que combina amb un instint conservador de la tradició pallaresa —només cal veure com va vestida—. Amb ella\, el passat i el futur no tenen cabuda. La trobareu realitzant experiències teatralitzades per terres catalanes\, a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i a Instagram. \nNOEMÍ BUSQUETS és l’actriu que hi ha al darrera de l’Esperanceta. Va cursar estudis al Col·legi del Teatre de Barcelona i també s’ha format com a terapeuta Gestalt i Kinesiòloga emocional i holística. Amb un interès personal per la comunicació\, investiga i experimenta continuament des del cos\, el moviment\, la pedagogia i l’àmbit terapèutic. Una formació eclèctica que dona un poti-poti com a resultat d’on surten recursos i habilitats sorprenents. Facilita tallers d’expressió i de comunicació per a infants\, adolescents\, adults i professionals. Perquè tots sabem que no és fàcil ser persona! \nRAMON VIOLANT I SIMORRA és fou un folklorista autodidacte pallarès. Nascut a Sarroca de Bellera\, el 1925 es traslladà a Barcelona\, on continuà exercint el seu ofici de sastre\, però des del 1940 s’ocupà fonamentalment de la secció d’etnografia nacional del Museu d’Indústries i Arts Populars de Barcelona\, de la qual era conservador. El 1932 començà a publicar un bon nombre de llibres i articles sobre els aspectes més diversos de la cultura popular al Pallars\, d’una precisió científica poc freqüent fins llavors en l’etnografia catalana\, i a poc a poc anà estenent el seu camp de treball a tot el Pirineu\, i àdhuc a altres indrets peninsulars. Des del 1992\, Edicions Garsineu s’ha dedicat a recuperar alguns dels títols més emblemàtics de l’autor i el 2001 ha creat la col·lecció Biblioteca Ramon Violant i Simorra\, amb la intenció també d’editar la gran quantitat de material inèdit encara existent. \n  \n  \n  \n  \n  \n\n  \n  \nActivitat organitzada amb el suport de
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-la-vida-familiar-al-pallars-xerrada-etnografica-espectacle-teatral/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/11/vida-familiar-pallars.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251128T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251128T203000
DTSTAMP:20260418T192616
CREATED:20251029T120357Z
LAST-MODIFIED:20260322T164223Z
UID:70631-1764356400-1764361800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Brama científico-poètica: Magmes
DESCRIPTION:Brama científico-poètica: Magmes\nAmb la poeta Anna Aguilar-Amat\, el poeta doctor en Bioquímica Joan Duran i Ferrer\, la investigadora en Física Experimental de Partícules Tamara Vázquez Schröder… I amb copa de vi quàntica! \nDivendres 28 de novembre a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«És possible ser alhora científic i poeta quan hom intenta comprendre’s i comprendre com sent.» GIOVANNI FRAZZETTO\n  \nCiència i poesia comparteixen el mateix objecte d’estudi: conéixer el món que ens envolta\, comprendre la realitat profunda i tractar d’explicar l’inefable\, allò que succeix a una escala més enllà de l’òptica humana: les partícules subatòmiques de l’amor\, la gravetat del temps\, el caos que nia arreu\, l’entropia de la mort… Divendres 28 de novembre\, versos i teoremes col·lisionaran a NaturaLlibres\, en una Brama cientifico-poètica amb la poeta Anna Aguilar-Amat\, el poeta doctor en Bioquímica Joan Duran i Ferrer\, la doctoranda en Física Experimental de Partícules Tamara Vázquez Schröder i el llibre Magmes. Quatre poètiques de ciència radical. \n  \n«I ara que ets doctor en Física\, et demano:\nEs pot fer viatjar els núvols als llocs\non hi ha sequera?\nÉs l’antiplàstic una molècula possible?\nExistiran unes mines propersones que neutralitzin les antipersones?»\nANNA AGUILAR-AMAT\n  \nPoesia i ciència no sempre havien treballat en laboratoris separats. Els presocràtics escrivien sobre física\, química\, geologia\, astronomia\, espistemologia… en vers; Lucreci va dedicar cants èpics als àtoms; Dante va escriure la Divina Comèdia des d’un coneixement profund de la cosmologia renaixentista\, i Erasmus Darwin va esbossar una teoria evolutiva amb poesia. Després\, en Charles\, el seu nét\, s’emportaria els llibres de Milton d’expedició a Sud-amèrica. El poeta i doctor en Bioquímica Joan Duran i Ferrer ens aclarirà quan i per què va començar la divisió de sabers\, amb institucions acadèmiques que van acabar prohibint les formes d’escriptura creatives en la publicació d’articles. Amb justícia es lamentava Keats: \n  \n«La Ciència tallarà les ales als àngels\, \nconquerirà tots els misteris amb el regle i la línia\, \nbuidarà l’aire d’encants i la mina de nans— \nDesteixirà l’arc de Sant Martí.»\n  \nDivendres 28 de novembre utilitzarem el mètode científic per demostrar que un aliatge entre les disciplines de la raó i de l’emoció resulta profitós per afrontar els canvis radicals que els avenços tecnològics estan provocant en la humanitat. \n  \n«Xerrotegen els fotons \nen una llengua \nque no acabem d’entendre\, \ncom si fóssim\nen un planeta estrany. \nContra\nla mentida\, \nsempre la raó.\nI més enllà \ndel raciocini\, \nla il·luminació.»\nLLUÍS CALVO\n  \nL’Anna Aguilar-Amat ens compartirà la seva experiència al programa de residències poètiques que va realitzar a l’Institut de Física d’Altes Energies\, on treballa la Tamara Vazquez Schröder amb quarks i bosons\, fent experiments que s’assemblen molt a la poesia: buscar forats negres i apropar-se als instants primerencs de l’Univers. Divendres 28 de novembre ella ens explicarà millor totes les epopeis que el Gran Col·lisionador d’Hadrons està generant al CERN. \n  \n«I ara que m’assabento que bilions de neutrins travessen el meu cos cada segon\, faré tot el possible per servar-lo nítid\, perquè no ensopeguin els neutrins amb cap resta d’idea enganxifosa\, penediment\, culpa\, judici rancuniós\, ànsies de revenja com plomes de coloms o fulles seques que obturen els desguassos.» ANNA AGUILAR-AMAT\n  \nLlançarem hipòstesis i explorarem les connexions entre ciència i poesia\, dues branques del saber amb metodologies sensiblement diferents però amb un ADN parell. El gat de Schrödinger ens mostrarà que la metàfora és un llenguatge utilitzat tant en la lírica com en la física de partícules. Parlarem del paper de la imaginació en els descobriments científics i en la creació artística com a instrument per avançar a les palpentes\, voltats de matèria fosca\, atrets per la força gravitatòria de l’ignot\, amb la ment oberta\, esquivant els meteorits dels dogmes\, sempre en la nebulosa del dubte i la intuïció. \n  \n«Si una memòria col·lideix amb una antimemòria hi ha un esclat d’energia en forma de riallada.\nA poc a poc s’originen noves partícules-records; s’entrelliguen\, s’acumulen\, fan xarxa.» ANNA AGUILAR-AMAT\n  \n  \nAcompanyarem aquesta Brama cientifico-poètica d’un vi ofert pel celler Quàntic\, a escollir —fins esgotar existències— entre copa inspirada en el Premi Nobel de física Max Born i copa homenatge a la descobridora de la fisió nuclear Lise Meitner (amb alternativa no alchòlica). \n  \n«Us lloem\, electró insigne\,\nfont de tota immensitat. \nSigui el nostre càntic digne\nde la vostra majestat.»\nLLUÍS CALVO\n  \n  \n  \nMAGMES és una antologia poètica de ciència radical\, resultat d’un programa de residència en centres de recerca pioners que quatre poetes van realitzar: l’Anna Aguilar-Amat a l’Institut de Física d’Altes Energies\, el Lluís Calvo al Sincrotró ALBA\, la Mireia Casanyes a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya i el Pol Vouillamoz a l’Institut de Ciències Fotòniques. \nANNA AGUILAR-AMAT és poeta i lingüista. Va ser professora titular al Departament de Traducció i Interpretació de la UAB. Des d’aleshores ha estat vinculada al món de la recerca acadèmica en els camps de la lingüística\, la lexicosemàntica\, la terminologia i la traducció. És una de les fundadores de QUARKpoesia\, un col·lectiu que treballa per a la promoció de poetes i escriptors poc coneguts en llengües poc traduïdes. Entre les seves obres destaquen poemaris com Petrolier (Editorial Denes\, 2003)\, guardonat amb el premi Englantina d’Or als Jocs Florals de Barcelona l’any 2000; Música i escorbut (Edicions 62\, 2002)\, que va guanyar el premi Màrius Torres el 2001\, i Càrrega de color (Editorial Meteora\, 2011)\, un apropament a l’àmbit científic mitjançant l’exploració del color. Entre les darreres publicacions trobem Argila (Ur\, Uruk\, Ištar) (Tres i Quatre\, 2018) i L’efecte Morgana (Pagès Editors\, 2020)\, entre d’altres. Els seus poemes han estat recollits en diverses antologies\, i els seus poemaris han estat traduïts en deu llengües diferents. \nJOAN DURAN I FERRER és doctor en Bioquímica i ha publicat deu poemaris\, entre els quals trobem Nua cendra (Tres i Quatre\, 2020)\, guardonat amb el premi Vicent Andrés Estellés\, i Extrema llum (Pagès editors\, 2014)\, que va rebre el premi Recull de poesia Benet Ribas. La seva darrera publicació\, Galop de sang (Tres i Quatre\, 2024)\, és una novel·la que ha estat guardonada amb el premi de narrativa Andròmina. Compagina la creació literària amb l’activitat docent a la Universitat de Barcelona i amb la tasca de comunicació i cultura científica a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge. També codirigeix la Festa de la Poesia a Sitges i fou membre del Consell Directiu de la Societat Catalana de Biologia (IEC). \nTAMARA VÁZQUEZ SCHRÖDER és física i investigadora a l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE)\, premiada amb la beca Ramón y Cajal 2022 i liderant actualment la beca ATRAE 2024. Doctora en Física per la Universitat de Göttingen (Alemanya). Del 2015 al 2018 va treballar com a postdoctoranda per a la Universitat McGill (Canadà)\, i del 2018 al 2020 amb una fellowship al CERN\, centre on\, del 2020 al 2024\, va treballar com a membre del personal júnior de recerca. Des del 2010\, forma part de la col·laboració científica internacional ATLAS\, amb seu al CERN\, formada per milers d’investigadors i enginyers d’arreu del món. \n  \n  \n\n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-brama-cientifico-poetica-magmes/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/10/MAGMES-1.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251122T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251122T193000
DTSTAMP:20260418T192616
CREATED:20250917T115042Z
LAST-MODIFIED:20260128T142346Z
UID:70056-1763834400-1763839800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Sau: Tertúlia i berenar literari. Amb l'escriptor Ferran Garcia
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Sau\, de Ferran Garcia\nTertúlia i berenar literari  \nAmb l’escriptor Ferran Garcia \nDissabte 22 de novembre a les 18:00H  \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«La tremolor és la diferència entre l’ànima i Déu. Ell no tremola\, nosaltres sí.» \n  \nSom carn que tremola. Astorats sota el cel que fa ploure i damunt la terra que ens alimenta; abocats a la cinglera\, postrats davant el rierol. Esgarrifats per l’eternitat del món. Som carn que tremola i batega en la fondària de llibres com Sau\, la novel·la que comentarem dissabte 22 de novembre al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres amb Ferran Garcia\, el seu autor. \n  \n«Hi ha coses que passen i d’altres que es queden. Els dies i les nits\, passen. Les estacions\, els somriures i les ganyotes\, passen. La pell fina\, les galtes molsudes\, passen. D’això en diem temps i el temps passa\, però entre la polsinera que el temps aixeca i s’esvaeix tothora hi ha quelcom que en resta. Només hi ha una cosa eterna en aquest món i és el que notes ara mateix al pit. Això que et tremola al pit és el mateix que li tremolava al pit a la Noia i restarà sempre amb nosaltres\, fins i tot quan cap de nosaltres hi siguem aquesta tremolor seguirà dins el pit d’algú i serà també la nostra. I si tremola és viu\, això és tot el que et puc dir.»\n  \nSau és una història de tremolors que comença a finals del segle XIX\, principis del XX\, amb una família de terratinents catalans\, els Sala de Bruc\, amos d’una plantació de cotó i cacau a la llavors província espanyola de Guinea Equatorial. Quan tornin cap a Vic ho faran amb dues esclaves\, un fantasma i una història d’amor prohibit. \n  \n«La mirava com he vist que fan els falciots i les sargantanes\, uns sabent que mai podran posar els peus a terra\, les altres conscients que mai n’alçaran el ventre.»\n  \nA Sau trobarem personatges que es mereixen entrar dins l’imaginari folklòric català: l’entranyable Àvia Carbó i la seva neta esquerpa sense melic\, la Borda\, amb poders sobrenaturals per curar animals… en Xandri\, un savi que venera i parla amb les pedres… el Noi i en Grau T\, cowboys de la Plana cavalcant per unes valls que aviat seran engolides per l’aigua… la dona dels Vuitanta Turons\, l’enigmàtic Migmon o el malaurat Cabirol. Tots ells ferits per la violència física i emocional\, per decisions passades\, per herències familiars que fan solc\, per la memòria\, per les coses que no es perdonen i les que sí. \n  \n«S’ha de vigilar amb la tristor perquè és contagiosa. Comença en un punt del cos\, a la panxa per exemple\, però de seguida s’escampa pertot i arriba als ulls. Si hi fa niu\, aleshores amb cada mirada aquella tristor entra als ulls d’una altra persona i la contamina. Pots tancar els ulls però no serveix de res. Pots fugir però ja tens la tristor a dins i no hi ha res a fer.»\n  \nI si tots ells estan ferits és per una qüestió de —ben entesa— incapacitat literària: perquè en Ferran Garcia no sap treballar amb personatges feliços; escriu per entendre el dolor\, però ho fa sempre amb amor\, doncs per mirar a l’abisme i no caure\, es necessita la tendresa d’una mà que t’agafi. \n  \n«Tristor\, alegria\, dolor\, gatzara\, enyor. Qualsevol desequilibri de l’ànima\, fos quin fos\, tornava de nou a la calma quan contemplaven el que oferia aquell mirador. Com totes les coses realment importants\, tampoc aquesta es podia explicar però així era. Una estona allà dalt\, observant en silenci aquell paisatge\, et guaria de qualsevol mal i ho feia a través de la serenor més absoluta.»\n  \nUna novel·la d’aventures melancòlica\, una tragèdia tranquil·la\, una història de tristor fondíssima… Un western crepuscular\, en definitiva\, que podrem comparar amb l’anterior llibre del Ferran Garcia\, Guilleries —el títol més venut en la història de l’editorial Males Herbes—\, per diseccionar l’univers de l’escriptor osonenc\, d’estil ferèstec\, to descarnadament poètic\, amb frases que —si estàs vius— es llegeixen tremolant\, per la seva atrocitat\, per la seva bellesa fosca i per una fondària que ens farà reflexionar sobre temes recurrents en l’obra de l’autor: la culpa\, la compassió\, el perdó\, la redempció… i\, sobretot\, l’enyor i l‘amor. Amor i enyor també per un paisatge\, una llar\, uns costums i una cultura perduda\, mai posseïda. \n  \n«De vegades penso que el nostre lloc és una buidor i el buit també és un lloc\, no? Abans pensava que no\, però cada dia que passa penso que sí\, que també ho és. És com aquesta cinglera\, saps? Aquí no hi ha res\, només aire que per nosaltres és com si no hi hagués res però pels ocells no\, ells hi poden volar. A ells no els diguis que no hi ha res aquí.»\n  \nVoldrem saber quins són els referents literaris del Ferran Garcia\, què ens recomana de Cormac McCarthy\, Tom Spanbauer\, Toni Morrison… quin és l’últim llibre que li ha fet tremolar i quin no s’ha pogut acabar. \nPer foragitar fantasmes i guarir ferides\, acompanyarem la tertúlia amb un berenar literari de La Xurreta Cafè inspirat en Sau. \n  \n«La nostra existència és tan efímera com l’escalfor d’una llar de foc. Tres passes enrere i ja notes el fred.»\n  \n  \nPreu d’inscripció a la tertúlia: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en el llibre + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \n  \nFERRAN GARCIA va néixer a la plana de Vic i això explica moltes coses. Ha publicat les novel·les Recorda que moriràs\, Blasfèmia\, Guilleries i Sau. En poesia\, és autor de Larva (premi de poesia Pare Colom) i del poemari inèdit Magror (XXI Premi de poesia Pere Badia). També ha publicat relats en diverses antologies\, i va guanyar el Premi Recvll 2020 amb Òpera Creus\, un retrat de la figura de Miquel Creus. No és estrany veure’l agenollat en algun dels confessionaris de la ciutat dels Sants. \n  \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb el suport de
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-sau-tertulia-i-berenar-literari-amb-lescriptor-ferran-garcia/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/09/sau-e1758109422435.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251115T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251115T203000
DTSTAMP:20260418T192616
CREATED:20251015T111226Z
LAST-MODIFIED:20260128T142305Z
UID:70423-1763229600-1763238600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Els alats. Xerrada + Sortida d’escolta ornito-literària. Amb l'escriptora Elisabet Riera
DESCRIPTION:Els alats\nDissabte 15 de novembre a les 18:00h \nXerrada amb l’escriptora Elisabet Riera  \nSortida d’escolta ornito-literària amb el guia de fauna salvatge Albert Cereza \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Quina part del nostre cos es recorda d’haver estat ocell?»\n\n  \nEls humans vam tenir ales\, i en algun moment les vam perdre. Però alguns filòsofs\, artistes\, poetes… somniadors\, enamorats… bruixots i xamans\, encara les conserven. I  nosaltres tractarem de recuperar-les dissabte 15 de novembre a NaturaLlibres\, en una trobada amb l’escriptora Elisabet Riera i Els alats\, el seu últim llibre\, guanyador de la beca Finestres d’assaig 2023. \n«Els ocells són poetes\, i els poetes volen.»\n  \nLes aus són molt més que vertebrats bípedes de sang calenta amb bec i plomes. Les aus són misteri i són màgia\, presents des de ben antic en la història humana\, com la paleontologia i els mites proven\, i com constatar dissabte 15 de novembre\, sobrevolant històries des de Papua a Nou Mèxic\, de Sibèria a Egipte. \n«Cap a Irlanda\, sobre el mar\, hi ha certes aus voladores que creixen als arbres pel bec; i quan són gairebé madures\, les que cauen a terra no poden viure\, i les que cauen a l’aigua sí.»\n  \nFalciots\, mussols\, puputs\, àguiles\, aufranys\, orenetes\, galls… garses i corbs que anuncien morts\, minàs que reciten pregàries\, tètols o xatracs que recorren 80.000 quilòmetres l’any… Pterosaures\, els animals més grossos que han volat mai al nostre planeta\, amb un pes de 65kg —l’exemplar més petit (!)—… Però també el celebèrrim Fènix ressuscitador o el benvolent Simurg\, mig paó\, mig lleó\, mig griu… Les gorgones i les grees… Els incalculables àngels de l’Apocalipsi i el de Wim Wenders… Místics\, sants i xamans. Tots ells missatgers entre els Déus i els humans\, entre l’ànima i el cos\, el món espiritual i el material\, la veritat poètica i la científica\, la imaginació que dóna alas i la raó\, sempre\, per defecte\, amb els peus a terra. \n«Qui vol convertir-se en xaman primer ha de morir. No només això; se l’ha d’esquarterar\, treure-li els ossos\, buidar-li els òrgans. Després\, recosir-lo\, reomplir-lo amb òrgans i ossos nous\, fer-lo ressuscitar. Convertir-lo en un home del bell nou. Potser un home que no és ni viu ni mort. Així\, el xaman pot viatjar al món dels morts per rescatar les ànimes dels malalts\, que han fugit o s’han perdut\, o alliberar-les dels esperits demoníacs que les tenen preses a l’inframon i tornar-les a la vida. Ho acostuma a fer volant\, vestit amb la seva indumentària d’ocell.»\n  \nI ja que Aristòtil considerava els ocells «una ocupació digna de la ment filosòfica»\, amb Elisabet Riera i els seus éssers alats pensarem quan va ser que als humans ens van esquarterar les ales i el sentit sagrat de la Natura amb elles… \n«Ducs\, cigonyes i voltors\, portadors de notícies de l’altre món\, enrampats als pals de la llum. Si volen més alt\, es topen amb màquines gegantines amb motor.\n50.000 ocells moren anualment per col·lisions amb avions a tot el món.»\n  \nAlçarem el vol i reivindicarem ben alt la fascinació pel caràcter màgic\, inexplicable i meravellós del cosmos… \n«El 1507\, l’abat Damià\, resident a la cort d’Escòcia\, va intentar volar per mitjà d’unes ales fetes amb plomes. Es va llançar des de dalt d’una torre\, però va caure i es va trencar les cames. Va atribuir la caiguda al fet que en la confecció de les ales s’havien utilitzat algunes plomes de gall. Així\, aquestes van manifestar la seva ‘afinitat natural pel corral’.»\n  \nI  desitjarem reaprendre el llenguatge dels ocells\, en una sortida amb el guia de fauna salvatge Albert Cereza\, on escoltar aus nocturnes —si es deixen— i —qui sap\, si la cosa se’ns dóna bé—  practicar l’ornitomància. \n«El desig és blau perquè sempre és llunyà i inabastable. El desig és un horitzó\, a l’alba o a l’ocàs. Els ocells s’hi dirigeixen.»\n  \nPreu d’inscripció a la xerrada: 5€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Val del 10% de descompte en el llibre Els alats \nPreu d’inscripció a la sortida ornito-literària: 7€/persona \n  \n  \nELISABET RIERA (1973\, Barcelona) és un pardalet emplomallat\, escriptora i fundadora de Wunderkammer\, editorial literària independent creada l’any 2016. Ha publicat La línea del desierto (RBA\, 2011); Vidas gloriosas (Fondo de Cultura Económica\, 2014); Fresas silvestres para Miss Freud (Berenice\, 2016); Llum/Luz (L’Altra editorial/Sexto Piso\, 2017); Efendi (Males Herbes\, 2021) i Una vegada va ser estiu la nit sencera (Males Herbes\, 2023)\, que ha estat finalista del premi Òmnium Cultural 2024 a la millor novel·la de l’any en català. El seu projecte Els alats fou mereixedor d’una Beca Finestres d’Assaig 2023\, que va finalitzar a la Residència Literària Finestres al maig de 2024. \nALBERT CEREZA és nascut al Pallars Jussà\, graduat en Ciències Ambientals i fundador de l’empresa de serveis ambientals Salvatgines.\nEs dedica a la divulgació de la Natura i a la restauració d’ecosistemes amenaçats del Pirineu per afavorir-ne la biodiversitat. \n  \n  \n  \n\n  \nActivitat organitzada amb el suport de \n \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-els-alats-xerrada-sortida-descolta-ornito-literaria-amb-lescriptora-elisabet-riera/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/webp:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/10/alats.webp
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251114T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251114T203000
DTSTAMP:20260418T192616
CREATED:20251017T154945Z
LAST-MODIFIED:20251017T171100Z
UID:70474-1763146800-1763152200@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. 550 dies d'un metge rural al Pallars
DESCRIPTION:550 dies d’un metge rural al Pallars\nDivendres 14 de novembre a les 19:00h \nXerrada amb Carmen Turégano\, editora del llibre 550 días en Tírvia (1953-1955) i néta de l’autor\, en conversa amb la llevadora Mari Àngels Pernas i la metgessa de família Assun Reyes \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Tiene usted razón. Mientras no conocía las naturalezas\, todo me parecían cosas graves. Ahora sé que a los de montaña no los mata más que la feridura.»\n\n  \nQue els gens pallaresos són forts de mena\, és un fet palès i notori. I més resistents\, si cap\, eren els pallaresos d’abans\, de quan el Dr. Gil López Garcia va exercir com a metge al Pallars Sobirà\, als anys cinquanta. Divendres 14 de novembre coneixerem com ha canviat l’ofici dels professionals sanitaris al món rural\, en una trobada amb Carmen Turégano\, néta del Dr. Gil i editora del llibre 550 días en Tírvia (1953-1955)\, en conversa amb la llevadora Mari Àngels Pernas i la metgessa de família Assun Reyes. \n«8 de enero de 1954. Viernes frigidísimo. El aire del norte violento-violentísimo está saturado de polvo de hielo. Cerrados el puerto de la Bonaigua y el túnel del valle de Aran. Releo el libro ‘El Hombre en su naturaleza’ de Sir Charles Sherrington.» \n  \nGil Gabriel Sebastián López García va néixer a Landete (Cuenca)\, on el seu pare regentava una farmàcia. Familiaritzat des de nano amb les fòrmules magistrals\, que ell i el seu germà ajudaven a preparar\, fou tot un expert en plantes medicinals i un apassionat de les passejades al camp. Seria aquest amor per la Natura el que motivà en ell la tria de Tírvia com a destinació on passar consulta? O tenia potser res a veure amb les seves inclinacions polítiques\, sent com va ser metge a la zona roja durant la guerra civil espanyola? Encara ara resulta un misteri per a la seva família\, a qui va deixar a Conca\, enrere. \n  \n«Teresa\, la echadora de cartas que ahora vive en Sort. Antes de nacer\, lloró en el vientre de su madre. Eso fue indicio de que sería adivinadora.» \n  \nSigui com sigui\, el dietari que va deixar escrit el Dr. Gil ens servirà per descobrir com era la feina d’un metge rural durant el franquisme en pobles de muntanya aïllats\, on per passar visita havia de desplaçar-se a peu o a mula\, o amb La Lechera\, si s’avenia. Algunes padrines el recorden àdhuc ara\, bon conversador com era\, interessat sempre pel paisatge i per les històries humanes\, atent a les llegendes\, fets i costums que li explicaven\, ja fos al dispensari o a la fonda Perucho\, on s’allotjava. \n«La sopa de serpiente blanca de mayo es buena para los tifus\, las paperas\, los contagios y toda clase de enfermedades. El caldo es blanco y substancioso como si tuvieran gallina. La serpiente blanca se mata en mayo. Se desuella y destripa conservándola salada en sitio obscuro. Manteniéndose sin alteración por tiempo indefinido.\nMatías Arcali comió sopa de serpiente en Tavascán y creyó que era de gallina. Pero la posadera le obsequió con la cabeza de la serpiente\, ‘el bocado selecto’ según el ama.»\n  \nHistòries com les que\, segur\, també ens podrà explicar la Mari Àngels Pernas que\, als seus 91 anys\, ha treballat casi mitja vida com a llevadora al Pallars. Amb ella i amb la metgessa Assun Reyes podrem evaluar els canvis esdevinguts en la sanitat rural a les darreres dècades\, per obrir un debat sobre el paper dels metges de capçalera en la societat i diagnosticar quins són els reptes per davant. \n  \n«—No sabemos hacer otra cosa\, señor meche. No vivo bien más que en el campo. […]\n—¿Siempre vivió aquí?\n—La mujer es de Llavorsí. Aquí estoy desde que me casé. Y aquí quiero morir si puede ser.\n—Pues tanto gusto de conocerle y que lo pase bien.\n—No señor meche\, ya me queda poco que disfrutar. Cuando subo las cuestas me tullo. Antes yo corría como las cabras y nunca estaba cansado. Ahora\, por lo llano como siempre\, pero las cuestas me matan. Y es donde está la comida de ellas; eso es lo malo…»\n  \nPreu d’inscripció a la xerrada: 5€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Val del 10% de descompte en el llibre 550 días en Tirvia \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Oferta de descompte aplicada a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-550-dies-dun-metge-rural-al-pallars/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/10/pf_1760716547.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251108T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251108T193000
DTSTAMP:20260418T192616
CREATED:20251010T102521Z
LAST-MODIFIED:20260128T142449Z
UID:70347-1762624800-1762630200@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Qui tem al llop? Amb el naturalista Ignasi Castellví\, l’activista Ramon Sala i el pastor Uri Clèries
DESCRIPTION:Qui tem al llop?\nDissabte 8 de novembre a les 18:00h \nXerrada amb el naturalista Ignasi Castellví\, l’activista de FERUS Ramon Sala i el pastor Uri Clèries \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Ahora sospecho que exactamente igual que una manada de ciervos vive aterrorizada por los lobos\, también una montaña vive aterrorizada por los ciervos. Y a lo mejor con más motivo…» ALDO LEOPOLD\n\n  \nLa por és una bèstia ferotge\, molt més irracional i perillosa que cap altre animal salvatge. Espanta el que ens supera\, el que ens percep vulnerables i no podem controlar. Aterra la Natura quan amenaça el domini humà. Astora i meravella saber que el canis lupus ha tornat als boscos catalans. Dissabte 8 de novembre buscarem l’origen\, les raons i les desraons d’aquesta por —real o imaginària— al llop i pensarem com conviure amb els nostres temors\, en una conversa amb el naturalista Ignasi Castellví\, l’activista de FERUS Ramon Sala i el pastor Uri Clèries. \n«En lo salvaje está la salvación del mundo. A lo mejor éste es el significado oculto en el aullido del lobo\, conocido desde hace mucho entre las montañas\, pero rara vez percibido entre los hombres.» ALDO LEOPOLD\n  \nLa por és una reacció d’alerta genètica que permet als mamífers anticipar-se a un perill i sobreviure. Dissabte 8 de novembre veurem si el llop representa una amenaça per a l’ésser huma i l’hem de témer realment. Ignasi Castellví és naturalista especialitzat en l’estudi del canis lupus i ens explicarà quins són els trets biològics característics d’aquest animal\, alguns dels quals és comprensible que despertin en nosaltres pors atàviques: amb un sentit de l’olfacte\, la vista i l’oïda extraordinaris\, la seva anatomia està especialment dissenyada per a caçar\, capaç de desplaçar-se més de 100km al dia en busca de presses\, a una velocitat que en modus persecució ateny els 57km/h. \nUn animal que espanta… per com s’assembla als humans en les formes d’actuar\, amb qui podem conviure sense trobar-nos-hi mai\, doncs acostuma a fugir de les zones poblades\, amb predilecció per indrets solitaris… com els boscos que a l’Europa de l’Edat Mitjana van caure sota les destrals\, destruint l’hàbitat del llop i obligant-lo a trobar alternatives alimentàries en els ramats d’ovelles\, cabres i vaques. Moment en què se li penja la creu de bèstia ferotge i maligna que porta arrosegant fins els nostres dies. \nAmb l’activista Ramon Sala coneixerem com i per què els llops van ser brutalment perseguits\, torturats i sacrificats fins gairebé l’extinció\, amb recompenses per un sol cadàver equivalents al pa de tot un mes\, i el sorgiment d’oportunistes com els ancortadors\, que rondaven pel Pallars i entorns. \n«Anaven pel món molt aspellatats de la seva indumentària (estripats i malmesos) i\, com a signe distintiu del seu ofici\, portaven una pell de llop mig plena de palla penjada a l’espatlla i cassaven un efecte repugnant i repulsiu a la vegada. Anaven rodant de poble en poble i de casa en casa dels que tenien ramat i els demanaven diners\, llana o formatges en paga —deien ells— per haver-los ancórtat el llop durant l’anyada. Acostumaven a passar tots a la tardor\, bo i exigint a totes les cases ramaderes aquest tribut\, perquè feien creure a la gent que ells tenien una influència màgica sobre els llops\, ja que per mitjà de parenostres i oracions estrafolaries els aturaven…» RAMON VIOLANT I SIMORRA\n  \nVíctimes de la Ley de Alimañas durant el franquisme\, repassarem la legislació actual per saber en quin estat de protecció es troba el canis lupus. I amb el pastor Uri Clèries descobrirem iniciatives en les que ell mateix ha participat\, per reaprendre a conviure amb el llop tornant a pràctiques de pasturatge tradicionals\, en simbiosi amb grans carnívors que\, per la salut dels ecosistemes\, són essencials. \n«Está muy lejos\, es sobrecogedor […] Su canto es largo\, melodioso\, inquisidor\, casi sensual […] Volvemos a aullar\, el diálogo continúa.» BAPTISTE MORIZOT\n  \n  \nPreu d’inscripció: 5€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Val de 2€ de descompte en la bibliografia lupus recomanada \n  \n  \nIGNASI CASTELLVÍ és naturalista especialitzat en l’estudi i la divulgació del llop. Funda el 1999 el Grup Signatus\, on treballa actualment com a coordinador de projectes\, destacant entre d’altres: l’exposició itinerant Llops\, les expedicions licològiques a Canadà\, el programa de formació sobre el llop\, el programa de sensibilització del llop destinat als centres d’ensenyament\, el programa de recerca i la publicació de la revista Lykos\, creada per difondre la biologia i la situació del gran cànid. Ha publicat el llibre El Rastro del Lobo\, així com diverses publicacions de divulgació científica. És cofundador de l’Estació Biològica Georges Cuvier\, ubicada al Marroc i fundada per a l’estudi i la conservació del llop daurat. \nURI CLÈRIES viu i treballa de pastor assalariat a diferents finques i ramats\, des de la tardor fins la primavera\, al Pallars; a l’estiu\, als Alps suïssos\, en missions de protecció i prevenció als atacas del llop. \nRAMON SALA és periodista i activista mediambiental. Ha realitzat diversos documentals per la televisió relacionats amb fauna salvatge i és membre actiu de DEPANA i de l’associació francesa FERUS per la protecció dels grans predadors\, que té entre els seus principals objectius la reintroducció de l’ós al Pirineu i el retorn dels llops a Catalunya. Membre també de NatMont\, l’organització de defensa de la natura de La Tordera i el Montnegre. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb el suport de \n \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-qui-tem-al-llop-amb-el-naturalista-ignasi-castellvi-lactivista-ramon-sala-i-el-pastor-uri-cleries/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/10/qui-tem-llop.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251031T193000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251031T203000
DTSTAMP:20260418T192616
CREATED:20250927T100727Z
LAST-MODIFIED:20260128T142535Z
UID:70100-1761939000-1761942600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Hi ha llum entre les cordes. Amb els alpinistes Sílvia Vidal i Pau Milla
DESCRIPTION:Hi ha llum entre les cordes\nDivendres 31 d’octubre a les 19:30h \nXerrada amb l’escaladora Sílvia Vidal\, en conversa amb el seu company d’escalades Pau Milla \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Per què quan estic sola durant mesos i penjada d’una paret per setmanes\, en llocs remots i de dificil accés\, sense cap mitja per comunicar-me\, em trobo tan bé?»\n  \nL’alta muntanya és l’hàbitat natural de Sílvia Vidal. Per viure\, el seu organisme necessita grans parets verticals\, biòtops remots\, allunyats del congènere humà; alimentar-se de solitud i silenci\, respirar la incertesa d’allò salvatge\, en aventures de roca que li han portat a escriure el llibre Hi ha llum entre les cordes i que divendres 31 d’octubre la portaran a NaturaLlibres\, en conversa amb el seu amic Pau Milla. \n«Perquè sigui un repte he de dubtar si ho podré fer.\nSi sé que ho puc fer\, no representarà un repte i\, per tant\, no serà tan motivador.\nAquí rau part de la gràcia d’aquest joc.»\n  \nNo hi ha cap altra escaladora com Sílvia Vidal\, ni aquí ni a la resta del món. Va ser la primera persona de l’estat espanyol en guanyar el Piolet d’Or\, l’any 2021\, poc després d’obrir tota sola una nova via a la cara oest del Cerro Chileno Grande\, a la Patagònia. I amb aquest nervi porta tres dècades\, lliscant els dits per roques encara inexplorades del planeta en un estil d’escalada artificial extrema: des de l’Himàlaia i el Karakorum a l’illa canadenca de Baffin\, la serralada Blanca dels Andes\, la Main de Fatma a Mali o El Capitan de Yosemite. \nQuè hi troba Sílvia Vidal allà dalt\, penjada en una paret de 1.500 metres durant més de trenta dies i nits\, dies i nits\, dies i nits… sense baixar a terra? \n«Condicions climatològiques adverses\, caiguda de pedres\, rius salvatges\, allaus\, animals perillosos\, insectes… Dubtes\, inseguretat\, pors\, soledat\, aïllament… Dolors físics\, gana\, fred\, esgotament físic i mental…»\n  \nQuè hi troba Sílvia Vidal allà dalt\, sense telèfon\, ni ràdio\, ni GPS…? \n«Sol\, aire pur\, natura\, roca\, animals fascinants\, plantes… Respostes\, seguretat\, calma\, companyia (malgrat la soledat física)\, connexió… Energia\, alegria\, motivació\, silenci\, comprensió…»\n  \nDivendres 31 d’octubre coneixerem la cosmovisió d’una alpinista que no busca conquerir res ni desafiar altra cosa que els seus propis límits\, en una actitud de reverència i respecte per la muntanya i tots els seus éssers: el granit\, la viola que creix entre el rocall\, la guineu\, la pluja\, el vent\, el riu… \n«Arribo a la base de la paret\, la toco i li parlo. Li demano permís per escalar-la i espero la resposta. Estableixo un diàleg amb aquesta desconeguda que de mica en mica deixarà de ser-ho\, per arribar a establir un vincle de convivència i vivència\, en sintonia. Aquesta comunicació directa amb l’entorn m’ajuda a sentir-me integrada i acceptada i\, per tant\, benvinguda.»\n  \nI com el torn de preguntes és el que més li agrada a la Sílvia Vidal\, voldrem saber quins llibres s’emporta d’expedició\, com es dialoga front a front amb dos óssos… quines són les seves pors\, les frustracions… com s’entrena per carregar 150kg amb ella\, quina és el seu bigwall preferida o com s’aclimata de nou a la civilització. Ara bé\, no li demaneu per la seva propera aventura\, perquè… \n«…fins que no aparegui\, en forma d’imatge o d’informació\, ni tan sols sabré que existeix. No puc planificar anar ‘allà’\, si no sé on és ‘allà’.»\n  \nTots els assistents a la trobada s’emportaran de regal una petita vitualla que mai falta a la motxilla de Sílvia Vidal. \n  \n  \nPreu d’inscripció: 5€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Regalet sorpresa + Val de 2€ de descompte en Hi ha llum entre les cordes \n  \n  \nSÍLVIA VIDAL (Barcelona) volia pujar parets\, grans parets. Primer a prop de casa; després\, les més llunyanes i d’accés complicat. I hi va voler anar sola\, per poder experimentar la solitud humana. En més de trenta anys de trajectòria s’ha convertit en una escaladora de bigwalls\, exploradora i alpinista de referència; centrada sobretot i reconeguda per les seves ascensions en solitari arreu del món\, en autonomia i sense comunicació amb l’exterior. El 2021 va rebre el Piolet d’Or\, el màxim guardó alpinístic i el primer concedit a un esportista espanyol. També se li ha atorgat la Medalla de Oro de la Real Orden del Mérito Deportivo\, entre d’altres premis i reconeixements. Tot i que el seu segell d’identitat no és aquest\, sinó la seva ànima inquieta\, barreja d’humilitat i saviesa\, d’impuls i d’acceptació. Una inquietud i una valentia que l’animen a continuar experimentant més enllà del conegut\, com el d’escriure el seu primer llibre: Hi ha llum entre les cordes. \n«Soc una ànima inquieta buscant el seu lloc.\nEnfilant-me ben amunt sento que hi soc més a prop\,\nPerquè allí\, penjada d’una paret\, tot brilla diferent.\nAixí ho visc\, gaudeixo i agraeixo.\nPerò quan baixo\, deixo de ser\,\nI això… No pot ser!»\n  \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb el suport de
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-hi-ha-llum-entre-les-cordes-amb-els-alpinistes-silvia-vidal-i-pau-milla/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/09/silvia-vidal.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251025T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251025T193000
DTSTAMP:20260418T192616
CREATED:20250823T085007Z
LAST-MODIFIED:20250823T155009Z
UID:69645-1761415200-1761420600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. La campana\, d'Iris Murdoch: Tertúlia i berenar literari. Amb el traductor Jaume C. Pons Alorda
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. La campana\, d’Iris Murdoch\nTertúlia i berenar literari  \nAmb el traductor Jaume C. Pons Alorda \nDissabte 25 d’octubre a les 18:00H  \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Hi ha moltes persones […] que no poden viure ni dins ni fora del món. […] i la societat\, amb el seu ritme accelerat i la seva estructura tècnica i mecànica\, no ofereix un lloc per a aquestes ànimes infelices.» \n  \nNo hi ha cap lloc segur per una ànima i una ment torturada; la fiblada\, arreu acompanya. Però potser es pugui trobar consol i veritat en moments puntuals: en el vol d’una papallona… passejant amb Gainsborough pel bosc de la National Gallery… o llegint La campana d’Iris Murdoch\, la novel·la que dissabte 25 d’octubre comentarem al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres amb el seu traductor al català Jaume C. Pons Alorda. \n«— ¿Saps si els animals pateixen com nosaltres?\n—¿Qui ho pot saber? —va dir en Peter—. Però\, al meu entendre\, soc dels que creuen\, com Shakespeare\, que “el pobre escarabat que aixafem en passar experimenta un dolor corporal tan gran com el d’un gegant quan mor”.»\n  \nPublicada per primer cop el 1958\, La campana es pot llegir com un vodevil rocambolesc\, curull d’embolics\, aventura\, malediccions\, misteris\, morts\, suïcidis\, tensió sexual homoeròtica i mil malentesos… I es pot llegir a la vegada com un tractat sobre el bé i el mal\, una qüestió que recorre tota l’obra literària i filòsòfica d’Iris Murdoch\, fascinada com estava per les tribulacions morals i amatòries. \n«Mai no he sabut quina és la diferència entre una cosa que està bé i una cosa que està malament. Però és igual…»\n  \nA La campana\, ens trobem tot d’una en una petita comunitat laica anglicana retirada enmig del camp\, a Gloucestershire. Els seus membres hi busquen tranquil·litat\, refugi espiritual\, allunyar-se d’una modernitat on no acaben d’encaixar. Són alcohòlics\, esquizofrènics\, intel·lectuals fatxendes\, marits colèrics\, homosexuals cancel·lats… Fugen dels seus errors\, de la culpa i la por. Resen\, escolten sermons\, conreen un hort… Una rutina que es veurà alterada quan arribi una jove esbojarrada —la fantàstica Dora Greenfield— i faci emergir del llac la llegenda d’una campana. \n«Una campana està feta perquè soni. ¿Quin seria el valor d’una campana que mai no sonés? Sona amb claredat\, ofereix testimoniatge\, no pot parlar sense que sembli una crida\, una invocació. Una gran campana no existeix per ser silenciada. Considereu també la seva simplicitat. No té mecanismes ocults. Tota la seva essència és clara i oberta\, si es mou és per sonar.»\n  \nDissabte 25 d’octubre\, pensarem plegats en el significat de la campana dins la trama i tractarem de desxifrar altres símbols presents en el relat\, com l’aigua\, element habitual en la narrativa d’Iris Murdoch: la mort per ofegament és la més comuna a les seves novel·les\, i ella mateixa era una nedadora devota\, que no perdonava un bany al Tàmesi els dies d’estiu calorosos. \nLi demanarem al Jaume C. Pons Alorda que ens expliqui més coses de Dame Iris Murdoch\, considerada “la dona més brillant d’Anglaterra” en el seu temps. Professora d’Oxford\, formada en Història Antiga i Filosofia\, deixeble de Wittgenstein… Divertida\, subversiva i tremendament intel·ligent… \n«Pensaràs que soc terriblement ensopida —va dir la senyora Mark—\, però\, veuràs\, aquí mai no parlem de les nostres vides passades. És una altra de les normes estrictes que seguim. Res de xafarderies. Si t’hi pares a pensar\, quan les persones et demanen coses de la teva vida\, poques vegades els seus motius són purs\, ¿oi?»\n  \nVoldrem saber-ho tot d’ella: les relacions tortuoses que va mantenir amb el seu marit i l’affaire amb Elias Canetti; el seu amor cap a totes les criatures\, per minúscules i insignificants que fossin\, des de la pedra a l’aranya o a la carta de qualsevol lector-admirador\, que sempre contestava\, amb la compassió d’algú autodeclarada budista-cristiana. \n«Llavors la Dora va notar que hi havia una papallona atalanta caminant pel terra polsós\, sota el seient de davant. Tots els altres pensaments li varen fugir del cap. Va observar la papallona amb ànsia. La papallona va aletejar una mica i després es va desplaçar cap a la finestra\, perillosament a prop dels peus dels passatgers. La Dora va aguantar la respiració. Havia de fer alguna cosa.»\n  \nVeurem de què és capaç el talent d’Iris Murdoch\, amb una capacitat shakesperiana per crear arguments inesperats i addictius sense renunciar a un contingut profund\, que ens farà reflexionar sobre el bé i el mal\, l’amor i el desig sexual\, la religió i l’espiritualitat\, el medi ambient i els perills del progrés tecnològic… Mentre acompanyem la tertúlia d’un berenar literari inspirat en La campana. \n  \n«Hi ha moments —va dir en Nick— en què simplement has de dir la veritat\, que l’has de cridar als quatre vents\, tot i el mal que pugui arribar a engendrar.»\n  \n  \nPreu d’inscripció a la tertúlia: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en el llibre + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \n  \nJAUME C. PONS ALORDA va néixer a Caimari «entre gemecs i oliveres» el 1984. Creu fermament en l’exaltació com a forma de vida i es defineix com «un incontinent eufòric«. Fa classes a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i viu a Vilafranca del Penedès amb la seva companya\, la poeta Anna Gual\, i la seva filla\, Lisa. Llicenciat en Filologia Anglesa per la UIB i màster en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i en Gestió Cultural\, la seva traducció de Fulles d’herba de Walt Whitman va merèixer una Menció Especial del Premi Ciutat de Barcelona de Traducció\, el Premi Cavall Verd i el Premi de la Crítica Serra d’Or. També ha traduït Penelope Fitzgerald\, William Wordsworth\, Elizabeth Bishop\, William Blake o la nostra estimada Iris Murdoch\, entre d’altres. Du a les mans un bon grapat de guardons literaris: el Premi Ciutat de Palma Joan Alcover de Poesia\, el Premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel\, el Premi de Narrativa Pare Colom o el Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler\, entre d’altres. Es confesa devot d’Honoré de Balzac\, Nikos Kazantzakis\, Pier Paolo Pasolini i\, per descomptat\, Iris Murdoch. Obra seva es pot trobar en més de cinquanta reculls col·lectius i en traduccions a diferents llengües\, les darreres el grec i l’italià. Escriu habitualment per al setmanari El Temps\, Lletres Bàrbares\, La Veu dels Llibres i Ara Balears\, i col·labora amb el podcast literari L’Illa de Maians.—que ja trigueu en escoltar!— És fàcil de localitzar a les xarxes\, propagant lectures i passions. Sempre el trobareu escrivint. Amb El corc a LaBreu Edicions ja són 20 els poemaris publicats. Profetitza que en vindran molts més. @jaumeponsalorda \nProfessora universitària\, filòsofa\, narradora i assagista\, IRIS MURDOCH (Dublin\, 1919 – Oxford\, 1999) va estudiar filosofia i literatura al Somerville College d’Oxford\, on va aprendre llatí\, grec i llengües modernes. També va estudiar Filosofia com a postgraduada al Newnham College de Cambridge\, on va tenir com a mestre Ludwig Wittgenstein\, i el 1948 va començar a treballar com a professora al St Anne’s College d’Oxford. Abans de dedicar-se a la literatura\, va publicar diversos assajos sobre filosofia\, entre els quals hi ha el primer estudi escrit en anglès sobre Jean-Paul Sartre. La seva primera novel·la\, Under the net (1954)\, va ser considerada per la revista Time com una de les 100 millors novel·les de la literatura anglesa del segle XX. Dos anys més tard\, el 1956\, va conèixer l’home amb qui compartiria la seva vida\, John Bayley\, que es guanyava la vida com a professor de Literatura Anglesa i escriptor. Iris Murdoch va publicar vint-i-cinc novel·les més\, entre les quals cal destacar The Sandcastle (1957)\, The Bell (1958)\, A Severed Head (1961)\, The Unicorn (1963)\, Bruno’s Dream (1969) \, The Black Prince (1973\, Premi James Tait Black Memorial)\, The Sacred and Profane Love Machine (1974\, Premi Whitbread)\, Henry and Cato (1976)\, The Sea\, The Sea (1978\, Premi Booker)\, Nuns and Soldiers (1980)\, The Book and the Brotherhood (1987) o The Green Knight (1993). El 1987 va ser nomenada Dama Comandant de l’Ordre de l’Imperi Britànic. El 1995 va començar a patir els devastadors efectes de l’Alzheimer\, que al principi va atribuir a un bloqueig creatiu. El 1997 va ser guardonada amb el Golden PEN Award per tota la seva carrera. Va morir als 79 anys\, i les cendres van ser escampades pel jardí del crematori d’Oxford. \n  \n  \n  \n*La participació en la tertúlia és gratuïta.\nEl preu d’inscripció inclou el berenar literari i el val de descompte \nEl val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.  \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n  \n  \n  \n  \nAquesta activitat es realitza amb el suport del Departament de Cultura. \n  \n    \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-la-campana-diris-murdoch-tertulia-i-berenar-literari-amb-el-traductor-jaume-c-pons-alorda/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/08/campana.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251024T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251024T203000
DTSTAMP:20260418T192616
CREATED:20251003T111037Z
LAST-MODIFIED:20251003T111037Z
UID:70253-1761332400-1761337800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Barry Lopez: L'explorador de la geografia profunda. Amb el geògraf i escriptor Franco Michieli
DESCRIPTION:Barry Lopez: L’explorador de la geografia profunda\nDivendres 24 d’octubre a les 19:00h \nXerrada amb el el geògraf i escriptor Franco Michieli \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Cuando viajo\, me esfuerzo por conocer el territorio como si fuese un ser humano\, con su complicada\, insondable personalidad. Espero que sea él quien hable. Y espero. Y espero.»\n  \nSom geografia: existem en relació al paisatge que habitem —i que ens habita—. No hi ha una separació clara entre el nostre cos i el món exterior\, un territori fet de relacions que els mapes no cartografien i que la ciència mai podrà comprendre del tot. Per complex\, per inabastable\, perquè la seva naturalesa és el misteri. Descobrir-lo requereix temps i atenció per arribar a establir una veritable intimitat amb el lloc. És el que Barry Lopez anomenava Geografia profunda\, una idea que divendres 24 d’octubre explorarem a NaturaLLibres\, amb el geògraf i escriptor Franco Michieli. \n«Uno nunca puede\, incluso aunque preste la más estricta atención en todos los sentidos\, comprender por completo un lugar\, por muchas veces que vaya a él. No solo porque el lugar está en cambio constante\, sino porque la esencia de cualquier lugar no es la transparencia\, sino la oscuridad.»\n  \nTradicionalment\, la Geografia ha estat una disciplina centrada en la descripció física de la terra\, sense tenir en compte que el paisatge és per damunt de tot una relació —biològica\, corpòria\, cultural\, filosòfica— entre individus i hàbitat. Tant és així que desarrelar a un ésser viu del seu entorn natural suposa destruir el sentit de la seva vida\, deixar-lo desubicat\, sol\, sense cap pertinença. Mal comú de la civilització moderna que\, en un afany de dominació exponencial\, ens ha aïllat del món no humà i\, falsariament\, ho ha anomenat evolució\, progrés. \n«Un cazador yup’ik de la isla de San Lorenzo me contó una vez que lo que más temen de nosotros los esquimales tradicionales es nuestra enorme capacidad de alterar el país\, el alcance de ese poder\, y la facilidad con que podemos efectuar estos cambios por procedimientos electrónicos\, desde una ciudad distante. Los esquimales\, que a veces no se consideran totalmente diferenciados del mundo animal\, ven en nosotros a unas gentes que tal vez hayan llevado demasiado lejos esa separación. Con una mezcla de incredulidad y aprensión\, nos llaman ‘el pueblo que cambia la naturaleza’».\n  \nContra la solitud de l’espècie humana\, Barry Lopez proposava recuperar la mateixa intimitat amb l’entorn que molts pobles indígenes mantenen encara. D’ells va aprendre el que la Geografia profunda significa: percebre amb plena consciència\, reprimir les temptacions de la ment racional\, rendir-se a l’espectacle d’allò salvatge com un participant\, sense l’ànsia per entendre\, establint un diàleg mut amb el paisatge exterior… i amb l’interior\, fet de relats i records. Amb el desig d’establir amb la terra un vincle de reciprocitat harmoniós. Amb el desig de trobar el nostre lloc. \nDivendres 24 d’octubre pensarem com aconseguir-ho deambulant per l’obra de l’escriptor nord-americà. I\, sabedors que tenim els sentits rovellats\, del 25 al 29 d’octubre Franco Michieli impartirà el curs L’Art de l’orientació natural\, una formació teòrica i experiencial per aprendre a orientar-se sense mapes ni tecnologia\, guiats amb la brúixola interna. \n  \n«Mis conversaciones con este lugar rural y reservado me permiten entender mejor quién soy. Me inunda continuamente de misterio porque su naturaleza es demasiado compleja para que la pueda entender por completo. Si quiero aprender algo del lugar en el que vivo\, si deseo la paz de esta intimidad y el consuelo de sentirme aceptado\, no tengo más elección que formar parte de él.» \n  \n  \nPreu d’inscripció: 5€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Val de 2€ de descompte en els llibres de Barry Lopez (Sueños árticos\, Horizonte) y Franco Michieli (La vocación de perderse) \n  \n  \nBARRY LOPEZ (1945\, Nova York – 2020\, Oregon)\, escriptor i assagista nord-americà l’obra del qual és coneguda per les seves preocupacions humanitàries i ambientals. Va guanyar el National Book Award per Arctic Dreams (1986) i el seu llibre Of Wolves and Men (1978) també va ser finalista del mateix premi. Fotògraf de paisatges\, va viatjar per prop de vuitanta països i el 2002 va ser elegit membre del Club d’Exploradors\, qualificat com «l’escriptor de la naturalesa més important del país» pel San Francisco Chronicle. Comparat freqüentment amb Thoreau\, als seus escrits sovint examina la relació entre la cultura humana i el paisatge físic. \n«De vez en cuando me preguntan qué paisaje és mi preferido. ¿Sería el desierto de Tanami\, en el Territorio del Norte de Australia\, donde pasé unas semanas con la gente de Warlpiri? ¿Las colinas escalonadas de Bali\, el canal intracostero del sur de Chile? Siempre respondo lo mismo: no\, sería mi hogar en el oeste de Oregón\, donde vivo desde el verano de 1970. Es con este lugar con quien he tenido las conversaciones más largas.»\n  \nFRANCO MICHIELI (Milán\, 1962) és geògraf\, explorador\, escriptor\, fotògraf i corresponsal de Meridiani Montagne. Ha difós les seves travesses per llocs remots i extrems\, com els Alps\, els Pirineus\, els Andes\, Noruega i Islàndia\, en nombroses guies\, articles\, conferències\, així com cursos sobre mètodes d’orientació a la natura. Està convençut que és possible una relació respectuosa entre l’home i el medi ambient. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Oferta de descompte aplicada a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-barry-lopez-lexplorador-de-la-geografia-profunda-amb-el-geograf-i-escriptor-franco-michieli/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/10/BARRY-LOPEZ-scaled-e1759488293198.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251018T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251018T193000
DTSTAMP:20260418T192616
CREATED:20250912T102842Z
LAST-MODIFIED:20260128T142654Z
UID:69960-1760810400-1760815800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Les comèdies alades d'Aristòfanes. Xerrada i lectura dramatitzada
DESCRIPTION:Les comèdies alades d’Aristòfanes\nDissabte 18 d’octubre a les 18:00h \nXerrada i lectura dramatitzada\, amb el traductor i doctor en Filologia Clàssica Eloi Creus\, i amb els actors Jaume Clapés i Pau Gómez Calvo \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Humans que viviu per natura en penombra\, que caieu en tardor com les fulles\,\nque sou poca cosa\, figures de fang\, indefensa raça en la fosca\,\nprivats d’ales\, efímers\, mortals dissortats\, que viviu en el somni d’una ombra.\nFeu-nos cas a nosaltres\, que som immortals\, els que eternament existim\,\nels que som eteris i no envellim mai\, amb sabers que mai no es marceixen…»\n  \nA fe de Zeus que els humans sempre hem envejat als ocells\, éssers a mig vol de les deïtats\, que s’alcen per sobre de litigis judicials\, lliures d’impostos i altres banalitats\, afalconant-se de les misèries de baix amb aquells aires de superioritat. Com va fer Aristòfanes (445 aC – 385 aC) i com farem nosaltres dissabte 18 d’octubre a NaturaLlibres amb Eloi Creus\, doctor en Filologia Clàssica\, traductor de Les comèdies alades i reencarnació catalana de l’humorista grec\, en una xerrada grollera\, escatològica i irreverent\, amb lectura dramatitzada a càrrec dels actors Jaume Clapés i Pau Gómez Calvo. \n«—No em sermonegis\, tio\, i dona’m ja les ales.\n—Parlant-te ja t’estic donant ales.\n—¿Com pot donar ales a ningú el parlar?\n—Parlant es donen ales a tothom\, ¿saps?»\n  \nSobre Aristòfanes —macagum Zeus!— no sabem gaire res… Que era un poeta còmic genial\, molt de la broma i d’embolicammerdar la troca… Que li agradava tocar el botet als seus coetanis i s’ho passava teta fent-li la guitza a Sòcrates… Sospitem que preferia els instints dionisíacs del camp als vicis i la corruptela de la ciutat… I que tenia un coneixement de l’avifauna destacat\, si ens basem en els puputs\, oriols\, pinsans\, corbs\, orenetes\, falciots… i una setentena d’espècies més que planen per les seves obres. \n  \n«Que no foren els déus els qui a l’inici governaven la raça humana\,\nsinó que eren ocells els reis d’aquest món\, en tinc proves a carretades…»\n  \nNascut a l’Atenes democràtica de Periples\, Aristòfanes —Tòfanes pels amics— va denunciar amb sorna els enrenous que portarien l’imperi a la ruïna. Amb Eloi Creus coneixerem el context històric en què va viure i escriure La Pau\, Núvols i Els ocells\, les tres comèdies que per primer cop trobem traduïdes al català en vers\, tasca col·losal\, que li deu haver costat Zeus i ajuda\, no endebades hi va dedicar la tesi doctoral. \n«No hi ha res que més m’agradi que tenir els conreus sembrats\ni que el déu ens faci ploure un xic i anar-li a dir al veí:\n—Digue’m\, doncs\, bon Buidabòtils\, ja que plou\, què hem de fer\, avui.»\n—Quan el déu ens és tan grat\, el que vull és anar gat.»\n  \nDissabte 18 d’octubre ens cargolarem amb les històries de Les comèdies alades: amb en Raïmer\, un vinyater que vola fins al cel en un escarabat merder gegant —més pràctic que Pegàs— per demanar audiència als déus de l’Olimp\, on la Pau del món s’hi troba retinguda… En Capgiríades\, un pagès arruïnat que assisteix al Pensaminari per aprendre com torejar als seus creditors amb les subtileses de la retòrica sofística i pseudoclasses de meteorologia divina… I amb dos pocasoltes que fugen de les guerres i la burocràcia àtica per viure com reietons amb els aucells i fundar una ciutat on no s’admetran ni polítics ni advocats\, però on acaben instaurant un règim aupressor… Apol·lo mos en guard! \nMirarem quina lectura ecocrítica podem fer de tot plegat i pensarem com carai resoldre l’arrogància i el zel il·limitat per controlar la Natura que tenim els humans\, aquell hibris que els grecs ens van llegar en herència\, en el mateix pack on anaven els poemes de Safo\, el dret a vot i les Olimpiades\, sembla… \n«Becs a punt\, plomatge a punt\, correm units per la victòria! Cor valent\, ràpids com el vent\, i així demà farem història!» EL PONY PISADOR\n  \n  \nPreu d’inscripció: 5€*\nInclou: Assistència a la xerrada i lectura dramatitzada + Val de 2€ de descompte en les Comèdies alades \n  \n  \nELOI CREUS (1992\, Castellar del Vallès) és doctor en Filologia Clàssica amb premi extraordinari per la Universitat de Barcelona (doctorat internacional) amb una tesi sobre la traducció rítmica d’Aristòfanes (Riure en vers: cap a una traducció poètica d’Aristòfanes)\, guanyadora del I premi Antoni Badia Margarit a la millor tesi en català en l’àmbit d’humanitats i el premi Eduard Valentí de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics\, a més de quedar finalista dels premis del Claustre de doctors. Ha treballat i fet estades de recerca a la Universitat de Bolonya i a la New York University. Les seves àrees d’investigació són la traductologia\, la mètrica clàssica i moderna\, la comèdia antiga i la tradició clàssica\, sobre les quals ha publicat nombrosos articles i capítols de llibre. És traductor literari professional del grec\, del llatí\, de l’italià i de l’anglès i ha guanyat premis de traducció: Premi Vidal Alcover (2019) per Comèdies alades: La pau\, Núvols\, Els ocells d’ Aristòfanes\, publicat a Edicions de 1984; Premis Barcelona 2021\, per Les comèdies de dones d’Aristòfanes: Lisístrata\, La festa de les dones i Les dones a l’assemblea; Premi Cavall Verd a la millor traducció poètica 2022 per I desitjo i cremo. Poesies incompletes de Safo de Lesbos\, i Premi Jordi Domènech a la millor traducció poètica per En hora incerta\, de Primo Levi. També ha traduït El Malcarat de Menandre (Adesiara\, 2021)\, Si la vida sabés l’amor meu\, un recull de poesies de Sandro Penna (Edicions de 1984\, 2023) i Defensa de Sòcrates de Plató (Lapislàtzuli\, 2024). És autor del poemari Com una mosca enganxada a la mel (Godall Edicions). \nARISTÒFANES (446-386 aC\, Atenes) és el poeta còmic més brillant de l’antiguitat i un dels més hilarants de tota la literatura universal. Com Èsquil\, Sòfocles i Eurípides per a la tragèdia\, era\, ja per als grecs\, el gran clàssic de la comèdia antiga. Gràcies a Zeus\, n’hem conservat onze peces de la quarantena llarga que sabem que va compondre. Li va tocar viure una de les èpoques més crítiques per a la democràcia atenesa: la guerra del Peloponès (431-404 aC)\, que va comportar la fi del domini d’Atenes sobre l’Egeu. Però va sobreviure a la guerra\, i ens va llegar algunes de les comèdies més meravelloses que ha escrit mai cap dramaturg. Com tots els genis\, va dur als límits el gènere que conreava\, fins a esgotar-lo. Darrere d’ell no es va tornar a escriure comèdia de la mateixa manera i el seu verb alat només l’han igualat monstres literaris de la talla de Shakespeare\, Rabelais o Gadda. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb el suport de
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-les-comedies-alades-daristofanes-xerrada-i-lectura-dramatitzada/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/09/1757432666976-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251011T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251011T193000
DTSTAMP:20260418T192616
CREATED:20250907T161044Z
LAST-MODIFIED:20260322T164037Z
UID:69828-1760205600-1760211000@www.naturallibres.com
SUMMARY:#FiloTrobadesNL Univers i sentit. Tertúlia i berenar cosmofilosòfic amb el filòsof Norbert Bilbeny
DESCRIPTION:Univers i sentit. A la recerca del perquè en la immensitat\nConversa i berenar cosmofilosòfic  \nAmb el Catedràtic d’Ètica Norbert Bilbeny \nDissabte 11 d’octubre a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n\n  \n«Que el pensamiento camina de noche no es una metáfora. El pensamiento tiene un hilo directo con las estrellas.»\n\n\n  \nL’univers comença quan alcem cap a dalt la mirada i contemplem en el cel estrellat la mateixa meravella que van veure Safo de Lesbos\, Hipatia\, Leonardo da Vinci\, Darwin i Emily Dickinson. Conscients de ser una partícula de pols intrascendent\, però una partícula capaç de reflexionar sobre la seva insignificància\, com farem dissabte 11 d’octubre a NaturaLlibres\, en unes #FiloTrobadesNL amb el Catedràtic d’Ètica Norbert Bilbeny\, autor de Universo y sentido. En busca del sentido en la inmensidad. \n  \n«Cuán insoportables serían los días si la noche no llegara con su rocío y oscuridad a recomponer el mundo decadente…» HENRY DAVID THOREAU\n  \nEl cosmos havia tingut un sentit a l’Antiguitat: els planetes orientaven a pastors i navegants\, la lluna determinava el moment de plantar\, les constel·lacions predeien el destí dels humans… Avui\, amb la tecnologia actual\, veiem l’espai sideral més nítid que mai\, però continuem sense saber del cert per què existeix l’univers i per què estem nosaltres en ell. \n«¿Es el silencio de la caída de la nieve una señal del silencio de sentido del universo? Todo tiene o tendrá una explicación\, pero el todo parece escapar de ella.»\n  \nSeguim\, en qualsevol cas\, meravellats amb l’espectacle de la via Làctia\, l’estrella del Pastor enllà\, al nord\, a tocar de l’Ossa Menor… i una mica més lluny\, Arcturus\, vint-i-cinc cops més gran que el Sol. Provoca vertigen sols d’imaginar: que aquella llumeta que ens arriba ara es va emetre quan a la Terra apareixien els primers humans… Com corgela i fascina saber que la sang de les nostres venes transporta el mateix hidrògen que contenen els estels\, format amb el gran bum originari de l’univers: on comença i acaba el cosmos\, fora o dins d’un mateix? \n«Es el momento de sentir que el universo no está arriba; sino aquí\, en esta piedra caliente por el Sol y cubierta de reseco musgo sobre la que estamos acostados.»\n  \nDissabte 11 d’octubre descobrirem l’impacte filosòfic que ha tingut admirar el firmament des d’Aristòtil\, a Heidegger\, Einstein i Hawking. Per reprendre preguntes que han inquietat a la humanitat des de la nit dels temps i que ens inquietaran eternament. \n«¿Tiene el universo un plan o propósito? \n¿Por qué hay tantos astros en el universo en lugar de menos? \nSi el universo es finito\, ¿qué hay más allá de sus límites? \nSi es infinito\, ¿puede contener cuerpos infinitos también?\nSi el universo no es eterno\, ¿qué hubo antes y habrá después?\nSi es eterno\, ¿puede haber en él seres eternos también?\n¿Es congruente medir el tiempo en un universo eterno? \n¿Existe el vacío absoluto? \n¿Son el bien y el mal relevantes en el universo? \n¿Tiene el universo un sentido? \n¿Tiene sentido preguntarse sobre el sentido del universo?»\n  \nUna nebulosa d’interrogants que no podrem respondre perquè ens sobrepassen\, però que necessiten ser formulats un cop i un altre\, per agafar consciència de la nostra petitesa\, per relativitzar les nostres pors: a un asteroide\, a l’altre\, a la llibertat\, al fracàs\, a la malaltia\, a la mort. \nReflexionarem plegats sobre el misteri\, la bellesa i el sublim; l’inabastable i el minúscul\, l’eternitat i l’infinit; la possibilitat de vida extraterrestre i les seves implicacions ètiques\, el desemparament del no-res i la serenitat del buit. Parlarem de l’overview effect\, l’estat de pau i claredat mental que experimenten els astronautes en veure el nostre planeta des de fora\, com qui deixa l’ego mesosfera ensota… \nI\, per sortir dels forats negres on entrem\, acompanyarem la trobada amb un berenar cosmofilosòfic de la Xurreta Cafè inspirat en el llibre Universo y sentido\, de Norbert Bilbeny. \n  \n«Esta mañana\, antes del alba\, subí a una colina para mirar el cielo poblado.\nY le dije a mi alma: cuando abarquemos esos mundos\, y el conocimiento y el goce que encierran\, ¿estaremos al fin satisfechos?\nY mi alma dijo: No\, una vez alcanzados esos mundos proseguiremos el camino.»\nWALT WHITMAN\n  \n  \n  \nAquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL\, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes\, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten\, buscar solucions a problemes\, raonar\, dubtar\, equivocar-se\, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques. \n  \n  \n  \nNORBERT BILBENY (1953\, Barcelona) és catedràtic d’Ètica a la Universitat de Barcelona\, ​​on va ser degà de la Facultat de Filosofia. Autor prolífic —a més de pintor abstracte— porta més de cinquanta obres publicades\, amb títols com Papers contra la cinta magnètica (1984\, Premi Josep Pla)\, El idiota moral. La banalitat del mal al segle XX (1993)\, La revolució a l’ètica. Hàbits i creences a la societat digital (1997\, Premi Anagrama d’Assaig)\, Moral barroca (2022)\, El torbellino Kant o Universo y sentido (2024). També col·labora de forma habitual a La Vanguardia. De nit surt a la terrassa amb uns prismàtics de 20 augments per observar els estels i acomiadar-se’n fins al dia següent. \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/filotrobadesnl-univers-i-sentit-tertulia-i-berenar-cosmofilosofic-amb-el-filosof-norbert-bilbeny/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/09/univers-sentit.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20251004T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20251004T193000
DTSTAMP:20260418T192616
CREATED:20250831T165519Z
LAST-MODIFIED:20260322T163824Z
UID:69731-1759600800-1759606200@www.naturallibres.com
SUMMARY:#FiloTrobadesNL Donna Haraway: L'art de viure en un planeta ferit. Tertúlia i berenar filosòfic amb Helen Torres
DESCRIPTION:Donna Haraway: L’art de viure en un planeta ferit\nConversa i berenar filosòfic  \nAmb la sociòloga Helen Torres\, experta en Donna Haraway \nDissabte 4 d’octubre a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n\n  \n«Importa qué pensamientos piensan pensamientos. Importa qué conocimientos conocen conocimientos. Importa qué relaciones relacionan relaciones. Importa qué mundos mundializan mundos. Importa qué historias cuentan historias.»\n\n\n  \nTotes —totes les criatures sobre la Terra— vivim un temps pertorbador\, problemàtic\, confòs. Però el cel continua allà al damunt\, encara. Encara no ha caigut. Hi ha manera de seguir en aquest planeta ferit —irreversiblement ferit—\, ordir una confabulació simbiòtica amb altres espècies i fundar juntes una nova era. Un món habitat per simis\, abelles\, lèmurs\, pòlips\, foques\, orquídies\, microbis\, cíborgs\, monstres… Per éssers biòlogics\, éssers tecnològics i éssers fantàstics… Per pensadores atrevides com Donna Haraway\, que dissabte 4 d’octubre tractarem a NaturaLlibres\, en unes #FiloTrobadesNL amb l’especialista en l’autora Helen Torres. \n«Somos compost\, no posthumanos; habitamos las humusidades\, no las humanidades. Filosófica y materialmente\, soy una compostista\, no una posthumanista.»\n  \nBiòloga i professora d’Història de la Consciència a la Universitat de Califòrnia —a més de gran aficionada a la ciència ficció—\, Donna Haraway no sempre és fàcil d’entendre\, però és una de les filòsofes culturals més influents del moment i el seu pensament tentacular resulta fascinant un cop t’hi deixes enredar. Dissabte 4 d’octubre\, Helen Torres —traductora i especialista en l’autora— ens ajudarà a copsar les idees bàsiques de la seva proposta filosòfica per afrontar els grans reptes de la humanitat. \n«Otro mundo no solo es urgentemente necesario\, sino también posible\, pero solo si no sucumbimos al hechizo de la desesperación\, al cinismo o al optimismo y al discurso de la creencia y la incredulidad del Progreso.»\n  \nAnalitzarem conceptes com el de Chthulucè\, nom que Haraway s’ha inventat per designar una nova era: l’etapa en què a la humanitat no li queda altra que aliar-se amb la resta d’espècies per viure i morir en un planeta malmès\, treballant plegades sobre la brossa i les despulles de l’Antropocè. O\, més ben dit\, sobre la brossa i les despulles del Capitalocè\, el període que ens ha deixat al caire de la Sexta Extinció massiva. \n«Creo que nuestro trabajo es hacer que el Antropoceno sea lo más corto/estrecho posible y cultivar de manera recíproca\, de todas las formas imaginables\, épocas venideras que puedan restaurar refugios. Ahora mismo\, la tierra está llena de refugiados\, humanos y no humanos\, sin refugio.»\n  \nEs tractaria de generar formes assenyades de cohabitar el món. Crear parentescos rars\, més enllà dels vincles de consanguinitat habituals\, un àlbum de família on incloure també als éssers no humans: gossos\, arbres\, meduses\, microbis… però també cíborgs\, trencant les dicotomies socials entre natura/cultura\, màquines/persones\, homes/dones\, realitat/ficció. Es tractaria\, simplement\, de deixar d’intentar ser millors humans per començar a ser menys humans. \n«Las tecnofilias y las tecnofobias compiten con las organofilias y las organofobias\, y elegir un bando no es algo que se libre al azar. Si se ama la naturaleza orgánica\, expresar amor por la tecnología lo vuelve a uno sospechoso. Si uno encuentra que los cíborgs son especies de monstruos prometedores\, entonces es un aliado poco confiable en la lucha contra la destrucción de todo lo orgánico.»\n  \nSempre provocativa\, irònica i radical\, rigurosa i especulativa a l’hora\, multifacètica\, inclassificable… Haraway és tan estimada com criticada\, divinitzada i vilipendiada a parts iguals\, molt citada i sovint poc estudiada. Una de les intel·lectuals més agosarades i divertides del present\, en qualsevol cas. \n«Amo el hecho de que los genomas humanos pueden hallarse en solo un 10 por ciento de todas las células que ocupan el espacio mundano que llamo mi cuerpo; el otro 90 por ciento de las células está lleno de genomas de bacterias\, hongos\, protistas y organismos similares que actúan en una sinfonía necesaria para que yo esté viva\, algunos de los cuales se alimentan de nosotros sin causarnos ningún daño. Mis diminutos acompañantes me superan en gran número; en otras palabras\, me convierto en un ser humano adulto en compañía de estos diminutos comensales. Ser uno es siempre devenir-con muchos.»\n  \nMirarem de pensar com fa ella\, sense prejudicis\, sense corretges\, atentes a la confusió\, amb aquella seva «alegria arriscada»\, sabent que no trobarem cap resposta\, però que\, com a poc\, compartirem en simbiosis un col·loqui i un berenar holobiòntic de la Xurreta Cafè inspirat en Donna Haraway. \n  \n  \nAquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL\, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes\, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten\, buscar solucions a problemes\, raonar\, dubtar\, equivocar-se\, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques. \n  \n  \n  \nHELEN TORRES (Colonia – Uruguay\, 1967) és sociòloga\, traductora i professora de teoria crítica. Treballa en les interseccions entre les arts\, les polítiques i el llenguatge des de perspectives feministes i anticolonials. Facilita tallers de fabulació especulativa i ha fet incursions a la creació artística amb performances\, instal·lacions i narratives geolocalitzades. S’ha especialitzat en el treball de Donna Haraway\, de qui ha traduït obres com Testigo_Modesto@Segundo_Milenio. HombreHembra_Conoce_OncoRatón (UOC\, 2004)\, Manifiesto Chthuluceno desde Santa Cruz (Laboratory Planet\, 2016)\, Seguir con el problema (Consonni\, 2019) i Mujeres\, simios y cíborgs (Alianza\, 2023). Actualment és doctoranda en Història de l’Art i està traduint Cuando se encuentran las especies. helenatorres.wordpress.com / narrativasespaciales.wordpress.com / @helenlafloresta \nDONNA HARAWAY (Denver – Colorado\, 1944) és professora emèrita dels departaments d’història de la consciència i d’estudis feministes de la University of California\, Santa Cruz (UCSC). Al llarg de la seva dilatada trajectòria acadèmica ha escrit textos de referència en àmbits tan diversos com el feminisme\, la tecnociència\, la ciència-ficció\, la primatologia o els estudis postcolonials. Des de tots aquests punts de vista ha qüestionat els valors de l’humanisme dominant en la cultura occidental i ha estudiat les relacions entre humans i no humans\, des dels cíborgs fins als animals de companyia. L’any 1991 va publicar Ciencia\, cíborgs y mujeres: la reinvención de la naturaleza (Cátedra\, 1995)\, una compilació de deu assaigs escrits durant la dècada del 1980 entre els quals destaca el Manifiesto para cyborgs reeditat per Traficantes de Sueños al 2016\, on recuperava el terme cíborg per designar un organisme híbrid capaç de transgredir les fronteres d’allò humà i subvertir les categoritzacions convencionals. En l’àmbit de la relació entre humans i altres espècies\, ha publicat el llibre Manifiesto de las especies de compañía (Sans Soleil\, 2016)\, centrat a defensar la noció «espècies de companyia» —oposada a «animals de companyia»— arran de la reflexió sobre la interacció que s’estableix entre els humans i molts tipus d’animals. Al 2015 va escriure el seu gran assaig Seguir con el problema. Generar parentesco en el Chthuluceno traduït al castellà per Consonni al 2019\, en el que proposa replantejar les relacions dels humans amb la Terra i totes les altres espècies que l’habiten. Darrerament també s’han publicat els títols El patriarcado del osito Teddy (Sans Soleil\, 2015) i Las promesas de los monstruos (Holobionte Ediciones\, 2019). Al 2019\, el CCCB va publicar la conversa entre Donna Haraway i Marta Segarra El món que necessitem. \n  \n\n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/filotrobadesnl-donna-haraway-lart-de-viure-en-un-planeta-ferit-tertulia-i-berenar-filosofic-amb-helen-torres/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/08/Donna-Haraway.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250920T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250920T193000
DTSTAMP:20260418T192616
CREATED:20250718T104150Z
LAST-MODIFIED:20260128T142726Z
UID:69455-1758391200-1758396600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Només terra\, només pluja\, només fang. Amb l’autora Montse Albets
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Només terra\, només pluja\, només fang\nTertúlia literària amb l’autora Montse Albets \nCompartirem lectura i berenar de La Xurreta Cafè! Amb val de descompte en llibres pels inscrits \nDISSABTE 20 DE SETEMBRE >> 18:00H.  \niiii \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«He mirat els núvols. He respirat el vent\, he vist com l’olivera tremolava. He passat fred. He mirat la gana al meu ventre sense fer-hi res. No hi ha res més que això. Només terra. Només pluja. Només fang. I això ho és tot. I és tan cert\, aquest tot\, que fereix com mirar el sol a la cara.» \n  \nNomés som terra\, només som pluja\, només som fang. Substància orgànica modelada pel temps i pels espais habitats. Matèria en descomposició constituida de records. Humus que es nodreix d’històries\, amb llibres com el que comentarem dissabte 20 de setembre al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres amb Montse Albets\, autora de Només terra\, només pluja\, només fang\, Premi Llibreter 2025 i finalista al Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any 2024. \n«No vaig venir només per amagar-me\, no. Vaig venir perquè aquesta casa soc jo i som nosaltres. Aquí hi és tot: ara\, abans i molt abans\, i demà\, també. I és aquí on hem de ser.»\n  \nCa la Viuda podria ser qualsevol de las cases tancades que tenim al pobles del Pallars. Un mas buit i abandonat on fa anys que no s’hi acosta ningú\, fins que un dia hi retorna la Maria inesperadament\, per instal·lar-s’hi amb un bebé. El seu regrés pertorba —i entreté— als veïns tafaners\, ansiosos per saber què hi ha vingut a fer després de tant temps. Un desconcert que el lector\, desconfiat\, comparteix. I com es tracta d’una ambigüitat buscada deliberadament per Montse Albets\, no explicarem molt més de l’argument. \n  \n«El primer que t’he de dir és que no et cal home\, Maria\, que els homes només són per fugir-ne\, com he fet jo. I que no te’n pots refiar mai\, perquè per a ells sempre seràs menys que un altre home\, i si cal es faran costat abans que ajudar-te. I si no\, mira l’avi.»\n  \nLa Maria torna a Ca la Viuda per tancar-s’hi\, per refugiar-se d’un fet traumàtic a la llar on va passar la infància\, tan sola i tan acompanyada per la presència absent de les generacions passades\, per la mare\, per l’àvia… Veus que ens parlen de la violència familiar cap a les dones i del dolor heretat\, de la mort i del dol\, de la relació entre les persones vives i les que ja no hi són\, de la necessitat humana de l’altre i la importància dels rituals\, de la maternitat entesa com un instint animal\, de la natura com a lloc on retrobar-se amb l’essencial. \n  \n«No poder\, ara mateix. No poder ser jo. No poder ser mare. No poder ser filla. No poder ser dona. No poder ser.\nI poder ser pellofa\, capoll buit. Vaig ser ventre i ja no ho seré mai més. M’agradaria\, almenys\, tornar a ser casa.»\n  \nTrasbalsadorament dura i tendra\, Només terra\, només pluja\, només fang és el primer llibre de Montse Albets. Dissabte 20 de setembre ens podrà explicar com s’ho va fer per a que una editorial de prestigi com Periscopi confiés en ella i li publiqués. Voldrem saber com ha estat el seu procés d’escriptura i en què està treballant ara\, li preguntarem per les seves inspiracions literàries —i musicals!— i aprofitarem la seva llarga experiència com a llibretera per a que ens recomani lectures de capçalera i altres debuts en el món de les lletres a destacar. \n  \n«Els teus racons van ser meus\, jo també vaig habitar aquest món que ara et pertany\, jugant com una bestiola al costat de les sargantanes\, les granotes\, els grills i els ratpenats. Quan trescava per l’era\, com tu\, em sobreeixien les paraules del cap. No ho he explicat mai a ningú\, però tot el dia jugava al meu joc estrany de filla sola\, de nena única. Les paraules eren la meva fallera\, les capgirava\, les retorçava i les espremia.»\n  \nCom sempre\, acompanyarem la tertúlia d’un berenar literari inspirat\, per l’ocasió\, en Només terra\, només pluja\, només fang. \n  \n  \nPreu d’inscripció: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en la novel·la + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n  \n  \n  \nMONTSE ALBETS REIG (Mataró\, 1977) ha treballat de llibretera\, correctora\, assessora editorial i conductora de clubs de lectura. Té estudis de filologia catalana i un grau de mestre en educació infantil\, en què es va interessar especialment en la comprensió lectora i la lectura en veu alta. Ha fet formació complementària en literatura\, entre d’altres llocs a l’Ateneu Barcelonès i al Campus Lolita. Ha guanyat el XXXVI Premi de Narracions Curtes Ferran Canyameres pel conte «Convivència veïnal». Només terra\, només pluja\, només fang és la seva primera novel·la\, on hi té un paper important la memòria i la parla oral per narrar les relacions i les emocions dels seus personatges. \n  \n  \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb el suport de
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-nomes-terra-nomes-pluja-nomes-fang-amb-lautora-montse-albets/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/07/nomes-terra-pluja-fang-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250913T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250913T193000
DTSTAMP:20260418T192616
CREATED:20250815T175339Z
LAST-MODIFIED:20260128T142926Z
UID:69605-1757786400-1757791800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Brama poètica: Bachmann - Poch
DESCRIPTION:Brama poètica: Bachmann – Poch\nAmb la poeta Chantal Poch i el traductor d’Ingeborg Bachmann al català Arnau Pons… I amb beure èpic! \nDissabte 13 de setembre a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«M’he enamorat de l’hivern\, d’un septet vienès i de l’estiu.\nDe mapes\, d’un llogaret de muntanya\, d’una platja i d’un llit.\n[…]\nhe adorat fins al cel un quelcom i he mostrat devoció davant d’un no-res.»\n  \nLa brama és un dels espectacles més fascinants de la natura. Un ritual de desafiaments passionals\, desig\, follia i afectes… com el que presenciarem dissabte 13 de setembre a NaturaLlibres\, enfrontant l’obra i el pensament de dos esperits separats en el temps\, però lligats per interessos\, preocupacions i debilitats similars: Chantal Poch (1993) i Ingeborg Bachmann (1926-1973)\, encarnada en veu i ànima del seu traductor al català\, Arnau Pons. \n«D’on és que han vingut els altres camins? \nOn és que assenyalen els dits dels poetes?»\n  \nIngeborg Bachmann sospitava de les paraules\, i els seus bons motius tenia per ser desconfiada. Nascuda a Caríntia\, va passar la infància feliçment envoltada de boscos i muntanyes; una felicitat que es va veure atacada quan\, amb dotze anys\, les tropes de Hitler van ocupar la regió austríaca. Si ha de morir\, que no sigui dins d’un refugi antiaeri\, pensa. Que sigui al jardí\, amb un llibre. Perquè res més bonic sota el Sol que estar sota el Sol... malgrat els esquadrons. \n«Ara ja no hi queda ningú més al carrer. Els dies són tan assolellats. He posat una cadira al jardí i llegeixo. He pres la ferma decisió de continuar llegint si cauen les bombes. […] És el meu únic consol. I Baudelaire!»\n  \nCom escriure després de les atrocitats nazis\, un cop exterminats uns valors indestructibles fins aleshores? Calia qüestionar-s’ho tot: la història i la llengua. Cap metàfora anterior seria lledesma. Amb aquest pensament\, Ingeborg Bachmann va capgirar la poesia contemporània en alemany\, guanyant fama i premis amb uns versos precisos i inesperats. Ambicionava construir un món nou\, amb la paraula com esperança\, conscient del sentit sempre precari del llenguatge per albirar la psique humana. \n«Perquè no conec el nord\nm’hi dirigeixo.\nEn una mà un got\nper apagar l’infern\ni en l’altra una torxa\nper calar foc al cel.»\n  \nIngeborg Bachmann desconfia fins a tal punt del llenguatge que deixa d’escriure just en el punt àlgid de la seva carrera literària. \n«Em vaig prohibir fer aquest tipus de producte que anomenen poema. No tinc res en contra de la poesia\, però vostè ha d’imaginar-se que de sobte una pot estar totalment en contra de tot\, en contra de totes les metàfores\, de tots els sons\, de tota obligació d’ajuntar una paraula amb l’altra.»\n  \nChantal Poch comparteix aquest escepticisme lingüístic amb Bachmann: recela de les paraules abradant versos esquarterats\, obscurs i salvatges\, influida per autors germànics\, però també pel cinema d’Herzog\, Hu Bo i Tarkovsky. \n«la neu és també el silenci que ens sorprén»\n  \nLa poesia de Poch i Bachmann ens serviran per reflexionar sobre el desgast del món i de paraules eternament repetides\, faltes de significat\, faltes d’amor. Invocarem la vella Ossa major i constatarem la força de la Natura per expressar l’indicible\, per arribar allà on el lèxic adotzenat no arriba. I sospitarem. Sospitarem de tot i de tots\, també de la poesia com ofici i de la necessitat d’escriure. \n«Amb la punta de l’alè \nvull desfer constel·lacions.»\n  \nAcompanyarem la trobada amb dues opcions de beure a escollir (fins esgotar existències): infusió o copa de vi inspirada en Bachmann i en Poch. \n  \n  \nPreu d’inscripció: 7€\nInclou: Assistència a la brama poètica + Beure èpic (infusió o copa de vi) + Val de 2€ de descompte en la compra dels llibres de Chantal Poch i d’Ingeborg Bachmann \n  \nCHANTAL POCH (1993\, Mataró) és Doctora en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra amb la tesi Cineastes d’un món caigut: una interpretació de l’obra d’Andrei Tarkovski\, Werner Herzog i Terrence Malick. Amb el seu primer poemari\, L’ala fosca (Viena Edicions\, 2020) guanya el Certamen de Poesia Salvador Iborra. Cremaven (LaBreu\, 2023) és el seu darrer recull de poemes. Ha publicat en diverses antologies i revistes literàries i ha participat en recitals i festivals arreu del país. Fa vida a Berga. \n«Què sortirà de mi\nun fill o un ocell?»\n  \nARNAU PONS (1965\, Felanitx) és poeta\, assagista\, traductor i ocasionalment editor. Especialista en l’obra de Paul Celan\, de qui tradueix i comenta les obres completes (Premio Nacional de Traducción 2015)\, i també d’Ingeborg Bachmann\, de qui ha traduït i també comentat poemes rellevants. A més\, ha traduït autors tan diversos com Jean Bollack\, Hélène Cixous\, Luiza Neto Jorge\, Velimir Khlèbnikov\, Peter Szondi\, Maurice Blanchot\, Dino Campana\, Yitshok Katzenelson\, Hervé Guibert o Walter Benjamin\, i ha pensat aquesta activitat a La traducció\, la vida (Afers\, 2020). Va compilar i editar\, amb Simona Škrabec\, els dos volums de Carrers de frontera. Passatges de la cultura alemanya a la cultura catalana (IRL\, 2007)\, en motiu de la Fira del Llibre de Frankfurt. El seu darrer volum d’assaig en català és Amb aquestes mans (Edicions Poncianes\, 2021)\, en castellà Artaud\, cruz entre dos rostros (H&O\, 2023). La seva última traducció-assaig de prosa és L’home que seu al passadís de Marguerite Duras (Afers\, 2023) i\, en poesia\, La Rosa de Ningú\, de Paul Celan (LaBreu\, 2025). El seu darrer llibre de poemes publicat és Llum de ganivet (Eumo\, 2012). \nINGEBORG BACHMANN (Klagenfurt\, 1926 – Roma\, 1973) és una de les autores més rellevants de la literatura del segle XX. El 1949 es va doctorar a Viena amb una tesi on criticava l’existencialisme de Heidegger\, tot i que el referent principal de la seva prosa és la teoria del llenguatge de Wittgenstein. Després de començar a treballar com a guionista a la ràdio\, es va donar a conèixer escrivint poesia\, guanyant el prestigiós premi del Gruppe 47 l’any 1953\, cercle que incloïa Heinrich Böll i Günter Grass. Va tenir històries d’amor amb Paul Celan i Max Frisch\, i va influir en l’obra de Thomas Bernhard. El 1953 es va traslladar a Roma\, on va seguir escrivint poesia\, assaig i narrativa fins a la seva mort el 1973\, degut a un accident domèstic. Afectada per una crisi nerviosa\, va ser hospitalitzada en diverses ocasions\, amb algun intent de suïcidi inclòs. Les lluites amb la medicació i l’alcohol van continuar fins a la seva mort a Roma\, provocada per una cigarreta mal apagada al llit. \n  \n«La meva existència és d’una altra naturalesa\, només existeixo quan escric\, no sóc res quan escric\, sóc una estranya completa per a mi mateixa […] És una forma molt rara\, insòlita\, d’existir\, asocial\, solitària\, maleïda…»\n  \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb el suport de
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-brama-poetica-bachmann-poch/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/08/bachmann-poch-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250906T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250906T193000
DTSTAMP:20260418T192616
CREATED:20250808T102630Z
LAST-MODIFIED:20260322T163655Z
UID:69572-1757181600-1757187000@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Bocafoscant de Txèkhov: L'escriptor que s'estimava els arbres
DESCRIPTION:Bocafoscant de Txèkhov: L’escriptor que s’estimava els arbres\nXerrada i lectura de contes amb la traductora i crítica literària Xènia Dyakonova \nI amb la música de la violoncelista Sveta Trushka \nDissabte 6 de setembre a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«I el rabadà que pastura les vaques\, i l’agrimenador que atravessa el dic en carretel·la\, i el senyor que surt a passejar\, tots contemplen la posta de sol\, i cadascun d’ells la troba terriblement bonica\, però ningú sap ni pot dir on rau la seva bellesa.»\n\n  \nSi els capvespres encisen és perquè són breus i efímers\, una flamarada de bellesa que només esdevé a frec d’extingir-se. Així són també els contes bons: un text breu i enlluernador narrat a solpost. I així serà el Bocafoscant de contes que dissabte 6 de setembre dedicarem a un mestre del relat curt com és Anton Txèkhov (1860-1904)\, en una trobada per escoltar històries i música amb la seva traductora al català Xènia Dyakonova i el violoncel de Sveta Trushka. \n«Tinc al cap tot un exèrcit de gent suplicant que els deixin sortir i esperant les meves ordres.»\n  \nHi ha molts Txèkhovs i cadascú pot trobar el seu entre els sis-cents relats més o menys llargs que va publicar\, quatre mil cartes\, peces per teatre i cròniques de viatge\, com aquell que realitzà a l’illa-presó siberiana de Sakhalín per denunciar les condicions dels deportats. Dissabte 6 de setembre\, el nostre Txèkhov serà aquell escriptor que s’estimava com a un fill els arbres. \n«… planta boscos nous cada any i […] procura que ningú no destrueixi els boscos vells. Si l’escolta\, veurà com hi està totalment d’acord. Diu que els boscos adornen la terra i ensenyen els homes a comprendre la bellesa i els omplen d’optimisme.»\n  \nUns arbres que —tant Txèkhov com els seus personatges— veien desaparèixer\, arrasats per una industrialització accelerada que deixa abatuda l’ànima\, amb nostàlgia per una època passada\, però sense perdre mai l’últim brot d’esperança. \n«D’aquí a dos o tres-cents anys\, la vida en aquesta terra serà inimaginablement meravellosa i admirable. L’home necessita una vida així i\, malgrat que ara no existeixi\, ha de pressentir-la\, esperar-la\, somiar-la\, preparar-se per quan arribi.»\n  \nAmant del camp\, on hi passava llargues temporades\, ja fos treballant com a metge rural o de vacances en datxes\, on Anton Txèkhov buscava un clima benigne per la seva salut crebantada\, amb una tuberculosi que se l’emportaria abans d’hora. \n«va adonar-se que de la mort\, només en trauria profit: s’estalviaria menjar\, beure\, pagar impostos i ofendre la gent\, i\, com una persona reposa a la tomba no un any\, sinó centenars d’anys\, milers d’anys\, aleshores\, fent comptes\, el profit resultava immens.»\n  \nAmb la Xènia Dyakonova coneixerem la vida d’un escriptor modest\, a qui no li agradava parlar de sí mateix; que va començar a escriure per necessitat econòmica\, quan el pare els abandona\, i que es va convertir en un geni de la brevetat literària\, innovador en molts aspectes. \n«Es pot demostrar o refutar qualsevol cosa amb paraules. Aviat la gent perfeccionarà la tecnologia del llenguatge fins al punt que demostrarà amb precisió matemàtica que dues vegades dos son set.»\n  \nLa seva és una narrativa senzilla\, subtil i precisa\, on tothom té dret a l’existència: pastors de l’estepa\, mariners tísics\, prostitutes\, gossos\, bisbes\, intel·lectuals avorrits que filosofen sobre l’absurditat de viure… un borrissol d’àlber\, la llum i l’hivern\, i un dia que passa \, i l’altre i l’altre\, amb una certa felicitat precària. Històries sense trama ni final per narrar allò que es veu però no es comprèn ni es comprendrà. \n«No siguem xarlatans i diguem amb franquesa que en aquest món no s’entén res. Només els xerraires i els imbècils creuen comprendre-ho tot.»\n  \nLlegirem alguns contes\, descobrirem les notes biogràfiques que s’hi amaguen i la música que en molts d’ells s’hi escolta\, des de cançons populars a clàssics com el seu admirat Txaikovski. Un repertori molt txekhovià que la violoncelista Sveta Trushka interpretarà per aquest Bocafoscant. \n  \n«Aquesta gent ha après no dels llibres\, sinó del camp\, del bosc\, del riu. Els seus mestres han estat les pròpies aus quan cantaven\, el sol quan deixava un resplendor carmesí al darrere\, els mateixos arbres i les herbes silvestres.»\n  \n\n  \n  \nXÈNIA DYAKONOVA (Sant Petersburg\, 1985) és poeta\, traductora\, crítica literària i professora d’escriptura. L’any 1999\, amb tretze anys\, es va traslladar amb la seva família a Barcelona\, on va estudiar Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la UB. A partir de l’any 2001\, va publicar nombroses seleccions de poemes en les revistes literàries de Sant Petersburg i Moscou. En la seva llengua materna ha publicat tres reculls de poesia\, i en català\, dos volums\, Per l’inquilí anterior i Dos viatges. També és l’autora del llibre de crítica Apunts de literatura russa i un afegit polonès. A banda de publicar obra pròpia\, ha traduït del rus al català novel·les\, assaigs\, poemes i articles periodístics de diversos autors\, entre els quals destaquen Anton Txèkhov\, Anna Politòvskaia i Alexander Kuixner. Ha rebut el premi Vidal Alcover de traducció per Narracions de Nikolai Leskov i el III Premi PEN per la traducció de A banda i banda del petó de Vera Pàvlova. En l’actualitat imparteix classes a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i col·labora amb diferents mitjans escrits i audiovisuals. \nSVETA TRUSHKA és licenciada en violoncel pel Conservatori Superior de música de Kazan amb el professor Hairutdinov. Deixeble pel gran mestre Danil Shafran\, ha rebut valuosos consells d’il·lustres intèrprets com M. Rostropovich\, B. Greenhouse\, B. Pergamentchikow\, I. Menuhin\, N. Gutman\, A. Noras o R. Filippini i ha treballat sota la direcció de reconeguts directors d’orquestra\, com ara Lorin Maazel\, Víctor Pablo Pérez\, Leopoldo Hager\, Aldo Cecato\, García Asensio\, Zubin Mehta o James Judd. Desenvolupa una gran activitat concertística per tot Europa actuant en prestigiosos festivals de música com els de Tolyati\, Iekaterinburg\, Londres\, París i Viena. Guanyadora de primers premis nacionals i internacionals com el All-Russian Cello Competition (Rússia)\, el Liezen International Cello Competition (Àustria)\, el Lasmo Staffa Award i el Bromley Festival Contest (Regne Unit)\, el Lille International Cello Competition (França) o el premi El Primer Palau (Barcelona). \n  \n«¿Li cal la meva biografia? Aquí la té. Vaig néixer a Taganrog el 1860. El 1879 vaig acabar l’institut de Taganrog. El 1884 vaig acabar els estudis de Medicina a la Universitat de Moscou. El 1888 em van donar el Premi Puixkin. El 1890 vaig fer un viatge a Sakhalín a través de de Sibèria i vaig tornar per mar. El 1891 vaig fer un tomb per Europa\, on vaig beure un vi deliciós i vaig menjar ostres. El 1892 vaig anar de festa amb el senyor Tíkhonov. Vaig començar a escriure el 1879 per la revista Strekozà. Els meus reculls de relats són Contes virolats\, Al capvespre\, Contes\, Gent malcarada i el relat llarg El duel. He pecat amb el teatre\, però amb mesura. M’han traduït a totes les llengües\, excepte les estrangeres. Ben mirat\, els alemanys em van traduir fa temps. Els txecs i els serbis també em donen el vistiplau. Els francesos no diuen que no\, tampoc. Vaig descobrir els secrets de l’amor als tretze anys. Amb els companys\, tant metges com escriptors\, hi mantinc unes relacions excel·lents. Solter. Voldria rebre una pensió vitalícia. Em dedico a la medicina\, fins al punt que l’estiu passat vaig practicar autòpsies forenses\, cosa que no havia fet durant dos o tres anys. El meu escriptor preferit és Tolstoi\, el meu metge preferit\, Zákharin.» ANTON TXÈKHOV\n  \n  \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb el suport de \n \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-bocafoscant-de-txekhov-lescriptor-que-sestimava-els-arbres/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/08/bocafoscant-txekhov-1.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250830T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250830T203000
DTSTAMP:20260418T192616
CREATED:20250528T173932Z
LAST-MODIFIED:20260128T143100Z
UID:68939-1756580400-1756585800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Gilgamesh i el bosc que vam ser
DESCRIPTION:Gilgamesh i el bosc que vam ser\nDissabte 30 d’agost a les 19:00h \nXerrada amb la professora de llengües semítiques Adelina Millet i l’escriptora Mariona Fernández \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«L’altívol Gilgamesh\, perfecte\, terrible\,\nel qui va obrir les vies de les muntanyes\,\nel qui va excavar pous a la falda dels turons\,\nel qui va creuar el mar\, l’ample oceà\, fins on surt el sol…»\n  \nSi és a Mesopotàmia on va néixer la civilització humana\, també és allà on la destrucció dels boscos va començar\, amb la tala desenfrenada d’arbres per construir l’esplendor de les ciutats. D’aquesta devastació mediambiental ret compte l’obra literària més antiga fins el moment coneguda\, el Poema de Gilgamesh\, escrita en accadi fa uns tres mil vuit-cents anys\, i que dissabte 30 d’agost descobrirem amb la seva traductora al català\, Adelina Millet\, i amb l’escriptora Mariona Fernández\, autora de Buranuna. Cançó d’argila. \n«¿Per on vas\, Gilgamesh? ¿Què busques sense alè?\nLa vida que tu cerques ja mai la trobaràs.\nQuan els déus van crear tota la humanitat\,\nvan decretar la mort\, la vida retingueren\, \nperò a les seves mans la vida es va quedar.\nEscolta\, Gilgamesh\, tingues la panxa plena!\nEstigues content sempre\, de dia com de nit;\nfes gresca cada dia\, música i ballaruga! […]\nHauria de ser aquest el destí dels humans.»\n  \nLa història —o la llegenda— diu que Gilgamesh fora un rei sumeri d’Uruk\, «dos terços diví i un terç humà»\, d’estatura extraordinària —cinc metres seixanta—\, que hauria governat de forma més o menys tirànica durant 126 anys (!)\, obsessionat amb la immortalitat. Una vida eterna que\, almenys literàriament\, assoliria\, doncs les seves gestes encara es segueixen publicant: un poema èpic originat al tercer mileni abans de Crist en la tradició oral\, que més endavant es transcriuria sobre tauletes d’argila —centenars de tauletes d’argila (!)—. Un document indestructible que romandria soterrat durant segles. La professora de llengües semítiques Adelina Millet —que l’ha traduit amb Lluís Feliu al català— ens explicarà com va ser el descobriment i la descodificació dels símbols cuneïformes en un text encara parcial\, que es completa així com surten a la llum fragments inèdits del relat. \n«Pobres mortals que vagaran perduts per un món interpretat.»\n  \nDissabte 30 d’agost farem una lectura eco-crítica del Poema de Gilgamesh a través de passatges i personatges clau a la història. Coneixerem a Enkidu\, un ésser salvatge\, creat amb argila\, que «tot el dia ronda per valls i muntanyes»\, en perfecta armonia amb la resta d’animals. Fins que cau seduït per l’amor —dues setmanes de sexe desenfrenat—\, l’amistat i el món civilitzat\, trencant el vincle amb la natura on va néixer\, escindit de la terra\, com nosaltres\, els seus descendents\, per sempre. \n«intento sense sort que els animals m’acullin. Ja no els fa por aquesta estranya que soc\, però una frontera\, que sembla lleu i no ho és\, ens separa.»\n  \nEscoltarem els crits d’Humbaba\, el Senyor del bosc de cedres\, cruelment assassinat quan talen de forma indiscriminada la massa forestal. Una explotació mediambiental que tindrà en la narració conseqüències fatals. \n«No hauríem de tocar res que fos més vell que nosaltres. Peró la paraula oblida i toca\, tala\, esfondra\, incendia\, tortura\, mata\, arrasa.»\n  \nBuscarem a Utnapishtim\, únic supervivent del diluvi mesopotàmic\, que els déus van provocar per tal de regular un creixement poblacional descontrolat. Veurem les influències que el poema sumeri hagi tingut en clàssics posteriors\, com la Bíblia\, l’Odissea o el Beowulf. Uns versos que han inspirat també a l’escriptora Mariona Fernández a l’hora de continuar el mite amb Buranuna\, llibre sensible\, poètic i bell\, per ajudar-nos a entendre què podem aprendre d’una epopeia mil·lenària com la de Gilgamesh. \n«A la cova primigènia vas aprendre la parla que la teva ment i la teva gola\, a punt\, ja esperaven. En sortir vas veure un bosc diferent\, van néixer totes les preguntes\, i ja no hi va haver ni hi haurà mai marxa enrere. L’única cosa que pots fer és no allunyar-te de la cova i estar-te al costat de la font. No trair el que allà espera: els naixements perpetus\, la sorpresa constant i la immensa pau de no haver de decidir el que ja està decidit.»\n  \n  \nPreu d’inscripció: 5€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Val de 2€ de descompte en el Poema de Gilgamesh i en Buranuna \n  \n  \nADELINA MILLET és professora de llengües semítiques\, literatura bíblica i literatura comparada a la Universitat de Barcelona. Investigadora i actualment directora de l’Institut del Pròxim Orient Antic\, pioner a les excavacions d’universitats espanyoles a Síria durant els anys 2006-2009. Ha publicat i editat diversos textos fonamentals de la literatura mesopotàmica\, al català i a l’espanyol; entre ells\, el Poema de Gilgamesh\, juntament a Lluís Feliu\, guardonats amb el Premi Crítica Serra d’Or de Traducció 2023. \nMARIONA FERNÁNDEZ cursa estudis de biblioeconomia i de teatre a Barcelona. El seu recorregut professional\, però\, es dóna al món de l’art\, sobretot a la fotografia. Coordina durant més d’una dècada la biennal Primavera Fotogràfica i treballa paral·lelament al Centre d’Art Santa Mònica en la producció d’exposicions. Ja instal·lada a Menorca\, el 2010 posa en marxa Talleres islados\, cursos al voltant de la literatura i el pensament. Aquest mateix any es publica Hermosa\, el capità i les nines russes\, un diari de dol per la mort del seu company. El seu darrer llibre és Buranuna. Cançó d’argila\, del que ens parlarà dissabte 30 d’agost a NaturaLlibres. \n  \n«Ets el que les bèsties veuen.»\n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb el suport de
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-gilgamesh-i-el-bosc-que-vam-ser/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/05/gilgamesh-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250829T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250829T203000
DTSTAMP:20260418T192616
CREATED:20250801T102524Z
LAST-MODIFIED:20260128T143024Z
UID:69551-1756494000-1756499400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Bocafoscant de Foc: Xerrada etnogràfica + Llgendes i mites + Música incombustible
DESCRIPTION:Bocafoscant de Foc\nXerrada etnogràfica + Llgendes i mites + Música incombustible \nAmb els etnògrafs Josep Mañà i Ignasi Ros\, i amb el cantautor Jordi Bardella \nDivendres 29 d’agost a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«…en flames esclatava nevat lo Pirineu.» JACINT VERDAGUER\n\n  \nEl Pirineu va sorgir del foc\, i del foc han subsistit els seus habitants fins fa poc\, al caliu d’unes flames que varen il·luminar la humanitat però que ara\, mica en mica\, es van apagant. Divendres 29 d’agost revifarem les brases per mantenir encesa la nostra cultura ignífuga\, en un Bocafoscant de contes i música amb els etnògrafs Josep Mañà i Ignasi Ros\, i amb el cantautor Jordi Bardella. \n  \n«Podria el nostre Joan de l’Ós haver estat en el seu principi un heroi mític\, portador del foc als humans\, després d’haver lluitat i vençut el déu o geni del foc? Qui ho sap!» RAMON VIOLANT I SIMORRA\n  \nL’ús del foc al Pallars es remunta a uns deu mil anys enrere\, si fem cas a les restes de fogars i carbons trobats a les muntanyes. Però per saber com aquells primers pallaresos van descobrir les flames ens hem de refiar de llegendes\, comunes en moltes cultures i recollides per folkloristes com James Frazer o el nostre Ramon Violant i Simorra. Divendres 29 d’agost escoltarem relats mítics i històries no tan llunyanes\, viscudes per les últimes padrines pallareses. Dones amb una destresa per controlar l’element flamíger sorprenent\, encarregades de guardar el foc i mantenir-lo encès constantment\, procurant que no s’apagués\, sobretot que no s’apagués\, perquè era una feina molt laboriosa encendre’l de nou després; per això a les nits cobrien les brases amb cendra i les senyaven amb un parenostrequeesteuenelcel\, doncs sabut és que les bruixes s’esmunyen dins les cases a través de xemeneies debilitades. \n  \n«El foc de la llar és l’anima de la casa.» PILAR DE CASA SANSI D’ESTERRI D’ÀNEU\n  \nUna llar i un foc que eren principi i fi de totes les coses\, encantament\, alè de vida\, combustió i energia. Foc protagonista de festes i rituals\, que il·lumina\, fecunda i purifica\, amb múltiples virtuts profilàctiques i fertilitzants per a les persones\, el camp i el bestiar. Foc que ha modelat el paisatge pirinenc tal i com el coneixem. El mateix foc que també condemna\, devora i destrueix.  \n  \n«Llamp de foc!» IMPRECACIÓ PALLARESA\n  \nA partir dels treball etnogràfics realitzat per Josep Mañà i Ignasi Ros\, redescobrirem el vincle atàvic que les societats tradicionals mantenien amb el foc\, amb el propòsit d’atiar una relació que avui dia —amb calefacció i vitroceràmica a les cases— és nul·la o ben escassa. Estem oblidant uns coneixements i unes habilitats que foren primordials en el fulgurar de la humanitat\, una pèrdua sobre la qual podrem debatre i reflexionar acompanyats per la música del cantautor pallarès Jordi Bardella\, amb un repertori incombustible especialment arranjat per aquest Bocafoscant. \n  \n«El foc és la primera meravella: aquesta llum\, aquesta ardència que s’encomana i tot ho torna brill. No sé si és un pressentiment de la transfiguració espiritual de totes les coses. Oh! El foc\, el foc!… Les coses velles d’aquest món se n’han anat a l’altre passant pel foc.» JOAN MARAGALL\n  \n  \n  \nPreu d’inscripció: 6€\nInclou: Assistència a la xerrada + Concert + Val de 2€ de descompte en la compra dels llibres Picar foc i/o Solsticis \n\n  \n  \nJOSEP MAÑÀ (Barcelona\, 1949) és dissenyador i etnògraf. Professor de l’Escola Massana. Interessat en les múltiples implicacions culturals\, socials i ecològiques de l’art\, el disseny i la cultura popular\, ha centrat la seva activitat en els àmbits de l’etnografia\, la museografia i la pedagogia de l’art\, els oficis artístics i el disseny. Interrelacionant aquestes disciplines\, ha concebut i dissenyat múltiples exposicions i programes pedagògics. Autor de diversos articles i publicacions\, darrerament ha comissariat la mostra de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu Picar foc. \nIGNASI ROS (Lleida\, 1969) és historiador i ha participat en diverses recerques i exposicions organitzades des de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Expert en Ramon Violant i Simorra i el treball que l’etnògraf va realitzar al Pallars\, ha recuperat i editat textos com els recollits al llibre Solsticis\, entre molts d’altres. \nJORDI BARDELLA (Esterri d’Àneu\,1966) és cantautor\, guitarrista i professor de música. Ha participat com a guitarrista en diversos treballs discogràfics\, amb grups occitans com Bramatopin i Sarabat. El seu primer disc publicat amb composicions pròpies és Riu amont\, amb el Noguera Pallaresa com a fil conductor: un viatge riu amunt cap a l’alt Pallars en busca dels seus orígens\, un cant al Pirineu i a la seva gent. Junt amb Marta Arnaus enregistren el disc Celístia\, amb temes tradicionals\, d’autor i propis. \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb el suport de \n \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-bocafoscant-de-foc-xerrada-etnografica-llgendes-i-mites-musica-incombustible/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/08/foc-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250824T183000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250824T200000
DTSTAMP:20260418T192616
CREATED:20250725T092921Z
LAST-MODIFIED:20260128T143159Z
UID:69495-1756060200-1756065600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Viejobueno - Lluvich: Una conversa al tros
DESCRIPTION:Viejobueno – Lluvich: Una conversa al tros\nDiumenge 24 d’agost a les 18:30h \nXerrada amb les escriptores —i filles de pagès— Júlia Viejobueno i Marta Lluvich \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Som de muntanya\, ens agrada la muntanya\, ens agrada el món rural\, hem triat quedar-nos-hi\, ser-hi\, viure’l\, gaudir-lo\, protegir-lo\, mantenir-lo.»\n  \nAl Pallars i al Priorat sabem ser petits: a Altron hi viuen cinquanta veïns i a la Figuera\, una centena; gent que va decidir quedar-s’hi o tornar-hi per ser poble i fer del seu poble un món. Militants de la comunitat rural com la Marta Lluvich i la Júlia Viejobueno\, que diumenge 24 d’agost estaran a NaturaLlibres per conversar amb els seus respectius llibres: Àssua. El món en una vall i Quedar-se al tros. \n«Tot pagès està profundament lligat al seu lloc. […] La vinculació és tan forta que gairebé es podria dir que el pagès acaba arrelant literalment al seu lloc. […] La pagesia acaba quan es perd el contacte directe amb la terra\, quan la feina del dia a dia s’allunya del bancal.»\n  \nTotes dues\, la Júlia Viejobueno i la Marta Lluvich\, són filles de pagès\, criades a poble\, entre mestresses amb espardenyes i bates de quadres amb horts plens de tomates. I això —dallar i empacar l’herba\, aviar les vaques\, pescar a mà truites\, fer el mandongo\, acaçar sangardilles i llangostos…—\, això marca caràcter. Fa estimar-se el  territori amb un ordre molt clar de coses: la casa\, el tros\, el poble\, la vall i el país\, entenent cadascuna per país el Priorat i el Pallars. \n«Des del present i des del jo\, que és l’únic de cert que tenim a l’hora de fer discurs\, puc dir que he decidit ser pagesa i continuar amb l’ofici i els trossos familiars perquè m’agrada\, perquè vull i perquè és una opció política.»\n  \nLa Júlia Viejobueno va decidir deixar Barcelona i tornar al Priorat per treballar al camp\, a les oliveres i la vinya familiar. Una elecció revolucionària\, la de recobrar el respecte i la confiança en els ritmes de la natura\, la de renunciar al creixement constant del capital per connectar amb la terra\, la gent\, la parla pròpia\, les arrels. Per moltes penúries i obstacles que suposi pertanyer al selecte —per petitíssim— grup de la població menor de 35 anys i dona que es dedica al sector. \n«Totes aquestes dones han estat modelades pel paisatge\, lligades a la terra; són genuïnes\, autèntiques\, autòctones i en perill d’extinció. Saviesa popular\, coneixement\, tradició\, ofici i raça. Són el calendari de l’Ermità. Que si vols una bona cabeça d’alls\, sembra amb lluna vella; que si vols una cabeça amb un únic gra\, sembra en divendres; que si has de plantar els enciams\, lluna nova; que si has de sembrar les trumfes\, lluna vella; i així podrien anar repassant tot el que planten o sembren a l’hort. Fortament tossudes\, com l’herba que surt als solcs de les trumfes\, tu l’arrenques i ella torna a sortir.»\n  \nDones com les mestresses de muntanya que protagonitzen el llibre de la Marta Lluvich: valentes\, fortes\, capaces\, treballadores. \n«Poques\, molt poques mantenim el compromís de les padrines del vincle amb la terra\, amb els cuinats\, amb les arrels. Els temps canvien. Ens emocionem amb una escudella fins a explotar-nos el cap\, però a casa cuinem quinoa\, cuscús o fem quiches de verdures. Els temps canvien.»\n  \nDiumenge 24 d’agost parlarem dels gran reptes que la societat actual té sobre el camp. Un ecosistema conformat per l’encís dels paisatges\, bastons de quinquilaina\, aixades\, pots de conserves\, mandongos\, horts geomètrics… costums\, creences i tradicions que a més d’un li rostollaran els records\, l’enyorança de viure petit\, quedar-se al tros i fer del seu poble\, el món. \n«Per posar el cep a terra s’han de tallar les arrels ben curtes. És un gest que facilita que la planta càpigui al forat\, i no deixa de ser curiós que per arrelar calgui tallar les arrels.»\n  \nAcompanyarem la conversa amb una copa de vi Sindicat La Figuera\, en part elaborat amb la garnatxa negra de la Júlia Viejobueno\, i amb galetes que parlen per elles soles\, típiques de padrines pallareses\, de quan «es deia amb una caixa de pastes allò que no se sabia dir amb paraules». \n  \n  \nPreu d’inscripció: 7€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Copa de vi (o alternativa no alcohòlica) amb pastes + Val de 2€ de descompte en els llibres Quedar-se al tros i Àssua. El món en una vall \n  \n  \nJÚLIA VIEJOBUENO CAVALLÉ (1994) és de la Figuera\, del Priorat i de família pagesa. Graduada en estudis literaris per la Universitat de Barcelona. El 2017 va decidir tornar a casa\, on s’ha implicat en algunes iniciatives culturals i de defensa del territori com ara el Centre Quim Soler i Prioritat. Des de fa uns anys i malgrat les incerteses ha decidit seguir amb la feina de pagesa. Porta mitja vida fent fotos dels seus paisatges quotidians i ha estat columnista a La Directa. Quedar-se al tros és la seva primera obra publicada. \nMARTA LLUVICH SEGARRA és veïna d’Altron (Pallars Sobirà)\, on regenta el projecte «La botiga més petita del món». Llicenciada en Història de l’Art per la UdL\, exerceix el periodisme des de fa 25 anys\, primer a La Mañana i Catalunya Ràdio\, i actualment com a corresponsal de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) a l’Alt Pirineu i Aran. És presidenta de l’Associació Cultural Cambuleta\, dedicada a la promoció i la conservació de la parla del Pallars. El seu últim llibre és Àssua. El món en una vall. \n  \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb el suport de
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-viejobueno-lluvich-una-conversa-al-tros/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/07/viejobueno-lluvich.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250816T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250816T203000
DTSTAMP:20260418T192616
CREATED:20250618T170319Z
LAST-MODIFIED:20260322T163518Z
UID:69189-1755370800-1755376200@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. La punyalada\, de Marian Vayreda. Amb l’experta Carla Riera Roca
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. La punyalada\, de Marian Vayreda\nTertúlia literària amb l’experta Carla Riera Roca \nCompartirem lectura i berenar de La Xurreta Cafè! Amb val de descompte en llibres pels inscrits \nDISSABTE 16 D’AGOST >> 19:00H.  \niiii \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«I això passa a casa nostra\, entre aquests rostalls i cingleres que sempre sembla hagin de caure i no cauen mai per a esclafar tanta maldat…» \n  \nLa muntanya de Marian Vayreda no és una muntanya. És un animal. Un animal violent i ferotge\, d’una bestialitat només superada pels homes que s’hi encauen\, amb els boscos plens de bandolers i contrabandistes. Però La punyalada és molt més que una novel·la de trabucaires. És una obra cabdal de les lletres catalanes i és el llibre que comentarem dissabte 16 d’agost en un #GrupDeLecturaNL conduït per l’experta Carla Riera Roca. \n«Tot era mort: la terra\, les soques\, el cel blanquinós i fred sobre el que aquestes asprament se retallaven i fins la lluna esmortuïda\, qual claror quedava anul·lada al reflectar-se sobre aquelles negrors de sutge. Jo també em contemplava mort…»\n  \nLa punyalada és un drama rural\, una novel·la muntanyenca que tan podria esdevenir aquí al Pallars Sobirà com a l’Alta Garrotxa on transcorre la història\, en uns pobles desolats després de les guerres carlines\, sotmesos als crims atroços del bandolerisme. Unes pàgines plenes d’acció\, desig\, odi\, enveja\, bogeria\, brutalitat i sang. \n«Sang brollada a dolls d’amples ferides\, i sang d’aquella que regalima a gotes d’un cor llatzerat per la desesperació i les sequetats de l’esperit\, i… és molta sang\, potser massa\, per a aquests temps de refinaments i de feminisme.»\n  \nL’obra està narrada com si fossin les suposades memòries d’Albert Bardals\, antic combatent de la primera guerra carlina i alter ego de Marian Vayreda\, que també participà en la contesa. Fill de la noblesa rural olotina\, de pensament dretà\, catòlic fervent\, fou el segon fill més petit de set germans\, entre els quals van destacar Joaquim\, l’hereu —conegut per la seva carrera artística com a pintor—\, i Estanislau\, farmacèutic i botànic\, els coneixements naturalístics del qual li serien al nostre escriptor de molta utilitat a l’hora de perfeccionar un vocabulari ric de mena. \n«Trescava per damunt de clapisses de pedra cantelluda i sollevadissa i\, escalant espadats i xaragalls\, furgava i recossiava coves i tutes perdudes entre la malesa\, en busca de records i relíquies de llurs passats habitadors\, visitava masies i barraques de carboners\, recollint cançons i llegendes\, romanços i rondalles\, tot pescant al vol locucions i mots especialíssims d’aquell terrer que talment sembla abandonat de la má de Déu.»\n  \nPodríem dir que La punyalada és la història d’una rivalitat amorosa\, detonant d’un dels duels més aferrissats de la literatura catalana\, amb un final del tot inesperat que segueix donant peu a infinites interpretacions acadèmiques. En tot cas\, l’argument és el de menys. El que atabala aquí és el món interior i la degradació mental d’uns personatges altament complexos i pertorbats\, al límit de la raó humana. L’enfrontament etern del Mal i el Bé. \n«El cap me bullia amb una braó de mil dimonis. «Mata’l!»\, semblava que em cridaven veus estranyes xiulant-me per l’orella esquerra\, i apretava els dits com un boig\, fent-li sortir\, a l’infeliç\, els ulls de la closca i la llengua un pam de la boca. «No el matis!»\, creia sentir per la dreta quan ja ni la ranera de la mort li sortia per la gorja.»\n  \nAmb Carla Riera Roca descobrirem els simbolismes de la novel·la que se’ns hagin passat per alt; coneixerem les intencions amb què Vayreda la va concebre\, l’angoixa existencial que atravessava aleshores i les circumstàncies de la seva publicació pòstuma\, l’any 1904. Veurem paral·lelismes amb altres clàssics com Solitud de Victor Català\, intercanviarem impressions entre lectors i debatrem si La punyalada és o no és encara una de les millors novel·les en llengua catalana. \n«De peu dret\, aixequí els braços a la boca d’aquell pou espantós\, amb les mans crispades\, amenaçadores\, com si volgués esgarrapar les estrelles. Però eren tan altes… Déu meu\, si ho eren! Mai m’ho havien semblat tant…\, i em miraven d’una manera… com si reflectissin tot el cinisme d’aquella mitja rialla que no s’havia esborrat encara del cadavre que allí jeia\, i tota aquella immensitat d’espai m’aglanava amb el seu pes\, dejús del que em retorcia jo com un cuc de terra sota la petja d’un bou.»\n  \nCom és habitual\, acompanyarem la tertúlia d’un berenar literari\, inspirat per aquesta ocasió en Marian Vayreda. \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n  \n  \nCARLA RIERA ROCA (1994\, Olot) forma part del Grup de Recerca en Literatura de l’Edat Moderna\, Contemporània i Patrimoni Literari de l’Universitat de Girona. Llicenciada en Humanitats i Màster en Comunicació i Estudis Culturals\, ha exercit com a periodista i assessora de comunicació. Actualment\, és cap de redacció de L’Avenç. Com a investigadora\, està realitzant una tesi doctoral sobre el mal a la literatura de la modernitat\, on la narrativa d’autors com Victor Català o Marian Vayreda hi tenen un pes fonamental\, en diàleg amb obres que també s’interroguen sobre humanitat i naturalesa. Entre els seus interessos acadèmics hi ha la literatura comparada i la geografia cultural\, en particular l’estudi dels llocs en la literatura i els usos del paisatge. \nMARIAN VAYREDA (1853‒1903\, Olot) va ser escriptor i pintor. De molt jove va enrolar-se com a voluntari a les tropes carlistes i acabada la guerra s’exilià al Llenguadoc. L’experiència del front\, el contacte directe amb la mort i amb la bestialització humana\, va marcar profundament tota la seva producció literària\, entre la qual destaquen Records de la darrera carlinada (1898)\, Sang nova (1900) i La punyalada (1904)\, la seva obra més important\, una de les grans novel·les del realisme català. Al mateix temps escriu un gran nombre d’articles i relats breus\, en bona mesura relacionats amb la seva terra natal de La Garrotxa. La vida pairal i el catalanisme en són alguns dels seus temes. \n  \n  \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-la-punyalada-de-marian-vayreda-amb-lexperta-carla-riera-roca/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/06/punyalada-1-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250809T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250809T203000
DTSTAMP:20260418T192616
CREATED:20250710T174336Z
LAST-MODIFIED:20260322T163351Z
UID:69397-1754766000-1754771400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Cantar als animals. Xerrada i música amb Carolina Arabia i Ernest Sitges
DESCRIPTION:Cantar als animals\nDissabte 9 d’agost a les 19:00h \nXerrada i música amb la investigadora Carolina Arabia i el pastor-músic Ernest Sitges \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Cuenta Lucrecio en De Rerum Natura que los pastores crearon las primeras flautas al querer imitar el silbido del viento que pasa través de los juncos de los ríos. A cantar\, nos dice Lucrecio\, aprendimos de los pájaros.»\n  \nVa haver-hi un temps en què els humans sabíem comunicar-nos amb la resta d’animals\, utilitzant un llenguatge antic\, fet de murmuris\, pregàries\, melodies i càntics. Sons que sobrepassen el sentit de les paraules. Sons oblidats que dissabte 9 d’agost escoltarem a NaturaLlibres\, amb la investigadora Carolina Arabia\, autora de De cantos y animales\, i amb el pastor-músic Ernest Sitges. \n\n«Lo animal que hay en mí es mi voz. La naturaleza entera cabe dentro de mi voz y la desborda; antes que la palabra está la voz y a través de ella nos comunicamos con los animales\, ya sea canto\, silbido\, nombre\, o el aire que irrumpe en el cuerpo de una flauta.»\n  \n\nEncara queden ramaderes que munyen cantant a les vaques\, no com entreteniment\, sinó perquè la veu melodiosa relaxa a les bèsties i facilita que els hi baixi la llet. També hi ha pastors que segueixen tocant la flauta per amansir les cabres\, pagesos que entonen cançons per menar els bous quan llauren\, i apicultors que tararegen per guiar cap al rusc les abelles. Des de Buthan a l’Orinoco i Terra del Foc\, passant pel Marroc i Astúries\, la investigadora Carolina Arabia porta més de vuit anys estudiant aquestes formes de comunicació quasi desaparegudes entre els éssers humans i la resta d’animals. Dissabte 9 d’agost podrà continuar la seva recerca al Pallars\, en una xerrada amb el pastor i músic Ernest Sitges\, un dels majors coneixedors del folklore pagesívol i del cançoner tradicional de muntanya. \n\n«La ramada es de una dulzura violenta\, abrumadora. Las cabras me miran con ojos fijos y muy atentos. Quieren de mí cosas simples\, alimento\, atención\, calor. Pero hay algo más en esa mirada insistente\, que penetra como una aguja y viene de un lugar lejano. Ahora estoy en el interior mismo del animal. Acá el aire huele a leche\, a barro\, a pelo\, a cosas vivas. Tanta vida me asusta. Tal vez inventamos las palabras para esconder lo visceral\, lo amorfo\, lo ilimitado y olvidarnos de que estamos al pie del abismo.»\n  \nAmb Carolina Arabia i Ernest Sitges escoltarem un eixam de veus i instruments musicals que podrien emmudir aviat\, silenciats per les màquines i els processos industrials. Junts pensarem què podem fer com a individus i com a societat per a conservar aquest patrimoni acústic. Melodies que ens parlen d’una altra forma de relacionar-nos amb el món\, basada en la confiança i l’afecte. Cants que són oracions de respecte cap a la terra\, els animals\, els arbres\, el foc\, els núvols…. \n\n«Se canta a lo que no se puede decir hablando.»\n\nConeixements ancestrals que\, en el cas d’Ernest Sitges\, ha assimilat escoltant i conversant des de ben jovenet amb pagesos savis. Dissabte 9 d’agost ens transmetrà alguns a nosaltres\, cançons tradicionals pirinenques que allà dalt\, a les pastures\, li han fet sempre companyia\, amb un acordió que va aprendre a tocar d’oïda. I així deia Jean-Jacques Rousseau que les persones vam aprendre a parlar: imitant els sons de la natura. \n\n«Cuando una persona canta con duende no tiene garganta: le sube un río de sangre por dentro y todo lo que ocurre en su interior llega al público con la misma fuerza que el grito de un lobo o el aullido del viento.» FEDERICO GARCÍA LORCA\n  \n  \n  \nCAROLINA ARABIA (gairebé) neix a la vora d’un riu anomenat Caraguatá\, al Delta del Paraná\, a Argentina. Potser per això li agraden els arbres de magnòlies\, els penegals\, les cases de palafits\, els boscos inundats i la paraula «sudestada». Va fer classes durant molts anys en un taller literari per a nens\, anomenat Taller del Zorro\, ubicat al barri amb més arbres de Buenos Aires. Va viure a Colòmbia i ara ho fa a Espanya\, on també imparteix classes. Va guanyar la beca Finestres d’Assaig 2022. Treballa al projecte Lenguario Universal\, un arxiu de veus rescatades que manifesta sabers\, experiències\, relats i expressions culturals intangibles. De cantos y animales és el seu primer llibre. \nERNEST SITGES va néixer a Bagà l’any 1957. Assegura que\, des que tenia tres anys\, sabia que volia dedicar-se al bestiar. Ara\, després d’una vida fent de pastor i de ramader al Berguedà\, és un dels savis que guarden dites\, remeis\, costums i eines de la ramaderia tradicional. Al seu mas\, a la Pobla de Lillet\, hi té una de les majors col·leccions d’esquelles i collars musicats del territori. Seguint la seva dèria pel folklore pagesívol\, va aprendre a tocar d’oïda l’acordió\, i forma part del conjunt musical Surti com surti\, juntament amb altres acordionistes rurals afeccionats. \n  \n\n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-cantar-als-animals-xerrada-i-musica-amb-carolina-arabia-i-ernest-sitges/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/07/cantar-animals2-2.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250802T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250803T150000
DTSTAMP:20260418T192616
CREATED:20250711T092854Z
LAST-MODIFIED:20250715T153423Z
UID:69371-1754161200-1754233200@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. El Pirineu sense Briet: 100 anys de canvis en el paisatge. Xerrada + Excursió geològica
DESCRIPTION:El Pirineu sense Briet: 100 anys de canvis en el paisatge\nDissabte 2 d’agost a les 19:00h \nXerrada amb el geòleg Ánchel Belmonte Ribas \nDiumenge 3 d’agost al matí \nExcursió geològica i paisatgística amb el Grup de Recerca en Àrees de Muntanya i Paisatge (GRAMP) \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«No hay nada más temporal que una montaña. A ese respecto\, la geología cuenta las cosas tal y como son\, sin ambages: la eternidad propiamente dicha no existe.» OLIVIER REMAUD\n  \nLes muntanyes ens sobrepassen\, però tampoc elles són eternes i inalterables. El Pirineu mai ha estat com és ara i mai ho tornarà a ser\, perquè el paisatge és canviant; el que espanta és la velocitat dels canvis\, en qualsevol cas. Dissabte 2 d’agost ho constatarem amb el doctor en geologia Ánchel Belmonte Ribas\, coautor del llibre El Pirineo sin Briet / Les Pyrénées sans Briet. 100 años de cambios en el paisaje. \n«Les glaceres llampurnejaven i el cim del Mont Perdut\, completament fulgent de celestes claredats\, semblava no pertànyer ja a la terra. […] allí tot es nega alhora; un món s’acaba\, un altre comença\, un món regit per les lleis d’una altra existència. Quin descans en aquest extens baluard on els segles transcorren amb un pas més lleuger que aquí a baix els anys!»  RAMOND DE CARBONNIÈRES (1775-1827)\n  \nSi els pioners del pirineisme s’enfilessin avui per aquestes muntanyes\, els hi costaria reconèixer molts dels seus paratges… Un d’aquests primers exploradors fou Lucien Briet (1860-1921)\, un viatger il·lustre\, alpinista\, escriptor i fotògraf que va caure enamorat del Pirineu quan el 1889 hi va trescar per primer cop. I la ventarrada d’amor va ser ja definitiva en creuar la frontera direcció a l’Alt Aragó. Fins el 1911\, any rere any\, va recórrer entusiasmat pics i valls\, pobles i barrancs\, amb la mirada del qui no té pressa. I va fer fotos. Moltes fotos: més de 900 plaques amb les que ara contemplar com era la serralada més d’un segle enrere. I un document únic que Ánchel Belmonte Ribas ha utilitzat per constatar de quina forma el paisatge s’està transformant davant nostre\, modelat per processos naturals\, per l’impacte climàtic i per la desaparició d’estils de vida tradicionals. \n«Urgeix una solució que no ha de demorar-se. És imprescindible protegir la Vall d’Ordesa contra els llenyataires\, contra els caçadors i contra els pescadors de truites. Els seus isards\, delmats i perseguits\, imploren socors. Els seus faigs\, moltes vegades centenaris\, són dignes de morir noblement.» LUCIEN BRIET\n  \nAmb Ánchel Belmonte i Lucien Briet —don Luciano\, com li deien per terres d’Aragó— entendrem sota una perspectiva científica els canvis experimentats en vessants\, rius i glaceres; alguns sutils\, d’altres alarmants. \nI al dia següent\, diumenge 3 d’agost\, farem una excursió amb mirada geològica per escoltar el que les muntanyes del Parc Natural de l’Alt Pirineu ens vulguin explicar: de la seva història passada\, del present i de com seran en un futur més o menys llunyà. Perquè potser Briet no reconeixeria el Pirineu actual\, però és probable que a nosaltres ens passi igual d’aquí a cent anys. \n«Quina felicitat em produeix vagar per aquest paratge\, perdre’m en ell al meu gust\, recollint una pedreta o una flor\, gaudint d’un racó salvatge\, interessat en totes i cadascuna de les peculiaritats que amaga\, capaç de comprendre tota la bellesa i tota la poesia!» LUCIEN BRIET\n  \nFITXA TÈCNICA DE L’EXCURSIÓ \n\nGuiatge: Grup de Recerca en Àrees de Muntanya i Paisatge (GRAMP)\nTemps estimat: 3 hores\nDificultat: Mitja-baixa\nMaterial recomanat: Cal dur calçat adequat per caminar a la muntanya i estar preparat per qualsevol inclemència meteorològica\nRequisits indispensables: Predisposició per escoltar les pedres parlar i a les muntanyes\, ballar\nMàxim de participants: 20 persones\n\n  \nPreu d’inscripció a la xerrada: 5€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Val de 2€ de descompte en el llibre El Pirineo sin Briet / Les Pyrénées sans Briet. 100 años de cambios en el paisaje \nPreu d’inscripció a l’excursió geològica: 6€ / 5€ per les persones inscrites a la xerrada / Gratuït pels socis de l’Associació de Persones Amigues del Parc Natural de l’Alt Pirineu \n  \n  \nÁNCHEL BELMONTE RIBAS (1973\, Huesca) és llicenciat en Geologia per la Universitat Complutense de Madrid i doctor en Geologia per la Universitat de Saragossa. Reconegut autor de nombrosos llibres i articles tant científics com divulgatius\, entre els quals El Pirineo sin Briet / Les Pyrénées sans Briet. 100 años de cambios en el paisaje\, escrit amb Lise Laporte. compta amb una llarga trajectòria com a docent universitari i a l’ensenyament secundari. Actualment\, és coordinador científic del Geoparc Mundial de la UNESCO Sobrarbe-Pirineus. També és avaluador sènior del Programa de Geoparcs de la UNESCO i forma part dels comitès científics de la Reserva de la Biosfera Ordesa-Viñamala i de l’Itinerari Cultural Rutes Megalítiques del Consell d’Europa. Així mateix\, col·labora com a assessor de l’Àrea de Ciències Naturals de l’Institut d’Estudis Altoaragonesos i és conseller de l’Institut d’Estudis Sijenencs Miguel Servet. \n«Los geólogos sienten las ondas sísmicas del ayer. Viven la vida posterior de los acontecimientos de la Tierra\, con vestigios de plegamientos\, cizallamientos\, aplanamientos. Ellos mismos se erosionan\, se amontonan y se sedimentan. Y después se yerguen como montañas que nacen. Son geocoreógrafos que dirigen el desordenado ballet de rocas supervivientes que contienen a su vez el rastro de una presencia pasada. Dicho de otro modo\, hacen hablar a los fantasmas y los fantasmas hablan a través de ellos.» OLIVIER REMAUD\n  \n\n  \n  \n  \n  \n  \n*Oferta de descompte aplicada a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-el-pirineu-sense-briet-100-anys-de-canvis-en-el-paisatge-xerrada-excursio-geologica/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/07/pirineo-briet-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250726T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250727T130000
DTSTAMP:20260418T192616
CREATED:20250628T155702Z
LAST-MODIFIED:20260322T163209Z
UID:69268-1753556400-1753621200@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Caspar David Friedrich: L’ànima de la natura. Xerrada + Taller de pintura
DESCRIPTION:Caspar David Friedrich: L’ànima de la natura\nDissabte 26 de juliol a les 19:00h \nXerrada amb el divulgador de l’art Miquel del Pozo \nDiumenge 27 de juliol al matí \nTaller de pintura paisatgista amb les artistes Goretti Pomé i Roser Bosch \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«La tasca de l’artista no consisteix en la representació fidel del cel\, l’aigua\, les roques i els arbres […] La finalitat d’una obra d’art és reconèixer l’esperit de la natura\, saturar-se’n\, absorbir-lo amb ànima i cor\, i restituir-lo en forma de quadre.»\n  \nCaspar David Friedrich (1774-1840) no va caminar mai pel Pallars\, però hi ha indrets a Alins que es dirien pinzellats per l’artista alemany. Pocs com ell han sabut retratar la commoció d’un traç de llum a l’horitzó… l’aflicció produïda per una branca retorçuda en escorç… l’esglai del silenci dalt d’un cim taciturn… o la meravella de contemplar l’abisme des del llindar i sentir-se insignificant. Dissabte 26 de juliol mirarem el món amb els ulls del Caminant sobre un mar de núvols\, en una xerrada amb el divulgador de l’art Miquel del Pozo i el llibre La magia del silencio: El viaje en el tiempo de Caspar David Friedrich\, de Florian Illies. \n«El pintor hauria de pintar no tan sols el que troba davant seu\, sinó també el que veu al seu interior. Si no aconsegueix veure-hi res\, hauria de deixar de pintar el que hi ha davant seu.»\n  \nCaspar David Friedrich va trobar a la Natura una font de bellesa i consol\, inspiració artística i un espai espiritual de devoció. Quan no caminava pels voltants de Dresde\, feia excursions cap a Elbsandsteingebirge —serralada coneguda com la Suïssa saxona— o a les Riesengebirge —les Muntanyes Gegants—. Passejades gairebé sempre en solitari\, que només compartia amb la seva estimada Caroline o amb alguna amistat propera de vegades. Preferentment a l’albada o al capvespre\, perquè Friedrich estimava la foscor. L’hivern i la foscor. Li agradava tant que es va casar a les sis del matí un mes fred de gener\, molt abans que el sol claregés. \n«He d’estar sol i saber que estic sol per contemplar i sentir la natura en plenitud; he d’entregar-me al que m’envolta\, he de fondre’m amb els núvols i roques per ser el que sóc. La solitud és indispensable per al meu diàleg amb la natura.»\n  \nAmb Miquel del Pozo coneixerem l’ànima d’un pintor tan venerat per Adolf Hitler com per Rainer Maria Rilke\, tan odiat per Iósif Stalin com codiciat per la màfia o Leni Riefenstahl. Un artista a l’avantguarda del Romanticisme alemany\, una revolució intel·lectual que va descobrir en la Natura un espai de reflexió filosòfica\, el lloc on experimentar un aiguabarreig de bellesa\, reverència\, horror i delit de perill: el sentiment d’allò sublim. \n«Quan un paisatge es cobreix de boira sembla més gran\, més sublim\, eleva la imaginació i tensa l’expectació […]. Ull i fantasia se senten més atrets per la llunyania bromosa que per allò que jeu nítid i proper davant la vista.»\n  \n  \nAl dia següent\, diumenge 27 de juliol\, nosaltres també tractarem de capturar els colors del sublim\, en un taller de pintura del paisatge impartit per les artistes Goretti Pomé i Roser Bosch. \n  \nObjectius del taller: \n\nPropiciar una experiència de diàleg profund (de la sensitivitat a la sensibilitat) entre la persona i la natura a través de l’art.\nObservar com es produeix el diàleg entre el paisatge exterior i l’interior dins d’un mateix.\nIdentificar els nostres paisatges interiors.\nDescobrir la pròpia relació amb el paisatge i enfocar la línia d’expressió artística personal (el paisatge exterior\, interior…)\nMaterialitzar l’experiència viscuda en una obra plàstica (amb els materials disponibles).\nPrendre consciència del que s’ha produït en el transcurs d’aquest procés.\n\nContingut: \n\nBreu presentació del taller.\nDesplaçament a l’indret escollit per pintar.\nEspai de concentració-meditació guiada i breu espai de silenci personal.\nBreu espai de compartir per parelles i posterior diàleg acompanyat amb la resta del grup.\nPreparació dels materials.\nRealització de l’obra de forma individual.\nEspai final de compartir.\n\nMaterial necessari:  \n\nPintura tempera (colors primaris: groc\, cyan\, magenta\, negre i blanc)\nBloc de dibuix (dinA3) o fulls A3 amb suport rígid a sota. Si pot ser\, amb paper gruixut tipus aquarel·la\nRecipients per aigua i barreges\nPinzells de diferents tamanys\nPaper de cuina o paper higiènic o drap\nRoba vella o bata de pintor/a\n\nMínim – màxim de participants: 10-15 persones \nDuració del taller: 3 hores \n  \n  \n  \nMIQUEL DEL POZO és de formació arquitecte\, màster de Teoria i Història de l’Arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya. Però ja fa anys que es dedica professionalment a la divulgació d’art a la ràdio (Cadena Ser)\, a la televisió (betevé) i a les xarxes socials (#MA140). Conferenciant a diferents institucions culturals com el Museu Nacional d’Art de Catalunya\, el Museo del Prado\, la Fundació Atrium Artis\, la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya i CaixaForum. Centra els seus estudis en la relació de l’ésser humà amb les imatges\, des dels seus orígens fins als nostres dies\, amb una mirada transversal que cerca les relacions entre pintura\, literatura\, escultura\, arquitectura\, cinema i dansa. Publica articles a llibres col·lectius i revistes. El 2019 rep el Premi Ciutat d’Open House Madrid al millor ús de les xarxes socials. \nGORETTI POMÉ és artista nascuda al Pallars. Va ser iniciada en la pintura pel mestre fauvista Miquel Villà\, col·lega de Duchamp i Fautrier a París. Doctora en art i educació\, i llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Les seves obres sempre han estat connectades amb la natura i les qüestions profundes de l’ésser humà. Des dels elements de la natura a la recerca del sentit de la vida\, des de l’absurd a l’essència. Ha rebut reconeixements nacionals i internacionals pel seu treball. Impulsora d’ARSVIVA\, un espai des d’on promoure artistes envers l’Art i l’Espiritualitat\, és també Co-autora del llibre Art i Creació. \nROSER BOSCH és pintora de la Natura per naturalesa\, on hi ha viscut gran part de la seva vida i on troba la inspiració\, atreta pel Misteri profund que entranya. La seva pintura\, així\, sorgeix de la contemplació i el diàleg amb l’entorn natural\, i es construeix a partir de la gestualitat i la interacció amb la matèria. El seu estil busco el llindar entre la figuració i l’abstracció per submergir-se en l’experiència del suggerit i intuït\, més enllà dels límits de l’objectivitat. Va cursar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i altres estudis no formals\, com els d’Art Bonnemaison de Barcelona. Una part del seu treball es va poder veure fa uns anys a Pobla\, a les exposicions Paisatges del Pallars\, llums i silencis (2018) i Dansant amb la Natura\, al batec del Pallars (2024). \n  \n\n  \n  \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-caspar-david-friedrich-lanima-de-la-natura-xerrada-taller-de-pintura/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/06/Friedrich-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250723T090000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250723T120000
DTSTAMP:20260418T192616
CREATED:20250630T092842Z
LAST-MODIFIED:20250703T085212Z
UID:69328-1753261200-1753272000@www.naturallibres.com
SUMMARY:Petites Trobades NL. Les muntanyes catalanes: Grimpa-les! Excursió matinal + Xerrada + Esmorzar
DESCRIPTION:Les muntanyes catalanes: Grimpa-les! \nExcursió matinal + Xerrada + Esmorzar muntanyenc \nDimecres 23 de juliol a les 09:00H \n\n\nPer apuntar-se a la petita trobada\, envieu un correu electrònic a\nnaturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \nPrepareu la motxilla\, Petits Exploradors\, que tenim a la vista una Jornada de muntanyisme en família amb Explora el Parc! Però l’aventura aquí va molt més enllà de conquerir un cim. Dimecres 23 de juliol a NaturaLlibres\, farem de la muntanya una filosofia de vida\, en unes #PetitesTrobadesNL amb El llibre de les muntanyes catalanes: Grimpa-les! i les seves autores\, Vanesa Freixa i Anna Mongay. \n«La comarca del Pallars Sobirà és la que presenta més diversitat a l’hora d’anomenar un cim\, fins a trenta maneres diferents! […] Així doncs\, en aquest llibre grimparem puigs\, turons\, roques\, tossals\, gronys\, pales\, tormos i morrals.»\n  \nGrimpar muntanyes vol dir gaudir de lo simple i essencial\, l’alegria de caminar\, contemplar lo bell\, superar obstacles\, sentir-se ple i no desitjar cap altre res. Traçar camí amb paciència i respecte\, connectar profundament amb el món\, entendre com funciona l’ecosistema que habitem i habitar-lo com un animal de l’entorn més. Grimpar muntanyes és\, per molts\, una necessitat vital\, i dimecres 23 de juliol aprendrem tot el que hem de saber per divertir-nos a la Natura de valent! \nDescobrirem algunes de les muntanyes més imponents de Catalunya i sortirem d’excursió per mirar si des d’Alins es pot veure la més alta de totes\, la Pica d’Estats. Pel camí coneixerem la gent que viu entre les serralades: des del gall fer\, la sargantana i les orquídies salvatges a pastores\, trementinaires i eremites. \n«Fa molts anys\, el dia de Sant Maurici\, els habitants d’Espot pujaven a l’ermita per assistir a la missa en honor al sant. Dos caçadors\, que es burlaven de la gent\, van veure un isard i van decidir caçar-lo. Després de perseguir-lo muntanya amunt\, l’isard va desaparèixer i\, en aquell moment\, un llamp els va fulminar\, convertint-los a ells i al seu gos en estàtues de pedra. Avui\, des del camí de Ratera\, es poden veure les seves figures.»\n  \nEls companys d’Explora el Parc ens donaran consells essencials per convertir-nos en bons excursionistes: com preparar una ruta\, com funciona una bruixola\, com llegir un mapa\, què s’ha de fer en cas d’accident… i com tenir cura de la muntanya que tant estimem. \nHaureu d’estar ben atents\, perquè quan tornem a NaturaLlibres hi haurà un concurs amb premi per posar a prova els vostres coneixements! \nI com segur que després de l’excursió estareu famèlics\, acabarem la jornada amb un esmorzar excursionista de La Xurreta Cafè inspirat en el llibre Les muntanyes catalanes: Grimpa-les! \n«Menjar a la muntanya és essencial per mantenir l’energia durant la ruta\, però també pot convertirse en un plaer per als sentits. Hi ha cap vista millor que la d’un àpat a dalt d’un cim\, a la vora d’un llac o sota l’ombra d’un bosc d’avets.»\n  \nMISSIÓ EXPLORA EL PARC \n\n09:00h: Trobada a NaturaLlibres i repartiment de passaports Explora el Parc\n09:30h: Excursió pel bosc de Virós amb Xavier Ródenas\, enginyer de forests\n11:00h: Esmorzar muntanyenc a NaturaLlibres\n11:30h: Xerrada amb les autores de El llibre de les muntanyes catalanes: Grimpa-les!\n12:00h: Concurs de coneixements muntanyencs\n\n  \nPreu d’inscripció a la Petita Trobada: 8€ per persona adulta i 6€ per menors\nInclou: Excursió guiada + Xerrada + Participació al concurs + Esmorzar excursionista + Val de 2€ de descompte en la compra del llibre Les muntanyes catalanes: Grimpa-les! + Fins a 4 segells al passaport Explora el Parc (1 per assistència\, 1 per la xerrada\, 1 pel taller i 1 per compres efectuades a NaturaLlibres) \n  \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb \n \n  \n  \n  \n\n* Oferta de descompte aplicada a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/petites-trobades-nl-les-muntanyes-catalanes-grimpa-les-excursio-matinal-xerrada-esmorzar/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/06/muntanyes-catalanes.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250719T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250719T203000
DTSTAMP:20260418T192616
CREATED:20250515T173225Z
LAST-MODIFIED:20260322T163024Z
UID:68742-1752951600-1752957000@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Frankenstein o El Prometeu modern. Amb l’historiador de la ciència Fernando Vidal
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Frankenstein o El Prometeu modern \nTertúlia literària amb l’historiador de la ciència Fernando Vidal \nCompartirem lectura i berenar de La Xurreta Cafè! Amb val de descompte en llibres pels inscrits \nDISSABTE 19 DE JULIOL >> 19:00H.  \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«La natura s’anava eixarreint al voltant meu i el sol se’m girà d’esquena; la pluja i la neu em calaven fins als ossos; rius cabalosos es glaçaven; la superfície de la terra era dura\, freda\, pelada\, i jo no trobava aixopluc. Oh\, terra! Quantes vegades vaig maleir el qui em va fer prendre existència!» \n  \nL’any 1816 va ser un any sense estiu. El dia es va convertir en nit\, resultat d’una erupció volcànica a Indonèsia que va alterar el clima mundial amb fenòmens meteorològics extrems i imprevisibles: incendis\, pluges torrencials\, caiguda de les temperatures en picat\, collites devastades\, migracions forçades\, fam\, còlera\, revoltes… I és enmig d’aquesta paüra quan es van engendrar Frankenstein o El Prometeu modern\, la novel·la de Mary Shelley que comentarem dissabte 19 de juliol a NaturaLlibres\, en un #GrupDeLecturaNL amb l’historiador de la ciència Fernando Vidal. \n  \n«Creu-me\, Frankenstein: jo era bo. Tenia l’ànima plena a vessar d’amor i sentiments humanitaris. No veus que estic sol\, espantosament sol? Tu\, el meu creador\, em detestes. Quines esperances puc posar en els altres\, que no tenen cap obligació amb mi? M’odien\, no em poden sofrir. Els cims pelats i les glaceres desolades són els meus refugis. Fa molts dies que vagarejo per aquí. He fet de les coves de glaç\, on solament goso entrar-hi jo\, la meva llar\, l’única llar que m’és permesa de tenir. Beneeixo aquests cels rúfols perquè em tracten més bé que els teus semblants. […] Tingues compassió i no em menyspreïs; escolta la història que et vull explicar.»\n  \nHan passat dos-cents anys des de la seva publicació i Frankestein o el Prometeu modern sembla més vigent que mai. La història d’un jove que\, obsessionat per donar vida a la matèria inanimada\, aconsegueix construir un prototip d’humanoide fort\, àgil\, resistent al fred\, que només necessita fruits del bosc i arrels com aliment… però amb un aspecte míserament deforme: un «esguerro» sorgit de l’ambició sense límits; un «dimoni infecte» a qui el seu creador abandona\, una irresponsabilitat amb conseqüències fatals per a terceres persones; un monstre del desamor i la desmesura\, el gran problema d’aquest temps anomenat Antropocè\, període geològic que va començar just a l’època de Mary Shelley\, per cert\, segons revelen les concentracions de diòxid de carboni i metà atrapades al gel polar. \n  \n«Tant és que em digui i em repeteixi que\, al pol\, solament hi trobaré gels i desolació. En la imaginació se m’apareix com una regió molt bonica i delitosa.»\n  \nÉs justament a l’Àrtic on transcorre part de la novel·la\, fascinada com estava la seva autora per les regions boreals i els debats científics del moment\, que un expert com Fernando Vidal ens podrà detallar. Amb ell coneixerem el context històric en què va néixer Frankenstein\, una obra que ens servirà per reflexionar sobre les pors que infonen els monstres tecnològics actuals. \n  \n«Aprengui de mi\, servint-se no de les meves doctrines\, sinó del meu exemple\, com és de perillosa l’adquisició de coneixements i com és més feliç l’home que es pensa que el seu poble és el món que no pas aquell que ambiciona anar més enllà del que li és permès per la seva condició.»\n  \nAquest clàssic universal que inaugura la ciència ficció i el terror gòtic el va escriure una noia que no arribava ni als vint anys. Una noia que va haver de mantindre l’anonimat per a que alguna editorial li volgués publicar. El llibre va ser un èxit immediat\, que després molts voldrien atribuir a Percy\, Percy Shelley\, el poeta del que Mary Wollstonecraft Godwin es va enamorar i amb qui es va fugar\, en una travesia que\, aquell «any sense estiu»\, els sorprendria a Suïssa. Degut a les violentes tempestes\, la parella no va poder visitar la Mer de Glace; tancats al seu lloc en una esplendorosa mansió\, passaven l’estona escrivint històries de terror. \n  \n«Recordava l’efecte que la visió d’aquella imponent glacera\, que no s’està mai quieta\, havia tingut en el meu esperit el primer cop que l’havia vista. M’havia envaït una sensació sublim d’èxtasi que donava ales a l’ànima i li havia permès de remuntar-se de les regions obscures fins a la llum i l’alegria. Veure un element natural paorós i imponent sempre havia tingut un efecte solemnitzant sobre el meu esperit que em permetia d’oblidar les preocupacions passatgeres de la vida.»\n  \nDissabte 19 de juliol comentarem Frankestein o el Prometeu modern des d’una perspectiva ecocrítica. Una obra de filiació romàntica\, on la Natura imponent dels Alps és alhora font de bellesa i basarda. Per sublim\, per incomprensible\, per estranya. Perquè execedix l’humà. Per la seva monstruositat. \n  \n«Quina cosa tan estranya\, el coneixement! Així que entra en contacte amb la ment\, se t’hi aferra com el verdet a les roques. De vegades anhelava poder desprendre’m de tots els pensaments i de totes les sensacions\, però vaig aprendre que hi ha un sol mitjà per a vèncer el patiment: la mort (un estat que temia tot i que no l’entenia del tot).»\n  \nCom sempre\, acompanyarem la tertúlia d’un berenar literari inspirat\, per l’ocasió\, en Frankenstein. \n\n«Jo no mato anyells ni cabrits per satisfer la gana; en tinc prou amb els fruits del bosc i les glans.»\n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n  \n  \nFERNANDO VIDAL és professor de recerca a l’ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) des del 2012. Format en psicologia i en història de les ciències a les universitats de Harvard\, Ginebra i París\, i a l‘École des Hautes Études en Sciences Sociales\, París. Especialista en història intel·lectual i cultural de les ciències humanes des del Renaixement fins a l’actualitat\, va estar una dècada treballant com a investigador sènior permanent de l’Institut Max Planck d’Història de la Ciència de Berlín. Interessat particularment per l’articulació de sabers i valors en la formació d’idees sobre l’ésser humà. Entre els seus llibres editats en col·laboració es troben The Moral Authority of Nature\, Neurocultures i Endangerment\, Biodiversity and Culture. Els seus últims llibres són The Sciences of the Soul: The Early Modern Origins of Psychology\, Being Brains: Making the Cerebral Subject (juntament amb F. Ortega) i Performing Brains on Screen\, publicat el 2022. Investiga actualment sobre els trastorns de la consciència i les demències. \nMARY WOLLSTONECRAFT GODWIN\, coneguda com MARY SHELLEY (1797 – 1851\, Londres) va ser novel·lista\, dramaturga\, assagista\, filòsofa i biògrafa\, reconeguda sobretot per ser l’autora de Frankenstein o el Prometeu modern (1818). També va editar i promocionar les obres del seu marit\, el poeta romàntic i filòsof Percy Bysshe Shelley. El seu pare va ser el filòsof polític William Godwin i la seva mare la filòsofa feminista Mary Wollstonecraft. \n  \n  \n  \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-frankenstein-o-el-prometeu-modern-amb-lhistoriador-de-la-ciencia-fernando-vidal/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/05/Frankenstein-Elena-Odriozola.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250712T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250712T203000
DTSTAMP:20260418T192616
CREATED:20250611T103459Z
LAST-MODIFIED:20260322T162826Z
UID:69142-1752346800-1752352200@www.naturallibres.com
SUMMARY:#FiloTrobadesNL La meditació assolellada. Tertúlia i berenar filosòfic. Amb Juan Arnau
DESCRIPTION:La meditació assolellada\nConversa i berenar filosòfic  \nAmb el filòsof i astrofísic Juan Arnau \nDissabte 12 de juliol a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n\n  \n«El peregrino mide por días su distancia del lugar santo. […] Se encamina a convertirse\, él mismo\, en día. En un día. En su día. Él mismo\, a convertirse en el día en que él nace. La medida del peregrino es la jornada. Él aspira a igualar su tramo de camino recto con el arquearse de la luz. Avanza a la intemperie. Va bajo el sol.»\n\n\n  \nLa meditació assolellada és una meditació de caminants\, més interessats en el paisatge\, en allò que està fora\, que en el Jo dedins i en les seves ferides. La meditació assolellada mira les meravelles de la creació amb atenció. La meditació assolellada és una meditació practicada sota la brillantor del sol. La meditació assolellada permet que aflori el món. La meditació assolellada és una estratègia contra els egos sobrepassat que estan destruint la natura i la humanitat. La meditación soleada és el darrer llibre del filòsof i astrofísic Juan Arnau\, que dissabte 12 de juliol estarà a NaturaLlibres per participar en una de les nostres #FiloTrobadesNL. \n«Según la tradición del yoga y del budismo antiguo\, la mente es como un elefante salvaje que hay que domar si no queremos que nos destruya.»\n  \nEl plantejament de La meditación soleada és el següent: \n\nÉsser és percebre.\nPercebre és mirar i ser mirat per altres éssers.\nTenint en compte que\, d’una o altra forma\, amb més o menys traça\, tot el que ens envolta percep i sent: des de l’àtom a la galàxia\, del mineral a la muntanya.\nÉs a dir\, la matèria és una experiència mental que sol·licita una mirada per existir: no hi ha coses ni objectes ni éssers ni identitats. Només hi ha percepcions dins una realitat mutant\, en transformació constant.\nAixí doncs\, contradint la neurociència actual\, podríem afirmar i afirmem que la ment no és dins del cervell: és el cervell qui està dins la ment.\nLa lògica és una farsa; la natura no és una abstracció físico-matemàtica.\n\n«Lo único cierto no es la muerte. Lo único cierto es que ahora estamos vivos. Ese soy (ahora) es la única verdad. Lo demás es impostura y teatro. Suposiciones útiles o vanas\, pero mentiras\, al fin y al cabo.»\n  \nPot semblar una mica boig tot\, però no són idees d’un sonat. És un paradigma sostingut en dos mil anys de pensament budista i en les Upanixad\, en la fenomenologia de Leibniz\, Berkeley\, Whitehead… i en filòsofs de la ciència com Thomas Kuhn o Bruno Latour. Compendiat a La meditación soleada per Juan Arnau\, astrofísic i doctor en filosofia sànscrita. \n«Todo está lleno de dioses»\, dicen que dijo Tales de Mileto. \n  \nAmb Juan Arnau esclarirem la diferència entre consciència\, ment i cervell: \nLa ment és sorollosa\, vel·leïtosa\, complicada… És aquell ego que fa patir\, però que permet experimentar el món manifest i\, per tant\, possibilita al cos humà sobreviure. \nLa consciència\, en canvi\, manca d’ego. És buida\, universal\, omnipresent. Immutable\, serena\, feliç… I no pot ser objecte de coneixement\, precisament perquè és allò que proporciona qualsevol tipus de coneixement. \n«Se impecable en tu búsqueda porque eres lo que buscas.» RUMI\n  \nLa consciència no es pot conèixer\, no. Però sí es pot experimentar. El repte radica en apaivagar el soroll mental. I no cal recórrer a psicodèlics —alternativa que Juan Arnau també ha testat\, i que ja ens explicarà\, en tot cas. \n«En realidad\, no hay que hacer nada\, simplemente no hay que poner obstáculos. Dejarse atravesar por la presencia del mundo\, sin memoria ni deseo\, evitar la mediación\, estar disponibles. Es una cuestión de sintonía.»\n  \nDissabte 12 de juliol\, pensarem com apropar-se a les coses sense apropiar-se’n. Perquè els problemes contemporanis tenen a veure amb els éssers desitjants que inevitablement som. I no es resoldran amb més progrés tecnològic\, sinó amb la meditació assolellada que Juan Arnau proclama. \n«Hay algo en nuestra alma que rechaza la verdadera atención mucho más violentamente de lo que la carne rechaza el cansancio. Ese algo está mucho más próximo del mal que la carne. Por eso\, cuantas veces se presta verdadera atención\, se destruye algo de mal que hay en uno mismo.» SIMONE WEIL\n  \nCom és habitual\, acompanyarem aquestes #FiloTrobadesNL d’un berenar filosòfic inspirat en la tertúlia. \n«El mundo no está hecho de cosas\, sino que está hecho de percepciones. El sabor de la manzana no se encuentra en la manzana misma ni en el sujeto que la prueba; el sabor de la manzana\, la experiencia\, está en el encuentro entre ambos.»\n  \n  \n  \n  \nAquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL\, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes\, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten\, buscar solucions a problemes\, raonar\, dubtar\, equivocar-se\, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques. \n  \n  \n  \nJUAN ARNAU (1968\, València) és astrofísic i especialista en filosofies orientals. Fa trenta anys que estudia el budisme. Entre la seva extensa obra destaquen La fuga de dios\, Historia de la imaginación\, Manual de filosofía portátil (premi de la Crítica valenciana i finalista del premi Nacional de Ensayo)\, La mente diáfana. Historia del pensamiento indio\, En la mente del mundo. La aventura del deseo y la percepción\, Materia que respira la luz i Buda. Ha traduït del sànscrit les principals obres del budisme i l’hinduisme: Upanisad\, Bhagavadgita\, Abandono de la discusión i Fundamentos de la vía media\, i escrit assajos com Antropología del budismo o Cosmologías de India. Actualment és professor de la Universitat Complutense de Madrid\, on imparteix classes sobre el pensament de l’Índia. Defensor de l’humanisme davant de les escomeses de l’era de la distracció tecnològica\, col·labora habitualment amb el diari El País. \n  \n«Las estrellas\, de las que venimos\, miran a través de nosotros.»\n  \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/filotrobadesnl-la-meditacio-assolellada-tertulia-i-berenar-filosofic-amb-juan-arnau/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/06/meditacion-soleada-1-2.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250705T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250705T203000
DTSTAMP:20260418T192616
CREATED:20250604T173505Z
LAST-MODIFIED:20260128T143232Z
UID:69032-1751742000-1751747400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Brama poètica: Kavafis - Hermo
DESCRIPTION:Brama poètica: Kavafis – Hermo\nAmb el poeta Gonzalo Hermo\, el traductor de Konstandinos P. Kavafis\, Eusebi Ayensa\, i la rapsoda Glòria Coll… I amb beure èpic! \nDissabte 5 de juliol a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Per alguna raó\, no tinc por.\nHe somiat aquest moment tantes vegades que els meus\n[peus coneixen el camí.\nAvanço decididament en direcció al salvatge\ni puc veure\nel bosc amb els ulls del cabirol.»\n  \nLa brama és un dels espectacles més fascinants de la natura. Un ritual de desafiaments passionals\, desig\, follia i afectes… com el que presenciarem dissabte 5 de juliol a NaturaLlibres\, enfrontant l’obra de dos esperits separats en el temps\, però lligats per interessos\, preocupacions i debilitats similars: Gonzalo Hermo (1987) i Konstandinos P. Kavafis (1863-1933)\, encarnat en veu i ànima per l’hel·lenista i traductor Eusebi Ayensa. \n«La bellesa\, talment l’he contemplada \nque tinc la vista plena de bellesa.»\n  \nKonstandinos P. Kavafis fou\, simplement\, el més gran dels poetes neogrecs. Un poeta ultramodern i\, per tant\, sovint incomprès. Un poeta que no temia als ciclops puritans del seu temps. Un poeta per a les generacions futures —com es definia sovint ell mateix—. Un poeta per aquest nostre moment. \n«Els homes coneixen el present. \nL’esdevenidor el coneixen els déus\, \núnics i absoluts posseïdors de totes les llums. \nDel futur\, els savis en perceben \nallò que s’apropa…»\n  \nAcusat d’immoral per poemes eròtics i pels seus amors homosexuals\, dels que no es va amagar\, Kavafis va defensar una ètica basada en la recerca de la felicitat\, aquella que només el plaer pot proporcionar: el goig carnal\, els perfums d’una nit sensual o el delit de contemplar el mar. \n«Deixeu que m’aturi aquí i contempli\nuna mica la natura\, el blau resplendent\nd’aquesta mar de matí sota un cel sense núvols\ni la riba daurada: tot bell i intensament il·luminat.\nDeixeu que m’aturi aquí\, que em faci la il·lusió\nque veig tot això —i a fe que ho vaig veure un instant\nquan vaig aturar-me aquí per primer cop— i no només\nles meves fantasies\, els records\, les imatges del goig...»\n  \nAquest mar que és el Mediterrani\, però no qualsevol Mediterrani\, el Mediterrani d’Alexandre el Gran. \n«Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.\nHas d’arribar-hi\, és el teu destí.\nPerò no forcis gens la travessia.\nÉs preferible que duri molts anys\ni que ja siguis vell quan fondegis a l’illa\,\nric de tot el que hauràs guanyat fent el camí.»\n  \nAmb Eusebi Ayensa coneixerem el temperament d’un home tan apassionat com excèntric. Escrupulós com pocs\, d’ell s’explica que enviava el seu criat al mercat i es feia portar el millor pollastre… viu (!)\, per sotmetre’ls a minuciós examen abans de menjar-se’l\, fins trobar l’au que complís amb les seves exigències culinàries. I més perfeccionista era amb els seus poemes\, que mai donava per acabats i mai va voler publicar: els regalava als amics… i se’ls reclamava si volia fer-ne cap correcció mínima (!). Això mentres treballava de funcionari en una oficina\, una feina que el poeta patia com una condemna en vida. \n«Llavors vaig haver de triar entre la paraula i la vida.\nVaig triar la vida.\nVaig demanar al món que m’obrís el seu rostre salvatge.»\n  \nMusicat per Lluís Llach\, la seva influència en la poesia contemporània ha estat enorme\,  des de Joan Margarit i Maria Àngels Anglada a generacions noves com el propi Gonzalo Hermo\, Premi Nacional de Literatura en la modalitat de Poesia Jove Miguel Hernández. \n«Jo voldria escriure com ell\, \ncreient que hi ha alguna cosa que perdura en el temps\, però sé \nque el bruc floreix sense causa \nque el fruit del teix és vermell sense causa\nque el vent corre pels camps quan acaba l’estiu \ni que no hi ha cap cel que el sostingui \nen el seu crit de vida contra la mort.»\n  \nNascut a Taragoña\, Gonzalo Hermo va sentir l’impuls de partir; va sortir d’aquest poblet de Rianxo sense temer a Lestrígons i va recalar a Catalunya fa ja uns quants anys. Com qui entra al bosc empés pel desig\, buscant les seves Ítaques més ferestes. \n«Vaig veure el riu morir al mar i el mar caure a l’horitzó.\nVaig veure la vida brollant a les fronteres on la terra determina la cadència de l’estació\nEra quan queien les fulles i florien els salzes. La meva idea de llar s’esvaïa a poc a poc.»\n  \nTot pregant que el camí sigui llarg\, ple d’aventures\, ple de coneixences… acompanyarem la trobada amb dues opcions de beure a escollir (fins esgotar existències): infusió o copa de vi inspirada en Kavafis i Hermo. \n  \n  \nPreu d’inscripció: 7€\nInclou: Assistència a la brama poètica + Beure èpic (infusió o copa de vi) + Val de 2€ de descompte en la compra dels llibres de Gonzalo Hermo i de Konstandinos P. Kavafis. \n  \n  \nGONZALO HERMO (1987\, Taragoña\, Galícia) és llicenciat en Filologia Gallega i doctor en Lingüística. Ha impartit docència a la Universitat de Santiago i a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de 2017 viu a Catalunya\, treballa com a editor\, traductor i corrector autònom\, i és professor de l’Escola de Lletres de Tarragona. Ha publicat els llibres de poemes Crac (Barbantesa\, 2011\, premi Xuventude Crea de la Xunta de Galícia) i Celebración (Apiario\, 2014; en edició bilingüe gallec-català a Godall Edicions\, 2016)\, obra que va ser distingida amb el Premi de la Crítica gallega i el Premi Nacional de Literatura en la modalitat de Poesia Jove Miguel Hernández. Per A vida salvaxe (Pen Club Galicia\, 2018)\, publicat també en edició bilingüe gallec-català\, va rebre el Premi de Poesia Afundación. Amb la novel·la Diario dun enterro (Editorial Galaxia 2019\, traduïda a Lleonart Muntaner com L’enterrament)\, obtingué el XIII Premio de Narrativa Breve Repsol 2019. \nEUSEBI AYENSA (1967\, Figueres\, Catalunya) és llicenciat en filologia clàssica\, doctor en filologia romànica i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona\, membre també de l’Acadèmia d’Atenes i de l’Associació d’Escriptors Grecs. Ha estat director de l’Institut Cervantes d’Atenes i Frankfurt. Actualment es dedica a la docència i a la investigació. En relació a la llengua i literatura gregues\, ha traduït al català una antologia de balades populars\, Seferis\, Ritsos\, Prevelakis i Kavafis\, de qui ha editat l’obra completa\, Premi Crítica Serra d’Or. \nKONSTANDINOS P. KAVAFIS (1863-1933\, Alexandria\, Egipte) és considerat unànimement per la crítica com el més gran dels poetes neogrecs. Fill d’una família benestant\, arran de la mort del seu pare i de la fallida del negoci familiar\, dedicat a l’exportació de cotó\, hagué d’emigrar a Liverpool i a Constantinoble\, per retornar i establir-se de manera definitiva a Alexandria l’any 1885\, on treballà\, primer\, de periodista i\, més tard\, d’escrivent al Servei d’Irrigacions\, organisme dependent del Ministeri d’Obres Públiques sota jurisdicció anglesa. Innovador en molts aspectes\, els eixos principals de la seva poesia són una visió tràgica i desesperançada de la vida\, la rememoració del passat grecoromà i l’erotisme dels amors prohibits\, gaudits sense miraments. Tota una colla de temes que descabdellà en la soledat de la seva cambra i en la sordidesa del seu despatx ministerial. \n  \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb el suport de \n \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Si algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \nEl val de descompte té una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-brama-poetica-kavafis-hermo/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/06/kavafis-hermo-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250621T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250621T203000
DTSTAMP:20260418T192616
CREATED:20250520T152834Z
LAST-MODIFIED:20260128T143332Z
UID:68809-1750532400-1750537800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Bocafoscant de contes siberians: Xerrada antropològica + Lectura + Música khöömei
DESCRIPTION:Bocafoscant de contes siberians\nXerrada antropològica + Lectura de contes tradicionals +  Cant khöömei \nAmb l’autor Gerard Canals i amb l’antropòloga Tatiana Vagramenko \nDissabte 21 de juny a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Hi ha una llegenda\, explicada des de temps immemorials\, segons la qual fa molt de temps hi havia un orfe que va viure en solitud durant tres anys als peus d’un penya-segat. El vent que s’aixecava de les valls properes xocava contra les roques de les cingleres\, i aquestes responien amb els seus tornaveus misteriosos. Ell va escoltar aquells sons durant molt de temps\, fins que un dia va començar a cantar imitant la remor del vent entre les roques.»\n\n  \nEls habitants de Tuvà\, del cel en diuen pare; de la terra\, mare. Les muntanyes són la llar dels seus avantpassats i els boscos i rius ho són dels esperits que habiten entre els vius. És una de les regions més inaccessibles de Sibèria\, i dissabte 21 de juny l’explorarem a NaturaLlibres\, en un Bocafoscant de contes i música tradicional khöömei\, amb l’autor de Contes de Sibèria\, Gerard Canals\, i amb l’antropòloga experta en cultura siberiana Tatiana Vagramenko. \n  \n«Shyaan am! Petits i grans\, veniu\, veniu a escoltar la història de nostre poble: Quan van ser creats el cel blau a dalt i la terra negra a baix\, enmig van ser creats els homes…»\n  \nEnvoltada per la serralada de l’Altai a l’oest\, per la de Tannu-ola al sud\, per la de Saian al nord i per la de Sangilen a l’est\, trobem una gran estepa solcada de creences\, supersticions i llegendes que dissabte 21 de juny ens serviran per conèixer la cultura dels tuvinians\, una tribu tradicionalment nòmada\, de caçadors que migraven seguint els animals salvatges i de pastors que es movien buscant pastures fresques\, menats tots pels esperits de la natura. \n  \n«Un d’aquells esperits era Juggertai\, el més inclement dels esperits de la taigà\, el més cruel\, el més malvat. El seu reialme eren els boscos de les muntanyes del nord\, que el sol mai no escalfava\, on s’obria la porta cap a la terra dels difunts. Cap xaman era capaç d’amansir la seva ira. Sovint\, sota la forma d’un cérvol\, d’un ant o d’un ren esmunyedís\, aquest esperit es deixava veure pels caçadors\, que el seguien incautament\, aventurant-se enllà de territoris hostils\, trobant-se tot d’una en mans de la providència\, dels elements implacables de la taigà\, posant-se en risc per poder abatre una presa que apareixia i desapareixia entre els arbres com un espectre. Un espectre que els sotjava emboscat per capturar-los l’ànima indefensa i espantada\, extraviada en un món que no era el seu.»\n  \nEscoltarem la història d’un poble que ha format part de diversos imperis\, des del mongol al soviètic\, però que ha estat sempre sota el domini dels vents i les neus\, la taigà i el desert… Un poble respectuós amb la voluntat de l’os\, que tenen per ancestre; el cérvol\, que prenen per germà; l’àguila\, que els guia per rutes infinites; el llop\, missatger dels déus\, o el mític lleopard de les neus\, que s’escapoleix al Mongun-taiga (3.980m)\, el cim més alt de Tuvà i un dels més venerats… Un poble que depèn de la gratitud de iacs\, cabres\, xais… del seu animal totèmic\, el cavall\, o del ren\, la primera espècie en ser domesticada pels humans\, justament a Hovsgol\, al cor d’Àsia\, on segons diuen els manuscrits s’amagava el regne llegendari de Shambhala… \n  \n«Les altes crestes de la muntanya Bai-taiga mai descobreixen els seus misteris. Sigui estiu o sigui hivern\, des de qualsevol indret de l’estepa és impossible divisar el cim de la muntanya ja que aquesta es troba sempre tapada per núvols i boires espesses. En aquestes altures sovint les tempestes van acompanyades de neu i de torb furibund\, i diuen que s’hi formen remolins i embuts de vent que\, segons els xamans de la contrada\, són portals que connecten el món dels vius amb el món dels esperits.»\n  \nDissabte 21 de juny posarem en pràctica el tooldar\, l’art d’explicar històries. Un art transmès directament pels esperits. Un art amb el poder de dur al moment present el passat i el futur a través de la paraula. Escoltarem les rondalles que Gerard Canals ha recollit a Contes de Sibèria i les històries que l’antropòloga Tatiana Vagramenko ens vulgui explicar sobre la seva llarga experiència de camp a l’Àrtic rus\, estudiant el xamanisme i els nous moviments religiosos sorgits entre els pobles indígenes postsoviètics. \nLi preguntarem com de viu continua allí el paganisme\, si els kham (xamans) continuen implorant pluges als núvols a través de balls i càntics… I sentirem en directe algunes de les cançons tradicionals més típiques de Tuvà\, interpretades per Gerard Canals\, que va aprendre a cantar el Khöömei i fins i tot va guanyar un premi al IV Festival internacional etnomusical de Kyzyl (República de Tuvà). \n  \n«Amb el bramul del kargyraa els penya-segats retrunyen i s’esfondren.»\nKaargyraalaarga khayaa dash kaanayndyr bustup badip turgan.\n«Amb el murmuri del khöömei la terra s’estremeix.» \nKhooledir khoomeileerge čer sirgeini bergen.\n«Amb el xiulat penetrant del sygyt el cel blau es fa més clar.»\nCyyrladyr cygyrtyrga kok deer ayazyp turgan.\n  \n  \n  \nPreu d’inscripció: 5€\nInclou: Assistència a la xerrada + Concert + Val de 2€ de descompte en la compra de Contes de Siberia \n\n  \n  \nQuan la muntanya Sümber-uul era encara un turó\, quan el llac Süt-khöl era tot just un bassal\,  temps i temps enrere… GERARD CANALS (1988\, Vic) va esdevenir un apassionat de la mitologia i la cultura popular. És a través de l’estudi de les relacions entre les Festes de l’os dels Pirineus amb altres tradicions semblants d’arreu d’Euràsia que l’any 2018 va escoltar per primer cop la música dels nòmades tuvinians de Sibèria i en especial el seu estil de cant\, el khöömei. De l’admiració per aquella terra i la seva música en van néixer els contes i cançons recollides al llibre Contes de Siberia. Enginyer tècnic agrícola i ambientòleg\, també és autor de Les rondalles del Peirot\, L’home de la muntanya i La dona del peu descalç\, premi Armand Quintana de novel·la 2021.  \nQuan la roda del temps tot just havia començat a girar\, quan els animals i els humans parlaven la mateixa llengua\, temps i temps enrere\, TATIANA VAGRAMENKO va néixer en un indret remot d’Ucraïna\, en un poblet de Crimea quan encara existia la URSS. Antropòloga experta en Àrtic rus\, pobles i cultures indígenes de Sibèria\, xamanisme i moviments religiosos clandestins a la Unió Soviètica\, actualment treballa  com investigadora a la University College Cork. També és investigadora afiliada del Marginalized and Endangered Worldviews Study Centre\, a Irlanda\, i del Center of Arctic and Siberian Exploration\, a Rússia.  \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb el suport de
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-bocafoscant-de-contes-siberians-xerrada-antropologica-lectura-musica-khoomei/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/05/contes-siberia.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250614T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250614T203000
DTSTAMP:20260418T192616
CREATED:20250421T170530Z
LAST-MODIFIED:20250421T172615Z
UID:68345-1749927600-1749933000@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Els crims de la mel. Amb l'escriptor Pep Coll
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Els crims de la mel\nTertúlia literària amb la participació de l’escriptor Pep Coll \nCompartirem lectura i berenar de La Xurreta Cafè! Amb val de descompte en llibres pels inscrits \nDISSABTE 14 DE JUNY >> 19:00H.  \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«He mort un gitano. Ahir a la nit. Em robava la mel.» \n  \nEn Pep Coll era un nano quan va tenir lloc el crim del gitano\, un de tants assassinats amb escopeta de caça comesos al Pallars de postguerra. Un episodi real que l’escriptor de Pessonada ha transformat en la novel·la que dissabte 14 de juny comentarem amb ell al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres: Els crims de la mel. \n  \n«Odiem la vida dels gitanos ambulants perquè en el fons els envegem. Els envegem la llibertat de canviar d’horitzons cada dia\, la llibertat de no tenir amo\, de viure al dia sense preocupar-te de què menjaràs demà. La llibertat de seure a terra\, encendre una foguera i dormir sota els estels\, com feien els nostres avantpassats al llarg de milers d’anys. Jo diria que fins i tot els envegem la llibertat de collir els fruits directament de la terra i dels arbres sense demanar permís\, com si el món fos un bosc comunal sense fites ni vedats. O sigui\, la llibertat de robar. Tots una hora o altra hem tingut algun d’aquests desitjos i sigui per covardia\, per mandra o per vergonya no els posem en pràctica. Per això els tenim tanta tírria als gitanos.»\n  \n1953. Una nit fosca de finals de novembre. Esclaten dos trets als boscos de la zona més despoblada de Catalunya. Un home cau abatut mentre el seu company  aconsegueix fugir. Hores més tard\, un innocent es declara culpable davant la guàrdia civil. Encara queden testimonis que recorden aquell cas\, a més del sumari judicial\, que l’escriptor Pep Coll va consultar per a ficcionar els rumors d’un homicidi sonat\, en una novel·la on —malgrat el títol— el crim és el menys rellevant. \n  \n«Són així els paios\, pensava el gitano\, la propietat de la terra els puja al cap i els fa perdre els estreps del raonament. Per a ells\, els marges de les finques són més sagrats que els seus morts. Fins al punt que si algun foraster\, posem per cas\, els plantés a l’hort la pomera de pomes d’or sense el seu permís\, el denunciarien igualment als tricornis.»\n  \nL’autèntic conflicte del llibre és el xoc entre dues maneres de viure: la dels gitanos\, ambulants amb un sentit anàrquic de la propietat\, i la dels pagesos\, masovers arrelats durant centenars d’anys a una mateixa terra\, amb la casa pairal com a institució suprema i un sistema hereditari que lliga al fill gran de la família de per vida\, fent del privilegi una condemna. \n  \n«…no cal pas insistir en l’amor mai prou valorat del pagès envers la seva terra nadiua. Això no treu que una part d’ell també l’odiés i massa sovint li hagués de fer guerra. Una guerra heretada dels seus avantpassats contra les pedres\, els matolls i les males herbes\, contra les cuques\, els moixons i els animals de bosc que li malmetien les collites. Era una guerra sorda de batalles constants enfront d’uns enemics mai derrotats del tot perquè anualment es reproduïen. Al Rebollé fins i tot les pedres criaven rocs.»\n  \nAmbientada en temps de postguerra\, l’obra ens donarà l’excusa per parlar de com va ser el franquisme aquí al Pallars\, coincidint amb una època gloriosa per la ramaderia\, quan cotitzaven a l’alça corders i mules. Un món rural que tot just es comença a transformar quan el lector arriba a les pàgines finals. \n  \n«A les capitals de districte com Tremp no hi faltaven els fills de casa bona que\, després de patir els estralls dels revolucionaris\, acceptaven de grat el càrrec d’alcalde\, de cap de Falange o de jutge de districte. Amb un fervor franquista fins i tot superior al dels funcionaris vinguts de les Espanyes\, atés que els nadius havien de fer-se perdonar davant del governador civil el pecat original d’haver nascut a Catalunya. Per molt que en els actes oficials intentessin no arrossegar les esses i tancar els llavis en les vocals sospitosament obertes\, l’accent els delatava com la ferum de plomes al puput.»\n  \nDissabte 14 de juny comentarem els escenaris reals on es desenvolupa la novel·la. Indrets que per a Pep Coll formen part del seu paisatge emocional. \n  \n«El municipi a què pertany la masia\, Abella de la Conca\, rep precisament el nom del laboriós insecte\, i no només perquè els antics pobladors vivien en cases construïdes dins d’una espluga semblant a un abeller. Ha sigut en bona part gràcies a l’energia que els proporciona aquest sucre de muntanya que han pogut sobreviure entre roques\, rebolls i pedruscall. Per a aquests pagesos\, les abelles i el seu fruit són sagrats.»\n  \nCom és habitual\, acompanyarem la tertúlia d’un berenar literari\, inspirat per aquesta ocasió en Els crims de la mel i en Pep Coll. I gaudirem sobretot d’una conversa propera amb un dels escriptors més estimats del Pirineu català\, que porta tota la seva llarga carrera recollint llegendes i històries de la comarca. Autor d’una quarantena de títols publicats\, distingit amb reconeixements com el Premi de la Crítica de Narrativa Catalana per Dos taüts negres i dos de blancs\, basat també en un de tants assassinats perpetrats al Pallars. \n  \n«Les muntanyes s’han enfonsat dins l’ombra i una nit tancada sense lluna ha caigut damunt la vall de Bóixols\, esborrant tota distinció entre obaga i solana\, penya i bosc\, barranc i conreu. Tot es confon en una massa negra. El silenci és tan compacte que fa l’efecte que només a cops de destral podría tallar-se. Els pocs ocells que hivernen al país s’han refugiat dins les bardisses\, les aus nocturnes als forats de la penya de Carreu i els insectes dormen sota terra. Com els morts.»\n  \n  \nPreu d’inscripció: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en la novel·la + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n  \n  \n*La participació en la tertúlia és gratuïta.\nEl preu d’inscripció inclou el berenar literari i el val de descompte \nEl val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.  \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n\n  \nPEP COLL (1949\, Pessonada) és autor de l’excepcional recull de llegendes Muntanyes Maleïdes (1993)\, però ha excel·lit sobretot com a novel·lista\, amb títols com La mula vella (1989)\, L’abominable crim de l’Alsina Graells (1999)\, El salvatge dels Pirineus (2005)\, Les senyoretes de Lourdes (Premi Sant Jordi 2007)\, Dos taüts negres i dos de blancs (2013)\, Al mateix riu d’Heràclit (2018)\, L’any que va caure la roca (2021) i La llarga migdiada de Déu (2021). \n  \n  \n  \nAquesta activitat es realitza amb el suport del Departament de Cultura. \n  \n            \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-els-crims-de-la-mel-amb-lescriptor-pep-coll/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/04/crims-mel-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250607T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250607T193000
DTSTAMP:20260418T192616
CREATED:20250507T163808Z
LAST-MODIFIED:20260322T162635Z
UID:68612-1749319200-1749324600@www.naturallibres.com
SUMMARY:#FiloTrobadesNL Terra traga'm. Tertúlia i berenar filosòfic. Amb Gustavo Duch i el Pastor
DESCRIPTION:Terra traga’m\nConversa i berenar filosòfic  \nAmb l’ecopoeta Gustavo Duch i el pastor Jeromo Aguado \nDissabte 7 de juny a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n\n  \n«Con el pasar de los años\, mi espalda se encorva acercándome a la tierra\, a la vez que mi cuerpo va menguando para dejarse enterrar\, cual semilla.»\n\n\n  \nJeromo Aguado és un pastor-filòsof jubilat\, si és que algú es pot jubilar mai d’aquest jornal… perquè ell continua rumiant. Serà cosa del camp que\, entre guaret i collita\, deixa molt de temps per pensar. I així porta tota la vida\, plantant llavors que l’ecopoeta Gustavo Duch ha recollit en molts dels seus llibres —l’últim d’ells\, Tierra trágame—. Reflexions que dissabte 7 de juny dispersarem amb la intenció que floreixin en unes #FiloTrobadesNL per conversar amb tots dos a NaturaLlibres. \n«Como si fuera un profeta\, le pregunté:\n—Pastor\, ¿cómo saber qué camino seguir?\n—Sigue tus sombras\, siempre te devuelven a la tierra.»\n  \nFa dècades que pagesos i pastors van viure la fi del seu món\, així que\, de col·lapses\, en saben un tros. Col·lapse que significa ‘unió de lapsus’; és a dir\, conjunció d’errors sobre el modus suïcida actual que tenim d’habitar el Món. \n«A base de\nhay que ganarse la Vida\nla estamos matando.»\n  \nDissabte 7 de juny\, les paraules de Gustavo Duch i Jeromo Aguado ens faran reflexionar sobre la Providència tecnològica i el progrès malentés… \n«El progreso \nque nos dejó \nsin frío \nsin nieve\nsin lluvia \nsin invierno \n¿con qué avances \nnos devolverá \nel frío \nla nieve\nla lluvia\nel invierno?»\n  \nParlarem de la tronada sostenibilitat\, de l’apagada i de crisi energètica… \n«Llamé al pastor para trasladarle mi preocupación sobre el agotamiento energético pues necesitaba aclarar mis dudas en el debate sobre las energías renovables.\nY él que va a todas partes andando o en bicicleta no comprendió mi desasosiego.\n—La emoción por vivir\, ¿no es energía suficiente?»\n  \nBuscarem alternatives a l’especulació de la terra i dels aliments\, perquè ho estem fent malament\, molt malament… com a única espècie animal que es creu amb el dret a escollir la seva dieta permanentment. \n«—¡Señor! —exclamó el cajero del super— este billete es descaradamente falso.\n—Exacto —respondió el pastor— como la comida que venden ustedes.»\n  \nDebatrem sobre ruralitat\, l’accés a la terra i la tornada al camp —que no vol dir portar cap al poble la ciutat—. Sospesarem si el que ens cal són més trens d’alta velocitat\, més turistes i més connexió a Internet… o saber trobar el benestar en el que és senzill\, humil i petit. \n«—Pastor\, ¿cuál dirías que es un buen número de habitantes para una población?\n—El que no necesite ni de semáforos ni de policía.»\n  \nEstudiarem com plantar cara al capitalisme\, com dur a terme sublevacions pacífiques en defensa de l’hortocràcia\, amb faedors d’utopies com a líders. I d’aquesta manera recuperar la saviesa del pagés que és terra\, per davant de l’agricultor que només treballa la terra. \n  \n«Practico y defiendo el derecho a pecar. Así\, \ncuando muera\, seguiré en la tierra.»\n  \nCom és habitual\, acompanyarem aquestes #FiloTrobadesNL d’un berenar filosòfic inspirat en la tertúlia. \n  \n  \nAquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL\, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes\, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten\, buscar solucions a problemes\, raonar\, dubtar\, equivocar-se\, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques. \n  \n  \n  \nGUSTAVO DUCH (1965\, Barcelona) és pare d’Irene i Xavier\, veterinari\, investigador\, escriptor\, narrador transhumant i —a l’hort del besavi— aprenent d’hortolà. Des de Veterinaris Sense Fronteres va impulsar xarxes a favor de la Sobirania Alimentària com alternativa a l’agricultura capitalista\, que arruïna el planeta i als seus éssers vius\, treballant estretament amb l’organització Via Pagesa. Col·labora amb diferents mitjans de comunicació\, i edita la revista Sobirania Alimentària Biodiversitat i Cultures. Actualment forma part de la cooperativa El Pa Sencer\, un altre lloc d’agitació social. En el marc dels Premis Ones Mediterrània 2022\, ha rebut el reconeixement de la Xarxa Internacional d’Escriptors per la Terra. És autor de Mucha gente pequeña\, Secretos. Relatos de mucha gente pequeña\, Cosechas\, Huertos de libertad\, Cuentos del progreso. Conversaciones con el pastor\, La descivilización\, La vida volverá i Tierra trágame. \nJEROMO AGUADO (1958\, San Cebrián de Campos) és pastor d’ovelles i un referent de la pagesia ecològica a Espanya. Ha participat a totes les grans mobilitzacions en defensa de l’agricultura pagesa. És fundador de la Plataforma Rural-Alianza per un món rural viu\, ha posat en marxa l’Escuela de Líderes Campesinos i les Universitats Rurals\, impulsor del primer poble Ecoaldea de l’estat\, Amayuelas de Abajo. Activista de pro\, ha viatjat per arreu del món en el marc de la La Vía Campesina per a prendre contacte amb tot tipus de problemàtiques rurals. \n\n«La pregunta\, ¿qué hace que los humanos seamos diferentes al resto de animales? tiene muchas respuestas: el habla\, la razón\, el humor… \nPero sólo la respuesta del pastor me descoloca. \n—La especie humana es la única especie animal que no quiere ser lo que es.»\n  \n  \n  \n  \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/filotrobadesnl-terra-tragam-tertulia-i-berenar-filosofic-amb-gustavo-duch-i-el-pastor/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/05/terra-tragam.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250531T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250531T193000
DTSTAMP:20260418T192616
CREATED:20250501T114306Z
LAST-MODIFIED:20260322T162509Z
UID:68481-1748714400-1748719800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Bocafoscant de contes i música: Els animals d'Isop. La ciència rere les faules
DESCRIPTION:Bocafoscant de contes i música: Els animals d’Isop. La ciència rere les faules\nXerrada + Lectura de contes amb l’etòloga Muntsa Mimó \nI amb la flauta folk d’Erika Weigand \nDissabte 31 de maig a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Hi havia una vegada un corb dalt d’un arbre que tenia un gran tall de formatge al bec. Es disposava a menjar-se’l quan va aparèixer\, sigilosament\, una guineu. El corb\, en veure-la arribar\, li va fer un gest com volent dir: No et donaré ni una engruna!\n—Bon dia\, senyor corb! Feu molt de goig avui!\nEl corb es va quedar sorprès\, però no va obrir boca. Així que la guineu va continuar el seu parlament:\n—Teniu un plomall preciós! I aquest bec tan formós…! Sou el corb més bonic que he vist mai!\nEl corb es va posar tant content i va obrir tant el bec per somriure que li va caure el tros de formatge.\n—La vanitat us ha vençut\, senyor corb!\nI va marxar la guineu amb el trofeu entre les dents\, deixant al corb amb el bec obert.»\n\n  \nEstà generalment admès que les guineus són astutes de mena\, que el ruc és un tossut i que el llop és ferotge i trampós per naturalesa. Idees preconcebudes sobre el comportament animal que les faules d’Isop van instaurar fa 2.500 anys. Dissabte 31 de maig a NaturaLlibres\, descobrirem què diuen les darreres investigacions científiques sobre les espècies que protagonitzen aquests relats\, en un Bocafoscant de contes i música amb l’etòloga Muntsa Mimó\, el llibre de Jo Wimpenny Los animales de Esopo i la flauta folk d’Erika Weigand. \n  \n«S’asseia al bosc a escoltar\nl’alegria silvestre; observava\nles entremaliadures de la papallona i de l’ocell\,\nels jocs del simi i la graula.\nI en el lleó o la granota\,\na la vida del pantà i de l’erm\,\nen l’ase i el paó\, la cigonya i el gos\,\nllegia similituds amb els homes.»\n‘Isop’\, ANDREW LANG (1844-1912)\n  \nDiuen que Isop fou un esclau lleig i deforme\, que va viure al segle VI a.C.\, i que es va guanyar la llibertat amb la seva habilitat per narrar històries. Hi ha\, però\, qui posa en dubte la seva existència real; en tot cas\, l’important són les faules que sota la seva autoria han arribat fins els nostres dies. Concebudes com a ensenyaments morals per a posar de manifest les debilitats humanes\, els personatges d’aquests relats han configurat  l’imaginari zoològic —de forma més o menys infundada— fins a l’actualitat. Dissabte 31 de maig\, coneixerem quantes veritats i equívocs hi ha al darrere dels estereotips animals. \n  \n«Altres animals tenen emocions humanes? Sí\, les tenen. Els humans tenen emocions animals? Sí\, són en gran part iguals. La por\, l’agressivitat\, el benestar\, l’ansietat i el plaer són emocions amb estructures cerebrals i químiques compartides\, originades en un avantpassat comú.» CARL SAFINA\n  \nExperta en etologia\, la Muntsa Mimó ens posarà al dia sobre les últimes recerques d’aquesta disciplina\, a través del llibre Los animales de Esopo i dels seus propis estudis de camp amb grans simis i ungulats. \nRepassarem algunes de les faules d’Isop per veure si la més ràpida de les tortugues —a un ritme de 85 metres/hora— podria véncer realment a una llebre —que sense gaire esforç esprinta a uns 70 kilòmetres/hora—. Sabrem per què els rucs tenen el cap i les orelles tan grans\, per què a l’Antic Egipte se’ls enterrava en tombes reials i quan van començar a ser denigrats. Entendrem que la cigala no vulgui pencar\, sabedora que\, de totes formes\, a l’hivern morirà. Comprendrem que la guineu tinguin fama d’oportunista\, capaç de sobreviure al cercle polar àrtic caçant lemmings i a Alins robant gallines. Examinarem les habilitats cognitives dels còrvids i\, de ben segur\, ens conciliarem amb el llop\, cànid demonitzat per la cristindat\, que una petita variació genètica convertiria en una bèstia hipersociable amb els humans. \n  \n«El lobo es la antítesis de la crueldad o la maldad gratuita. El lobo representa la más alta expresión entre los seres vivos del cooperatismo comunitario\, la fidelidad monolítica\, la ternura\, la protección a los cachorros y la defensa de los débiles.» FÉLIX RODRÍGUEZ DE LA FUENTE\n  \nUn Bocafoscant de contes per aprendre\, fabular i constatar que la realitat\, molts cops\, supera la ficció. Acompanyats per la música d’Erika Weigand i la seva flauta travessera.  \n  \n«Els animals poden ser força sensibles a la música humana. Hi ha històries de gossos que s’amaguen sota el sofà per escoltar obres de piano de compositors atonals\, però no si sona\, per exemple\, Mozart. […] I hi ha informes de vaques que produeixen més llet escoltant Beethoven (encara que\, si això fos cert\, no s’hauria d’escoltar més música clàssica a les granges?).» FRANS DE WAAL\n\n  \n  \nMONTSERRAT COLELL MIMÓ (Barcelona\, 1960) és professora i investigadora de la Universitat de Barcelona\, especialista en Etologia i Primatologia. Li apassiona la recerca\, llegir\, escriure i viatjar. Entre els seus estudis de camp destaquen els realitzats amb diverses espècies de primats a República Democràtica del Congo i a Guinea Equatorial. Ha dirigit nombrosos estudis sobre la cognició de grans simis i ungulats\, entre altres espècies\, que han donat lloc a una trentena d’articles científics publicats en revistes especialitzades. Combina les tasques d’investigació i docència amb les d’escriptora de ficció i guia de viatges naturalistes per Àfrica i altres indrets\, quan més remots i salvatges\, millor. Amb el nom de MUNTSA MIMÓ ha publicat prop d’una desena de llibres per a infants i joves\, entre ells Ets prou llesta\, Nyumbú?\, Una capsa de secrets\, Què tens\, Miula?\, Xarop de banya d’unicorn\, No ets cap hiena\, Nzui! o Quatre persones diferents no somien del mateix\, i ha participat en diverses antologies de contes per adults\, com Extraordinàries (Males Herbes) o Arcana Sectarium (Apache). Ha guanyat o quedat finalista d’uns quants premis literaris\, com el XXII Premi Literari Vila d’Ascó\, el 45è Premi Ciutat d’Olot de Novel·la Juvenil\, el 9è Certamen Literari les Millors Pàgines i el 15è Premi de Narrativa Curta Tinet entre d’altres. Amb el conte Vides Infinites\, publicat a la revista Narranación\, és finalista dels Premis Ictineu 2025. Viu a Barcelona i és una enamorada de Formentera\, l’illa que du al cor. Té dues filles\, tan entusiastes dels llibres i de la natura com ella mateixa. \nERIKA WEIGAND (1986\, Barcelona) és flautista i acordionista professional\, formada en l’àmbit clàssic i en el modern\, com en la música d’arrel tradicional. Ha estat membre de nombroses formacions molt variades\, destacant-ne la Jove Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra\, el grup de danses tradicionals La Sonsoni (al costat de Pep Lizandra i Elias Porter)\, el grup de folk de nova creació R.O.T.\, la formació de carrer La Cirquestra (músics de la companyia de circ Improvisto’s amb qui porta 20 anys treballant) i el seu projecte flautístic més actual i innovador amb el trio de folk Sorguen\, juntament amb Josep ‘Pepón’ Vilarrubla a l’acordió i Ernest Pipó a la guitarra. Ha actuat a la Trobada d’acordionistes del Pirineu d’Arsèguel en nombroses ocasions\, a la Fira de la Mediterrània de Manresa\, al Carrefour Mondial de l’Acòrdeon (Quebec\, Canadà)\, a la Sala Jazzsí de Barcelona\, entre d’altres. \n  \n  \n  \n \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-bocafoscant-de-contes-i-musica-els-animals-disop-la-ciencia-rere-les-faules/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/05/ISOP-1.jpg
END:VEVENT
END:VCALENDAR