BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//NaturaLlibres. Librería especializada en naturaleza y montaña - ECPv6.15.20//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-ORIGINAL-URL:https://www.naturallibres.com
X-WR-CALDESC:Eventos para NaturaLlibres. Librería especializada en naturaleza y montaña
REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H
X-Robots-Tag:noindex
X-PUBLISHED-TTL:PT1H
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:Europe/Madrid
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20230326T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20231029T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20240331T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20241027T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20250330T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20251026T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20260329T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20261025T010000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250531T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250531T193000
DTSTAMP:20260419T001707
CREATED:20250501T114306Z
LAST-MODIFIED:20260322T162509Z
UID:68481-1748714400-1748719800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Bocafoscant de contes i música: Els animals d'Isop. La ciència rere les faules
DESCRIPTION:Bocafoscant de contes i música: Els animals d’Isop. La ciència rere les faules\nXerrada + Lectura de contes amb l’etòloga Muntsa Mimó \nI amb la flauta folk d’Erika Weigand \nDissabte 31 de maig a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Hi havia una vegada un corb dalt d’un arbre que tenia un gran tall de formatge al bec. Es disposava a menjar-se’l quan va aparèixer\, sigilosament\, una guineu. El corb\, en veure-la arribar\, li va fer un gest com volent dir: No et donaré ni una engruna!\n—Bon dia\, senyor corb! Feu molt de goig avui!\nEl corb es va quedar sorprès\, però no va obrir boca. Així que la guineu va continuar el seu parlament:\n—Teniu un plomall preciós! I aquest bec tan formós…! Sou el corb més bonic que he vist mai!\nEl corb es va posar tant content i va obrir tant el bec per somriure que li va caure el tros de formatge.\n—La vanitat us ha vençut\, senyor corb!\nI va marxar la guineu amb el trofeu entre les dents\, deixant al corb amb el bec obert.»\n\n  \nEstà generalment admès que les guineus són astutes de mena\, que el ruc és un tossut i que el llop és ferotge i trampós per naturalesa. Idees preconcebudes sobre el comportament animal que les faules d’Isop van instaurar fa 2.500 anys. Dissabte 31 de maig a NaturaLlibres\, descobrirem què diuen les darreres investigacions científiques sobre les espècies que protagonitzen aquests relats\, en un Bocafoscant de contes i música amb l’etòloga Muntsa Mimó\, el llibre de Jo Wimpenny Los animales de Esopo i la flauta folk d’Erika Weigand. \n  \n«S’asseia al bosc a escoltar\nl’alegria silvestre; observava\nles entremaliadures de la papallona i de l’ocell\,\nels jocs del simi i la graula.\nI en el lleó o la granota\,\na la vida del pantà i de l’erm\,\nen l’ase i el paó\, la cigonya i el gos\,\nllegia similituds amb els homes.»\n‘Isop’\, ANDREW LANG (1844-1912)\n  \nDiuen que Isop fou un esclau lleig i deforme\, que va viure al segle VI a.C.\, i que es va guanyar la llibertat amb la seva habilitat per narrar històries. Hi ha\, però\, qui posa en dubte la seva existència real; en tot cas\, l’important són les faules que sota la seva autoria han arribat fins els nostres dies. Concebudes com a ensenyaments morals per a posar de manifest les debilitats humanes\, els personatges d’aquests relats han configurat  l’imaginari zoològic —de forma més o menys infundada— fins a l’actualitat. Dissabte 31 de maig\, coneixerem quantes veritats i equívocs hi ha al darrere dels estereotips animals. \n  \n«Altres animals tenen emocions humanes? Sí\, les tenen. Els humans tenen emocions animals? Sí\, són en gran part iguals. La por\, l’agressivitat\, el benestar\, l’ansietat i el plaer són emocions amb estructures cerebrals i químiques compartides\, originades en un avantpassat comú.» CARL SAFINA\n  \nExperta en etologia\, la Muntsa Mimó ens posarà al dia sobre les últimes recerques d’aquesta disciplina\, a través del llibre Los animales de Esopo i dels seus propis estudis de camp amb grans simis i ungulats. \nRepassarem algunes de les faules d’Isop per veure si la més ràpida de les tortugues —a un ritme de 85 metres/hora— podria véncer realment a una llebre —que sense gaire esforç esprinta a uns 70 kilòmetres/hora—. Sabrem per què els rucs tenen el cap i les orelles tan grans\, per què a l’Antic Egipte se’ls enterrava en tombes reials i quan van començar a ser denigrats. Entendrem que la cigala no vulgui pencar\, sabedora que\, de totes formes\, a l’hivern morirà. Comprendrem que la guineu tinguin fama d’oportunista\, capaç de sobreviure al cercle polar àrtic caçant lemmings i a Alins robant gallines. Examinarem les habilitats cognitives dels còrvids i\, de ben segur\, ens conciliarem amb el llop\, cànid demonitzat per la cristindat\, que una petita variació genètica convertiria en una bèstia hipersociable amb els humans. \n  \n«El lobo es la antítesis de la crueldad o la maldad gratuita. El lobo representa la más alta expresión entre los seres vivos del cooperatismo comunitario\, la fidelidad monolítica\, la ternura\, la protección a los cachorros y la defensa de los débiles.» FÉLIX RODRÍGUEZ DE LA FUENTE\n  \nUn Bocafoscant de contes per aprendre\, fabular i constatar que la realitat\, molts cops\, supera la ficció. Acompanyats per la música d’Erika Weigand i la seva flauta travessera.  \n  \n«Els animals poden ser força sensibles a la música humana. Hi ha històries de gossos que s’amaguen sota el sofà per escoltar obres de piano de compositors atonals\, però no si sona\, per exemple\, Mozart. […] I hi ha informes de vaques que produeixen més llet escoltant Beethoven (encara que\, si això fos cert\, no s’hauria d’escoltar més música clàssica a les granges?).» FRANS DE WAAL\n\n  \n  \nMONTSERRAT COLELL MIMÓ (Barcelona\, 1960) és professora i investigadora de la Universitat de Barcelona\, especialista en Etologia i Primatologia. Li apassiona la recerca\, llegir\, escriure i viatjar. Entre els seus estudis de camp destaquen els realitzats amb diverses espècies de primats a República Democràtica del Congo i a Guinea Equatorial. Ha dirigit nombrosos estudis sobre la cognició de grans simis i ungulats\, entre altres espècies\, que han donat lloc a una trentena d’articles científics publicats en revistes especialitzades. Combina les tasques d’investigació i docència amb les d’escriptora de ficció i guia de viatges naturalistes per Àfrica i altres indrets\, quan més remots i salvatges\, millor. Amb el nom de MUNTSA MIMÓ ha publicat prop d’una desena de llibres per a infants i joves\, entre ells Ets prou llesta\, Nyumbú?\, Una capsa de secrets\, Què tens\, Miula?\, Xarop de banya d’unicorn\, No ets cap hiena\, Nzui! o Quatre persones diferents no somien del mateix\, i ha participat en diverses antologies de contes per adults\, com Extraordinàries (Males Herbes) o Arcana Sectarium (Apache). Ha guanyat o quedat finalista d’uns quants premis literaris\, com el XXII Premi Literari Vila d’Ascó\, el 45è Premi Ciutat d’Olot de Novel·la Juvenil\, el 9è Certamen Literari les Millors Pàgines i el 15è Premi de Narrativa Curta Tinet entre d’altres. Amb el conte Vides Infinites\, publicat a la revista Narranación\, és finalista dels Premis Ictineu 2025. Viu a Barcelona i és una enamorada de Formentera\, l’illa que du al cor. Té dues filles\, tan entusiastes dels llibres i de la natura com ella mateixa. \nERIKA WEIGAND (1986\, Barcelona) és flautista i acordionista professional\, formada en l’àmbit clàssic i en el modern\, com en la música d’arrel tradicional. Ha estat membre de nombroses formacions molt variades\, destacant-ne la Jove Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra\, el grup de danses tradicionals La Sonsoni (al costat de Pep Lizandra i Elias Porter)\, el grup de folk de nova creació R.O.T.\, la formació de carrer La Cirquestra (músics de la companyia de circ Improvisto’s amb qui porta 20 anys treballant) i el seu projecte flautístic més actual i innovador amb el trio de folk Sorguen\, juntament amb Josep ‘Pepón’ Vilarrubla a l’acordió i Ernest Pipó a la guitarra. Ha actuat a la Trobada d’acordionistes del Pirineu d’Arsèguel en nombroses ocasions\, a la Fira de la Mediterrània de Manresa\, al Carrefour Mondial de l’Acòrdeon (Quebec\, Canadà)\, a la Sala Jazzsí de Barcelona\, entre d’altres. \n  \n  \n  \n \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-bocafoscant-de-contes-i-musica-els-animals-disop-la-ciencia-rere-les-faules/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/05/ISOP-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250524T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250524T200000
DTSTAMP:20260419T001707
CREATED:20250425T103340Z
LAST-MODIFIED:20260322T162338Z
UID:68385-1748109600-1748116800@www.naturallibres.com
SUMMARY:#FiloTrobadesNL Espirituals sense religió. Tertúlia i berenar filosòfic + Concert
DESCRIPTION:Espirituals sense religió\nConversa i berenar filosòfic + Concert \nAmb la filòloga Laia de Ahumada i la cantant Lídia Pujol \nDissabte 24 de maig a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n\n  \n«Alguns guarden el Dia Sagrat anant a l’església\,\nJo el guardo quedant-me a casa\,\nAmb un bobolinc com a corista.\nI un hort com a cúpula.»\nEMILY DICKINSON\n\n\n  \nDiga-li Déu\, diga-li Art\, diga-li Ciència\, Poesia\, Filosofia… Diga-li Terra\, Natura. Diga-li Meravella\, allò que no s’entén però remou l’estòmac i colpeix el cor. Diga-li Transcendència o Espiritualitat\, l’esma vital que requereixen tots els humans. Un sentit per Ser i Estar més enllà de les necessitats materials. Dissabte 24 de maig buscarem formes de cultivar l’ànima al defora de les institucions religioses\, en unes #FiloTrobadesNL amb la filòloga estudiosa de l’escriptura mística Laia de Ahumada\, autora d’Espirituals sense religió. \n  \n«Jo veig i sento Déu en totes les coses\, i tot i això no entenc Déu\nde cap manera\,\nNi puc entendre qui hi pot haver que sigui més meravellós que jo mateix.\nPer què hauria de voler veure Déu millor que aquest dia?\nJo veig partícules de Déu a cada moment de cada hora de les vint-i-quatre\,\nEn les cares dels homes i de les dones jo hi veig Déu…»\nWALT WHITMANN\n  \nL’espiritualitat\, a Occident\, ha estat llargament monopolitzada per la religió cristiana\, però hi ha una espiritualitat que desborda dogmes i que es practica al marge de doctrines eclesiàstiques. De fet\, el 59\,4% dels catalans es defineix com espirituals però no religiosos\, segons una enquesta de la Generalitat. Són persones que troben camins no marcats per realitzar-se\, a través del silenci\, l’art\, el coneixement\, l’amor i el compromís amb a un mateix\, amb l’entorn i amb els altres. Sense cap raó. Potser tan sols es tracti d’aportar bellesa al món. \n  \n«Estar vivo es un milagro. Sencillamente existir puede ser el mayor de los placeres. Antes que ‘collige virgo rosas’: deja que la rosa te ayude.» JORGE REICHMANN\n  \nL’experiència reveladora por arribar treballant amb cura l’hort\, contemplant una pintura de Friedrich o enlluernat per un raig de sol; investigant amb ximpanzés a Tanzània\, com li va ocórrer a Jane Goodall\, o estudiant els estels: \n  \n«Una de les millors formes que conec d’experimentar el sentiment religiós\, la sensació d’esglaia\, és\, de lluny\, mirar cap amunt en una nit clara.» CARL SAGAN\n  \nDissabte 24 de maig pensarem si és possible conrear la interioritat en un context de banalitat capitalista i soroll constant. Mirarem què podem aprendre i aprofitar de les diferents tradicions místiques\, algunes ja ruïnes intel·lectuals\, mantingudes a un cost econòmic i social desorbitat. Entrarem segur en debats —teològics\, antiteològics\, històrics\, filosòfics—… I tractarem de recuperar paraules secrestades i malinterpretades al llarg dels segles\, tot recordant que religió ve de religare\, crear lligams\, vincles. \n  \n«Ese es el grave error de nuestro tiempo: dejar la mística y la política a los profesionales. La vida espiritual y la vida política no son oficios\, son dimensiones irrenunciables de cada uno de nosotros.» RAIMON PANIKKAR\n  \nCom és habitual\, acompanyarem aquestes #FiloTrobadesNL d’un berenar filosòfic inspirat en la tertúlia. I acabarem la jornada amb un concert de Lídia Pujol\, una de les artistes entrevistades per Laia de Ahumada a Espirituals sense religió. \n  \n«L’ànima d’un gran músic només es pot expressar en la música.» MARGARET FULLER\n  \n  \nAquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL\, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes\, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten\, buscar solucions a problemes\, raonar\, dubtar\, equivocar-se\, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques. \n  \n  \n  \nLAIA DE AHUMADA (Barcelona\, 1957) és doctora en filologia catalana\, escriptora i investigadora. Estudiosa de l’escriptura femenina de l’època moderna i de l’escriptura espiritual i mística. És inspiradora del Centre Obert Heura\, per a persones sense llar\, i de l’associació Terra Franca que volia facilitar l’accés a la terra a la nova pagesia. Com a escriptora s’ocupa del camí espiritual i la recerca interior. Imparteix cursos i conferències sobre diferents temes del seu àmbit d’acció\, d’estudi i pensament\, i col·labora en diferents publicacions\, empesa per un únic desig: compartir la riquesa de saber qui som. És autora d’una vintena de llibres de diferents gèneres\, que han estat traduïts a vàries llengües. Alguns de prosa poètica i poesia\, intentant explicar i explicar-se la interioritat\, com és el cas de Paraules des del silenci (2005). Ha publicat sis llibres d’entrevistes a persones vinculades a l’espiritualitat\, la cultura i la pagesia\, i també al món social; entre ells\, A cel ras. Converses amb joves pastors (2013)\, Espirituals sense religió (2015)\, Entre Mans. Dones pageses\, dones dempeus (2021) o Hem hagut de marxar. Sis testimonis de joves migrants (2024). També ha publicat un recull de relats basats en la seva tesi doctoral: Quatre dones del setze (2022). Així com contes infantils i juvenils\, entre ells\, El sisè sentit (2017) o Mariner de terra endins (2019). \nLÍDIA PUJOL (Barcelona\, 1968) és una cantant d’històries\, emocions i idees amb una trajectòria professional fonamentada en la música tradicional jiddisch\, medieval i popular. Els continguts que nodreixen la seva música i espectacles abasten la poesia\, el teatre\, el pensament crític\, l’espiritualitat i la política. És l’autora de l’espectacle Panikkar\, poeta i fangador\, inclòs al CD de l’edició especial d’Iniciació als Veda\, de Raimon Panikkar. També és una de les persones entrevistades per Laia de Ahumada al llibre Espirituals sense religió. \n  \n  \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/filotrobadesnl-espirituals-sense-religio-tertulia-i-berenar-filosofic-concert/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/04/espirituals-religio-1-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250517T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250517T193000
DTSTAMP:20260419T001707
CREATED:20250317T175227Z
LAST-MODIFIED:20260322T162139Z
UID:67855-1747504800-1747510200@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Peter Handke: El boig dels bolets. Tertúlia i berenar literari amb Cecilia Dreymüller
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Peter Handke: El boig dels bolets\nTertúlia i berenar literari  \nAmb l’experta en l’autor Cecilia Dreymüller \nDissabte 17 de maig a les 18:00H \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Sobre todo\, date tiempo y toma el camino largo. Nunca ignores lo que un árbol o masa de agua tenga que decirte. Echa raíces donde el cuerpo te lo pida. No te preocupes por tus parientes\, ofrece apoyo a extraños\, inclínate para mirar cosas insignificantes\, sumérgete en lugares desiertos\, no caigas en el gran drama del destino\, ríete de los conflictos. Muestra tus colores verdaderos hasta que demuestres que tienes razón y el susurro de las hojas se vuelva dulce. Camina por los pueblos.» \n  \nPer a Peter Handke\, escriure és caminar. I és el que bona part dels seus personatges també fan: caminar. Caminen per buscar un sentit\, una identitat\, una història. Caminen per buscar soledat\, silenci\, calma. Caminen com una cerca estètica i literària. Caminen per trobar allò extraordinari que el fullam de la realitat quotidiana amaga. Caminen per buscar bolets\, com el protagonista de Ensayo sobre el loco de las setas\, un dels llibres que us proposem comentar al #GrupDeLecturaNL de dissabte 17 de maig\, amb l’opció de llegir-se altres títols de l’autor*. En aquest caminar per territori Handke comptarem amb l’immillorable guiatge de l’editora\, traductora i crítica literària Cecilia Dreymüller\, una de les més grans coneixedores del Nobel austriac i de la literatura en alemany. \n  \n«Yo\, ¿perseguidor? ¡Sí\, hombre! ¡Un perseguido por las setas es lo que soy!»\n  \nSi en aquesta ocasió hi ha l’opció de participar en la tertúlia havent-se llegit qualsevol obra de l’autor\, és perquè l’argument no és important als llibres de Peter Handke. L’essencial dels seus relats és la mirada\, un observar extasiat per la natura i l’instant. Experiències perceptives que són resultat de llargs passejos pausats. \n  \n«Estando en camino\, solo por haberla mirado nosotros\, una brizna de hierba\, antes rígida\, habrá empezado a balancearse; y al revés\, delante de un árbol\, por un momento nuestro interior habrá crecido hasta llegar a ser la correspondiente forma de árbol.»\n  \nDe fet\, molts dels seus assajos\, novel·les i poemes són trajectes a peu\, el que Handke anomena «excursions narratives o expedicions d´un sol home»: Des de La doctrina del Sainte-Victoire\, La ladrona de fruta o Una vez más para Tucídides —traduit per la pròpia Cecilia Dreymüller—\, a un dels nostres preferits: Ensayo sobre el loco de las setas\, la història d’un home que busca bolets per guanyar-se algun diner en temps de postguerra\, activitat que acaba per transformar la seva existència i la seva relació amb la societat que defuig i amb el bosc\, lloc màgic i revelador. \n  \n«Un día consiguió dar con un sitio\, allá en el confín de los bosques de la alta montaña\, que según parecía nunca antes había sido descubierto por ningún buscador de setas y\, menos aún\, expoliado y devastado por las hordas de lugareños recolectores […] Y entonces el sitio resultó ser no solo un sitio\, sino más bien un país entero en su imaginación\, donde el país de las setas se extendía a lo largo de horas y horas y se tornaba inagotable\, como un continente. Dondequiera que mirase\, caminase\, corriese\, cayese al suelo\, se desviase\, hiciese un requiebro o saltase sobre un arroyo\, cañada o monolito de madera muerta: todo era amarillo\, amarillo y más amarillo…»\n  \nSabut és que el propi Handke és un boig dels bolets\, que li agrada caminar en solitud i que deambula amb un llapis a la butxaca —a qui li va dedicar una bonica biografia\, Historia del lápiz—. Sabut és que comença cada dia traduint versos de Píndar\, que el seu primer èxit li arribà amb una obra de teatre\, Insults al públic —on\, efectivament\, s’insultava el públic—\, que des de 1972 visita Espanya —Ensayo sobre el cansancio el va escriure a Linares\, Jaén\, i Ensayo sobre el jukebox a Soria—. I resabut és que l’any 2019 li van atorgar el Premi Nobel de Literatura —també és tenidor del Premi Georg Büchner (1973)\, l’equivalent al Cervantes de les lletres alemanyes; el Premi Kafka (1976) o el Premi Heine (2006)\, que va rebutjar. \n  \n«En mi interior\, no he ido más allá de la linde de los bosques a donde iba a escuchar el viento en las copas de los árboles con siete años. Tal vez de cara al exterior\, en apariencia\, haya llegado a esto o a lo otro\, pero tampoco más. Qué digo: ¡no he llegado a nada más!»\n  \nDissabte 17 de maig\, Cecilia Dreymüller ens donarà les claus i el context per entendre i gaudir de Peter Handke. Un literat que té com a principals influències a Goethe d’una banda i\, per l’altra\, els paisans de Carintia\, la regió on va néixer\, en un poblet de camperols austriac a tocar amb la frontera eslovena. Fill ilegítim d’un soldat alemany\, va ser criat per un padrastre maltractador i per una mare que acabaria suicidant-se —poques setmanes després\, escriuria Desgracia impeorable. \n  \n«Yo solo soy fuera\, entre los colores del dia.»\n  \nUna obra adesiara torbadora\, tot sovint provocadora\, que desperta filies i fòbies. Amb un estil refinat\, caracteritzat per les digressions subordinades —«No puc lluitar contra les frases llargues»—\, en llibres tots ells de poques pàgines\, amb paraules oportunes i exactes. \n  \n«Querer formar parte de una caída de nieve\, de la nieve que cae\, eso existe\, y es un deseo.»\n  \nCom sempre\, acompanyarem la tertúlia d’un berenar literari inspirat\, per l’ocasió\, en Peter Handke. \n  \n«Quien no ha experimentado el silencio y no lo desea con ardor\, ¿cómo puede escribir un libro?»\n  \n  \n*ALGUNS TÍTOLS RECOMANATS PER LA TERTÚLIA: \n\nEnsayo sobre el loco de las setas\nLa doctrina de la Sainte-Victoire\nUna vez más para Tucídides\nLento regreso\nLa ladrona de fruta\nEl meu dia a l’altre país\n\n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \n  \nCECILIA DREYMÜLLER (1962\, Nohn\, Alemanya) és especialista en literatura alemanya i centreeuropea\, crítica literària i traductora. Doctorada en Filologia hispànica\, va ser professora de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i ha treballat per als diaris Süddeutsche Zeitung\, Deutschlandfunk i ABC Cultural. També és col·laboradora habitual del suplement cultural Babelia d’El País. En llengua castellana\, ha escrit Incisiones. Panorama crítico de la narrativa en lengua alemana desde 1945 (Galaxia Gutenberg\, 2008) i Confluencias. Antología de la mejor narrativa alemana actual (Alpha Decay\, 2014)\, on es recullen una vintena de textos inèdits dels representants més significatius de la narrativa actual en llengua alemanya. És una gran coneixedora de l’obra de grans autors d’expressió germànica\, com ara Herta Müller\, de la qual ha traduït i editat el llibre de poemes-collage El funcionario dijo\, o Peter Handke\, del qual ha traduït Preguntando entre lágrimas\, Una vez más para Tucídides i Contra el sueño profundo\, a més de publicar el llibre Peter Handke y España\, sobre la relació de l’escriptor amb aquest país i la seva influència en la literatura espanyola. \nPETER HANDKE (1942\, Griffen\, Àustria) és un clàssic contemporani de la literatura en llengua alemanya. Amb un estil literari en què preval la qualitat i l’autenticitat per sobre de qualsevol altra consideració\, el seu mig centenar de novel·les\, assajos i obres de teatre giren al voltant de la solitud\, la incomunicació de l’home i la recerca de moments transcendents enmig de la realitat quotidiana\, allò que ell anomena «llindars». També és director de cinema; ha escrit guions i ha col·laborat amb el seu amic Wim Wenders. Es declara hereu de Goethe\, Kafka i Stifter. La seva obra és considerada representativa de l’estil de la Neue Subjektivität (Nova Subjectivitat). A més del Premi Nobel de Literatura 2019\, va rebre el Premi Georg Büchner (1973)\, equivalent al Cervantes de les lletres alemanyes\, el Premi Kafka (1976) i el Premi Heine (2006)\, que va rebutjar. \n  \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-peter-handke-el-boig-dels-bolets-tertulia-i-berenar-literari-amb-cecilia-dreymuller/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/03/handke.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250510T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250511T130000
DTSTAMP:20260419T001707
CREATED:20250417T171949Z
LAST-MODIFIED:20260128T143410Z
UID:68310-1746900000-1746968400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Mercè Rodoreda i les Flors de debò: Xerrada + Visita botànica-literària + Taller
DESCRIPTION:Mercè Rodoreda i les Flors de debò\nDissabte 10 de maig a les 18:00h \nXerrada amb l’estudiosa Alba Rost Bahí + Visita botànica-literària al jardí de Casa el Coix \nDiumenge 11 de maig al matí \nTaller per crear un Llibre d’Artista amb Amèlia Manyà i Maria Sellarès \niiii \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Potser sí que hi ha persones que se les estimen molt\, vull dir les flors\, però n’hi deu haver poques que com jo tinguin ganes de plorar perquè tot d’una quan el cel és gris i amenaça pluja els pugen a la boca mots com ara lilà o camèlia o moc de gall o orella de porc… llessamins reials del rei Jaume!»\n  \nA Mercè Rodoreda les flors li creixien dedins\, molt dedins. Lilàs\, violetes\, roses\, lliris… germinaven d’alguna llavor al fons de les seves vivències i records\, per brotar en novel·les\, contes\, poemes i pintures. Camèlies\, llessamins\, tulipes… Algunes fràgils i boniques\, altres metzineres i plenes d’espines; totes efímeres\, totes eternes. Totes flors de debó. Dissabte 10 de maig passejarem per jardins literaris i per jardins del poble amb l’estudiosa rodorediana Alba Rost Bahí i amb les artistes Amèlia Manyà i Maria Sellarès\, a NaturaLlibres i a Casa el Coix d’Alins. \n«Miri com està el jardí. Per sentir-ne la força i l’olor\, aquesta és la millor hora. Miri els til·lers… ¿Veu les fulles com els tremolen i ens escolten? Vostè riu… Si un dia es passeja de nit per sota dels arbres\, ja veurà que n’hi dirà de coses aquest jardí…»\n  \nSi a tota l’obra de Mercè Rodoreda hi apareixen flors\, és perquè tot bon escriptor parla d’allò que és essencial per viure\, i les flors ho són\, són imprescindibles. L’autora tenia un coneixement ingent sobre botànica\, tant autòctona com estrangera\, lligada com estava al món vegetal per vincles familiars. Dissabte 10 de maig repassarem la seva trajectòria vital i creativa des d’un vessant botànic\, a fi de cultivar la mateixa dèria per arbres i flors que l’avi Gurguí va injectar en la petita Mercè com un empelt. \n«Volia que em sortissin arrels: ser tot branques i fulles.»\n  \nUna passió que a l’escriptora l’acompanyaria per viatges i ciutats d’exili. \n«Hi ha hagut moments en què per una mica de jardí m’hauria venut l’ànima i les cames\, qui ho diria.»\n  \nUn afany per clavells\, geranis\, margarides… que atenyiria el culmin amb la construcció del verger somniat a la casa de Romanyà\, des d’on\, els dies clars\, fins i tot els Pirineus podia guaitar. L’Alba Rost Bahí ens desvelarà què simbolitzaven per Rodoreda les plantes que poncellen a La plaça del diamant\, a Quanta\, quanta guerra… o a Mirall trencat. I pensarem què signifiquen per a nosaltres aquests éssers bells i fugissers\, que omplen la primavera d’una alegria tristament decídua. \n«Perquè havia començat la primavera que naixia altra vegada després de viure sota de la terra i a dintre de les branques.»\n  \nParlarem també del tractat de botànica fantàstica que Mercè Rodoreda va sembrar a les pàgines de Flors de debò\, un llibre que va trigar anys i anys a escriure i que\, amagat en un calaix\, trigaria tants d’altres en brotar publicat. Sortirem de la llibreria per visitar el jardí de la Rosalia de casa el Coix i buscar si allí s’hi fa la Flor Deliri\, la Flor Tendra\, la Flor Boja o la Flor Felicitat: \n«…Ni els estranys corrents de l’amor\, ni l’aigua en el punt de la set\, és a dir\, res d’aquest món no es pot comparar amb el plaer que regala mirar la flor —l’has de mirar estirat a terra—\, ni al moment en què la posta del sol la fa cantar.»\n  \nInspirats per les flors\, al dia següent\, diumenge 11 de maig\, Amèlia Manyà i Maria Sellarés impartiran un taller on crear un Llibre d’Artista com qui llaura l’hort\, seguint tècniques de composició gràfica i enquadernació artesanals per a collir una peça única i singular\, hibridació de literatura i obra d’art. \n  \n«Vaig a veure què passa amb el vent i les flors.»\n  \n  \nPreu d’inscripció: 5€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Val de 2€ de descompte en els llibres de Mercè Rodoreda \n  \nINFORMACIÓ TÈCNICA DEL TALLER \n\nDuració: 3 hores\nContingut: \n\nCreació d’un llibre d’artista personal i col·laboratiu\, configurat a partir de diferents flors que ens representin. Flors reals o imaginades que\, com a Mercè Rodoreda\, ens acompanyen en el viure. En una primera part més teòrica\, coneixerem quins són els diferents formats de llibre d’artista per\, a continuació\, elaborar de forma col·lectiva un collage de jardí imaginat a partir de les flors que haurem dibuixat\, pintat\, gravat\, retallat… Amb uns minuts finals per comentar l’experiència i els treballs. \n\nMínim – màxim de participants: 9-15 persones\nEdat: A partir de 5 anys (els infants menors de 12 anys han d’anar acompanyats)\nPreu d’inscripció: 8€\nInclou: Material i estris de papereria bàsics per dur a terme el taller\nMaterial opcional: Si tens un material preferit amb el que t’agrada expressar-te\, porta’l! I si tens alguna imatge (foto\, dibuix…) que per tu sigui especial\, també porta-la!\n\n  \n  \nALBA ROST BAHÍ (2000) és professora de llengua catalana. Oriünda de Sant Esteve de Guialbes\, un poble desconegut del Pla de l’Estany\, on hi habiten més vaques que persones. Actualment viu a Banyoles\, una ciutat més poblada i anomenada. La passió per les flors\, que no vol dir l’expertesa\, li ve de la seva àvia i de Mercè Rodoreda\, a qui va dedicar el seu Treball de Final de Grau: Les Veritables “flors de de debò” en la narrativa de Mercè Rodoreda. \nAMÈLIA MANYÀ i MARIA SELLARÈS formen part del Grup de treball Art i educació. Han realitzat diversos projectes artístics col·laboratius des de les institucions on treballem respectivament\, Museu Tàpies i Institut Escola Artístic Oriol Martorell. Tenen el convenciment que l’art pot permetre a les persones habitar el món des d’un lloc conscient personal i social\, compromès políticament. \n  \n«Darrera de la carn dintre de la \ncarn les flors sóc jo.»\n  \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb el suport de
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-merce-rodoreda-i-les-flors-de-debo-xerrada-visita-botanica-literaria-taller/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/04/flors-debo-e1744908171725.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250503T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250503T193000
DTSTAMP:20260419T001707
CREATED:20250401T165523Z
LAST-MODIFIED:20260322T161933Z
UID:68124-1746295200-1746300600@www.naturallibres.com
SUMMARY:#FiloTrobadesNL La virtut a la muntanya. Amb l'historiador Pablo Batalla
DESCRIPTION:La virtut a la muntanya\nConversa i berenar filosòfic \nAmb l’historiador Pablo Batalla \nDissabte 3 de maig a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n\n  \n«Un hombre a pasos apresurados\, transpirando\, jadeante. Sin una mirada a las bellezas de la naturaleza\, los ojos fijos en el camino y el reloj en la mano.\n—¡En dos horas\, catorce minutos\, cuarenta segundos! —exclama con aire de triunfo\, pasando de largo […]\nNo trae noticias de una desgracia\, es el hombre cronómetro\, el hombre récord. Mide su placer y su éxito en la brevedad de tiempo […]. No podremos decirle cuánto sentimos que haya perdido la ocasión de ver más y que haya pasado corriendo junto a bellezas que no ha notado.» JULIUS KUGY (1858-1944)\n\n  \nSemblava que aquí dalt\, sobre la cornisa de neu\, per damunt del mar de núvols\, on l’aresta punxeguda rep el darrer raig del sol ponent… hom podria escapar de qualsevol totalitarisme creat per l’ésser humà\, però la dictadura del capitalisme també ha conquerit els cims més alts. Hi ha arribat com ho fa tot sempre: corrent\, a una velocitat de skyrunner que dissol els detalls del paisatge… i del pensament. Dissabte 3 de maig baixarem el ritme per reflexionar sobre el muntanyisme i la societat\, en unes #FiloTrobadesNL amb l’historiador Pablo Batalla\, autor de La virtud en la montaña: Vindicación de un alpinismo lento\, ilustrado y anticapitalista. \n  \n«Es contra ese thatcherismo alpinista que se escribe este ensayo y en defensa de un montañismo convencido\, como Montaigne\, de que “es el goce\, no la posesión\, lo que nos hace felices”.»\n  \nDeia Kierkegaard que com millor es pensa és caminant\, a una velocitat òptima de quatre kilòmetres/hora. Avui dia\, però\, l’avançariem alguns quants ultrarunners tipus Kílian Jornet\, que fa un puja-baixa al Monteixo (2.905m) en 59’41’’\, temps record. I a mesura que les serralades es transformen en pistes de competició i els refugis es reconverteixen en hotels d’altitud\, la Natura pateix les massificacions\, els clubs excursionistes envelleixen i els valors del muntanyisme tradicional son arrasats pel correcuita\, la velocitat i el consum sense límit\, incapacitats d’apreciar un paratge sense veure-hi un rèdit pecuniari. \n  \n«El verdadero caminante es aquel que se deleita en el camino\, que no presume ni se jacta de la fuerza física necesaria para ello. El que\, por encima del esfuerzo muscular que hacen las piernas\, valora la actividad cerebral que dicho esfuerzo le depara\, aprecia aquello que en paz medita.» LESLIE STEPHEN (1832-1904)\n  \nAquesta és la lògica despiatada del neoliberalisme: conquerir espais imposant la seva doctrina ací i allà\, mercantilitzant fins i tot la muntanya. No es casual que els trails es popularitzin justament en els mandats de Margaret Tatcher i Ronald Reagan… De competir es tracta —amb sabatilles de 250€ que s’han de renovar cada temporada—. Però\, com constata Pablo Batalla\, «nada bueno se ha conseguido jamás deprisa y corriendo»: la velocitat imposibilita l’atenció\, l’autoconeixement i la reflexió. \n«Una experiencia o una aventura no son mensurables. Puedes medir lo rápido que alguien asciende paredes de cincuenta metros\, pero eso no es alpinismo.» REINHOLD MESSNER\n  \nDissabte 3 de maig ens oblidarem de cronòmetres\, calories gastades\, pulsacions per minut\, utilitats i profits\, per rumiar plegats. Ens anyorarem dels temps en què les ascensions eren llargues i rudes\, quan els cims semblaven més grans i indòmits. Farem marrades filosòfiques per conèixer històries i models de muntanyisme exemplar\, des de Petrarca a Joe Simpson\, de John Ruskin al Che Guevara\, passant per Annie Smith-Peck\, Julius Kugy o Geoffrey Winthrop-Young. \n  \n«Los grandes poetas\, filósofos\, profetas y hombres capaces cuyos pensamientos y acciones han movido al mundo\, han bajado de las montañas.» JOHN MUIR\n  \nSospesarem si encara és possible vindicar un alpinisme lent\, contemplatiu\, il·lustrat i auster; ens qüestionarem la nostra pròpia relació amb la muntanya i què podem fer per defensar-la del capitalisme bàrbar. \n  \n«Aún soy bajo las estrellas el dueño de los caminos\,\nel hombre libre de las colinas.\nCon mi reloj de cristal hecho añicos\, diluida ya la arena\,\nme resisto en las alturas\, me resisto en las alturas que conquisté.»\nGEOFFREY WINTHROP-YOUNG\n  \nCom és habitual\, acompanyarem aquestes #FiloTrobadesNL d’un berenar filosòfic inspirat\, per l’ocasió\, en La virtud en la montaña i en Pablo Batalla. \n  \n«La lista de provisiones de la expedición que coronó el Mont Blanc el 12 de agosto de 1851\, compuesta por cinco escaladores y cuatro guías\, arrecia el apetito solo con leerla. Consistió el banquete\, por la parte de los líquidos\, en sesenta botellas de vino corriente\, seis de burdeos\, quince de St. Jean\, ocho de coñac\, una de sirope de frambuesa\, seis de limonada y dos de champán; y en lo que respecta a los sólidos\, en veinte hogazas de pan\, diez quesos pequeños\, seis paquetes de chocolate\, otros seis de azúcar\, cuatro de ciruelas pasas\, cuatro de uvas pasas\, dos de sal\, seis limones\, cuatro piernas y otras tantas paletillas de cordero\, seis piezas de ternera lechal\, una de buey\, once pollos grandes y ochenta y cinco pequeños.»\n  \n  \n  \nAquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL\, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes\, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten\, buscar solucions a problemes\, raonar\, dubtar\, equivocar-se\, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques. \n  \n  \n  \nPABLO BATALLA (Xixón\, 1987) és llicenciat en Història per la Universitat de Salamanca. Com a periodista\, ha estat o és col·laborador dels diaris i revistes Asturias24\, La Voz de Asturias\, Atlántica XXII\, Neville\, Crítica.cl\, La Soga\, Nortes\, LaU\, La Marea\, CTXT\, Público i Jot Down; ha dirigit A Quemarropa\, periòdic oficial de la Setmana Negra de Xixón\, i és coordinador de la revista cultural El Cuaderno. Ha publicat els llibres Si cantara el gallo rojo (2017)\, La virtud en la montaña (2019)\, Los nuevos odres del nacionalismo español (2021) i La ira azul (2023) \n  \n  \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/filotrobadesnl-la-virtut-a-la-muntanya-amb-lhistoriador-pablo-batalla/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/webp:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/04/vitut-muntanya.webp
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250426T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250426T193000
DTSTAMP:20260419T001707
CREATED:20250130T181058Z
LAST-MODIFIED:20250427T170605Z
UID:66948-1745690400-1745695800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Batet - Creus: Una conversa entre pedres
DESCRIPTION:Batet – Creus: Una conversa entre pedres\nXerrada + Brindis mític \nAmb les escriptores Mònica Batet i Berta Creus \nDissabte 26 d’abril a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Va pensar Té raó. Les històries s’assemblen\, les històries es repeteixen. Són com els cercles que es dibuixen a l’aigua. Un moviment en genera molts d’altres. Els humans no som tan originals com ens pensem.» MÒNICA BATET\n\n\n«I si em converteixo en pedra?» BERTA CREUS\n\n  \nMolt abans que Mònica Batet fos l’autora d’Una història és una pedra llançada al riu. Molt abans que Berta Creus publiqués Fins a l’última pedra. Quan encara no existien Escriptors ni Llibres ni Lectors. Aleshores\, i només aleshores\, les Pedres parlaven\, s’explicaven entre elles històries i la gent escoltava les seves converses\, com farem dissabte 26 d’abril a NaturaLlibres: escoltar un diàleg entre Mònica Batet\, Berta Creus i les seves respectives novel·les. \n«El seu país estava ple de contes populars. Les històries sovint naixien a les muntanyes i\, alguns anys després\, arribaven a les ciutats més grans ornamentades com les núvies d’indrets llunyans el dia del seu casament. S’havia llegit molts d’aquells llibres\, però encara no els tenia tots…»\n  \nUna història és una pedra llançada al riu és el llibre amb què Mònica Batet ha guanyat el 53è Premi Crexells. Una novel·la protagonitzada per folkloristes i revolucionaris dedicats a investigar els contes populars\, a estudiar com cultures allunyades comparteixen llegendes similars. Rondalles que són variacions d’una matriu originària\, que muten i canvien d’una generació a l’altra. Faules tan antigues que han perdut l’autoria però que traspassen els anys i ens sobreviuran\, sempre que hi hagi un Narrador i un Escoltador de relats. \n«El poble de què tant hauria volgut sentir a parlar pretén amagar-se pel turó. No és més que pedra inútil feta munts\, fusta escapçada i verdor incivilitzada; la punta d’un campanar partida\, cases abandonades de fa dècades que giren l’esquena a l’asfalt\, a l’electricitat i a l’aigua corrent: només feixos i feixos de pedres i teules i pegots de guix\, entre forats i finestretes. Algunes pedres encara són a lloc. Pedres que les toques i sembla que et parlin…»\n  \nFins a l’última pedra és la primera novel·la de Berta Creus\, ambientada en un indret rural abandonat on ja no hi queden veïns. Només hi queden històries i una vella esquerpa que tragina pedres amunt i avall\, les recull de les cases en runes i se les emporta cap al bosc. Del poble al bosc\, del poble al bosc. Mentre un foraster s’ho mira\, tan estranyat com el lector. Enmig d’aquest llogaret rulfià\, encara s’hi passegen les despulles d’uns contes que ens han conformat com a societat\, amb personatges mitològics tan nostrats com la Pesanta\, la Tinyosa o la Molsosa. Criatures que\, amb tota seguretat\, ronden també per llegendes fora enllà\, lluny de les nostres valls. \n«Quan vaig llegir aquesta història no m’ho podia creure. Després\, tenint en compte els contes que he llegit\, d’un lloc i d’un altre\, he desenvolupat una teoria que potser només és meva. Tinc el convenciment que hi ha històries que es repeteixen en països diferents…»\n  \nLa passió pel folklore és el que uneix a Berta Creus i Mònica Batet. Saber com neixen\, com evolucionen\, com es propaguen els relats populars. Costums i creences que son força aglutinadora de les comunitats\, un mur de pedra seca que cap règim opressiu podria tombar. Què passa\, tanmateix\, quan aquesta memòria popular es perd? Dissabte 1 de març parlarem del poder de l’oralitat i pensarem en l’herència rebuda\, com perpetuar-la en el món actual i quan saber-la trencar. Perquè les pedres\, a voltes\, esdevenen lloses massa pessades per arrossegar. \n«Les esquerdes tenen forma d’arrel\, se sent dir. Són arrels que dominen les cases. I les pots tapar i arreglar\, però sempre tornen\, perquè les arrels només desapareixen si arrenques la planta sencera.»\n  \nEls hi preguntarem a la Mònica Batet i a la Berta Creus de quins escriptors es senten hereves literàries elles\, recomanaran lectures afins… I així passarà un temps ni massa curt ni massa llarg\, entre pedres\, conversant. \nAcompanyarem la trobada amb un beure mític inspirat en els llibres de Batet i Creus\, a escollir —fins exhaurir existències— entre: copa de vi Senyor de les Pedres (Celler Marià Pagès)\, cervesa Riu (Lo Gambusí) o infusió. \n  \n  \n  \nMÒNICA BATET (1976\, El Pont d’Armentera) Va estudiar Filologia Catalana a la URV i treballa de professora de català i d’editora. Ha publicat cinc novel·les i un recull de contes. Amb la seva primera novel·la\, L’habitació grisa (Empúries\, 2006)\, va guanyar el Premi de novel·la curta Just Manuel Casero. Amb la segona\, No et miris el Riu (Meteora\, 2012)\, va ser finalista al Premi Crexells. Amb la seva anterior novel·la\, Nou illes al nord (Més Llibres\, 2019) va guanyar el Premi Nollegiu. I amb Una història és una pedra llançada al riu ha estat guardonada amb el Crexells\, que ja no se li ha resistit. Alguns dels seus contes han estat traduïts a l’anglès\, l’espanyol\, el polonès i el grec. \nBERTA CREUS (1986\, Sant Martí de Tous) és llicenciada en Traducció i Interpretació d’anglès i rus (UAB) i ara es dedica a traduir i a fer de cap d’idiomes en diversos projectes. El passat 2024 va publicar la seva primera obra llarga\, Fins a l’última pedra\, amb l’editorial Males Herbes. Té diversos contes publicats tant en paper com en mitjans digitals; els darrers són Hansken\, a la revista digital Paper de vidre\, i Aüc\, al 10è número de la revista Freakcions. També copresenta el pòdcast Bookòlics Anònims\, on parla sobre llibres i divaga\, i porta el club de lectura en anglès de la Biblioteca Central d’Igualada. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-batet-creus-una-conversa-entre-pedres/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/01/batet-creus.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250419T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250419T193000
DTSTAMP:20260419T001707
CREATED:20250217T115730Z
LAST-MODIFIED:20250420T081855Z
UID:67263-1745085600-1745091000@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Soc un gat\,  de Natsume Sōseki. Tertúlia i berenar literari amb l'expert Suso Mourelo
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Soc un gat\, de Natsume Sōseki\nTertúlia i berenar literari  \nAmb l’escriptor expert en cultura japonesa Suso Mourelo \nDissabte 19 d’abril a les 18:00H \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Soc un gat\, però encara no tinc nom.» \n  \nDiuen que els gats van arribar al Japó vora el segle VI provinents de la Xina\, amb la missió ínclita de protegir contra els ratolins les escriptures budistes… Sigui com sigui\, és ben cert que els mixos ocupen un lloc especial dins la cultura nipona\, sent protagonistes de llibres com Soc un gat\, de Natsume Sōseki\, un clàssic hilarant que dissabte 19 d’abril comentarem en un #GrupDeLecturaNL conduit per l’escriptor expert en literatura japonesa Suso Mourelo. \n  \n«Potser soc un gat\, però visc a la casa d’un professor que cada tarda batalla contra la son per llegir Epictet mentre es dona cops de cap amb l’escriptori\, així que no se’m pot comparar amb la resta de gats necis i incultes que trobareu pel carrer. Només cal que em mireu la cua per adonar-vos de la cavallerositat que em corre per les venes.»\n  \nPublicada l’any 1905\, Soc un gat és la primera i més divertida novel·la de Natsume Sōseki. Una obra mestra de la literatura japonesa\, narrada des de la mirada irònica i alterosa d’un felí que reflexiona sobre l’absurda condició humana tot observant el dia a dia de la seva família d’acollida i del reguitzell de personatges excèntrics amb qui es relacionen\, molts d’ells inspirats en amics i coneguts del propi autor. \n  \n«M’he tornat arrogant com els humans\, per això m’atreveixo a jutjar les seves idees\, les seves accions i els seus comportaments. No és tan estrany. Malauradament\, el meu amo no sembla que comparteixi la visió que jo tinc de mi mateix i em tracta com un gat normal i corrent\, a tot estirar com un veterà dels de la meva espècie.»\n  \nSuso Mourelo ens revelarà els paral·lelismes existents entre obra i escriptor. Nascut dins un clan de samurais desdinerat\, Natsume Sōseki va ser donat en adopció quan tenia dos anys\, canviant de llar i de nom fins a quatre cops al llarg de la infància\, per acabar tornant amb uns pares biològics que li resultarien uns estranys sempre. No sembla rar\, així\, que l’autor fos un malalt crònic\, afectat per atacs d’ira\, melancolia i neurosi que mai va poder resoldre amb la meditació —práctica que requeria massa dedicació per a que un professor de literatura anglesa com ell s’hi pugués esmerçar degudament. \nFou arran l’èxit de Soc un gat que decidí consagrar-se per complet a l’escriptura\, en part com a teràpia antidepressiva. Així va acabar publicant un total de catorze novel·les i 2.525 haikus\, sent un dels literats més conegut i admirat pels lectors japonesos\, referent d’autors celebèrrims com Yasunari Kawabata\, Yukio Mishima\, Kenzaburō Ōe o Haruki Murakami. \n  \n«La inspiració és pura demència. Una demència temporal. L’única raó per la qual no acabes en un manicomi és perquè és un estat efímer. Això no treu\, emperò\, que assolir aquesta condició no tingui la seva dificultat. Darrere d’una demència permanent no hi ha gaire secret\, ha de ser relativament senzill crear individus així. Ara bé\, per totpoderós que siguis\, engendrar un individu capaç d’entregar-se a la bogeria només quan agafa el pinzell i després recuperar l’oremus com aquell qui res ha de ser bastant complicat.»\n  \nAmbientada a finals de l’Era Meiji\, Soc un gat és una sàtira tan ingeniosa com descarnada del seu temps —i del nostre!—. Suso Mourelo ens posarà en context per conèixer com va ser aquell moment de transformació\, en què el Japó feudal es va obrir a Occident després de dos segles i mig d’aïllament\, provocant l’entusiasme d’uns\, la nostàlgia d’altres i l’oposició de la resta cap a l’estranger. Dissabte 19 d’abril tractarem de comprendre un poble sempre atent al progrés modern alhora que respectuós amb el patrimoni dels ancestres. Un dilema entre allò nou i allò atàvic que és d’on emergeix l’obra de Sōseki. \n  \n«Les civilitzacions occidentals són positives i emprenedores\, d’acord\, però\, tal com ho veig jo\, només són societats creades per persones eternament insatisfetes. Els japonesos\, en canvi\, no necessitem que les persones o coses al nostre voltant siguin d’una altra manera per sentir-nos satisfets. La gran diferència entre les societats occidentals i la nostra és que nosaltres ens hem desenvolupat partint de la gran premissa que el món que ens envolta és inalterable […]. Per més poderosa que sigui una persona\, no podrà fer mai que el món sigui exactament com desitja. No podem atrapar el sol per impedir que es pongui ni fer que els rius flueixin cap a les muntanyes. L’únic que podem canviar som nosaltres mateixos.»\n  \nUna lectura que ens farà reflexionar amb els pensaments d’un gat posat a filòsof zen. \n  \n«Tal com dicten els ensenyaments del budisme\, tu pots arreplegar herbes i arbustos per fer-te una cabanya\, però\, quan el vent t’ho desmunti tot\, a sota hi trobaràs el mateix camp de sempre.»\n  \nAprofitarem els coneixements nipons de Suso Mourelo per saber quins detalls sutils ens perdem en la traducció del japonès al català/castellà. I\, de pas\, li preguntarem d’on ve aquesta fascinació pels mixinos en un país on hi ha llibreries especialitzades en gats i cafeteries per a aquests animals\, així com illes remotes on hi viuen més mixets que persones. \n  \n«Per més poderosos que siguin\, els humans no seran els reis del planeta eternament. Tard o d’hora arribarà l’era dels gats\, només cal esperar.»\n  \nCom és habitual\, acompanyarem la tertúlia amb un berenar literari inspirat en la novel·la. \n  \n  \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \n  \nSUSO MORELO (1964\, Madrid) és escriptor de no ficció i periodista. Llicenciat en Ciències de la Comunicació i màster en Relacions Internacionals\, és especialista a Àsia i\, des del 2016\, viu entre Japó i Espanya. Ha estat professor universitari\, reporter i director de programes divulgatius\, gestor cultural i coordinador d’exposicions internacionals a l’Indianapolis Museum of Art (Indiana\, Estats Units). Autor de la novel·la La frontera Oeste (2016)\, el gruix de la seva obra literària el conformen l’assaig i la narrativa de viatges. El seu primer títol\, Adiós a China (2001)\, va suposar el seu apropament editorial al món asiàtic. El 2017 va veure la llum En el barco de Ise. Un viaje literario a Japón\, seguit de Tiempo de Hiroshima (2018)\, El Japón de Hokusai (2019) i Hiroshige y los caminos de Japón (2023). El seu darrer llibre és Tokio 173 – 0037. Hotel para parejas\, novel·la de la que també ens podrà parlar dissabte 18 d’abril a NaturaLlibres. \nNATSUME SŌSEKI (1867\, Ushigome – 1916\, Tòquio) és el pseudònim literari de Natsume Kinnosuke. Descendent d’una família de samurais vinguda a menys\, el 1884 es va matricular a la Universitat Imperial de Tòquio per cursar Arquitectura\, encara que va acabar estudiant Llengua Anglesa. El 1886 va fer amistat amb el poeta Masaoka Shiki\, que el va iniciar en l’art de la composició de haikus. Va ser llavors quan va adoptar el nom de ploma de Sōseki (que en xinès significa «tossut»). El 1900 se li va concedir una exigua beca per estudiar a Anglaterra\, on va passar els anys més tristos de la seva vida\, llegint llibres sense parar i passant misèria. Va tornar al Japó el 1902\, amb un contracte per ensenyar a la Universitat Imperial de Tòquio\, on va succeir l’escriptor Lafcadio Hearn com a professor de Literatura Anglesa. La carrera literària de Sōseki es va iniciar el 1903\, publicant haikus i petites peces literàries en revistes. La fama li va arribar amb la publicació el 1905 de Sóc un gat\, i l’any següent Botchan el va catapultar a l’èxit\, convertint-se automàticament en un best-seller i en una de les novel·les més llegides pels japonesos durant dècades. En total\, va escriure catorze novel·les al llarg de la seva vida\, entre les quals cal destacar El miner\, Sanshiro\, Kokoro i Més enllà de l’equinocci de primavera. Va morir als 49 anys d’edat\, a causa d’una úlcera d’estómac. El 1984\, i en homenatge a la seva fama i transcendència\, el Govern japonès va imprimir la seva efígie als bitllets de mil iens. \n  \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-soc-un-gat-de-natsume-soseki-tertulia-i-berenar-literari-amb-lexpert-suso-mourelo/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/02/soc-gat-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250418T170000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250418T193000
DTSTAMP:20260419T001707
CREATED:20250319T105450Z
LAST-MODIFIED:20250320T171523Z
UID:67934-1744995600-1745004600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Petites Trobades NL. Plantes domesticades i altres mutants: Xerrada + Taller vegetal + Berenar casolà
DESCRIPTION:Plantes domesticades i altres mutants: Jornada de ciència amb Explora el Parc \nXerrada per a petits científics + Taller de cianotípia vegetal + Berenar mutant \nDivendres 18 d’abril a les 17:00H \n\n\nPer apuntar-se a la petita trobada\, envieu un correu electrònic a\nnaturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \n«Darwin: —No adaptar-se pot suposar la desaparició com a espècie\, i adaptar-se augmenta les possibilitats de sobreviure.\nWallace: —Això també ho havia dit jo\, Charles…»\n  \nTots els éssers vius són mutants\, criatures sotmeses a canvis imprevistos que alteren l’ADN a l’atzar. Ens passa als animals… i també als vegetals! Divendres 18 d’abril entrarem a l’hort amb ulleres de científic per descobrir l’origen i l’evolució de tomàquets\, mongetes i carbassons\, en unes #PetitesTrobadesNL amb Explora el Parc i amb el doctor en Biologia Molecular i Bioquímica Iban Eduardo Muñoz\, autor del llibre Plantes domesticades i altres mutants. \nQuan parlem de plantes domesticades no ens referim a aquelles amb les que parla la mare. I les plantes mutants no tenen res a veure amb cap superheroi de Marvel transformat… O potser sí? L’Iban les coneix molt bé i ens explicarà d’on han sortit els vegetals que posem cada dia a taula: Sempre han estat comestibles\, les espècies que consumim avui dia? Com serà una remolatxa sucrera d’aquí 5.000 anys? I els pèsols\, quina forma tindran? Apareixeran noves espècies capaces de sobreviure amb més facilitat en les noves condicions ambientals? \n«Si plantes un plàtan de les Canàries a Pequín\, és un plàtan de les Canàries o de Pequín?»\n  \nConeixerem la feina a la que es dedica l’Iban\, domesticant plantes conreadas al CRAG (Centre de Recerca en Agrigenòmica)\, li preguntarem per a què serveixen les seves investigacions i el més important de tot: quin encreuament hem de fer per a que els espinacs tinguin sabor a xocolata en un futur proper?! \n«Per què volem síndries sense llavors? I d’on surten\, les llavors que permeten plantar noves síndries sense llavors?»\n  \nPer treure encara més suc a Plantes domesticades i altres mutants\, l’Anna Pou d’Explora el Parc impartirà un taller de cianotípia per aprendre a fer fotos… sense càmara! Utilitzant les divertides il·lustracions del llibre —obra d’Alberto Montt—\, herbes domesticades i la llum solar. \nAcabarem la jornada amb un berenar mutant consistent en dolç casolà de La Xurreta Cafè i suc de poma domesticada d’Escalarre. \n  \nMISSIÓ EXPLORA EL PARC \n\n17:00h: Trobada a NaturaLlibres i repartiment de passaports Explora el Parc\n17:15h: Descoberta de plantes domesticades i mutants amb l’Iban\n18:00h: Taller de cianotipia amb l’Anna\n19:00h: Berenar cassolà i concurs per endevinar els mutants que s’hi amaguen\n\n  \nPreu d’inscripció a la Petita Trobada: 6€ per persona adulta i 4€ per menors\nInclou: Xerrada i taller + Berenar mutant + Val del 10% de descompte en la compra del llibre Plantes domesticades i altres mutants + Fins a 4 segells al passaport Explora el Parc (1 per assistència\, 1 per la xerrada\, 1 pel taller i 1 per compres efectuades a NaturaLlibres) \n  \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb \n \n  \n  \n  \n\n* Oferta de descompte aplicada a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/petites-trobades-nl-plantes-domesticades-i-altres-mutants-xerrada-taller-vegetal-berenar-casola/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/03/mutants.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250412T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250412T193000
DTSTAMP:20260419T001707
CREATED:20250223T164243Z
LAST-MODIFIED:20250413T155821Z
UID:67380-1744480800-1744486200@www.naturallibres.com
SUMMARY:#FiloTrobadesNL Ursula K. Le Guin: La realitat de l'irreal. Amb Loredana Volpe
DESCRIPTION:Ursula K. Le Guin: La realitat de l’irreal\nConversa i berenar filosòfic \nAmb l’experta leguineana i escriptora Loredana Volpe \nDissabte 12 d’abril a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n\n  \n«Anomenava “real” el temps del món i “irreal” el temps del somni\, com si aquesta fos la diferència entre tots dos.» \n  \nHi ha una espècie animal que amb els somnis pot alterar la realitat\, són un tipus de mamífers no gaire abundants: humans de la família dels escriptors i del gènere fantàstic\, als que pertany Ursula K. Le Guin (1929\, Berkeley – 2018\, Portland)\, una antropòloga que\, a través de la ciència ficció\, va imaginar altres maneres possibles de ser i de viure\, mons alternatius i plausibles més enllà del capitalisme magnicida. Dissabte 12 d’abril descobrirem les utopies que l’autora nord-americana va proposar en els seus relats per a reflexionar\, des de l’especulació científica\, sobre el sentit de la Humanitat\, en unes #FiloTrobadesNL amb l’experta leguineana i també escriptora Loredana Volpe. \n\n«Dormen\, es desperten i s’obliden dels somnis\, i tornen a dormir\, tornen a despertar-se\, i així transcorre la vida per vostès\, i es pensen que això és l’existència\, la vida\, la realitat!»\n  \nFilla d’antropòlegs\, Ursula K. Le Guin va escoltar des de ben jove les històries que els seus pares li explicaven sobre els pobles indígenes que estudiaven en zones de Califòrnia aleshores semi-salvatges. Tribus per a les quals els temps-vigília i el temps-somni formaven part de la mateixa realitat. Ètnies avui pràcticament extintes\, massacrades\, com els yana\, amb una cosmovisió que permea tota l’obra de l’autora. \n\n«No sé què és la “naturalesa humana”. Potser deixar descripcions d’allò que exterminem és part de la naturalesa humana.»\n  \nDissabte 12 d’abril\, explorarem les idees filosòfiques que arrelen a les novel·les\, contes\, assajos i a la poesia d’Ursula K. Le Guin. Conceptes com els d’Alteritat i el de Frontera\, que separa i allunya pobles\, sexes i espècies amb les barreres que les paraules aixequen. \n«Fem massa història.\nAmb nosaltres o sense nosaltres\nseguiran existint el silenci\ni les roques i la brillantor llunyana.»\n  \nA través d’Ursula K. Le Guin analitzarem els fracassos de la societat capitalista i els mons alternatius que l’escriptora va plantejar\, després de molt llegir a Gandhi\, Kropotkin i el Tao Te Txing\, un llibre que l’acompanyaria tota la vida. Del seu pensament surten utopies que poden semblar futurs distants\, però que són formes antigues de ser i d’existir del tot realistes. Propostes que ara són fonament filosòfic d’intel·lectuals com Donna Haraway\, Eduardo Kohn o Vinciane Despret. \n\n«Ja no hi ha cap excusa per seguir ordres obsoletes; per la ignorància; per una autonomia irresponsable.»\n  \nParlarem d’una escriptora pacifista\, feminista\, ecologista… que va lluitar contra el canvi climàtic des de les seves ficcions durant dècades\, i no és que fos una premonitora: «No ho era pas! Només escoltava els científics»! \nI així\, ens preguntarem: Per què semblem incapaços d’avançar vers una societat millor\, més justa\, menys desigual\, per a tots? Viure com viuen els athsheans\, en simbiosi amb el món\, el món-bosc… Construir un planeta com el d’Anarres\, on no existeixen els pronoms possessius perquè no hi ha propietats ni propietaris… Una societat basada en la col·laboració i el suport mutu\, que prima el col·lectiu sobre l’individu. De ben segur\, els mons de Le Guin tampoc serien una organització ideal\, però posen de manifest que hi ha una varietat infinita d’alternatives reals. \n«Vivim en el capitalisme. El seu poder sembla indefugible. També ho semblava el dret diví dels reis.»\n  \nAmb la guia de Loredana Volpe imaginarem les nostres pròpies utopies i debatrem sobre la força i el perill de la imaginació\, perquè la fantasia tant pot sortir del cap de Le Guin com d’una ment pertorbada i psicòpata. \n\n«Tots hem d’aprendre a inventar-nos una vida\, crear-la\, imaginar-la. Necessitem que ens ensenyin aquestes capacitats; necessitem guies que ens mostrin com fer-ho. Si no ho fem\, les nostres vides acaben sent controlades pels altres.»\n  \nI per fer front a les nostres contradiccions humanes\, acompanyarem la tertúlia d’un berenar filosòfic inspirat en Ekumen. \n  \n  \nAquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL\, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes\, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten\, buscar solucions a problemes\, raonar\, dubtar\, equivocar-se\, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques. \n  \n  \n  \nLOREDANA VOLPE (Caracas\, 1990) és escriptora\, traductora i directora teatral. Experta en l’obra d’Ursula K. Le Guin\, imparteix cursos monogràfics i conferències sobre l’autora\, a més de conduir un grup de lectura leguineà que porta en marxa anys a la llibreria La Insòlita de Barcelona. Amb la companyia teatral La Salamandra\, ha dirigit l’espectacle de terror fantàstic L’habitació tancada\, a la Sala Versus Glòries; Ànsia (Crave)\, a la Sala Atrium; El Nino\, a la Fundació Brossa (VI Premi Born); No Exit\, de Sartre\, al Teatre Akadèmia i a Caracas; Flechas del ángel del olvido\, de Sanchis Sinisterra\, a l’Auditori de Cornellà\, i Nido\, de Marc Garcia Coté\, a Madrid\, entre altres. Màster d’Estudis Teatrals per l’Institut del Teatre i la UAB. Autora dels llibres A pesar de tu santa cólera (Navona Editorial)\, Ejercicio de aniquilación (RIL Editores) i les recents La habitación cerrada i Isekai: historia de un secuestro (ambdues publicades per Ediciones Mutis). \nURSULA K. LE GUIN (1929\, Berkeley – 2018\, Portland) és autora de poesia\, narrativa\, contes infantils i assaig\, però el seu èxit es deu als nombrosos llibres de ciència-ficció i fantasia\, guardonats amb diferents premis literaris. Destaquen les obres La mà esquerra de la foscor\, guanyadora dels prestigiosos premis Nebula (1969) i Hugo (1970); Els desposseïts\, amb la qual va aconseguir un altre cop els Nebula (1974) i Hugo (1975)\, i els premis Locus (1975)\, Gigamesh (1984) i Prometheus (1993); i El nom del món és bosc\, guanyadora del premi Hugo (1973) i finalista del National Book Award (1976). En el seus llibres\, aprofundeix en el seu activisme feminista\, pacifista i ecologista\, i defensa les seves creences taoïstes i la seva proximitat a l’anarquisme com a possibilitador de la igualtat i de la justícia social. Les seves influències literàries van des de Tolkien a Virginia Woolf\, passant per Virgili\, les germanes Brönte o Tolstoi. Les obres que més la van marcar són Alícia en terra de meravelles i El llibre de la selva. \n  \n«Deixeu-me en pau una estona. Estic tan carregada de pressentiments com un vell beneit\, necessito somiar…»\n  \n  \n  \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/filotrobadesnl-ursula-k-le-guin-la-realitat-de-lirreal-amb-loredana-volpe/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/webp:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/02/leguin-e1740328115913.webp
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250411T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250411T203000
DTSTAMP:20260419T001707
CREATED:20250311T184348Z
LAST-MODIFIED:20250413T155709Z
UID:67748-1744398000-1744403400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Oficis per al record. Amb el documentalista etnogràfic Eugenio Monesma
DESCRIPTION:Oficis per al record: Un viatge pel món rural buscant feines del passat\nXerrada amb el cineasta i etnògraf Eugenio Monesma \nDivendres 11 d’abril a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n  \nFa temps que el repicar dels malls no es sent al taller del Pepito de Casa Farré\, el darrer ferrer d’Alins\, que tenia 93 anys quan va morir. I ja ho sabem que\, que els vells marxin\, és llei natural; però no hauríem de deixar que se’n vagin sense arreplegar tot el que la vida els ha ensenyat. A això precisament s’ha dedicat el documentalista etnogràfic Eugenio Monesma\, que divendres 11 d’abril estarà a NaturaLlibres amb el llibre 100 oficios para el recuerdo: Un viaje por la España rural en busca de las labores del pasado. \n  \n«Totes les baranes del poble les he fet jo\, també moltes finestres o plataformes pels remolcs\, per portar l’herba… Cendrers\, làmpades\, cremalls\, cullerots.» JOSEP LLOR (1930-2023)\n  \n  \nAquí\, al Pallars\, en tenim un munt\, d’oficis per al record. Els veïns nascuts a mitjans del segle passat han estat testimoni de com desapareixien moltes d’aquestes ocupacions. \n  \n«Hi havia terrissaires i boters\, el matalasser\, el socaire que feia esclops i l’espardenyer\, els teixidors de cànem per fer les vigatanes i els sarrions on es portava el carbó… Els carboners que subministraven a les fargues catalanes… Els picadors que tallaven pins al bosc\, els tiradors que els arrastraven\, els barrancaires que els baixaven… Estaven els carrilanos\, el baster que feia bastos\, el xollador de mules… Cabrers\, com l’Antonio de Grauet\, l’últim encarregat de guardar totes les cabres del poble… Sembradors\, segadors\, dallaires… Les lligadores que lligaven les garbes de blat amb el garrot al tros\, els traginers que s’emportaven el blat a la perxada de casa per batre\, els que ventaven a les batudes\, el moliner… El que no hi havia eren llibreteres\, aleshores.» JOSEP CASES ‘TERRISSES’\n  \n  \nL’Eugenio Monesma va començar a documentar oficis tradicionals del món rural a la dècada dels 80. Treballs artesanals\, tots ells caracteritzats per l’esforç\, la humilitat i la qualitat\, amb productes resultants que perduraven en el temps\, front la cultura de l’usar-llançar actual. \n  \n«Aunque pueda parecer una locura\, para la elaboración artesanal de una buena horca se necesitaban más de seis años\, desde que se empezaban a orientar los brotes del árbol del litonero o almez hasta que quedaba dispuesta para las tareas del campo.» \n  \n  \nDivendres 11 d’abril amb l’Eugenio Monesma\, recordarem o descobrirem feines algunes ja extintes\, d’altres que la industrialització i els avenços tecnològics van relegar a l’oblit; però també professions que malden per resistir i altres que s’han recuperat\, adaptades a l’era actual. Oficis\, en tot cas\, que han modelat la nostra cultura popular\, símbol de temps més o menys pretèrits\, on tot semblava més dur i alhora més assenyat. \n  \n  \nEUGENIO MONESMA (1952\, Osca) és un cineasta i etnògraf amb més de quaranta anys de trajectòria professional\, al llarg dels quals ha filmat més de 3.300 documentals sobre oficis perduts\, gastronomia popular i tradicions arreu d’Espanya\, sent posseïdor del major arxiu audiovisual i fotogràfic sobre la cultura tradicional i l’etnografia del país. També ha estat presentador i director de diversos programes de televisió (entre ells\,Los fogones tradicionales de Canal Cocina\, amb vint-i-set temporades en emissió des de l’any 2000 fins a l’actualitat\, que segueix en actiu) i ha rebut més de 150 premis i reconeixements nacionals i internacionals. Des de finals del 2020\, publica setmanalment els seus documentals al seu canal de YouTube; també se’l pot seguir a altres xarxes socials\, com Instagram\, Facebook i X. \n  \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-oficis-per-al-record-amb-el-documentalista-etnografic-eugenio-monesma/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/03/monesma.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250405T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250405T193000
DTSTAMP:20260419T001707
CREATED:20250228T095131Z
LAST-MODIFIED:20250413T180706Z
UID:67499-1743876000-1743881400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Brama FiloPoètica. Calafell - Nancy: Si una emergència
DESCRIPTION:Brama FiloPoètica. Calafell – Nancy: Si una emergència\nAmb la poeta Mireia Calafell i la filòsofa experta en Jean-Luc Nancy\, Begonya Saez. I amb beure filopoètic! \nDissabte 5 d’abril a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«no em dones altra opció que no sigui reptar-te»\n  \nLa brama és un dels espectacles més fascinants de la natura. Un ritual de desafiaments passionals\, desig\, afectes\, discussió i diàleg… com el que presenciarem dissabte 5 d’abril a NaturaLlibres\, enfrontant l’obra de dos autors lligats per interessos\, preocupacions i debilitats similars: la poeta Mireia Calafell (1980) i el filòsof Jean-Luc Nancy (1940-2021)\, encarnat en veu i ànima de la també filòsofa Begonya Saez. \n«Profecia: vindrà el temps. No és una predicció\, ja que el temps vindrà de totes maneres\, encara que sigui com a temps de la fi dels temps.»\n  \nSom conscients de viure en un temps que pot ser la fi de tots els temps\, amb una acumulació d’emergències sense precedents. Pèrdua de biodiversitat\, esgotament de recursos\, canvi climàtic\, pandèmies\, desigualtat econòmica\, injustícia social\, fam\, guerres… Catàstrofes amb un origen comú\, el que el filòsof francés Jean-Luc Nancy anomena «catàstrofe del sentit»: hem perdut el sentit del que significa existir. \n«torneu-me el que hem perdut     el gestos     les paraules\naquell consol el vull     també era meu»\n  \nEl món ja no sembla món\, perquè el món és el-que-passa Aquí i Ara i semblem ja incapaços d’experimentar el present —aquest irrepetible\, extraordinari\, moment—\, víctimes de la fe cega en una tecnologia que mira cap al futur constantment. \n«en quin moment vam oblidar que els finals cauen     de dalt a baix\nque no es poden preveure     són pura verticalitat amb insistència\ncom un tro     com un tro     com un tro sense llamp»\n  \nEls finals suposen dolor\, però també possibilitat de brot\, d’encetar un altre tipus de relació\, no destructiva\, amb el món. Es tracta de parar atenció a la cura que la pell fràgil del cos i del planeta necessiten. Es tracta\, en definitiva\, de repensar qui som per emergir del catastrofisme. \n«som la fúria del vent que allunya els ports\nsom el fred de cada nit dins l’estable\nsom la pena del mar que no té platja\nsom la recança dels ocells dins d’una gàbia\nsom la set dels tuaregs a mitja tarda\nsom el deliri de tots els cavalls salvatges\nsom la ràbia del peix que empassa plàstic\nsom la impotència dels tucans que s’extingeixen\nsom la tristesa de qui sap que perdem l’àrtic\nsom la impaciència d’un volcà que no té lava\ni fràgilment\, volgudament: una feliç mancança.»\n  \nDissabte 5 d’abril reflexionarem sobre extincions i urgències en una Brama FiloPoètica que ens servirà per endinsar-nos en el pensament de Jean-Luc Nancy a través del darrer poemari de Mireia Calafell\, Si una emergència. \n  \n«ningú no li demana a un bell pit-roig\nper què travessa el cel si sempre hi ha més cel\nva dir quan varen preguntar-li per què escriu\nsi escriure és perseguir i la persecució no acaba\nmai no s’esgota no té final tampoc consola\ni va afegir\nescric perquè amb el temps he descobert\nque sols importa allò que cansa els dits»\n  \n  \nAcompanyarem la trobada amb dues opcions de beure a escollir (fins esgotar existències): infusió o copa de vi inspirada en Nancy i Calafell. \n  \n  \n  \nMIREIA CALAFELL (1980\, Barcelona) és poeta. Ha publicat Poètiques del cos (premi Amadeu Oller 2006 i premi Anna Dodas 2007 al millor llibre publicat d’autor inèdit)\, Costures (2009)\, Tantes mudes (Lletra d’Or al millor llibre en català de l’any 2014)\, Nosaltres\, qui (premi Mallorca de poesia 2019 i premi al millor llibre de poemes del 2020 per l’AELC) i Si una emergència (Premi Carles Riba 2023). Ha estat convidada a festivals internacionals a l’Argentina\, Egipte\, Canadà\, Luxemburg i Itàlia\, entre d’altres. Ha estat codirectora del Festival Poesia i més (2015-2016) i de Barcelona Poesia (2018-2021). És membre fundadora de la productora cultural La Sullivan i forma part de la Fundació Maria-Mercè Marçal. \nBEGONYA SAEZ (1967) és Doctora en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona i professora i directora del Departament de Filosofia a la mateixa universitat. La seva recerca se centra des del 2001 en la definició i la representació de les formes de la identitat contemporània. Forma part del grup de Recerca Cos i Textualitats des de la seva fundació. Centra el seu treball acadèmic en les aproximacions feministes al cos en clau relacional des d’una perspectiva epistemològica\, ètica i política amb remissió als estudis de gènere\, sexualitat i queer. Ha editat el recull Debats: Un corpus para el cuerpo (2013) i el llibre Cuerpo\, memoria y representación: Adriana Cavarero y Judith Butler en diálogo (Icaria\, 2014). També ha contribuït recentment a la Enciclopedia crítica del género (Arpa\, 2024). \nJEAN-LUC NANCY (1940\, Bordeus – 2021\, Estrasburg) és un filòsof francès\, considerat un dels pensadors més influents de la França contemporània. Recorre per compte propi les sendes obertes per Heidegger\, Bataille o Derrida\, interlocutor de Blanchot. És autor de nombroses obres escrites en què s’aborden alguns dels problemes més profunds i crucials del segle XX com la construcció de les nacionalitats i els nacionalismes\, el Sentit\, o el final del Sentit com a diagnòstic del nostre temps o el Nosaltres. També ha abordat temes com el de la globalització o la mundialització. \n  \n«com quan en una nit de juliol\nemergeix a la sorra un lliri de mar en silenci discretament\nsignant el miracle del bulb que floreix a la platja\namb tot aquest esforç descomunal per un dia de vida\nnomés per viure un dia aquesta vida\naixí voldria jo una biografia»\n  \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-brama-filopoetica-calafell-nancy-si-una-emergencia/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/02/emergencia-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250329T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250329T193000
DTSTAMP:20260419T001707
CREATED:20250307T101653Z
LAST-MODIFIED:20260128T143513Z
UID:67632-1743271200-1743276600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Pastors i ramats: Retrat d'un ofici que desafia el pas del temps
DESCRIPTION:Pastors i ramats: Retrat d’un ofici que desafia el pas del temps\nXerrada amb la pastora Anna Plana i els escriptors Xavier Bayer\, Laura Gordó i Pep Puig \nDissabte 29 de març a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Les ovelles jo crec que\, el pastor que les ha d’entendre\, encara ha de néixer. No crec que hi hagi cap pastor que les entengui. Vaja\, no ho sé\, eh! Jo no. Perquè sempre et surten amb plats trencats. Qui les va parir!»\n\n  \nComprendre a una ovella requereix llargues hores de conversa a soles amb ella\, anys d’observació i experiència; segles per adquirir un enteniment i una saviesa de la terra que es perdria si no fos per pastors com els que coneixerem dissabte 29 de març a les #TrobadesNL de NaturaLlibres\, amb Xavier Bayer i Pep Puig\, autors de Pastors i ramats. Retrat d’un ofici que desafia el pas del temps\, en diàleg amb la pastora Anna Plana i l’escriptora de La noia de les ovelles pigallades\, Laura Gordó. \n  \n«Perquè m’agrada el bestiar. Amb les persones t’hi discuteixes. Elles no et diuen mai res\, mai! Jo de vegades hi parlo\, amb elles. El nen em diu: amb qui enraones? Amb aquella ovella. I m’entenen. Les crido i em venen. No m’he hagut de discutir mai amb una ovella\, ni amb una cabra\, ni amb un cavall.»\n  \nDiuen que el de pastor és un ofici solitari\, però un pastor\, amb el seu ramat\, no s’hi sent mai\, de sol. L’Anna Plana\, en concret\, pastura feliçment acompanyada d’unes 500 ovelles —xisquetes\, ripolleses i bilbaïnes— a les muntanyes d’Àssua\, a Llessui\, on encara s’hi replega als estius la gran ramada transhumant de 5.000 caps (!). Fenòmen d’antuvi normal i corrent\, però que ha esdevingut tristament insòlit en tot el massís pirinenc. \n  \n«Abans als que ens agradaven les esquelles\, quan les esquellàvem\, començàvem a posar les petites\, va xorri-borri. I llavors anàvem posant les grosses\, les més grosses\, les més grosses… I mirar que s’avinguessin\, perquè llavors quan el ramat arrencava feia una música molt maca. Se sentia un soroll diferent\, saps què vull dir? Els guies anaven a davant i pum\, pum\, pum… i llavors a darrere venien totes les altres i catacraccatacrac… allò era molt maco. Però… s’ha acabat\, tot això.»\n  \nQue cada dia queden menys pastors és un fet. Per això\, Xavier Bayer i Pep Puig han volgut documentar els testimonis vius d’aquest ofici ancestral\, des de pastors poetes com el Pep Divins a una degana com la Marina Vilalta (97 anys!)\, majorals que pasturen arran de mar i altres a l’alta muntanya —com fa l’Anna Plana—\, units pel vincle amb els animals i amb la terra. \n  \n«Si vas tard i amb presses; malament! Has d’escoltar-les… i has de fer el que diuen elles\, no el que vulguis tu.»\n  \nDissabte 29 de març descobrirem una feina vocacional\, que requereix una atenció completa els 365 de l’any\, sense descans. Una activitat destinada a produir béns alimentaris bàsics i\, tanmateix\, desprotegida i menystinguda\, que podria desaparèixer sense el relleu generacional necessari. Analitzarem les principals dificultats que pastores com l’Anna Plana han d’afrontar i quins canvis s’haurien d’introduir per revitalitzar el sector\, en un context on la tradició es respecta i es qüestiona poc. \n  \n«Les ovelles que són totes negres\, que en surten poques\, s’havien de guardar\, perquè et protegien els ramats dels temporals. Que no hi caiguessin llamps ni res. Però no se’ls hi pot fer sang\, ni marcar-la a l’orella\, ni ficar-li cap cròtal\, ni escuar-la\, ni res. I això ho deia la gent d’abans; que protegia dels llamps i temporals.»\n  \nEns explicaran històries\, anècdotes\, rituals i manies del pastoralisme. I parlarem de tot el que hem après de les bèsties i podríem perdre: a predir la pluja i el vent\, a mirar i a escoltar. A esperar\, a recordar. A pensar. \n  \n«El pastor ha de ser coix per anar bé. Sempre ho havia sentir a dir i\, hosti!\, ara ho entenc\, eh! Ara que vaig més a poc a poc\, elles també van més calmades.»\n  \n  \nPreu d’inscripció: 5€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Val del 10% de descompte en la compra de Pastors i ramats o La noia de les ovelles pigallades \n  \nXAVIER BAYER (1962\, Vilafranca) ha fet de mestre en escoles rurals de l’Anoia i el Penedès\, de músic i també ha treballat en el camp de la recerca i la divulgació a l’entorn de la natura (ocells\, ratpenats\, virus\, etc.) i de la música tradicional. A més\, ha realitzat un centenar llarg de reportatges i documentals de fauna i natura per a TV3 i altres entitats. Ha participat en més de cinquanta treballs discogràfics. Ha publicat vint llibres relacionats amb les tradicions\, la música i la natura del nostre país. És coautor de Pastors i ramats\, llibre que forma part d’un projecte documental més ampli\, que inclou una exposició itinerant i una sèrie audiovisual disponible a la plataforma 3Cat. \nLAURA GORDÓ (1980\, La Pobla de Segur) és llicenciada en periodisme per la UAB\, ha treballat en televisió i ha col·laborat com a freelance en diferents mitjans de premsa escrita. Actualment\, es dedica a l’empresa familiar\, la qual combina amb les seves tres passions: l’escriptura\, la gastronomia i els viatges. Ha cursat l’itinerari de novel·la a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. La noia de les ovelles pigallades és el seu primer llibre. \nANNA PLANA (1985\, Navata) és pastora d’ovelles a la Vall d’Àssua\, al Pallars Sobirà\, on va arribar l’any 2010 per fer pràctiques a l’Escola de Pastors de Rialp. La seva història està novel·lada per Laura Gordó al llibre La noia de les ovelles pigallades i ens la podrà explicar personalment dissabte 29 de març a NaturaLlibres. \nPEP PUIG (1961\, La Llacuna) és guionista i realitzador independent. Ha fet pel·lícules de ficció\, documentals i programes de caràcter social i cultural per a televisió. Els treballs d’aquests darrers anys són el documental 440 hectàrees. La terra i el pagès (premi al Festival Most i Grand Prix al Festival Oenovideo de França) i els programes El taller de l’artista i El brot\, 25 passejades literàries breus (premi al festival Zoom d’Igualada). Ha comissariat recentment les exposicions Pastors i ramats\, un món que se’n va (amb Xavier Bayer) i Gent Nostra: fotografia i memòria oral (amb Santi Cabezas\, fotògraf). \n  \n  \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb el suport de
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-pastors-i-ramats-retrat-dun-ofici-que-desafia-el-pas-del-temps/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/03/pastors-ramats.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250328T170000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250328T193000
DTSTAMP:20260419T001707
CREATED:20250303T185833Z
LAST-MODIFIED:20250310T092333Z
UID:67589-1743181200-1743190200@www.naturallibres.com
SUMMARY:Petites Trobades NL. Les fades de les plantes: Contacontes + Taller + Berenar feèric
DESCRIPTION:Les fades de les plantes: Jornada de primavera amb Explora el Parc \nPassejada amb contacontes + Taller de manualitats vegetal + Berenar feèric \nDivendres 28 de març a les 17:00H \n\n\nPer apuntar-se a la petita trobada\, envieu un correu electrònic a\nnaturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \nQue les fades existeixen\, tots ho sabem. El que potser ignora alguna gent és com d’important és per una fada el seu hàbitat; bàsicament\, perquè de les plantes on viuen és d’on extreuen els seus poders! Divendres 28 de març a NaturaLlibres aprendrem la màgia que les fades de les plantes fan germinar a la primavera amb un contacontes i taller impartit per la Sheila @un.raco.del.mon d’Explora el Parc i amb el llibre Les fades de les plantes. \n  \n«La fada Immortal oficialment s’anomena Helichrysum italicum. Així la varen inscriure al registre civil de fades. Però ella tota la vida ha pensat que el seu nom era massa complicat. Per això\, prefereix el sobrenom que la gent li ha posat: Sempreviva.»\n  \nLa Sheila @un.raco.del.mon és molt amiga de les fades que viuen al Parc Natural de l’Alt Pirineu\, així que sortirem amb ella de passeig per a que ens les presenti. Coneixerem les particularitats de l’entorn on habiten i\, si les trobem i es deixen veure\, potser vulguin compartir la seva saviesa vegetal amb nosaltres. \nSigui com sigui\, la Sheila @un.raco.del.mon ens ensenyarà alguns dels seus trucs\, pocions i sortilegis en un taller de manualitats amb plantes. \nAcabarem la jornada amb un berenar feèric consistent en dolç casolà de la Xurreta Cafè i infusió màgica d’Herbes de l’Alt Pirineu. \n  \n«Sempre es diu que cal beure llet per obtenir calci i mantenir els ossos forts. Però què conté encara més calci que un got de llet? L’ortiga! També és rica en ferro\, un mineral imprescindible per tenir energia i estar en plena forma! La fada Ortiga té poders molt valuosos\, i si realment està tan a gust tota sola al seu raconet és perquè deu estar cansada de veure com tothom menysprea i tracta de males maneres la seva planta!»\n  \n  \nMISSIÓ EXPLORA EL PARC \n\n17:00h: Trobada a NaturaLlibres i repartiment de passaports Explora el Parc\n17:15h: Passejada amb contacontes\n18:00h: Taller de manualitats vegetal\n19:00h: Berenar feèric i concurs per endevinar les plantes que s’hi amaguen\n\n  \nPreu d’inscripció a la Petita Trobada: 6€ per persona adulta i 4€ per menors\nInclou: Passejada amb contacontes i taller + Berenar feèric + Val del 10% de descompte en la compra del llibre Les fades de les plantes + Fins a 4 segells al passaport Explora el Parc (1 per assistència\, 1 per passejada\, 1 pel taller i 1 per compres efectuades a NaturaLlibres) \n  \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb \n \n  \n  \n  \n\n* Oferta de descompte aplicada a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/petites-trobades-nl-les-fades-de-les-plantes-contacontes-taller-berenar-feeric/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/03/fades-plantes-jpg-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250315T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250315T193000
DTSTAMP:20260419T001707
CREATED:20250116T185400Z
LAST-MODIFIED:20250323T172705Z
UID:66504-1742061600-1742067000@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. El Llibre Blau de Nebo. Tertúlia i berenar literari amb el traductor Emyr Gruffydd
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. El Llibre Blau de Nebo\, de Manon Steffan Ros\nTertúlia i berenar literari  \nAmb el traductor Emyr Gruffydd \nDissabte 15 de març a les 18:00H \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Sona tan terrible? El Final? Perdre-ho tot\, perdre tothom\, el col·lapse de la societat\, tot per terra?\nNo he estat mai tan contenta.» \n  \nDe cataclismes mundials\, n’hi ha hagut i n’hi hauran. Perquè a la Natura tot acaba… i tot torna a començar. De fet\, massa està trigant l’hecatombe que es carregui la societat actual… Tan sols demanaríem que\, quan arribi el daltabaix\, la Literatura no falti mai: per comprendre\, per aprendre\, per recordar. Per supervivència\, tenir al nostre abast novel·les com El Llibre Blau de Nebo\, de Manon Steffan Ros\, l’obra que dissabte 15 de març comentarem al #GrupDeLecturaNL amb el seu traductor del gal·lés al català\, Emyr Gruffydd. \n«No val la pena pregar pel món\, però potser hi ha alguna esperança per la mama i per mi.»\n  \nPublicada originàriament en gal·lés l’any 2018\, Llyfr Glas Nebo es va convertir de seguida en la novel·la més llegida de la dècada en el seu idioma. Una llengua parlada per unes vuit-centes mil persones\, amb una literatura realment potent però poc traduïda a casa nostra\, malauradament. De fet\, El Llibre Blau de Nebo és dels pocs títols que podem llegir en català\, gràcies a l’editorial Periscopi i a la traducció d’Emyr Gruffydd. \n  \n«Un cop es deixa de sentir\, es comença a escoltar.\nEl ritme caòtic del soroll de la pluja contra les finestres.\nLa veu del vent\, cantant fort o xiuxiuejant els seus secrets.\nDespertar-me al matí i saber\, sense mirar per la finestra\, que està nevant. Es pot sentir\, una capa de neu a terra.\nI es veu la bellesa\, també. De bellesa n’hi ha més ara que abans del Final. De fet\, no és que n’hi hagi més. Tot és igual\, però ara ho veiem.»\n  \nQualificada de distopia\, per bé que l’escenari de El Llibre Blau de Nebo és ben real: una mare i el seus fills petits sobreviuen aïllats en una regió muntanyosa al nord-oest de Gal·les\, després del que sembla una catàstrofe nuclear\, adaptant-se a la nova realitat i deixant testimoni en un diari que escriuen plegats\, amb el compromís de no llegir-se mútuament\, respectant la intimitat. \n  \n«La ment és l’únic amagatall que tenim.»\n  \nDistopia feliç\, en tot cas. Distopia tendra i colpidora\, per tornar a creure en la bellesa i la bondat humana\, i que ens farà reflexionar sobre la dependència tecnològica i les prioritats socials\, l’educació\, la literatura com a consol\, la maternitat\, els vincles amb la família i l’entorn… \n  \n«Diuen que els vincles de sang no es tornen mai aigua\, però es veu que l’aigua es pot tornar sang.»\n  \nEls protagonistes viuen sense Internet\, sense electricitat i sense aigua corrent; cacen de tant en tant… \n  \n«No m’agrada matar animals.\nLa mama diu que a ella tampoc li agrada\, però que ho hem de fer perquè necessitem la carn. Ara\, a ella li és igual\, se li veu a la cara quan ho fa. No mostra cap emoció\, té una cara glacial\, freda com una llosa de pissarra. Com si a dins no hi tingués res que l’escalfés.\nNo m’agrada com el ganivet es fica endins. La sensació. El soroll tampoc\, tot i que no estic segur si el que sento és real o si m’ho imagino. No sé si sento realment el soroll del ganivet entrant en la carn per sobre dels crits del petit animal. No sempre criden\, però quan criden és molt pitjor.\nSempre em miren\, mentre es moren.»\n  \nAmor i un hort és tot el que necessiten per tirar endavant. \n  \n«Les plantes van voler viure\, suportant les tempestes\, el vent i la pluja\, fins i tot els dies que la mama i jo vam estar massa malalts per sortir a regar-les i cuidar-les. Hi parlava\, també\, perquè m’agrada parlar i\, d’una manera una mica ridícula\, em sentia com si fos el seu pare.\nI encara una altra cosa. A l’hora de collir-les em vaig sentir culpable. Treure les patates i les pastanagues de la terra\, rentar-les al rierol i fer servir un ganivet gran. Havien trigat tant a créixer\, aquestes plantetes\, s’havien atrevit a viure mentre tantes coses havien anat morint-se. Me les estimava i no volia matar-les.\n[…] Quan ens vam menjar aquelles patates\, després de coure-les al foc durant una hora\, em van venir les llàgrimes. […] La mama va voler agafar-me la mà\, però vaig fer que no amb el cap. Eren llàgrimes de felicitat. Tenia set anys\, havia cultivat el nostre propi menjar i en algun racó de la meva ment de nen vaig saber que havia trobat qui era.»\n  \nAmor\, un hort… i els llibres en gal·lès que la mare va poder arreplegar abans de la catàstrofe. \n  \n«—M’imagino que per instint salva allò que té més risc de perdre.\n—Què vol dir? Els llibres? —li vaig preguntar\, sense entendre el que deia.\n—La seva llengua materna.»\n  \nAmb el filòleg i traductor Emyr Gruffydd coneixerem quins són els escriptors i títols imprescindibles de les lletres gal·leses\, des de manuscrits medievals com El llibre negre de Caerfyrddin o El llibre vermell d’Hergest —que es conserva a la biblioteca Bodleian\, a Oxford\, Anglaterra\, lluny dels escenaris que narra— a novel·listes contemporanis com Manon Steffan Ros amb El Llibre Blau de Nebo. \n\n«Però com que he llegit tants llibres\, suposo que […] he arribat a un punt a mig camí entre qui soc realment i tots els llibres que tinc al cap.»\n  \nNovel·la que podrem comparar amb altres obres apocal·líptiques que haguem llegit\, textos que hagin especulat sobre civilitzacions en ruïnes\, des del judici final bíblic a La carretera de Cormac McCarthy o El mecanoscrit del segon origen. Futurs imaginats que parlen més que res sobre la incertesa\, la por i les preocupacions presents. \n  \n«De fet\, això és una altra cosa que ha passat des del Final. Com que no hi queda gaire vida\, com que no hi ha gent gran\, ni ràdio\, ni Facebook\, veig emocions humanes pertot arreu. Un dia de primavera el camp de patates somriu. De vegades la casa està farta de tot\, fa morros i ens deixa un forat a la teulada. I el Temps\, sempre inestable i rabiós\, com un senyor gran que perd el cap per qualsevol motiu.»\n  \nFilla d’activistes mediambientals i defensors de la llengua galesa\, Manon Steffan Ros va ser criada en un clima de manifestacions\, protestes i música —el seu pare és el poeta i cantant Steve Eaves\, i ella mateixa forma part d’un grup musical—. L’escriptora no estarà a la llibreria\, però li podrem enviar preguntes els dies previs a la tertúlia i llegirem les seves respostes dissabte 15 de març al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres*. \n\n  \n«Les millors coses són…\nUns brots verds amb coratge per empènyer a través de la terra.\n[…]\nL’absència de persones\, de soroll. Totes aquestes\nabsències boniques.\nViure.»\n  \n  \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \n  \nEMYR GRUFFYDD (Caerffili\, Gal·les\, 1990) és graduat en filologia francesa i hispànica per la Universitat de Cardiff\, a Gal·les\, on treballa ara com a traductor. Màster en traducció i interpretació per la Universitat de Bath\, a Anglaterra\, entre el 2012 i el 2014 va viure a Barcelona\, on va aprendre català al Consorci per a la Normalització Lingüística. És amant de la cultura i la societat catalanes i ha participat en diversos programes de televisió i de ràdio sobre temes d’actualitat a Catalunya i Espanya. Ha treballat com a corrector per a la Comissió Europea\, a Brussel·les. El Llibre Blau de Nebo és la primera novel·la que ha traduït al català. \nAbans de convertir-se en escriptora\, MANON STEFFAN ROS (Llanddeiniolen\, Gal·les\, 1983) va treballar com a actriu de teatre. La seva novel·la Fel Aderyn (2009) va ser nominada al premi Llibre Gal·lès de l’Any. El 2013 va rebre el mateix reconeixement per l’obra Blasu (2012). Autora també de literatura infantil i juvenil\, ha guanyat quatre vegades el prestigiós premi Tir na n-Og amb les novel·les Trwy’r Tonnau (2010)\, Prism (2012)\, Pluen (2017) i\, més recentment\, Fi a Joe Allen (2019). El Llibre Blau de Nebo va guanyar el premi a la millor obra narrativa de l’Eisteddfod Nacional de Gal·les 2018 i l’any següent va ser distingit com el millor llibre de l’any en llengua gal·lesa. \n  \n  \n  \n*Les preguntes que es vulguin formular a l’autora s’hauran d’enviar per correu electrònic a naturallibres@gmail.com abans del 8 de març. \n\n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-el-llibre-blau-de-nebo-tertulia-i-berenar-literari-amb-el-traductor-emyr-gruffydd/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/01/llibre-blau-nebo.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250308T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250308T193000
DTSTAMP:20260419T001707
CREATED:20250211T100349Z
LAST-MODIFIED:20250323T172815Z
UID:67207-1741456800-1741462200@www.naturallibres.com
SUMMARY:#FiloTrobadesNL La saviesa dels pobles indígenes. Amb Josep Maria Mallarach
DESCRIPTION:La saviesa dels pobles indígenes\nConversa i berenar filosòfic \nAmb l’ecòsof Josep Maria Mallarach \nDissabte 8 de març a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n\n  \n«Sabeu que els arbres parlen? Bé\, doncs ho fan. Parlen entre ells\, i us parlaran\, si els escolteu. El problema és que els blancs no escolten. No van escoltar mai els indis i\, per tant\, suposo que no escoltaran les altres veus de la Natura. Però jo he après molt dels arbres…» TATANGA MANI \n  \nEls pobles indígenes són els més antics i resilients de la humanitat. Són la demostració viva que una altra forma de pensar i viure en aquest planeta és possible\, al marge del progrés tecnològic\, amb una actitud reverent envers la Mare Terra. La seva saviesa ens pot inspirar per fer front a la crisi de valors actual i la insostenibilitat mediambiental. Això tractarem de fer dissabte 8 de març a NaturaLlibres\, en unes #FiloTrobadesNL amb Josep Maria Mallarach\, autor de La saviesa dels pobles indígenes. \n«El vell Lakota era savi. Sabia que el cor d´un home allunyat de la Natura s’endureix. Sabia que la creixent manca de respecte pels éssers vius conduïa ràpidament a la manca de respecte cap als éssers humans. Així que va mantenir la seva joventut a prop de la influència suau de la Natura.» OTA KTE \n  \nEls pobles indígenes representen al voltant del 7% de la població mundial. Mestres de la sostenibilitat\, als territoris on viuen es conserva el 40% de la diversitat biològica i del 60% de les llengües del món\, sense cap burocràcia\, amb uns sistemes de governança comunitaris arrelats en una saviesa ancestral. Tenen pràctiques i creences molt diverses\, adaptades als ecosistemes on viuen des de fa mil·lennis\, però amb una filosofia en comú: humilitat\, absència de materialisme i veneració per la Ñuke Mapu\, la Pacha Mama… la Natura. \n  \n«El cérvol\, el cavall\, l’àguila majestuosa\, són els nostres germans. Les escarpades muntanyes\, els prats humits\, el cos suós del poltre i l’home…\, tots pertanyen a la mateixa família. […] L’aigua cristal·lina que corre pels rierols i els rius no és només aigua\, és també la sang dels nostres avantpassats.» SEATH’TL\n  \nDissabte 8 de març coneixerem quina cosmovisió comparteixen pobles com els ojibwa\, els shoshoni\, els kággaba\, els quítxua\, els wadaabe o els sami. Un pensament vitalista que no contempla la separació entre naturalesa i cultura: els animals i les plantes\, els rius i l’aire\, la Via Làctea i les muntanyes… Tot està connectat\, també aquest germà petit de la Creació que és l’ésser humà. \n  \n«En els sabers indígenes l’ésser humà és el germà petit de la Creació. La criatura que menys experiència té de la vida i\, per tant\, la que més ha d’aprendre de la resta d’espècies\, que són les mestres que ens guien. Aquestes transmeten saviesa a través de la manera com viuen. Ensenyen amb l’exemple. Porten aquí molt més temps que nosaltres i\, per tant\, han pogut comprendre més i millor.» ROBIN WALL KIMMERER\n  \nPer a un Barasana no hi ha començament ni final\, la progressió del temps no és lineal; el temps no se’n va\, el temps ve\, diria un Maputxe; el futur pot estar enrere i el passat endavant. La realitat és fractal. I amb la vida i la mort passa igual: tot és circular. També l’economia\, amb un sistema de consum on tot es reaprofita. \n  \n«Hauran notat que tot el que fa un nadiu és en cercle\, i és que el Poder del Món sempre treballa en cercles\, tot tracta de ser rodó… El Cel és rodó\, i he sentit dir que la terra és rodona com una pilota\, i també ho són totes les estrelles. El vent dóna voltes. Els ocells fan el seu niu en cercles\, perquè la seva és la mateixa religió que la nostra… Fins i tot les estacions formen un gran cercle\, giren i sempre tornen a on estaven. La vida d’un home és un cercle de infància a infància\, i així és a tot arreu on es mou el poder.» HEHAKA SAPA\n  \nAixí mateix\, totes les coses són més del que aparentment semblen: darrera de les formes tangibles hi ha un món d’ombres invisible per als ulls ignars que no saben somiar\, però ben real a l’esguard d’un xaman. \n  \n«Els blancs no somien tan lluny com nosaltres. Dormen molt\, però només somien amb ells mateixos. El seu pensament està obstruït i dormisquegen com tapirs o tortugues» DAVI KOPENAWA\n  \nDissabte 8 de març tractarem de somiar com encara ho fan a les estepes àrtiques\, els deserts d’Àfrica\, les selves de l’Amazònia i els boscos d’Austràlia. Pobles que Josep Maria Mallarach ha conegut d’aprop i que ens ofereixen un paradigma alternatiu a la visió positivista\, pressumptuosa i utilitària del món. \n  \n«La vida no té cap utilitat. La vida és tan meravellosa que la nostra ment intenta donar-li alguna utilitat\, però això és una estupidesa. La vida és fruïció\, és una dansa.» AILTON KRENAK\n  \nPer aquests pobles ancestrals\, té més prestigi compartir que acumular; per això també dediquen poques hores a treballar\, a profit d’enfortir els vincles familiars a través de rituals que són espais de trobada amb la Natura i amb la comunitat. \nTalment com un ritual\, acompanyarem aquestes #FiloTrobadesNL amb un berenar casolà inspirat en la saviesa dels pobles indígenes. \n  \n«Siguem els avantpassats que els nostres descendents agrairan haver tingut.» WINONA LADUKE\n  \n  \n  \nAquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL\, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes\, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten\, buscar solucions a problemes\, raonar\, dubtar\, equivocar-se\, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques. \n  \n  \n  \nJOSEP MARIA MALLARACH (1955\, Olot) és Doctor en biologia i medi ambient. Enamorat de la Natura\, format en Geologia\, Ecologia\, Ambientals i Paisatge. Aprenent de savieses tradicionals. Membre de la Comissió directiva del Grup especialista en valors culturals i espirituals dels espais naturals protegits d’UICN i president de Silene\, associació no lucrativa que té com a missió estudiar\, divulgar\, promoure i conservar el patrimoni immaterial\, espiritual i cultural de la Natura. Gran admirador dels pobles indígenes\, que va descobrir a través de contes infantils i que més tard va poder conèixer d’aprop a les estepes àrtiques\, als deserts i a les muntanyes d’Àfrica\, a les praderies d’Amèrica del Nord\, als rius i a les jungles de l’Amazònia\, i als boscos d’Austràlia. A tots ells dedica el llibre que ha publicat amb Akiara Books\, La saviesa dels pobles indígenes. \n  \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/filotrobadesnl-la-saviesa-dels-pobles-indigenes-amb-josep-maria-mallarach/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/02/saviesa-indigena-e1739267680473.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250307T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250307T203000
DTSTAMP:20260419T001707
CREATED:20250205T121742Z
LAST-MODIFIED:20250323T172535Z
UID:67107-1741374000-1741379400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Escriu el riu\, parla el roure. Amb Perejaume\, Sílvia Bel i Neus Borrell
DESCRIPTION:Escriu el riu\, parla el roure\nXerrada amb l’artista Perejaume\, la cantant Neus Borrell i l’actriu Sílvia Bel \nDivendres 7 de març a les 19:00h  \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«I sí: amb els cims i turonets en punta i els rius i rials en conca\, la terra és una escriptora incontestable.»\n\n\n  \nEn Perejaume és un arbre. Un arbre que escriu i camina\, com tots els arbres. De fet\, podríem sospitar que els seus textos els hagués escrit un cop de vent\, una muntanya de punta afilada\, un estany que aiguacalla o el mateix riu Escrita\, a qui dedica un dels seus últims llibres. Divendres 7 de març\, l’artista estarà al bosc de NaturaLlibres acompanyat per l’arbredir de l’actriu Sílvia Bel i la remor de la músic Neus Borrell. \n«Mentre les van baixant\, mentre les van rebaixant arrossegant-hi les seves llargàries\, els cursos d’aigua cal·ligrafien les muntanyes.»\n  \nL’Escrita és un riu de fort pendent que aquí coneixem bé: neix als estanys de Sant Maurici i de Peguera\, rega la vall d’Espot i desemboca a la Noguera Pallaresa. No hi ha record històric que s’hagi eixugat mai; només calla quan glaça\, però la seva cantadissa mai s’esgota. Sempre té històries a explicar per a gent com en Perejaume\, que tracta d’aprendre el seu llenguatge en obres poètiques i reflexives\, on Natura i escriptura es pensen l’una a l’altra. \n«Resulta extremament útil aprendre a escoltar el que no hem d’entendre mai.» \n  \nDivendres 7 de març escoltarem parlar aigües i vents\, munts i serres\, i éssers arboris que han estat i són oracle. A través dels escrits de Perejaume\, les veus de l’actriu Sílvia Bel i la cantant Neus Borrell. \n«Ah\, qui sabés escriure com qualsevol muntanya escriu!» \n  \n  \n  \n  \nPEREJAUME (1957\, Sant Pol de Mar) és un artista i pensador amb una trajectòria densa\, prolífica i original que arrenca als anys 70. Format en història de l’art\, fa ús d’una multiplicitat de mitjans artístics –pictòrics\, escultòrics\, videogràfics\, performàtics\, fotogràfics– i literaris –assagístics\, poètics– per a explorar les relacions que la persona manté amb l’indret i en especial amb l’entorn boscà. Entre la seva obra\, llibres com Pagèsiques\, Paraules locals\, Treure una marededéu a ballar\, Fonts líquides i fonts lignificades\, El sol i les fogueres o la més recent\, L’Escrita (L’Altra\, 2025). \n«Estic una mica fora de mi\, per si aconsegueixo de ser alguna cosa més que jo mateix\, o alguna cosa menys. Mig em confio\, per assolir-ho\, en aquell autor en mi que voldria ser ningú: mà d’obra de ningú.»\n  \nNEUS BORRELL (1993\, Sant Pol de Mar) és musicòloga i cantant. Entén la veu com una barreja d’aire\, aigua i paraules que es fa pròpia a l’escoltar. El seu últim treball discogràfic ha estat El cos per caure: vuit cançons on es posa música a poemes de Núria Martínez-Vernis\, Jaume Coll\, Maria-Mercè Marçal\, Guim Valls\, Hilda Hilst o Verdaguer. \nSÍLVIA BEL (1970\, Barcelona) és actriu\, llicenciada en Art Dramàtic per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Barcelona\, Institut del Teatre 1992-1996. Amb una trajectòria teatral àmplia\, ha interpretat primers papers al costat de directors com S. Belbel\, J.M. Mestres\, À. Rigola\, Amos Gitai\, H. Bonnin\, T. Casares o J. Ollé entre d’altres. A més de treballar per cine i televisió\, ha col.laborat amb músics com Lluís Llach i Jordi Savall en diferents concerts poètic-musicals. Actualment també compagina la seva faceta d’actriu amb col·laboracions literàries a diferents mitjans i espais culturals. \n  \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-escriu-el-riu-parla-el-roure-perejaume/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/02/PereJaume.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250222T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250222T193000
DTSTAMP:20260419T001707
CREATED:20250124T173306Z
LAST-MODIFIED:20260128T143547Z
UID:66735-1740247200-1740252600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Històries i receptes de les remeieres dels Pirineus. Xerrada + Taller
DESCRIPTION:Històries i receptes de les remeieres dels Pirineus\nXerrada + Taller-demostració  \nAmb l’escriptora Marina Barberà i l’herbolària Anna Salvat de Farrera \nDissabte 22 de febrer a les 18:00h  \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Em van educar per ser una nena vegetal.\nNomés puc dir que som a la primavera\, que tinc saba nova constantment.\nQue no soc planta de test.\nI que tot\, absolutament tot el que havien pensat per sembrar-me\, regar-me i\ncollir els va sortir malament.\nSoc lliure\, selvàtica\, silvestre i\, si s’escau\, soc bardissa.»\nCARMEN CONDE\n\n  \nLes dones de muntanya i les plantes pertanyen a una prole comuna: han crescut de la mateixa terra; amb arrels fortes\, resistents\, tranquil·les. Totes dues són tan primordials per a la vida com sovint menystingudes\, però han sabut germinar sota les condicions més adverses\, fora del test patriarcal\, colonial i capitalista. Als marges\, connectades a un paisatge del que cada dia aprenen. El seu és un coneixement vegetal que\, per instint i supervivència\, s’ha de preservar i transmetre. Això farem dissabte 22 de febrer a NaturaLlibres\, amb una dona feta de saba com és l’Anna Salvat de Farrera i amb l’escriptora Marina Barberà\, que ha recollit els seus remeis naturals al llibre De vidre. Històries i receptes de les remeieres dels Pirineus. \n«I és aquí\, amb la ment i el cos tranquils\,\nquan podem intuir millor què és el que ens\nconvé\, el que ens cal per garantir-nos la vida\,\nper tenir una bona vida.»\nVANESA FREIXA\n  \nHereva de la tradició etnobotànica\, l’Anna Salvat viu a Farrera envoltada d’herbes i flors\, amb les quals elabora tot tipus de productes per millorar la salut del cos\, de l’ànima i de l’entorn. Perquè a la Natura hi trobem remeis per a tot. Només cal prestar-hi la deguda atenció\, escoltar com li agrada escoltar a la Marina Barberà\, escoltar relats macerats a sol i serena per extreure’n la saviesa que atenua dolors\, nodreix i regenera. \nDissabte 22 de febrer escoltarem a les plantes\, a la Marina Barberà i a l’Anna Salvat. Li preguntarem com era el Pallars quan hi va arribar\, l’any 1979\, i de qui va aprendre ella els poders curatius de les herbes\, com identificar-les\, quan s’han de recol·lectar per potenciar els seus principis actius… I com ha anat perfeccionant cada fòrmula\, gràcies a la pràctica\, l’experiència i l’osmosi amb veïnes\, companyes i amigues: oli de calèndula\, coixins d’espígol\, tintura de tarongina\, ungüent d’hipèric\, xarop de pi… I així podríem trobar fins unes 35.000 plantes utilitzades des de temps antics com analgèsics\, per cicatritzar\, pel mal de cap o per prevenir constipats. \nUnes virtuts medicinals que l’Anna Salvat ens ensenyarà com aprofitar\, en un petit taller-demostració per veure com prepara una de les receptes naturals que trobareu envasades al llibre-pot De vidre per la Marina Barberà. \n  \n  \nPreu d’inscripció a la xerrada: 8€/persona\nInclou: Xerrada + Taller-demostració + Pot de bàlsam natural + Val del 10% de descompte en la compra del llibre De vidre \n  \n  \n  \nMARINA BARBERÀ (Valls\, 1996) és il·lustradora amb formació en Belles Arts (UB)\, Història Contemporània (UOC) i Il·lustració i Còmic (Elisava). Especialitzada en il·lustració per a projectes editorials\, cartells i producte\, combina tècniques tradicionals i digitals per crear imatges que exploren temes relacionats amb el territori i el vincle entre el passat i el present. \n  \n  \n«Els paisatges són sempre mirall i reflex.\ndel que es fa i del que es deixa de fer.»\nLEIRE MILIKUA\n  \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb el suport de
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-histories-i-receptes-de-les-remeieres-dels-pirineus-xerrada-taller/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/01/devidre-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250215T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250215T193000
DTSTAMP:20260419T001707
CREATED:20241228T123237Z
LAST-MODIFIED:20241228T123237Z
UID:66296-1739642400-1739647800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Edelweiss\, d'Aurora Bertrana. Tertúlia i berenar literari amb la filòloga Adriana Bàrcia
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Edelweiss\, d’Aurora Bertrana\nTertúlia i berenar literari  \nAmb la filòloga experta Adriana Bàrcia \nDissabte 15 de febrer a les 18:00H \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«La descoberta dels Alps centrals em va produir un xoc violent\, torbador. Era una revelació\, una font d’inspiració sobrenatural…» \n  \nPotser Aurora Bertrana va néixer a Girona\, però l’Aurora Bertrana escriptora ho va fer a Suïssa i a l’Alta Savoia\, embriagada per aquella sentor de fenc que entrava a dojo per les finestres\, les boscúries d’avets\, les muntanyes de quatre mil metres cobertes de neus eternes… D’aquella borratxera alpina va sorgir Edelweiss\, la novel·la que dissabte 15 de febrer comentarem al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres amb la filòloga experta Adriana Bàrcia. \n  \n«… el paisatge alpí em va embriagar. Segurament\, jo era una criatura propensa a l’embriaguesa\, no tracto d’amagar-ho. Ja havia sofert embriagueses d’altres menes. D’amor: la del Poeta; de llibertat: diverses fugides\, la primera de les quals a vuit anys; i tot d’una\, a Mürren\, embriaguesa de la muntanya. No sé com justificar-me als ulls de les persones equilibrades\, enraonades; només em poden comprendre els esbojarrats\, aquells que\, com jo\, han estat o són propensos a aquests estats d’ànim.»\n  \nEscriptora\, viatgera\, periodista\, músic\, conferenciant\, pionera\, engatjada\, inquieta\, irreductible\, fora-norma\, sempre polèmica… Aurora Bertrana va irrompre en el món de les lletres escrivint articles on relatava les seves experiències com a estudiant de violoncel a Ginebra. En aquell 1922 es malguanyava la vida fent de mainadera i tocant en hotels de Chamonix amb un trio de jazz femení —el primer a Europa format només per dones. (!) \n  \n«Començava a amar Suïssa per bé que en aquell indret no podia parlar amb ningú a causa de la llengua. Una llengua gutural\, aspra\, de la qual no copsava ni un mot. Però com menys comprenia la gent del país més comprenia les muntanyes. És a dir\, potser tampoc no les comprenia\, però m’atreien\, em seduïen\, m’embriagaven.»\n  \n  \nEl 1938 hi tornaria com a refugiada de guerra. Sola\, passant gana i fred\, afectada per la malaltia i la desesperació\, amb algun intent de suïcidi inclòs\, subsistia com podia gràcies a l’ajuda d’altres exiliats catalans i artistes de la bohèmia ginebrina. Malgrat la manca de recursos i la fràgil salut\, no deixà de participar en missions humanitàries durant la Segona Guerra Mundial. I no deixà d’escriure mai\, enmig d’una natura que era impuls creador per a ella. \n  \n«Un novel·lista\, home o dona\, amb seny\, prudència\, discreció\, esperit pràctic i mà esquerra podrà escriure novel·les\, editar-les\, ser premiat en concursos i fins molt llegit pel públic\, però no serà mai un bon novel·lista. Jo tenia\, i tinc\, la convicció que el seny i tots els accessoris de tan preciosa qualitat són una nosa per viure. El primer que s’ha de fer amb la vida és viure-la  i després\, si de cas\, escriure-la amb coneixença de causa.»\n  \nVa viure molts anys a l’Oberland bernès\, on està ambientada Edelweiss\, a Mürren\, un poblet a l’ombra de gegants com el Jungfrau\, el Breithorn i el Mönch. \n  \n«Jo no coneixeria mai la sublim fruïció d’una d’aquelles grans escalades coronades per l’èxit. No posseïa ni la força muscular ni nerviosa\, i tampoc moral\, que requeria escalar l’Eiger\, per exemple\, ni cap dels cims que em voltaven. Però\, pel sol fet de […] trobar-me entre dos mil i tres mil metres d’altitud davant per davant i\, en certa manera\, en una mena d’intimitat amb aquell món de les neus perpètues\, em sentia un poc superior.»\n  \nUn llibre curt\, entre novel·la d’aventures i tragèdia romàntica\, modest en sí mateix però amb un paper molt significant dins el corpus literari i biogràfic d’Aurora Bertrana\, com bé ens explicarà Adriana Bàrcia. Concebut a Lauterbrunnen\, esboçat el 1926 als peus del Mont Blanc\, traginat al fons d’una maleta fins a una illa d’Oceania\, publicat el convuls 1937 a Barcelona i venut a l’honrós preu d’una pesseta dins una col·lecció de literatura popular adreçada principalment a les dones\, amb l’objectiu de formar a les classes mitges-baixes —gran obsessió de Bertrana. \n  \n«No em condemneu sense llegir-me.»\n  \nParlava obertament del sufragi universal\, el divorci\, la prostitució\, l’amor lliure\, la poligàmia… en novel·les\, relats i articles que generaven de costum controvèrsia\, alguns dels quals fins el segle XXI no s’han vist publicats degut al rebuig editorial. Adriana Bàrcia és la màxima especialista del país en l’obra d’Aurora Betrana\, porta més de vint-i-cinc anys investigant el seu arxiu\, a Girona i també a Suïssa. I tothora que remena entre descatalogats i inèdits s’endú noves sorpreses\, que dissabte 15 de febrer compartirà al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres. \nCom és costum\, acompanyarem la tertúlia literària amb un berenar casolà inspirat en el llibre a comentar. \n  \n«Els conqueridors dels més alts pics de la terra no desitjaven vèncer ni conquerir. Allò que els empenyia cap endavant era aquella irresistible crida dels espais il·limitats a la qual no podien deixar d’obeir. Allò que la plebs els atribuïa com a finalitat era només una casualitat fortuïta. No eren homes pràctics\, calculadors\, enèrgics i decidits; eren romàntics\, il·luminats\, bojos\, poetes… Conquerir\, vèncer\, paraules retumbants i buides\, indignes dels muntanyencs autèntics.»\n  \n  \nPreu d’inscripció a la tertúlia: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en el llibre + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \n  \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \n  \nADRIANA BÀRCIA (Girona\, 1975) és escriptora\, llicenciada i màster en Filologia Catalana\, i tècnica lingüística. Amb El feminisme i els viatges d’Aurora Bertrana. Les conferències inèdites del Fons Bertrana de la Universitat de Girona (tesina inèdita\, UAB\, 2002) va iniciar-se en l’estudi de l’autora gironina. Difon la seva figura mitjançant edicions\, conferències\, clubs de lectura\, activitats pedagògiques\, etc. Actualment du a terme la recerca de la figura d’Aurora Bertrana a Suïssa. A banda\, ha participat en reculls de narrativa i poesia i ha guanyat premis literaris. Ha publicat Extracte del quadern d’Anaïs Fournier (El Clavell\, 2000)\, Ocurrió antes que leyera Sylvia Plath (Emboscall\, 2001)\, A cor què vols (2014) i Efluvis domèstics (Edicions Tremendes\, 2020). Col·labora en diversos mitjans de comunicació. \nAURORA BERTRANA (Girona\, 1892 – Berga\, 1974)\, violoncel·lista\, escriptora\, periodista i viatgera\, va ser filla de l’escriptor Prudenci Bertrana i va crear una de les primeres bandes de jazz a Europa formada només per dones. Va irrompre en el món literari amb Paradisos Oceànics\, una celebrada narració dels tres anys que va viure a la Polinèsia Francesa\, va passar fugaçment per la política i va treballar com a periodista pel diari La Publicitat. Al final de la guerra\, va marxar a l’exili i va tornar a Catalunya l’any 1950\, per seguir escrivint novel·les fins a la seva mort. \n  \n  \n  \n*El val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.  \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-edelweiss-daurora-bertrana-tertulia-i-berenar-literari-amb-la-filologa-adriana-barcia/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/12/edelweiss-1-e1735386256230.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250208T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250208T193000
DTSTAMP:20260419T001707
CREATED:20250109T110439Z
LAST-MODIFIED:20250109T110533Z
UID:66391-1739037600-1739043000@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Bocafoscant de contes: Jack London. L'inevitable home blanc
DESCRIPTION:Bocafoscant de contes: Jack London. L’inevitable home blanc\nXerrada + Lectura de contes amb l’antropòleg i escriptor Adrià Pujol \nI amb la música folk de Magari \nDissabte 8 de febrer a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«L’absència de sol\, el terrible fred\, l’estranyesa i la raresa de tot plegat\, no causava cap impressió a l’home. I no pas perquè ja hi estigués avesat de feia temps\, no. […] El problema era que no tenia imaginació.»\n\n  \nSi els capvespres encisen és perquè són breus i efímers\, una flamarada de bellesa que només esdevé a frec d’extingir-se. Així són també els contes bons: un text breu i enlluernador narrat a solpost. I així serà el Bocafoscant de contes que dissabte 8 de febrer dedicarem a una mestre del relat curt com Jack London\, en una trobada per escoltar històries i música de vora-el-foc\, amb el llibre L’inevitable home blanc\, amb l’antropòleg Adrià Pujol i amb Magari\, grup d’arrel folk integrat pel violí d’Ivan Garriga i l’acordió diatònic de Liv Hallum.  \n  \n«50ºF sota zero significava més de vuitanta graus per sota del punt de congelació. Aquest fet per a ell representava fred i incomoditat\, i prou. Res no el portava a pensar en la seva fragilitat com a criatura sotmesa a la temperatura\, ni a reflexionar sobre la fragilitat de la humanitat en general […]. 50ºF sota zero volia dir que la mossegada del gel feia mal i que calia protegir-se’n amb l’ús de manyoples\, orelleres\, mocassins calents i mitjons gruixuts. Per a ell 50ºF sota zero era precisament això: 50ºF sota zero.»\n  \nAmb Jack London tot és extrem: el clima i el paisatge\, les penúries\, les necessitats i l’embranzida per superar-les\, la violència… i la humanitat. Perquè així és com ell ho va experimentar\, a punt de morir d’escorbut al Canadà. Buscava or al Yukon\, va perdre quatre dents frontals i va trobar unces d’històries i personatges per als seus relats. \n  \n«En realitat\, ja no estaven a 50ºF sota zero\, la temperatura havia anat més avall dels 60ºF i dels 70ºF sota zero. Feia 75ºF sota zero. Si el punt de congelació es troba en els 32ºF\, significava que feia una gelor de cent set graus. El gos no sabia res de termòmetres. Potser el seu cervell no tenia clara consciència de la condició de fred extrem com sí que tenia el cervell de l’home. Però la bèstia tenia instint.»\n  \n  \nAbans de voler ser escriptor\, però\, Jack London havia provat sort com a venedor de diaris\, escombriaire\, caçador de foques pels mars del Japó i Alaska\, pescador furtiu d’ostres\, mariner\, rodamón\, presidiari i treballador precari en oficis varis; després també se la jugaria com a polític\, surfista\, periodista o agricultor. Dissabte 8 de febrer\, amb l’antropòleg i traductor Adrià Pujol\, coneixerem la biografia d’un home contradictori que ho volia ser tot. \n  \n«Digues a l’home blanc que hi ha mareperla en alguna llacuna infestada de milers de caníbals ululants i se n’hi anirà de pet tot sol […] Xiuxiueja-li que s’ha descobert or al pol Nord i aquesta mateixa criatura inevi­table de pell blanca es posarà en marxa immediatament […] Passa-li el rumor que hi ha diamants a les mura­lles roents de l’infern i el senyor Home Blanc assaltarà aquestes muralles i posarà el mateix Satanàs a treballar a pic i pala. És el que passa quan s’és estúpid i inevitable.»\n  \n  \nNat el 1876 al país dels self-made men\, fill bastard d’un astròleg itinerant i d’una espiritista mestra de música amb tendències suïcides\, creix gràcies a les atencions d’una esclava negra i adopta el nom del padrastre —un veterà de guerra—\, curtit en la idea que els humans són per naturalesa fràgils i que la intempèrie del món és només apta per als forts: aventurers\, marginals i folls amb un instint atàvic de salvar la pell\, ja sigui davant la natura salvatge o davant un capitalisme encara més ferotge. \n  \n«Tenia el seu foc\, crepitant\, espetegant i prometent vida amb la dansa de cada flama.»\n  \n  \nJack London va veure en la literatura un mitjà per sortir de la pobresa\, i no era pas un pla descabellat\, aquest. Amb la autoexigència d’escriure un mínim de mil paraules al dia\, de vegades plagiant\, d’altres comprant arguments a negres\, sovint publicant perquè sí —són paraules seves—\, arribarà a ser l’escriptor més ben pagat i potser el més llegit dels Estats Units. Fins que el seu cos alcoholitzat no va poder continuar. \n  \n«Tothom ha de morir. No se’n planyia. Era el camí de la vida\, i era just. Havia nascut ran de la terra\, ran de la terra havia viscut\, i la seva llei no li era desconeguda.»\n  \n  \nAcompanyarem el bocafoscant de contes amb la música en viu de Magari\, grup folk integrat pel violí d’Ivan Garriga i l’acordió diatònic de Liv Hallum\, que tocaran cançons del seu primer treball discogràfic\, Diumenge\, enregistrat dins d’una casa pirinenca\, a refugi de la intempèrie. \n  \n«Amb l’aurora boreal flamejant gèlidament al cel\, o amb els estels saltironant en un ball glacial i la terra atuïda i glaçada sota el mantell de la neu\, el cant dels huskies hauria pogut ser el del desafiament de la vida\, però s’entonava en clau menor\, amb gemecs prolongats i somiquejos\, i era més aviat un prec a la vida\, l’articulació de les penúries de l’existència. Era una cançó antiga\, tan antiga com la raça; una de les primeres cançons quan el món era jove i les cançons tristes.»\n  \n  \n  \nPreu d’inscripció: 5€\nInclou: Assistència a la xerrada + Concert + Val del 10% de descompte en la compra de L’inevitable home blanc \n\n  \n  \nADRIÀ PUJOL (Begur\, 1974) és antropòleg\, traductor i escriptor. Com a antropòleg ha comissariat diverses exposicions (Museu d’Etnologia de Barcelona\, Museu Diocesà de Solsona)\, ha conreat l’assaig i és un dels impulsors de l’Observatori de la Vida Quotidiana. Com a escriptor ha conreat els gèneres de la novel·la\, la biografia\, el conte i el dietarisme. Ha traduït\, per triar-ne algunes\, obres de Vinciane Despret\, Boris Vian\, Pierre Michon i Georges Perec. Ha estat docent a la Universitat de Barcelona i a ELISAVA\, vinculada a la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és professor de l’Escola Bloom i de l’Aula d’Escriptura de Girona. Escriu a L’Avenç i al Diari de Girona. \nJACK LONDON (San Francisco\, 1876 – Glen Ellen\, 1916)\, nascut amb el nom de John Griffith Chaney\, és un dels escriptors nord-americans més coneguts de la seva època. Mariner\, contrabandista\, buscador d’or\, corresponsal de guerra… era l’aventurer per excel·lència. Es va iniciar en l’escriptura als disset anys\, quan\, aconsellat per la seva mare\, es va presentar a un concurs literari\, que va guanyar. Als vint-i-set anys\, es va convertir en un escriptor consagrat gràcies a la seva famosa novel·la La crida del bosc. Durant els darrers anys de la seva vida\, va publicar més de cinquanta obres\, entre les quals destaquen Ullal Blanc\, El taló de ferro\, Per un bistec\, John Barleycorn i El rodamón de les estrelles. \nLa gestació del grup MAGARI es remunta anys enrere\, al petit poble de Pedra —a la Cerdanya—\, on l’Ivan Garriga i la Liv  Hallum coincidien en ocasions\, amb els seus respectius violí i acordió. I allí s’ha enregistrat el seu primer treball discogràfic\, Diumenge: un viatge a l’interior sonor d’una casa del Pirineu\, una aventura compositiva que respecta l’essència del folk tradicional però que incorpora una sonoritat pròpia\, donant veu a les fustes velles\, la cafetera i l’estufa de llenya d’una casa del Pirineu. Sorolls que acompanyen qualsevol vida a l’interior de la llar\, com a homenatge a la quotidianitat. \n  \n  \n  \n*Val de descompte aplicable a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-bocafoscant-de-contes-jack-london-linevitable-home-blanc/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/01/jack-london.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250201T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250201T193000
DTSTAMP:20260419T001707
CREATED:20250109T170559Z
LAST-MODIFIED:20250110T111815Z
UID:66350-1738432800-1738438200@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Natura i sentiment a la Ilíada: I en sent la remor un pastor a les muntanyes
DESCRIPTION:Natura i sentiment a la Ilíada: I en sent la remor un pastor a les muntanyes\nXerrada amb l’hel·lenista i traductor Pau Sabaté \nDissabte 1 de febrer a les 18:00h  \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Com neixen les fulles dels arbres\, neixen així també els homes. Les fulles\, el vent les escampa per terra\, i en fa brotar d’altres el bosc esponerós a l’època que és primavera\, així mateix neixen els homes\, uns broten i els altres s’acaben.»\n\n  \nNingú pot escapar a ἀνάγκη\, el Destí. Força inevitable que doblega per igual a un heroi que al més roí dels humans\, entitat suprema que cap déu de l’Olimp gosaria contradir. Així doncs\, si les Μοῖραι —moires— ho permeten\, dissabte 1 de febrer l’hel·lenista Pau Sabaté estarà a NaturaLlibres per parlar sobre Natura i sentiment a La Ilíada. \n  \n«Com quan un pastor veu un núvol des d’una talaia \nque\, empès pel bramul del Ponent\, pel mar obert se li acosta \ni\, de lluny estant\, li sembla més negre i fosc que la pega \ndamunt de la mar violeta\, i porta molta borrasca\,\ni s’esgarrifa de veure-ho\, i mena els xais a una cova.»\n  \nLa Ilíada és la primera novel·la de la literatura occidental\, i podria ser també la millor\, tenint en compte que ha sobreviscut fins avui. Més de 15.000 versos que narren cinquanta-un dies del novè any de la guerra de Troia\, iniciada amb el sonat rapte d’Helena. \n  \n«tan de bo que el dia mateix que va parir-me la mare\nse m’hagués endut pels aires una mala tempesta\nfins a la muntanya o a l’ona del mar de fragors infinites…»\n  \nPerò La Ilíada és molt més que una història d’hýbris i orgull\, fúria i destrucció: Homer va saber veure bellesa en el dolor. «Pel mig de la mortaldat\, entre els morts\, la sang negra i les armes»\, hi ha l’èpica de la tendresa. Hi ha oliveres hi ha tamarius hi ha la claror de les estrelles. \n  \n«i de tot voldries gaudir fins que no te’n quedessin més ganes\, \ntret del combat…»\n  \nA l’Antiga Grècia\, el món de la Natura és el món dels Déus\, el regne on esdevenen fenòmens imprevisibles i indomables\, per damunt del control de les persones. A través de La Ilíada coneixerem com percibien i es relacionaven amb l’entorn natural els grecs d’aleshores\, les emocions i els sentiments que un cim com el Mont Olimp despertava en ells. Muntanyes poderoses que varen omplir de divinitats tan meravelloses i hostils com els fenòmens meteorològics que lliuren combat allà dalt. \n  \n«ni el vent\, quan passa entre els roures de cabellera alterosa\nno crida tan fort\, quan s’embraveix i amb més ganes udola\,\ncom era de fort el clamor dels troians i els aqueus\, que amollaven\nuns crits espantosos quan van llançar-se els uns contra els altres.»\n  \nMuntanyes i boscos que són amenaça però també refugi per a vençuts\, covards\, desertors\, perseguits i dèbils en general. Espais liminals idonis per celebrar ritus de pas\, on també es duia a terme l’educació militar i on és possible la trobada amb les deïtats\, això és: amb la Natura. Trobades que unes vegades podien resultar nefastes per als mortals\, però de les que també podien néixer herois com Aquil·les\, l’ira del qual ressonarà dissabte 1 de febrer a NaturaLlibres. \n  \n«La ira\, canta\, deessa\, la ira funesta d’Aquil·les\, \nfill de Peleu\, que als aqueus va portar dolors sense nombre\, \nmoltes ànimes fortes d’herois va llançar de cap dins de l’Hades \ni a ells\, als herois\, els va convertir en pastura de gossos \ni de tota mena d’ocells; el voler de Zeus s’acomplia \ntan bon punt es van barallar i es van separar l’un de l’altre \nel fill d’Atreu\, el rei d’homes\, i Aquil·les de raça divina.»\n  \nUna obra colossal que\, si és important per la literatura\, la història\, la filosofia\, la lingüística i l’art\, també ho és per la botànica\, doncs hi apareixen per primer cop referenciats el nom d’uns seixanta taxons\, una flora homèrica que cinc segles més tard descriviria Teofrast a De historia plantarum. No és d’estranyar que l’alzina sigui l’arbre més citat\, consagrat a Zeus com està\, seguit per l’olivera d’Atena\, central per l’horticultura grega. Arbres que uneixen terra i cel; arbres que son fortalesa i que cauen com els guerrers. \n  \n«I ell va caure\, com quan cau un roure o un àlber\no un pi molt alt que uns fusters a les muntanyes el talen\,\nper fer-ne el tauló d’una nau\, amb destrals de fresc esmolades;\nell jeia així\, estirat al davant dels cavalls i del carro\,\nbramant de dolor i engrapant amb la mà la pols sangonosa.»\n  \nEs pot conjecturar que\, després de deu anys de guerra\, la vegetació de Troia diera quedar quasi totalment assolada\, amb efectes devastadors com l’extermini de boscos\, arrasats per construir armes i embarcacions o per bastir les pires funeràries dels morts. Perquè la violència de la guerra tan sols és possible mitjançant la violació i l’explotació de la naturalesa. Així escoltarem com el riu Escamandre es regira enfurismat\, per com embruten de cadàvers troians el seu llit fluvial: \n  \n«Aquil·les\, superes en força i en fer maldats tots els homes\,\nque sempre tens els déus a la vora per defensar-te.\nSi el fill de Cronos permet que matis tots els de Troia\, \ntreu-los de dintre meu i fes malvestats per la plana\,\nque s’han omplert de morts les meves aigües amables\ni no puc fer que els corrents a la mar divina davallin\nperquè s’hi amunteguen els cossos que destrosses i mates.\nDeixa’m tranquil\, que em tens astorat\, capità de les tropes.»\n  \nSense ànims de jutjar les pràctiques ambientals dels hel·lens d’abans\, de ben segur que Homer ens ajuda a entendre la llarga història de degradació ecològica que estem protagonitzant els humans. \n\n«que Zeus ens ha donat un mal destí perquè els homes \nque neixin en temps venidors en facin cançons\, de nosaltres.»\n  \n  \n  \nPreu d’inscripció a la xerrada: 5€/persona\nInclou: Xerrada + Val de 2€ de descompte en la compra de La Ilíada \n  \n  \n  \nPAU SABATÉ (Barcelona\, 1989) és llicenciat en Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona i traductor. Del grec antic\, ha traduït\, entre d’altres\, la Ilíada al català i una selecció de fragments de Safo al castellà. Del modern\, ha traslladat al català L’última temptació de Nikos Kazantzakis i ha revisat la traducció de Joan Sales d’El Crist de nou crucificat\, del mateix autor. Pel que fa a la poesia\, ha traduït Orientacions i Sol primer d’Odisseas Elitis i Epitafi i Poemes de resistència de Iannis Ritsos. També ha seleccionat i traduït els textos d’El llibre de l’oli\, un recull de testimonis grecs i llatins sobre l’oli i l’olivera\, i ha versat del llatí al català el llibre segon de les Geòrgiques de Virgili. L’any 2020 va guanyar el Premi Ciutat de Tarragona Vidal Alcover per una traducció en vers dels bucòlics grecs. És secretari de l’Associació Catalana de Neohel·lenistes i col·labora assíduament a la revista Torre dels Vents. \n  \n«La llengua dels mortals va girant\, i pot dir moltes coses \nde tota mena\, i els mots hi tenen força pastura»\n  \n  \n  \n  \n*Val de descompte aplicable a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-natura-i-sentiment-a-la-iliada-i-en-sent-la-remor-un-pastor-a-les-muntanyes/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/01/iliada-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250125T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250125T193000
DTSTAMP:20260419T001707
CREATED:20241224T124610Z
LAST-MODIFIED:20250323T172932Z
UID:66264-1737828000-1737833400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Bocafoscant de contes tibetans. Amb el monjo Thubten Wangchen
DESCRIPTION:Bocafoscant de contes tibetans\nXerrada + Lectura de contes amb el monjo Thubten Wangchen\, fundador de la Casa Tibet de Barcelona \nI amb la música meditativa d’Oriol Ginestà \nDissabte 25 de gener a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«El sol ponent s’amagava darrere dels pics glaçats de les muntanyes\, que es tornaven vermells com brases. Als terrats de les cases de Lhasa\, els nens feien volar grues de brillants colors… Un nen d’uns sis anys estava assegut al costat del seu oncle\, un monjo vestit amb hàbits de color marró. Observaven l’estel del nen elevar-se…\n—Explica’m un conte\, oncle.\nEl monjo va somriure entre dents.\n—Una història antiga\, doncs.»\n\n  \nSi els capvespres encisen és perquè són breus i efímers\, una flamarada de bellesa que només esdevé a frec d’extingir-se. Així són també els contes bons: un text breu i enlluernador narrat a solpost. I així serà el Bocafoscant de contes que dissabte 25 de gener dedicarem a la cultura tibetana\, en unes #TrobadesNL amb el llibre Cuentos populares tibetanos i amb el monjo tibetà Thubten Wangchen\, fundador de la Casa Tibet de Barcelona i diputat del Parlament del Tibet a l’exili. \n«Però\, com sol ocorrer amb les llegendes\, el pare ho va explicar a la filla i la mare al fill durant moltes generacions\, fins que aquestes històries es van ampliar cada vegada més i van acabar per comunicar molt més del que pretenia el qui les va explicar per primera vegada.»\n  \nAl Tibet\, la narració oral de contes ha tingut sempre caràcter de ritu. No qualsevol persona estava dotada per explicar una història; hi havia bards encarregats d’aquesta gran responsabilitat\, poetes que eren a la vegada músics i xamans. Savis que rebien inspiració directa de la Natura\, imbuïts per estats alterats de consciència\, i que compartien la tasca de contaires amb monjos\, pelegrins i narradors ambulants\, proveïts tots d’una memòria superba. Així es transmetia una cultura que resulta fascinant\, i així la descobrirem dissabte 25 de gener nosaltres amb el Venerable Thubten Wangchen. \n«Al principi fou la Vacuïtat\, un buit immens sense causa i sense fi.»\n  \nMites antiquíssims\, filosòfics i científics\, que expliquen l’origen del món i de l’ésser humà: criatures abans divines\, subjectes avui a la malaltia\, la vellúria i la mort física del cos. \n«—Disculpeu —va dir un mico molt vell i arrugat\, que es va aixecar per dirigir-se a l’auditori—: Tinc un relat trist per explicar-vos avui. Fa referència a l’estupidesa dels humans.»\n  \nLlegendes impregnades de valors\, amb les quals coneixerem alguns dels principis clau del budisme tibetà. \n«Vet aquí una vegada un noi anomenat Tashi que no era molt experimentat en els usos del món. Per més que el seu pare s’esforcés\, no podia aconseguir que el noi cacés per menjar. El jove es negava a treure una vida i ni tan sols menjava la carn que el seu pobre pare duia a casa per a la família…»\n  \nEl Buit (Śūnyatā) i la compassió (Karuṇā) per tot allò vivent… el samsara i el continu renaixement\, la infinitud… l’equanimitat\, la consciència plena… el prajna\, la Realitat última\, el nirvana. \n«—M’he passat vint anys pregant i meditant com em vau ordenar\, però encara no he obtingut la il·luminació. Dec estar fent alguna cosa malament.\nEl lama va adoptar un posat solemne. \n—Què et vaig dir que fessis?\nL’home bo li va explicar tot el que havia estat fent durant aquells vint anys.\n—Oh! —va exclamar el lama— Em temo que això no serveix per a res; era incorrecte el que et vaig dir\, i ara ja no obtindràs la il·luminació mai.»\n  \nUna cosmogonia inextricablement unida al seu entorn humà i geogràfic\, a les muntanyes sagrades\, habitades per déus proto-ecologistes i faules. \n«Molt lluny s’enlairaven uns cims nevats i\, dominant-ho tot\, abraçant-ho tot\, hi havia el cel blau turquesa. Era\, pensava la noia\, el silenci del cel. Sabia que els pelegrins que viatjaven als llocs sants eren conscients d’aquest silenci\, un silenci que es palpava i que era la presència\, segons alguns\, dels déus.»\n  \nUna civilització sempre suggerent\, impregnada d’espiritualitat i atemporal\, incòmoda per l’ego del capitalisme imperant. Preguntarem a Wangchen com de religiós continua sent el poble tibetà\, si segueixen presents les pràctiques i les doctrines tradicionals; com conservar\, des de l’exili\, la identitat\, el caràcter\, la rialla sincera. \n«Tota la felicitat que existeix al món ha nascut enterament del desig pel bé dels altres éssers. Tota la infelicitat que existeix ha nascut de l’egoisme.»\n  \nAcompanyarem el Bocafoscant de contes amb música meditativa d’Oriol Ginestà\, que ens ajudarà a connectar amb bols\, gong\, mantres budistes i un petit concert final. \n  \n  \n  \n  \nTHUBTEN WANGCHEN (Kyirong\, 1954) és un lama tibetà format al monestir de Namgyal de Dharamsala. Des del 1994 és director de la Casa del Tibet\, a Barcelona\, institució que va fundar per indicació del Dalai Lama amb l’objectiu de donar a conèixer la cultura tibetana i la difícil situació del seu poble\, que des de fa més de seixanta anys viu la repressió genocida per part del govern xinès\, tant sobre les persones com sobre la cultura\, la religió i el medi ambient. La seva pròpia mare va morir en mans de militars xinesos\, havent de fugir la resta de la família perillosament del país. Actualment és diputat actiu del Parlament Tibetà a l’Exili. \n  \n  \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-bocafoscant-de-contes-tibetans-amb-el-monjo-thubten-wangchen/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/12/bocafoscant-tibeta-1.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250118T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250118T193000
DTSTAMP:20260419T001707
CREATED:20241204T095942Z
LAST-MODIFIED:20241204T100306Z
UID:66099-1737223200-1737228600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Al bosc vermell\, un cavall fuig. Tertúlia i berenar literari amb l'escriptora Marta Soldado
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Al bosc vermell\, un cavall fuig\nTertúlia i berenar literari  \nAmb l’autora\, Marta Soldado \nDissabte 18 de gener a les 18:00H \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«S’hi quedaria a viure per sempre\, en aquest moment en què res no sembla predir res.» \n  \nRes no semblava predir que els últims cavalls salvatges es poguessin extinguir\, que la llibertat estés en perill. Res no semblava predir que alguns d’ells viatjarien des de les estepes mongoles a Txernòbil. Res no semblava predir que allà\, a la zona d’exclusió\, lluny dels humans\, l’espècie es recuperaria. Res no semblava predir que l’escriptora Marta Soldado escriuria sobre ells i guanyaria el Premi Pin i Soler amb Al bosc vermell\, un cavall fuig\, la novel·la que dissabte 18 de gener comentarem amb l’autora al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres. \n«Una cosa que has d’entendre dels cavalls\, noi\, és que tenen el seu propi món\, entens? La seva societat\, les seves regles\, jerarquies\, relacions i personalitats. És tot un món el que tenen i\, excepcionalment\, ens en deixen participar. I per aquest gest els hem d’estar agraïts.»\n  \nEl cavall de la novel·la no és un cavall qualsevol; als de la seva espècie\, els mongols els anomenaven thaki —«esperit»—\, però ara se’ls coneix amb el nom d’un reputat explorador: Przewalski. Aquest exemplar que ens ocupa  ha crescut a Ucraïna\, en les terres del pitjor desastre nuclear de la història; en concret\, al Bosc Vermell\, denominat així pel color que els pins van contraure en morir\, a causa de l’accident radioactiu que res no semblava predir. \nFerit per un soldat\, separat de la manada\, ranquejant\, el cavall fugirà. Una odissea incerta\, sotmesa als capritxos dels humans —éssers volubles\, imprevisibles\, desarrelats—\, que el portaran fins Cracòvia passant per Białowieża\, l’últim bosc verge d’Europa. Res no semblava predir que allí construirien un mur de 186km\, entre Bielorrúsia i Polònia. Res no semblava predir que molts immigrants hi moririen congelats\, també fugint\, d’Ucraïna i de Síria. \n«La Joanna va plorar una llàgrima cada dia mentre va durar la construcció d’aquell mur\, des de finals de gener fins a finals de juny\, i llavors se li van assecar totes endins i ja no en va tenir més\, sinó que al seu ros- tre s’hi va dibuixar una ganyota de tristesa fonda. Alguna part dels budells se li va quedar enredada en el filferro es- pinós i les digestions van esdevenir més pesades. Al Ma- rek\, la vista se li va enterbolir. “És el que passa quan de- sapareix l’horitzó”.»\n  \nI davant un desastre humanitari semblant\, com és d’important la vida d’un cavall? Marta Soldado ens hi farà reflexionar\, amb una novel·la conmovedora sobre les connexions entre persones i animals inspirada per Friedrich Nietzsche\, en bona part: Res no semblava predir que\, un 3 de gener de 1889\, el filòsof alemany patiria un atac psicòtic en veure com un cavall era violentament castigat\, víctima de la domesticació violenta que exercim —i patim— els humans. \n«Però quina mena de món és aquest en què un cotxer pot maltractar un animal i mantenir la raó i un filòsof que l’abraça és detingut i declarat boig?»\n  \nDissabte 18 de gener reflexionarem plegats al voltant dels temes que Al bosc vermell\, un cavall fuig ens hagi suscitat. Pensarem en què significa ser humà\, on queda la frontera entre humanitat i animalitat… El prejudici de pertanyer a «aquesta espècie que ataca i estima\, ataca i estima»\, front criatures que no exigeixen ni passat ni papers ni una llengua ni un estat d’ànim… Debatrem\, segur\, sobre posthumanisme\, sobre les relacions jeràrquiques que establim amb la resta d’animals… i amb la resta de persones; la violència gratuïta de les guerres\, el drama migratori… I especularem què pot simbolitzar la figura del cavall. \n«No diguis ximpleries\, ell no és símbol de res. No vol ser símbol de res. És un cavall a qui han disparat a traïció\, això és tot. És un cavall que pateix i que no podrà tornar a la vida en llibertat.»\n  \nJa que estem\, li preguntarem a la Marta Soldado com es pronuncia Przewalski\, i aprofitarem la seva dèria cap a les lletres eslaves per conèixer la literatura que s’hi conrea i els escriptors que més ha llegit ella\, des de Tolstói a la bielorrusa Svetlana Aleksiévich\, el polonés Andrzej Stasiuk o l’ucrainés Iuri Andrukhòvitx. \n«Va remenar molt curiós llibres de biologia\, de poesia (evitant sempre la patriòtica)\, de química o d’història i va arribar a la conclusió que pertanyia a la pitjor espècie possible\, la que feia més floritures ridícules per autoconvèncer-se d’una superioritat del tot equivocada.»\n  \nCom sempre\, acompanyarem la tertúlia literària d’un berenar casolà inspirat\, en aquest cas\, per Al bosc vermell\, un cavall fuig. \n  \n«Diuen. He sentit. La meva filla ho va veure. Que hi ha un cavall. Sí\, però que ja no sembla un cavall. Un cavall que no sembla un cavall perque\, com dir-t’ho\, és un ésser vegetal.»\n  \n  \nPreu d’inscripció a la tertúlia: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en el llibre + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \n  \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \n  \nMARTA SOLDADO (Terrassa\, 1989) és una eterna aprenent i amant de la història\, la literatura\, la gastronomia i les llengües estranyes. S’ha guanyat la vida com un camaleó\, mudant amb cada nova feina\, i així ha sobreviscut. L’han salvat: passejar per la ciutat a deshora i viatjar a destemps. És autora de la novel·la La felicitat d’un pollastre a l’ast (2018)\, la crònica literària El cap i la cua del drac (2022) i del llibre que comentarem dissabte 18 de gener a NaturaLlibres: Al bosc vermell\, un cavall fuig (2024). A més\, ha col·laborat al llibre col·lectiu Reinventing Eastern Europe: Imaginaries\, Identities and Transformations amb el capítol «The Angel of Nostalgia Trapped Between East and West». \n  \n  \n  \n*El val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.  \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-al-bosc-vermell-un-cavall-fuig-tertulia-i-berenar-literari-amb-lescriptora-marta-soldado/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/12/9788410112421-2.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250111T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250111T193000
DTSTAMP:20260419T001707
CREATED:20241213T112900Z
LAST-MODIFIED:20250403T111735Z
UID:66161-1736618400-1736623800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Bocafoscant de contes: Al bosc s'hi ha d'arribar quan encara és fosc
DESCRIPTION:Bocafoscant de contes: Al bosc s’hi ha d’arribar quan encara és fosc\nXerrada + Lectura de contes amb l’escriptora Maria Arimany \nConcert amb Ferran Palau i el seu últim disc\, Plora aquí \nDissabte 11 de gener a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«El sol queia i hi érem tots dos. I de sobte\, tot aquell mal humor que duies a sobre es va esvair com la boira matinal i vas dir Atura’t\, i era un mal lloc per aturar-hi el cotxe\, però vaig fer-ho i tu Mira\, i vas assenyalar a través de la finestreta i vaig veure el cel rogenc\, encès rere la muntanya blavosa i fresca\, i vas dir Quina sort que tenim de viure al lloc més bonic del món\, i jo no vaig saber dir res perquè era veritat.»\n\n  \nSi els capvespres encisen és perquè són breus i efímers\, una flamarada de bellesa que només esdevé a frec d’extingir-se. Així són també els contes bons: un text breu i enlluernador narrat a solpost. I així serà el Bocafoscant de contes que dissabte 11 de gener dedicarem al llibre de Maria Arimany: Al bosc s’hi ha d’arribar quan encara és fosc\, en una trobada per escoltar històries i música amb la seva autora i amb concert boscà de Ferran Palau. \n«Hi ha qui creu que no hi passa res\, al bosc\, vas dir\, Però és precisament al bosc on passa tot.»\n  \nLes persones som un bosc i\, tot sovint\, desconeixem l’enrenou que succeeix al seu interior. Des de fora sembla seré i calmòs\, però dintre… Dintre hi ha el toixó i la guineu i el cabirol\, i més amunt hi ha la merla i el tudó. Hi ha l’esquirol. Hi ha la molsa\, hi ha el bolet\, hi ha el camí. Hi ha el gris de la muntanya llunyana i hi ha el groc de la fullaraca que cruix sota les botes. Hi ha la pujada i hi ha la baixada. Hi ha esbufecs\, hi ha desampar\, dubte\, por. Hi ha frustració. \n«Quan soc a l’hort\, remenant la terra\, penso que el que em resulta més trist de la vida és que només n’hi ha una. I aquesta\, la que escollim\, no ens dona segones oportunitats. ¿Potser és això el que ens diferencia de les carxoferes? Elles\, de color cendrós\, amb força sol i prou aigua\, neixen\, creixen\, broten\, floreixen. I més tard\, quan la calor comença a empènyer\, a poc a poc\, es marceixen. I tan seques queden\, tan adormides\, que semblen mortes. Ningú no diria que passats uns mesos\, quan refresqui\, aquestes mates cadavèriques reviuran més fortes\, més fornides\, més sàvies que l’última temporada. Perquè les carxoferes\, per a fortuna seva\, tindran ocasió de millorar-se a si mateixes fins a cinc vegades\, temporada rere temporada\, vida rere vida; mentre que jo\, que només gaudiré d’aquesta\, em veig obligada a triar constantment\, i cada vegada que trio\, descarto un munt d’altres possibilitats\, d’altres vides que s’extingeixen. I\, ben mirat\, jo\, que vull ser carxofera\, també trio no fer res\, resignar-me\, esperar que m’arrenquin el fruit i que me’n broti un altre\, sense adonar-me que no triar també és una tria.»\n  \nAl bosc hi ha malparits i ràbia i foc. \n«Com la porc senglar que se li encenen els ulls com dos fanalets de Nadal i arrenca a córrer cap al caçador\, encabritada\, sense seny\, i l’envesteix amb els ullals i el tomba a terra i el caçador crida i dispara trets amb l’escopeta Bum!\, Bum!\, que van a parar a l’escorça d’un pi de més enllà\, Bum!\, Bum!\, i el gaig i el pica-soques fugen del niu. Com la porc senglar que continua envestint el caçador\, i el caçador\, que ja no se sent la cama esquerra\, que hi té tants forats que la sang pot triar per on sortir\, però a la porc senglar ja tant li fa perquè està encegada d’odi.»\n  \nHi ha criatures que vigilen rere les heures mortes. Hi ha monstres que s’amaguen de nosaltres. Hi ha ciència\, hi ha ficció. Hi ha el Diuen\, que diuen\, que diuen. Hi ha aquest Bocafoscant de contes amb l’escriptora Maria Arimany\, Premi Documenta 2023. I hi ha un concert de Ferran Palau amb el seu últim disc\, Plora aquí. Folk intimista i relaxat\, diuen… Però ja ho sabem que\, al bosc tranquil\, tot es remou per dins. \n«Dins meu hi ha un bosc.\nUn bosc atziac\nllòbrec\nllastimós.\nUn bosc de bèsties\nbestioles\ni bestioletes\namb banyes\namb closca\npeludes\npelades\ngrasses\ni afamades.\nQue corren\nque volen\nque s’arrosseguen\ni salten.\nQue cacen\nque s’amaguen\nque es maten\nles unes a les altres.»\n  \n  \n\n  \n  \nMARIA ARIMANY (Llerona\, 1990) és educadora social de formació i treballa en l’àmbit de serveis socials. Llegir és una de les seves grans passions i això li va despertar la curiositat per l’escriptura com a forma de canalitzar les emocions. Es va formar a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès entre el 2016 i el 2019 en l’itinerari de conte\, cosa que li va permetre aprendre les tècniques i trobar el seu propi estil a l’hora d’escriure. L’any 2020 va guanyar el primer premi al concurs de narrativa curta d’El 9 Nou amb el conte Mar de formigues\, i es va endur el Premi Documenta 2023 amb el recull Al bosc s’hi ha d’arribar quan encara és fosc. Actualment estudia Antropologia Social i Cultural a la Universitat de Barcelona i viu a Breda. \nFERRAN PALAU (Esparreguera\, 1983) és músic i compositor\, crescut al Twin Peaks de Collbató\, sota la vigilància dels monstres boscans de Montserrat. L’any 2003 va ser un dels fundadors del grup de música Anímic amb al seva parella Louise Sansom\, i el 2012 va començar la seva carrera en solitari\, amb un estil propi que defineix com a easy-loving. El seu darrer treball és Plora aquí\, amb producció de Sr. Chen\, un àlbum carregat de criatures fantàstiques i paisatges naturals inspirat en el cinema de les dècades del 1980 i 1990. \n  \n  \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-bocafoscant-de-contes-al-bosc-shi-ha-darribar-quan-encara-es-fosc/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/12/FerranPalau_horitzontal_nit_LouiseSansom-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241221T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241221T193000
DTSTAMP:20260419T001707
CREATED:20241124T161908Z
LAST-MODIFIED:20241124T161908Z
UID:65999-1734804000-1734809400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. L'imperi del fred. Xerrada + Taller d'observació meteorològica
DESCRIPTION:L’imperi del fred\nXerrada + Taller d’observació meteorològica \nAmb el meteoròleg Ramon Pascual Berghaenel \nDissabte 21 de desembre a les 18:00h i diumenge 22 al matí \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«L’hivern va arribar\, tal com era d’esperar. Va ser menys atroç que els dos hiverns posteriors\, però resultà igual de fosc\, famèlic i fred\, […] un esforç sobrehumà per aferrar-se a la vida entretant s’escapava.» BORÍS PASTERNAK\n\n  \nEl solstici d’hivern no és necessàriament el dia més fred de l’any\, però les temperatures haurien de ser prou baixes per a que dissabte 21 de desembre puguem parlar amb propietat d’aquest fenomen ambiental a NaturaLlibres\, en unes #TrobadesNL amb el meteoròleg expert en temps advers Ramon Pascual Berghaenel i amb el llibre-excusa L’imperi del fred\, de François Garde. \n  \n«El fred és blanc: blanc com l’evidència de la neu […] El fred és blau: blau com l’interior d’una gelera […]. El fred té el color del líquen enganxat a la pedra\, amb el qual té en comú la paciència i la duresa […]. El fred és negre: negre antracita\, com una nit sense estrelles en què res no indica que el sol podria decidir tornar\, o com la profunditat mateixa de l’univers. El fred és transparent\, transparent com un assassí hàbil.»\n  \nPer molt subjectiu que sigui el fred\, és indubtable que existeix\, però… què és? \n  \n«Un adversari perillós\, a vegades mortal\, amb prou capacitat per delmar exèrcits sencers; un mag astut\, capaç de transformar l’aigua en neu\, en aiguaneu\, en gel\, en pols\, de tornar les muntanyes inaccessibles i de sembrar el mar de perillosos icebergs; un manipulador maliciós… un agent doble de qui es descobreixen constantment noves funcions i que sempre ens sorprèn; un artista cruel\, del qual admirem les seves efímeres creacions…»\n  \nForça invisible i omnipresent que contrau molècules dolorosament\, deixa el seu rastre sobre el paisatge\, sobre el cos i sobre el nostre estat d’ànim\, demostrant quant som de vulnerables. \n  \n«Des que sent el primer atac del fred\, el cos reacciona\, sense que la nostra voluntat hi hagi d’intervenir. Els pèls s’ericen\, amb la finalitat de formar una capa d’aire destinada a empresonar la calor interna. Com que som força menys peluts que els nostres avantpassats\, aquest esforç avui dia està gairebé abocat al buit…»\n  \nFred mortal que paralitza l’activitat metabòlica… i que atura el temps\, capaç de mantenir intacte el cadàver d’un pastor assassinat als Alps fa cinc mil anys i de conservar mil·lennis d’història planetària en una bombolla d’aire. \n  \n«Tothom creu que sap el que sent la persona que mor de fred. Els metges expliquen que el cos sacrifica primer els peus i les mans\, després els membres\, per assajar de protegir tant com es pugui el cor i el cervell. Alguns alpinistes o exploradors han explicat com a poc a poc la son els envaeix\, la realitat s’esborra\, una mena de pau apareix.»\n  \nÉs evident\, però\, que els humans no estem fets pel fred. Trobarem multitud d’éssers vius millor adaptats que nosaltres\, des de les coníferes als tardígrads\, animalons que poden sobreviure a temperatures de fins -200ºC. \n  \n«El 21 de juliol de 1983\, els russos de l’estació Vostok\, a 1.200 quilòmetres del Pol Sud i a més de 3.000 metres d’altitud\, varen veure que el seu termòmetre baixava fins als –89\,2 °C. Uns científics americans han calculat recentment a partir d’informació obtinguda per satèl·lit —i\, per tant\, sense haver-la verificat personalment— que la temperatura d’alguns punts de l’inlandsis antàrtic podia arribar a caure fins als –95 °C. Els astrònoms han trobat a la constel·lació de Centaure\, a només 5.000 anys llum del nostre planeta\, la nebulosa Bumerang\, que també es diu nebulosa del Nus de Papallona. Han establert que la temperatura enmig d’aquesta massa de gas i de pols estel·lar és de –272 °C\, rècord absolut de fred a l’univers. El fred té un límit: –273\,15 °C. A aquesta temperatura\, tots els àtoms s’immobilitzen.»\n  \nTan temut com desitjat\, ara\, amb l’escalfament global\, el fred és\, a més\, un fenòmen filosòfic que colpeja el pensament.  Perquè exposar-se a l’exterior i sentir la gelor del món significa també sortir del nostre Jo climatitzat\, tremolar amb el Tot. \n  \n«El fred sempre conté una parcel·la d’eternitat.»\n  \nEn tot cas\, com la intenció no és acabar encostipats\, sinó conèixer —des de la ciència\, la història i la literatura— el fred\, dissabte 21 de desembre acompanyarem la xerrada amb una infusió o una xocolata calenta. \nI per a que el fred no ens agafi desprevinguts a muntanya\, diumenge 22 de desembre\, el meteoròleg Ramon Pascual Berghaenel impartirà un taller d’observació atmosférica sense aparells\, per aprendre a llegir el temps al nostre voltant i a pronosticar el que vindrà. Recordant sempre la dita dels suecs: \n  \n«Det finns inget dåligt väder\, bara dåliga kläder (No hi ha mal temps\, hi ha mala indumentària).»\n  \n  \n  \nPreu d’inscripció a la xerrada: 7€/persona\nInclou: Xerrada + Infusió o xocolata calenta amb pastes casolanes + Val del 10% de descompte en la compra del llibre L’imperi del fred   \n  \nPreu d’inscripció al taller d’observació meteorològica: 5€/persona \nCARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES \n\nHora d’inici: 11:00h\nDuració estimada: 1h 30minuts\nRequisit: Haver assistit a la xerrada prèvia de dissabte\nMínim-màxim de participants: 10-15 persones\n\n\n  \n  \nRAMON PASCUAL BERGHAENEL és un apassionat de la meteorologia i el muntanyisme (i també de la música)\, llicenciat en l’especialitat de Física de la Terra i el Cosmos per la Universitat de Barcelona. Des del 1992 pertany al Cos Superior de Meteoròlegs de l’Estat i treballa a l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET)\, sent actualment el delegat territorial a Catalunya. Imparteix classes\, xerrades i conferències\, tant en l’àmbit científic professional com de caire divulgatiu\, participant usualment en simposiums\, jornades i congressos nacionals e internacionals. Les seves especialitats han estat el radar meteorològic\, les tempestes\, la meteorologia de muntanya\, la nivologia i l’accidentabilitat associada. Coneixements que porta temps transmeten a través dels cursos de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i diversos clubs alpinistes. Actualment és membre del consell de redacció de la revista Tiempo y Clima de l’Asociación Meteorológica Española\, membre de les associacions meteorològiques catalanes ACOM\, ACAM i Ecommeta i director de la revista Excursionisme de la Unió Excursionista de Catalunya. \n  \n  \n  \n  \n*Val de descompte aplicable a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-limperi-del-fred-xerrada-taller-dobservacio-meteorologica/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/11/imperi-fred.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241214T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241214T193000
DTSTAMP:20260419T001707
CREATED:20241116T121220Z
LAST-MODIFIED:20241116T184039Z
UID:65884-1734199200-1734204600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Brama poètica: Zuan - Oliver
DESCRIPTION:Brama poètica: Zuan – Oliver\nAmb la poeta Jessica Zuan i la traductora de Mary Oliver\, Corina Oproae… I amb beure èpic! \nDissabte 14 de desembre a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Em vaig adormir i em vaig despertar\nquan un cérvol va ensopegar contra mi.»\n  \nLa brama és un dels espectacles més fascinants de la natura. Un ritual de desafiaments passionals\, desig\, follia i afectes… com el que presenciarem dissabte 14 de desembre a NaturaLlibres\, enfrontant en l’escenari a dos esperits separats en el temps i l’espai\, però lligats per interessos\, preocupacions i debilitats similars: Jessica Zuan (1984) i Mary Oliver (1935-2019)\, encarnada en veu i ànima de la seva traductora al català —i també poeta— Corina Oproae. \n«A la riba de l’illa\, \non el rocam apunta el llac\, \namago el meu nom. \nQui sap\, \npotser em caldrà un dia?» \n  \nJessica Zuan és una poeta suïssa en romanx\, una llengua oficial que només parlen 60.000 persones al cantó de Grischun; és a dir\, un idioma parlat per l’1% del país alpí i que compta a la vegada amb cinc variants: el sursilvan\, el sutsilvan\, el surmiran\, el vallader i el puter\, utilitzat per 5.400 parlants —entre ells\, Zuan. \n«i ara heu-me aquí\,\nfent temps\,\nsegons la dita\,\nmirant fins que el mirar es torna sentir\,\nfins que em sento jo mateixa\nocell petit» \n  \nUna llengua\, el romanx\, menuda\, però realment enèrgica en la seva literatura\, amb escriptores com Jessica Zuan\, que ha estat traduïda a l’alemany\, el francès\, l’italià\, castellà\, gallec\, polonès\, romanès\, estonià\, basc… I tenim Tremolors i escuma en català gràcies a Dolors Udina i Toni Clapés. \n«Vida imaginada\, has esdevingut riu.» \n  \nDissabte 14 de desembre escoltarem com sona el romanx en uns poemes que beuen de rieres brogents i de gorges que rugeixen\, d’Engadina i el seu paisatge. Immens\, inacabable\, insuperable. \n  \n«Oh ¿tens temps\nper sortir\nnomés una estona\ndel teu dia\nimportant i atrafegat\nper sentir les caderneres\nque s’ajunten\nal camp ple de cards […]?»\n  \nUns poemes que demanen ser llegits en veu alta\, com a Mary Oliver li agradava. La poeta que cada matí\, quan es llevava a l’alba\, obria la porta de casa\, a Provincetown\, Massachusetts\, i es quedava allà una bona estona parada\, observant el sol mandrós\, com s’alçava… fins que li arribaven les paraules. \n«Mira’m floriR.»\n  \nLa poeta que passejava amb un quadern i amagava llapissos al bosc\, per quan li agafés la inspiració… \n«Caminava a poc a poc i escoltava\nles arrels esbojarrades\, que creixien i reien\, dins la terra molla» \n  \nLa que porta dins la motxilla a Whitman\, a Rumi\, a Rilke\, a Emerson i a Thoreau\, i que té com a mestres l’òliba i el rossinyol. \n«Aixeca’t\, m’ordena l’àliga.»\n  \nLa poeta de la contemplació\, de la sorpresa sempre renovada\, de l’estupor i l’adoració pels misteris de la natura. \n«Jo no sé amb certesa el que és una oració.\nPerò sé prestar atenció\ni sé com caure sobre l’herba\,\ncom agenollar-me a l’herba\,\ncom ser beneïda i gandula\,\ncom caminar pel camp\,\nque és el que porto fent tot el dia.\nDigue’m\, què més hauria d’haver fet?\nNo és veritat que tot al final es mor\, i massa aviat?\nDigue’m\, que et proposes fer amb la teva preciosa\, salvatge\, única\, vida?»\n  \nLa preciosa\, salvatge\, única vida de Mary Oliver va està marcada per abusos sexuals a la infància\, un càncer de pulmó\, la mort de la fotògrafa Molly Malone Cook\, el seu gran amor —quaranta anys d’amor! \n«Estima la tristesa. Ara és teva\, i cal\ntenir cura del que se’ns ha\ndonat. […] Perquè pensa\,\ni si la perdessis? Llavors series\ntristesa tu mateixa»\n  \nI malgrat la tristesa… malgrat la tristesa per la degradació del planeta… \n«Serem coneguts com una cultura que ensenyava i recompensava l’acumulació de possessions\, que parlava poc o no gaire sobre la qualitat de vida de la gent (l’altra gent)\, dels gossos\, dels rius. Tot el món\, als nostres ulls\, diran\, era només mercaderia.»\n  \nMalgrat les tristes runes del progrés\, el goig de l’instant i del quotidià amb què ens consolen tant Mary Oliver com Jessica Zuan. \n«Va\, gosem ser vulnerables.\nVa\, gosem ser imprudents.\nVa\, siguem terribles.\nRepetim plegats la pretensió\,\nperquè no se’ns escapi de les mans:\nva\, parem taula abans que tot s’hagi escrit.\nVa\, siguem una vegada més imperfectes.»\n  \nUn duel d’afinitats i contrastos que ens servirà per celebrar a Mary Oliver\, la poeta més estimada —i llegida— dels Estats Units\, i per encomanar-nos l’emoció de sentir a Jessica Zuan recitar. \n«No vaig venir a aquest món\nper ser consolada.\nVaig venir\, com l’ocell roig\, per cantar.»\n  \nAcompanyarem la trobada amb dues opcions de beure a escollir (fins esgotar existències): infusió o copa de vi inspirada en les poetes contrincants. Quina de les dues guanyarà la brama poètica\, Oliver o Zuan\, ho decidirà el públic. Feu les vostres apostes i\, com diria Baudelaire\, embriageu-vos! «De vi\, de poesia o de virtut\, com més us plagui. Però embriagueu-vos». \n«Benvinguda\, embriaguesa\,\nsom uns estels que ningú no sustenta.»\n  \n  \nPreu d’inscripció: 7€\nInclou: Assistència a la brama poètica + Beure èpic (infusió o copa de vi) + Val de 2€ de descompte en la compra dels llibres Tremolors i escuma (Jessica Zuan) i Ocell roig (Mary Oliver) \n  \n  \nJESSICA ZUAN (Sils Maria\, 1984) és poeta en llengua romanx. Nascuda a l’Alta Engadina i resident actualment a Barcelona\, és una de les veus més representatives de la poesia suïssa contemporània. El 2017 va publicar el seu primer poemari\, L’orizi / La Tempête (edició bilingüe romanx -francès)\, seguit de Stremblidas e s-chima (edició trilingüe romanx-francès-alemany) i Launa dapavagls. La podem llegir també traduïda al català amb el llibre Tremolors i escuma. Ha estat guardonada amb el Premi de literatura dels Grisons 2024 i amb el Premi Nollegiu 2024 a Barcelona\, en la categoria millor poemari traduït al català. \nCORINA OPROAE (Transilvania\, 1973) és poeta\, escriptora i traductora. Va estudiar Filologia Anglesa i Hispànica a Romania\, i el 1998 es va establir a Catalunya. Ha publicat els llibres de poemes Mil y una muertes (2016)\, Intermitencias (2018) i Desde dónde amar (2021). En català ha escrit La mà que tremola (2020)\, un llibre de reflexió poètica sobre el fet d’escriure en una llengua que no és la materna. També és autora i traductora de La poesía del siglo xx en Rumanía (2022) i La casa limón (2024)\, Premi Tusquets Editores de Novela. Ha traduït al català i al castellà autors com Marin Sorescu\, Lucian Blaga\, Gellu Naum\, Ana Blandiana (Premi Jordi Domènech de traducció de poesia\, 2015)\, Norman Manea\, Tatiana Țîbuleac\, Ioan Es. Pop\, Angela Marinescu o Mary Oliver. \nMARY OLIVER (Maple Heights\, 1935-2019) va ser una poeta estatunidenca\, guanyadora d’algun dels premis de més prestigi del seu país\, com ara el Premi Pulitzer de Poesia amb el llibre American Primitive (1983) o el National Book Award amb New and Selected Poems (1992). Va escriure poesia\, narrativa i crítica\, i la seva producció poètica va superar la vintena d’obres. Va debutar amb Voyage\, and Other Poems el 1963\, als vint-i-vuit anys. Els seus darrers llibres de poesia són: Why I Wake Early (2004); Thirst (2006); Swan: Poems and Prose Poems (2010); A Thousand Mornings (2012); Blue Horses (2014); Felicity (2015); Devotions (2017) i Red Bird (2008)\, el primer llibre que es tradueix en edició bilingüe anglès-català: Ocell Roig. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Si algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \nEl val de descompte té una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-brama-poetica-zuan-oliver/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/11/zuan-oliver.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241207T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241207T193000
DTSTAMP:20260419T001707
CREATED:20241018T172821Z
LAST-MODIFIED:20241018T173402Z
UID:65357-1733594400-1733599800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Dersú Uzalà pel país de l'Ussuri. Tertúlia i berenar literari amb el traductor Miquel Cabal
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Dersú Uzalà pel país de l’Ussuri\, de Vladímir Arséniev\nTertúlia i berenar literari  \nAmb el traductor Miquel Cabal Guarro \nDissabte 7 de desembre a les 18:00H \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Començà a sortir el sol. Com si fos viu\, tragué el cap de l’aigua\, després se separà de l’horitzó i començà a ascendir pel cel.\n–Que bonic! –vaig exclamar.\n–Seu sigui la persona més important –respongué en Dersú\, assenyalant el sol–. Ell mori\, tot al voltant mori.» \n  \nEl vent és una persona. I el foc i l’aigua i la terra també són persones. Persones fortes que de vegades s’enfaden. Com els óssos i els senglars\, que també són persones. Els ocells no; els ocells no s’enfaden; els ocells són persones tranquil·les. I el sol\, el sol és la més important de les persones. Persones que mereixen cura i respecte\, totes. Aquesta és la llei principal de la taigà\, que un vell caçador nòmada ens ensenya a Dersú Uzalà pel país de l’Ussuri\, el llibre de Vladímir Arséniev que dissabte 7 de desembre comentarem en un #GrupDeLecturaNL amb el seu traductor al català Miquel Cabal Guarro (versió original / versió còmic). \n«Em va interessar\, aquell home. Tenia alguna cosa especial\, original. Parlava amb senzillesa\, amb calma\, era modest\, però sense voler congraciar-se. Vam conversar. Em va estar explicant moltes coses de la seva vida i\, com més parlava\, més simpàtic m’era. Tenia davant meu un caçador primitiu\, que havia passat tota la vida a la taigà i que estava net dels vicis que comporta la civilització urbana…»\n  \nDersú Uzalà pel país de l’Ussuri és un llibre bell. Un clàssic de la literatura naturalista\, etnogràfica\, de viatges i aventures\, sobre les expedicions científiques que Vladímir Arséniev (1872-1930) realitzà als confins de Sibèria i sobre l’amistat que allí hi travà amb Dersú Uzalà\, un caçador de la tribu gold. Un home senzill\, naturalment bo\, honest\, íntegre\, instintiu. Habitant del bosc\, on viu en comunió amb el cosmos\, desconeixedor dels mals de la civilització. La seva saviesa és la del riu\, les aus\, la boira\, els arbres… i les seves possessions caben en un sarró de llana atrotinat. És l’antítesi del pensament occidental i un personatge literari excepcional. \n«Com més observava aquell home\, més m’agradava. Cada dia li descobria noves qualitats. Abans pensava que l’egoisme era propi especialment de l’home salvatge\, i que els sentiments d’humanitat\, filantropia i altruisme només eren inherents als occidentals. No devia estar equivocat?»\n  \nLa regió de l’Ussuri a la qual pertany Dersú Uzalà és un territori remot de la Sibèria oriental\, amb una extensió vint vegades la península ibèria i amb poc més de trenta milions d’habitants. Un espai aleshores ignot\, la darrera terra verge pendent d’explorar al continent\, habitada per animals salvatges\, tribus indígenes i una incipient colonització de pobladors xinesos i rusos. \n«A la taigà de l’Ussuri\, sempre s’ha de tenir en compte la possibilitat de trobar-se amb un animal salvatge. Però el més perillós és trobar-se amb un home.» \n  \nAmb el traductor Miquel Cabal Guarro veurem com han canviat les muntanyes del Sikhoté-Alín en l’actualitat i coneixerem el context històric en què Vladímir Arséniev hi arribà per cartografiar una geografia llavors en blanc. Amb aquesta missió\, el capità de l’exèrcit soviètic participà en nombroses expedicions\, on recopilà observacions meteorològiques\, inventaris de flora i fauna\, objectes etnogràfics\, vocabulari vernacle… Amb l’ajuda imponderable del Dersú Uzalà\, el guia que en més d’un destret li va salvar la pell \n«No havíem fet ni duescentes passes que vam tornar-nos a trobar amb les petjades del tigre. La bèstia ferotge tornava a seguir-nos i altre cop\, com abans\, en notar que ens hi acostàvem\, havia eludit l’encontre. En Dersú s’aturà i\, tombant la cara cap al lloc on s’amagava el tigre\, cridà amb una veu forta\, en la qual vaig percebre certes notes d’indignació: \n–Què caminis al darrere? Què necessitis\, amba? Què vulguis? Nostre faci camí\, teu no molestis. Com caminis al darrere? Potser taigà petita?» \n  \nDersú Uzalà pel país de l’Ussuri és una obra d’innegable valor documental i científic; però\, sobretot\, és el llibre d’una amistat i un alegat ecologista contra l’explotació indiscriminada de recursos\, el decliu d’espècies\, l’abús cap als pobles primigenis i l’extinció d’una forma ancestral de vida. \n«En Dersú caminava en silenci i s’ho mirava tot amb indiferència. Jo m’entusiasmava amb els paisatges\, mentre que ell observava una branqueta trencada a l’alçada de la mà d’una persona i\, per la direcció en què s’havia trencat\, sabia cap a on es dirigia la persona. Per la frescor del tall establia el temps que feia que havia passat\, en determinava el calçat\, etc. Quan jo no entenia alguna cosa o manifestava algun dubte\, em deia: \n–Com teu no ho entenguis\, si tants anys caminis per muntanyes? \nEl que per a mi era incomprensible per a ell era senzill i clar.»\n  \nUna obra que Akira Kurosawa va adaptar al cinema —Oscar a la millor pel·lícula estrangera el 1975— i que Miquel Cabal Guarro ha adaptat al còmic amb l’il·lustrador Toni Térmens. Dissabte 7 de desembre tindrem l’opció de participar en la tertúlia havent-se llegit el relat original o la novel·la gràfica (o ambdòs textos\, els lectors avançats!). Junts podrem comparar els dos treballs\, preguntar-li al Cabal com va seleccionar les escenes que hi apareixen i comentar quines trobem a faltar nosaltres. \nParlarem sobre la complexitat de traduir el lèxic de la taigà\, amb conceptes culturals i històrics que ens queden molt allunyats… Voldrem saber quanta ficció hi ha en els fets narrats… Ens preguntarem quin lloc ocupa aquesta història dins la imponent narrativa russa… En suma\, bescanviarem impressions\, sensacions i sabers\, com  feien cada nit el capità Arséniev i Dersú Uzalà amb un té a les mans i\, en el nostre cas\, amb un berenar casolà inspirat en la taigà. \n  \n«Ajagut a la vora del foc\, admirava els estels. Dersú seia al davant meu i escoltava els sons de la nit. Ell entenia aquells sons. Entenia què mormolava el rierol\, què xiuxiuejaven el vent i l’herba seca. Parlàvem del cel\, de la lluna\, dels estels. M’interessava saber com explicava els fenòmens celestes un home que havia passat tota la vida enmig de la natura\, que no tenia el cap ple d’axiomes trets dels llibres. Va resultar que mai no havia rumiat què era el cel o què eren els estels. Ho explicava tot d’una manera sorprenentment senzilla: un estel és un estel; la lluna tothom la veu\, per tant no val la pena descriure-la; el cel de dia és blau\, de nit és fosc i quan fa mal temps està tapat. Dersú s’estranyava que li preguntés coses que fins i tot una criatura coneix bé.»\n  \n  \nPreu d’inscripció a la tertúlia: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en el llibre + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \n  \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \n  \nMIQUEL CABAL GUARRO (1977) és traductor literari i docent a la Universitat de Barcelona\, també forma part del Seminari d’Estudis Eslaus a la Universitat Pompeu Fabra. És membre de la junta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)\, vicepresident del Consell Europeu d’Associacions de Traductors Literaris (CEATL)\, i ha estat membre i del Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona. Llicenciat en Filologia Eslava i doctor en Lingüística\, ha publicat una cinquantena de traduccions de narrativa i teatre d’autors com Andrei Platónov\, Fiódor Dostoievski\, Liudmila Petruixévskaia\, Mikhaïl Lérmontov\, Serguei Dovlàtov o Marina Tsvetàieva. En l’àmbit acadèmic\, ha impartit i imparteix classes en el camp de la lingüística\, la traducció i la literatura russa. Va rebre el Premi Vidal Alcover 2014 pel projecte de traducció de Petersburg\, d’Andrei Beli\, així com del Premi Ciutat de Barcelona 2021 per la traducció de Crim i càstig\, de Fiódor Dostoievski (Bernat Metge\, 2021). És autor de l’adaptació a còmic de Dersú Uzalà pel país de l’Ussuri\, de Vladímir Arséniev\, i traductor de l’obra original\, que comentarem dissabte 7 de desembre al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres. \nVLADÍMIR ARSÉNIEV (1872-1930) fou un explorador\, naturalista\, cartògraf i escriptor rus. Aficionat des de petit a les novel·les d’aventures i amb un comportant un tant indisciplinat\, el 1892 es matricula a l’Escola de Cadets d’Infanteria de Sant Petersburg\, on es desperta la seva curiositat per la investigació geogràfica i per l’Orient Llunyà. Un cop graduat\, el 1895\, és destinat a Polònia i\, el 1900\, es trasllada per petició pròpia a Vladivostok. Al servei de l’Imperi rus\, entre 1902 i 1908 explora la regió del riu Ussuri en tres expedicions principalment a peu\, acompanyat per cosacs i guies nadius de Sibèria. És durant aquests viatges que coneix Dersú Uzalà\, el caçador gold que retrata a Dersú Uzalà pel país de l’Ussuri. Nomenat Comissari de Minories Ètniques de la República de l’Extrem Orient\, mor a l’edat de 57 anys. La seva vídua\, Margarita Nikoláievna Arsénieva\, va ser arrestada el 1934 per la policia secreta soviètica i condemnada a mort\, i la seva filla sentenciada al Gulag. \n  \n  \n  \n*El val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.  \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-dersu-uzala-pel-pais-de-lussuri-tertulia-i-berenar-literari-amb-el-traductor-miquel-cabal/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/10/dersu-uzala.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241206T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241206T193000
DTSTAMP:20260419T001707
CREATED:20241106T112305Z
LAST-MODIFIED:20250323T171952Z
UID:65421-1733508000-1733513400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Del Pirineu a l'Amazònia: El bosc al centre del món. Amb Eliane Brum i Vanesa Freixa
DESCRIPTION:Del Pirineu a l’Amazònia: El bosc al centre del món\nAmb l’escriptora\, periodista i documentalista Eliane Brum\, en conversa amb l’activista rural Vanesa Freixa \nDivendres 6 de desembre a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Cada árbol es un planeta conectado a otro planeta\, cada uno con millones de seres vivos. Y cuando ves que el bosque arde\, tienes perezosos muriendo\, jaguares muriendo\, guacamayos\, monos\, sapos\, insectos muriendo […] Algunos con dolores insoportables. Asistes impotente a holocaustos. Y\, al día siguiente\, solo hay silencio. La selva es muy ruidosa\, solo se sume en el silencio cuando ha muerto.»\n\n  \nEls boscos del Pirineu estan units als de l’Amazònia\, tots dos són organismes curulls de vida… I on hi ha vida —vida humana i més-que-humana— és on batega el centre del món. No als nuclis polítics i financers de Londres ni de Pekín ni de Washington. Divendres 6 de desembre a NaturaLlibres\, posarem la natura al bell mig del que importa i ens amazonitzarem amb l’escriptora\, periodista i documentalista brasilera Eliane Brum\, en conversa amb l’activista rural Vanesa Freixa al voltant del llibre La Amazonía. Viaje al centro del mundo. \n  \n«Hace algún tiempo me preguntaron qué diría el río si pudiera hablar. Pero cuando el río habla\, no le entendemos. Hay que habitar la piel del río para escucharlo.»\n  \nEliane Brum viu a Altamira\, Brasil\, la ciutat que més mata i més desforesta l’Amazònia. Una regió d’extensió i diversitat inabastable\, que travessa nou estats on conviuen més de trenta milions de persones\, i l’hàbitat originari d’uns quatre-cents pobles indígenes que parlen més de tres-centes llengües diferents. És l’ecosistema més gran del planeta; una enorme riquesa cultural i natural que porta segles sent víctima d’una guerra brutal. Una guerra contra la natura promoguda per un grapat de multimilionaris\, majoritàriament homes blancs del Nord global\, àvids de matèries primeres\, responsables principals dels més de 50.000 focus d’incendis que WWF porta registrats enguany. \n  \n«La violación del cuerpo del bosque es lo mismo que la violación del cuerpo de las mujeres. Invadir\, colonizar\, vaciar\, convertir en objetos o mercancías: esta es la lógica que ha llevado y sigue llevando al colapso de la vida en la Tierra.»\n  \nEls indígenes són especialistes en la fi del món\, doncs ja van superar un primer apocalipsi l’any 1500\, quan les caravel·les dels portuguesos van desembarcar al que seria Brasil ara i van exterminar amb virus i bactèries el 90% de la població originària. Els supervivents restants van sucumbir sota l’etnocidi\, amb la destrucció sistemàtica de les seves tradicions\, llengües i valors. \nI els atacs han continuat: molts d’aquests natius són ara refugiats climàtics\, que en les properes dècades es multiplicaran. Damnificats convertits en amenaça mentre els megarics es construeixen búnkers a Nova Zelanda i a l’Antàrtida per a mantindre els seus privilegis intactes quan arribi la gran hecatombe. \n  \n«No es posible afrontar la crisis climática con el mismo pensamiento que gestó la crisis climática. El futuro depende de nuestra capacidad para transformar radicalmente la forma en que nuestra especie se relaciona consigo misma y con lo que llama “naturaleza”. Para ello no solo es necesario generar otros conocimientos\, sino también otra estructura de pensamiento e incluso otro lenguaje.»\n  \nSola\, la maquinària\, no pararà de consumir el planeta; només nosaltres podem aturar-la. I la única forma possible és aprendre dels pobles indígenes una altra manera de ser i estar\, connectats a una Terra que batega i respira. Perquè seguir igual és insuportable\, cal una transformació radical en la forma de concebre’ns com a espècie\, establir una aliança entre les persones humanes i més-que-humanes contra les persones-predadores. Un repte que és urgent afrontar\, amb o sense esperança\, tant a l’Amazònia com al Pallars. Això significa amazonitzar-se i això farem divendres 6 de desembre amb Eliane Brum i Vanesa Freixa a NaturaLlibres: rescatar i escoltar la memòria dels arbres. \n  \n«La Amazonia no es un lugar al que vamos cargando nuestro cuerpo\, esa suma de bacterias\, células y subjetividades que somos. No es así. La Amazonia salta sobre nosotros como si fuera una anaconda\, estrangula la columna vertebral de nuestros pensamientos y nos mezcla con la médula del planeta. Ya no sabemos cuál es nuestro yo. La gente sigue llamándonos por nuestro nombre\, contestamos\, parece que continuamos con nuestra identidad intacta; pero ya no sabemos lo que somos. El ser en que nos hemos convertido no tiene nombre. No porque no lo tenga\, sino porque no conocemos su lenguaje.»\n  \n  \n  \nPreu d’inscripció a la xerrada: 5€/persona\nInclou: Xerrada + Val del 10% de descompte en la compra del llibre La Amazonia \n  \n  \nELIANE BRUM (Ijuí\, 1966) és periodista\, escriptora i documentalista. Reconeguda el 2020 com la reportera més premiada de la història del Brasil\, va ser guardonada el 2021 per la seva trajectòria amb el prestigiós premi Maria Moors Cabot\, de l’Escola de Periodisme de la Universitat de Columbia. Columnista d’El País\, i col·laboradora de The Guardian i The New York Times\, és una de les fundadores de la plataforma de periodisme SUMAÚMA\, llançada el 2022 per explicar històries que passen a l’Amazònia i en altres parts del planeta\, des de la selva i la perspectiva dels seus diversos pobles. Des del 2017 viu i treballa a Altamira\, a la regió del Medi Xingú\, un dels nuclis de la destrucció de la selva amazònica. Ha publicat vuit llibres al Brasil (set de no ficció i una novel·la)\, a més de participar en reculls de cròniques\, contes i assajos\, i ha dirigit quatre documentals. Acaba de traduir-se al castellà el seu llibre La Amazonia. Viaje al centro del mundo (Salamandra\, 2024). Durant la tardor del 2024\, és resident del programa de residències internacionals del CCCB\, amb la col·laboració de la Universitat Oberta de Catalunya i la financiació de la Fundació privada Mir-Puig. \nVANESA FREIXA (Rialp\, 1977) es dedica a la creació artística\, a la divulgació i també a la generació de pensament crític al voltant de la ruralitat. Va ser directora de lʼEscola de Pastors de Catalunya entre el 2009 i el 2016. Col·labora amb lʼeditorial Savanna Books i amb diversos mitjans vinculats a la ruralitat\, entre ells la revista Pantera. Ha coeditat el llibre Llavors. Som la regeneració i codirigit el documental El no a lʼos. Autora del llibre Ruralisme: La lluita per una vida millor\, és mare i té un petit ramat de set ovelles de raça xisqueta i un hortet\, al Pallars Sobirà. \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-del-pirineu-a-lamazonia-el-bosc-al-centre-del-mon-amb-lescriptora-i-activista-eliane-brum/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/11/la-amazonia-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241201T000000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241227T235900
DTSTAMP:20260419T001707
CREATED:20241114T112244Z
LAST-MODIFIED:20241114T112244Z
UID:65436-1733011200-1735343940@www.naturallibres.com
SUMMARY:Regals NL. IV Aniversari NaturaLlibres: Sortegem un lot de llibres i papereria Jane Davies Art
DESCRIPTION:Cabàs de Nadal\nCelebrem el IV Aniversari de NaturaLlibres sortejant un lot de llibres i papereria Jane Davies Art! \nDe l’1 al 27 de desembre    \n«El deure de les aus és cantar i la resta de criatures\nrebem el seu cant com un regal.» ROBIN WALL KIMMERER\n  \nCom diu la botànica Robin Wall Kimmerer al llibre Trenes d’herba dolça\, «sóc una simple heteròtrofa que s’alimenta del carboni transmutat per altres». Els amics i clients de NaturaLlibres sou el carboni de la llibreria. Sense vosaltres no estaríem a punt de celebrar el nostre quart Aniversari\, divendres 27 de desembre… Dia que sortejarem un cabàs amb llibres\, postals i calendari 2025 per agrair-vos la vostra fidelitat\, en col·laboració amb els nostres companys de l’editorial Cossetània i l’artista Jane Davies. \nEntraran en el sorteig els tiquets de totes les compres superiors o iguals a 50€ realitzades des de diumenge 1 a divendres 27 de desembre\, i anunciarem el guanyador del cabàs —valorat en 87\,6€— diumenge 29 de desembre —per a que ningú pensi que és una innocentada si ho fem dissabte—. Podeu consultar les bases de la promoció a continuació. \nA part\, als qui divendres 27 de desembre us acosteu per felicitar-nos a la llibreria i feu alguna compra —del valor que sigui—\, us invitarem a una infusió d’Herbes de l’Alt Pirineu\, que ha preparat una barreja inspirada en NaturaLlibres per a l’ocasió\, edició limitada. Veniu a tastar-la! \n  \n«He sentit dir que de vegades\, a canvi dels dons de la terra\, amb la gratitud n’hi ha prou. És el nostre do exclusivament humà expressar agraïment\, perquè tenim la consciència i la memòria col·lectiva per a recordar que el món podria molt bé ser d’altra manera\, menys generós del que és. Però penso que estem cridats a anar més enllà de les cultures de gratitud i tornar un altre cop a les cultures de reciprocitat.»\n\n  \n  \nBASES DEL SORTEIG\nLa llibreria NaturaLlibres\, amb domicili al C/Roda 4 Casa Xurret d’Alins\, Lleida\, organitza una acció promocional amb sistema de sorteig aleatori adreçada a clients majors d’edat que hagin consumit\, en una sola compra\, 50€ o més en llibres.\nQueden excloses de la promoció les despeses en cafeteria\, productes agroalimentaris o qualsevol altre objecte de papereria que no siguin llibres.\nNomés els tiquets emesos entre l’1 de desembre de 2024 i el 27 de desembre de 2024 participaran en la promoció. \nOBJECTIU DEL SORTEIG\nRegalar un cabàs de llibres per agrair la fidelitat als clients tant físics com de la botiga on-line www.naturallibres.com (queden excloses les compres realitzades des de www.todostuslibros.com o altres plataformes). \nPERÍODE DE PROMOCIÓ\nAquesta acció promocional estarà activa entre diumenge 1 de desembre de 2023 i divendres 27 de desembre de 2023\, ambdós inclosos\, per a totes aquelles compres iguals i superiors a 50€ per tíquet en llibres. Queden excloses les consumicions de cafeteria\, compres de productes agroalimentaris o qualsevol altre objecte de papereria\, així com despeses d’enviament. Només els tiquets emesos entre aquestes dates participaran en la promoció. \nCONDICIONS DE PARTICIPACIÓ\nPer participar en la promoció s’han de complir les següents condicions en el moment del sorteig:\n1. Ser major d’edat\n2. Haver adquirit a partir de 50€ en llibres a la llibreria NaturaLlibres ubicada al carrer Roda 4 Casa Xurret d’Alins\, Lleida\, o a www.naturallibres.com durant el període de la promoció. Queden excloses les consumicions de cafeteria\, compres de productes agroalimentaris o qualsevol altre objecte de papereria\, així com despeses d’enviament i qualsevol altra cosa que no siguin llibres. No es podran sumar compres inferiors a 50€ per assolir la quantia mínima especificada a la promoció per poder participar-hi; tampoc es podran sumar tiquets de compres realitzades el mateix dia a la llibreria.\n3. Estar en possessió del tiquet digital que acrediti la compra igual o superior al preu fixat al punt 2 de les condicions de participació (els tiquets s’envien al correu electrònic facilitat pel client en el moment d’efectuar la compra).\n4. Cada persona podrà participar amb un nombre indefinit de tiquets sempre que compleixi la resta de condicions. \nMECÀNICA I MODE DE PARTICIPACIÓ\nCada compra porta associat un número de tiquet (Nº de factura). Aquells clients que estiguin interessats en aconseguir el cabàs de llibres hauran de conservar el tiquet digital com a resguard fins que es publiqui el número guanyador. Aquest serà el seu número de participació al sorteig. Finalitzat el període de promoció\, s’extraurà mitjançant mostreig aleatori simple 1 número entre tots aquells que compleixin les condicions de participació. El número agraciat es donarà a conèixer a través de Facebook\, Twitter i Instagram. A més\, NaturaLlibres contactarà amb el guanyador a través dels mitjans facilitats (email o número de telèfon). \nPREMIS\nEs sortejarà un cabàs valorat en 87\,60€ i compost de: 1 exemplar de L’intens respirar dels arbres (Peter Wohlleben)\, 1 exemplar de La xarxa secreta de la natura (Peter Wohlleben)\, 1 exemplar de Pardals al cap (Stanislaw Lubienski)\, 1 exemplar de  Emboscats (Sergi Monrabà)\, 1 calendari 2025 Wild Mountain Flora\, 1 postal excursionista\, 1 postal fallaire. \nDISPONIBILITAT DEL PREMI\nEl guanyador podrà recollir el cabàs a NaturaLlibres\, carrer Roda 4 Casa Xurret d’Alins\, Lleida\, en horari comercial. En cap cas s’enviarà el premi per correu. En cap cas es permet el canvi o bescanvi dels llibres i productes que componen el cabàs. Tampoc es permetrà bescanviar el premi per diners en metàl·lic. Si el guanyador no recollís el cabàs en els següents 15 dies naturals a la comunicació pels mitjans anteriorment esmentats\, el premi es declararà desert i la persona guanyadora perdrà els seus drets sobre el cabàs. En cas que no es pugués lliurar exactament el mateix model de premi\, es regalaria un premi del mateix valor o superior. NaturaLlibres es reserva el dret de publicar el nom del guanyador amb fins promocionals així com la seva foto recollint el premi. \nACCEPTACIÓ DE LES BASES\nEl fet de participar en el sorteig implica que l’usuari accepta totes les condicions d’aquestes bases legals. \n  \n  \n  \n  \nAmb la col·laboració de
URL:https://www.naturallibres.com/event/regals-nl-iv-aniversari-naturallibres-sortegem-un-lot-de-llibres-i-papereria-jane-davies-art/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Regalos NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/11/aniversalinl_24-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241130T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241130T193000
DTSTAMP:20260419T001707
CREATED:20241102T125128Z
LAST-MODIFIED:20241102T125128Z
UID:65402-1732989600-1732995000@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Brama poètica: Dickinson - Sevilla
DESCRIPTION:Brama poètica: Dickinson – Sevilla\nAmb la poeta Maria Sevilla Paris\, el crític literari D. Sam Abrams… I amb beure èpic! \nDissabte 30 de novembre a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Un cèrvol ferit — salta més alt»\n  \nLa brama és un dels espectacles més fascinants de la natura. Un ritual de desafiaments passionals\, desig\, follia i afectes… com el que presenciarem dissabte 30 de novembre a NaturaLlibres\, enfrontant en l’escenari a dos esperits separats en el temps\, però lligats per interessos\, preocupacions i debilitats similars: Maria Sevilla Paris (1990) i Emily Dickinson (1830-1886)\, encarnada en veu i ànima pel també poeta\, traductor i crític literari D. Sam Abrams. \n«Tot el que et va ser donat \nd’engendrar t’esgarrifa \nperò si ho dius dins d’un ou \nno ho sent ningú.»\n  \nMolt probablement\, Emily Dickinson mai s’hagués prestat a participar en una #BramaPoètica com aquesta… Hermètica i solitària\, pràcticament no sortia d’Amherts\, Massachussetts\, ni de casa\, on vivia amb els pares i la germana. Investigar la seva vida privada ha estat un repte per a la plèiade d’estudiosos i biògrafs que té al darrera; de fet\, l’escriptora continua sent un enigma. I el mateix succeeix amb la seva poesia. \n«Mai vaig veure un Erm\nMai vaig veure el Mar \nTanmateix sé com és el Bruc \nI què és una Onada»\n  \nSe sap que va rebre una formació molt completa en humanisme i ciència\, poc freqüent per l’època. Que\, malgrat llegir la Bíblia\, era contrària a la religió puritana i al Déu calvinista\, i que es negava a anar a missa. Amb aquell desig manfiest seu de contravenir les regles\, les socials i també les poètiques. Radicalment original\, sorprenent i estranya\, divertida i tràgica\, pertorbadora\, metafísica\, encisadora… va revolucionar la poesia nord-americana del seu moment\, i encara ara admira a poetes com Sam Abrams i Maria Sevilla Paris. \n«Els dies són mamífers\, ovípara és la nit. Si em dono a la tenebra no em faran llet els pits. Però em sortiran dents bordes\, prenyades de verí.»\n  \nUna dona soltera al segle XIX resultava ja de per sí torbador. Es pensa que va mantenir una relació amorosa amb la que després seria cunyada seva… I que abans podia haver patit abusos sexuals del pare i del germà… \n«La pena del seu crit només se sent quan plou amb indolència damunt la gropa inerme dels equins\ni només plou així si és mitjanit.»\n  \nEnamorada indiscutiblement dels núvols i de l’herba i del vent i dels ocells\, practicava el mateix vincle interespècie que Maria Sevilla Paris professa. \n  \n«les flors sempre ejaculen sens permís.»\n  \nObservadora hipersensible davant la natura canviant\, Emily Dickinson va catalogar fins a 424 flors silvestres\, algunes ja extintes\, altres en perill. \n«Ser una Flor és una profunda\nResponsbailitat»\n  \nFlors úniques com la Monotropa uniflora\, de color blanc\, sense clorofil·la\, que porta una existència fantasmal i gòtica sota terra; la planta cadàver\, la seva preferida. \n«No és morir el que ens fa mal:\nens fa més mal la vida.»\n  \nMorta l’Emily\, van trobar a la calaixera de la seva habitació uns mil vuit-cents poemes manuscrits en petits papers que la poeta havia anat cosint de cinc en cinc o de sis en sis. Poemes breus\, d’una senzillesa només aparent\, i amb una sintaxi i puntuació singulars que\, fins fa poc\, els editors li han manipulat\, en un afany de fer-la més comercial. Van ser un èxit immediat. \n«La Fama és una abella. \nTe cant— \nTé fibló— \nAh\, també té ales»\n  \nMaria Sevilla Paris s’hi enfrontarà amb el seu darrer poemari\, La nit ovípara. \n  \n«… a mercè\nde les pestanyes infinites dels antílops\nles brànquies de l’escrita\nla mà tota sencera dels plantígrads\nl’orella no visible dels cetacis\nl’antena dels esfíngids\nla son mandibulada dels crustacis\nels ulls atents dels còrvids\nels ulls buits de la mantis\nels ulls caient al fondo d’un talús\ncontinental\nel caient d’ulls\nque em vigila pacient des de les ombres\nl’estómac dels carnívors\nla supèrbia dels roures.\nSe’m lignificaran\nles còrnies amb la veu a dins:\ndes de l’abisme que no veig\nla fosca em mira a mi.»\n  \nUn duel d’afinitats i contrastos que ens servirà per gaudir del geni d’Emily Dickinson amb la persona que millor la coneix a casa nostra\, D. Sam Abrams\, i descobrir la veu liminal de Maria Sevilla Paris. \nAcompanyarem la trobada amb dues opcions de beure a escollir (fins esgotar existències): una inspirada en Emily Dickinson i l’altra\, en La nit ovípara. Quina de les dues guanyarà la brama poètica ho decidirà el públic. Feu les vostres apostes i\, com diria Baudelaire\, embriageu-vos! «De vi\, de poesia o de virtut\, com més us plagui. Però embriagueu-vos». \n  \n  \nPreu d’inscripció: 7€\nInclou: Assistència a la brama poètica + Beure èpic (infusió o copa de vi) + Val de 2€ de descompte en la compra dels llibres d’Emily Dickinson i de Maria Sevilla Paris \n  \n  \nSAM ABRAMS (Beckley\, 1952) és poeta\, traductor\, crític i assagista. Llicenciat en Hispàniques per la Universitat Autònoma de Barcelona\, és professor de Poesia Catalana Actual i Teoria i Crítica a la Universitat Oberta de Catalunya. Com a poeta ha publicat\, entre d’altres\, Calculations… (1997)\, Oda a un ase i altres poemes (1999)\, T’estimo. Més de cent poemes d’amor i desig (2002) i La mirada estrangera (2005). També és autor de Tenebra blanca (2001)\, la primera antologia de poemes en prosa de la literatura catalana contemporània. Ha traduït una vintena de volums de poesia catalana moderna a l’anglès\, així com Poemas de Thomas Hardy (2001)\, juntament amb Joan Margarit; Jo no sóc ningú. Qui ets tu? (2002)\, una antologia de poemes d’Emily Dickinson\, traduïts en homenatge a Marià Manent; i Vers projectiu (2006)\, el llegendari assaig sobre teoria poètica de Charles Olson. També ha treballat com a curador de diverses edicions: Poesia anglesa i nord-americana (1994) i El llarg dinar de Nadal (2000) de Thorton Wilder\, entre d’altres. Ha estat Secretari del Centre Català del PEN i col·labora habitualment a les pàgines d’opinió i als suplements culturals dels diaris Avui i el Mundo Catalunya. \nMARIA SEVILLA PARIS (Badalona\, 1990) és poeta\, investigadora de la literatura i docent precària. Ha publicat Dents de polpa (2015)\, Kalàixnikov (2017)\, if true: false; else: true (2020)\, Plastilina (2021) i La nit ovípara (2024)\, així com l’assaig No desitjaràs els béns del proïsme (2024) També ha experimentat amb gèneres liminars com la poesia sonora i el videorecital\, i ha pujat a escenaris d’arreu d’Europa\, Amèrica i Àsia. Des de gener del 2019 és una de les tres programadores de l’Horiginal. \nEMILY DICKINSON (Amherst\, 1830-1886) va passar gran part de la seva vida reclosa en una habitació de la casa paterna\, al seu Amherst natal. Autora d’una obra senzilla i profunda que l’ha situat al panteó de poetes fundacionals nord-americans\, juntament a Edgar Allan Poe\, Ralph Waldo Emerson o Walt Whitman. Excepte cinc dels seus poemes (tres publicats de forma anònima i un altre sense que l’escriptora ho sabés)\, el seu treball ingent va romandre ocult i inèdit fins després de la seva mort. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Si algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \nEl val de descompte té una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-brama-poetica-dickinson-sevilla/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/11/The-Watchlist-26-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241127T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241127T193000
DTSTAMP:20260419T001707
CREATED:20241112T173928Z
LAST-MODIFIED:20241115T172451Z
UID:65444-1732730400-1732735800@www.naturallibres.com
SUMMARY:#FiloTrobadesNL Ruralitats en tensió. Amb l'Ateneu Cooperatiu de l'Alt Pirineu i Aran i amb l'activista Jaime Izquierdo
DESCRIPTION:Ruralitats en tensió\nConversa i berenar filorural \nAmb l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i Aran i amb l’escriptor i activista rural Jaime Izquierdo \nDimecres 27 de novembre a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n\n  \n«Rural: Relatiu o pertanyent al camp o que té relació amb la vida al camp i amb les feines pròpies de l’agricultura i la ramaderia.» \n  \nIntentar explicar la ruralitat avui és tan complex com diversa és la gent que l’habitem. La definició que encara ara predomina als diccionaris ha quedat del tot obsoleta\, doncs\, per començar\, pocs són els pobles on l’activitat principal sigui el sector primari… Dimecres 27 de novembre a NaturaLlibres redefinirem el món rural —el present i el que volem— amb l’escriptor i activista Jaime Izquierdo\, en unes #FiloTrobades organitzades conjuntament amb l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i Aran i amb el projecte Cavorca. \n«Una tarde de verano\, Alberto Merlo le dio a su caballo una merienda de hierba fresca\, y después se sentó en el cepo de partir la leña a leer el periódico. El caballo merendó\, pasó su cabeza por encima del hombro derecho de su amo\, y con voz humana le preguntó: —¿Cómo vai o mundo?» ÁLVARO CUNQUEIRO\n  \nDiu l’escriptor i activista rural Jaime Izquierdo que el món no va bé. I que si va malament és\, fonamentalment\, perquè ja no està a cura de la gent de pagès; això és\, de la gent que viu a prop de la natura\, que la necessita i que se l’estima. Però les coses poden anar encara a pitjor si no es troba la fòrmula per rehabitar la terra i empoderar les comunitats locals. \nPobles que molts cops es contemplen amb nostàlgia\, com la quimera d’una era passada\, sovint idealitzada; i altres\, es miren amb apatia\, com una etapa de l’evolució social superada. Per a Jaime Izquierdo\, no obstant\, ruralitat és sinònim de resiliència\, d’intel·ligència\, d’adaptació\, de futur. \nDimecres 27 de novembre coneixerem les propostes que l’autor exposa en llibres com La ciudad agropolitana / La aldea cosmopolita\, De función pública\, La casa de mi padre o La conservación cultural de la naturaleza. Buscarem co(i)nspiració amb la projecció del documental Diàlegs sobre com habitar els pobles en comunitat\, produit per Balkar.Earth en col·laboració amb Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i Aran. I debatrem plegats. \nPensarem quins són els valors que compartim els habitants del Pallars; com entenen el poble\, la comunitat; el potencial del camp i de la intel·ligència pagesa perduda per a construir col·lectivament un món habitable; les dificultats per passar de la teoria a l’acció\, com solucionar els problemes paradoxals de despoblament i d’accés a l’habitatge\, amb iniciatives personals i alternatives liderades des de la ciutadania… \n«No merece la pena.\nSerá mejor volver a casa\ny empezar a pensar por nuestra cuenta»\nÁNGEL GONZÁLEZ\n  \nAcompanyarem aquestes #FiloTrobadesNL amb un berenar rural vingut —com el Jaime Izquierdo—\, des dels pobles asturians. \n  \n  \nPreu d’inscripció*:  Activitat finançada per Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i Aran\nInclou: Participació a la tertúlia + Berenar filorural \n  \nAquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL\, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes\, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten\, buscar solucions a problemes\, raonar\, dubtar\, equivocar-se\, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques. \n  \n  \nJAIME IZQUIERDO (Infiestu\, Astúries\, 1958) és llicenciat en Ciències Geològiques per la Universitat d’Oviedo\, empleat públic del Govern d’Astúries i assagista. Des de fa trenta anys investiga als territoris de genuïna naturalesa pagesa tractant de superar els conflictes que han enfrontat les aspiracions de desenvolupament de les comunitats locals amb les de conservació del medi rural. Per solucionar aquest desencontre\, proposa un canvi de paradigma que estableixi una nova relació entre el camp i la ciutat\, pal·liant així mateix la crisi ecològica global i els desequilibris demogràfics actuals. Ha estat distingit amb diversos guardons\, com el Premi Europeu de The Conservation Foundation del Regne Unit a la conservació del patrimoni natural (1991)\, l’Adolfo Posada a la investigació (2000) o el de la Fundació César Manrique a projectes ambientals alternativus (2003). Ha publicat nombrosos articles i llibres\, entre els quals destaquen: El regreso del señor Hoffmann y otros relatos de ambiente entero (2005)\, Marqueses\, funcionarios\, políticos y pastores (2006)\, Asturias\, región agropolitana: las relaciones entre el campo y la ciudad en la sociedad posindustrial (2008); La casa de mi padre: manual para la reinserción de los territorios campesinos en la sociedad contemporánea (2012); La conservación cultural de la naturaleza (2013)\, La gestión creativa del cabreo (2017) o De función pública (2023). \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb \n  \n \n  \n  \n  \n  \n  \n*Si algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.  \nVal de descompte vàlid el dia de l’activitat. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/filotrobadesnl-ruralitats-en-tensio-amb-lateneu-cooperatiu-de-lalt-pirineu-i-aran-i-amb-lactivista-jaime-izquierdo/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/11/ruralitats-tensio-1.png
END:VEVENT
END:VCALENDAR