BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//NaturaLlibres. Librería especializada en naturaleza y montaña - ECPv6.15.20//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-ORIGINAL-URL:https://www.naturallibres.com
X-WR-CALDESC:Eventos para NaturaLlibres. Librería especializada en naturaleza y montaña
REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H
X-Robots-Tag:noindex
X-PUBLISHED-TTL:PT1H
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:Europe/Madrid
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20230326T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20231029T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20240331T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20241027T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20250330T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20251026T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20260329T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20261025T010000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250405T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250405T193000
DTSTAMP:20260419T014829
CREATED:20250228T095131Z
LAST-MODIFIED:20250413T180706Z
UID:67499-1743876000-1743881400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Brama FiloPoètica. Calafell - Nancy: Si una emergència
DESCRIPTION:Brama FiloPoètica. Calafell – Nancy: Si una emergència\nAmb la poeta Mireia Calafell i la filòsofa experta en Jean-Luc Nancy\, Begonya Saez. I amb beure filopoètic! \nDissabte 5 d’abril a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«no em dones altra opció que no sigui reptar-te»\n  \nLa brama és un dels espectacles més fascinants de la natura. Un ritual de desafiaments passionals\, desig\, afectes\, discussió i diàleg… com el que presenciarem dissabte 5 d’abril a NaturaLlibres\, enfrontant l’obra de dos autors lligats per interessos\, preocupacions i debilitats similars: la poeta Mireia Calafell (1980) i el filòsof Jean-Luc Nancy (1940-2021)\, encarnat en veu i ànima de la també filòsofa Begonya Saez. \n«Profecia: vindrà el temps. No és una predicció\, ja que el temps vindrà de totes maneres\, encara que sigui com a temps de la fi dels temps.»\n  \nSom conscients de viure en un temps que pot ser la fi de tots els temps\, amb una acumulació d’emergències sense precedents. Pèrdua de biodiversitat\, esgotament de recursos\, canvi climàtic\, pandèmies\, desigualtat econòmica\, injustícia social\, fam\, guerres… Catàstrofes amb un origen comú\, el que el filòsof francés Jean-Luc Nancy anomena «catàstrofe del sentit»: hem perdut el sentit del que significa existir. \n«torneu-me el que hem perdut     el gestos     les paraules\naquell consol el vull     també era meu»\n  \nEl món ja no sembla món\, perquè el món és el-que-passa Aquí i Ara i semblem ja incapaços d’experimentar el present —aquest irrepetible\, extraordinari\, moment—\, víctimes de la fe cega en una tecnologia que mira cap al futur constantment. \n«en quin moment vam oblidar que els finals cauen     de dalt a baix\nque no es poden preveure     són pura verticalitat amb insistència\ncom un tro     com un tro     com un tro sense llamp»\n  \nEls finals suposen dolor\, però també possibilitat de brot\, d’encetar un altre tipus de relació\, no destructiva\, amb el món. Es tracta de parar atenció a la cura que la pell fràgil del cos i del planeta necessiten. Es tracta\, en definitiva\, de repensar qui som per emergir del catastrofisme. \n«som la fúria del vent que allunya els ports\nsom el fred de cada nit dins l’estable\nsom la pena del mar que no té platja\nsom la recança dels ocells dins d’una gàbia\nsom la set dels tuaregs a mitja tarda\nsom el deliri de tots els cavalls salvatges\nsom la ràbia del peix que empassa plàstic\nsom la impotència dels tucans que s’extingeixen\nsom la tristesa de qui sap que perdem l’àrtic\nsom la impaciència d’un volcà que no té lava\ni fràgilment\, volgudament: una feliç mancança.»\n  \nDissabte 5 d’abril reflexionarem sobre extincions i urgències en una Brama FiloPoètica que ens servirà per endinsar-nos en el pensament de Jean-Luc Nancy a través del darrer poemari de Mireia Calafell\, Si una emergència. \n  \n«ningú no li demana a un bell pit-roig\nper què travessa el cel si sempre hi ha més cel\nva dir quan varen preguntar-li per què escriu\nsi escriure és perseguir i la persecució no acaba\nmai no s’esgota no té final tampoc consola\ni va afegir\nescric perquè amb el temps he descobert\nque sols importa allò que cansa els dits»\n  \n  \nAcompanyarem la trobada amb dues opcions de beure a escollir (fins esgotar existències): infusió o copa de vi inspirada en Nancy i Calafell. \n  \n  \n  \nMIREIA CALAFELL (1980\, Barcelona) és poeta. Ha publicat Poètiques del cos (premi Amadeu Oller 2006 i premi Anna Dodas 2007 al millor llibre publicat d’autor inèdit)\, Costures (2009)\, Tantes mudes (Lletra d’Or al millor llibre en català de l’any 2014)\, Nosaltres\, qui (premi Mallorca de poesia 2019 i premi al millor llibre de poemes del 2020 per l’AELC) i Si una emergència (Premi Carles Riba 2023). Ha estat convidada a festivals internacionals a l’Argentina\, Egipte\, Canadà\, Luxemburg i Itàlia\, entre d’altres. Ha estat codirectora del Festival Poesia i més (2015-2016) i de Barcelona Poesia (2018-2021). És membre fundadora de la productora cultural La Sullivan i forma part de la Fundació Maria-Mercè Marçal. \nBEGONYA SAEZ (1967) és Doctora en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona i professora i directora del Departament de Filosofia a la mateixa universitat. La seva recerca se centra des del 2001 en la definició i la representació de les formes de la identitat contemporània. Forma part del grup de Recerca Cos i Textualitats des de la seva fundació. Centra el seu treball acadèmic en les aproximacions feministes al cos en clau relacional des d’una perspectiva epistemològica\, ètica i política amb remissió als estudis de gènere\, sexualitat i queer. Ha editat el recull Debats: Un corpus para el cuerpo (2013) i el llibre Cuerpo\, memoria y representación: Adriana Cavarero y Judith Butler en diálogo (Icaria\, 2014). També ha contribuït recentment a la Enciclopedia crítica del género (Arpa\, 2024). \nJEAN-LUC NANCY (1940\, Bordeus – 2021\, Estrasburg) és un filòsof francès\, considerat un dels pensadors més influents de la França contemporània. Recorre per compte propi les sendes obertes per Heidegger\, Bataille o Derrida\, interlocutor de Blanchot. És autor de nombroses obres escrites en què s’aborden alguns dels problemes més profunds i crucials del segle XX com la construcció de les nacionalitats i els nacionalismes\, el Sentit\, o el final del Sentit com a diagnòstic del nostre temps o el Nosaltres. També ha abordat temes com el de la globalització o la mundialització. \n  \n«com quan en una nit de juliol\nemergeix a la sorra un lliri de mar en silenci discretament\nsignant el miracle del bulb que floreix a la platja\namb tot aquest esforç descomunal per un dia de vida\nnomés per viure un dia aquesta vida\naixí voldria jo una biografia»\n  \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-brama-filopoetica-calafell-nancy-si-una-emergencia/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/02/emergencia-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250329T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250329T193000
DTSTAMP:20260419T014829
CREATED:20250307T101653Z
LAST-MODIFIED:20260128T143513Z
UID:67632-1743271200-1743276600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Pastors i ramats: Retrat d'un ofici que desafia el pas del temps
DESCRIPTION:Pastors i ramats: Retrat d’un ofici que desafia el pas del temps\nXerrada amb la pastora Anna Plana i els escriptors Xavier Bayer\, Laura Gordó i Pep Puig \nDissabte 29 de març a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Les ovelles jo crec que\, el pastor que les ha d’entendre\, encara ha de néixer. No crec que hi hagi cap pastor que les entengui. Vaja\, no ho sé\, eh! Jo no. Perquè sempre et surten amb plats trencats. Qui les va parir!»\n\n  \nComprendre a una ovella requereix llargues hores de conversa a soles amb ella\, anys d’observació i experiència; segles per adquirir un enteniment i una saviesa de la terra que es perdria si no fos per pastors com els que coneixerem dissabte 29 de març a les #TrobadesNL de NaturaLlibres\, amb Xavier Bayer i Pep Puig\, autors de Pastors i ramats. Retrat d’un ofici que desafia el pas del temps\, en diàleg amb la pastora Anna Plana i l’escriptora de La noia de les ovelles pigallades\, Laura Gordó. \n  \n«Perquè m’agrada el bestiar. Amb les persones t’hi discuteixes. Elles no et diuen mai res\, mai! Jo de vegades hi parlo\, amb elles. El nen em diu: amb qui enraones? Amb aquella ovella. I m’entenen. Les crido i em venen. No m’he hagut de discutir mai amb una ovella\, ni amb una cabra\, ni amb un cavall.»\n  \nDiuen que el de pastor és un ofici solitari\, però un pastor\, amb el seu ramat\, no s’hi sent mai\, de sol. L’Anna Plana\, en concret\, pastura feliçment acompanyada d’unes 500 ovelles —xisquetes\, ripolleses i bilbaïnes— a les muntanyes d’Àssua\, a Llessui\, on encara s’hi replega als estius la gran ramada transhumant de 5.000 caps (!). Fenòmen d’antuvi normal i corrent\, però que ha esdevingut tristament insòlit en tot el massís pirinenc. \n  \n«Abans als que ens agradaven les esquelles\, quan les esquellàvem\, començàvem a posar les petites\, va xorri-borri. I llavors anàvem posant les grosses\, les més grosses\, les més grosses… I mirar que s’avinguessin\, perquè llavors quan el ramat arrencava feia una música molt maca. Se sentia un soroll diferent\, saps què vull dir? Els guies anaven a davant i pum\, pum\, pum… i llavors a darrere venien totes les altres i catacraccatacrac… allò era molt maco. Però… s’ha acabat\, tot això.»\n  \nQue cada dia queden menys pastors és un fet. Per això\, Xavier Bayer i Pep Puig han volgut documentar els testimonis vius d’aquest ofici ancestral\, des de pastors poetes com el Pep Divins a una degana com la Marina Vilalta (97 anys!)\, majorals que pasturen arran de mar i altres a l’alta muntanya —com fa l’Anna Plana—\, units pel vincle amb els animals i amb la terra. \n  \n«Si vas tard i amb presses; malament! Has d’escoltar-les… i has de fer el que diuen elles\, no el que vulguis tu.»\n  \nDissabte 29 de març descobrirem una feina vocacional\, que requereix una atenció completa els 365 de l’any\, sense descans. Una activitat destinada a produir béns alimentaris bàsics i\, tanmateix\, desprotegida i menystinguda\, que podria desaparèixer sense el relleu generacional necessari. Analitzarem les principals dificultats que pastores com l’Anna Plana han d’afrontar i quins canvis s’haurien d’introduir per revitalitzar el sector\, en un context on la tradició es respecta i es qüestiona poc. \n  \n«Les ovelles que són totes negres\, que en surten poques\, s’havien de guardar\, perquè et protegien els ramats dels temporals. Que no hi caiguessin llamps ni res. Però no se’ls hi pot fer sang\, ni marcar-la a l’orella\, ni ficar-li cap cròtal\, ni escuar-la\, ni res. I això ho deia la gent d’abans; que protegia dels llamps i temporals.»\n  \nEns explicaran històries\, anècdotes\, rituals i manies del pastoralisme. I parlarem de tot el que hem après de les bèsties i podríem perdre: a predir la pluja i el vent\, a mirar i a escoltar. A esperar\, a recordar. A pensar. \n  \n«El pastor ha de ser coix per anar bé. Sempre ho havia sentir a dir i\, hosti!\, ara ho entenc\, eh! Ara que vaig més a poc a poc\, elles també van més calmades.»\n  \n  \nPreu d’inscripció: 5€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Val del 10% de descompte en la compra de Pastors i ramats o La noia de les ovelles pigallades \n  \nXAVIER BAYER (1962\, Vilafranca) ha fet de mestre en escoles rurals de l’Anoia i el Penedès\, de músic i també ha treballat en el camp de la recerca i la divulgació a l’entorn de la natura (ocells\, ratpenats\, virus\, etc.) i de la música tradicional. A més\, ha realitzat un centenar llarg de reportatges i documentals de fauna i natura per a TV3 i altres entitats. Ha participat en més de cinquanta treballs discogràfics. Ha publicat vint llibres relacionats amb les tradicions\, la música i la natura del nostre país. És coautor de Pastors i ramats\, llibre que forma part d’un projecte documental més ampli\, que inclou una exposició itinerant i una sèrie audiovisual disponible a la plataforma 3Cat. \nLAURA GORDÓ (1980\, La Pobla de Segur) és llicenciada en periodisme per la UAB\, ha treballat en televisió i ha col·laborat com a freelance en diferents mitjans de premsa escrita. Actualment\, es dedica a l’empresa familiar\, la qual combina amb les seves tres passions: l’escriptura\, la gastronomia i els viatges. Ha cursat l’itinerari de novel·la a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. La noia de les ovelles pigallades és el seu primer llibre. \nANNA PLANA (1985\, Navata) és pastora d’ovelles a la Vall d’Àssua\, al Pallars Sobirà\, on va arribar l’any 2010 per fer pràctiques a l’Escola de Pastors de Rialp. La seva història està novel·lada per Laura Gordó al llibre La noia de les ovelles pigallades i ens la podrà explicar personalment dissabte 29 de març a NaturaLlibres. \nPEP PUIG (1961\, La Llacuna) és guionista i realitzador independent. Ha fet pel·lícules de ficció\, documentals i programes de caràcter social i cultural per a televisió. Els treballs d’aquests darrers anys són el documental 440 hectàrees. La terra i el pagès (premi al Festival Most i Grand Prix al Festival Oenovideo de França) i els programes El taller de l’artista i El brot\, 25 passejades literàries breus (premi al festival Zoom d’Igualada). Ha comissariat recentment les exposicions Pastors i ramats\, un món que se’n va (amb Xavier Bayer) i Gent Nostra: fotografia i memòria oral (amb Santi Cabezas\, fotògraf). \n  \n  \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb el suport de
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-pastors-i-ramats-retrat-dun-ofici-que-desafia-el-pas-del-temps/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/03/pastors-ramats.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250328T170000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250328T193000
DTSTAMP:20260419T014829
CREATED:20250303T185833Z
LAST-MODIFIED:20250310T092333Z
UID:67589-1743181200-1743190200@www.naturallibres.com
SUMMARY:Petites Trobades NL. Les fades de les plantes: Contacontes + Taller + Berenar feèric
DESCRIPTION:Les fades de les plantes: Jornada de primavera amb Explora el Parc \nPassejada amb contacontes + Taller de manualitats vegetal + Berenar feèric \nDivendres 28 de març a les 17:00H \n\n\nPer apuntar-se a la petita trobada\, envieu un correu electrònic a\nnaturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \nQue les fades existeixen\, tots ho sabem. El que potser ignora alguna gent és com d’important és per una fada el seu hàbitat; bàsicament\, perquè de les plantes on viuen és d’on extreuen els seus poders! Divendres 28 de març a NaturaLlibres aprendrem la màgia que les fades de les plantes fan germinar a la primavera amb un contacontes i taller impartit per la Sheila @un.raco.del.mon d’Explora el Parc i amb el llibre Les fades de les plantes. \n  \n«La fada Immortal oficialment s’anomena Helichrysum italicum. Així la varen inscriure al registre civil de fades. Però ella tota la vida ha pensat que el seu nom era massa complicat. Per això\, prefereix el sobrenom que la gent li ha posat: Sempreviva.»\n  \nLa Sheila @un.raco.del.mon és molt amiga de les fades que viuen al Parc Natural de l’Alt Pirineu\, així que sortirem amb ella de passeig per a que ens les presenti. Coneixerem les particularitats de l’entorn on habiten i\, si les trobem i es deixen veure\, potser vulguin compartir la seva saviesa vegetal amb nosaltres. \nSigui com sigui\, la Sheila @un.raco.del.mon ens ensenyarà alguns dels seus trucs\, pocions i sortilegis en un taller de manualitats amb plantes. \nAcabarem la jornada amb un berenar feèric consistent en dolç casolà de la Xurreta Cafè i infusió màgica d’Herbes de l’Alt Pirineu. \n  \n«Sempre es diu que cal beure llet per obtenir calci i mantenir els ossos forts. Però què conté encara més calci que un got de llet? L’ortiga! També és rica en ferro\, un mineral imprescindible per tenir energia i estar en plena forma! La fada Ortiga té poders molt valuosos\, i si realment està tan a gust tota sola al seu raconet és perquè deu estar cansada de veure com tothom menysprea i tracta de males maneres la seva planta!»\n  \n  \nMISSIÓ EXPLORA EL PARC \n\n17:00h: Trobada a NaturaLlibres i repartiment de passaports Explora el Parc\n17:15h: Passejada amb contacontes\n18:00h: Taller de manualitats vegetal\n19:00h: Berenar feèric i concurs per endevinar les plantes que s’hi amaguen\n\n  \nPreu d’inscripció a la Petita Trobada: 6€ per persona adulta i 4€ per menors\nInclou: Passejada amb contacontes i taller + Berenar feèric + Val del 10% de descompte en la compra del llibre Les fades de les plantes + Fins a 4 segells al passaport Explora el Parc (1 per assistència\, 1 per passejada\, 1 pel taller i 1 per compres efectuades a NaturaLlibres) \n  \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb \n \n  \n  \n  \n\n* Oferta de descompte aplicada a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/petites-trobades-nl-les-fades-de-les-plantes-contacontes-taller-berenar-feeric/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/03/fades-plantes-jpg-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250315T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250315T193000
DTSTAMP:20260419T014829
CREATED:20250116T185400Z
LAST-MODIFIED:20250323T172705Z
UID:66504-1742061600-1742067000@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. El Llibre Blau de Nebo. Tertúlia i berenar literari amb el traductor Emyr Gruffydd
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. El Llibre Blau de Nebo\, de Manon Steffan Ros\nTertúlia i berenar literari  \nAmb el traductor Emyr Gruffydd \nDissabte 15 de març a les 18:00H \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Sona tan terrible? El Final? Perdre-ho tot\, perdre tothom\, el col·lapse de la societat\, tot per terra?\nNo he estat mai tan contenta.» \n  \nDe cataclismes mundials\, n’hi ha hagut i n’hi hauran. Perquè a la Natura tot acaba… i tot torna a començar. De fet\, massa està trigant l’hecatombe que es carregui la societat actual… Tan sols demanaríem que\, quan arribi el daltabaix\, la Literatura no falti mai: per comprendre\, per aprendre\, per recordar. Per supervivència\, tenir al nostre abast novel·les com El Llibre Blau de Nebo\, de Manon Steffan Ros\, l’obra que dissabte 15 de març comentarem al #GrupDeLecturaNL amb el seu traductor del gal·lés al català\, Emyr Gruffydd. \n«No val la pena pregar pel món\, però potser hi ha alguna esperança per la mama i per mi.»\n  \nPublicada originàriament en gal·lés l’any 2018\, Llyfr Glas Nebo es va convertir de seguida en la novel·la més llegida de la dècada en el seu idioma. Una llengua parlada per unes vuit-centes mil persones\, amb una literatura realment potent però poc traduïda a casa nostra\, malauradament. De fet\, El Llibre Blau de Nebo és dels pocs títols que podem llegir en català\, gràcies a l’editorial Periscopi i a la traducció d’Emyr Gruffydd. \n  \n«Un cop es deixa de sentir\, es comença a escoltar.\nEl ritme caòtic del soroll de la pluja contra les finestres.\nLa veu del vent\, cantant fort o xiuxiuejant els seus secrets.\nDespertar-me al matí i saber\, sense mirar per la finestra\, que està nevant. Es pot sentir\, una capa de neu a terra.\nI es veu la bellesa\, també. De bellesa n’hi ha més ara que abans del Final. De fet\, no és que n’hi hagi més. Tot és igual\, però ara ho veiem.»\n  \nQualificada de distopia\, per bé que l’escenari de El Llibre Blau de Nebo és ben real: una mare i el seus fills petits sobreviuen aïllats en una regió muntanyosa al nord-oest de Gal·les\, després del que sembla una catàstrofe nuclear\, adaptant-se a la nova realitat i deixant testimoni en un diari que escriuen plegats\, amb el compromís de no llegir-se mútuament\, respectant la intimitat. \n  \n«La ment és l’únic amagatall que tenim.»\n  \nDistopia feliç\, en tot cas. Distopia tendra i colpidora\, per tornar a creure en la bellesa i la bondat humana\, i que ens farà reflexionar sobre la dependència tecnològica i les prioritats socials\, l’educació\, la literatura com a consol\, la maternitat\, els vincles amb la família i l’entorn… \n  \n«Diuen que els vincles de sang no es tornen mai aigua\, però es veu que l’aigua es pot tornar sang.»\n  \nEls protagonistes viuen sense Internet\, sense electricitat i sense aigua corrent; cacen de tant en tant… \n  \n«No m’agrada matar animals.\nLa mama diu que a ella tampoc li agrada\, però que ho hem de fer perquè necessitem la carn. Ara\, a ella li és igual\, se li veu a la cara quan ho fa. No mostra cap emoció\, té una cara glacial\, freda com una llosa de pissarra. Com si a dins no hi tingués res que l’escalfés.\nNo m’agrada com el ganivet es fica endins. La sensació. El soroll tampoc\, tot i que no estic segur si el que sento és real o si m’ho imagino. No sé si sento realment el soroll del ganivet entrant en la carn per sobre dels crits del petit animal. No sempre criden\, però quan criden és molt pitjor.\nSempre em miren\, mentre es moren.»\n  \nAmor i un hort és tot el que necessiten per tirar endavant. \n  \n«Les plantes van voler viure\, suportant les tempestes\, el vent i la pluja\, fins i tot els dies que la mama i jo vam estar massa malalts per sortir a regar-les i cuidar-les. Hi parlava\, també\, perquè m’agrada parlar i\, d’una manera una mica ridícula\, em sentia com si fos el seu pare.\nI encara una altra cosa. A l’hora de collir-les em vaig sentir culpable. Treure les patates i les pastanagues de la terra\, rentar-les al rierol i fer servir un ganivet gran. Havien trigat tant a créixer\, aquestes plantetes\, s’havien atrevit a viure mentre tantes coses havien anat morint-se. Me les estimava i no volia matar-les.\n[…] Quan ens vam menjar aquelles patates\, després de coure-les al foc durant una hora\, em van venir les llàgrimes. […] La mama va voler agafar-me la mà\, però vaig fer que no amb el cap. Eren llàgrimes de felicitat. Tenia set anys\, havia cultivat el nostre propi menjar i en algun racó de la meva ment de nen vaig saber que havia trobat qui era.»\n  \nAmor\, un hort… i els llibres en gal·lès que la mare va poder arreplegar abans de la catàstrofe. \n  \n«—M’imagino que per instint salva allò que té més risc de perdre.\n—Què vol dir? Els llibres? —li vaig preguntar\, sense entendre el que deia.\n—La seva llengua materna.»\n  \nAmb el filòleg i traductor Emyr Gruffydd coneixerem quins són els escriptors i títols imprescindibles de les lletres gal·leses\, des de manuscrits medievals com El llibre negre de Caerfyrddin o El llibre vermell d’Hergest —que es conserva a la biblioteca Bodleian\, a Oxford\, Anglaterra\, lluny dels escenaris que narra— a novel·listes contemporanis com Manon Steffan Ros amb El Llibre Blau de Nebo. \n\n«Però com que he llegit tants llibres\, suposo que […] he arribat a un punt a mig camí entre qui soc realment i tots els llibres que tinc al cap.»\n  \nNovel·la que podrem comparar amb altres obres apocal·líptiques que haguem llegit\, textos que hagin especulat sobre civilitzacions en ruïnes\, des del judici final bíblic a La carretera de Cormac McCarthy o El mecanoscrit del segon origen. Futurs imaginats que parlen més que res sobre la incertesa\, la por i les preocupacions presents. \n  \n«De fet\, això és una altra cosa que ha passat des del Final. Com que no hi queda gaire vida\, com que no hi ha gent gran\, ni ràdio\, ni Facebook\, veig emocions humanes pertot arreu. Un dia de primavera el camp de patates somriu. De vegades la casa està farta de tot\, fa morros i ens deixa un forat a la teulada. I el Temps\, sempre inestable i rabiós\, com un senyor gran que perd el cap per qualsevol motiu.»\n  \nFilla d’activistes mediambientals i defensors de la llengua galesa\, Manon Steffan Ros va ser criada en un clima de manifestacions\, protestes i música —el seu pare és el poeta i cantant Steve Eaves\, i ella mateixa forma part d’un grup musical—. L’escriptora no estarà a la llibreria\, però li podrem enviar preguntes els dies previs a la tertúlia i llegirem les seves respostes dissabte 15 de març al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres*. \n\n  \n«Les millors coses són…\nUns brots verds amb coratge per empènyer a través de la terra.\n[…]\nL’absència de persones\, de soroll. Totes aquestes\nabsències boniques.\nViure.»\n  \n  \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \n  \nEMYR GRUFFYDD (Caerffili\, Gal·les\, 1990) és graduat en filologia francesa i hispànica per la Universitat de Cardiff\, a Gal·les\, on treballa ara com a traductor. Màster en traducció i interpretació per la Universitat de Bath\, a Anglaterra\, entre el 2012 i el 2014 va viure a Barcelona\, on va aprendre català al Consorci per a la Normalització Lingüística. És amant de la cultura i la societat catalanes i ha participat en diversos programes de televisió i de ràdio sobre temes d’actualitat a Catalunya i Espanya. Ha treballat com a corrector per a la Comissió Europea\, a Brussel·les. El Llibre Blau de Nebo és la primera novel·la que ha traduït al català. \nAbans de convertir-se en escriptora\, MANON STEFFAN ROS (Llanddeiniolen\, Gal·les\, 1983) va treballar com a actriu de teatre. La seva novel·la Fel Aderyn (2009) va ser nominada al premi Llibre Gal·lès de l’Any. El 2013 va rebre el mateix reconeixement per l’obra Blasu (2012). Autora també de literatura infantil i juvenil\, ha guanyat quatre vegades el prestigiós premi Tir na n-Og amb les novel·les Trwy’r Tonnau (2010)\, Prism (2012)\, Pluen (2017) i\, més recentment\, Fi a Joe Allen (2019). El Llibre Blau de Nebo va guanyar el premi a la millor obra narrativa de l’Eisteddfod Nacional de Gal·les 2018 i l’any següent va ser distingit com el millor llibre de l’any en llengua gal·lesa. \n  \n  \n  \n*Les preguntes que es vulguin formular a l’autora s’hauran d’enviar per correu electrònic a naturallibres@gmail.com abans del 8 de març. \n\n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-el-llibre-blau-de-nebo-tertulia-i-berenar-literari-amb-el-traductor-emyr-gruffydd/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/01/llibre-blau-nebo.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250308T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250308T193000
DTSTAMP:20260419T014829
CREATED:20250211T100349Z
LAST-MODIFIED:20250323T172815Z
UID:67207-1741456800-1741462200@www.naturallibres.com
SUMMARY:#FiloTrobadesNL La saviesa dels pobles indígenes. Amb Josep Maria Mallarach
DESCRIPTION:La saviesa dels pobles indígenes\nConversa i berenar filosòfic \nAmb l’ecòsof Josep Maria Mallarach \nDissabte 8 de març a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n\n  \n«Sabeu que els arbres parlen? Bé\, doncs ho fan. Parlen entre ells\, i us parlaran\, si els escolteu. El problema és que els blancs no escolten. No van escoltar mai els indis i\, per tant\, suposo que no escoltaran les altres veus de la Natura. Però jo he après molt dels arbres…» TATANGA MANI \n  \nEls pobles indígenes són els més antics i resilients de la humanitat. Són la demostració viva que una altra forma de pensar i viure en aquest planeta és possible\, al marge del progrés tecnològic\, amb una actitud reverent envers la Mare Terra. La seva saviesa ens pot inspirar per fer front a la crisi de valors actual i la insostenibilitat mediambiental. Això tractarem de fer dissabte 8 de març a NaturaLlibres\, en unes #FiloTrobadesNL amb Josep Maria Mallarach\, autor de La saviesa dels pobles indígenes. \n«El vell Lakota era savi. Sabia que el cor d´un home allunyat de la Natura s’endureix. Sabia que la creixent manca de respecte pels éssers vius conduïa ràpidament a la manca de respecte cap als éssers humans. Així que va mantenir la seva joventut a prop de la influència suau de la Natura.» OTA KTE \n  \nEls pobles indígenes representen al voltant del 7% de la població mundial. Mestres de la sostenibilitat\, als territoris on viuen es conserva el 40% de la diversitat biològica i del 60% de les llengües del món\, sense cap burocràcia\, amb uns sistemes de governança comunitaris arrelats en una saviesa ancestral. Tenen pràctiques i creences molt diverses\, adaptades als ecosistemes on viuen des de fa mil·lennis\, però amb una filosofia en comú: humilitat\, absència de materialisme i veneració per la Ñuke Mapu\, la Pacha Mama… la Natura. \n  \n«El cérvol\, el cavall\, l’àguila majestuosa\, són els nostres germans. Les escarpades muntanyes\, els prats humits\, el cos suós del poltre i l’home…\, tots pertanyen a la mateixa família. […] L’aigua cristal·lina que corre pels rierols i els rius no és només aigua\, és també la sang dels nostres avantpassats.» SEATH’TL\n  \nDissabte 8 de març coneixerem quina cosmovisió comparteixen pobles com els ojibwa\, els shoshoni\, els kággaba\, els quítxua\, els wadaabe o els sami. Un pensament vitalista que no contempla la separació entre naturalesa i cultura: els animals i les plantes\, els rius i l’aire\, la Via Làctea i les muntanyes… Tot està connectat\, també aquest germà petit de la Creació que és l’ésser humà. \n  \n«En els sabers indígenes l’ésser humà és el germà petit de la Creació. La criatura que menys experiència té de la vida i\, per tant\, la que més ha d’aprendre de la resta d’espècies\, que són les mestres que ens guien. Aquestes transmeten saviesa a través de la manera com viuen. Ensenyen amb l’exemple. Porten aquí molt més temps que nosaltres i\, per tant\, han pogut comprendre més i millor.» ROBIN WALL KIMMERER\n  \nPer a un Barasana no hi ha començament ni final\, la progressió del temps no és lineal; el temps no se’n va\, el temps ve\, diria un Maputxe; el futur pot estar enrere i el passat endavant. La realitat és fractal. I amb la vida i la mort passa igual: tot és circular. També l’economia\, amb un sistema de consum on tot es reaprofita. \n  \n«Hauran notat que tot el que fa un nadiu és en cercle\, i és que el Poder del Món sempre treballa en cercles\, tot tracta de ser rodó… El Cel és rodó\, i he sentit dir que la terra és rodona com una pilota\, i també ho són totes les estrelles. El vent dóna voltes. Els ocells fan el seu niu en cercles\, perquè la seva és la mateixa religió que la nostra… Fins i tot les estacions formen un gran cercle\, giren i sempre tornen a on estaven. La vida d’un home és un cercle de infància a infància\, i així és a tot arreu on es mou el poder.» HEHAKA SAPA\n  \nAixí mateix\, totes les coses són més del que aparentment semblen: darrera de les formes tangibles hi ha un món d’ombres invisible per als ulls ignars que no saben somiar\, però ben real a l’esguard d’un xaman. \n  \n«Els blancs no somien tan lluny com nosaltres. Dormen molt\, però només somien amb ells mateixos. El seu pensament està obstruït i dormisquegen com tapirs o tortugues» DAVI KOPENAWA\n  \nDissabte 8 de març tractarem de somiar com encara ho fan a les estepes àrtiques\, els deserts d’Àfrica\, les selves de l’Amazònia i els boscos d’Austràlia. Pobles que Josep Maria Mallarach ha conegut d’aprop i que ens ofereixen un paradigma alternatiu a la visió positivista\, pressumptuosa i utilitària del món. \n  \n«La vida no té cap utilitat. La vida és tan meravellosa que la nostra ment intenta donar-li alguna utilitat\, però això és una estupidesa. La vida és fruïció\, és una dansa.» AILTON KRENAK\n  \nPer aquests pobles ancestrals\, té més prestigi compartir que acumular; per això també dediquen poques hores a treballar\, a profit d’enfortir els vincles familiars a través de rituals que són espais de trobada amb la Natura i amb la comunitat. \nTalment com un ritual\, acompanyarem aquestes #FiloTrobadesNL amb un berenar casolà inspirat en la saviesa dels pobles indígenes. \n  \n«Siguem els avantpassats que els nostres descendents agrairan haver tingut.» WINONA LADUKE\n  \n  \n  \nAquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL\, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes\, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten\, buscar solucions a problemes\, raonar\, dubtar\, equivocar-se\, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques. \n  \n  \n  \nJOSEP MARIA MALLARACH (1955\, Olot) és Doctor en biologia i medi ambient. Enamorat de la Natura\, format en Geologia\, Ecologia\, Ambientals i Paisatge. Aprenent de savieses tradicionals. Membre de la Comissió directiva del Grup especialista en valors culturals i espirituals dels espais naturals protegits d’UICN i president de Silene\, associació no lucrativa que té com a missió estudiar\, divulgar\, promoure i conservar el patrimoni immaterial\, espiritual i cultural de la Natura. Gran admirador dels pobles indígenes\, que va descobrir a través de contes infantils i que més tard va poder conèixer d’aprop a les estepes àrtiques\, als deserts i a les muntanyes d’Àfrica\, a les praderies d’Amèrica del Nord\, als rius i a les jungles de l’Amazònia\, i als boscos d’Austràlia. A tots ells dedica el llibre que ha publicat amb Akiara Books\, La saviesa dels pobles indígenes. \n  \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/filotrobadesnl-la-saviesa-dels-pobles-indigenes-amb-josep-maria-mallarach/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/02/saviesa-indigena-e1739267680473.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250307T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250307T203000
DTSTAMP:20260419T014829
CREATED:20250205T121742Z
LAST-MODIFIED:20250323T172535Z
UID:67107-1741374000-1741379400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Escriu el riu\, parla el roure. Amb Perejaume\, Sílvia Bel i Neus Borrell
DESCRIPTION:Escriu el riu\, parla el roure\nXerrada amb l’artista Perejaume\, la cantant Neus Borrell i l’actriu Sílvia Bel \nDivendres 7 de març a les 19:00h  \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«I sí: amb els cims i turonets en punta i els rius i rials en conca\, la terra és una escriptora incontestable.»\n\n\n  \nEn Perejaume és un arbre. Un arbre que escriu i camina\, com tots els arbres. De fet\, podríem sospitar que els seus textos els hagués escrit un cop de vent\, una muntanya de punta afilada\, un estany que aiguacalla o el mateix riu Escrita\, a qui dedica un dels seus últims llibres. Divendres 7 de març\, l’artista estarà al bosc de NaturaLlibres acompanyat per l’arbredir de l’actriu Sílvia Bel i la remor de la músic Neus Borrell. \n«Mentre les van baixant\, mentre les van rebaixant arrossegant-hi les seves llargàries\, els cursos d’aigua cal·ligrafien les muntanyes.»\n  \nL’Escrita és un riu de fort pendent que aquí coneixem bé: neix als estanys de Sant Maurici i de Peguera\, rega la vall d’Espot i desemboca a la Noguera Pallaresa. No hi ha record històric que s’hagi eixugat mai; només calla quan glaça\, però la seva cantadissa mai s’esgota. Sempre té històries a explicar per a gent com en Perejaume\, que tracta d’aprendre el seu llenguatge en obres poètiques i reflexives\, on Natura i escriptura es pensen l’una a l’altra. \n«Resulta extremament útil aprendre a escoltar el que no hem d’entendre mai.» \n  \nDivendres 7 de març escoltarem parlar aigües i vents\, munts i serres\, i éssers arboris que han estat i són oracle. A través dels escrits de Perejaume\, les veus de l’actriu Sílvia Bel i la cantant Neus Borrell. \n«Ah\, qui sabés escriure com qualsevol muntanya escriu!» \n  \n  \n  \n  \nPEREJAUME (1957\, Sant Pol de Mar) és un artista i pensador amb una trajectòria densa\, prolífica i original que arrenca als anys 70. Format en història de l’art\, fa ús d’una multiplicitat de mitjans artístics –pictòrics\, escultòrics\, videogràfics\, performàtics\, fotogràfics– i literaris –assagístics\, poètics– per a explorar les relacions que la persona manté amb l’indret i en especial amb l’entorn boscà. Entre la seva obra\, llibres com Pagèsiques\, Paraules locals\, Treure una marededéu a ballar\, Fonts líquides i fonts lignificades\, El sol i les fogueres o la més recent\, L’Escrita (L’Altra\, 2025). \n«Estic una mica fora de mi\, per si aconsegueixo de ser alguna cosa més que jo mateix\, o alguna cosa menys. Mig em confio\, per assolir-ho\, en aquell autor en mi que voldria ser ningú: mà d’obra de ningú.»\n  \nNEUS BORRELL (1993\, Sant Pol de Mar) és musicòloga i cantant. Entén la veu com una barreja d’aire\, aigua i paraules que es fa pròpia a l’escoltar. El seu últim treball discogràfic ha estat El cos per caure: vuit cançons on es posa música a poemes de Núria Martínez-Vernis\, Jaume Coll\, Maria-Mercè Marçal\, Guim Valls\, Hilda Hilst o Verdaguer. \nSÍLVIA BEL (1970\, Barcelona) és actriu\, llicenciada en Art Dramàtic per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Barcelona\, Institut del Teatre 1992-1996. Amb una trajectòria teatral àmplia\, ha interpretat primers papers al costat de directors com S. Belbel\, J.M. Mestres\, À. Rigola\, Amos Gitai\, H. Bonnin\, T. Casares o J. Ollé entre d’altres. A més de treballar per cine i televisió\, ha col.laborat amb músics com Lluís Llach i Jordi Savall en diferents concerts poètic-musicals. Actualment també compagina la seva faceta d’actriu amb col·laboracions literàries a diferents mitjans i espais culturals. \n  \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-escriu-el-riu-parla-el-roure-perejaume/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/02/PereJaume.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250222T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250222T193000
DTSTAMP:20260419T014829
CREATED:20250124T173306Z
LAST-MODIFIED:20260128T143547Z
UID:66735-1740247200-1740252600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Històries i receptes de les remeieres dels Pirineus. Xerrada + Taller
DESCRIPTION:Històries i receptes de les remeieres dels Pirineus\nXerrada + Taller-demostració  \nAmb l’escriptora Marina Barberà i l’herbolària Anna Salvat de Farrera \nDissabte 22 de febrer a les 18:00h  \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Em van educar per ser una nena vegetal.\nNomés puc dir que som a la primavera\, que tinc saba nova constantment.\nQue no soc planta de test.\nI que tot\, absolutament tot el que havien pensat per sembrar-me\, regar-me i\ncollir els va sortir malament.\nSoc lliure\, selvàtica\, silvestre i\, si s’escau\, soc bardissa.»\nCARMEN CONDE\n\n  \nLes dones de muntanya i les plantes pertanyen a una prole comuna: han crescut de la mateixa terra; amb arrels fortes\, resistents\, tranquil·les. Totes dues són tan primordials per a la vida com sovint menystingudes\, però han sabut germinar sota les condicions més adverses\, fora del test patriarcal\, colonial i capitalista. Als marges\, connectades a un paisatge del que cada dia aprenen. El seu és un coneixement vegetal que\, per instint i supervivència\, s’ha de preservar i transmetre. Això farem dissabte 22 de febrer a NaturaLlibres\, amb una dona feta de saba com és l’Anna Salvat de Farrera i amb l’escriptora Marina Barberà\, que ha recollit els seus remeis naturals al llibre De vidre. Històries i receptes de les remeieres dels Pirineus. \n«I és aquí\, amb la ment i el cos tranquils\,\nquan podem intuir millor què és el que ens\nconvé\, el que ens cal per garantir-nos la vida\,\nper tenir una bona vida.»\nVANESA FREIXA\n  \nHereva de la tradició etnobotànica\, l’Anna Salvat viu a Farrera envoltada d’herbes i flors\, amb les quals elabora tot tipus de productes per millorar la salut del cos\, de l’ànima i de l’entorn. Perquè a la Natura hi trobem remeis per a tot. Només cal prestar-hi la deguda atenció\, escoltar com li agrada escoltar a la Marina Barberà\, escoltar relats macerats a sol i serena per extreure’n la saviesa que atenua dolors\, nodreix i regenera. \nDissabte 22 de febrer escoltarem a les plantes\, a la Marina Barberà i a l’Anna Salvat. Li preguntarem com era el Pallars quan hi va arribar\, l’any 1979\, i de qui va aprendre ella els poders curatius de les herbes\, com identificar-les\, quan s’han de recol·lectar per potenciar els seus principis actius… I com ha anat perfeccionant cada fòrmula\, gràcies a la pràctica\, l’experiència i l’osmosi amb veïnes\, companyes i amigues: oli de calèndula\, coixins d’espígol\, tintura de tarongina\, ungüent d’hipèric\, xarop de pi… I així podríem trobar fins unes 35.000 plantes utilitzades des de temps antics com analgèsics\, per cicatritzar\, pel mal de cap o per prevenir constipats. \nUnes virtuts medicinals que l’Anna Salvat ens ensenyarà com aprofitar\, en un petit taller-demostració per veure com prepara una de les receptes naturals que trobareu envasades al llibre-pot De vidre per la Marina Barberà. \n  \n  \nPreu d’inscripció a la xerrada: 8€/persona\nInclou: Xerrada + Taller-demostració + Pot de bàlsam natural + Val del 10% de descompte en la compra del llibre De vidre \n  \n  \n  \nMARINA BARBERÀ (Valls\, 1996) és il·lustradora amb formació en Belles Arts (UB)\, Història Contemporània (UOC) i Il·lustració i Còmic (Elisava). Especialitzada en il·lustració per a projectes editorials\, cartells i producte\, combina tècniques tradicionals i digitals per crear imatges que exploren temes relacionats amb el territori i el vincle entre el passat i el present. \n  \n  \n«Els paisatges són sempre mirall i reflex.\ndel que es fa i del que es deixa de fer.»\nLEIRE MILIKUA\n  \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb el suport de
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-histories-i-receptes-de-les-remeieres-dels-pirineus-xerrada-taller/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/01/devidre-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250215T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250215T193000
DTSTAMP:20260419T014829
CREATED:20241228T123237Z
LAST-MODIFIED:20241228T123237Z
UID:66296-1739642400-1739647800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Edelweiss\, d'Aurora Bertrana. Tertúlia i berenar literari amb la filòloga Adriana Bàrcia
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Edelweiss\, d’Aurora Bertrana\nTertúlia i berenar literari  \nAmb la filòloga experta Adriana Bàrcia \nDissabte 15 de febrer a les 18:00H \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«La descoberta dels Alps centrals em va produir un xoc violent\, torbador. Era una revelació\, una font d’inspiració sobrenatural…» \n  \nPotser Aurora Bertrana va néixer a Girona\, però l’Aurora Bertrana escriptora ho va fer a Suïssa i a l’Alta Savoia\, embriagada per aquella sentor de fenc que entrava a dojo per les finestres\, les boscúries d’avets\, les muntanyes de quatre mil metres cobertes de neus eternes… D’aquella borratxera alpina va sorgir Edelweiss\, la novel·la que dissabte 15 de febrer comentarem al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres amb la filòloga experta Adriana Bàrcia. \n  \n«… el paisatge alpí em va embriagar. Segurament\, jo era una criatura propensa a l’embriaguesa\, no tracto d’amagar-ho. Ja havia sofert embriagueses d’altres menes. D’amor: la del Poeta; de llibertat: diverses fugides\, la primera de les quals a vuit anys; i tot d’una\, a Mürren\, embriaguesa de la muntanya. No sé com justificar-me als ulls de les persones equilibrades\, enraonades; només em poden comprendre els esbojarrats\, aquells que\, com jo\, han estat o són propensos a aquests estats d’ànim.»\n  \nEscriptora\, viatgera\, periodista\, músic\, conferenciant\, pionera\, engatjada\, inquieta\, irreductible\, fora-norma\, sempre polèmica… Aurora Bertrana va irrompre en el món de les lletres escrivint articles on relatava les seves experiències com a estudiant de violoncel a Ginebra. En aquell 1922 es malguanyava la vida fent de mainadera i tocant en hotels de Chamonix amb un trio de jazz femení —el primer a Europa format només per dones. (!) \n  \n«Començava a amar Suïssa per bé que en aquell indret no podia parlar amb ningú a causa de la llengua. Una llengua gutural\, aspra\, de la qual no copsava ni un mot. Però com menys comprenia la gent del país més comprenia les muntanyes. És a dir\, potser tampoc no les comprenia\, però m’atreien\, em seduïen\, m’embriagaven.»\n  \n  \nEl 1938 hi tornaria com a refugiada de guerra. Sola\, passant gana i fred\, afectada per la malaltia i la desesperació\, amb algun intent de suïcidi inclòs\, subsistia com podia gràcies a l’ajuda d’altres exiliats catalans i artistes de la bohèmia ginebrina. Malgrat la manca de recursos i la fràgil salut\, no deixà de participar en missions humanitàries durant la Segona Guerra Mundial. I no deixà d’escriure mai\, enmig d’una natura que era impuls creador per a ella. \n  \n«Un novel·lista\, home o dona\, amb seny\, prudència\, discreció\, esperit pràctic i mà esquerra podrà escriure novel·les\, editar-les\, ser premiat en concursos i fins molt llegit pel públic\, però no serà mai un bon novel·lista. Jo tenia\, i tinc\, la convicció que el seny i tots els accessoris de tan preciosa qualitat són una nosa per viure. El primer que s’ha de fer amb la vida és viure-la  i després\, si de cas\, escriure-la amb coneixença de causa.»\n  \nVa viure molts anys a l’Oberland bernès\, on està ambientada Edelweiss\, a Mürren\, un poblet a l’ombra de gegants com el Jungfrau\, el Breithorn i el Mönch. \n  \n«Jo no coneixeria mai la sublim fruïció d’una d’aquelles grans escalades coronades per l’èxit. No posseïa ni la força muscular ni nerviosa\, i tampoc moral\, que requeria escalar l’Eiger\, per exemple\, ni cap dels cims que em voltaven. Però\, pel sol fet de […] trobar-me entre dos mil i tres mil metres d’altitud davant per davant i\, en certa manera\, en una mena d’intimitat amb aquell món de les neus perpètues\, em sentia un poc superior.»\n  \nUn llibre curt\, entre novel·la d’aventures i tragèdia romàntica\, modest en sí mateix però amb un paper molt significant dins el corpus literari i biogràfic d’Aurora Bertrana\, com bé ens explicarà Adriana Bàrcia. Concebut a Lauterbrunnen\, esboçat el 1926 als peus del Mont Blanc\, traginat al fons d’una maleta fins a una illa d’Oceania\, publicat el convuls 1937 a Barcelona i venut a l’honrós preu d’una pesseta dins una col·lecció de literatura popular adreçada principalment a les dones\, amb l’objectiu de formar a les classes mitges-baixes —gran obsessió de Bertrana. \n  \n«No em condemneu sense llegir-me.»\n  \nParlava obertament del sufragi universal\, el divorci\, la prostitució\, l’amor lliure\, la poligàmia… en novel·les\, relats i articles que generaven de costum controvèrsia\, alguns dels quals fins el segle XXI no s’han vist publicats degut al rebuig editorial. Adriana Bàrcia és la màxima especialista del país en l’obra d’Aurora Betrana\, porta més de vint-i-cinc anys investigant el seu arxiu\, a Girona i també a Suïssa. I tothora que remena entre descatalogats i inèdits s’endú noves sorpreses\, que dissabte 15 de febrer compartirà al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres. \nCom és costum\, acompanyarem la tertúlia literària amb un berenar casolà inspirat en el llibre a comentar. \n  \n«Els conqueridors dels més alts pics de la terra no desitjaven vèncer ni conquerir. Allò que els empenyia cap endavant era aquella irresistible crida dels espais il·limitats a la qual no podien deixar d’obeir. Allò que la plebs els atribuïa com a finalitat era només una casualitat fortuïta. No eren homes pràctics\, calculadors\, enèrgics i decidits; eren romàntics\, il·luminats\, bojos\, poetes… Conquerir\, vèncer\, paraules retumbants i buides\, indignes dels muntanyencs autèntics.»\n  \n  \nPreu d’inscripció a la tertúlia: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en el llibre + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \n  \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \n  \nADRIANA BÀRCIA (Girona\, 1975) és escriptora\, llicenciada i màster en Filologia Catalana\, i tècnica lingüística. Amb El feminisme i els viatges d’Aurora Bertrana. Les conferències inèdites del Fons Bertrana de la Universitat de Girona (tesina inèdita\, UAB\, 2002) va iniciar-se en l’estudi de l’autora gironina. Difon la seva figura mitjançant edicions\, conferències\, clubs de lectura\, activitats pedagògiques\, etc. Actualment du a terme la recerca de la figura d’Aurora Bertrana a Suïssa. A banda\, ha participat en reculls de narrativa i poesia i ha guanyat premis literaris. Ha publicat Extracte del quadern d’Anaïs Fournier (El Clavell\, 2000)\, Ocurrió antes que leyera Sylvia Plath (Emboscall\, 2001)\, A cor què vols (2014) i Efluvis domèstics (Edicions Tremendes\, 2020). Col·labora en diversos mitjans de comunicació. \nAURORA BERTRANA (Girona\, 1892 – Berga\, 1974)\, violoncel·lista\, escriptora\, periodista i viatgera\, va ser filla de l’escriptor Prudenci Bertrana i va crear una de les primeres bandes de jazz a Europa formada només per dones. Va irrompre en el món literari amb Paradisos Oceànics\, una celebrada narració dels tres anys que va viure a la Polinèsia Francesa\, va passar fugaçment per la política i va treballar com a periodista pel diari La Publicitat. Al final de la guerra\, va marxar a l’exili i va tornar a Catalunya l’any 1950\, per seguir escrivint novel·les fins a la seva mort. \n  \n  \n  \n*El val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.  \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-edelweiss-daurora-bertrana-tertulia-i-berenar-literari-amb-la-filologa-adriana-barcia/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/12/edelweiss-1-e1735386256230.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250208T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250208T193000
DTSTAMP:20260419T014829
CREATED:20250109T110439Z
LAST-MODIFIED:20250109T110533Z
UID:66391-1739037600-1739043000@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Bocafoscant de contes: Jack London. L'inevitable home blanc
DESCRIPTION:Bocafoscant de contes: Jack London. L’inevitable home blanc\nXerrada + Lectura de contes amb l’antropòleg i escriptor Adrià Pujol \nI amb la música folk de Magari \nDissabte 8 de febrer a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«L’absència de sol\, el terrible fred\, l’estranyesa i la raresa de tot plegat\, no causava cap impressió a l’home. I no pas perquè ja hi estigués avesat de feia temps\, no. […] El problema era que no tenia imaginació.»\n\n  \nSi els capvespres encisen és perquè són breus i efímers\, una flamarada de bellesa que només esdevé a frec d’extingir-se. Així són també els contes bons: un text breu i enlluernador narrat a solpost. I així serà el Bocafoscant de contes que dissabte 8 de febrer dedicarem a una mestre del relat curt com Jack London\, en una trobada per escoltar històries i música de vora-el-foc\, amb el llibre L’inevitable home blanc\, amb l’antropòleg Adrià Pujol i amb Magari\, grup d’arrel folk integrat pel violí d’Ivan Garriga i l’acordió diatònic de Liv Hallum.  \n  \n«50ºF sota zero significava més de vuitanta graus per sota del punt de congelació. Aquest fet per a ell representava fred i incomoditat\, i prou. Res no el portava a pensar en la seva fragilitat com a criatura sotmesa a la temperatura\, ni a reflexionar sobre la fragilitat de la humanitat en general […]. 50ºF sota zero volia dir que la mossegada del gel feia mal i que calia protegir-se’n amb l’ús de manyoples\, orelleres\, mocassins calents i mitjons gruixuts. Per a ell 50ºF sota zero era precisament això: 50ºF sota zero.»\n  \nAmb Jack London tot és extrem: el clima i el paisatge\, les penúries\, les necessitats i l’embranzida per superar-les\, la violència… i la humanitat. Perquè així és com ell ho va experimentar\, a punt de morir d’escorbut al Canadà. Buscava or al Yukon\, va perdre quatre dents frontals i va trobar unces d’històries i personatges per als seus relats. \n  \n«En realitat\, ja no estaven a 50ºF sota zero\, la temperatura havia anat més avall dels 60ºF i dels 70ºF sota zero. Feia 75ºF sota zero. Si el punt de congelació es troba en els 32ºF\, significava que feia una gelor de cent set graus. El gos no sabia res de termòmetres. Potser el seu cervell no tenia clara consciència de la condició de fred extrem com sí que tenia el cervell de l’home. Però la bèstia tenia instint.»\n  \n  \nAbans de voler ser escriptor\, però\, Jack London havia provat sort com a venedor de diaris\, escombriaire\, caçador de foques pels mars del Japó i Alaska\, pescador furtiu d’ostres\, mariner\, rodamón\, presidiari i treballador precari en oficis varis; després també se la jugaria com a polític\, surfista\, periodista o agricultor. Dissabte 8 de febrer\, amb l’antropòleg i traductor Adrià Pujol\, coneixerem la biografia d’un home contradictori que ho volia ser tot. \n  \n«Digues a l’home blanc que hi ha mareperla en alguna llacuna infestada de milers de caníbals ululants i se n’hi anirà de pet tot sol […] Xiuxiueja-li que s’ha descobert or al pol Nord i aquesta mateixa criatura inevi­table de pell blanca es posarà en marxa immediatament […] Passa-li el rumor que hi ha diamants a les mura­lles roents de l’infern i el senyor Home Blanc assaltarà aquestes muralles i posarà el mateix Satanàs a treballar a pic i pala. És el que passa quan s’és estúpid i inevitable.»\n  \n  \nNat el 1876 al país dels self-made men\, fill bastard d’un astròleg itinerant i d’una espiritista mestra de música amb tendències suïcides\, creix gràcies a les atencions d’una esclava negra i adopta el nom del padrastre —un veterà de guerra—\, curtit en la idea que els humans són per naturalesa fràgils i que la intempèrie del món és només apta per als forts: aventurers\, marginals i folls amb un instint atàvic de salvar la pell\, ja sigui davant la natura salvatge o davant un capitalisme encara més ferotge. \n  \n«Tenia el seu foc\, crepitant\, espetegant i prometent vida amb la dansa de cada flama.»\n  \n  \nJack London va veure en la literatura un mitjà per sortir de la pobresa\, i no era pas un pla descabellat\, aquest. Amb la autoexigència d’escriure un mínim de mil paraules al dia\, de vegades plagiant\, d’altres comprant arguments a negres\, sovint publicant perquè sí —són paraules seves—\, arribarà a ser l’escriptor més ben pagat i potser el més llegit dels Estats Units. Fins que el seu cos alcoholitzat no va poder continuar. \n  \n«Tothom ha de morir. No se’n planyia. Era el camí de la vida\, i era just. Havia nascut ran de la terra\, ran de la terra havia viscut\, i la seva llei no li era desconeguda.»\n  \n  \nAcompanyarem el bocafoscant de contes amb la música en viu de Magari\, grup folk integrat pel violí d’Ivan Garriga i l’acordió diatònic de Liv Hallum\, que tocaran cançons del seu primer treball discogràfic\, Diumenge\, enregistrat dins d’una casa pirinenca\, a refugi de la intempèrie. \n  \n«Amb l’aurora boreal flamejant gèlidament al cel\, o amb els estels saltironant en un ball glacial i la terra atuïda i glaçada sota el mantell de la neu\, el cant dels huskies hauria pogut ser el del desafiament de la vida\, però s’entonava en clau menor\, amb gemecs prolongats i somiquejos\, i era més aviat un prec a la vida\, l’articulació de les penúries de l’existència. Era una cançó antiga\, tan antiga com la raça; una de les primeres cançons quan el món era jove i les cançons tristes.»\n  \n  \n  \nPreu d’inscripció: 5€\nInclou: Assistència a la xerrada + Concert + Val del 10% de descompte en la compra de L’inevitable home blanc \n\n  \n  \nADRIÀ PUJOL (Begur\, 1974) és antropòleg\, traductor i escriptor. Com a antropòleg ha comissariat diverses exposicions (Museu d’Etnologia de Barcelona\, Museu Diocesà de Solsona)\, ha conreat l’assaig i és un dels impulsors de l’Observatori de la Vida Quotidiana. Com a escriptor ha conreat els gèneres de la novel·la\, la biografia\, el conte i el dietarisme. Ha traduït\, per triar-ne algunes\, obres de Vinciane Despret\, Boris Vian\, Pierre Michon i Georges Perec. Ha estat docent a la Universitat de Barcelona i a ELISAVA\, vinculada a la Universitat Pompeu Fabra. Actualment és professor de l’Escola Bloom i de l’Aula d’Escriptura de Girona. Escriu a L’Avenç i al Diari de Girona. \nJACK LONDON (San Francisco\, 1876 – Glen Ellen\, 1916)\, nascut amb el nom de John Griffith Chaney\, és un dels escriptors nord-americans més coneguts de la seva època. Mariner\, contrabandista\, buscador d’or\, corresponsal de guerra… era l’aventurer per excel·lència. Es va iniciar en l’escriptura als disset anys\, quan\, aconsellat per la seva mare\, es va presentar a un concurs literari\, que va guanyar. Als vint-i-set anys\, es va convertir en un escriptor consagrat gràcies a la seva famosa novel·la La crida del bosc. Durant els darrers anys de la seva vida\, va publicar més de cinquanta obres\, entre les quals destaquen Ullal Blanc\, El taló de ferro\, Per un bistec\, John Barleycorn i El rodamón de les estrelles. \nLa gestació del grup MAGARI es remunta anys enrere\, al petit poble de Pedra —a la Cerdanya—\, on l’Ivan Garriga i la Liv  Hallum coincidien en ocasions\, amb els seus respectius violí i acordió. I allí s’ha enregistrat el seu primer treball discogràfic\, Diumenge: un viatge a l’interior sonor d’una casa del Pirineu\, una aventura compositiva que respecta l’essència del folk tradicional però que incorpora una sonoritat pròpia\, donant veu a les fustes velles\, la cafetera i l’estufa de llenya d’una casa del Pirineu. Sorolls que acompanyen qualsevol vida a l’interior de la llar\, com a homenatge a la quotidianitat. \n  \n  \n  \n*Val de descompte aplicable a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-bocafoscant-de-contes-jack-london-linevitable-home-blanc/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/01/jack-london.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250201T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250201T193000
DTSTAMP:20260419T014829
CREATED:20250109T170559Z
LAST-MODIFIED:20250110T111815Z
UID:66350-1738432800-1738438200@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Natura i sentiment a la Ilíada: I en sent la remor un pastor a les muntanyes
DESCRIPTION:Natura i sentiment a la Ilíada: I en sent la remor un pastor a les muntanyes\nXerrada amb l’hel·lenista i traductor Pau Sabaté \nDissabte 1 de febrer a les 18:00h  \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Com neixen les fulles dels arbres\, neixen així també els homes. Les fulles\, el vent les escampa per terra\, i en fa brotar d’altres el bosc esponerós a l’època que és primavera\, així mateix neixen els homes\, uns broten i els altres s’acaben.»\n\n  \nNingú pot escapar a ἀνάγκη\, el Destí. Força inevitable que doblega per igual a un heroi que al més roí dels humans\, entitat suprema que cap déu de l’Olimp gosaria contradir. Així doncs\, si les Μοῖραι —moires— ho permeten\, dissabte 1 de febrer l’hel·lenista Pau Sabaté estarà a NaturaLlibres per parlar sobre Natura i sentiment a La Ilíada. \n  \n«Com quan un pastor veu un núvol des d’una talaia \nque\, empès pel bramul del Ponent\, pel mar obert se li acosta \ni\, de lluny estant\, li sembla més negre i fosc que la pega \ndamunt de la mar violeta\, i porta molta borrasca\,\ni s’esgarrifa de veure-ho\, i mena els xais a una cova.»\n  \nLa Ilíada és la primera novel·la de la literatura occidental\, i podria ser també la millor\, tenint en compte que ha sobreviscut fins avui. Més de 15.000 versos que narren cinquanta-un dies del novè any de la guerra de Troia\, iniciada amb el sonat rapte d’Helena. \n  \n«tan de bo que el dia mateix que va parir-me la mare\nse m’hagués endut pels aires una mala tempesta\nfins a la muntanya o a l’ona del mar de fragors infinites…»\n  \nPerò La Ilíada és molt més que una història d’hýbris i orgull\, fúria i destrucció: Homer va saber veure bellesa en el dolor. «Pel mig de la mortaldat\, entre els morts\, la sang negra i les armes»\, hi ha l’èpica de la tendresa. Hi ha oliveres hi ha tamarius hi ha la claror de les estrelles. \n  \n«i de tot voldries gaudir fins que no te’n quedessin més ganes\, \ntret del combat…»\n  \nA l’Antiga Grècia\, el món de la Natura és el món dels Déus\, el regne on esdevenen fenòmens imprevisibles i indomables\, per damunt del control de les persones. A través de La Ilíada coneixerem com percibien i es relacionaven amb l’entorn natural els grecs d’aleshores\, les emocions i els sentiments que un cim com el Mont Olimp despertava en ells. Muntanyes poderoses que varen omplir de divinitats tan meravelloses i hostils com els fenòmens meteorològics que lliuren combat allà dalt. \n  \n«ni el vent\, quan passa entre els roures de cabellera alterosa\nno crida tan fort\, quan s’embraveix i amb més ganes udola\,\ncom era de fort el clamor dels troians i els aqueus\, que amollaven\nuns crits espantosos quan van llançar-se els uns contra els altres.»\n  \nMuntanyes i boscos que són amenaça però també refugi per a vençuts\, covards\, desertors\, perseguits i dèbils en general. Espais liminals idonis per celebrar ritus de pas\, on també es duia a terme l’educació militar i on és possible la trobada amb les deïtats\, això és: amb la Natura. Trobades que unes vegades podien resultar nefastes per als mortals\, però de les que també podien néixer herois com Aquil·les\, l’ira del qual ressonarà dissabte 1 de febrer a NaturaLlibres. \n  \n«La ira\, canta\, deessa\, la ira funesta d’Aquil·les\, \nfill de Peleu\, que als aqueus va portar dolors sense nombre\, \nmoltes ànimes fortes d’herois va llançar de cap dins de l’Hades \ni a ells\, als herois\, els va convertir en pastura de gossos \ni de tota mena d’ocells; el voler de Zeus s’acomplia \ntan bon punt es van barallar i es van separar l’un de l’altre \nel fill d’Atreu\, el rei d’homes\, i Aquil·les de raça divina.»\n  \nUna obra colossal que\, si és important per la literatura\, la història\, la filosofia\, la lingüística i l’art\, també ho és per la botànica\, doncs hi apareixen per primer cop referenciats el nom d’uns seixanta taxons\, una flora homèrica que cinc segles més tard descriviria Teofrast a De historia plantarum. No és d’estranyar que l’alzina sigui l’arbre més citat\, consagrat a Zeus com està\, seguit per l’olivera d’Atena\, central per l’horticultura grega. Arbres que uneixen terra i cel; arbres que son fortalesa i que cauen com els guerrers. \n  \n«I ell va caure\, com quan cau un roure o un àlber\no un pi molt alt que uns fusters a les muntanyes el talen\,\nper fer-ne el tauló d’una nau\, amb destrals de fresc esmolades;\nell jeia així\, estirat al davant dels cavalls i del carro\,\nbramant de dolor i engrapant amb la mà la pols sangonosa.»\n  \nEs pot conjecturar que\, després de deu anys de guerra\, la vegetació de Troia diera quedar quasi totalment assolada\, amb efectes devastadors com l’extermini de boscos\, arrasats per construir armes i embarcacions o per bastir les pires funeràries dels morts. Perquè la violència de la guerra tan sols és possible mitjançant la violació i l’explotació de la naturalesa. Així escoltarem com el riu Escamandre es regira enfurismat\, per com embruten de cadàvers troians el seu llit fluvial: \n  \n«Aquil·les\, superes en força i en fer maldats tots els homes\,\nque sempre tens els déus a la vora per defensar-te.\nSi el fill de Cronos permet que matis tots els de Troia\, \ntreu-los de dintre meu i fes malvestats per la plana\,\nque s’han omplert de morts les meves aigües amables\ni no puc fer que els corrents a la mar divina davallin\nperquè s’hi amunteguen els cossos que destrosses i mates.\nDeixa’m tranquil\, que em tens astorat\, capità de les tropes.»\n  \nSense ànims de jutjar les pràctiques ambientals dels hel·lens d’abans\, de ben segur que Homer ens ajuda a entendre la llarga història de degradació ecològica que estem protagonitzant els humans. \n\n«que Zeus ens ha donat un mal destí perquè els homes \nque neixin en temps venidors en facin cançons\, de nosaltres.»\n  \n  \n  \nPreu d’inscripció a la xerrada: 5€/persona\nInclou: Xerrada + Val de 2€ de descompte en la compra de La Ilíada \n  \n  \n  \nPAU SABATÉ (Barcelona\, 1989) és llicenciat en Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona i traductor. Del grec antic\, ha traduït\, entre d’altres\, la Ilíada al català i una selecció de fragments de Safo al castellà. Del modern\, ha traslladat al català L’última temptació de Nikos Kazantzakis i ha revisat la traducció de Joan Sales d’El Crist de nou crucificat\, del mateix autor. Pel que fa a la poesia\, ha traduït Orientacions i Sol primer d’Odisseas Elitis i Epitafi i Poemes de resistència de Iannis Ritsos. També ha seleccionat i traduït els textos d’El llibre de l’oli\, un recull de testimonis grecs i llatins sobre l’oli i l’olivera\, i ha versat del llatí al català el llibre segon de les Geòrgiques de Virgili. L’any 2020 va guanyar el Premi Ciutat de Tarragona Vidal Alcover per una traducció en vers dels bucòlics grecs. És secretari de l’Associació Catalana de Neohel·lenistes i col·labora assíduament a la revista Torre dels Vents. \n  \n«La llengua dels mortals va girant\, i pot dir moltes coses \nde tota mena\, i els mots hi tenen força pastura»\n  \n  \n  \n  \n*Val de descompte aplicable a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-natura-i-sentiment-a-la-iliada-i-en-sent-la-remor-un-pastor-a-les-muntanyes/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2025/01/iliada-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250125T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250125T193000
DTSTAMP:20260419T014829
CREATED:20241224T124610Z
LAST-MODIFIED:20250323T172932Z
UID:66264-1737828000-1737833400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Bocafoscant de contes tibetans. Amb el monjo Thubten Wangchen
DESCRIPTION:Bocafoscant de contes tibetans\nXerrada + Lectura de contes amb el monjo Thubten Wangchen\, fundador de la Casa Tibet de Barcelona \nI amb la música meditativa d’Oriol Ginestà \nDissabte 25 de gener a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«El sol ponent s’amagava darrere dels pics glaçats de les muntanyes\, que es tornaven vermells com brases. Als terrats de les cases de Lhasa\, els nens feien volar grues de brillants colors… Un nen d’uns sis anys estava assegut al costat del seu oncle\, un monjo vestit amb hàbits de color marró. Observaven l’estel del nen elevar-se…\n—Explica’m un conte\, oncle.\nEl monjo va somriure entre dents.\n—Una història antiga\, doncs.»\n\n  \nSi els capvespres encisen és perquè són breus i efímers\, una flamarada de bellesa que només esdevé a frec d’extingir-se. Així són també els contes bons: un text breu i enlluernador narrat a solpost. I així serà el Bocafoscant de contes que dissabte 25 de gener dedicarem a la cultura tibetana\, en unes #TrobadesNL amb el llibre Cuentos populares tibetanos i amb el monjo tibetà Thubten Wangchen\, fundador de la Casa Tibet de Barcelona i diputat del Parlament del Tibet a l’exili. \n«Però\, com sol ocorrer amb les llegendes\, el pare ho va explicar a la filla i la mare al fill durant moltes generacions\, fins que aquestes històries es van ampliar cada vegada més i van acabar per comunicar molt més del que pretenia el qui les va explicar per primera vegada.»\n  \nAl Tibet\, la narració oral de contes ha tingut sempre caràcter de ritu. No qualsevol persona estava dotada per explicar una història; hi havia bards encarregats d’aquesta gran responsabilitat\, poetes que eren a la vegada músics i xamans. Savis que rebien inspiració directa de la Natura\, imbuïts per estats alterats de consciència\, i que compartien la tasca de contaires amb monjos\, pelegrins i narradors ambulants\, proveïts tots d’una memòria superba. Així es transmetia una cultura que resulta fascinant\, i així la descobrirem dissabte 25 de gener nosaltres amb el Venerable Thubten Wangchen. \n«Al principi fou la Vacuïtat\, un buit immens sense causa i sense fi.»\n  \nMites antiquíssims\, filosòfics i científics\, que expliquen l’origen del món i de l’ésser humà: criatures abans divines\, subjectes avui a la malaltia\, la vellúria i la mort física del cos. \n«—Disculpeu —va dir un mico molt vell i arrugat\, que es va aixecar per dirigir-se a l’auditori—: Tinc un relat trist per explicar-vos avui. Fa referència a l’estupidesa dels humans.»\n  \nLlegendes impregnades de valors\, amb les quals coneixerem alguns dels principis clau del budisme tibetà. \n«Vet aquí una vegada un noi anomenat Tashi que no era molt experimentat en els usos del món. Per més que el seu pare s’esforcés\, no podia aconseguir que el noi cacés per menjar. El jove es negava a treure una vida i ni tan sols menjava la carn que el seu pobre pare duia a casa per a la família…»\n  \nEl Buit (Śūnyatā) i la compassió (Karuṇā) per tot allò vivent… el samsara i el continu renaixement\, la infinitud… l’equanimitat\, la consciència plena… el prajna\, la Realitat última\, el nirvana. \n«—M’he passat vint anys pregant i meditant com em vau ordenar\, però encara no he obtingut la il·luminació. Dec estar fent alguna cosa malament.\nEl lama va adoptar un posat solemne. \n—Què et vaig dir que fessis?\nL’home bo li va explicar tot el que havia estat fent durant aquells vint anys.\n—Oh! —va exclamar el lama— Em temo que això no serveix per a res; era incorrecte el que et vaig dir\, i ara ja no obtindràs la il·luminació mai.»\n  \nUna cosmogonia inextricablement unida al seu entorn humà i geogràfic\, a les muntanyes sagrades\, habitades per déus proto-ecologistes i faules. \n«Molt lluny s’enlairaven uns cims nevats i\, dominant-ho tot\, abraçant-ho tot\, hi havia el cel blau turquesa. Era\, pensava la noia\, el silenci del cel. Sabia que els pelegrins que viatjaven als llocs sants eren conscients d’aquest silenci\, un silenci que es palpava i que era la presència\, segons alguns\, dels déus.»\n  \nUna civilització sempre suggerent\, impregnada d’espiritualitat i atemporal\, incòmoda per l’ego del capitalisme imperant. Preguntarem a Wangchen com de religiós continua sent el poble tibetà\, si segueixen presents les pràctiques i les doctrines tradicionals; com conservar\, des de l’exili\, la identitat\, el caràcter\, la rialla sincera. \n«Tota la felicitat que existeix al món ha nascut enterament del desig pel bé dels altres éssers. Tota la infelicitat que existeix ha nascut de l’egoisme.»\n  \nAcompanyarem el Bocafoscant de contes amb música meditativa d’Oriol Ginestà\, que ens ajudarà a connectar amb bols\, gong\, mantres budistes i un petit concert final. \n  \n  \n  \n  \nTHUBTEN WANGCHEN (Kyirong\, 1954) és un lama tibetà format al monestir de Namgyal de Dharamsala. Des del 1994 és director de la Casa del Tibet\, a Barcelona\, institució que va fundar per indicació del Dalai Lama amb l’objectiu de donar a conèixer la cultura tibetana i la difícil situació del seu poble\, que des de fa més de seixanta anys viu la repressió genocida per part del govern xinès\, tant sobre les persones com sobre la cultura\, la religió i el medi ambient. La seva pròpia mare va morir en mans de militars xinesos\, havent de fugir la resta de la família perillosament del país. Actualment és diputat actiu del Parlament Tibetà a l’Exili. \n  \n  \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-bocafoscant-de-contes-tibetans-amb-el-monjo-thubten-wangchen/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/12/bocafoscant-tibeta-1.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250118T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250118T193000
DTSTAMP:20260419T014829
CREATED:20241204T095942Z
LAST-MODIFIED:20241204T100306Z
UID:66099-1737223200-1737228600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Al bosc vermell\, un cavall fuig. Tertúlia i berenar literari amb l'escriptora Marta Soldado
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Al bosc vermell\, un cavall fuig\nTertúlia i berenar literari  \nAmb l’autora\, Marta Soldado \nDissabte 18 de gener a les 18:00H \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«S’hi quedaria a viure per sempre\, en aquest moment en què res no sembla predir res.» \n  \nRes no semblava predir que els últims cavalls salvatges es poguessin extinguir\, que la llibertat estés en perill. Res no semblava predir que alguns d’ells viatjarien des de les estepes mongoles a Txernòbil. Res no semblava predir que allà\, a la zona d’exclusió\, lluny dels humans\, l’espècie es recuperaria. Res no semblava predir que l’escriptora Marta Soldado escriuria sobre ells i guanyaria el Premi Pin i Soler amb Al bosc vermell\, un cavall fuig\, la novel·la que dissabte 18 de gener comentarem amb l’autora al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres. \n«Una cosa que has d’entendre dels cavalls\, noi\, és que tenen el seu propi món\, entens? La seva societat\, les seves regles\, jerarquies\, relacions i personalitats. És tot un món el que tenen i\, excepcionalment\, ens en deixen participar. I per aquest gest els hem d’estar agraïts.»\n  \nEl cavall de la novel·la no és un cavall qualsevol; als de la seva espècie\, els mongols els anomenaven thaki —«esperit»—\, però ara se’ls coneix amb el nom d’un reputat explorador: Przewalski. Aquest exemplar que ens ocupa  ha crescut a Ucraïna\, en les terres del pitjor desastre nuclear de la història; en concret\, al Bosc Vermell\, denominat així pel color que els pins van contraure en morir\, a causa de l’accident radioactiu que res no semblava predir. \nFerit per un soldat\, separat de la manada\, ranquejant\, el cavall fugirà. Una odissea incerta\, sotmesa als capritxos dels humans —éssers volubles\, imprevisibles\, desarrelats—\, que el portaran fins Cracòvia passant per Białowieża\, l’últim bosc verge d’Europa. Res no semblava predir que allí construirien un mur de 186km\, entre Bielorrúsia i Polònia. Res no semblava predir que molts immigrants hi moririen congelats\, també fugint\, d’Ucraïna i de Síria. \n«La Joanna va plorar una llàgrima cada dia mentre va durar la construcció d’aquell mur\, des de finals de gener fins a finals de juny\, i llavors se li van assecar totes endins i ja no en va tenir més\, sinó que al seu ros- tre s’hi va dibuixar una ganyota de tristesa fonda. Alguna part dels budells se li va quedar enredada en el filferro es- pinós i les digestions van esdevenir més pesades. Al Ma- rek\, la vista se li va enterbolir. “És el que passa quan de- sapareix l’horitzó”.»\n  \nI davant un desastre humanitari semblant\, com és d’important la vida d’un cavall? Marta Soldado ens hi farà reflexionar\, amb una novel·la conmovedora sobre les connexions entre persones i animals inspirada per Friedrich Nietzsche\, en bona part: Res no semblava predir que\, un 3 de gener de 1889\, el filòsof alemany patiria un atac psicòtic en veure com un cavall era violentament castigat\, víctima de la domesticació violenta que exercim —i patim— els humans. \n«Però quina mena de món és aquest en què un cotxer pot maltractar un animal i mantenir la raó i un filòsof que l’abraça és detingut i declarat boig?»\n  \nDissabte 18 de gener reflexionarem plegats al voltant dels temes que Al bosc vermell\, un cavall fuig ens hagi suscitat. Pensarem en què significa ser humà\, on queda la frontera entre humanitat i animalitat… El prejudici de pertanyer a «aquesta espècie que ataca i estima\, ataca i estima»\, front criatures que no exigeixen ni passat ni papers ni una llengua ni un estat d’ànim… Debatrem\, segur\, sobre posthumanisme\, sobre les relacions jeràrquiques que establim amb la resta d’animals… i amb la resta de persones; la violència gratuïta de les guerres\, el drama migratori… I especularem què pot simbolitzar la figura del cavall. \n«No diguis ximpleries\, ell no és símbol de res. No vol ser símbol de res. És un cavall a qui han disparat a traïció\, això és tot. És un cavall que pateix i que no podrà tornar a la vida en llibertat.»\n  \nJa que estem\, li preguntarem a la Marta Soldado com es pronuncia Przewalski\, i aprofitarem la seva dèria cap a les lletres eslaves per conèixer la literatura que s’hi conrea i els escriptors que més ha llegit ella\, des de Tolstói a la bielorrusa Svetlana Aleksiévich\, el polonés Andrzej Stasiuk o l’ucrainés Iuri Andrukhòvitx. \n«Va remenar molt curiós llibres de biologia\, de poesia (evitant sempre la patriòtica)\, de química o d’història i va arribar a la conclusió que pertanyia a la pitjor espècie possible\, la que feia més floritures ridícules per autoconvèncer-se d’una superioritat del tot equivocada.»\n  \nCom sempre\, acompanyarem la tertúlia literària d’un berenar casolà inspirat\, en aquest cas\, per Al bosc vermell\, un cavall fuig. \n  \n«Diuen. He sentit. La meva filla ho va veure. Que hi ha un cavall. Sí\, però que ja no sembla un cavall. Un cavall que no sembla un cavall perque\, com dir-t’ho\, és un ésser vegetal.»\n  \n  \nPreu d’inscripció a la tertúlia: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en el llibre + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \n  \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \n  \nMARTA SOLDADO (Terrassa\, 1989) és una eterna aprenent i amant de la història\, la literatura\, la gastronomia i les llengües estranyes. S’ha guanyat la vida com un camaleó\, mudant amb cada nova feina\, i així ha sobreviscut. L’han salvat: passejar per la ciutat a deshora i viatjar a destemps. És autora de la novel·la La felicitat d’un pollastre a l’ast (2018)\, la crònica literària El cap i la cua del drac (2022) i del llibre que comentarem dissabte 18 de gener a NaturaLlibres: Al bosc vermell\, un cavall fuig (2024). A més\, ha col·laborat al llibre col·lectiu Reinventing Eastern Europe: Imaginaries\, Identities and Transformations amb el capítol «The Angel of Nostalgia Trapped Between East and West». \n  \n  \n  \n*El val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.  \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-al-bosc-vermell-un-cavall-fuig-tertulia-i-berenar-literari-amb-lescriptora-marta-soldado/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/12/9788410112421-2.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250111T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250111T193000
DTSTAMP:20260419T014829
CREATED:20241213T112900Z
LAST-MODIFIED:20250403T111735Z
UID:66161-1736618400-1736623800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Bocafoscant de contes: Al bosc s'hi ha d'arribar quan encara és fosc
DESCRIPTION:Bocafoscant de contes: Al bosc s’hi ha d’arribar quan encara és fosc\nXerrada + Lectura de contes amb l’escriptora Maria Arimany \nConcert amb Ferran Palau i el seu últim disc\, Plora aquí \nDissabte 11 de gener a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«El sol queia i hi érem tots dos. I de sobte\, tot aquell mal humor que duies a sobre es va esvair com la boira matinal i vas dir Atura’t\, i era un mal lloc per aturar-hi el cotxe\, però vaig fer-ho i tu Mira\, i vas assenyalar a través de la finestreta i vaig veure el cel rogenc\, encès rere la muntanya blavosa i fresca\, i vas dir Quina sort que tenim de viure al lloc més bonic del món\, i jo no vaig saber dir res perquè era veritat.»\n\n  \nSi els capvespres encisen és perquè són breus i efímers\, una flamarada de bellesa que només esdevé a frec d’extingir-se. Així són també els contes bons: un text breu i enlluernador narrat a solpost. I així serà el Bocafoscant de contes que dissabte 11 de gener dedicarem al llibre de Maria Arimany: Al bosc s’hi ha d’arribar quan encara és fosc\, en una trobada per escoltar històries i música amb la seva autora i amb concert boscà de Ferran Palau. \n«Hi ha qui creu que no hi passa res\, al bosc\, vas dir\, Però és precisament al bosc on passa tot.»\n  \nLes persones som un bosc i\, tot sovint\, desconeixem l’enrenou que succeeix al seu interior. Des de fora sembla seré i calmòs\, però dintre… Dintre hi ha el toixó i la guineu i el cabirol\, i més amunt hi ha la merla i el tudó. Hi ha l’esquirol. Hi ha la molsa\, hi ha el bolet\, hi ha el camí. Hi ha el gris de la muntanya llunyana i hi ha el groc de la fullaraca que cruix sota les botes. Hi ha la pujada i hi ha la baixada. Hi ha esbufecs\, hi ha desampar\, dubte\, por. Hi ha frustració. \n«Quan soc a l’hort\, remenant la terra\, penso que el que em resulta més trist de la vida és que només n’hi ha una. I aquesta\, la que escollim\, no ens dona segones oportunitats. ¿Potser és això el que ens diferencia de les carxoferes? Elles\, de color cendrós\, amb força sol i prou aigua\, neixen\, creixen\, broten\, floreixen. I més tard\, quan la calor comença a empènyer\, a poc a poc\, es marceixen. I tan seques queden\, tan adormides\, que semblen mortes. Ningú no diria que passats uns mesos\, quan refresqui\, aquestes mates cadavèriques reviuran més fortes\, més fornides\, més sàvies que l’última temporada. Perquè les carxoferes\, per a fortuna seva\, tindran ocasió de millorar-se a si mateixes fins a cinc vegades\, temporada rere temporada\, vida rere vida; mentre que jo\, que només gaudiré d’aquesta\, em veig obligada a triar constantment\, i cada vegada que trio\, descarto un munt d’altres possibilitats\, d’altres vides que s’extingeixen. I\, ben mirat\, jo\, que vull ser carxofera\, també trio no fer res\, resignar-me\, esperar que m’arrenquin el fruit i que me’n broti un altre\, sense adonar-me que no triar també és una tria.»\n  \nAl bosc hi ha malparits i ràbia i foc. \n«Com la porc senglar que se li encenen els ulls com dos fanalets de Nadal i arrenca a córrer cap al caçador\, encabritada\, sense seny\, i l’envesteix amb els ullals i el tomba a terra i el caçador crida i dispara trets amb l’escopeta Bum!\, Bum!\, que van a parar a l’escorça d’un pi de més enllà\, Bum!\, Bum!\, i el gaig i el pica-soques fugen del niu. Com la porc senglar que continua envestint el caçador\, i el caçador\, que ja no se sent la cama esquerra\, que hi té tants forats que la sang pot triar per on sortir\, però a la porc senglar ja tant li fa perquè està encegada d’odi.»\n  \nHi ha criatures que vigilen rere les heures mortes. Hi ha monstres que s’amaguen de nosaltres. Hi ha ciència\, hi ha ficció. Hi ha el Diuen\, que diuen\, que diuen. Hi ha aquest Bocafoscant de contes amb l’escriptora Maria Arimany\, Premi Documenta 2023. I hi ha un concert de Ferran Palau amb el seu últim disc\, Plora aquí. Folk intimista i relaxat\, diuen… Però ja ho sabem que\, al bosc tranquil\, tot es remou per dins. \n«Dins meu hi ha un bosc.\nUn bosc atziac\nllòbrec\nllastimós.\nUn bosc de bèsties\nbestioles\ni bestioletes\namb banyes\namb closca\npeludes\npelades\ngrasses\ni afamades.\nQue corren\nque volen\nque s’arrosseguen\ni salten.\nQue cacen\nque s’amaguen\nque es maten\nles unes a les altres.»\n  \n  \n\n  \n  \nMARIA ARIMANY (Llerona\, 1990) és educadora social de formació i treballa en l’àmbit de serveis socials. Llegir és una de les seves grans passions i això li va despertar la curiositat per l’escriptura com a forma de canalitzar les emocions. Es va formar a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès entre el 2016 i el 2019 en l’itinerari de conte\, cosa que li va permetre aprendre les tècniques i trobar el seu propi estil a l’hora d’escriure. L’any 2020 va guanyar el primer premi al concurs de narrativa curta d’El 9 Nou amb el conte Mar de formigues\, i es va endur el Premi Documenta 2023 amb el recull Al bosc s’hi ha d’arribar quan encara és fosc. Actualment estudia Antropologia Social i Cultural a la Universitat de Barcelona i viu a Breda. \nFERRAN PALAU (Esparreguera\, 1983) és músic i compositor\, crescut al Twin Peaks de Collbató\, sota la vigilància dels monstres boscans de Montserrat. L’any 2003 va ser un dels fundadors del grup de música Anímic amb al seva parella Louise Sansom\, i el 2012 va començar la seva carrera en solitari\, amb un estil propi que defineix com a easy-loving. El seu darrer treball és Plora aquí\, amb producció de Sr. Chen\, un àlbum carregat de criatures fantàstiques i paisatges naturals inspirat en el cinema de les dècades del 1980 i 1990. \n  \n  \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-bocafoscant-de-contes-al-bosc-shi-ha-darribar-quan-encara-es-fosc/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/12/FerranPalau_horitzontal_nit_LouiseSansom-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241221T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241221T193000
DTSTAMP:20260419T014829
CREATED:20241124T161908Z
LAST-MODIFIED:20241124T161908Z
UID:65999-1734804000-1734809400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. L'imperi del fred. Xerrada + Taller d'observació meteorològica
DESCRIPTION:L’imperi del fred\nXerrada + Taller d’observació meteorològica \nAmb el meteoròleg Ramon Pascual Berghaenel \nDissabte 21 de desembre a les 18:00h i diumenge 22 al matí \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«L’hivern va arribar\, tal com era d’esperar. Va ser menys atroç que els dos hiverns posteriors\, però resultà igual de fosc\, famèlic i fred\, […] un esforç sobrehumà per aferrar-se a la vida entretant s’escapava.» BORÍS PASTERNAK\n\n  \nEl solstici d’hivern no és necessàriament el dia més fred de l’any\, però les temperatures haurien de ser prou baixes per a que dissabte 21 de desembre puguem parlar amb propietat d’aquest fenomen ambiental a NaturaLlibres\, en unes #TrobadesNL amb el meteoròleg expert en temps advers Ramon Pascual Berghaenel i amb el llibre-excusa L’imperi del fred\, de François Garde. \n  \n«El fred és blanc: blanc com l’evidència de la neu […] El fred és blau: blau com l’interior d’una gelera […]. El fred té el color del líquen enganxat a la pedra\, amb el qual té en comú la paciència i la duresa […]. El fred és negre: negre antracita\, com una nit sense estrelles en què res no indica que el sol podria decidir tornar\, o com la profunditat mateixa de l’univers. El fred és transparent\, transparent com un assassí hàbil.»\n  \nPer molt subjectiu que sigui el fred\, és indubtable que existeix\, però… què és? \n  \n«Un adversari perillós\, a vegades mortal\, amb prou capacitat per delmar exèrcits sencers; un mag astut\, capaç de transformar l’aigua en neu\, en aiguaneu\, en gel\, en pols\, de tornar les muntanyes inaccessibles i de sembrar el mar de perillosos icebergs; un manipulador maliciós… un agent doble de qui es descobreixen constantment noves funcions i que sempre ens sorprèn; un artista cruel\, del qual admirem les seves efímeres creacions…»\n  \nForça invisible i omnipresent que contrau molècules dolorosament\, deixa el seu rastre sobre el paisatge\, sobre el cos i sobre el nostre estat d’ànim\, demostrant quant som de vulnerables. \n  \n«Des que sent el primer atac del fred\, el cos reacciona\, sense que la nostra voluntat hi hagi d’intervenir. Els pèls s’ericen\, amb la finalitat de formar una capa d’aire destinada a empresonar la calor interna. Com que som força menys peluts que els nostres avantpassats\, aquest esforç avui dia està gairebé abocat al buit…»\n  \nFred mortal que paralitza l’activitat metabòlica… i que atura el temps\, capaç de mantenir intacte el cadàver d’un pastor assassinat als Alps fa cinc mil anys i de conservar mil·lennis d’història planetària en una bombolla d’aire. \n  \n«Tothom creu que sap el que sent la persona que mor de fred. Els metges expliquen que el cos sacrifica primer els peus i les mans\, després els membres\, per assajar de protegir tant com es pugui el cor i el cervell. Alguns alpinistes o exploradors han explicat com a poc a poc la son els envaeix\, la realitat s’esborra\, una mena de pau apareix.»\n  \nÉs evident\, però\, que els humans no estem fets pel fred. Trobarem multitud d’éssers vius millor adaptats que nosaltres\, des de les coníferes als tardígrads\, animalons que poden sobreviure a temperatures de fins -200ºC. \n  \n«El 21 de juliol de 1983\, els russos de l’estació Vostok\, a 1.200 quilòmetres del Pol Sud i a més de 3.000 metres d’altitud\, varen veure que el seu termòmetre baixava fins als –89\,2 °C. Uns científics americans han calculat recentment a partir d’informació obtinguda per satèl·lit —i\, per tant\, sense haver-la verificat personalment— que la temperatura d’alguns punts de l’inlandsis antàrtic podia arribar a caure fins als –95 °C. Els astrònoms han trobat a la constel·lació de Centaure\, a només 5.000 anys llum del nostre planeta\, la nebulosa Bumerang\, que també es diu nebulosa del Nus de Papallona. Han establert que la temperatura enmig d’aquesta massa de gas i de pols estel·lar és de –272 °C\, rècord absolut de fred a l’univers. El fred té un límit: –273\,15 °C. A aquesta temperatura\, tots els àtoms s’immobilitzen.»\n  \nTan temut com desitjat\, ara\, amb l’escalfament global\, el fred és\, a més\, un fenòmen filosòfic que colpeja el pensament.  Perquè exposar-se a l’exterior i sentir la gelor del món significa també sortir del nostre Jo climatitzat\, tremolar amb el Tot. \n  \n«El fred sempre conté una parcel·la d’eternitat.»\n  \nEn tot cas\, com la intenció no és acabar encostipats\, sinó conèixer —des de la ciència\, la història i la literatura— el fred\, dissabte 21 de desembre acompanyarem la xerrada amb una infusió o una xocolata calenta. \nI per a que el fred no ens agafi desprevinguts a muntanya\, diumenge 22 de desembre\, el meteoròleg Ramon Pascual Berghaenel impartirà un taller d’observació atmosférica sense aparells\, per aprendre a llegir el temps al nostre voltant i a pronosticar el que vindrà. Recordant sempre la dita dels suecs: \n  \n«Det finns inget dåligt väder\, bara dåliga kläder (No hi ha mal temps\, hi ha mala indumentària).»\n  \n  \n  \nPreu d’inscripció a la xerrada: 7€/persona\nInclou: Xerrada + Infusió o xocolata calenta amb pastes casolanes + Val del 10% de descompte en la compra del llibre L’imperi del fred   \n  \nPreu d’inscripció al taller d’observació meteorològica: 5€/persona \nCARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES \n\nHora d’inici: 11:00h\nDuració estimada: 1h 30minuts\nRequisit: Haver assistit a la xerrada prèvia de dissabte\nMínim-màxim de participants: 10-15 persones\n\n\n  \n  \nRAMON PASCUAL BERGHAENEL és un apassionat de la meteorologia i el muntanyisme (i també de la música)\, llicenciat en l’especialitat de Física de la Terra i el Cosmos per la Universitat de Barcelona. Des del 1992 pertany al Cos Superior de Meteoròlegs de l’Estat i treballa a l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET)\, sent actualment el delegat territorial a Catalunya. Imparteix classes\, xerrades i conferències\, tant en l’àmbit científic professional com de caire divulgatiu\, participant usualment en simposiums\, jornades i congressos nacionals e internacionals. Les seves especialitats han estat el radar meteorològic\, les tempestes\, la meteorologia de muntanya\, la nivologia i l’accidentabilitat associada. Coneixements que porta temps transmeten a través dels cursos de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i diversos clubs alpinistes. Actualment és membre del consell de redacció de la revista Tiempo y Clima de l’Asociación Meteorológica Española\, membre de les associacions meteorològiques catalanes ACOM\, ACAM i Ecommeta i director de la revista Excursionisme de la Unió Excursionista de Catalunya. \n  \n  \n  \n  \n*Val de descompte aplicable a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-limperi-del-fred-xerrada-taller-dobservacio-meteorologica/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/11/imperi-fred.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241214T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241214T193000
DTSTAMP:20260419T014829
CREATED:20241116T121220Z
LAST-MODIFIED:20241116T184039Z
UID:65884-1734199200-1734204600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Brama poètica: Zuan - Oliver
DESCRIPTION:Brama poètica: Zuan – Oliver\nAmb la poeta Jessica Zuan i la traductora de Mary Oliver\, Corina Oproae… I amb beure èpic! \nDissabte 14 de desembre a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Em vaig adormir i em vaig despertar\nquan un cérvol va ensopegar contra mi.»\n  \nLa brama és un dels espectacles més fascinants de la natura. Un ritual de desafiaments passionals\, desig\, follia i afectes… com el que presenciarem dissabte 14 de desembre a NaturaLlibres\, enfrontant en l’escenari a dos esperits separats en el temps i l’espai\, però lligats per interessos\, preocupacions i debilitats similars: Jessica Zuan (1984) i Mary Oliver (1935-2019)\, encarnada en veu i ànima de la seva traductora al català —i també poeta— Corina Oproae. \n«A la riba de l’illa\, \non el rocam apunta el llac\, \namago el meu nom. \nQui sap\, \npotser em caldrà un dia?» \n  \nJessica Zuan és una poeta suïssa en romanx\, una llengua oficial que només parlen 60.000 persones al cantó de Grischun; és a dir\, un idioma parlat per l’1% del país alpí i que compta a la vegada amb cinc variants: el sursilvan\, el sutsilvan\, el surmiran\, el vallader i el puter\, utilitzat per 5.400 parlants —entre ells\, Zuan. \n«i ara heu-me aquí\,\nfent temps\,\nsegons la dita\,\nmirant fins que el mirar es torna sentir\,\nfins que em sento jo mateixa\nocell petit» \n  \nUna llengua\, el romanx\, menuda\, però realment enèrgica en la seva literatura\, amb escriptores com Jessica Zuan\, que ha estat traduïda a l’alemany\, el francès\, l’italià\, castellà\, gallec\, polonès\, romanès\, estonià\, basc… I tenim Tremolors i escuma en català gràcies a Dolors Udina i Toni Clapés. \n«Vida imaginada\, has esdevingut riu.» \n  \nDissabte 14 de desembre escoltarem com sona el romanx en uns poemes que beuen de rieres brogents i de gorges que rugeixen\, d’Engadina i el seu paisatge. Immens\, inacabable\, insuperable. \n  \n«Oh ¿tens temps\nper sortir\nnomés una estona\ndel teu dia\nimportant i atrafegat\nper sentir les caderneres\nque s’ajunten\nal camp ple de cards […]?»\n  \nUns poemes que demanen ser llegits en veu alta\, com a Mary Oliver li agradava. La poeta que cada matí\, quan es llevava a l’alba\, obria la porta de casa\, a Provincetown\, Massachusetts\, i es quedava allà una bona estona parada\, observant el sol mandrós\, com s’alçava… fins que li arribaven les paraules. \n«Mira’m floriR.»\n  \nLa poeta que passejava amb un quadern i amagava llapissos al bosc\, per quan li agafés la inspiració… \n«Caminava a poc a poc i escoltava\nles arrels esbojarrades\, que creixien i reien\, dins la terra molla» \n  \nLa que porta dins la motxilla a Whitman\, a Rumi\, a Rilke\, a Emerson i a Thoreau\, i que té com a mestres l’òliba i el rossinyol. \n«Aixeca’t\, m’ordena l’àliga.»\n  \nLa poeta de la contemplació\, de la sorpresa sempre renovada\, de l’estupor i l’adoració pels misteris de la natura. \n«Jo no sé amb certesa el que és una oració.\nPerò sé prestar atenció\ni sé com caure sobre l’herba\,\ncom agenollar-me a l’herba\,\ncom ser beneïda i gandula\,\ncom caminar pel camp\,\nque és el que porto fent tot el dia.\nDigue’m\, què més hauria d’haver fet?\nNo és veritat que tot al final es mor\, i massa aviat?\nDigue’m\, que et proposes fer amb la teva preciosa\, salvatge\, única\, vida?»\n  \nLa preciosa\, salvatge\, única vida de Mary Oliver va està marcada per abusos sexuals a la infància\, un càncer de pulmó\, la mort de la fotògrafa Molly Malone Cook\, el seu gran amor —quaranta anys d’amor! \n«Estima la tristesa. Ara és teva\, i cal\ntenir cura del que se’ns ha\ndonat. […] Perquè pensa\,\ni si la perdessis? Llavors series\ntristesa tu mateixa»\n  \nI malgrat la tristesa… malgrat la tristesa per la degradació del planeta… \n«Serem coneguts com una cultura que ensenyava i recompensava l’acumulació de possessions\, que parlava poc o no gaire sobre la qualitat de vida de la gent (l’altra gent)\, dels gossos\, dels rius. Tot el món\, als nostres ulls\, diran\, era només mercaderia.»\n  \nMalgrat les tristes runes del progrés\, el goig de l’instant i del quotidià amb què ens consolen tant Mary Oliver com Jessica Zuan. \n«Va\, gosem ser vulnerables.\nVa\, gosem ser imprudents.\nVa\, siguem terribles.\nRepetim plegats la pretensió\,\nperquè no se’ns escapi de les mans:\nva\, parem taula abans que tot s’hagi escrit.\nVa\, siguem una vegada més imperfectes.»\n  \nUn duel d’afinitats i contrastos que ens servirà per celebrar a Mary Oliver\, la poeta més estimada —i llegida— dels Estats Units\, i per encomanar-nos l’emoció de sentir a Jessica Zuan recitar. \n«No vaig venir a aquest món\nper ser consolada.\nVaig venir\, com l’ocell roig\, per cantar.»\n  \nAcompanyarem la trobada amb dues opcions de beure a escollir (fins esgotar existències): infusió o copa de vi inspirada en les poetes contrincants. Quina de les dues guanyarà la brama poètica\, Oliver o Zuan\, ho decidirà el públic. Feu les vostres apostes i\, com diria Baudelaire\, embriageu-vos! «De vi\, de poesia o de virtut\, com més us plagui. Però embriagueu-vos». \n«Benvinguda\, embriaguesa\,\nsom uns estels que ningú no sustenta.»\n  \n  \nPreu d’inscripció: 7€\nInclou: Assistència a la brama poètica + Beure èpic (infusió o copa de vi) + Val de 2€ de descompte en la compra dels llibres Tremolors i escuma (Jessica Zuan) i Ocell roig (Mary Oliver) \n  \n  \nJESSICA ZUAN (Sils Maria\, 1984) és poeta en llengua romanx. Nascuda a l’Alta Engadina i resident actualment a Barcelona\, és una de les veus més representatives de la poesia suïssa contemporània. El 2017 va publicar el seu primer poemari\, L’orizi / La Tempête (edició bilingüe romanx -francès)\, seguit de Stremblidas e s-chima (edició trilingüe romanx-francès-alemany) i Launa dapavagls. La podem llegir també traduïda al català amb el llibre Tremolors i escuma. Ha estat guardonada amb el Premi de literatura dels Grisons 2024 i amb el Premi Nollegiu 2024 a Barcelona\, en la categoria millor poemari traduït al català. \nCORINA OPROAE (Transilvania\, 1973) és poeta\, escriptora i traductora. Va estudiar Filologia Anglesa i Hispànica a Romania\, i el 1998 es va establir a Catalunya. Ha publicat els llibres de poemes Mil y una muertes (2016)\, Intermitencias (2018) i Desde dónde amar (2021). En català ha escrit La mà que tremola (2020)\, un llibre de reflexió poètica sobre el fet d’escriure en una llengua que no és la materna. També és autora i traductora de La poesía del siglo xx en Rumanía (2022) i La casa limón (2024)\, Premi Tusquets Editores de Novela. Ha traduït al català i al castellà autors com Marin Sorescu\, Lucian Blaga\, Gellu Naum\, Ana Blandiana (Premi Jordi Domènech de traducció de poesia\, 2015)\, Norman Manea\, Tatiana Țîbuleac\, Ioan Es. Pop\, Angela Marinescu o Mary Oliver. \nMARY OLIVER (Maple Heights\, 1935-2019) va ser una poeta estatunidenca\, guanyadora d’algun dels premis de més prestigi del seu país\, com ara el Premi Pulitzer de Poesia amb el llibre American Primitive (1983) o el National Book Award amb New and Selected Poems (1992). Va escriure poesia\, narrativa i crítica\, i la seva producció poètica va superar la vintena d’obres. Va debutar amb Voyage\, and Other Poems el 1963\, als vint-i-vuit anys. Els seus darrers llibres de poesia són: Why I Wake Early (2004); Thirst (2006); Swan: Poems and Prose Poems (2010); A Thousand Mornings (2012); Blue Horses (2014); Felicity (2015); Devotions (2017) i Red Bird (2008)\, el primer llibre que es tradueix en edició bilingüe anglès-català: Ocell Roig. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Si algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \nEl val de descompte té una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-brama-poetica-zuan-oliver/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/11/zuan-oliver.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241207T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241207T193000
DTSTAMP:20260419T014829
CREATED:20241018T172821Z
LAST-MODIFIED:20241018T173402Z
UID:65357-1733594400-1733599800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Dersú Uzalà pel país de l'Ussuri. Tertúlia i berenar literari amb el traductor Miquel Cabal
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Dersú Uzalà pel país de l’Ussuri\, de Vladímir Arséniev\nTertúlia i berenar literari  \nAmb el traductor Miquel Cabal Guarro \nDissabte 7 de desembre a les 18:00H \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Començà a sortir el sol. Com si fos viu\, tragué el cap de l’aigua\, després se separà de l’horitzó i començà a ascendir pel cel.\n–Que bonic! –vaig exclamar.\n–Seu sigui la persona més important –respongué en Dersú\, assenyalant el sol–. Ell mori\, tot al voltant mori.» \n  \nEl vent és una persona. I el foc i l’aigua i la terra també són persones. Persones fortes que de vegades s’enfaden. Com els óssos i els senglars\, que també són persones. Els ocells no; els ocells no s’enfaden; els ocells són persones tranquil·les. I el sol\, el sol és la més important de les persones. Persones que mereixen cura i respecte\, totes. Aquesta és la llei principal de la taigà\, que un vell caçador nòmada ens ensenya a Dersú Uzalà pel país de l’Ussuri\, el llibre de Vladímir Arséniev que dissabte 7 de desembre comentarem en un #GrupDeLecturaNL amb el seu traductor al català Miquel Cabal Guarro (versió original / versió còmic). \n«Em va interessar\, aquell home. Tenia alguna cosa especial\, original. Parlava amb senzillesa\, amb calma\, era modest\, però sense voler congraciar-se. Vam conversar. Em va estar explicant moltes coses de la seva vida i\, com més parlava\, més simpàtic m’era. Tenia davant meu un caçador primitiu\, que havia passat tota la vida a la taigà i que estava net dels vicis que comporta la civilització urbana…»\n  \nDersú Uzalà pel país de l’Ussuri és un llibre bell. Un clàssic de la literatura naturalista\, etnogràfica\, de viatges i aventures\, sobre les expedicions científiques que Vladímir Arséniev (1872-1930) realitzà als confins de Sibèria i sobre l’amistat que allí hi travà amb Dersú Uzalà\, un caçador de la tribu gold. Un home senzill\, naturalment bo\, honest\, íntegre\, instintiu. Habitant del bosc\, on viu en comunió amb el cosmos\, desconeixedor dels mals de la civilització. La seva saviesa és la del riu\, les aus\, la boira\, els arbres… i les seves possessions caben en un sarró de llana atrotinat. És l’antítesi del pensament occidental i un personatge literari excepcional. \n«Com més observava aquell home\, més m’agradava. Cada dia li descobria noves qualitats. Abans pensava que l’egoisme era propi especialment de l’home salvatge\, i que els sentiments d’humanitat\, filantropia i altruisme només eren inherents als occidentals. No devia estar equivocat?»\n  \nLa regió de l’Ussuri a la qual pertany Dersú Uzalà és un territori remot de la Sibèria oriental\, amb una extensió vint vegades la península ibèria i amb poc més de trenta milions d’habitants. Un espai aleshores ignot\, la darrera terra verge pendent d’explorar al continent\, habitada per animals salvatges\, tribus indígenes i una incipient colonització de pobladors xinesos i rusos. \n«A la taigà de l’Ussuri\, sempre s’ha de tenir en compte la possibilitat de trobar-se amb un animal salvatge. Però el més perillós és trobar-se amb un home.» \n  \nAmb el traductor Miquel Cabal Guarro veurem com han canviat les muntanyes del Sikhoté-Alín en l’actualitat i coneixerem el context històric en què Vladímir Arséniev hi arribà per cartografiar una geografia llavors en blanc. Amb aquesta missió\, el capità de l’exèrcit soviètic participà en nombroses expedicions\, on recopilà observacions meteorològiques\, inventaris de flora i fauna\, objectes etnogràfics\, vocabulari vernacle… Amb l’ajuda imponderable del Dersú Uzalà\, el guia que en més d’un destret li va salvar la pell \n«No havíem fet ni duescentes passes que vam tornar-nos a trobar amb les petjades del tigre. La bèstia ferotge tornava a seguir-nos i altre cop\, com abans\, en notar que ens hi acostàvem\, havia eludit l’encontre. En Dersú s’aturà i\, tombant la cara cap al lloc on s’amagava el tigre\, cridà amb una veu forta\, en la qual vaig percebre certes notes d’indignació: \n–Què caminis al darrere? Què necessitis\, amba? Què vulguis? Nostre faci camí\, teu no molestis. Com caminis al darrere? Potser taigà petita?» \n  \nDersú Uzalà pel país de l’Ussuri és una obra d’innegable valor documental i científic; però\, sobretot\, és el llibre d’una amistat i un alegat ecologista contra l’explotació indiscriminada de recursos\, el decliu d’espècies\, l’abús cap als pobles primigenis i l’extinció d’una forma ancestral de vida. \n«En Dersú caminava en silenci i s’ho mirava tot amb indiferència. Jo m’entusiasmava amb els paisatges\, mentre que ell observava una branqueta trencada a l’alçada de la mà d’una persona i\, per la direcció en què s’havia trencat\, sabia cap a on es dirigia la persona. Per la frescor del tall establia el temps que feia que havia passat\, en determinava el calçat\, etc. Quan jo no entenia alguna cosa o manifestava algun dubte\, em deia: \n–Com teu no ho entenguis\, si tants anys caminis per muntanyes? \nEl que per a mi era incomprensible per a ell era senzill i clar.»\n  \nUna obra que Akira Kurosawa va adaptar al cinema —Oscar a la millor pel·lícula estrangera el 1975— i que Miquel Cabal Guarro ha adaptat al còmic amb l’il·lustrador Toni Térmens. Dissabte 7 de desembre tindrem l’opció de participar en la tertúlia havent-se llegit el relat original o la novel·la gràfica (o ambdòs textos\, els lectors avançats!). Junts podrem comparar els dos treballs\, preguntar-li al Cabal com va seleccionar les escenes que hi apareixen i comentar quines trobem a faltar nosaltres. \nParlarem sobre la complexitat de traduir el lèxic de la taigà\, amb conceptes culturals i històrics que ens queden molt allunyats… Voldrem saber quanta ficció hi ha en els fets narrats… Ens preguntarem quin lloc ocupa aquesta història dins la imponent narrativa russa… En suma\, bescanviarem impressions\, sensacions i sabers\, com  feien cada nit el capità Arséniev i Dersú Uzalà amb un té a les mans i\, en el nostre cas\, amb un berenar casolà inspirat en la taigà. \n  \n«Ajagut a la vora del foc\, admirava els estels. Dersú seia al davant meu i escoltava els sons de la nit. Ell entenia aquells sons. Entenia què mormolava el rierol\, què xiuxiuejaven el vent i l’herba seca. Parlàvem del cel\, de la lluna\, dels estels. M’interessava saber com explicava els fenòmens celestes un home que havia passat tota la vida enmig de la natura\, que no tenia el cap ple d’axiomes trets dels llibres. Va resultar que mai no havia rumiat què era el cel o què eren els estels. Ho explicava tot d’una manera sorprenentment senzilla: un estel és un estel; la lluna tothom la veu\, per tant no val la pena descriure-la; el cel de dia és blau\, de nit és fosc i quan fa mal temps està tapat. Dersú s’estranyava que li preguntés coses que fins i tot una criatura coneix bé.»\n  \n  \nPreu d’inscripció a la tertúlia: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en el llibre + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \n  \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \n  \nMIQUEL CABAL GUARRO (1977) és traductor literari i docent a la Universitat de Barcelona\, també forma part del Seminari d’Estudis Eslaus a la Universitat Pompeu Fabra. És membre de la junta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)\, vicepresident del Consell Europeu d’Associacions de Traductors Literaris (CEATL)\, i ha estat membre i del Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona. Llicenciat en Filologia Eslava i doctor en Lingüística\, ha publicat una cinquantena de traduccions de narrativa i teatre d’autors com Andrei Platónov\, Fiódor Dostoievski\, Liudmila Petruixévskaia\, Mikhaïl Lérmontov\, Serguei Dovlàtov o Marina Tsvetàieva. En l’àmbit acadèmic\, ha impartit i imparteix classes en el camp de la lingüística\, la traducció i la literatura russa. Va rebre el Premi Vidal Alcover 2014 pel projecte de traducció de Petersburg\, d’Andrei Beli\, així com del Premi Ciutat de Barcelona 2021 per la traducció de Crim i càstig\, de Fiódor Dostoievski (Bernat Metge\, 2021). És autor de l’adaptació a còmic de Dersú Uzalà pel país de l’Ussuri\, de Vladímir Arséniev\, i traductor de l’obra original\, que comentarem dissabte 7 de desembre al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres. \nVLADÍMIR ARSÉNIEV (1872-1930) fou un explorador\, naturalista\, cartògraf i escriptor rus. Aficionat des de petit a les novel·les d’aventures i amb un comportant un tant indisciplinat\, el 1892 es matricula a l’Escola de Cadets d’Infanteria de Sant Petersburg\, on es desperta la seva curiositat per la investigació geogràfica i per l’Orient Llunyà. Un cop graduat\, el 1895\, és destinat a Polònia i\, el 1900\, es trasllada per petició pròpia a Vladivostok. Al servei de l’Imperi rus\, entre 1902 i 1908 explora la regió del riu Ussuri en tres expedicions principalment a peu\, acompanyat per cosacs i guies nadius de Sibèria. És durant aquests viatges que coneix Dersú Uzalà\, el caçador gold que retrata a Dersú Uzalà pel país de l’Ussuri. Nomenat Comissari de Minories Ètniques de la República de l’Extrem Orient\, mor a l’edat de 57 anys. La seva vídua\, Margarita Nikoláievna Arsénieva\, va ser arrestada el 1934 per la policia secreta soviètica i condemnada a mort\, i la seva filla sentenciada al Gulag. \n  \n  \n  \n*El val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.  \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-dersu-uzala-pel-pais-de-lussuri-tertulia-i-berenar-literari-amb-el-traductor-miquel-cabal/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/10/dersu-uzala.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241206T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241206T193000
DTSTAMP:20260419T014829
CREATED:20241106T112305Z
LAST-MODIFIED:20250323T171952Z
UID:65421-1733508000-1733513400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Del Pirineu a l'Amazònia: El bosc al centre del món. Amb Eliane Brum i Vanesa Freixa
DESCRIPTION:Del Pirineu a l’Amazònia: El bosc al centre del món\nAmb l’escriptora\, periodista i documentalista Eliane Brum\, en conversa amb l’activista rural Vanesa Freixa \nDivendres 6 de desembre a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Cada árbol es un planeta conectado a otro planeta\, cada uno con millones de seres vivos. Y cuando ves que el bosque arde\, tienes perezosos muriendo\, jaguares muriendo\, guacamayos\, monos\, sapos\, insectos muriendo […] Algunos con dolores insoportables. Asistes impotente a holocaustos. Y\, al día siguiente\, solo hay silencio. La selva es muy ruidosa\, solo se sume en el silencio cuando ha muerto.»\n\n  \nEls boscos del Pirineu estan units als de l’Amazònia\, tots dos són organismes curulls de vida… I on hi ha vida —vida humana i més-que-humana— és on batega el centre del món. No als nuclis polítics i financers de Londres ni de Pekín ni de Washington. Divendres 6 de desembre a NaturaLlibres\, posarem la natura al bell mig del que importa i ens amazonitzarem amb l’escriptora\, periodista i documentalista brasilera Eliane Brum\, en conversa amb l’activista rural Vanesa Freixa al voltant del llibre La Amazonía. Viaje al centro del mundo. \n  \n«Hace algún tiempo me preguntaron qué diría el río si pudiera hablar. Pero cuando el río habla\, no le entendemos. Hay que habitar la piel del río para escucharlo.»\n  \nEliane Brum viu a Altamira\, Brasil\, la ciutat que més mata i més desforesta l’Amazònia. Una regió d’extensió i diversitat inabastable\, que travessa nou estats on conviuen més de trenta milions de persones\, i l’hàbitat originari d’uns quatre-cents pobles indígenes que parlen més de tres-centes llengües diferents. És l’ecosistema més gran del planeta; una enorme riquesa cultural i natural que porta segles sent víctima d’una guerra brutal. Una guerra contra la natura promoguda per un grapat de multimilionaris\, majoritàriament homes blancs del Nord global\, àvids de matèries primeres\, responsables principals dels més de 50.000 focus d’incendis que WWF porta registrats enguany. \n  \n«La violación del cuerpo del bosque es lo mismo que la violación del cuerpo de las mujeres. Invadir\, colonizar\, vaciar\, convertir en objetos o mercancías: esta es la lógica que ha llevado y sigue llevando al colapso de la vida en la Tierra.»\n  \nEls indígenes són especialistes en la fi del món\, doncs ja van superar un primer apocalipsi l’any 1500\, quan les caravel·les dels portuguesos van desembarcar al que seria Brasil ara i van exterminar amb virus i bactèries el 90% de la població originària. Els supervivents restants van sucumbir sota l’etnocidi\, amb la destrucció sistemàtica de les seves tradicions\, llengües i valors. \nI els atacs han continuat: molts d’aquests natius són ara refugiats climàtics\, que en les properes dècades es multiplicaran. Damnificats convertits en amenaça mentre els megarics es construeixen búnkers a Nova Zelanda i a l’Antàrtida per a mantindre els seus privilegis intactes quan arribi la gran hecatombe. \n  \n«No es posible afrontar la crisis climática con el mismo pensamiento que gestó la crisis climática. El futuro depende de nuestra capacidad para transformar radicalmente la forma en que nuestra especie se relaciona consigo misma y con lo que llama “naturaleza”. Para ello no solo es necesario generar otros conocimientos\, sino también otra estructura de pensamiento e incluso otro lenguaje.»\n  \nSola\, la maquinària\, no pararà de consumir el planeta; només nosaltres podem aturar-la. I la única forma possible és aprendre dels pobles indígenes una altra manera de ser i estar\, connectats a una Terra que batega i respira. Perquè seguir igual és insuportable\, cal una transformació radical en la forma de concebre’ns com a espècie\, establir una aliança entre les persones humanes i més-que-humanes contra les persones-predadores. Un repte que és urgent afrontar\, amb o sense esperança\, tant a l’Amazònia com al Pallars. Això significa amazonitzar-se i això farem divendres 6 de desembre amb Eliane Brum i Vanesa Freixa a NaturaLlibres: rescatar i escoltar la memòria dels arbres. \n  \n«La Amazonia no es un lugar al que vamos cargando nuestro cuerpo\, esa suma de bacterias\, células y subjetividades que somos. No es así. La Amazonia salta sobre nosotros como si fuera una anaconda\, estrangula la columna vertebral de nuestros pensamientos y nos mezcla con la médula del planeta. Ya no sabemos cuál es nuestro yo. La gente sigue llamándonos por nuestro nombre\, contestamos\, parece que continuamos con nuestra identidad intacta; pero ya no sabemos lo que somos. El ser en que nos hemos convertido no tiene nombre. No porque no lo tenga\, sino porque no conocemos su lenguaje.»\n  \n  \n  \nPreu d’inscripció a la xerrada: 5€/persona\nInclou: Xerrada + Val del 10% de descompte en la compra del llibre La Amazonia \n  \n  \nELIANE BRUM (Ijuí\, 1966) és periodista\, escriptora i documentalista. Reconeguda el 2020 com la reportera més premiada de la història del Brasil\, va ser guardonada el 2021 per la seva trajectòria amb el prestigiós premi Maria Moors Cabot\, de l’Escola de Periodisme de la Universitat de Columbia. Columnista d’El País\, i col·laboradora de The Guardian i The New York Times\, és una de les fundadores de la plataforma de periodisme SUMAÚMA\, llançada el 2022 per explicar històries que passen a l’Amazònia i en altres parts del planeta\, des de la selva i la perspectiva dels seus diversos pobles. Des del 2017 viu i treballa a Altamira\, a la regió del Medi Xingú\, un dels nuclis de la destrucció de la selva amazònica. Ha publicat vuit llibres al Brasil (set de no ficció i una novel·la)\, a més de participar en reculls de cròniques\, contes i assajos\, i ha dirigit quatre documentals. Acaba de traduir-se al castellà el seu llibre La Amazonia. Viaje al centro del mundo (Salamandra\, 2024). Durant la tardor del 2024\, és resident del programa de residències internacionals del CCCB\, amb la col·laboració de la Universitat Oberta de Catalunya i la financiació de la Fundació privada Mir-Puig. \nVANESA FREIXA (Rialp\, 1977) es dedica a la creació artística\, a la divulgació i també a la generació de pensament crític al voltant de la ruralitat. Va ser directora de lʼEscola de Pastors de Catalunya entre el 2009 i el 2016. Col·labora amb lʼeditorial Savanna Books i amb diversos mitjans vinculats a la ruralitat\, entre ells la revista Pantera. Ha coeditat el llibre Llavors. Som la regeneració i codirigit el documental El no a lʼos. Autora del llibre Ruralisme: La lluita per una vida millor\, és mare i té un petit ramat de set ovelles de raça xisqueta i un hortet\, al Pallars Sobirà. \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-del-pirineu-a-lamazonia-el-bosc-al-centre-del-mon-amb-lescriptora-i-activista-eliane-brum/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/11/la-amazonia-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241201T000000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241227T235900
DTSTAMP:20260419T014829
CREATED:20241114T112244Z
LAST-MODIFIED:20241114T112244Z
UID:65436-1733011200-1735343940@www.naturallibres.com
SUMMARY:Regals NL. IV Aniversari NaturaLlibres: Sortegem un lot de llibres i papereria Jane Davies Art
DESCRIPTION:Cabàs de Nadal\nCelebrem el IV Aniversari de NaturaLlibres sortejant un lot de llibres i papereria Jane Davies Art! \nDe l’1 al 27 de desembre    \n«El deure de les aus és cantar i la resta de criatures\nrebem el seu cant com un regal.» ROBIN WALL KIMMERER\n  \nCom diu la botànica Robin Wall Kimmerer al llibre Trenes d’herba dolça\, «sóc una simple heteròtrofa que s’alimenta del carboni transmutat per altres». Els amics i clients de NaturaLlibres sou el carboni de la llibreria. Sense vosaltres no estaríem a punt de celebrar el nostre quart Aniversari\, divendres 27 de desembre… Dia que sortejarem un cabàs amb llibres\, postals i calendari 2025 per agrair-vos la vostra fidelitat\, en col·laboració amb els nostres companys de l’editorial Cossetània i l’artista Jane Davies. \nEntraran en el sorteig els tiquets de totes les compres superiors o iguals a 50€ realitzades des de diumenge 1 a divendres 27 de desembre\, i anunciarem el guanyador del cabàs —valorat en 87\,6€— diumenge 29 de desembre —per a que ningú pensi que és una innocentada si ho fem dissabte—. Podeu consultar les bases de la promoció a continuació. \nA part\, als qui divendres 27 de desembre us acosteu per felicitar-nos a la llibreria i feu alguna compra —del valor que sigui—\, us invitarem a una infusió d’Herbes de l’Alt Pirineu\, que ha preparat una barreja inspirada en NaturaLlibres per a l’ocasió\, edició limitada. Veniu a tastar-la! \n  \n«He sentit dir que de vegades\, a canvi dels dons de la terra\, amb la gratitud n’hi ha prou. És el nostre do exclusivament humà expressar agraïment\, perquè tenim la consciència i la memòria col·lectiva per a recordar que el món podria molt bé ser d’altra manera\, menys generós del que és. Però penso que estem cridats a anar més enllà de les cultures de gratitud i tornar un altre cop a les cultures de reciprocitat.»\n\n  \n  \nBASES DEL SORTEIG\nLa llibreria NaturaLlibres\, amb domicili al C/Roda 4 Casa Xurret d’Alins\, Lleida\, organitza una acció promocional amb sistema de sorteig aleatori adreçada a clients majors d’edat que hagin consumit\, en una sola compra\, 50€ o més en llibres.\nQueden excloses de la promoció les despeses en cafeteria\, productes agroalimentaris o qualsevol altre objecte de papereria que no siguin llibres.\nNomés els tiquets emesos entre l’1 de desembre de 2024 i el 27 de desembre de 2024 participaran en la promoció. \nOBJECTIU DEL SORTEIG\nRegalar un cabàs de llibres per agrair la fidelitat als clients tant físics com de la botiga on-line www.naturallibres.com (queden excloses les compres realitzades des de www.todostuslibros.com o altres plataformes). \nPERÍODE DE PROMOCIÓ\nAquesta acció promocional estarà activa entre diumenge 1 de desembre de 2023 i divendres 27 de desembre de 2023\, ambdós inclosos\, per a totes aquelles compres iguals i superiors a 50€ per tíquet en llibres. Queden excloses les consumicions de cafeteria\, compres de productes agroalimentaris o qualsevol altre objecte de papereria\, així com despeses d’enviament. Només els tiquets emesos entre aquestes dates participaran en la promoció. \nCONDICIONS DE PARTICIPACIÓ\nPer participar en la promoció s’han de complir les següents condicions en el moment del sorteig:\n1. Ser major d’edat\n2. Haver adquirit a partir de 50€ en llibres a la llibreria NaturaLlibres ubicada al carrer Roda 4 Casa Xurret d’Alins\, Lleida\, o a www.naturallibres.com durant el període de la promoció. Queden excloses les consumicions de cafeteria\, compres de productes agroalimentaris o qualsevol altre objecte de papereria\, així com despeses d’enviament i qualsevol altra cosa que no siguin llibres. No es podran sumar compres inferiors a 50€ per assolir la quantia mínima especificada a la promoció per poder participar-hi; tampoc es podran sumar tiquets de compres realitzades el mateix dia a la llibreria.\n3. Estar en possessió del tiquet digital que acrediti la compra igual o superior al preu fixat al punt 2 de les condicions de participació (els tiquets s’envien al correu electrònic facilitat pel client en el moment d’efectuar la compra).\n4. Cada persona podrà participar amb un nombre indefinit de tiquets sempre que compleixi la resta de condicions. \nMECÀNICA I MODE DE PARTICIPACIÓ\nCada compra porta associat un número de tiquet (Nº de factura). Aquells clients que estiguin interessats en aconseguir el cabàs de llibres hauran de conservar el tiquet digital com a resguard fins que es publiqui el número guanyador. Aquest serà el seu número de participació al sorteig. Finalitzat el període de promoció\, s’extraurà mitjançant mostreig aleatori simple 1 número entre tots aquells que compleixin les condicions de participació. El número agraciat es donarà a conèixer a través de Facebook\, Twitter i Instagram. A més\, NaturaLlibres contactarà amb el guanyador a través dels mitjans facilitats (email o número de telèfon). \nPREMIS\nEs sortejarà un cabàs valorat en 87\,60€ i compost de: 1 exemplar de L’intens respirar dels arbres (Peter Wohlleben)\, 1 exemplar de La xarxa secreta de la natura (Peter Wohlleben)\, 1 exemplar de Pardals al cap (Stanislaw Lubienski)\, 1 exemplar de  Emboscats (Sergi Monrabà)\, 1 calendari 2025 Wild Mountain Flora\, 1 postal excursionista\, 1 postal fallaire. \nDISPONIBILITAT DEL PREMI\nEl guanyador podrà recollir el cabàs a NaturaLlibres\, carrer Roda 4 Casa Xurret d’Alins\, Lleida\, en horari comercial. En cap cas s’enviarà el premi per correu. En cap cas es permet el canvi o bescanvi dels llibres i productes que componen el cabàs. Tampoc es permetrà bescanviar el premi per diners en metàl·lic. Si el guanyador no recollís el cabàs en els següents 15 dies naturals a la comunicació pels mitjans anteriorment esmentats\, el premi es declararà desert i la persona guanyadora perdrà els seus drets sobre el cabàs. En cas que no es pugués lliurar exactament el mateix model de premi\, es regalaria un premi del mateix valor o superior. NaturaLlibres es reserva el dret de publicar el nom del guanyador amb fins promocionals així com la seva foto recollint el premi. \nACCEPTACIÓ DE LES BASES\nEl fet de participar en el sorteig implica que l’usuari accepta totes les condicions d’aquestes bases legals. \n  \n  \n  \n  \nAmb la col·laboració de
URL:https://www.naturallibres.com/event/regals-nl-iv-aniversari-naturallibres-sortegem-un-lot-de-llibres-i-papereria-jane-davies-art/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Regalos NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/11/aniversalinl_24-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241130T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241130T193000
DTSTAMP:20260419T014829
CREATED:20241102T125128Z
LAST-MODIFIED:20241102T125128Z
UID:65402-1732989600-1732995000@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Brama poètica: Dickinson - Sevilla
DESCRIPTION:Brama poètica: Dickinson – Sevilla\nAmb la poeta Maria Sevilla Paris\, el crític literari D. Sam Abrams… I amb beure èpic! \nDissabte 30 de novembre a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Un cèrvol ferit — salta més alt»\n  \nLa brama és un dels espectacles més fascinants de la natura. Un ritual de desafiaments passionals\, desig\, follia i afectes… com el que presenciarem dissabte 30 de novembre a NaturaLlibres\, enfrontant en l’escenari a dos esperits separats en el temps\, però lligats per interessos\, preocupacions i debilitats similars: Maria Sevilla Paris (1990) i Emily Dickinson (1830-1886)\, encarnada en veu i ànima pel també poeta\, traductor i crític literari D. Sam Abrams. \n«Tot el que et va ser donat \nd’engendrar t’esgarrifa \nperò si ho dius dins d’un ou \nno ho sent ningú.»\n  \nMolt probablement\, Emily Dickinson mai s’hagués prestat a participar en una #BramaPoètica com aquesta… Hermètica i solitària\, pràcticament no sortia d’Amherts\, Massachussetts\, ni de casa\, on vivia amb els pares i la germana. Investigar la seva vida privada ha estat un repte per a la plèiade d’estudiosos i biògrafs que té al darrera; de fet\, l’escriptora continua sent un enigma. I el mateix succeeix amb la seva poesia. \n«Mai vaig veure un Erm\nMai vaig veure el Mar \nTanmateix sé com és el Bruc \nI què és una Onada»\n  \nSe sap que va rebre una formació molt completa en humanisme i ciència\, poc freqüent per l’època. Que\, malgrat llegir la Bíblia\, era contrària a la religió puritana i al Déu calvinista\, i que es negava a anar a missa. Amb aquell desig manfiest seu de contravenir les regles\, les socials i també les poètiques. Radicalment original\, sorprenent i estranya\, divertida i tràgica\, pertorbadora\, metafísica\, encisadora… va revolucionar la poesia nord-americana del seu moment\, i encara ara admira a poetes com Sam Abrams i Maria Sevilla Paris. \n«Els dies són mamífers\, ovípara és la nit. Si em dono a la tenebra no em faran llet els pits. Però em sortiran dents bordes\, prenyades de verí.»\n  \nUna dona soltera al segle XIX resultava ja de per sí torbador. Es pensa que va mantenir una relació amorosa amb la que després seria cunyada seva… I que abans podia haver patit abusos sexuals del pare i del germà… \n«La pena del seu crit només se sent quan plou amb indolència damunt la gropa inerme dels equins\ni només plou així si és mitjanit.»\n  \nEnamorada indiscutiblement dels núvols i de l’herba i del vent i dels ocells\, practicava el mateix vincle interespècie que Maria Sevilla Paris professa. \n  \n«les flors sempre ejaculen sens permís.»\n  \nObservadora hipersensible davant la natura canviant\, Emily Dickinson va catalogar fins a 424 flors silvestres\, algunes ja extintes\, altres en perill. \n«Ser una Flor és una profunda\nResponsbailitat»\n  \nFlors úniques com la Monotropa uniflora\, de color blanc\, sense clorofil·la\, que porta una existència fantasmal i gòtica sota terra; la planta cadàver\, la seva preferida. \n«No és morir el que ens fa mal:\nens fa més mal la vida.»\n  \nMorta l’Emily\, van trobar a la calaixera de la seva habitació uns mil vuit-cents poemes manuscrits en petits papers que la poeta havia anat cosint de cinc en cinc o de sis en sis. Poemes breus\, d’una senzillesa només aparent\, i amb una sintaxi i puntuació singulars que\, fins fa poc\, els editors li han manipulat\, en un afany de fer-la més comercial. Van ser un èxit immediat. \n«La Fama és una abella. \nTe cant— \nTé fibló— \nAh\, també té ales»\n  \nMaria Sevilla Paris s’hi enfrontarà amb el seu darrer poemari\, La nit ovípara. \n  \n«… a mercè\nde les pestanyes infinites dels antílops\nles brànquies de l’escrita\nla mà tota sencera dels plantígrads\nl’orella no visible dels cetacis\nl’antena dels esfíngids\nla son mandibulada dels crustacis\nels ulls atents dels còrvids\nels ulls buits de la mantis\nels ulls caient al fondo d’un talús\ncontinental\nel caient d’ulls\nque em vigila pacient des de les ombres\nl’estómac dels carnívors\nla supèrbia dels roures.\nSe’m lignificaran\nles còrnies amb la veu a dins:\ndes de l’abisme que no veig\nla fosca em mira a mi.»\n  \nUn duel d’afinitats i contrastos que ens servirà per gaudir del geni d’Emily Dickinson amb la persona que millor la coneix a casa nostra\, D. Sam Abrams\, i descobrir la veu liminal de Maria Sevilla Paris. \nAcompanyarem la trobada amb dues opcions de beure a escollir (fins esgotar existències): una inspirada en Emily Dickinson i l’altra\, en La nit ovípara. Quina de les dues guanyarà la brama poètica ho decidirà el públic. Feu les vostres apostes i\, com diria Baudelaire\, embriageu-vos! «De vi\, de poesia o de virtut\, com més us plagui. Però embriagueu-vos». \n  \n  \nPreu d’inscripció: 7€\nInclou: Assistència a la brama poètica + Beure èpic (infusió o copa de vi) + Val de 2€ de descompte en la compra dels llibres d’Emily Dickinson i de Maria Sevilla Paris \n  \n  \nSAM ABRAMS (Beckley\, 1952) és poeta\, traductor\, crític i assagista. Llicenciat en Hispàniques per la Universitat Autònoma de Barcelona\, és professor de Poesia Catalana Actual i Teoria i Crítica a la Universitat Oberta de Catalunya. Com a poeta ha publicat\, entre d’altres\, Calculations… (1997)\, Oda a un ase i altres poemes (1999)\, T’estimo. Més de cent poemes d’amor i desig (2002) i La mirada estrangera (2005). També és autor de Tenebra blanca (2001)\, la primera antologia de poemes en prosa de la literatura catalana contemporània. Ha traduït una vintena de volums de poesia catalana moderna a l’anglès\, així com Poemas de Thomas Hardy (2001)\, juntament amb Joan Margarit; Jo no sóc ningú. Qui ets tu? (2002)\, una antologia de poemes d’Emily Dickinson\, traduïts en homenatge a Marià Manent; i Vers projectiu (2006)\, el llegendari assaig sobre teoria poètica de Charles Olson. També ha treballat com a curador de diverses edicions: Poesia anglesa i nord-americana (1994) i El llarg dinar de Nadal (2000) de Thorton Wilder\, entre d’altres. Ha estat Secretari del Centre Català del PEN i col·labora habitualment a les pàgines d’opinió i als suplements culturals dels diaris Avui i el Mundo Catalunya. \nMARIA SEVILLA PARIS (Badalona\, 1990) és poeta\, investigadora de la literatura i docent precària. Ha publicat Dents de polpa (2015)\, Kalàixnikov (2017)\, if true: false; else: true (2020)\, Plastilina (2021) i La nit ovípara (2024)\, així com l’assaig No desitjaràs els béns del proïsme (2024) També ha experimentat amb gèneres liminars com la poesia sonora i el videorecital\, i ha pujat a escenaris d’arreu d’Europa\, Amèrica i Àsia. Des de gener del 2019 és una de les tres programadores de l’Horiginal. \nEMILY DICKINSON (Amherst\, 1830-1886) va passar gran part de la seva vida reclosa en una habitació de la casa paterna\, al seu Amherst natal. Autora d’una obra senzilla i profunda que l’ha situat al panteó de poetes fundacionals nord-americans\, juntament a Edgar Allan Poe\, Ralph Waldo Emerson o Walt Whitman. Excepte cinc dels seus poemes (tres publicats de forma anònima i un altre sense que l’escriptora ho sabés)\, el seu treball ingent va romandre ocult i inèdit fins després de la seva mort. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Si algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \nEl val de descompte té una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-brama-poetica-dickinson-sevilla/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/11/The-Watchlist-26-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241127T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241127T193000
DTSTAMP:20260419T014829
CREATED:20241112T173928Z
LAST-MODIFIED:20241115T172451Z
UID:65444-1732730400-1732735800@www.naturallibres.com
SUMMARY:#FiloTrobadesNL Ruralitats en tensió. Amb l'Ateneu Cooperatiu de l'Alt Pirineu i Aran i amb l'activista Jaime Izquierdo
DESCRIPTION:Ruralitats en tensió\nConversa i berenar filorural \nAmb l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i Aran i amb l’escriptor i activista rural Jaime Izquierdo \nDimecres 27 de novembre a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n\n  \n«Rural: Relatiu o pertanyent al camp o que té relació amb la vida al camp i amb les feines pròpies de l’agricultura i la ramaderia.» \n  \nIntentar explicar la ruralitat avui és tan complex com diversa és la gent que l’habitem. La definició que encara ara predomina als diccionaris ha quedat del tot obsoleta\, doncs\, per començar\, pocs són els pobles on l’activitat principal sigui el sector primari… Dimecres 27 de novembre a NaturaLlibres redefinirem el món rural —el present i el que volem— amb l’escriptor i activista Jaime Izquierdo\, en unes #FiloTrobades organitzades conjuntament amb l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i Aran i amb el projecte Cavorca. \n«Una tarde de verano\, Alberto Merlo le dio a su caballo una merienda de hierba fresca\, y después se sentó en el cepo de partir la leña a leer el periódico. El caballo merendó\, pasó su cabeza por encima del hombro derecho de su amo\, y con voz humana le preguntó: —¿Cómo vai o mundo?» ÁLVARO CUNQUEIRO\n  \nDiu l’escriptor i activista rural Jaime Izquierdo que el món no va bé. I que si va malament és\, fonamentalment\, perquè ja no està a cura de la gent de pagès; això és\, de la gent que viu a prop de la natura\, que la necessita i que se l’estima. Però les coses poden anar encara a pitjor si no es troba la fòrmula per rehabitar la terra i empoderar les comunitats locals. \nPobles que molts cops es contemplen amb nostàlgia\, com la quimera d’una era passada\, sovint idealitzada; i altres\, es miren amb apatia\, com una etapa de l’evolució social superada. Per a Jaime Izquierdo\, no obstant\, ruralitat és sinònim de resiliència\, d’intel·ligència\, d’adaptació\, de futur. \nDimecres 27 de novembre coneixerem les propostes que l’autor exposa en llibres com La ciudad agropolitana / La aldea cosmopolita\, De función pública\, La casa de mi padre o La conservación cultural de la naturaleza. Buscarem co(i)nspiració amb la projecció del documental Diàlegs sobre com habitar els pobles en comunitat\, produit per Balkar.Earth en col·laboració amb Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i Aran. I debatrem plegats. \nPensarem quins són els valors que compartim els habitants del Pallars; com entenen el poble\, la comunitat; el potencial del camp i de la intel·ligència pagesa perduda per a construir col·lectivament un món habitable; les dificultats per passar de la teoria a l’acció\, com solucionar els problemes paradoxals de despoblament i d’accés a l’habitatge\, amb iniciatives personals i alternatives liderades des de la ciutadania… \n«No merece la pena.\nSerá mejor volver a casa\ny empezar a pensar por nuestra cuenta»\nÁNGEL GONZÁLEZ\n  \nAcompanyarem aquestes #FiloTrobadesNL amb un berenar rural vingut —com el Jaime Izquierdo—\, des dels pobles asturians. \n  \n  \nPreu d’inscripció*:  Activitat finançada per Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i Aran\nInclou: Participació a la tertúlia + Berenar filorural \n  \nAquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL\, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes\, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten\, buscar solucions a problemes\, raonar\, dubtar\, equivocar-se\, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques. \n  \n  \nJAIME IZQUIERDO (Infiestu\, Astúries\, 1958) és llicenciat en Ciències Geològiques per la Universitat d’Oviedo\, empleat públic del Govern d’Astúries i assagista. Des de fa trenta anys investiga als territoris de genuïna naturalesa pagesa tractant de superar els conflictes que han enfrontat les aspiracions de desenvolupament de les comunitats locals amb les de conservació del medi rural. Per solucionar aquest desencontre\, proposa un canvi de paradigma que estableixi una nova relació entre el camp i la ciutat\, pal·liant així mateix la crisi ecològica global i els desequilibris demogràfics actuals. Ha estat distingit amb diversos guardons\, com el Premi Europeu de The Conservation Foundation del Regne Unit a la conservació del patrimoni natural (1991)\, l’Adolfo Posada a la investigació (2000) o el de la Fundació César Manrique a projectes ambientals alternativus (2003). Ha publicat nombrosos articles i llibres\, entre els quals destaquen: El regreso del señor Hoffmann y otros relatos de ambiente entero (2005)\, Marqueses\, funcionarios\, políticos y pastores (2006)\, Asturias\, región agropolitana: las relaciones entre el campo y la ciudad en la sociedad posindustrial (2008); La casa de mi padre: manual para la reinserción de los territorios campesinos en la sociedad contemporánea (2012); La conservación cultural de la naturaleza (2013)\, La gestión creativa del cabreo (2017) o De función pública (2023). \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb \n  \n \n  \n  \n  \n  \n  \n*Si algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.  \nVal de descompte vàlid el dia de l’activitat. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/filotrobadesnl-ruralitats-en-tensio-amb-lateneu-cooperatiu-de-lalt-pirineu-i-aran-i-amb-lactivista-jaime-izquierdo/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/11/ruralitats-tensio-1.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241123T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241123T193000
DTSTAMP:20260419T014829
CREATED:20241102T110009Z
LAST-MODIFIED:20250323T171414Z
UID:65387-1732384800-1732390200@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. La vocació de perdre's: Amb l'escriptor i geògraf Franco Michieli
DESCRIPTION:La vocació de perdre’s\nXerrada + Sortida de desorientació \nAmb l’escriptor i geògraf Franco Michieli\, acompanyat per l’estudiós errant Xavier Perarnau \nDissabte 23 de novembre a les 18:00h i diumenge 24 al matí \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«La niebla me ha permitido ver.»\n\n  \nSortir a la muntanya sense mapa\, sense telèfon\, sense GPS\, és sortir a la muntanya amb possibilitat de perdre’s. Però\, a la vegada\, també és sortir a la muntanya amb possibilitat de trobar. De trobar l’inesperat… De trobar-se. I perdre’s lluny d’una societat que tracta d’evitar per tots els mitjans tecnològics i normatius que ningú es surti del camí. Dissabte 23 de novembre a NaturaLlibres ens perdrem de forma deliberada amb l’explorador i geògraf italià Franco Michieli\, autor del llibre La vocación de perderse (La vocazione di perdersi)\, que vagarejarà acompanyat per l’estudiós errant Xavier Perarnau. \n«Moverse por la naturaleza sin mapa y tener que esperar en movimiento una señal que nos oriente despierta la sensibilidad en esa parte de la existencia a la que la razón no llega. Quizá entonces —usándonos a nosotros mismos como instrumentos\, igual que los humanos de los orígenes— dimensiones olvidadas volverán a sernos familiares y preciosas.»\n  \nAntigament\, els humans s’orientaven com la resta d’animals: llegint el terreny. En lloc de mirar la pantalla del mòbil\, es mirava el cel\, s’observava la posició del sol\, el moviment dels estels i del vent\, s’interpretaven les formes fluvials\, la inclinació de les pendents\, les tonalitats de la neu… I així és com Franco Michieli (Milà\, 1962) ha recorregut els Alps\, els Pirineus\, els Andes i Escandinàvia: sense pròtesis tecnològiques\, deixant que el món salvatge es revel·li\, empès per la curiositat que des dels inicis dels temps ha fet avançar la Humanitat. \n  \n«Salirse de las vías habituales\, en lugares desconocidos\, tenía y tiene una atracción vital\, nace del estímulo innato por la exploración\, común a todos los seres vivos\, animales\, hombres y plantas (también ellas exploran\, aunque con métodos diferentes). En la naturaleza\, el tiempo dedicado a la exploración no tiene un objetivo utilitario inmediato; consiste en lanzarse a la búsqueda de cosas desconocidas que se pueden encontrar cerca o lejos\, con el único objetivo de conocerlas. Antes o después resultarán útiles. Para hacerlo\, es lícito “perderse”. Al desaparecer las referencias habituales\, se estimula la adquisición de otras nuevas y la casualidad provoca hallazgos interesantes.»\n  \nAra bé\, l’extraviament com a mètode requereix coneixement\, preparació\, experiència i confiança en unes habilitats d’orientació que\, malgrat oblidades\, tenen molt d’intuició. \n«Mientras creamos\, cada desvío y cada aparente error de dirección seguirán formando parte de la ruta.»\n  \nEs tracta de conèixer la muntanya com si fos un ésser humà\, esperar que parli\, tindre en compte la seva complexa personalitat i deixar-se guiar. \n«Sabemos que un camino no trazado toma forma sin prisa y que hay que darle siempre una oportunidad.»\n  \nDissabte 23 de novembre\, Franco Michieli ens explicarà les virtuts de sortir-se de la via marcada i les seves experiències —algunes d’elles extremes—. Parlarem de la desorientació com a exploració espiritual i de la trobada amb allò sublim que només et pot sorprendre immers a la naturalesa salvatge\, a la wilderness. Un espai no intervingut pels humans. Un espai al que\, només perdent-se\, s’hi pot arribar. \n  \n«Obviamente no podemos hacernos ilusiones sobre nuestra capacidad de dominar las fuerzas de la naturaleza cuando nos encontremos en la wilderness. ¡No sería humildad\, sino locura! Locura que la humanidad manifiesta no con palabras\, sino con sus excesos tecnológicos. La humildad nos permite\, en cambio\, dejar espacio a cuanto no depende de nosotros\, a las vidas de los demás seres vivos y a los imprevistos. Esta óptica humilde permite que nuestra capacidad de perdernos se convierta en descubrimiento y hallazgo\, nos sirve para empezar a confiar en el camino que no conocemos. Después\, quién sabe\, quizá\, cuando las experiencias se acumulen\, vivamos el sentimiento simple y franciscano de percibir cómo los territorios más o menos salvajes\, o las pequeñas o grandes fuerzas naturales\, son más mansos de lo que parecen.»\n  \nI per començar a recuperar habilitats d’orientació atàviques\, diumenge 24 de novembre aprendrem a extraviar-nos de forma correcta en un taller introductori impartit per Franco Michieli. Per descomptat\, sense cap trasto tecnològic i sense mapes a sobre\, perquè… \n  \n«Los mapas son unos aguafiestas. Nos dicen siempre lo que nos espera en el camino.»\n  \n  \nCARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DE LA SORTIDA \n\nRecorregut: Caminada amb ruta no definida\nDuració estimada: 5-6 hores de ruta + Temps final per comentar en grup l’experiència\nDesnivell aproximat: 500m\nMaterial necessari: Motxilla de trekking (20-30l)\, calçat i roba apte per muntanya\, impermeable paravent\, roba d’abric\, menjar i agua per aguantar el dia\nMaterial recomanat: El llibre de Franco Michieli\, La vocación de perderse\nMaterial terminantment prohibit: Mapa\, bruíxola\, GPS o tecnología afí; si es porta mòbil\, ha d’estar apagat\nRequisits indispensables: Haver assistit a la xerrada prèvia de dissabte… I ganes de perdre’s!\nMínim-màxim de participants: 10-20 extraviats\n\n\n  \n  \nFRANCO MICHIELI (Milán\, 1962) és geògraf\, explorador\, escriptor\, fotògraf i corresponsal de Meridiani Montagne. Ha difós les seves travesses per llocs remots i extrems\, com els Alps\, els Pirineus\, els Andes\, Noruega i Islàndia\, en nombroses guies\, articles\, conferències\, així com cursos sobre mètodes d’orientació a la natura. Està convençut que és possible una relació respectuosa entre l’home i el medi ambient. \nXAVIER PERARNAU ha cursat estudis d’Antropologia i Filosofia\, i el postgrau Significats i valors espirituals de la Natura. Amant de les arts i de la muntanya\, aprofundeix i promou el coneixement i activitats de la tríada Naturalesa\, Art i Espiritualitat en ressonància amb la concepció de l’ecosofia. És vicepresident de Silene i promou el projecte Esperit de Cura. \n  \n  \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-la-vocacio-de-perdres-amb-lescriptor-i-geograf-franco-michieli/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/10/vocacion-perderse-e1730053265955.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241109T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241109T193000
DTSTAMP:20260419T014829
CREATED:20241011T175841Z
LAST-MODIFIED:20241016T213345Z
UID:65332-1731175200-1731180600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Brama poètica-musical: Xant de cabrota. Amb el poeta Arnau Orobitg i el músic Arnau Obiols
DESCRIPTION:Brama poètica-musical: Xant de cabrota\nAmb el poeta Arnau Orobitg i el músic Arnau Obiols… I amb beure ornitomàntic! \nDissabte 9 de novembre a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«I els ocells cantaran tot el que hagin de cantar.» PEREJAUME\n  \nLes aus són coneixedores del fat de la Humanitat i portadores de l’avenir\, però pocs éssers implumes queden amb capacitat per entendre els seus missatges alats. Dominaven el seu llenguatge els savis de l’antiguitat; aquí al Pirineu\, els pagesos i els pastors també en tenien nocions\, i malgrat l’ornitomància sigui una ciència en retrocés\, encara hi ha gent que sap escoltar el cel. Artistes com el pastor-poeta Arnau Orobitg i el músic Arnau Obiols\, que dissabte 9 de novembre participaran en una Brama poètica-musical a NaturaLlibres\, amb el llibre-espectacle Xant de cabrota. \n«Pertot ocells orant l’enigma. Migrants compassos.»\n  \nL’ornitomància és un art endevinatòria practicada des d’antic. Ciència augural per intuir el demà tot observant la vida que vola i canta enlaire\, allà dalt. Cada moviment i cada so que emetien els ocells tenia un significat diferent\, indicis de faust o infaust segons l’època de l’any i les circumstàncies… Ja ho deia el refrany: «Xant de cabrota\, pren-ne nota»\, en referència als auguris de mort que s’intuien en el Tu\, turururú…Tu\, turururú… del gamarús. \n«L’esponera que fineix amb extinció\, és passat\, present\, prolongació.\nAirecel erm\, cognició vidriada. Halo d’adveniment on alt refila\, tàcit a la destrucció.\nAuguris de col·lapse en ment hissada.\nocellitat del vincle o l’escissió.\nÉs\nel que el morent perd de vivent a la mirada.»\n  \nLa mort d’espècies que desapareixen per l’acció destructora de l’homo sapiens. \n«Que m’enyorin elles\, les àguiles.\nQue em desarreli jo\, no l’arbre. No l’arbre.»\n  \nI a mesura que la terra es mor\, a mesura que minven els cants dels ocells\, les paraules que els encarnen moren també\, amb el conseqüent empobriment del nostre llenguatge. Un vocabulari a les acaballes que\, tanmateix\, Arnau Orobitg cuida amb zel\, en un llibre improvisat amb el músic Arnau Obiols que\, abans de llibre\, fou espectacle: Xant de cabrota. \n«HE VIST grives i tudons quasi superposant-se. Retallat de fosca he vist l’esgarip d’òlibes\ni el gràcil miratge de l’enganyapastors.\nTombant el tronc\, al picot verd m’ha semblat veure\, i al garser gros.\nA la roca he vist emetre el pela-roques i a l’escorça\, el reietó…\nAmb la mateixa vivor\, el misteri combustible\, metxa encesa\, sense temps de relació. Corrent l’ara indefugible\ni l’aquí d’acceptació\, més ràpid que la flama que el grall clama l’averany en perfecció.»\n  \nUnits per la volior\, dissabte 9 de novembre escoltarem a l’Orobitg i a l’Obiols clocar gargallejar esbufegar quiquiriquejar xisclar ulular xiular pitpitejar titirititejar declamar glosar cantar bramar. A una Natura que és per a ells fat\, vida i broll d’inspiració artística. \n«Al nord de tu tanmateix\, a l’endins de prou terra\, amb perdius als altiplans o relictes de galls en boscos\, el teu astorament es distribueix\, expandint-se i engrunant-se per donar-te a molts moixons. Descendeix de tu l’amor per ells\, tant a doll com els estols de temps ubèrrims. L’amor que els multiplica i els emplomalla en núpcies\, i nien\, i tornen el teu presagi a l’oïda del món. Que no ets implume davant dels àngels.»\n  \nAcompanyarem la piuladissa amb dues opcions de beure a escollir (fins esgotar existències): infusió o copa de vi inspirada en Xant de cabrota. \n  \n  \nPreu d’inscripció: 10€\nInclou: Assistència a la brama poètica-musical + Beure ornitomàntic + Val del 10% de descompte en la compra del llibre Xant de cabrota \n  \n  \nARNAU OROBITG (Andorra\, 1982) és artista\, poeta i pastor d’ofici. Format en belles arts i antropologia a la Universitat de Barcelona i a l’Escola de Pastors de Rialp\, ha treballat d’escultor\, dibuixant\, pintor muralista\, il·lustrador\, retratista\, professor d’escola d’art\, muntador d’exposicions i regidor d’espectacles i cinema. Des de fa més de deu anys és pastor als Alps francesos\, on gestiona paratges d’herbatge alpins amb ramades transhumants de 1.500 caps i de tant en tant esquila. Al camp hi ha collit raïm\, olives\, hortalisses… i poesia. Guanyador de dues edicions del Concurs de poesia Miquel Martí i Pol\, dels diversos poemaris escrits\, n’ha publicat dos: Distàncies i Xant de cabrota. \nARNAU OBIOLS ( La Seu d’Urgell\, 1985) és músic i cantautor pirinenc especialitzat en bateria i percussió. Format en estudis musicals acadèmics a Barcelona (Magisteri musical a la UB\, Taller de Músics i l’especialitat de bateria jazz a l’ESMUC)\, va rebre algunes formacions puntuals a Holanda en l’àmbit de la improvisació i la performance (Dutch Impro Academy a la Haia o workshops a Amsterdam). Ha publicat els discos Projecte Pirene (2013)\, Libèrrim (2015)\, Tost (2019) i Mont Cau (2023). Participa en una gran diversitat de projectes musicals o relacionats amb altres disciplines artístiques\, com la dansa\, l’escultura\, l’audiovisual\, la performance o la poesia. La natura\, el territori i la improvisació són una constant en la seva obra\, que va des de l’arrel fins a la creació lliure. \n  \n  \n  \nAmb la col·laboració ornitomàntica de \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Si algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \nEl val de descompte té una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-brama-poetica-musical-xant-de-cabrota-amb-el-poeta-arnau-orobitg-i-el-music-arnau-obiols/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/10/xant-cabrota.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241108T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241108T203000
DTSTAMP:20260419T014829
CREATED:20241008T173944Z
LAST-MODIFIED:20241009T195852Z
UID:65315-1731092400-1731097800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Dones i muntanyes: Maria Antònia Simó i el naixement del Pirineisme en femení
DESCRIPTION:Dones i muntanyes: Maria Antònia Simó i el naixement del Pirineisme en femení\nXerrada + Projecció de documental \nAmb la investigadora Cristina Simó i la periodista Montse Armengou \nDivendres 8 de novembre a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Que les dones no s’exposin en absolut a les altes muntanyes\, a les fatigues\, als perills estranys al seu sexe\, a allò que podria ser censurable! La timidesa\, el desmai\, són coses naturals\, sovint gracioses i amables. Que deixin\, doncs\, aquest bastó de punta de ferro que\, a les seves mans\, és inútil i ridícul; que no imitin els gestos de l’home\, doncs perden aleshores el caràcter propi del seu sexe sense adquirir els atributs virils.» ÉTIENNE-GABRIEL ARBANÈRE (1828)\n\n  \nLes primeres dones que pujaren muntanyes ho van fer amb una motxilla de prejudicis pesats com rocs a coll\, caminant amb decisió d’esquena a la resta del món. Gràcies a aquestes desobedients\, les parets que queden per escalar en la societat són menys abruptes i desiguals. D’aquestes pioneres parlarem divendres 8 de novembre a NaturaLlibres\, en una trobada amb la investigadora Cristina Simó\,  la periodista Montse Armengou… i amb el llibre Mujeres y montañas d’excusa. \n  \n«No es poden comparar els Pirineus amb els Alps; les Torres de Marboré no són tan grans; la Breche de Roland és tot just una escletxa mòdica a la paret de roca […] però el cim arrodonit i nivi del Mont Perdu em va interessar.» ANNE LISTER (1791-1840)\n  \nConeixerem les aventures d’aquelles transgresores que van desafiar muntanyes de crítica\, enfrontades als seus temps\, quan la més senzilla de les excursions era reprovada severament. Proeses com les de Rosalie Ramond que\, a l’ombra del seu germà Louis Ramond de Carbonnières\, s’apuntà la primera femenina a un cim pirinenc\, el Midi de Bigorre (2.877m). Aquest pic també cridà l’atenció de la reina Maria Carolina de Nàpols\, que hi grimpà amb unes avarques espanyoles de cànem\, abanderant una comitiva de cinquanta assistents\, «sense donar la menor mostra de fatiga o por». \nIntrèpides que van fer història\, com Anne Lister\, la primera dona en pujar al Mont Perdut (1830)\, amb uns grampons que després la van portar a establir una altra plusmarca al Vignemale (1838). O l’Alice Prevost\, que el 1858 va fer cim a l’Aneto amb un record fins aleshores d’edat —tenia disset anys. \n  \n«Cal estimular aquest tipus de gimnàstica muscular i pulmonar per a la dona? No és tal la nostra opinió. Encara que no hagi passat cap desgràcia en aquestes ascensions\, […] no es pot concloure que no puguin deixar en les heroïnes d’aquests triomfs empremtes més o menys lamentables i commocions orgàniques o repercussions fatals en la seva constitució.» STEPHEN D’ARVE (1878)\n  \nDivendres 8 de novembre parlarem del context històric i les dificultats afegides que les dones tenien per a practicar l’alpinisme\, ja fossin les convencions socials o la roba i el material\, amb impediments tan irritants com el no trobar un calçat de la seva talla adequat o la incomoditat de les faldilles. \n  \n«Més endavant\, les noies vàrem adoptar la moda de posar-nos un model de faldilla-pantaló\, i la cosa es va fer més suportable\, encara que en arribar al lloc d’escalada ens canviàvem posant-nos un pantaló sol…\, i anem-hi!» MARIA ANTÒNIA SIMÓ (1915-2007)\n  \nTestimoniatges del pirineisme en femení que ens arribaran a través del llibre Mujeres y Montañas i de les recerques fetes per la documentalista Montse Armengou i Cristina Simó\, neboda d’una figura admirable com és la de Maria Antònia Simó\, la protagonista del film d’epoca que projectarem per homenatjar la rebel·lia i la tenacitat. \n  \n«Fer excursions\, i sobretot l’escalada\, significava sempre una gran aventura. Imagini’s quan anàvem fins als cims pirinencs\, que en aquell temps es trobaven tan lluny de la civilització. Allí estàvem completament aïllats del món!»\n  \nMaria Antònia Simó\, una pionera que es va iniciar en l’escalada en plena postguerra i\, sense proposar-se altra cosa que gaudir a la natura\, va aconseguir nombroses primeres absolutes: als Pirineus\, a Montserrat\, el Pedraforca\, Picos de Europa\, Gredos\, els Alps i l’Atles\, destacant gestes com la cara sud-oest de l’Anayet\, la primera hivernal a la Canal Roja\, l’obertura d’una nova via d’escalada a l’agulla petita d’Amitges o el tuc des Hemnes en cordada exclussivament femenina. \n  \n«Davant de la immensitat de les vistes panoràmiques amb el seu vast horitzó i la majestuositat del paisatge\, amb la virginal natura vista des dels pics\, m’esdevenia un intens sentiment de transcendència\, i amb l’absència del vent\, de profunda solitud\, que em sumia en el silenci de l’espai infinit que m’envoltava\, o quan\, immersa en la simfonia de la forta remor del vent\, m’excitava l’esperit vers un sentiment de resistència i superació. Tot això era el premi davant de l’esforç i la victòria per haver coronat el cim.»\n  \n  \n  \nPreu d’inscripció: 5€/persona\nInclou: Xerrada + Projecció + Val del 10% de descompte en la compra del llibre Mujeres y montañas \n\n  \n  \nNascuda i criada en una família que anava a la muntanya i al mar tant com podia\, CRISTINA SIMÓ no recorda haver aprés a nedar o a esquiar —«M’ho deurien posar als gens des del primer dia»—. Però sí que recorda especialment les estades al Pirineu\, hivern i estiu\, i els aprenentatges que hi feia amb el meu germà: llegir un mapa\, repartir una mandarina —repartir tot—\, no mullar- te els guants\, no fugir dels gossos\, mirar el cel i entendre’l\, no fer mal a plantes\, bèsties o pedres\, preparar una sortida\, preparar una motxilla —sempre com si t’haguessis de quedar a passar una nit d’emergència—\, saber girar cua\, parlar amb la gent del lloc… i un llarg etcètera. Als 24 anys va venir a viure al Pallars\, clar… «I vaig aprendre que em queden tantes coses per saber que ni en mil vides ho aconseguiré». La gran ensenyança de la seva tieta\, la Maria Antònia\, va ser que les dones són a tot a arreu des de sempre i han fet sempre de tot\, per difícil que els hi hagin posat. «Per aquest raó porto molts anys buscant-les i estudiant-les\, a elles i a les persones amb tot tipus de gènere que no sigui el masculí». \nMONTSE ARMENGOU és periodista i està especialitzada en documentals de recerca històrica. Treballa des del 1985 a Televisió de Catalunya (TV3)\, on ha dirigit nombrosos documentals sobre aspectes ocults i l’oblit de les víctimes del franquisme que han estat guardonats amb diversos premis nacionals i internacionals\, com ara el Premi Nacional del Periodisme de la Generalitat de Catalunya que va rebre l’any 2002. Ha dirigit\, juntament amb Ricard Belis\, Els nens perduts del franquisme (2002)\, Les fosses del silenci (2003)\, Avi\, et trauré d’aquí (2013) i Els internats de la por (2015)\, entre d’altres. També ha escrit nombrosos llibres basats ens els seus documentals\, entre els quals cal destacar El comboi dels 927 (2006)\, Ravensbruck. L’infern de les dones (2007) i Els internats de la por (2016). Ha estat professora visitant a la Universitat de Nova York. Actualment és la directora del programa Sense Ficció de TV3. \n  \n  \n  \n  \n*Val de descompte aplicable a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-dones-i-muntanyes-maria-antonia-simo-i-el-naixement-del-pirineisme-en-femeni/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/10/dones-muntanyes.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241101T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241102T200000
DTSTAMP:20260419T014829
CREATED:20240920T164703Z
LAST-MODIFIED:20250323T171105Z
UID:65275-1730484000-1730577600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Quan les dones van ser ocells\, de Terry Tempest Williams: Tertúlia i berenar literari
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Quan les dones van ser ocells\, de Terry Tempest Williams\nTertúlia i berenar literari + Taller d’escriptura íntima conscient \nAmb la profesora Olga Fajardo \nDivendres 1 de novembre a les 18:00H + Dissabte 2 de novembre a les 17:00H  \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Hace mucho tiempo\, cuando las mujeres fueron pájaros\, existía el sencillo entendimiento de que cantar en la madrugada o cantar al atardecer era curar al mundo a través de la dicha. Los pájaros aún recuerdan lo que nosotras hemos olvidado\, que el mundo está hecho para ser celebrado.» \n  \nHi ha dones que encara són ocells. Hi ha dones que alcen el vol i alcen la veu. Una veu crítica\, que refila en defensa de la Natura. Una veu radical front als poders patriarcals\, una veu compromesa amb la democràcia i els drets humans. Així és la veu de l’escriptora i mediambientalista Terry Tempest Williams\, una veu torbada per l’herència que la seva mare li va deixar: Cinquanta-quatre diaris personals. Cinquanta-quatre diaris amb les pàgines en blanc. Fulls buits que l’autora ha omplert de silencis i interrogacions al llibre que comentarem divendres 1 de novembre a NaturaLlibres\, Cuando las mujeres fueron pájaros. Cincuenta y cuatro variaciones sobre la voz\, en un #GrupDeLecturaNL conduit per la professora d’escriptura íntima Olga Fajardo. \n«Una madre y su hija son un borde. Los bordes son ecotonos\, zonas de transición\, lugares de peligro o de oportunidad. Tensión doméstica. Cuando estoy parada en el límite entre el mar y la tierra siento esta tensión\, esta línea fluida de transición. Marea alta. Marea baja. Ese llegar y retirarse del mar me recuerda que llevamos poco tiempo siendo humanos.»\n  \nPoc abans de morir\, la mare de Terry Tempest Williams li va dir: «Et deixaré tots els meus quaderns\, Però promet-me que no els veuràs fins que me’n hagi anat». Descobrir que la seva mare escrivia un dietari va ser una sorpresa\, però encara resultà més xocant obrir-los i comprovar que tots estaven en blanc. Seguint la filosofia budista\, l’escriptora s’ho va prendre com una mena de kōan\, una paradoxa sobre la qual meditar. \n«Soy mi madre\, pero no lo soy. \nSoy mi abuela\, pero no lo soy. \nSoy mi bisabuela\, pero no lo soy.»\n  \nTerry Tempest Williams pertany «a un clan de dones d’un sol pit»\, les de la seva estirp: nou d’elles van tenir mastectomies i set van morir de càncer\, víctimes de les proves nuclears que es practicaven al desert de Nevada als anys cinquanta. Molt a prop d’allà és on ella es va criar\, al paisatge àrid d’Utah\, dins d’una família mormona on de les dones s’espera que portin fills al món… i un diari. \n«Soy una mujer con alas que baila con otras mujeres con alas. \nEn una comunidad que alza la voz\, todos florecemos.»\n  \nPionera ecologista\, empresonada i expulsada de la universitat per la seva lluita mediambiental\, Terry Tempest Williams es va incorporar al Moviment Cinturó Verd fundat per Wangari Maathai\, va adquirir 708 hectàrees de terra per protegir-les de l’extracció de combustibles fòssils i\, entre altres actes de desobediència civil\, ha fet que la seva veu fos escoltada des dels boscos d’Alaska i Ruanda al Congrès dels Estats Units. \n«Ser leída. Ser escuchada. Ser vista. Yo quiero ser leída\, yo quiero ser escuchada. No necesito ser vista. Escribir requiere un ego\, una creencia de que lo que dices importa. Escribir también requiere una dolorosa curiosidad que te lleva a descubrir\, a destapar lo que está royendo tus huesos. Las palabras tienen su peso. La manera en que decides presentarlas\, y ante quién\, es asunto de estilo y de elección.»\n  \nDivendres 1 de novembre compartirem les reflexions d’aquesta veu sensible i contestatària: la maternitat\, la filiació\, la criança… el vincle que ens uneix a la gent i al territori que habitem\, a les plantes\, les muntanyes\, els vents\, els ocells… \n«Muy cerca de la cima\, vimos a un coyote correr sobre el campo de nieve a toda velocidad. Se detuvo\, dio la vuelta\, se sentó en la nieve y observó el paisaje. Cualquier frontera que pudiera sentir como ser humano con las demás criaturas se disolvió en ese momento. Nosotros también disfrutábamos del paisaje.»\n  \nL’amor romàntic\, la sexualitat\, el matrimoni… els feminismes i la violència contra les dones… \n«Los lobos matan ovejas sin chistar mientras no haya contacto visual. Los venados o los caribús fijan la mirada en el lobo. En un abrir y cerrar de ojos\, se toma una decisión entre depredador y presa. Barry Lopez llama a esto “la conversación de la muerte”. El animal accede o no accede a ser tomado. No. Mis ojos dijeron que no. No seré tomada.»\n  \nLa valentia de tenir i aixecar una veu pròpia\, l’escriptura com alliberament…. i el silenci. El silenci necessari per a que siguin escoltades les veus diverses. El silenci de les pàgines en blanc. Junts\, pensarem en què poden significar i debatrem: Realment\, les dones vam ser\, fa molt temps\, ocells? \n«¿Por qué estamos aquí?\nPara que la historia siga.\n¿Cuál es la historia?\nLa historia es la Vida.»\n  \nCom sempre\, acompanyarem la tertúlia literària amb un berenar casolà inspirat en l’obra a tractar i\, al dia següent\, dissabte 2 de novembre a les 17:00h\, la profesora Olga Fajardo impartirà un taller d’iniciació a l’escriptura íntima conscient\, on aprendre a crear l’hàbit de portar un diari personal. Disciplina que ens ensenya la —de vegades— complicada tasca d’estar presents amb nosaltres mateixos i escoltar amb caliu la veu dedins\, registrar intuïcions i pensaments\, despertar els sentits i tenir cura de l’ànima per viure en plenitud. \n  \n«Me doy cuenta de que nunca seré capaz de decir lo que hay en mi corazón\, porque las palabras nos fallan\, porque está en nuestra naturaleza proteger\, porque hay momentos en que debemos discernir lo público de lo privado. Hay consuelo en mantener lo sagrado dentro de nosotros\, no como un secreto\, sino como una plegaria.\nEl mundo ya está abierto en dos y es nuestro destino sanarlo\, cada uno a su modo\, cada uno a su tiempo\, con los dones que tenemos.»\n  \n  \n  \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \n  \nOLGA FAJARDO és llicenciada en Lingüística amb màster en Pedagogia Sistèmica i màster en Espiritualitat Transcultural. Dirigeix el projecte De l’Alè a la Mirada\, marc des del qual imparteix acompanyaments individuals\, tallers i retirs relacionats amb l’escriptura\, el silenci i la cura de l’ànima. Ha coordinat i editat el llibre col·lectiu La experiencia contemplativa. En la mística\, la filosofía y el arte (Kairós). \nTERRY TEMPEST WILLIAMS (Corona\, Califòrnia\, 1955) és escriptora i activista mediambiental. Autora de llibres com Refuge\, Leap\, Open Space of Democracy\, Finding Beauty in Broken World\, Erosion o el que comentarem divendres 1 de novembre a NaturaLlibres: When Women Were Birds (Cuando las mujeres fueron pájaros). Considerada una autora clau de la literatura ecologista del segle XX\, els seus assajos posen l’atenció en la preservació de la vida salvatge\, els drets de les dones i la llibertat d’expressió. A través de la seva obra vol visibilitzar les arestes que sorgeixen de les relacions entre la naturalesa i la societat. Actualment viu amb el seu marit\, Brooke Williams\, al desert de roca vermella del sud d’Utah. \n\n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-quan-les-dones-van-ser-ocells-de-terry-tempest-williams-tertulia-i-berenar-literari/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/09/mujeres-pajaros-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241031T173000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241031T210000
DTSTAMP:20260419T014829
CREATED:20241005T093234Z
LAST-MODIFIED:20241026T174934Z
UID:65296-1730395800-1730408400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. La nit de les ànimes: Xerrada + Tallers + Concert de Tots Sants i castanyada
DESCRIPTION:La nit de les ànimes\nAmb la investigadora Júlia Carreras\, la dissenyadora floral Míriam Masramon i el músic Javi Ballabriga \nDissabte 26 d’octubre a les 17:30h >> Taller de carbasses decoratives + Berenar de mort\nDijous 31 d’octubre a les 17:30h >> Xerrada + Taller de candeles + Concert de Tots Sants amb castanyada\n \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Per Tots Sants\, els blats sembrats i tots els fruits a casa guardats.»\n\n  \nQuan arriben els primers freds\, les fulles s’assequen i el vent gèlid les arrenca dels arbres; els dies s’escursen i les nits s’allarguen; les flors es panseixen; el bestiar baixa de les muntanyes i la gent es recull dins les cases. Tot es prepara per aturar-se i per morir. És la tardor\, el moment de l’any en què es connecten els dos móns\, el dels vius i el dels morts. Dijous 31 d’octubre a NaturaLlibres celebrarem aquest temps de reflexió i record en una trobada per conèixer les tradicions i costums de Tots Sants amb la investigadora del folklore pirinenc Júlia Carreras. \n«A les dugas de la tarde del dia de Tots Sants\, les ànimas del Purgatori tornen totas a la terra a habitar las casas que habitaren en vida y à enrotllarse de las personas ab qui las lligan llassos més o menos estrets.» APELES MESTRES\n  \nA pobles del Pallars Sobirà era costum deixar la llar de foc encesa la nit sencera de Tots Sants\, per tal que les ànimes dels avantpassats trobessin el camí de casa i s’hi poguessin escalfar\, en aquesta visita anual que ens fan. També era típic buidar carbasses\, naps o qualsevol altre vegetal per posar-hi un llum dins i col·locar-los als camins\, a fi d’espantar els mals esperits. I això era així molt abans de la indústria Halloween\, amb ritus d’origen incert anteriors al cristianisme que la investigadora Júlia Carreras ens explicarà dijous 31 d’octubre. \nAmb ella compartirem les tradicions que les nostres padrines haguessin practicat o explicat a casa… I acabarem la xerrada amb un taller per aprendre a elaborar candeles de cera natural. Flames que encendrem en memòria dels que han traspassat\, en una processó pels carrers d’Alins fins la foguera comunal on tindrà lloc un concert de Tots Sants a càrrec del músic Javi Ballabriga\, mentre les castanyes es torren i bulleix el vi que atemperarà mans i esperits. Perquè ja se sap… \n«De Tots Sants a Nadal\, pluja\, gel o vent cabal.»\n  \nPer guarnir cases i carrers\, dissabte 26 d’octubre a les 17:30h hi haurà un taller familiar de carbasses decoratives impartit per la dissenyadora floral Míriam Masramon\, que acabarà amb un berenar casolà de La Xurreta Cafè per aixecar als morts. \n  \n  \nTALLER DE CARBASSES DECORATIVES \n\nDia: Dissabte 26 d’octubre\nHora: 17:30h\nDuració: 2 hores\nMaterial necessari: Estisores de podar\nPreu d’inscripció: 15€ per adult / 5€ per infant (acompanyat d’adult responsable per a la realització del taller)\nInclou: Taller + Berenar\nPlaces limitades\n\nXERRADA + TALLER DE CANDELES + CONCERT + CASTANYADA \n\nDia: Dijous 31 d’octubre\nHora: 17:30h\nPreu d’inscripció: 12€\nInclou: Assistència a la xerrada + Taller de candeles + Concert + Castanyada amb vi calent + Descompte del 10% en la compra del llibre Fins aquí hem arribat. Què fem i com celebrem el darrer adéu\n\n\n  \n  \nJÚLIA CARRERAS és filòloga i investigadora especialitzada en etnobotànica. Treballa amb museus i organitzacions culturals\, conduint tallers i visites guiades al voltant de les creences populars. Ha escrit articles a diverses publicacions d’àmbit nacional i internacional i ha participat com a ponent en simposis i cicles de conferències. També és cofundadora i copropietària d’Occvlta\, una iniciativa centrada en la recuperació i la difusió de l’etnobotànica\, la bruixeria i creences que corren el risc de ser condemnades a l’oblit. És autora del llibre Vienen de noche. Estudio sobre las brujas y la otredad. \nMÍRIAM MASRAMON va néixer envoltada dels camps\, pastures i boscos del Lluçanès fa 38 anys. S’ha format com a oficial florista a l’Escola de Paisatgisme i Disseny Floral de Barcelona. Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques i dissenyadora gràfica\, durant molts anys s’ha encarregat de la gestió\, promoció i lideratge de diverses empreses. És una apassionada de la muntanya\, la natura i la música; passió\, aquesta última\, de la que n’ha fet també una professió. \nJAVI BALLABRIGA  \n  \n  \n  \nActivitat organitzada conjuntament amb \n \n  \n  \n  \n*Val de descompte aplicable a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-la-nit-de-les-animes-xerrada-tallers-concert-de-tots-sants-i-castanyada/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/10/nit-animes-1.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241019T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241019T193000
DTSTAMP:20260419T014829
CREATED:20240912T115419Z
LAST-MODIFIED:20240918T093151Z
UID:65152-1729360800-1729366200@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Bocafoscant de contes: Katherine Mansfield\, la filla del sol
DESCRIPTION:Bocafoscant de contes: Katherine Mansfield\, la filla del sol\nXerrada + Lectura de contes amb concert de violoncel \nAmb la traductora Marta Pera Cucurell i la violoncel·lista Mireia Planas \nDissabte 19 d’octubre a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Però tot s’ha d’explicar amb una sensació de misteri\, un fulgor\, una resplendor crepuscular\, perquè tu\, el meu petit sol\, t’has post.»\n\n  \nSi els capvespres encisen és perquè són breus i efímers\, una flamarada de bellesa que només esdevé a frec d’extingir-se. Així són també els contes bons: un text breu i enlluernador narrat a solpost. I així serà el Bocafoscant de contes que dissabte 19 d’octubre dedicarem a una mestra del relat curt com és Katherine Mansfield\, en una trobada per escoltar històries i música amb la seva traductora al català Marta Pera Cucurell i el violoncel de Mireia Planas. \n«El meu desig de ser més bona escriptora […] substitueix la religió\, és la meva religió.»\n  \nKatherine Mansfield (Wellington\, Nova Zelanda\, 1888 – Fontainebleau\, França\, 1923) va viure completament abocada a l’escriptura\, taleia que l’acompanyà des de ben petita\, amb un grau d’autoexigència obstinat\, que cada cop li seria més difícil de complaure a causa de la seva malaltia: una tuberculosi que li provocava dolors continus però que\, alhora\, li va ensenyar a contemplar el món amb més intensitat i amor\, a meravellar-se per les coses trivials i a extreure bellesa de cada instant. \n«A veure\, Katherine\, què entens per salut? I per què la vols? Resposta: Per salut entenc poder fer una vida plena\, adulta\, viva\, que respiri\, en contacte íntim amb el que estimo: la terra i les seves meravelles\, el mar\, el sol. Tot el que volem dir quan parlem del món exterior. Vull amarar-me’n\, ser-ne part\, viure-hi\, aprendre’n\, perdre tot el que tinc de superficial i d’adquirit i convertir-me en un ésser humà directe\, conscient. Vull\, entenent-me a mi mateixa\, entendre els altres. Vull ser tot el que soc capaç d’arribar a ser\, de manera que pugui ser […] una filla del sol.»\n  \nMalgrat morir als 34 anys i deixar molts papers sense publicar\, fou considerada un dels talents narratius més grans de la seva època. Comparada al seu estimat Txékhov\, era admirada —i en alguns casos envejada— per Virginia Woolf\, Mercè Rodoreda\, Hemingway\, Salinger\, Cortázar\, Cheever… \n«─Tothom s’ha de morir? ─va preguntar la Kezia.\n─Tothom!\n─Jo també?\n─Algun dia\, cuca.\n─Però àvia. I si jo no em moro mai?»\n  \nDissabte 19 d’octubre escoltarem alguns dels seus relats i veurem com la presència de la Natura hi és d’important —potser per haver crescut als paisatges verges de la seva Nova Zelanda natal—: la nit\, el mar\, els núvols\, el vent… flors que haurien «pogut tenir urpes en lloc d’arrels»… ocells… \n«La gent es pensa que els ocells no tenen cor\, que són unes bestioletes fredes\, diferents dels gats i els gossos. Els dilluns la meva bugadera\, que es preguntava per què no tenia “un magnífic fox terrier”\, em deia: “Un canari\, senyoreta\, no la consolarà gens”. Mentida. Una mentida com una casa de pagès.»\n  \nMarta Pera Cucurell és una de les seves traductores al català i una de les persones que millor la coneix a casa nostra. Amb ella descobrirem l’obra d’una escriptora fora de sèrie i la personalitat que deixa entreveure en els seus dietaris. \n«Encara estic dividida. Soc dolenta. A la vida privada no me’n surto. Caic en la impaciència\, el mal geni\, la vanitat… Potser la poesia m’ajudarà»\n  \nUna dona lliure i anticonvencional\, d’aparença discreta i trencadissa —«soc una persona reservada fins al moll dels ossos»—\, amb atacs de pànic i accessos de fúria… \n«Hi ha\, us ho juro\, en tots nosaltres\, en allò millor de tots nosaltres\, hi ha alguna cosa que s’incorpora d’un salt i crida “aaah!” d’alegria només de pensar en la destrucció.»\n  \nObservadora\, dotada d’una sensibilitat finíssima; d’humor irreverent\, enginyosa; de vegades pessimista\, diuen uns que narcisista\, sempre ardent. \n«També m’estimava l’estel vespertí. Sembla una ximpleria\, oi? Solia baixar al pati de darrere\, després de la posta\, i m’esperava fins que començava a brillar per sobre l’eucaliptus inundat de fosca. I solia murmurar: “Ja has arribat\, estimat”. I precisament en aquell primer moment em semblava que brillava per a mi sola. Em semblava que comprenia…»\n  \nJa que molt probablement hauria fet carrera com a violoncel·lista si el seu pare li hagués permés\, acompanyarem els contes de la Mansfield amb el violoncel de Mireia Planas. \n«Vull viure de manera que pugui treballar amb les mans\, amb els sentiments i amb el cervell. Vull un jardí\, una caseta\, herba\, animals\, llibres\, quadros\, música. I a partir d’això\, com a expressió d’això\, vull escriure.»\n  \n  \nPreu d’inscripció a la xerrada: 5€\nInclou: Assistència a la xerrada + Concert + Val de 2€ de descompte en la compra dels llibres de Katherine Mansfield \n\n  \n  \nKATHERINE MANSFIELD (Wellington\, Nova Zelanda\, 1888-Fointaneblau\, França\, 1923) és el nom que va adoptar Kathleen Beauchamp. Quan tenia tretze anys la van enviar a estudiar a Anglaterra. El 1911 va debutar amb un llibre de relats\, En una pensió alemanya\,  i va seguir publicant contes en diverses revistes literàries. La publicació de Preludi (1917) marca l’impacte profund que va tenir en ella la Primera Guerra Mundial\, on va morir el seu germà\, i coincideix també amb un primer atac de pleuresia. A causa de la malaltia\, va fer diverses estades de repòs a la Costa Blava\, Itàlia i Suïssa\, mentre continuava el seu personal combat amb l’escriptura. El 1920 va publicar Felicitat\, i el 1922 el seu recull més popular i reeditat\, La festa al jardí. L’octubre del 1922 va abandonar l’escriptura i va morir\, vençuda per la tuberculosi\, el gener del 1923\, als trenta-quatre anys. \nMARTA PERA CUCURELL (Mataró\, 1959) és traductora literària i poeta. Ha traduït documentals\, sèries i pel·lícules per a la televisió\, i més d’un centenar d’obres de narrativa i poesia. Entre els autors que ha traduït figuren Virginia Woolf\, Katherine Mansfield\, Sylvia Plath\, Emily Brontë\, Charlotte Brontë\, Mary Shelley\, Edith Wharton\, Doris Lessing\, Margaret Atwood\, Daphne du Maurier\, Henry James\, Joseph Conrad\, William Faulkner\, Vladimir Nabokov\, Harold Pinter\, John Irving\, Salman Rushdie\, Colum McCann\, Robert Musil\, Franz Kafka\, Peter Handke\, etc. Ha rebut el Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia per l’obra Mestre de disfresses de Charles Simic (Eumo\, 2014)\, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians per la traducció de Cartes a la meva mare de Sylvia Plath (Periscopi\, 2023) i el Premi Ciutat de Barcelona de Traducció per l’obra Orlando de Virginia Woolf (Viena\, 2023)\, entre altres. També escriu poesia i va rebre Premi Recvll de poesia per l’obra La quinta essència de la pols (Pagès\, 2019). \nMIREIA PLANAS (Andorra\, 1988) és violoncel·lista i professora de violoncel. Grau superior de música amb el violoncel·lista Peter Thiemann al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona i Màster en Interpretació musical amb el violoncel·lista José Mor Caballero. Ha realitzat la formació Suzuki amb les formadores Eulàlia Subirà i Arantza López Barinagarrementería. Ha treballat amb el violoncel·lista i membre fundador del Quartet Casals\, Arnau Tomàs. Ha obtingut menció d’honor en la categoria de música de cambra amb l’octet de violoncels del Conservatori Superior de Música del Liceu en el concurs Internacional de Caja Madrid i el segon premi en la categoria de música de cambra en el Concurs Internacional de Música de les Corts a Barcelona. Actualment\, és membre de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra\, col·labora amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i ensenya a l’Institut de Música del Comú d’Andorra la Vella. \n  \n  \n  \n  \n  \n*Val de descompte aplicable a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-bocafoscant-de-contes-katherine-mansfield-la-filla-del-sol/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/09/mansfield.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241012T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241012T193000
DTSTAMP:20260419T014829
CREATED:20240813T114039Z
LAST-MODIFIED:20240815T091404Z
UID:64761-1728756000-1728761400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Blancor\, de Jon Fosse: Tertúlia i berenar literari. Amb la traductora Carolina Moreno Tena
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Blancor\, de Jon Fosse\nTertúlia i berenar literari  \nAmb la traductora Carolina Moreno Tena \nDissabte 12 d’octubre a les 18:00H  \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Negror; és com si no es pogués veure res\, només la negror. Miro amunt\, tot dret cap amunt\, i veig un cel negre sense estrelles. Al cor d’aquest bosc tan fosc\, sota el cel negre. Em quedo quiet. Escolto el no-res.» \n  \nUn home surt amb el cotxe a passejar. No sap on va. Encalla en una pista forestal. Entra dins el bosc —«Un disbarat. Una bajanada total. Una estupidesa. Una estupidesa flagrant»—. Vol buscar ajuda però\, quan més camina\, més s’extravia. La nit cau. Fa fred. Comença a nevar. Està cansat. Trontollen els límits de la realitat… Podria semblar una història de terror\, però és Blancor\, una faula metafísica inquietant i la darrera novel·la del premi Nobel de Literatura Jon Fosse\, que dissabte 12 d’octubre comentarem a NaturaLlibres\, en un #GrupDeLecturaNL conduït per la seva traductora al català Carolina Moreno Tena. \n«Com en puc estar tan segur que només hi soc jo dins aquest bosc fosc i glaçat? No\, no\, no puc saber-ho de cap manera\, és clar que no. El bosc és molt gran. És tan gran com tot un món; i jo ara soc dins d’aquest món; i és fosc\, tan fosc i tan negre que no aconsegueixo veure-hi res.»\n  \nNascut el 1959\, Jon Fosse escriu sempre en nynorsk\, la llengua habitual del 12% de la població noruega; és a dir\, una llengua minoritzada per rural front a l’hegemonia del bokmål. Una llengua petita però que des del 2023 compta amb un escriptor premi Nobel de Literatura\, amb més de seixanta obres publicades\, entre novel·les\, teatre\, poesia\, assaig\, llibres infantils… que es tradueixen a més de quaranta idiomes. \nCarolina Moreno Tena és una de les seves traductores\, i dissabte 12 d’octubre ens explicarà els reptes de fer parlar a Jon Fosse en català. \n«Aquesta foscor em fa por. Tinc por\, ras i curt. Però és una por assossegada\, una por sense angoixa. Però\, tinc por realment? No és només una paraula?»\n  \nComparat sovint amb Ibsen —de fet\, és el dramaturg més representat a Noruega després del seu paisà—\, coneixerem quin lloc ocupa l’autor dins la tradició literària del país nòrdic i ens preguntarem si és mereixedor d’un guardó com el Nobel —conscients que no es pot jutjar un escriptor amb les 90 pàgines de Blancor. \n«Quina estupidesa fer-se preguntes\, pensar.»\n  \nAmb Carolina Moreno Tena analitzarem aquesta novel·la curta dins el conjunt de la seva creació literària. D’estil inconfundible\, amb una prosa neta i senzilla\, minimalista\, hipnòtica i introspectiva\, a estones onírica\, Blancor ens servirà per apropar-nos a l’univers de Fosse i als interrogants que han afligit l’autor en les darreres dècades: la vulnerabilitat i la finitud de l’ésser humà\, l’absurditat de l’existència\, les contradiccions de l’ànima\, els límits cognitius de la percepció… En definitiva\, la vida i la mort. \nFiccions totes elles arrelades al paisatge dels fiords. Un paisatge amb rerefons místic\, consonant amb els conflictes existencials dels narradors-protagonistes\, homes solitaris sempre. \n«Vull escoltar el silenci perquè és en silenci que podem escoltar Déu. O en tot cas\, algú va dir que és així; sigui com sigui no sento la veu de cap Déu\, l’únic que sento és\, exacte\, el no-res.»\n  \nCatòlic convers i exalcohòlic devot\, allunyat de l’exposició pública —rebutja el 95% de les entrevistes— i apartat de les modes\, Jon Fosse professa l’escriptura com a salvació: \n«Sempre he sabut que escriure salva vides\, potser fins i tot ha salvat la meva. I si la meva escriptura també pot ajudar a salvar les vides dels altres\, res no em faria més feliç».\n  \nEns endinsarem en la lectura de Jon Fosse com qui s’endinsa en un bosc. Caminarem per les bardisses de la psique humana\, entre arbres que són amenaça i salvaguarda… i amb clarianes com el berenar literari inspirat en l’autor amb què acompanyarem la tertúlia sobre Blancor. \n«Però tu saps per on se surt del bosc?»\n  \n  \nPreu d’inscripció a la tertúlia: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en el llibre + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \n  \nCAROLINA MORENO TENA és traductora del suec principalment\, però també del noruec. Llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona\, ha traduït autors com Tomas Tranströmer\, Ingmar Bergman\, Per Petterson\, Tove Jansson\, August Strindberg\, Henrik Ibsen o Jon Fosse\, entre d’altres. Ha impartit classes de llengua sueca i literatura escandinava i de Teoria de Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. És professora de suec a l’Escola Oficial d’Idiomes. \nJON FOSSE va néixer el 1959 a la costa occidental de Noruega i ha rebut innombrables premis de prestigi\, tant a la seva Noruega natal com a l’estranger. Va debutar com a escriptor el 1983 amb la novel·la Raudt\, svart i des de llavors ha escrit una seixantena d’obres entre teatre\, novel·la\, poesia i assaig. Considerat un dels autors més importants del nostre temps\, la seva obra ha estat traduïda a més de quaranta idiomes i les seves peces teatrals han estat representades en unes mil produccions diferents al llarg del món. El 2007 va ser nomenat cavaller de l’Ordre nacional du Mérite de França i ostenta el lloc 83 a la llista de genis vius de The Daily Telegraph. El 2023 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura «per les seves innovadores obres de teatre i prosa\, que donen veu a l’inefable». Actualment viu entre Noruega i Àustria. \n  \n  \n  \n*La participació en la tertúlia és gratuïta.\nEl preu d’inscripció inclou el berenar literari i el val de descompte \nEl val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.  \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n  \n  \n  \n  \nAquesta activitat es realitza amb el suport del Departament de Cultura. \n  \n    \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-blancor-de-jon-fosse-tertulia-i-berenar-literari-amb-la-traductora-carolina-moreno-tena/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/08/Blancor-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240921T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240921T193000
DTSTAMP:20260419T014829
CREATED:20240830T215648Z
LAST-MODIFIED:20250323T172352Z
UID:64945-1726941600-1726947000@www.naturallibres.com
SUMMARY:#FiloTrobadesNL Iris Murdoch i la sobirania del Bé. Amb la filòsofa moral Margarita Mauri
DESCRIPTION:Iris Murdoch i la sobirania del Bé\nConversa i berenar filosòfic \nAmb la filòsofa moral Margarita Mauri \nDissabte 21 de setembre a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n\n  \n«L’única forma genuïna de ser bo és ser bo per no res.» \n  \nReconegue-m’ho: els éssers humans som\, per naturalesa\, egoistes. Una tara\, no obstant\, que podem tractar d’arranjar\, sortint del Jo i prenent consciència viva de la realitat: d’una mallarenga\, d’un faig\, d’un roc. Del que està fora d’un mateix. Dels altres. Del món. De la bellesa que ens apropa al Bé —perquè som egoistes\, però el Bé existeix—. Dissabte 21 de setembre mirarem d’atansar-nos-hi amb la filosofia moral d’Iris Murdoch (1919-1999)\, en unes #FiloTrobadesNL per conèixer el seu pensament amb la catedràtica d’Ètica experta en l’autora Margarita Mauri. \n«Com és un home bo? Podem fer-nos moralment millors? Són preguntes que un filòsof hauria d’intentar respondre.»\n  \nLa idea del Bé en un univers sense Déu fou la principal preocupació filosòfica d’Iris Murdoch. Una qüestió que impregna el conjunt de la seva prolífica obra\, entre novel·les\, assajos\, articles i correspondència. La Bondat com a virtut per a veure el món tal com és realment\, observant més enllà dels profits individuals —«cosa fàcil de dir però molt difícil d’aconseguir»—\, amb una mirada desinteressada i atenta cap al defora\, atrets per la Bellesa que es troba en la literatura\, en l’art o en un paisatge natural. \n«Estic mirant per la finestra en un estat d’ànim ansiós i ressentit\, sense tenir en compte el meu entorn\, pensant potser en el mal que s’ha infligit al meu prestigi. De sobte veig un xoriguer planejant. En un sol instant tot ha canviat. El jo reflexiu amb la seva vanitat ferida ha desaparegut. Ara només hi ha el xoriguer. I quan torno a pensar en l’assumpte\, sembla menys important. I per descomptat és una cosa que podem fer deliberadament: parar atenció a la natura per netejar les nostres ments de preocupacions egoistes.»\n  \nI si l’ego és l’enemic principal de la moralitat\, l’Amor seria el seu gran aliat. \n«Això\, aleshores\, era l’amor: mirar i mirar fins que hom deixava d’existir.»\n  \nMurdoch\, que —d’inclinació budista— de vegades es sentia completament posseïda per un amor cec a la totalitat del cosmos. \n«La gent d’un planeta sense flors pensaria que hem d’estar continuament bojos d’alegria per tenir aquestes coses entre nosaltres.»\n  \nLa filòsofa Margarita Mauri ens introduirà als conceptes i dilemes fonamentals de la psicologia moral murdochiana; reexaminarem els seus escrits literaris i filosòfics en clau ecològica i reflexionarem plegats sobre les aplicacions que l’ètica de l’atenció i de la cura pot tenir en les discussions ecològiques contemporànies. \n«Anhelen el canvi\, a qualsevol preu\, i sempre l’anhelaran\, a qualsevol preu\, i guerres\, fins que aquest planeta només tingui ossos vells i bosses de plàstic i una massa furiosa d’aranyes. Les aranyes sobreviuran més temps. I el plàstic és indestructible. Així és aquest lloc. Quin planeta!»\n  \nDissabte 21 de setembre descobrirem la trajectòria vital i intel·lectual d’una autora de pensament asilvestrat\, qualificada sovint com a «la dona més brillant d’Anglaterra». Especialista en Plató\, amb influències que van des de Schopenhauer i Wittgenstein a Katsuki Sekida\, Simone Weil\, Tolstoi\, Jane Austen o Shakespeare\, Iris Murdoch es va atrevir a pensar en una Europa filosòficament exhausta acabada la Segona Guerra Mundial\, on també va treballar prestant ajuda a víctimes del conflicte en camps de refugiats. \n«Què importa?\nLes nostres microscòpiques malenconies\,\nla nostra infinitesimal impaciència?\nA l’univers no li interessa.\nEll continua endavant.»\n  \nI en l’entretant que ens apropem a l’ideal de Bondat\, acompanyarem aquestes #FiloTrobadesNL d’un berenar filosòfic inspirat en Iris Murdoch\, perquè… \n«Cert que llegir i pensar són importants\, però Déu meu\, el menjar també ho és!»\n  \n  \nAquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL\, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes\, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten\, buscar solucions a problemes\, raonar\, dubtar\, equivocar-se\, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques. \n  \n  \nMARGARITA MAURI (Cambrils\, 1958) és catedràtica d’Ètica de la facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona des del 2019. Llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona l’any 1980 i Premi Extraordinari de Llicenciatura. Doctorada en Filosofia per la Universitat de Barcelona al 1986 amb una tesi sobre les ètiques d’Aristòtil\, Sant Tomàs d’Aquino i Kant\, és la investigadora principal del Grup Internacional Stágeira. Estudis Aristotèlics de Filosofia Pràctica. Dirigeix dos Seminaris permanents: el Seminari Aristòtil i el Seminari Iris Murdoch. Ha publicat\, entre d’altres\, La búsqueda del bien\, Bien humano y moralidad\, Les virtuts en el pensament contemporani\, Metodologia de la recerca a Filosofia i Iris Murdoch: una ética de la atención. \nProfessora universitària\, filòsofa\, narradora i assagista\, IRIS MURDOCH (Dublin\, 1919 – Oxford\, 1999) va estudiar filosofia i literatura al Somerville College d’Oxford\, on va aprendre llatí\, grec i llengües modernes. També va estudiar Filosofia com a postgraduada al Newnham College de Cambridge\, on va tenir com a mestre Ludwig Wittgenstein\, i el 1948 va començar a treballar com a professora al St Anne’s College d’Oxford. Abans de dedicar-se a la literatura\, va publicar diversos assajos sobre filosofia\, entre els quals hi ha el primer estudi escrit en anglès sobre Jean-Paul Sartre. La seva primera novel·la\, Under the net (1954)\, va ser considerada per la revista Time com una de les 100 millors novel·les de la literatura anglesa del segle XX. Dos anys més tard\, el 1956\, va conèixer l’home amb qui compartiria la seva vida\, John Bayley\, que es guanyava la vida com a professor de Literatura Anglesa i escriptor. Iris Murdoch va publicar vint-i-cinc novel·les més\, entre les quals cal destacar The Sandcastle (1957)\, The Bell (1958)\, A Severed Head (1961)\, The Unicorn (1963)\, Bruno’s Dream (1969) \, The Black Prince (1973\, Premi James Tait Black Memorial)\, The Sacred and Profane Love Machine (1974\, Premi Whitbread)\, Henry and Cato (1976)\, The Sea\, The Sea (1978\, Premi Booker)\, Nuns and Soldiers (1980)\, The Book and the Brotherhood (1987) o The Green Knight (1993). El 1987 va ser nomenada Dama Comandant de l’Ordre de l’Imperi Britànic. El 1995 va començar a patir els devastadors efectes de l’Alzheimer\, que al principi va atribuir a un bloqueig creatiu. El 1997 va ser guardonada amb el Golden PEN Award per tota la seva carrera. Va morir als 79 anys\, i les cendres van ser escampades pel jardí del crematori d’Oxford. \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/filotrobadesnl-iris-murdoch-i-la-sobirania-del-be-amb-la-filosofa-moral-margarita-mauri/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/08/murdoch-1-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240914T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240914T203000
DTSTAMP:20260419T014829
CREATED:20240819T152447Z
LAST-MODIFIED:20240906T094128Z
UID:64785-1726340400-1726345800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Belmonte - Mendoza: Una conversa amb l'aigua
DESCRIPTION:Belmonte – Mendoza: Una conversa amb l’aigua\nXerrada + Brindis per la pluja \nAmb les escriptores i antropòlogues María Belmonte i Virginia Mendoza \nDissabte 14 de setembre a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Tot és aigua i el món està ple de déus.» TALES DE MILET\n\n«L’aigua s’aprèn per la set.» EMILY DICKINSON\n  \nAl principi fou l’aigua. Per la ciència\, per les religions i pel pagès\, que sempre ha tingut un ull a la terra i l’altre al cel. Substància química essencial per a la vida\, la fretura d’aigua ha estat —i és— l’origen d’èxodes i guerres\, invencions\, descobriments\, costums\, supersticions\, rituals i adaptacions metabòliques. Perquè som aigua a la recerca d’aigua\, i l’aigua modela el nostre caràcter. Sobre aquest element primordial parlarem dissabte 14 de setembre a NaturaLlibres\, en una conversa líquida entre les escriptores i antropòlogues María Belmonte i Virginia Mendoza\, autores respectivament de El murmullo del agua i La sed. Una historia antropológica (y personal) de la vida en tierras de lluvia escasa. \n«L’aigua és h2o\, dues parts d’hidrogen\, una d’oxigen\, però també hi ha un tercer element\, que la converteix en aigua\, i aquest ningú no sap quin és.» D.H. LAWRENCE\n  \nMalgrat resultar una molècula essencial per a la vida\, l’aigua continua sent la substància més enigmàtica per als científics\, en desafiar descaradament totes les lleis de la química. \n«Me esfuerzo y leo y releo sobre la estructura molecular del agua para tratar de entender esa rareza\, pero en vano; sólo me queda asombrarme ante el misterio del agua y sentir\, si cabe\, más reverencia por ella.»\n  \nAmb María Belmonte i Virginia Mendoza constatarem la importància que els nostres avantpassats donaven a l’aigua\, des dels primers que van sortir d’Àfrica assedegats als clàssics grecollatins\, passant pels sumeris i les nostres padrines. Sagrada per a tots els cultes i religions\, els medis aquàtics són llars de deïtats\, esquitxades de pràctiques\, creences i llegendes inquietants\, des de l’Antiga Roma a La Manxa i el Pallars. \n«Observar las propiedades del agua respondía a una larga tradición griega y se creía que poseía propiedades mágicas e incluso peligrosas. Algunas fuentes podían volverte loco\, mientras que el agua de otras te devolvía la cordura o te convertía en abstemio el resto de tu vida.»\n  \nI si de l’aigua arcana varen brollar les grans civilitzacions de la humanitat\, per la sed van col·lapsar… i col·lapsaran. Aigua i sed que van provocar la primera guerra documentada\, fa més de 4.500 años a Babilònia. Aigua i sed que són arrelada i desarrelament. \n«Cuando digo sed\, no hablo sólo de una necesidad fisiológica que mata mucho antes que ninguna otra\, sino de la ausencia de agua\, de la necesidad de dominarla y retenerla\, de una búsqueda que nos ha traído hasta donde estamos y del anhelo de volver a casa\, porque agua es lo que somos\, y en su ausencia se ausenta el ser humano.»\n  \nDissabte 14 de setembre parlarem dels reptes als que ens enfrontem com a espècie\, una espècie que passarà sed —segons l’Agència Europea de Medi Ambient\, la península ibèrica serà el lloc d’Europa que més s’assecarà els propers anys. \n«Detrás de lo que fuimos\, somos y seremos siempre están el agua y su búsqueda. Siempre está la sed.»\n  \nRepassarem com els humans s’han enfrontat a la manca d’aigua al llarg de la història: petròglifs invocadors\, danses de la pluja Cherokee\, els saurís\, les processons rogatives… i les prediccions meteorològiques. I perquè\, des dels temps dels Cèsars\, l’aigua també és símbol de poder\, reflexionarem sobre la desigualtat d’accés i les causes de la sequera més enllà del canvi climàtic\, amb el descontrol de regadius\, la degradació del sòl\, l’abandó de la terra o l’efecte de les noves tecnologies —per fer-nos una idea: deu consultes a ChatGTP poden gastar fins a un litre d’aigua (!). \n«¿La sequía? Digo sed y no sequía porque a veces\, cuando hablamos de la sequía en el mundo\, omitimos los abusos\, la sobreexplotación y la mala gestión de los recursos.»\n  \nEn definitiva\, recuperarem la sacralitat perduda de rius\, estanys i fonts per no deixar d’escoltar mai els murmuris de l’aigua. \n«Claro que Dios existe.\nEs mujer\ny se llama Lluvia.»\nGUSTAVO DUCH\n  \nI si grecs i romans mascaven regalèssia per combatre la sed i els armenis es col·locaven una llavor de magrana sota la llengua per sobreviure la deportació al desert\, nosaltres ruixarem aquestes trobades amb una copa de vi inspirada en María Belmonte i Virginia Mendoza. \n  \n  \nPreu d’inscripció: 7€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Copa de vi + Val del 10% de descompte en la compra de El murmullo del agua o La sed. Una historia antropológica (y personal) de la vida en tierras de agua escasa \n  \n  \nMARÍA BELMONTE (1953\, Bilbao) va estudiar Història a la Universitat de Deusto i Antropologia a l’Autònoma de Barcelona. El 1995 es va doctorar al Departament d’Antropologia Social de la Universitat del País Basc amb una tesi sobre Història de les Religions. Exerceix professionalment com a traductora tecnicoliterària. Ha publicat Peregrinos de la belleza. Viajeros por Italia y Grecia (2015)\, Los senderos del mar. Un viaje a pie (2017)\, En tierra de Dioniso. Vagabundeos por el norte de Grecia (2021) y El murmullo del agua. Fuentes\, jardines y divinidades acuáticas (2024). \nVIRGINIA MENDOZA (1987\, Valdepeñas) es va llicenciar en Periodisme i Antropologia Social i Cultural per la Universitat Miguel Hernández d’Elx. Durant anys ha estat periodista freelance i ha escrit per a diversos mitjans d’Espanya i l’Amèrica Llatina. Després de viure a l’Espanya seca\, a la humida\, a la semidesèrtica i a Armènia\, actualment viu en un poble de Terol.  Ha publicat llibres sobre arrelament i desarrelament en què fusiona periodisme narratiu i antropologia rural\, com Quién te cerrará los ojos (2017)\, Heridas del viento (2018)\, Detendrán mi río (2021) o La sed\, que aviat serà traduït a l’anglès\, italià\, alemany\, portuguès i neerlandès. El 2019 va obtenir el Premi Manuel Iradier a la Comunicació\, atorgat per la Societat Geogràfica L’Exploradora. \n  \n\n  \n  \nAmb la col·laboració de \n \n  \n  \n  \n  \n*Oferta de descompte aplicada a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-belmonte-mendoza-una-conversa-amb-laigua/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/08/El-murmullo-del-agua-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240913T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240915T180000
DTSTAMP:20260419T014829
CREATED:20240824T090442Z
LAST-MODIFIED:20240911T212415Z
UID:64842-1726254000-1726423200@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Pica d'Estats: Una història dels anhels humans. Xerrada + Excursió
DESCRIPTION:Pica d’Estats: Una història dels anhels humans\nXerrada amb beure d’alta muntanya + Excursió \nAmb els amants de la muntanya Josep Baqués\, Òscar Cadiach i Jan Ballbè \nDivendres 13 de setembre a les 19:00h i diumenge 15 de setembre \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«El culte per la bellesa és l’única passió que puja fins als 3.000 metres d’altitud.» HENRY RUSSELL\n\n  \nHi ha muntanyes que infonen una atracció especial. Degut potser al seu posat portentós\, bellament emplaçades en una ubicació geogràfica\, amb aquell perfil superb que t’esguarda i et crida i t’exhorta i et reclama des de les alçades\, com a símbol dels anhels inefables de l’ésser humà. Una d’aquestes muntanyes especials és la Pica d’Estats\, i divendres 13 de setembre a NaturaLlibres coneixerem la història de la nostra fascinació per aquesta bella elevació\, en una trobada amb Josep Baqués i Soler\, autor del llibre Pica d’Estats. Breu resum històric\, en conversa amb l’alpinista Òscar Cadiach i el corredor de trails Jan Ballbè. \n«Els Pirineus tenen tres cims de primer ordre\, l’ascensió dels quals és tan fàcil\, que no m’estranyaria veure algun dia la silueta d’una mula perfilada al seu cim!» HENRY RUSSELL\n  \nSituada entre el Pallars Sobirà i l’Arièja\, entre els selectes vèrtexs del massís Montcalm\, s’alça\, sumptuós\, el punt més alt de la terra catalana\, amb els seus 3.143 metres d’altitud: la Pica d’Estats. Val a dir\, però\, que en un principi la muntanya no es coneixia amb el nom actual —almenys al vessant lleidatà—\, i que la seva posició va anar canviant en el mapa\, amb polèmiques sobre la seva situació exacta que els primers exploradors de la serralada —geòlegs\, botànics i oficials en missió geodèsica— tractaren de dilucidar. \nDivendres 13 de setembre coneixerem com van ser les primeres aproximacions decimonòniques al massís\, les cases d’Àreu on solien allotjar-se i els llocs on acostumaven a fer nit abans que el refugi Vallferrera es construís\, el 1935. Reviurem les aventures de pirineistes il·lustres i sabrem a qui s’atribueix la primera ascensió a la Pica —allèn d’algun pastor o caçador agosarat que hagi quedat en l’anonimat. \n«Unes ràfegues furioses ens van assaltar a la nostra arribada: impossible mantenir-se empeus amb la neu voletejant en remolins espessos. […] Un silenci fúnebre\, interromput només pels xiulets de la tempesta\, regnava en aquestes solituds desertes; gelava l’ànima del turista\, que no sabria viure durant gaire temps en aquests llocs sense trobar-hi la mort.» MAURICE GOURDON\n  \nMalgrat les escases ascensions registrades\, tot muntanyenc destacat havia de fitxar a la Pica d’Estats: el molt honorable Henri Russell\, caminant infatigable que l’any 1864 pujà al sostre de la Vall Ferrera en sis insòlites hores… Henri Brulle\, pare del pirineisme de dificultat… Jacint Verdaguer\, el primer català que hi hagi constància allà dalt… Lluis Estasen\, protagonista de la primera ascensió hivernal (1924)… Pere Gabarró\, que\, tot desitjant arribar a la Pica sense sortir de Catalunya\, va enginyar una ruta alternativa crestejant des del Canalbona. \nMolt temps després\, l’estiu del 69\, hi va pujar Òscar Cadiach amb el grup d’escoltes\, i ara s’hi enfila corrent cada dos per tres Jan Ballbè\, que va i torna de la Pica en un crono récord d’1 hora i 56 minuts. \n«D’on ens ve\, en un mot\, la passió de les muntanyes? No són elles els símbols més tristos i més eloqüents de la vellesa\, de la decrepitud i de la mort? Com analitzar\, com comprendre l’encant sempre nou que troba el cor humà\, l’orga per excel.lència de la tendresa\, a exiliar-se a les geleres\, a l’etern hivern i la desolació de les muntanyes en ruïnes\, al costat dels llacs fúnebres i dels abismes farcits de llàgrimes de neu\, i el més lluny possible dels homes?» HENRY RUSSELL\n  \nI amb els relats d’aquells pioners al cap\, diumenge 15 de setembre pujarem a buscar els nostres desitjos i quimeres a la Pica d’Estats —«a 3.000 metres per sobre de les preocupacions\, les tristeses i les cadenes imposades per la tirania del món»—\, en una excursió amb opció de dues modalitats: ascensió naturalista amb la col·laboració del Parc Natural de l’Alt Pirineu o ascensió lleugera amb el corredor i guia de muntanya Jan Ballbè. Amb possibilitat de dormir la nit de dissabte al refugi Vallferrera. \n  \nPreu d’inscripció a la xerrada: 5€\nInclou: Assistència a la xerrada + Beure d’Estats (a escollir entre cervesa La Pica o infusió d’alta muntanya) + Val del 10% de descompte en la compra del llibre Pica d’Estats. Breu resum històric \n  \nFITXA TÈCNICA DE L’EXCURSIÓ \n\nRecorregut: Itinerari clàssic sortint del refugi Vallferrera i passant pel port de Sotllo i el coll de Riufred\nDistància: 18\,6km\nDesnivell: 1.570m\nTemps estimat: 10h (grup tranquil naturalista) / 5-6h (grup ràpid i lleuger)\nDificultat: Molt exigent (contactar amb NaturaLlibres per dubtes sobre el nivell)\nMaterial recomanat: Motxilla de trekking (20-30l)\, calçat còmode i apte per terreny d’alta muntanya (preferiblement canya mitja-alta)\,  bastons\, roba còmoda per fer esport\, impermeable paravent\, roba d’abric (guants\, jaqueta\, tubular)\, manta tèrmica\, menjar calòric per aguantar el dia (possibilitat de pícnic del refugi)\, protecció solar (crema\, ulleres\, gorra)\, telèfon mòbil\, hidratació mínima d’1 litre\nRequisits indispensables: Ganes de disfrutar\nMàxim de participants per grup: 8 persones\nPreu d’inscripció: 20€\nPer nit opcional al refugi Vallferrera: Consultar tarifes\n\n\n«Al cim de les muntanyes hi ha tota la distància que separa el plaer de la felicitat.» HENRY RUSSELL\n  \n  \nJOSEP BAQUÉS I SOLER (Ripollet\, 1957) és amant de la muntanya en totes les seves vessants i facetes. L’any 1976 inicia l’aprenentatge de l’ofici de guarda al refugi Ernest Mallafré\, que perllongarà durant cinc anys. El 1979 comença a treballar com a guia de muntanya. Buscant llocs més alts i menys humanitzats\, el 1982 es traslada al veí refugi de Colomers\, on sumarà 41 anys d’ofici. Finalment\, després de 46 anys com a guarda i guia de muntanya\, es jubila com a profesional de la muntanya aquest 2024. Ha publicat articles a revistes de muntanya de Catalunya\, Espanya i França\, i els llibres: Les Raquetes de neu (1997)\, El Refugi de Colomers (2002)\, Els Encantats 100 anys d’Història (2004)\, Les Muntanyes d’Aran i el Pirineisme (2010) i Pica d’Estats. Breu resum històric (2024). \nÒSCAR CADIACH (Barcelona\, 1952) va començar a practicar l’escalada en roca als 14 anys\, i amb 22 ja era instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya. És tècnic superior d’esports de muntanya i guia d’alta muntanya UIAGM. Porta des dels anys 80 pujant vuitmils a l’Himàlaia i altres cims de dificultat com el Thalai Sagar (6904 m)\, el Tàrraco Kangri (6200 m)\, el Palung Ri (7007m)\, el Broad Peak Nord (7600m) en solitari o el Gasherbrum I Sud (7069 m)\, amb nova ruta Borges Pi. Abans de tot això\, però\, de ben jovenet es va enfilar a la Pica d’Estats. \nJAN BALLBÈ PARÉS (Ullastrell\, 2003) és amant de la muntanya\, dels reptes i l’aventura. Súper enamorat del Pirineu\, marxa d’Ullastrell al Pallars i comença a treballar al refugi de Vallferrera\, on porta ja tres estius\, camp base ideal per donar ales a la seva passió pirinenca\, sempre corrent al darrera de noves metes. Les últimes d’elles\, completar la Porta del Cel en 10 hores 51 minuts o pujar i baixar de la Pica d’Estats en 1 hora i 56 minuts. \n  \n  \n  \n*Val de descompte aplicable a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n  \n  \n  \n  \n  \nAmb la col·laboració de \n \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-pica-destats-una-historia-dels-anhels-humans-xerrada-excursio/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/08/Pica-dEstats.jpeg
END:VEVENT
END:VCALENDAR