BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//NaturaLlibres. Librería especializada en naturaleza y montaña - ECPv6.15.20//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-ORIGINAL-URL:https://www.naturallibres.com
X-WR-CALDESC:Eventos para NaturaLlibres. Librería especializada en naturaleza y montaña
REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H
X-Robots-Tag:noindex
X-PUBLISHED-TTL:PT1H
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:Europe/Madrid
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20230326T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20231029T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20240331T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20241027T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20250330T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20251026T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20260329T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20261025T010000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250125T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250125T193000
DTSTAMP:20260419T031913
CREATED:20241224T124610Z
LAST-MODIFIED:20250323T172932Z
UID:66264-1737828000-1737833400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Bocafoscant de contes tibetans. Amb el monjo Thubten Wangchen
DESCRIPTION:Bocafoscant de contes tibetans\nXerrada + Lectura de contes amb el monjo Thubten Wangchen\, fundador de la Casa Tibet de Barcelona \nI amb la música meditativa d’Oriol Ginestà \nDissabte 25 de gener a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«El sol ponent s’amagava darrere dels pics glaçats de les muntanyes\, que es tornaven vermells com brases. Als terrats de les cases de Lhasa\, els nens feien volar grues de brillants colors… Un nen d’uns sis anys estava assegut al costat del seu oncle\, un monjo vestit amb hàbits de color marró. Observaven l’estel del nen elevar-se…\n—Explica’m un conte\, oncle.\nEl monjo va somriure entre dents.\n—Una història antiga\, doncs.»\n\n  \nSi els capvespres encisen és perquè són breus i efímers\, una flamarada de bellesa que només esdevé a frec d’extingir-se. Així són també els contes bons: un text breu i enlluernador narrat a solpost. I així serà el Bocafoscant de contes que dissabte 25 de gener dedicarem a la cultura tibetana\, en unes #TrobadesNL amb el llibre Cuentos populares tibetanos i amb el monjo tibetà Thubten Wangchen\, fundador de la Casa Tibet de Barcelona i diputat del Parlament del Tibet a l’exili. \n«Però\, com sol ocorrer amb les llegendes\, el pare ho va explicar a la filla i la mare al fill durant moltes generacions\, fins que aquestes històries es van ampliar cada vegada més i van acabar per comunicar molt més del que pretenia el qui les va explicar per primera vegada.»\n  \nAl Tibet\, la narració oral de contes ha tingut sempre caràcter de ritu. No qualsevol persona estava dotada per explicar una història; hi havia bards encarregats d’aquesta gran responsabilitat\, poetes que eren a la vegada músics i xamans. Savis que rebien inspiració directa de la Natura\, imbuïts per estats alterats de consciència\, i que compartien la tasca de contaires amb monjos\, pelegrins i narradors ambulants\, proveïts tots d’una memòria superba. Així es transmetia una cultura que resulta fascinant\, i així la descobrirem dissabte 25 de gener nosaltres amb el Venerable Thubten Wangchen. \n«Al principi fou la Vacuïtat\, un buit immens sense causa i sense fi.»\n  \nMites antiquíssims\, filosòfics i científics\, que expliquen l’origen del món i de l’ésser humà: criatures abans divines\, subjectes avui a la malaltia\, la vellúria i la mort física del cos. \n«—Disculpeu —va dir un mico molt vell i arrugat\, que es va aixecar per dirigir-se a l’auditori—: Tinc un relat trist per explicar-vos avui. Fa referència a l’estupidesa dels humans.»\n  \nLlegendes impregnades de valors\, amb les quals coneixerem alguns dels principis clau del budisme tibetà. \n«Vet aquí una vegada un noi anomenat Tashi que no era molt experimentat en els usos del món. Per més que el seu pare s’esforcés\, no podia aconseguir que el noi cacés per menjar. El jove es negava a treure una vida i ni tan sols menjava la carn que el seu pobre pare duia a casa per a la família…»\n  \nEl Buit (Śūnyatā) i la compassió (Karuṇā) per tot allò vivent… el samsara i el continu renaixement\, la infinitud… l’equanimitat\, la consciència plena… el prajna\, la Realitat última\, el nirvana. \n«—M’he passat vint anys pregant i meditant com em vau ordenar\, però encara no he obtingut la il·luminació. Dec estar fent alguna cosa malament.\nEl lama va adoptar un posat solemne. \n—Què et vaig dir que fessis?\nL’home bo li va explicar tot el que havia estat fent durant aquells vint anys.\n—Oh! —va exclamar el lama— Em temo que això no serveix per a res; era incorrecte el que et vaig dir\, i ara ja no obtindràs la il·luminació mai.»\n  \nUna cosmogonia inextricablement unida al seu entorn humà i geogràfic\, a les muntanyes sagrades\, habitades per déus proto-ecologistes i faules. \n«Molt lluny s’enlairaven uns cims nevats i\, dominant-ho tot\, abraçant-ho tot\, hi havia el cel blau turquesa. Era\, pensava la noia\, el silenci del cel. Sabia que els pelegrins que viatjaven als llocs sants eren conscients d’aquest silenci\, un silenci que es palpava i que era la presència\, segons alguns\, dels déus.»\n  \nUna civilització sempre suggerent\, impregnada d’espiritualitat i atemporal\, incòmoda per l’ego del capitalisme imperant. Preguntarem a Wangchen com de religiós continua sent el poble tibetà\, si segueixen presents les pràctiques i les doctrines tradicionals; com conservar\, des de l’exili\, la identitat\, el caràcter\, la rialla sincera. \n«Tota la felicitat que existeix al món ha nascut enterament del desig pel bé dels altres éssers. Tota la infelicitat que existeix ha nascut de l’egoisme.»\n  \nAcompanyarem el Bocafoscant de contes amb música meditativa d’Oriol Ginestà\, que ens ajudarà a connectar amb bols\, gong\, mantres budistes i un petit concert final. \n  \n  \n  \n  \nTHUBTEN WANGCHEN (Kyirong\, 1954) és un lama tibetà format al monestir de Namgyal de Dharamsala. Des del 1994 és director de la Casa del Tibet\, a Barcelona\, institució que va fundar per indicació del Dalai Lama amb l’objectiu de donar a conèixer la cultura tibetana i la difícil situació del seu poble\, que des de fa més de seixanta anys viu la repressió genocida per part del govern xinès\, tant sobre les persones com sobre la cultura\, la religió i el medi ambient. La seva pròpia mare va morir en mans de militars xinesos\, havent de fugir la resta de la família perillosament del país. Actualment és diputat actiu del Parlament Tibetà a l’Exili. \n  \n  \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-bocafoscant-de-contes-tibetans-amb-el-monjo-thubten-wangchen/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/12/bocafoscant-tibeta-1.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250118T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250118T193000
DTSTAMP:20260419T031913
CREATED:20241204T095942Z
LAST-MODIFIED:20241204T100306Z
UID:66099-1737223200-1737228600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Al bosc vermell\, un cavall fuig. Tertúlia i berenar literari amb l'escriptora Marta Soldado
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Al bosc vermell\, un cavall fuig\nTertúlia i berenar literari  \nAmb l’autora\, Marta Soldado \nDissabte 18 de gener a les 18:00H \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«S’hi quedaria a viure per sempre\, en aquest moment en què res no sembla predir res.» \n  \nRes no semblava predir que els últims cavalls salvatges es poguessin extinguir\, que la llibertat estés en perill. Res no semblava predir que alguns d’ells viatjarien des de les estepes mongoles a Txernòbil. Res no semblava predir que allà\, a la zona d’exclusió\, lluny dels humans\, l’espècie es recuperaria. Res no semblava predir que l’escriptora Marta Soldado escriuria sobre ells i guanyaria el Premi Pin i Soler amb Al bosc vermell\, un cavall fuig\, la novel·la que dissabte 18 de gener comentarem amb l’autora al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres. \n«Una cosa que has d’entendre dels cavalls\, noi\, és que tenen el seu propi món\, entens? La seva societat\, les seves regles\, jerarquies\, relacions i personalitats. És tot un món el que tenen i\, excepcionalment\, ens en deixen participar. I per aquest gest els hem d’estar agraïts.»\n  \nEl cavall de la novel·la no és un cavall qualsevol; als de la seva espècie\, els mongols els anomenaven thaki —«esperit»—\, però ara se’ls coneix amb el nom d’un reputat explorador: Przewalski. Aquest exemplar que ens ocupa  ha crescut a Ucraïna\, en les terres del pitjor desastre nuclear de la història; en concret\, al Bosc Vermell\, denominat així pel color que els pins van contraure en morir\, a causa de l’accident radioactiu que res no semblava predir. \nFerit per un soldat\, separat de la manada\, ranquejant\, el cavall fugirà. Una odissea incerta\, sotmesa als capritxos dels humans —éssers volubles\, imprevisibles\, desarrelats—\, que el portaran fins Cracòvia passant per Białowieża\, l’últim bosc verge d’Europa. Res no semblava predir que allí construirien un mur de 186km\, entre Bielorrúsia i Polònia. Res no semblava predir que molts immigrants hi moririen congelats\, també fugint\, d’Ucraïna i de Síria. \n«La Joanna va plorar una llàgrima cada dia mentre va durar la construcció d’aquell mur\, des de finals de gener fins a finals de juny\, i llavors se li van assecar totes endins i ja no en va tenir més\, sinó que al seu ros- tre s’hi va dibuixar una ganyota de tristesa fonda. Alguna part dels budells se li va quedar enredada en el filferro es- pinós i les digestions van esdevenir més pesades. Al Ma- rek\, la vista se li va enterbolir. “És el que passa quan de- sapareix l’horitzó”.»\n  \nI davant un desastre humanitari semblant\, com és d’important la vida d’un cavall? Marta Soldado ens hi farà reflexionar\, amb una novel·la conmovedora sobre les connexions entre persones i animals inspirada per Friedrich Nietzsche\, en bona part: Res no semblava predir que\, un 3 de gener de 1889\, el filòsof alemany patiria un atac psicòtic en veure com un cavall era violentament castigat\, víctima de la domesticació violenta que exercim —i patim— els humans. \n«Però quina mena de món és aquest en què un cotxer pot maltractar un animal i mantenir la raó i un filòsof que l’abraça és detingut i declarat boig?»\n  \nDissabte 18 de gener reflexionarem plegats al voltant dels temes que Al bosc vermell\, un cavall fuig ens hagi suscitat. Pensarem en què significa ser humà\, on queda la frontera entre humanitat i animalitat… El prejudici de pertanyer a «aquesta espècie que ataca i estima\, ataca i estima»\, front criatures que no exigeixen ni passat ni papers ni una llengua ni un estat d’ànim… Debatrem\, segur\, sobre posthumanisme\, sobre les relacions jeràrquiques que establim amb la resta d’animals… i amb la resta de persones; la violència gratuïta de les guerres\, el drama migratori… I especularem què pot simbolitzar la figura del cavall. \n«No diguis ximpleries\, ell no és símbol de res. No vol ser símbol de res. És un cavall a qui han disparat a traïció\, això és tot. És un cavall que pateix i que no podrà tornar a la vida en llibertat.»\n  \nJa que estem\, li preguntarem a la Marta Soldado com es pronuncia Przewalski\, i aprofitarem la seva dèria cap a les lletres eslaves per conèixer la literatura que s’hi conrea i els escriptors que més ha llegit ella\, des de Tolstói a la bielorrusa Svetlana Aleksiévich\, el polonés Andrzej Stasiuk o l’ucrainés Iuri Andrukhòvitx. \n«Va remenar molt curiós llibres de biologia\, de poesia (evitant sempre la patriòtica)\, de química o d’història i va arribar a la conclusió que pertanyia a la pitjor espècie possible\, la que feia més floritures ridícules per autoconvèncer-se d’una superioritat del tot equivocada.»\n  \nCom sempre\, acompanyarem la tertúlia literària d’un berenar casolà inspirat\, en aquest cas\, per Al bosc vermell\, un cavall fuig. \n  \n«Diuen. He sentit. La meva filla ho va veure. Que hi ha un cavall. Sí\, però que ja no sembla un cavall. Un cavall que no sembla un cavall perque\, com dir-t’ho\, és un ésser vegetal.»\n  \n  \nPreu d’inscripció a la tertúlia: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en el llibre + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \n  \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \n  \nMARTA SOLDADO (Terrassa\, 1989) és una eterna aprenent i amant de la història\, la literatura\, la gastronomia i les llengües estranyes. S’ha guanyat la vida com un camaleó\, mudant amb cada nova feina\, i així ha sobreviscut. L’han salvat: passejar per la ciutat a deshora i viatjar a destemps. És autora de la novel·la La felicitat d’un pollastre a l’ast (2018)\, la crònica literària El cap i la cua del drac (2022) i del llibre que comentarem dissabte 18 de gener a NaturaLlibres: Al bosc vermell\, un cavall fuig (2024). A més\, ha col·laborat al llibre col·lectiu Reinventing Eastern Europe: Imaginaries\, Identities and Transformations amb el capítol «The Angel of Nostalgia Trapped Between East and West». \n  \n  \n  \n*El val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.  \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-al-bosc-vermell-un-cavall-fuig-tertulia-i-berenar-literari-amb-lescriptora-marta-soldado/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/12/9788410112421-2.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20250111T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20250111T193000
DTSTAMP:20260419T031913
CREATED:20241213T112900Z
LAST-MODIFIED:20250403T111735Z
UID:66161-1736618400-1736623800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Bocafoscant de contes: Al bosc s'hi ha d'arribar quan encara és fosc
DESCRIPTION:Bocafoscant de contes: Al bosc s’hi ha d’arribar quan encara és fosc\nXerrada + Lectura de contes amb l’escriptora Maria Arimany \nConcert amb Ferran Palau i el seu últim disc\, Plora aquí \nDissabte 11 de gener a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«El sol queia i hi érem tots dos. I de sobte\, tot aquell mal humor que duies a sobre es va esvair com la boira matinal i vas dir Atura’t\, i era un mal lloc per aturar-hi el cotxe\, però vaig fer-ho i tu Mira\, i vas assenyalar a través de la finestreta i vaig veure el cel rogenc\, encès rere la muntanya blavosa i fresca\, i vas dir Quina sort que tenim de viure al lloc més bonic del món\, i jo no vaig saber dir res perquè era veritat.»\n\n  \nSi els capvespres encisen és perquè són breus i efímers\, una flamarada de bellesa que només esdevé a frec d’extingir-se. Així són també els contes bons: un text breu i enlluernador narrat a solpost. I així serà el Bocafoscant de contes que dissabte 11 de gener dedicarem al llibre de Maria Arimany: Al bosc s’hi ha d’arribar quan encara és fosc\, en una trobada per escoltar històries i música amb la seva autora i amb concert boscà de Ferran Palau. \n«Hi ha qui creu que no hi passa res\, al bosc\, vas dir\, Però és precisament al bosc on passa tot.»\n  \nLes persones som un bosc i\, tot sovint\, desconeixem l’enrenou que succeeix al seu interior. Des de fora sembla seré i calmòs\, però dintre… Dintre hi ha el toixó i la guineu i el cabirol\, i més amunt hi ha la merla i el tudó. Hi ha l’esquirol. Hi ha la molsa\, hi ha el bolet\, hi ha el camí. Hi ha el gris de la muntanya llunyana i hi ha el groc de la fullaraca que cruix sota les botes. Hi ha la pujada i hi ha la baixada. Hi ha esbufecs\, hi ha desampar\, dubte\, por. Hi ha frustració. \n«Quan soc a l’hort\, remenant la terra\, penso que el que em resulta més trist de la vida és que només n’hi ha una. I aquesta\, la que escollim\, no ens dona segones oportunitats. ¿Potser és això el que ens diferencia de les carxoferes? Elles\, de color cendrós\, amb força sol i prou aigua\, neixen\, creixen\, broten\, floreixen. I més tard\, quan la calor comença a empènyer\, a poc a poc\, es marceixen. I tan seques queden\, tan adormides\, que semblen mortes. Ningú no diria que passats uns mesos\, quan refresqui\, aquestes mates cadavèriques reviuran més fortes\, més fornides\, més sàvies que l’última temporada. Perquè les carxoferes\, per a fortuna seva\, tindran ocasió de millorar-se a si mateixes fins a cinc vegades\, temporada rere temporada\, vida rere vida; mentre que jo\, que només gaudiré d’aquesta\, em veig obligada a triar constantment\, i cada vegada que trio\, descarto un munt d’altres possibilitats\, d’altres vides que s’extingeixen. I\, ben mirat\, jo\, que vull ser carxofera\, també trio no fer res\, resignar-me\, esperar que m’arrenquin el fruit i que me’n broti un altre\, sense adonar-me que no triar també és una tria.»\n  \nAl bosc hi ha malparits i ràbia i foc. \n«Com la porc senglar que se li encenen els ulls com dos fanalets de Nadal i arrenca a córrer cap al caçador\, encabritada\, sense seny\, i l’envesteix amb els ullals i el tomba a terra i el caçador crida i dispara trets amb l’escopeta Bum!\, Bum!\, que van a parar a l’escorça d’un pi de més enllà\, Bum!\, Bum!\, i el gaig i el pica-soques fugen del niu. Com la porc senglar que continua envestint el caçador\, i el caçador\, que ja no se sent la cama esquerra\, que hi té tants forats que la sang pot triar per on sortir\, però a la porc senglar ja tant li fa perquè està encegada d’odi.»\n  \nHi ha criatures que vigilen rere les heures mortes. Hi ha monstres que s’amaguen de nosaltres. Hi ha ciència\, hi ha ficció. Hi ha el Diuen\, que diuen\, que diuen. Hi ha aquest Bocafoscant de contes amb l’escriptora Maria Arimany\, Premi Documenta 2023. I hi ha un concert de Ferran Palau amb el seu últim disc\, Plora aquí. Folk intimista i relaxat\, diuen… Però ja ho sabem que\, al bosc tranquil\, tot es remou per dins. \n«Dins meu hi ha un bosc.\nUn bosc atziac\nllòbrec\nllastimós.\nUn bosc de bèsties\nbestioles\ni bestioletes\namb banyes\namb closca\npeludes\npelades\ngrasses\ni afamades.\nQue corren\nque volen\nque s’arrosseguen\ni salten.\nQue cacen\nque s’amaguen\nque es maten\nles unes a les altres.»\n  \n  \n\n  \n  \nMARIA ARIMANY (Llerona\, 1990) és educadora social de formació i treballa en l’àmbit de serveis socials. Llegir és una de les seves grans passions i això li va despertar la curiositat per l’escriptura com a forma de canalitzar les emocions. Es va formar a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès entre el 2016 i el 2019 en l’itinerari de conte\, cosa que li va permetre aprendre les tècniques i trobar el seu propi estil a l’hora d’escriure. L’any 2020 va guanyar el primer premi al concurs de narrativa curta d’El 9 Nou amb el conte Mar de formigues\, i es va endur el Premi Documenta 2023 amb el recull Al bosc s’hi ha d’arribar quan encara és fosc. Actualment estudia Antropologia Social i Cultural a la Universitat de Barcelona i viu a Breda. \nFERRAN PALAU (Esparreguera\, 1983) és músic i compositor\, crescut al Twin Peaks de Collbató\, sota la vigilància dels monstres boscans de Montserrat. L’any 2003 va ser un dels fundadors del grup de música Anímic amb al seva parella Louise Sansom\, i el 2012 va començar la seva carrera en solitari\, amb un estil propi que defineix com a easy-loving. El seu darrer treball és Plora aquí\, amb producció de Sr. Chen\, un àlbum carregat de criatures fantàstiques i paisatges naturals inspirat en el cinema de les dècades del 1980 i 1990. \n  \n  \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-bocafoscant-de-contes-al-bosc-shi-ha-darribar-quan-encara-es-fosc/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/12/FerranPalau_horitzontal_nit_LouiseSansom-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241221T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241221T193000
DTSTAMP:20260419T031913
CREATED:20241124T161908Z
LAST-MODIFIED:20241124T161908Z
UID:65999-1734804000-1734809400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. L'imperi del fred. Xerrada + Taller d'observació meteorològica
DESCRIPTION:L’imperi del fred\nXerrada + Taller d’observació meteorològica \nAmb el meteoròleg Ramon Pascual Berghaenel \nDissabte 21 de desembre a les 18:00h i diumenge 22 al matí \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«L’hivern va arribar\, tal com era d’esperar. Va ser menys atroç que els dos hiverns posteriors\, però resultà igual de fosc\, famèlic i fred\, […] un esforç sobrehumà per aferrar-se a la vida entretant s’escapava.» BORÍS PASTERNAK\n\n  \nEl solstici d’hivern no és necessàriament el dia més fred de l’any\, però les temperatures haurien de ser prou baixes per a que dissabte 21 de desembre puguem parlar amb propietat d’aquest fenomen ambiental a NaturaLlibres\, en unes #TrobadesNL amb el meteoròleg expert en temps advers Ramon Pascual Berghaenel i amb el llibre-excusa L’imperi del fred\, de François Garde. \n  \n«El fred és blanc: blanc com l’evidència de la neu […] El fred és blau: blau com l’interior d’una gelera […]. El fred té el color del líquen enganxat a la pedra\, amb el qual té en comú la paciència i la duresa […]. El fred és negre: negre antracita\, com una nit sense estrelles en què res no indica que el sol podria decidir tornar\, o com la profunditat mateixa de l’univers. El fred és transparent\, transparent com un assassí hàbil.»\n  \nPer molt subjectiu que sigui el fred\, és indubtable que existeix\, però… què és? \n  \n«Un adversari perillós\, a vegades mortal\, amb prou capacitat per delmar exèrcits sencers; un mag astut\, capaç de transformar l’aigua en neu\, en aiguaneu\, en gel\, en pols\, de tornar les muntanyes inaccessibles i de sembrar el mar de perillosos icebergs; un manipulador maliciós… un agent doble de qui es descobreixen constantment noves funcions i que sempre ens sorprèn; un artista cruel\, del qual admirem les seves efímeres creacions…»\n  \nForça invisible i omnipresent que contrau molècules dolorosament\, deixa el seu rastre sobre el paisatge\, sobre el cos i sobre el nostre estat d’ànim\, demostrant quant som de vulnerables. \n  \n«Des que sent el primer atac del fred\, el cos reacciona\, sense que la nostra voluntat hi hagi d’intervenir. Els pèls s’ericen\, amb la finalitat de formar una capa d’aire destinada a empresonar la calor interna. Com que som força menys peluts que els nostres avantpassats\, aquest esforç avui dia està gairebé abocat al buit…»\n  \nFred mortal que paralitza l’activitat metabòlica… i que atura el temps\, capaç de mantenir intacte el cadàver d’un pastor assassinat als Alps fa cinc mil anys i de conservar mil·lennis d’història planetària en una bombolla d’aire. \n  \n«Tothom creu que sap el que sent la persona que mor de fred. Els metges expliquen que el cos sacrifica primer els peus i les mans\, després els membres\, per assajar de protegir tant com es pugui el cor i el cervell. Alguns alpinistes o exploradors han explicat com a poc a poc la son els envaeix\, la realitat s’esborra\, una mena de pau apareix.»\n  \nÉs evident\, però\, que els humans no estem fets pel fred. Trobarem multitud d’éssers vius millor adaptats que nosaltres\, des de les coníferes als tardígrads\, animalons que poden sobreviure a temperatures de fins -200ºC. \n  \n«El 21 de juliol de 1983\, els russos de l’estació Vostok\, a 1.200 quilòmetres del Pol Sud i a més de 3.000 metres d’altitud\, varen veure que el seu termòmetre baixava fins als –89\,2 °C. Uns científics americans han calculat recentment a partir d’informació obtinguda per satèl·lit —i\, per tant\, sense haver-la verificat personalment— que la temperatura d’alguns punts de l’inlandsis antàrtic podia arribar a caure fins als –95 °C. Els astrònoms han trobat a la constel·lació de Centaure\, a només 5.000 anys llum del nostre planeta\, la nebulosa Bumerang\, que també es diu nebulosa del Nus de Papallona. Han establert que la temperatura enmig d’aquesta massa de gas i de pols estel·lar és de –272 °C\, rècord absolut de fred a l’univers. El fred té un límit: –273\,15 °C. A aquesta temperatura\, tots els àtoms s’immobilitzen.»\n  \nTan temut com desitjat\, ara\, amb l’escalfament global\, el fred és\, a més\, un fenòmen filosòfic que colpeja el pensament.  Perquè exposar-se a l’exterior i sentir la gelor del món significa també sortir del nostre Jo climatitzat\, tremolar amb el Tot. \n  \n«El fred sempre conté una parcel·la d’eternitat.»\n  \nEn tot cas\, com la intenció no és acabar encostipats\, sinó conèixer —des de la ciència\, la història i la literatura— el fred\, dissabte 21 de desembre acompanyarem la xerrada amb una infusió o una xocolata calenta. \nI per a que el fred no ens agafi desprevinguts a muntanya\, diumenge 22 de desembre\, el meteoròleg Ramon Pascual Berghaenel impartirà un taller d’observació atmosférica sense aparells\, per aprendre a llegir el temps al nostre voltant i a pronosticar el que vindrà. Recordant sempre la dita dels suecs: \n  \n«Det finns inget dåligt väder\, bara dåliga kläder (No hi ha mal temps\, hi ha mala indumentària).»\n  \n  \n  \nPreu d’inscripció a la xerrada: 7€/persona\nInclou: Xerrada + Infusió o xocolata calenta amb pastes casolanes + Val del 10% de descompte en la compra del llibre L’imperi del fred   \n  \nPreu d’inscripció al taller d’observació meteorològica: 5€/persona \nCARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES \n\nHora d’inici: 11:00h\nDuració estimada: 1h 30minuts\nRequisit: Haver assistit a la xerrada prèvia de dissabte\nMínim-màxim de participants: 10-15 persones\n\n\n  \n  \nRAMON PASCUAL BERGHAENEL és un apassionat de la meteorologia i el muntanyisme (i també de la música)\, llicenciat en l’especialitat de Física de la Terra i el Cosmos per la Universitat de Barcelona. Des del 1992 pertany al Cos Superior de Meteoròlegs de l’Estat i treballa a l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET)\, sent actualment el delegat territorial a Catalunya. Imparteix classes\, xerrades i conferències\, tant en l’àmbit científic professional com de caire divulgatiu\, participant usualment en simposiums\, jornades i congressos nacionals e internacionals. Les seves especialitats han estat el radar meteorològic\, les tempestes\, la meteorologia de muntanya\, la nivologia i l’accidentabilitat associada. Coneixements que porta temps transmeten a través dels cursos de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i diversos clubs alpinistes. Actualment és membre del consell de redacció de la revista Tiempo y Clima de l’Asociación Meteorológica Española\, membre de les associacions meteorològiques catalanes ACOM\, ACAM i Ecommeta i director de la revista Excursionisme de la Unió Excursionista de Catalunya. \n  \n  \n  \n  \n*Val de descompte aplicable a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-limperi-del-fred-xerrada-taller-dobservacio-meteorologica/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/11/imperi-fred.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241214T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241214T193000
DTSTAMP:20260419T031913
CREATED:20241116T121220Z
LAST-MODIFIED:20241116T184039Z
UID:65884-1734199200-1734204600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Brama poètica: Zuan - Oliver
DESCRIPTION:Brama poètica: Zuan – Oliver\nAmb la poeta Jessica Zuan i la traductora de Mary Oliver\, Corina Oproae… I amb beure èpic! \nDissabte 14 de desembre a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Em vaig adormir i em vaig despertar\nquan un cérvol va ensopegar contra mi.»\n  \nLa brama és un dels espectacles més fascinants de la natura. Un ritual de desafiaments passionals\, desig\, follia i afectes… com el que presenciarem dissabte 14 de desembre a NaturaLlibres\, enfrontant en l’escenari a dos esperits separats en el temps i l’espai\, però lligats per interessos\, preocupacions i debilitats similars: Jessica Zuan (1984) i Mary Oliver (1935-2019)\, encarnada en veu i ànima de la seva traductora al català —i també poeta— Corina Oproae. \n«A la riba de l’illa\, \non el rocam apunta el llac\, \namago el meu nom. \nQui sap\, \npotser em caldrà un dia?» \n  \nJessica Zuan és una poeta suïssa en romanx\, una llengua oficial que només parlen 60.000 persones al cantó de Grischun; és a dir\, un idioma parlat per l’1% del país alpí i que compta a la vegada amb cinc variants: el sursilvan\, el sutsilvan\, el surmiran\, el vallader i el puter\, utilitzat per 5.400 parlants —entre ells\, Zuan. \n«i ara heu-me aquí\,\nfent temps\,\nsegons la dita\,\nmirant fins que el mirar es torna sentir\,\nfins que em sento jo mateixa\nocell petit» \n  \nUna llengua\, el romanx\, menuda\, però realment enèrgica en la seva literatura\, amb escriptores com Jessica Zuan\, que ha estat traduïda a l’alemany\, el francès\, l’italià\, castellà\, gallec\, polonès\, romanès\, estonià\, basc… I tenim Tremolors i escuma en català gràcies a Dolors Udina i Toni Clapés. \n«Vida imaginada\, has esdevingut riu.» \n  \nDissabte 14 de desembre escoltarem com sona el romanx en uns poemes que beuen de rieres brogents i de gorges que rugeixen\, d’Engadina i el seu paisatge. Immens\, inacabable\, insuperable. \n  \n«Oh ¿tens temps\nper sortir\nnomés una estona\ndel teu dia\nimportant i atrafegat\nper sentir les caderneres\nque s’ajunten\nal camp ple de cards […]?»\n  \nUns poemes que demanen ser llegits en veu alta\, com a Mary Oliver li agradava. La poeta que cada matí\, quan es llevava a l’alba\, obria la porta de casa\, a Provincetown\, Massachusetts\, i es quedava allà una bona estona parada\, observant el sol mandrós\, com s’alçava… fins que li arribaven les paraules. \n«Mira’m floriR.»\n  \nLa poeta que passejava amb un quadern i amagava llapissos al bosc\, per quan li agafés la inspiració… \n«Caminava a poc a poc i escoltava\nles arrels esbojarrades\, que creixien i reien\, dins la terra molla» \n  \nLa que porta dins la motxilla a Whitman\, a Rumi\, a Rilke\, a Emerson i a Thoreau\, i que té com a mestres l’òliba i el rossinyol. \n«Aixeca’t\, m’ordena l’àliga.»\n  \nLa poeta de la contemplació\, de la sorpresa sempre renovada\, de l’estupor i l’adoració pels misteris de la natura. \n«Jo no sé amb certesa el que és una oració.\nPerò sé prestar atenció\ni sé com caure sobre l’herba\,\ncom agenollar-me a l’herba\,\ncom ser beneïda i gandula\,\ncom caminar pel camp\,\nque és el que porto fent tot el dia.\nDigue’m\, què més hauria d’haver fet?\nNo és veritat que tot al final es mor\, i massa aviat?\nDigue’m\, que et proposes fer amb la teva preciosa\, salvatge\, única\, vida?»\n  \nLa preciosa\, salvatge\, única vida de Mary Oliver va està marcada per abusos sexuals a la infància\, un càncer de pulmó\, la mort de la fotògrafa Molly Malone Cook\, el seu gran amor —quaranta anys d’amor! \n«Estima la tristesa. Ara és teva\, i cal\ntenir cura del que se’ns ha\ndonat. […] Perquè pensa\,\ni si la perdessis? Llavors series\ntristesa tu mateixa»\n  \nI malgrat la tristesa… malgrat la tristesa per la degradació del planeta… \n«Serem coneguts com una cultura que ensenyava i recompensava l’acumulació de possessions\, que parlava poc o no gaire sobre la qualitat de vida de la gent (l’altra gent)\, dels gossos\, dels rius. Tot el món\, als nostres ulls\, diran\, era només mercaderia.»\n  \nMalgrat les tristes runes del progrés\, el goig de l’instant i del quotidià amb què ens consolen tant Mary Oliver com Jessica Zuan. \n«Va\, gosem ser vulnerables.\nVa\, gosem ser imprudents.\nVa\, siguem terribles.\nRepetim plegats la pretensió\,\nperquè no se’ns escapi de les mans:\nva\, parem taula abans que tot s’hagi escrit.\nVa\, siguem una vegada més imperfectes.»\n  \nUn duel d’afinitats i contrastos que ens servirà per celebrar a Mary Oliver\, la poeta més estimada —i llegida— dels Estats Units\, i per encomanar-nos l’emoció de sentir a Jessica Zuan recitar. \n«No vaig venir a aquest món\nper ser consolada.\nVaig venir\, com l’ocell roig\, per cantar.»\n  \nAcompanyarem la trobada amb dues opcions de beure a escollir (fins esgotar existències): infusió o copa de vi inspirada en les poetes contrincants. Quina de les dues guanyarà la brama poètica\, Oliver o Zuan\, ho decidirà el públic. Feu les vostres apostes i\, com diria Baudelaire\, embriageu-vos! «De vi\, de poesia o de virtut\, com més us plagui. Però embriagueu-vos». \n«Benvinguda\, embriaguesa\,\nsom uns estels que ningú no sustenta.»\n  \n  \nPreu d’inscripció: 7€\nInclou: Assistència a la brama poètica + Beure èpic (infusió o copa de vi) + Val de 2€ de descompte en la compra dels llibres Tremolors i escuma (Jessica Zuan) i Ocell roig (Mary Oliver) \n  \n  \nJESSICA ZUAN (Sils Maria\, 1984) és poeta en llengua romanx. Nascuda a l’Alta Engadina i resident actualment a Barcelona\, és una de les veus més representatives de la poesia suïssa contemporània. El 2017 va publicar el seu primer poemari\, L’orizi / La Tempête (edició bilingüe romanx -francès)\, seguit de Stremblidas e s-chima (edició trilingüe romanx-francès-alemany) i Launa dapavagls. La podem llegir també traduïda al català amb el llibre Tremolors i escuma. Ha estat guardonada amb el Premi de literatura dels Grisons 2024 i amb el Premi Nollegiu 2024 a Barcelona\, en la categoria millor poemari traduït al català. \nCORINA OPROAE (Transilvania\, 1973) és poeta\, escriptora i traductora. Va estudiar Filologia Anglesa i Hispànica a Romania\, i el 1998 es va establir a Catalunya. Ha publicat els llibres de poemes Mil y una muertes (2016)\, Intermitencias (2018) i Desde dónde amar (2021). En català ha escrit La mà que tremola (2020)\, un llibre de reflexió poètica sobre el fet d’escriure en una llengua que no és la materna. També és autora i traductora de La poesía del siglo xx en Rumanía (2022) i La casa limón (2024)\, Premi Tusquets Editores de Novela. Ha traduït al català i al castellà autors com Marin Sorescu\, Lucian Blaga\, Gellu Naum\, Ana Blandiana (Premi Jordi Domènech de traducció de poesia\, 2015)\, Norman Manea\, Tatiana Țîbuleac\, Ioan Es. Pop\, Angela Marinescu o Mary Oliver. \nMARY OLIVER (Maple Heights\, 1935-2019) va ser una poeta estatunidenca\, guanyadora d’algun dels premis de més prestigi del seu país\, com ara el Premi Pulitzer de Poesia amb el llibre American Primitive (1983) o el National Book Award amb New and Selected Poems (1992). Va escriure poesia\, narrativa i crítica\, i la seva producció poètica va superar la vintena d’obres. Va debutar amb Voyage\, and Other Poems el 1963\, als vint-i-vuit anys. Els seus darrers llibres de poesia són: Why I Wake Early (2004); Thirst (2006); Swan: Poems and Prose Poems (2010); A Thousand Mornings (2012); Blue Horses (2014); Felicity (2015); Devotions (2017) i Red Bird (2008)\, el primer llibre que es tradueix en edició bilingüe anglès-català: Ocell Roig. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Si algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \nEl val de descompte té una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-brama-poetica-zuan-oliver/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/11/zuan-oliver.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241207T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241207T193000
DTSTAMP:20260419T031913
CREATED:20241018T172821Z
LAST-MODIFIED:20241018T173402Z
UID:65357-1733594400-1733599800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Dersú Uzalà pel país de l'Ussuri. Tertúlia i berenar literari amb el traductor Miquel Cabal
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Dersú Uzalà pel país de l’Ussuri\, de Vladímir Arséniev\nTertúlia i berenar literari  \nAmb el traductor Miquel Cabal Guarro \nDissabte 7 de desembre a les 18:00H \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Començà a sortir el sol. Com si fos viu\, tragué el cap de l’aigua\, després se separà de l’horitzó i començà a ascendir pel cel.\n–Que bonic! –vaig exclamar.\n–Seu sigui la persona més important –respongué en Dersú\, assenyalant el sol–. Ell mori\, tot al voltant mori.» \n  \nEl vent és una persona. I el foc i l’aigua i la terra també són persones. Persones fortes que de vegades s’enfaden. Com els óssos i els senglars\, que també són persones. Els ocells no; els ocells no s’enfaden; els ocells són persones tranquil·les. I el sol\, el sol és la més important de les persones. Persones que mereixen cura i respecte\, totes. Aquesta és la llei principal de la taigà\, que un vell caçador nòmada ens ensenya a Dersú Uzalà pel país de l’Ussuri\, el llibre de Vladímir Arséniev que dissabte 7 de desembre comentarem en un #GrupDeLecturaNL amb el seu traductor al català Miquel Cabal Guarro (versió original / versió còmic). \n«Em va interessar\, aquell home. Tenia alguna cosa especial\, original. Parlava amb senzillesa\, amb calma\, era modest\, però sense voler congraciar-se. Vam conversar. Em va estar explicant moltes coses de la seva vida i\, com més parlava\, més simpàtic m’era. Tenia davant meu un caçador primitiu\, que havia passat tota la vida a la taigà i que estava net dels vicis que comporta la civilització urbana…»\n  \nDersú Uzalà pel país de l’Ussuri és un llibre bell. Un clàssic de la literatura naturalista\, etnogràfica\, de viatges i aventures\, sobre les expedicions científiques que Vladímir Arséniev (1872-1930) realitzà als confins de Sibèria i sobre l’amistat que allí hi travà amb Dersú Uzalà\, un caçador de la tribu gold. Un home senzill\, naturalment bo\, honest\, íntegre\, instintiu. Habitant del bosc\, on viu en comunió amb el cosmos\, desconeixedor dels mals de la civilització. La seva saviesa és la del riu\, les aus\, la boira\, els arbres… i les seves possessions caben en un sarró de llana atrotinat. És l’antítesi del pensament occidental i un personatge literari excepcional. \n«Com més observava aquell home\, més m’agradava. Cada dia li descobria noves qualitats. Abans pensava que l’egoisme era propi especialment de l’home salvatge\, i que els sentiments d’humanitat\, filantropia i altruisme només eren inherents als occidentals. No devia estar equivocat?»\n  \nLa regió de l’Ussuri a la qual pertany Dersú Uzalà és un territori remot de la Sibèria oriental\, amb una extensió vint vegades la península ibèria i amb poc més de trenta milions d’habitants. Un espai aleshores ignot\, la darrera terra verge pendent d’explorar al continent\, habitada per animals salvatges\, tribus indígenes i una incipient colonització de pobladors xinesos i rusos. \n«A la taigà de l’Ussuri\, sempre s’ha de tenir en compte la possibilitat de trobar-se amb un animal salvatge. Però el més perillós és trobar-se amb un home.» \n  \nAmb el traductor Miquel Cabal Guarro veurem com han canviat les muntanyes del Sikhoté-Alín en l’actualitat i coneixerem el context històric en què Vladímir Arséniev hi arribà per cartografiar una geografia llavors en blanc. Amb aquesta missió\, el capità de l’exèrcit soviètic participà en nombroses expedicions\, on recopilà observacions meteorològiques\, inventaris de flora i fauna\, objectes etnogràfics\, vocabulari vernacle… Amb l’ajuda imponderable del Dersú Uzalà\, el guia que en més d’un destret li va salvar la pell \n«No havíem fet ni duescentes passes que vam tornar-nos a trobar amb les petjades del tigre. La bèstia ferotge tornava a seguir-nos i altre cop\, com abans\, en notar que ens hi acostàvem\, havia eludit l’encontre. En Dersú s’aturà i\, tombant la cara cap al lloc on s’amagava el tigre\, cridà amb una veu forta\, en la qual vaig percebre certes notes d’indignació: \n–Què caminis al darrere? Què necessitis\, amba? Què vulguis? Nostre faci camí\, teu no molestis. Com caminis al darrere? Potser taigà petita?» \n  \nDersú Uzalà pel país de l’Ussuri és una obra d’innegable valor documental i científic; però\, sobretot\, és el llibre d’una amistat i un alegat ecologista contra l’explotació indiscriminada de recursos\, el decliu d’espècies\, l’abús cap als pobles primigenis i l’extinció d’una forma ancestral de vida. \n«En Dersú caminava en silenci i s’ho mirava tot amb indiferència. Jo m’entusiasmava amb els paisatges\, mentre que ell observava una branqueta trencada a l’alçada de la mà d’una persona i\, per la direcció en què s’havia trencat\, sabia cap a on es dirigia la persona. Per la frescor del tall establia el temps que feia que havia passat\, en determinava el calçat\, etc. Quan jo no entenia alguna cosa o manifestava algun dubte\, em deia: \n–Com teu no ho entenguis\, si tants anys caminis per muntanyes? \nEl que per a mi era incomprensible per a ell era senzill i clar.»\n  \nUna obra que Akira Kurosawa va adaptar al cinema —Oscar a la millor pel·lícula estrangera el 1975— i que Miquel Cabal Guarro ha adaptat al còmic amb l’il·lustrador Toni Térmens. Dissabte 7 de desembre tindrem l’opció de participar en la tertúlia havent-se llegit el relat original o la novel·la gràfica (o ambdòs textos\, els lectors avançats!). Junts podrem comparar els dos treballs\, preguntar-li al Cabal com va seleccionar les escenes que hi apareixen i comentar quines trobem a faltar nosaltres. \nParlarem sobre la complexitat de traduir el lèxic de la taigà\, amb conceptes culturals i històrics que ens queden molt allunyats… Voldrem saber quanta ficció hi ha en els fets narrats… Ens preguntarem quin lloc ocupa aquesta història dins la imponent narrativa russa… En suma\, bescanviarem impressions\, sensacions i sabers\, com  feien cada nit el capità Arséniev i Dersú Uzalà amb un té a les mans i\, en el nostre cas\, amb un berenar casolà inspirat en la taigà. \n  \n«Ajagut a la vora del foc\, admirava els estels. Dersú seia al davant meu i escoltava els sons de la nit. Ell entenia aquells sons. Entenia què mormolava el rierol\, què xiuxiuejaven el vent i l’herba seca. Parlàvem del cel\, de la lluna\, dels estels. M’interessava saber com explicava els fenòmens celestes un home que havia passat tota la vida enmig de la natura\, que no tenia el cap ple d’axiomes trets dels llibres. Va resultar que mai no havia rumiat què era el cel o què eren els estels. Ho explicava tot d’una manera sorprenentment senzilla: un estel és un estel; la lluna tothom la veu\, per tant no val la pena descriure-la; el cel de dia és blau\, de nit és fosc i quan fa mal temps està tapat. Dersú s’estranyava que li preguntés coses que fins i tot una criatura coneix bé.»\n  \n  \nPreu d’inscripció a la tertúlia: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en el llibre + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \n  \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \n  \nMIQUEL CABAL GUARRO (1977) és traductor literari i docent a la Universitat de Barcelona\, també forma part del Seminari d’Estudis Eslaus a la Universitat Pompeu Fabra. És membre de la junta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)\, vicepresident del Consell Europeu d’Associacions de Traductors Literaris (CEATL)\, i ha estat membre i del Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona. Llicenciat en Filologia Eslava i doctor en Lingüística\, ha publicat una cinquantena de traduccions de narrativa i teatre d’autors com Andrei Platónov\, Fiódor Dostoievski\, Liudmila Petruixévskaia\, Mikhaïl Lérmontov\, Serguei Dovlàtov o Marina Tsvetàieva. En l’àmbit acadèmic\, ha impartit i imparteix classes en el camp de la lingüística\, la traducció i la literatura russa. Va rebre el Premi Vidal Alcover 2014 pel projecte de traducció de Petersburg\, d’Andrei Beli\, així com del Premi Ciutat de Barcelona 2021 per la traducció de Crim i càstig\, de Fiódor Dostoievski (Bernat Metge\, 2021). És autor de l’adaptació a còmic de Dersú Uzalà pel país de l’Ussuri\, de Vladímir Arséniev\, i traductor de l’obra original\, que comentarem dissabte 7 de desembre al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres. \nVLADÍMIR ARSÉNIEV (1872-1930) fou un explorador\, naturalista\, cartògraf i escriptor rus. Aficionat des de petit a les novel·les d’aventures i amb un comportant un tant indisciplinat\, el 1892 es matricula a l’Escola de Cadets d’Infanteria de Sant Petersburg\, on es desperta la seva curiositat per la investigació geogràfica i per l’Orient Llunyà. Un cop graduat\, el 1895\, és destinat a Polònia i\, el 1900\, es trasllada per petició pròpia a Vladivostok. Al servei de l’Imperi rus\, entre 1902 i 1908 explora la regió del riu Ussuri en tres expedicions principalment a peu\, acompanyat per cosacs i guies nadius de Sibèria. És durant aquests viatges que coneix Dersú Uzalà\, el caçador gold que retrata a Dersú Uzalà pel país de l’Ussuri. Nomenat Comissari de Minories Ètniques de la República de l’Extrem Orient\, mor a l’edat de 57 anys. La seva vídua\, Margarita Nikoláievna Arsénieva\, va ser arrestada el 1934 per la policia secreta soviètica i condemnada a mort\, i la seva filla sentenciada al Gulag. \n  \n  \n  \n*El val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.  \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-dersu-uzala-pel-pais-de-lussuri-tertulia-i-berenar-literari-amb-el-traductor-miquel-cabal/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/10/dersu-uzala.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241206T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241206T193000
DTSTAMP:20260419T031913
CREATED:20241106T112305Z
LAST-MODIFIED:20250323T171952Z
UID:65421-1733508000-1733513400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Del Pirineu a l'Amazònia: El bosc al centre del món. Amb Eliane Brum i Vanesa Freixa
DESCRIPTION:Del Pirineu a l’Amazònia: El bosc al centre del món\nAmb l’escriptora\, periodista i documentalista Eliane Brum\, en conversa amb l’activista rural Vanesa Freixa \nDivendres 6 de desembre a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Cada árbol es un planeta conectado a otro planeta\, cada uno con millones de seres vivos. Y cuando ves que el bosque arde\, tienes perezosos muriendo\, jaguares muriendo\, guacamayos\, monos\, sapos\, insectos muriendo […] Algunos con dolores insoportables. Asistes impotente a holocaustos. Y\, al día siguiente\, solo hay silencio. La selva es muy ruidosa\, solo se sume en el silencio cuando ha muerto.»\n\n  \nEls boscos del Pirineu estan units als de l’Amazònia\, tots dos són organismes curulls de vida… I on hi ha vida —vida humana i més-que-humana— és on batega el centre del món. No als nuclis polítics i financers de Londres ni de Pekín ni de Washington. Divendres 6 de desembre a NaturaLlibres\, posarem la natura al bell mig del que importa i ens amazonitzarem amb l’escriptora\, periodista i documentalista brasilera Eliane Brum\, en conversa amb l’activista rural Vanesa Freixa al voltant del llibre La Amazonía. Viaje al centro del mundo. \n  \n«Hace algún tiempo me preguntaron qué diría el río si pudiera hablar. Pero cuando el río habla\, no le entendemos. Hay que habitar la piel del río para escucharlo.»\n  \nEliane Brum viu a Altamira\, Brasil\, la ciutat que més mata i més desforesta l’Amazònia. Una regió d’extensió i diversitat inabastable\, que travessa nou estats on conviuen més de trenta milions de persones\, i l’hàbitat originari d’uns quatre-cents pobles indígenes que parlen més de tres-centes llengües diferents. És l’ecosistema més gran del planeta; una enorme riquesa cultural i natural que porta segles sent víctima d’una guerra brutal. Una guerra contra la natura promoguda per un grapat de multimilionaris\, majoritàriament homes blancs del Nord global\, àvids de matèries primeres\, responsables principals dels més de 50.000 focus d’incendis que WWF porta registrats enguany. \n  \n«La violación del cuerpo del bosque es lo mismo que la violación del cuerpo de las mujeres. Invadir\, colonizar\, vaciar\, convertir en objetos o mercancías: esta es la lógica que ha llevado y sigue llevando al colapso de la vida en la Tierra.»\n  \nEls indígenes són especialistes en la fi del món\, doncs ja van superar un primer apocalipsi l’any 1500\, quan les caravel·les dels portuguesos van desembarcar al que seria Brasil ara i van exterminar amb virus i bactèries el 90% de la població originària. Els supervivents restants van sucumbir sota l’etnocidi\, amb la destrucció sistemàtica de les seves tradicions\, llengües i valors. \nI els atacs han continuat: molts d’aquests natius són ara refugiats climàtics\, que en les properes dècades es multiplicaran. Damnificats convertits en amenaça mentre els megarics es construeixen búnkers a Nova Zelanda i a l’Antàrtida per a mantindre els seus privilegis intactes quan arribi la gran hecatombe. \n  \n«No es posible afrontar la crisis climática con el mismo pensamiento que gestó la crisis climática. El futuro depende de nuestra capacidad para transformar radicalmente la forma en que nuestra especie se relaciona consigo misma y con lo que llama “naturaleza”. Para ello no solo es necesario generar otros conocimientos\, sino también otra estructura de pensamiento e incluso otro lenguaje.»\n  \nSola\, la maquinària\, no pararà de consumir el planeta; només nosaltres podem aturar-la. I la única forma possible és aprendre dels pobles indígenes una altra manera de ser i estar\, connectats a una Terra que batega i respira. Perquè seguir igual és insuportable\, cal una transformació radical en la forma de concebre’ns com a espècie\, establir una aliança entre les persones humanes i més-que-humanes contra les persones-predadores. Un repte que és urgent afrontar\, amb o sense esperança\, tant a l’Amazònia com al Pallars. Això significa amazonitzar-se i això farem divendres 6 de desembre amb Eliane Brum i Vanesa Freixa a NaturaLlibres: rescatar i escoltar la memòria dels arbres. \n  \n«La Amazonia no es un lugar al que vamos cargando nuestro cuerpo\, esa suma de bacterias\, células y subjetividades que somos. No es así. La Amazonia salta sobre nosotros como si fuera una anaconda\, estrangula la columna vertebral de nuestros pensamientos y nos mezcla con la médula del planeta. Ya no sabemos cuál es nuestro yo. La gente sigue llamándonos por nuestro nombre\, contestamos\, parece que continuamos con nuestra identidad intacta; pero ya no sabemos lo que somos. El ser en que nos hemos convertido no tiene nombre. No porque no lo tenga\, sino porque no conocemos su lenguaje.»\n  \n  \n  \nPreu d’inscripció a la xerrada: 5€/persona\nInclou: Xerrada + Val del 10% de descompte en la compra del llibre La Amazonia \n  \n  \nELIANE BRUM (Ijuí\, 1966) és periodista\, escriptora i documentalista. Reconeguda el 2020 com la reportera més premiada de la història del Brasil\, va ser guardonada el 2021 per la seva trajectòria amb el prestigiós premi Maria Moors Cabot\, de l’Escola de Periodisme de la Universitat de Columbia. Columnista d’El País\, i col·laboradora de The Guardian i The New York Times\, és una de les fundadores de la plataforma de periodisme SUMAÚMA\, llançada el 2022 per explicar històries que passen a l’Amazònia i en altres parts del planeta\, des de la selva i la perspectiva dels seus diversos pobles. Des del 2017 viu i treballa a Altamira\, a la regió del Medi Xingú\, un dels nuclis de la destrucció de la selva amazònica. Ha publicat vuit llibres al Brasil (set de no ficció i una novel·la)\, a més de participar en reculls de cròniques\, contes i assajos\, i ha dirigit quatre documentals. Acaba de traduir-se al castellà el seu llibre La Amazonia. Viaje al centro del mundo (Salamandra\, 2024). Durant la tardor del 2024\, és resident del programa de residències internacionals del CCCB\, amb la col·laboració de la Universitat Oberta de Catalunya i la financiació de la Fundació privada Mir-Puig. \nVANESA FREIXA (Rialp\, 1977) es dedica a la creació artística\, a la divulgació i també a la generació de pensament crític al voltant de la ruralitat. Va ser directora de lʼEscola de Pastors de Catalunya entre el 2009 i el 2016. Col·labora amb lʼeditorial Savanna Books i amb diversos mitjans vinculats a la ruralitat\, entre ells la revista Pantera. Ha coeditat el llibre Llavors. Som la regeneració i codirigit el documental El no a lʼos. Autora del llibre Ruralisme: La lluita per una vida millor\, és mare i té un petit ramat de set ovelles de raça xisqueta i un hortet\, al Pallars Sobirà. \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-del-pirineu-a-lamazonia-el-bosc-al-centre-del-mon-amb-lescriptora-i-activista-eliane-brum/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/11/la-amazonia-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241201T000000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241227T235900
DTSTAMP:20260419T031913
CREATED:20241114T112244Z
LAST-MODIFIED:20241114T112244Z
UID:65436-1733011200-1735343940@www.naturallibres.com
SUMMARY:Regals NL. IV Aniversari NaturaLlibres: Sortegem un lot de llibres i papereria Jane Davies Art
DESCRIPTION:Cabàs de Nadal\nCelebrem el IV Aniversari de NaturaLlibres sortejant un lot de llibres i papereria Jane Davies Art! \nDe l’1 al 27 de desembre    \n«El deure de les aus és cantar i la resta de criatures\nrebem el seu cant com un regal.» ROBIN WALL KIMMERER\n  \nCom diu la botànica Robin Wall Kimmerer al llibre Trenes d’herba dolça\, «sóc una simple heteròtrofa que s’alimenta del carboni transmutat per altres». Els amics i clients de NaturaLlibres sou el carboni de la llibreria. Sense vosaltres no estaríem a punt de celebrar el nostre quart Aniversari\, divendres 27 de desembre… Dia que sortejarem un cabàs amb llibres\, postals i calendari 2025 per agrair-vos la vostra fidelitat\, en col·laboració amb els nostres companys de l’editorial Cossetània i l’artista Jane Davies. \nEntraran en el sorteig els tiquets de totes les compres superiors o iguals a 50€ realitzades des de diumenge 1 a divendres 27 de desembre\, i anunciarem el guanyador del cabàs —valorat en 87\,6€— diumenge 29 de desembre —per a que ningú pensi que és una innocentada si ho fem dissabte—. Podeu consultar les bases de la promoció a continuació. \nA part\, als qui divendres 27 de desembre us acosteu per felicitar-nos a la llibreria i feu alguna compra —del valor que sigui—\, us invitarem a una infusió d’Herbes de l’Alt Pirineu\, que ha preparat una barreja inspirada en NaturaLlibres per a l’ocasió\, edició limitada. Veniu a tastar-la! \n  \n«He sentit dir que de vegades\, a canvi dels dons de la terra\, amb la gratitud n’hi ha prou. És el nostre do exclusivament humà expressar agraïment\, perquè tenim la consciència i la memòria col·lectiva per a recordar que el món podria molt bé ser d’altra manera\, menys generós del que és. Però penso que estem cridats a anar més enllà de les cultures de gratitud i tornar un altre cop a les cultures de reciprocitat.»\n\n  \n  \nBASES DEL SORTEIG\nLa llibreria NaturaLlibres\, amb domicili al C/Roda 4 Casa Xurret d’Alins\, Lleida\, organitza una acció promocional amb sistema de sorteig aleatori adreçada a clients majors d’edat que hagin consumit\, en una sola compra\, 50€ o més en llibres.\nQueden excloses de la promoció les despeses en cafeteria\, productes agroalimentaris o qualsevol altre objecte de papereria que no siguin llibres.\nNomés els tiquets emesos entre l’1 de desembre de 2024 i el 27 de desembre de 2024 participaran en la promoció. \nOBJECTIU DEL SORTEIG\nRegalar un cabàs de llibres per agrair la fidelitat als clients tant físics com de la botiga on-line www.naturallibres.com (queden excloses les compres realitzades des de www.todostuslibros.com o altres plataformes). \nPERÍODE DE PROMOCIÓ\nAquesta acció promocional estarà activa entre diumenge 1 de desembre de 2023 i divendres 27 de desembre de 2023\, ambdós inclosos\, per a totes aquelles compres iguals i superiors a 50€ per tíquet en llibres. Queden excloses les consumicions de cafeteria\, compres de productes agroalimentaris o qualsevol altre objecte de papereria\, així com despeses d’enviament. Només els tiquets emesos entre aquestes dates participaran en la promoció. \nCONDICIONS DE PARTICIPACIÓ\nPer participar en la promoció s’han de complir les següents condicions en el moment del sorteig:\n1. Ser major d’edat\n2. Haver adquirit a partir de 50€ en llibres a la llibreria NaturaLlibres ubicada al carrer Roda 4 Casa Xurret d’Alins\, Lleida\, o a www.naturallibres.com durant el període de la promoció. Queden excloses les consumicions de cafeteria\, compres de productes agroalimentaris o qualsevol altre objecte de papereria\, així com despeses d’enviament i qualsevol altra cosa que no siguin llibres. No es podran sumar compres inferiors a 50€ per assolir la quantia mínima especificada a la promoció per poder participar-hi; tampoc es podran sumar tiquets de compres realitzades el mateix dia a la llibreria.\n3. Estar en possessió del tiquet digital que acrediti la compra igual o superior al preu fixat al punt 2 de les condicions de participació (els tiquets s’envien al correu electrònic facilitat pel client en el moment d’efectuar la compra).\n4. Cada persona podrà participar amb un nombre indefinit de tiquets sempre que compleixi la resta de condicions. \nMECÀNICA I MODE DE PARTICIPACIÓ\nCada compra porta associat un número de tiquet (Nº de factura). Aquells clients que estiguin interessats en aconseguir el cabàs de llibres hauran de conservar el tiquet digital com a resguard fins que es publiqui el número guanyador. Aquest serà el seu número de participació al sorteig. Finalitzat el període de promoció\, s’extraurà mitjançant mostreig aleatori simple 1 número entre tots aquells que compleixin les condicions de participació. El número agraciat es donarà a conèixer a través de Facebook\, Twitter i Instagram. A més\, NaturaLlibres contactarà amb el guanyador a través dels mitjans facilitats (email o número de telèfon). \nPREMIS\nEs sortejarà un cabàs valorat en 87\,60€ i compost de: 1 exemplar de L’intens respirar dels arbres (Peter Wohlleben)\, 1 exemplar de La xarxa secreta de la natura (Peter Wohlleben)\, 1 exemplar de Pardals al cap (Stanislaw Lubienski)\, 1 exemplar de  Emboscats (Sergi Monrabà)\, 1 calendari 2025 Wild Mountain Flora\, 1 postal excursionista\, 1 postal fallaire. \nDISPONIBILITAT DEL PREMI\nEl guanyador podrà recollir el cabàs a NaturaLlibres\, carrer Roda 4 Casa Xurret d’Alins\, Lleida\, en horari comercial. En cap cas s’enviarà el premi per correu. En cap cas es permet el canvi o bescanvi dels llibres i productes que componen el cabàs. Tampoc es permetrà bescanviar el premi per diners en metàl·lic. Si el guanyador no recollís el cabàs en els següents 15 dies naturals a la comunicació pels mitjans anteriorment esmentats\, el premi es declararà desert i la persona guanyadora perdrà els seus drets sobre el cabàs. En cas que no es pugués lliurar exactament el mateix model de premi\, es regalaria un premi del mateix valor o superior. NaturaLlibres es reserva el dret de publicar el nom del guanyador amb fins promocionals així com la seva foto recollint el premi. \nACCEPTACIÓ DE LES BASES\nEl fet de participar en el sorteig implica que l’usuari accepta totes les condicions d’aquestes bases legals. \n  \n  \n  \n  \nAmb la col·laboració de
URL:https://www.naturallibres.com/event/regals-nl-iv-aniversari-naturallibres-sortegem-un-lot-de-llibres-i-papereria-jane-davies-art/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Regalos NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/11/aniversalinl_24-scaled.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241130T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241130T193000
DTSTAMP:20260419T031913
CREATED:20241102T125128Z
LAST-MODIFIED:20241102T125128Z
UID:65402-1732989600-1732995000@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Brama poètica: Dickinson - Sevilla
DESCRIPTION:Brama poètica: Dickinson – Sevilla\nAmb la poeta Maria Sevilla Paris\, el crític literari D. Sam Abrams… I amb beure èpic! \nDissabte 30 de novembre a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Un cèrvol ferit — salta més alt»\n  \nLa brama és un dels espectacles més fascinants de la natura. Un ritual de desafiaments passionals\, desig\, follia i afectes… com el que presenciarem dissabte 30 de novembre a NaturaLlibres\, enfrontant en l’escenari a dos esperits separats en el temps\, però lligats per interessos\, preocupacions i debilitats similars: Maria Sevilla Paris (1990) i Emily Dickinson (1830-1886)\, encarnada en veu i ànima pel també poeta\, traductor i crític literari D. Sam Abrams. \n«Tot el que et va ser donat \nd’engendrar t’esgarrifa \nperò si ho dius dins d’un ou \nno ho sent ningú.»\n  \nMolt probablement\, Emily Dickinson mai s’hagués prestat a participar en una #BramaPoètica com aquesta… Hermètica i solitària\, pràcticament no sortia d’Amherts\, Massachussetts\, ni de casa\, on vivia amb els pares i la germana. Investigar la seva vida privada ha estat un repte per a la plèiade d’estudiosos i biògrafs que té al darrera; de fet\, l’escriptora continua sent un enigma. I el mateix succeeix amb la seva poesia. \n«Mai vaig veure un Erm\nMai vaig veure el Mar \nTanmateix sé com és el Bruc \nI què és una Onada»\n  \nSe sap que va rebre una formació molt completa en humanisme i ciència\, poc freqüent per l’època. Que\, malgrat llegir la Bíblia\, era contrària a la religió puritana i al Déu calvinista\, i que es negava a anar a missa. Amb aquell desig manfiest seu de contravenir les regles\, les socials i també les poètiques. Radicalment original\, sorprenent i estranya\, divertida i tràgica\, pertorbadora\, metafísica\, encisadora… va revolucionar la poesia nord-americana del seu moment\, i encara ara admira a poetes com Sam Abrams i Maria Sevilla Paris. \n«Els dies són mamífers\, ovípara és la nit. Si em dono a la tenebra no em faran llet els pits. Però em sortiran dents bordes\, prenyades de verí.»\n  \nUna dona soltera al segle XIX resultava ja de per sí torbador. Es pensa que va mantenir una relació amorosa amb la que després seria cunyada seva… I que abans podia haver patit abusos sexuals del pare i del germà… \n«La pena del seu crit només se sent quan plou amb indolència damunt la gropa inerme dels equins\ni només plou així si és mitjanit.»\n  \nEnamorada indiscutiblement dels núvols i de l’herba i del vent i dels ocells\, practicava el mateix vincle interespècie que Maria Sevilla Paris professa. \n  \n«les flors sempre ejaculen sens permís.»\n  \nObservadora hipersensible davant la natura canviant\, Emily Dickinson va catalogar fins a 424 flors silvestres\, algunes ja extintes\, altres en perill. \n«Ser una Flor és una profunda\nResponsbailitat»\n  \nFlors úniques com la Monotropa uniflora\, de color blanc\, sense clorofil·la\, que porta una existència fantasmal i gòtica sota terra; la planta cadàver\, la seva preferida. \n«No és morir el que ens fa mal:\nens fa més mal la vida.»\n  \nMorta l’Emily\, van trobar a la calaixera de la seva habitació uns mil vuit-cents poemes manuscrits en petits papers que la poeta havia anat cosint de cinc en cinc o de sis en sis. Poemes breus\, d’una senzillesa només aparent\, i amb una sintaxi i puntuació singulars que\, fins fa poc\, els editors li han manipulat\, en un afany de fer-la més comercial. Van ser un èxit immediat. \n«La Fama és una abella. \nTe cant— \nTé fibló— \nAh\, també té ales»\n  \nMaria Sevilla Paris s’hi enfrontarà amb el seu darrer poemari\, La nit ovípara. \n  \n«… a mercè\nde les pestanyes infinites dels antílops\nles brànquies de l’escrita\nla mà tota sencera dels plantígrads\nl’orella no visible dels cetacis\nl’antena dels esfíngids\nla son mandibulada dels crustacis\nels ulls atents dels còrvids\nels ulls buits de la mantis\nels ulls caient al fondo d’un talús\ncontinental\nel caient d’ulls\nque em vigila pacient des de les ombres\nl’estómac dels carnívors\nla supèrbia dels roures.\nSe’m lignificaran\nles còrnies amb la veu a dins:\ndes de l’abisme que no veig\nla fosca em mira a mi.»\n  \nUn duel d’afinitats i contrastos que ens servirà per gaudir del geni d’Emily Dickinson amb la persona que millor la coneix a casa nostra\, D. Sam Abrams\, i descobrir la veu liminal de Maria Sevilla Paris. \nAcompanyarem la trobada amb dues opcions de beure a escollir (fins esgotar existències): una inspirada en Emily Dickinson i l’altra\, en La nit ovípara. Quina de les dues guanyarà la brama poètica ho decidirà el públic. Feu les vostres apostes i\, com diria Baudelaire\, embriageu-vos! «De vi\, de poesia o de virtut\, com més us plagui. Però embriagueu-vos». \n  \n  \nPreu d’inscripció: 7€\nInclou: Assistència a la brama poètica + Beure èpic (infusió o copa de vi) + Val de 2€ de descompte en la compra dels llibres d’Emily Dickinson i de Maria Sevilla Paris \n  \n  \nSAM ABRAMS (Beckley\, 1952) és poeta\, traductor\, crític i assagista. Llicenciat en Hispàniques per la Universitat Autònoma de Barcelona\, és professor de Poesia Catalana Actual i Teoria i Crítica a la Universitat Oberta de Catalunya. Com a poeta ha publicat\, entre d’altres\, Calculations… (1997)\, Oda a un ase i altres poemes (1999)\, T’estimo. Més de cent poemes d’amor i desig (2002) i La mirada estrangera (2005). També és autor de Tenebra blanca (2001)\, la primera antologia de poemes en prosa de la literatura catalana contemporània. Ha traduït una vintena de volums de poesia catalana moderna a l’anglès\, així com Poemas de Thomas Hardy (2001)\, juntament amb Joan Margarit; Jo no sóc ningú. Qui ets tu? (2002)\, una antologia de poemes d’Emily Dickinson\, traduïts en homenatge a Marià Manent; i Vers projectiu (2006)\, el llegendari assaig sobre teoria poètica de Charles Olson. També ha treballat com a curador de diverses edicions: Poesia anglesa i nord-americana (1994) i El llarg dinar de Nadal (2000) de Thorton Wilder\, entre d’altres. Ha estat Secretari del Centre Català del PEN i col·labora habitualment a les pàgines d’opinió i als suplements culturals dels diaris Avui i el Mundo Catalunya. \nMARIA SEVILLA PARIS (Badalona\, 1990) és poeta\, investigadora de la literatura i docent precària. Ha publicat Dents de polpa (2015)\, Kalàixnikov (2017)\, if true: false; else: true (2020)\, Plastilina (2021) i La nit ovípara (2024)\, així com l’assaig No desitjaràs els béns del proïsme (2024) També ha experimentat amb gèneres liminars com la poesia sonora i el videorecital\, i ha pujat a escenaris d’arreu d’Europa\, Amèrica i Àsia. Des de gener del 2019 és una de les tres programadores de l’Horiginal. \nEMILY DICKINSON (Amherst\, 1830-1886) va passar gran part de la seva vida reclosa en una habitació de la casa paterna\, al seu Amherst natal. Autora d’una obra senzilla i profunda que l’ha situat al panteó de poetes fundacionals nord-americans\, juntament a Edgar Allan Poe\, Ralph Waldo Emerson o Walt Whitman. Excepte cinc dels seus poemes (tres publicats de forma anònima i un altre sense que l’escriptora ho sabés)\, el seu treball ingent va romandre ocult i inèdit fins després de la seva mort. \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Si algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \nEl val de descompte té una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-brama-poetica-dickinson-sevilla/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/11/The-Watchlist-26-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241127T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241127T193000
DTSTAMP:20260419T031913
CREATED:20241112T173928Z
LAST-MODIFIED:20241115T172451Z
UID:65444-1732730400-1732735800@www.naturallibres.com
SUMMARY:#FiloTrobadesNL Ruralitats en tensió. Amb l'Ateneu Cooperatiu de l'Alt Pirineu i Aran i amb l'activista Jaime Izquierdo
DESCRIPTION:Ruralitats en tensió\nConversa i berenar filorural \nAmb l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i Aran i amb l’escriptor i activista rural Jaime Izquierdo \nDimecres 27 de novembre a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n\n  \n«Rural: Relatiu o pertanyent al camp o que té relació amb la vida al camp i amb les feines pròpies de l’agricultura i la ramaderia.» \n  \nIntentar explicar la ruralitat avui és tan complex com diversa és la gent que l’habitem. La definició que encara ara predomina als diccionaris ha quedat del tot obsoleta\, doncs\, per començar\, pocs són els pobles on l’activitat principal sigui el sector primari… Dimecres 27 de novembre a NaturaLlibres redefinirem el món rural —el present i el que volem— amb l’escriptor i activista Jaime Izquierdo\, en unes #FiloTrobades organitzades conjuntament amb l’Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i Aran i amb el projecte Cavorca. \n«Una tarde de verano\, Alberto Merlo le dio a su caballo una merienda de hierba fresca\, y después se sentó en el cepo de partir la leña a leer el periódico. El caballo merendó\, pasó su cabeza por encima del hombro derecho de su amo\, y con voz humana le preguntó: —¿Cómo vai o mundo?» ÁLVARO CUNQUEIRO\n  \nDiu l’escriptor i activista rural Jaime Izquierdo que el món no va bé. I que si va malament és\, fonamentalment\, perquè ja no està a cura de la gent de pagès; això és\, de la gent que viu a prop de la natura\, que la necessita i que se l’estima. Però les coses poden anar encara a pitjor si no es troba la fòrmula per rehabitar la terra i empoderar les comunitats locals. \nPobles que molts cops es contemplen amb nostàlgia\, com la quimera d’una era passada\, sovint idealitzada; i altres\, es miren amb apatia\, com una etapa de l’evolució social superada. Per a Jaime Izquierdo\, no obstant\, ruralitat és sinònim de resiliència\, d’intel·ligència\, d’adaptació\, de futur. \nDimecres 27 de novembre coneixerem les propostes que l’autor exposa en llibres com La ciudad agropolitana / La aldea cosmopolita\, De función pública\, La casa de mi padre o La conservación cultural de la naturaleza. Buscarem co(i)nspiració amb la projecció del documental Diàlegs sobre com habitar els pobles en comunitat\, produit per Balkar.Earth en col·laboració amb Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i Aran. I debatrem plegats. \nPensarem quins són els valors que compartim els habitants del Pallars; com entenen el poble\, la comunitat; el potencial del camp i de la intel·ligència pagesa perduda per a construir col·lectivament un món habitable; les dificultats per passar de la teoria a l’acció\, com solucionar els problemes paradoxals de despoblament i d’accés a l’habitatge\, amb iniciatives personals i alternatives liderades des de la ciutadania… \n«No merece la pena.\nSerá mejor volver a casa\ny empezar a pensar por nuestra cuenta»\nÁNGEL GONZÁLEZ\n  \nAcompanyarem aquestes #FiloTrobadesNL amb un berenar rural vingut —com el Jaime Izquierdo—\, des dels pobles asturians. \n  \n  \nPreu d’inscripció*:  Activitat finançada per Ateneu Cooperatiu de l’Alt Pirineu i Aran\nInclou: Participació a la tertúlia + Berenar filorural \n  \nAquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL\, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes\, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten\, buscar solucions a problemes\, raonar\, dubtar\, equivocar-se\, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques. \n  \n  \nJAIME IZQUIERDO (Infiestu\, Astúries\, 1958) és llicenciat en Ciències Geològiques per la Universitat d’Oviedo\, empleat públic del Govern d’Astúries i assagista. Des de fa trenta anys investiga als territoris de genuïna naturalesa pagesa tractant de superar els conflictes que han enfrontat les aspiracions de desenvolupament de les comunitats locals amb les de conservació del medi rural. Per solucionar aquest desencontre\, proposa un canvi de paradigma que estableixi una nova relació entre el camp i la ciutat\, pal·liant així mateix la crisi ecològica global i els desequilibris demogràfics actuals. Ha estat distingit amb diversos guardons\, com el Premi Europeu de The Conservation Foundation del Regne Unit a la conservació del patrimoni natural (1991)\, l’Adolfo Posada a la investigació (2000) o el de la Fundació César Manrique a projectes ambientals alternativus (2003). Ha publicat nombrosos articles i llibres\, entre els quals destaquen: El regreso del señor Hoffmann y otros relatos de ambiente entero (2005)\, Marqueses\, funcionarios\, políticos y pastores (2006)\, Asturias\, región agropolitana: las relaciones entre el campo y la ciudad en la sociedad posindustrial (2008); La casa de mi padre: manual para la reinserción de los territorios campesinos en la sociedad contemporánea (2012); La conservación cultural de la naturaleza (2013)\, La gestión creativa del cabreo (2017) o De función pública (2023). \n  \n  \n  \nActivitat organitzada amb \n  \n \n  \n  \n  \n  \n  \n*Si algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.  \nVal de descompte vàlid el dia de l’activitat. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/filotrobadesnl-ruralitats-en-tensio-amb-lateneu-cooperatiu-de-lalt-pirineu-i-aran-i-amb-lactivista-jaime-izquierdo/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/11/ruralitats-tensio-1.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241123T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241123T193000
DTSTAMP:20260419T031913
CREATED:20241102T110009Z
LAST-MODIFIED:20250323T171414Z
UID:65387-1732384800-1732390200@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. La vocació de perdre's: Amb l'escriptor i geògraf Franco Michieli
DESCRIPTION:La vocació de perdre’s\nXerrada + Sortida de desorientació \nAmb l’escriptor i geògraf Franco Michieli\, acompanyat per l’estudiós errant Xavier Perarnau \nDissabte 23 de novembre a les 18:00h i diumenge 24 al matí \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«La niebla me ha permitido ver.»\n\n  \nSortir a la muntanya sense mapa\, sense telèfon\, sense GPS\, és sortir a la muntanya amb possibilitat de perdre’s. Però\, a la vegada\, també és sortir a la muntanya amb possibilitat de trobar. De trobar l’inesperat… De trobar-se. I perdre’s lluny d’una societat que tracta d’evitar per tots els mitjans tecnològics i normatius que ningú es surti del camí. Dissabte 23 de novembre a NaturaLlibres ens perdrem de forma deliberada amb l’explorador i geògraf italià Franco Michieli\, autor del llibre La vocación de perderse (La vocazione di perdersi)\, que vagarejarà acompanyat per l’estudiós errant Xavier Perarnau. \n«Moverse por la naturaleza sin mapa y tener que esperar en movimiento una señal que nos oriente despierta la sensibilidad en esa parte de la existencia a la que la razón no llega. Quizá entonces —usándonos a nosotros mismos como instrumentos\, igual que los humanos de los orígenes— dimensiones olvidadas volverán a sernos familiares y preciosas.»\n  \nAntigament\, els humans s’orientaven com la resta d’animals: llegint el terreny. En lloc de mirar la pantalla del mòbil\, es mirava el cel\, s’observava la posició del sol\, el moviment dels estels i del vent\, s’interpretaven les formes fluvials\, la inclinació de les pendents\, les tonalitats de la neu… I així és com Franco Michieli (Milà\, 1962) ha recorregut els Alps\, els Pirineus\, els Andes i Escandinàvia: sense pròtesis tecnològiques\, deixant que el món salvatge es revel·li\, empès per la curiositat que des dels inicis dels temps ha fet avançar la Humanitat. \n  \n«Salirse de las vías habituales\, en lugares desconocidos\, tenía y tiene una atracción vital\, nace del estímulo innato por la exploración\, común a todos los seres vivos\, animales\, hombres y plantas (también ellas exploran\, aunque con métodos diferentes). En la naturaleza\, el tiempo dedicado a la exploración no tiene un objetivo utilitario inmediato; consiste en lanzarse a la búsqueda de cosas desconocidas que se pueden encontrar cerca o lejos\, con el único objetivo de conocerlas. Antes o después resultarán útiles. Para hacerlo\, es lícito “perderse”. Al desaparecer las referencias habituales\, se estimula la adquisición de otras nuevas y la casualidad provoca hallazgos interesantes.»\n  \nAra bé\, l’extraviament com a mètode requereix coneixement\, preparació\, experiència i confiança en unes habilitats d’orientació que\, malgrat oblidades\, tenen molt d’intuició. \n«Mientras creamos\, cada desvío y cada aparente error de dirección seguirán formando parte de la ruta.»\n  \nEs tracta de conèixer la muntanya com si fos un ésser humà\, esperar que parli\, tindre en compte la seva complexa personalitat i deixar-se guiar. \n«Sabemos que un camino no trazado toma forma sin prisa y que hay que darle siempre una oportunidad.»\n  \nDissabte 23 de novembre\, Franco Michieli ens explicarà les virtuts de sortir-se de la via marcada i les seves experiències —algunes d’elles extremes—. Parlarem de la desorientació com a exploració espiritual i de la trobada amb allò sublim que només et pot sorprendre immers a la naturalesa salvatge\, a la wilderness. Un espai no intervingut pels humans. Un espai al que\, només perdent-se\, s’hi pot arribar. \n  \n«Obviamente no podemos hacernos ilusiones sobre nuestra capacidad de dominar las fuerzas de la naturaleza cuando nos encontremos en la wilderness. ¡No sería humildad\, sino locura! Locura que la humanidad manifiesta no con palabras\, sino con sus excesos tecnológicos. La humildad nos permite\, en cambio\, dejar espacio a cuanto no depende de nosotros\, a las vidas de los demás seres vivos y a los imprevistos. Esta óptica humilde permite que nuestra capacidad de perdernos se convierta en descubrimiento y hallazgo\, nos sirve para empezar a confiar en el camino que no conocemos. Después\, quién sabe\, quizá\, cuando las experiencias se acumulen\, vivamos el sentimiento simple y franciscano de percibir cómo los territorios más o menos salvajes\, o las pequeñas o grandes fuerzas naturales\, son más mansos de lo que parecen.»\n  \nI per començar a recuperar habilitats d’orientació atàviques\, diumenge 24 de novembre aprendrem a extraviar-nos de forma correcta en un taller introductori impartit per Franco Michieli. Per descomptat\, sense cap trasto tecnològic i sense mapes a sobre\, perquè… \n  \n«Los mapas son unos aguafiestas. Nos dicen siempre lo que nos espera en el camino.»\n  \n  \nCARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DE LA SORTIDA \n\nRecorregut: Caminada amb ruta no definida\nDuració estimada: 5-6 hores de ruta + Temps final per comentar en grup l’experiència\nDesnivell aproximat: 500m\nMaterial necessari: Motxilla de trekking (20-30l)\, calçat i roba apte per muntanya\, impermeable paravent\, roba d’abric\, menjar i agua per aguantar el dia\nMaterial recomanat: El llibre de Franco Michieli\, La vocación de perderse\nMaterial terminantment prohibit: Mapa\, bruíxola\, GPS o tecnología afí; si es porta mòbil\, ha d’estar apagat\nRequisits indispensables: Haver assistit a la xerrada prèvia de dissabte… I ganes de perdre’s!\nMínim-màxim de participants: 10-20 extraviats\n\n\n  \n  \nFRANCO MICHIELI (Milán\, 1962) és geògraf\, explorador\, escriptor\, fotògraf i corresponsal de Meridiani Montagne. Ha difós les seves travesses per llocs remots i extrems\, com els Alps\, els Pirineus\, els Andes\, Noruega i Islàndia\, en nombroses guies\, articles\, conferències\, així com cursos sobre mètodes d’orientació a la natura. Està convençut que és possible una relació respectuosa entre l’home i el medi ambient. \nXAVIER PERARNAU ha cursat estudis d’Antropologia i Filosofia\, i el postgrau Significats i valors espirituals de la Natura. Amant de les arts i de la muntanya\, aprofundeix i promou el coneixement i activitats de la tríada Naturalesa\, Art i Espiritualitat en ressonància amb la concepció de l’ecosofia. És vicepresident de Silene i promou el projecte Esperit de Cura. \n  \n  \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-la-vocacio-de-perdres-amb-lescriptor-i-geograf-franco-michieli/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/10/vocacion-perderse-e1730053265955.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241109T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241109T193000
DTSTAMP:20260419T031913
CREATED:20241011T175841Z
LAST-MODIFIED:20241016T213345Z
UID:65332-1731175200-1731180600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Brama poètica-musical: Xant de cabrota. Amb el poeta Arnau Orobitg i el músic Arnau Obiols
DESCRIPTION:Brama poètica-musical: Xant de cabrota\nAmb el poeta Arnau Orobitg i el músic Arnau Obiols… I amb beure ornitomàntic! \nDissabte 9 de novembre a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«I els ocells cantaran tot el que hagin de cantar.» PEREJAUME\n  \nLes aus són coneixedores del fat de la Humanitat i portadores de l’avenir\, però pocs éssers implumes queden amb capacitat per entendre els seus missatges alats. Dominaven el seu llenguatge els savis de l’antiguitat; aquí al Pirineu\, els pagesos i els pastors també en tenien nocions\, i malgrat l’ornitomància sigui una ciència en retrocés\, encara hi ha gent que sap escoltar el cel. Artistes com el pastor-poeta Arnau Orobitg i el músic Arnau Obiols\, que dissabte 9 de novembre participaran en una Brama poètica-musical a NaturaLlibres\, amb el llibre-espectacle Xant de cabrota. \n«Pertot ocells orant l’enigma. Migrants compassos.»\n  \nL’ornitomància és un art endevinatòria practicada des d’antic. Ciència augural per intuir el demà tot observant la vida que vola i canta enlaire\, allà dalt. Cada moviment i cada so que emetien els ocells tenia un significat diferent\, indicis de faust o infaust segons l’època de l’any i les circumstàncies… Ja ho deia el refrany: «Xant de cabrota\, pren-ne nota»\, en referència als auguris de mort que s’intuien en el Tu\, turururú…Tu\, turururú… del gamarús. \n«L’esponera que fineix amb extinció\, és passat\, present\, prolongació.\nAirecel erm\, cognició vidriada. Halo d’adveniment on alt refila\, tàcit a la destrucció.\nAuguris de col·lapse en ment hissada.\nocellitat del vincle o l’escissió.\nÉs\nel que el morent perd de vivent a la mirada.»\n  \nLa mort d’espècies que desapareixen per l’acció destructora de l’homo sapiens. \n«Que m’enyorin elles\, les àguiles.\nQue em desarreli jo\, no l’arbre. No l’arbre.»\n  \nI a mesura que la terra es mor\, a mesura que minven els cants dels ocells\, les paraules que els encarnen moren també\, amb el conseqüent empobriment del nostre llenguatge. Un vocabulari a les acaballes que\, tanmateix\, Arnau Orobitg cuida amb zel\, en un llibre improvisat amb el músic Arnau Obiols que\, abans de llibre\, fou espectacle: Xant de cabrota. \n«HE VIST grives i tudons quasi superposant-se. Retallat de fosca he vist l’esgarip d’òlibes\ni el gràcil miratge de l’enganyapastors.\nTombant el tronc\, al picot verd m’ha semblat veure\, i al garser gros.\nA la roca he vist emetre el pela-roques i a l’escorça\, el reietó…\nAmb la mateixa vivor\, el misteri combustible\, metxa encesa\, sense temps de relació. Corrent l’ara indefugible\ni l’aquí d’acceptació\, més ràpid que la flama que el grall clama l’averany en perfecció.»\n  \nUnits per la volior\, dissabte 9 de novembre escoltarem a l’Orobitg i a l’Obiols clocar gargallejar esbufegar quiquiriquejar xisclar ulular xiular pitpitejar titirititejar declamar glosar cantar bramar. A una Natura que és per a ells fat\, vida i broll d’inspiració artística. \n«Al nord de tu tanmateix\, a l’endins de prou terra\, amb perdius als altiplans o relictes de galls en boscos\, el teu astorament es distribueix\, expandint-se i engrunant-se per donar-te a molts moixons. Descendeix de tu l’amor per ells\, tant a doll com els estols de temps ubèrrims. L’amor que els multiplica i els emplomalla en núpcies\, i nien\, i tornen el teu presagi a l’oïda del món. Que no ets implume davant dels àngels.»\n  \nAcompanyarem la piuladissa amb dues opcions de beure a escollir (fins esgotar existències): infusió o copa de vi inspirada en Xant de cabrota. \n  \n  \nPreu d’inscripció: 10€\nInclou: Assistència a la brama poètica-musical + Beure ornitomàntic + Val del 10% de descompte en la compra del llibre Xant de cabrota \n  \n  \nARNAU OROBITG (Andorra\, 1982) és artista\, poeta i pastor d’ofici. Format en belles arts i antropologia a la Universitat de Barcelona i a l’Escola de Pastors de Rialp\, ha treballat d’escultor\, dibuixant\, pintor muralista\, il·lustrador\, retratista\, professor d’escola d’art\, muntador d’exposicions i regidor d’espectacles i cinema. Des de fa més de deu anys és pastor als Alps francesos\, on gestiona paratges d’herbatge alpins amb ramades transhumants de 1.500 caps i de tant en tant esquila. Al camp hi ha collit raïm\, olives\, hortalisses… i poesia. Guanyador de dues edicions del Concurs de poesia Miquel Martí i Pol\, dels diversos poemaris escrits\, n’ha publicat dos: Distàncies i Xant de cabrota. \nARNAU OBIOLS ( La Seu d’Urgell\, 1985) és músic i cantautor pirinenc especialitzat en bateria i percussió. Format en estudis musicals acadèmics a Barcelona (Magisteri musical a la UB\, Taller de Músics i l’especialitat de bateria jazz a l’ESMUC)\, va rebre algunes formacions puntuals a Holanda en l’àmbit de la improvisació i la performance (Dutch Impro Academy a la Haia o workshops a Amsterdam). Ha publicat els discos Projecte Pirene (2013)\, Libèrrim (2015)\, Tost (2019) i Mont Cau (2023). Participa en una gran diversitat de projectes musicals o relacionats amb altres disciplines artístiques\, com la dansa\, l’escultura\, l’audiovisual\, la performance o la poesia. La natura\, el territori i la improvisació són una constant en la seva obra\, que va des de l’arrel fins a la creació lliure. \n  \n  \n  \nAmb la col·laboració ornitomàntica de \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Si algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \nEl val de descompte té una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-brama-poetica-musical-xant-de-cabrota-amb-el-poeta-arnau-orobitg-i-el-music-arnau-obiols/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/10/xant-cabrota.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241108T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241108T203000
DTSTAMP:20260419T031913
CREATED:20241008T173944Z
LAST-MODIFIED:20241009T195852Z
UID:65315-1731092400-1731097800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Dones i muntanyes: Maria Antònia Simó i el naixement del Pirineisme en femení
DESCRIPTION:Dones i muntanyes: Maria Antònia Simó i el naixement del Pirineisme en femení\nXerrada + Projecció de documental \nAmb la investigadora Cristina Simó i la periodista Montse Armengou \nDivendres 8 de novembre a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Que les dones no s’exposin en absolut a les altes muntanyes\, a les fatigues\, als perills estranys al seu sexe\, a allò que podria ser censurable! La timidesa\, el desmai\, són coses naturals\, sovint gracioses i amables. Que deixin\, doncs\, aquest bastó de punta de ferro que\, a les seves mans\, és inútil i ridícul; que no imitin els gestos de l’home\, doncs perden aleshores el caràcter propi del seu sexe sense adquirir els atributs virils.» ÉTIENNE-GABRIEL ARBANÈRE (1828)\n\n  \nLes primeres dones que pujaren muntanyes ho van fer amb una motxilla de prejudicis pesats com rocs a coll\, caminant amb decisió d’esquena a la resta del món. Gràcies a aquestes desobedients\, les parets que queden per escalar en la societat són menys abruptes i desiguals. D’aquestes pioneres parlarem divendres 8 de novembre a NaturaLlibres\, en una trobada amb la investigadora Cristina Simó\,  la periodista Montse Armengou… i amb el llibre Mujeres y montañas d’excusa. \n  \n«No es poden comparar els Pirineus amb els Alps; les Torres de Marboré no són tan grans; la Breche de Roland és tot just una escletxa mòdica a la paret de roca […] però el cim arrodonit i nivi del Mont Perdu em va interessar.» ANNE LISTER (1791-1840)\n  \nConeixerem les aventures d’aquelles transgresores que van desafiar muntanyes de crítica\, enfrontades als seus temps\, quan la més senzilla de les excursions era reprovada severament. Proeses com les de Rosalie Ramond que\, a l’ombra del seu germà Louis Ramond de Carbonnières\, s’apuntà la primera femenina a un cim pirinenc\, el Midi de Bigorre (2.877m). Aquest pic també cridà l’atenció de la reina Maria Carolina de Nàpols\, que hi grimpà amb unes avarques espanyoles de cànem\, abanderant una comitiva de cinquanta assistents\, «sense donar la menor mostra de fatiga o por». \nIntrèpides que van fer història\, com Anne Lister\, la primera dona en pujar al Mont Perdut (1830)\, amb uns grampons que després la van portar a establir una altra plusmarca al Vignemale (1838). O l’Alice Prevost\, que el 1858 va fer cim a l’Aneto amb un record fins aleshores d’edat —tenia disset anys. \n  \n«Cal estimular aquest tipus de gimnàstica muscular i pulmonar per a la dona? No és tal la nostra opinió. Encara que no hagi passat cap desgràcia en aquestes ascensions\, […] no es pot concloure que no puguin deixar en les heroïnes d’aquests triomfs empremtes més o menys lamentables i commocions orgàniques o repercussions fatals en la seva constitució.» STEPHEN D’ARVE (1878)\n  \nDivendres 8 de novembre parlarem del context històric i les dificultats afegides que les dones tenien per a practicar l’alpinisme\, ja fossin les convencions socials o la roba i el material\, amb impediments tan irritants com el no trobar un calçat de la seva talla adequat o la incomoditat de les faldilles. \n  \n«Més endavant\, les noies vàrem adoptar la moda de posar-nos un model de faldilla-pantaló\, i la cosa es va fer més suportable\, encara que en arribar al lloc d’escalada ens canviàvem posant-nos un pantaló sol…\, i anem-hi!» MARIA ANTÒNIA SIMÓ (1915-2007)\n  \nTestimoniatges del pirineisme en femení que ens arribaran a través del llibre Mujeres y Montañas i de les recerques fetes per la documentalista Montse Armengou i Cristina Simó\, neboda d’una figura admirable com és la de Maria Antònia Simó\, la protagonista del film d’epoca que projectarem per homenatjar la rebel·lia i la tenacitat. \n  \n«Fer excursions\, i sobretot l’escalada\, significava sempre una gran aventura. Imagini’s quan anàvem fins als cims pirinencs\, que en aquell temps es trobaven tan lluny de la civilització. Allí estàvem completament aïllats del món!»\n  \nMaria Antònia Simó\, una pionera que es va iniciar en l’escalada en plena postguerra i\, sense proposar-se altra cosa que gaudir a la natura\, va aconseguir nombroses primeres absolutes: als Pirineus\, a Montserrat\, el Pedraforca\, Picos de Europa\, Gredos\, els Alps i l’Atles\, destacant gestes com la cara sud-oest de l’Anayet\, la primera hivernal a la Canal Roja\, l’obertura d’una nova via d’escalada a l’agulla petita d’Amitges o el tuc des Hemnes en cordada exclussivament femenina. \n  \n«Davant de la immensitat de les vistes panoràmiques amb el seu vast horitzó i la majestuositat del paisatge\, amb la virginal natura vista des dels pics\, m’esdevenia un intens sentiment de transcendència\, i amb l’absència del vent\, de profunda solitud\, que em sumia en el silenci de l’espai infinit que m’envoltava\, o quan\, immersa en la simfonia de la forta remor del vent\, m’excitava l’esperit vers un sentiment de resistència i superació. Tot això era el premi davant de l’esforç i la victòria per haver coronat el cim.»\n  \n  \n  \nPreu d’inscripció: 5€/persona\nInclou: Xerrada + Projecció + Val del 10% de descompte en la compra del llibre Mujeres y montañas \n\n  \n  \nNascuda i criada en una família que anava a la muntanya i al mar tant com podia\, CRISTINA SIMÓ no recorda haver aprés a nedar o a esquiar —«M’ho deurien posar als gens des del primer dia»—. Però sí que recorda especialment les estades al Pirineu\, hivern i estiu\, i els aprenentatges que hi feia amb el meu germà: llegir un mapa\, repartir una mandarina —repartir tot—\, no mullar- te els guants\, no fugir dels gossos\, mirar el cel i entendre’l\, no fer mal a plantes\, bèsties o pedres\, preparar una sortida\, preparar una motxilla —sempre com si t’haguessis de quedar a passar una nit d’emergència—\, saber girar cua\, parlar amb la gent del lloc… i un llarg etcètera. Als 24 anys va venir a viure al Pallars\, clar… «I vaig aprendre que em queden tantes coses per saber que ni en mil vides ho aconseguiré». La gran ensenyança de la seva tieta\, la Maria Antònia\, va ser que les dones són a tot a arreu des de sempre i han fet sempre de tot\, per difícil que els hi hagin posat. «Per aquest raó porto molts anys buscant-les i estudiant-les\, a elles i a les persones amb tot tipus de gènere que no sigui el masculí». \nMONTSE ARMENGOU és periodista i està especialitzada en documentals de recerca històrica. Treballa des del 1985 a Televisió de Catalunya (TV3)\, on ha dirigit nombrosos documentals sobre aspectes ocults i l’oblit de les víctimes del franquisme que han estat guardonats amb diversos premis nacionals i internacionals\, com ara el Premi Nacional del Periodisme de la Generalitat de Catalunya que va rebre l’any 2002. Ha dirigit\, juntament amb Ricard Belis\, Els nens perduts del franquisme (2002)\, Les fosses del silenci (2003)\, Avi\, et trauré d’aquí (2013) i Els internats de la por (2015)\, entre d’altres. També ha escrit nombrosos llibres basats ens els seus documentals\, entre els quals cal destacar El comboi dels 927 (2006)\, Ravensbruck. L’infern de les dones (2007) i Els internats de la por (2016). Ha estat professora visitant a la Universitat de Nova York. Actualment és la directora del programa Sense Ficció de TV3. \n  \n  \n  \n  \n*Val de descompte aplicable a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-dones-i-muntanyes-maria-antonia-simo-i-el-naixement-del-pirineisme-en-femeni/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/10/dones-muntanyes.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241101T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241102T200000
DTSTAMP:20260419T031913
CREATED:20240920T164703Z
LAST-MODIFIED:20250323T171105Z
UID:65275-1730484000-1730577600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Quan les dones van ser ocells\, de Terry Tempest Williams: Tertúlia i berenar literari
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Quan les dones van ser ocells\, de Terry Tempest Williams\nTertúlia i berenar literari + Taller d’escriptura íntima conscient \nAmb la profesora Olga Fajardo \nDivendres 1 de novembre a les 18:00H + Dissabte 2 de novembre a les 17:00H  \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Hace mucho tiempo\, cuando las mujeres fueron pájaros\, existía el sencillo entendimiento de que cantar en la madrugada o cantar al atardecer era curar al mundo a través de la dicha. Los pájaros aún recuerdan lo que nosotras hemos olvidado\, que el mundo está hecho para ser celebrado.» \n  \nHi ha dones que encara són ocells. Hi ha dones que alcen el vol i alcen la veu. Una veu crítica\, que refila en defensa de la Natura. Una veu radical front als poders patriarcals\, una veu compromesa amb la democràcia i els drets humans. Així és la veu de l’escriptora i mediambientalista Terry Tempest Williams\, una veu torbada per l’herència que la seva mare li va deixar: Cinquanta-quatre diaris personals. Cinquanta-quatre diaris amb les pàgines en blanc. Fulls buits que l’autora ha omplert de silencis i interrogacions al llibre que comentarem divendres 1 de novembre a NaturaLlibres\, Cuando las mujeres fueron pájaros. Cincuenta y cuatro variaciones sobre la voz\, en un #GrupDeLecturaNL conduit per la professora d’escriptura íntima Olga Fajardo. \n«Una madre y su hija son un borde. Los bordes son ecotonos\, zonas de transición\, lugares de peligro o de oportunidad. Tensión doméstica. Cuando estoy parada en el límite entre el mar y la tierra siento esta tensión\, esta línea fluida de transición. Marea alta. Marea baja. Ese llegar y retirarse del mar me recuerda que llevamos poco tiempo siendo humanos.»\n  \nPoc abans de morir\, la mare de Terry Tempest Williams li va dir: «Et deixaré tots els meus quaderns\, Però promet-me que no els veuràs fins que me’n hagi anat». Descobrir que la seva mare escrivia un dietari va ser una sorpresa\, però encara resultà més xocant obrir-los i comprovar que tots estaven en blanc. Seguint la filosofia budista\, l’escriptora s’ho va prendre com una mena de kōan\, una paradoxa sobre la qual meditar. \n«Soy mi madre\, pero no lo soy. \nSoy mi abuela\, pero no lo soy. \nSoy mi bisabuela\, pero no lo soy.»\n  \nTerry Tempest Williams pertany «a un clan de dones d’un sol pit»\, les de la seva estirp: nou d’elles van tenir mastectomies i set van morir de càncer\, víctimes de les proves nuclears que es practicaven al desert de Nevada als anys cinquanta. Molt a prop d’allà és on ella es va criar\, al paisatge àrid d’Utah\, dins d’una família mormona on de les dones s’espera que portin fills al món… i un diari. \n«Soy una mujer con alas que baila con otras mujeres con alas. \nEn una comunidad que alza la voz\, todos florecemos.»\n  \nPionera ecologista\, empresonada i expulsada de la universitat per la seva lluita mediambiental\, Terry Tempest Williams es va incorporar al Moviment Cinturó Verd fundat per Wangari Maathai\, va adquirir 708 hectàrees de terra per protegir-les de l’extracció de combustibles fòssils i\, entre altres actes de desobediència civil\, ha fet que la seva veu fos escoltada des dels boscos d’Alaska i Ruanda al Congrès dels Estats Units. \n«Ser leída. Ser escuchada. Ser vista. Yo quiero ser leída\, yo quiero ser escuchada. No necesito ser vista. Escribir requiere un ego\, una creencia de que lo que dices importa. Escribir también requiere una dolorosa curiosidad que te lleva a descubrir\, a destapar lo que está royendo tus huesos. Las palabras tienen su peso. La manera en que decides presentarlas\, y ante quién\, es asunto de estilo y de elección.»\n  \nDivendres 1 de novembre compartirem les reflexions d’aquesta veu sensible i contestatària: la maternitat\, la filiació\, la criança… el vincle que ens uneix a la gent i al territori que habitem\, a les plantes\, les muntanyes\, els vents\, els ocells… \n«Muy cerca de la cima\, vimos a un coyote correr sobre el campo de nieve a toda velocidad. Se detuvo\, dio la vuelta\, se sentó en la nieve y observó el paisaje. Cualquier frontera que pudiera sentir como ser humano con las demás criaturas se disolvió en ese momento. Nosotros también disfrutábamos del paisaje.»\n  \nL’amor romàntic\, la sexualitat\, el matrimoni… els feminismes i la violència contra les dones… \n«Los lobos matan ovejas sin chistar mientras no haya contacto visual. Los venados o los caribús fijan la mirada en el lobo. En un abrir y cerrar de ojos\, se toma una decisión entre depredador y presa. Barry Lopez llama a esto “la conversación de la muerte”. El animal accede o no accede a ser tomado. No. Mis ojos dijeron que no. No seré tomada.»\n  \nLa valentia de tenir i aixecar una veu pròpia\, l’escriptura com alliberament…. i el silenci. El silenci necessari per a que siguin escoltades les veus diverses. El silenci de les pàgines en blanc. Junts\, pensarem en què poden significar i debatrem: Realment\, les dones vam ser\, fa molt temps\, ocells? \n«¿Por qué estamos aquí?\nPara que la historia siga.\n¿Cuál es la historia?\nLa historia es la Vida.»\n  \nCom sempre\, acompanyarem la tertúlia literària amb un berenar casolà inspirat en l’obra a tractar i\, al dia següent\, dissabte 2 de novembre a les 17:00h\, la profesora Olga Fajardo impartirà un taller d’iniciació a l’escriptura íntima conscient\, on aprendre a crear l’hàbit de portar un diari personal. Disciplina que ens ensenya la —de vegades— complicada tasca d’estar presents amb nosaltres mateixos i escoltar amb caliu la veu dedins\, registrar intuïcions i pensaments\, despertar els sentits i tenir cura de l’ànima per viure en plenitud. \n  \n«Me doy cuenta de que nunca seré capaz de decir lo que hay en mi corazón\, porque las palabras nos fallan\, porque está en nuestra naturaleza proteger\, porque hay momentos en que debemos discernir lo público de lo privado. Hay consuelo en mantener lo sagrado dentro de nosotros\, no como un secreto\, sino como una plegaria.\nEl mundo ya está abierto en dos y es nuestro destino sanarlo\, cada uno a su modo\, cada uno a su tiempo\, con los dones que tenemos.»\n  \n  \n  \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \n  \nOLGA FAJARDO és llicenciada en Lingüística amb màster en Pedagogia Sistèmica i màster en Espiritualitat Transcultural. Dirigeix el projecte De l’Alè a la Mirada\, marc des del qual imparteix acompanyaments individuals\, tallers i retirs relacionats amb l’escriptura\, el silenci i la cura de l’ànima. Ha coordinat i editat el llibre col·lectiu La experiencia contemplativa. En la mística\, la filosofía y el arte (Kairós). \nTERRY TEMPEST WILLIAMS (Corona\, Califòrnia\, 1955) és escriptora i activista mediambiental. Autora de llibres com Refuge\, Leap\, Open Space of Democracy\, Finding Beauty in Broken World\, Erosion o el que comentarem divendres 1 de novembre a NaturaLlibres: When Women Were Birds (Cuando las mujeres fueron pájaros). Considerada una autora clau de la literatura ecologista del segle XX\, els seus assajos posen l’atenció en la preservació de la vida salvatge\, els drets de les dones i la llibertat d’expressió. A través de la seva obra vol visibilitzar les arestes que sorgeixen de les relacions entre la naturalesa i la societat. Actualment viu amb el seu marit\, Brooke Williams\, al desert de roca vermella del sud d’Utah. \n\n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-quan-les-dones-van-ser-ocells-de-terry-tempest-williams-tertulia-i-berenar-literari/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/09/mujeres-pajaros-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241031T173000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241031T210000
DTSTAMP:20260419T031913
CREATED:20241005T093234Z
LAST-MODIFIED:20241026T174934Z
UID:65296-1730395800-1730408400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. La nit de les ànimes: Xerrada + Tallers + Concert de Tots Sants i castanyada
DESCRIPTION:La nit de les ànimes\nAmb la investigadora Júlia Carreras\, la dissenyadora floral Míriam Masramon i el músic Javi Ballabriga \nDissabte 26 d’octubre a les 17:30h >> Taller de carbasses decoratives + Berenar de mort\nDijous 31 d’octubre a les 17:30h >> Xerrada + Taller de candeles + Concert de Tots Sants amb castanyada\n \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Per Tots Sants\, els blats sembrats i tots els fruits a casa guardats.»\n\n  \nQuan arriben els primers freds\, les fulles s’assequen i el vent gèlid les arrenca dels arbres; els dies s’escursen i les nits s’allarguen; les flors es panseixen; el bestiar baixa de les muntanyes i la gent es recull dins les cases. Tot es prepara per aturar-se i per morir. És la tardor\, el moment de l’any en què es connecten els dos móns\, el dels vius i el dels morts. Dijous 31 d’octubre a NaturaLlibres celebrarem aquest temps de reflexió i record en una trobada per conèixer les tradicions i costums de Tots Sants amb la investigadora del folklore pirinenc Júlia Carreras. \n«A les dugas de la tarde del dia de Tots Sants\, les ànimas del Purgatori tornen totas a la terra a habitar las casas que habitaren en vida y à enrotllarse de las personas ab qui las lligan llassos més o menos estrets.» APELES MESTRES\n  \nA pobles del Pallars Sobirà era costum deixar la llar de foc encesa la nit sencera de Tots Sants\, per tal que les ànimes dels avantpassats trobessin el camí de casa i s’hi poguessin escalfar\, en aquesta visita anual que ens fan. També era típic buidar carbasses\, naps o qualsevol altre vegetal per posar-hi un llum dins i col·locar-los als camins\, a fi d’espantar els mals esperits. I això era així molt abans de la indústria Halloween\, amb ritus d’origen incert anteriors al cristianisme que la investigadora Júlia Carreras ens explicarà dijous 31 d’octubre. \nAmb ella compartirem les tradicions que les nostres padrines haguessin practicat o explicat a casa… I acabarem la xerrada amb un taller per aprendre a elaborar candeles de cera natural. Flames que encendrem en memòria dels que han traspassat\, en una processó pels carrers d’Alins fins la foguera comunal on tindrà lloc un concert de Tots Sants a càrrec del músic Javi Ballabriga\, mentre les castanyes es torren i bulleix el vi que atemperarà mans i esperits. Perquè ja se sap… \n«De Tots Sants a Nadal\, pluja\, gel o vent cabal.»\n  \nPer guarnir cases i carrers\, dissabte 26 d’octubre a les 17:30h hi haurà un taller familiar de carbasses decoratives impartit per la dissenyadora floral Míriam Masramon\, que acabarà amb un berenar casolà de La Xurreta Cafè per aixecar als morts. \n  \n  \nTALLER DE CARBASSES DECORATIVES \n\nDia: Dissabte 26 d’octubre\nHora: 17:30h\nDuració: 2 hores\nMaterial necessari: Estisores de podar\nPreu d’inscripció: 15€ per adult / 5€ per infant (acompanyat d’adult responsable per a la realització del taller)\nInclou: Taller + Berenar\nPlaces limitades\n\nXERRADA + TALLER DE CANDELES + CONCERT + CASTANYADA \n\nDia: Dijous 31 d’octubre\nHora: 17:30h\nPreu d’inscripció: 12€\nInclou: Assistència a la xerrada + Taller de candeles + Concert + Castanyada amb vi calent + Descompte del 10% en la compra del llibre Fins aquí hem arribat. Què fem i com celebrem el darrer adéu\n\n\n  \n  \nJÚLIA CARRERAS és filòloga i investigadora especialitzada en etnobotànica. Treballa amb museus i organitzacions culturals\, conduint tallers i visites guiades al voltant de les creences populars. Ha escrit articles a diverses publicacions d’àmbit nacional i internacional i ha participat com a ponent en simposis i cicles de conferències. També és cofundadora i copropietària d’Occvlta\, una iniciativa centrada en la recuperació i la difusió de l’etnobotànica\, la bruixeria i creences que corren el risc de ser condemnades a l’oblit. És autora del llibre Vienen de noche. Estudio sobre las brujas y la otredad. \nMÍRIAM MASRAMON va néixer envoltada dels camps\, pastures i boscos del Lluçanès fa 38 anys. S’ha format com a oficial florista a l’Escola de Paisatgisme i Disseny Floral de Barcelona. Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques i dissenyadora gràfica\, durant molts anys s’ha encarregat de la gestió\, promoció i lideratge de diverses empreses. És una apassionada de la muntanya\, la natura i la música; passió\, aquesta última\, de la que n’ha fet també una professió. \nJAVI BALLABRIGA  \n  \n  \n  \nActivitat organitzada conjuntament amb \n \n  \n  \n  \n*Val de descompte aplicable a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-la-nit-de-les-animes-xerrada-tallers-concert-de-tots-sants-i-castanyada/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/10/nit-animes-1.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241019T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241019T193000
DTSTAMP:20260419T031913
CREATED:20240912T115419Z
LAST-MODIFIED:20240918T093151Z
UID:65152-1729360800-1729366200@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Bocafoscant de contes: Katherine Mansfield\, la filla del sol
DESCRIPTION:Bocafoscant de contes: Katherine Mansfield\, la filla del sol\nXerrada + Lectura de contes amb concert de violoncel \nAmb la traductora Marta Pera Cucurell i la violoncel·lista Mireia Planas \nDissabte 19 d’octubre a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Però tot s’ha d’explicar amb una sensació de misteri\, un fulgor\, una resplendor crepuscular\, perquè tu\, el meu petit sol\, t’has post.»\n\n  \nSi els capvespres encisen és perquè són breus i efímers\, una flamarada de bellesa que només esdevé a frec d’extingir-se. Així són també els contes bons: un text breu i enlluernador narrat a solpost. I així serà el Bocafoscant de contes que dissabte 19 d’octubre dedicarem a una mestra del relat curt com és Katherine Mansfield\, en una trobada per escoltar històries i música amb la seva traductora al català Marta Pera Cucurell i el violoncel de Mireia Planas. \n«El meu desig de ser més bona escriptora […] substitueix la religió\, és la meva religió.»\n  \nKatherine Mansfield (Wellington\, Nova Zelanda\, 1888 – Fontainebleau\, França\, 1923) va viure completament abocada a l’escriptura\, taleia que l’acompanyà des de ben petita\, amb un grau d’autoexigència obstinat\, que cada cop li seria més difícil de complaure a causa de la seva malaltia: una tuberculosi que li provocava dolors continus però que\, alhora\, li va ensenyar a contemplar el món amb més intensitat i amor\, a meravellar-se per les coses trivials i a extreure bellesa de cada instant. \n«A veure\, Katherine\, què entens per salut? I per què la vols? Resposta: Per salut entenc poder fer una vida plena\, adulta\, viva\, que respiri\, en contacte íntim amb el que estimo: la terra i les seves meravelles\, el mar\, el sol. Tot el que volem dir quan parlem del món exterior. Vull amarar-me’n\, ser-ne part\, viure-hi\, aprendre’n\, perdre tot el que tinc de superficial i d’adquirit i convertir-me en un ésser humà directe\, conscient. Vull\, entenent-me a mi mateixa\, entendre els altres. Vull ser tot el que soc capaç d’arribar a ser\, de manera que pugui ser […] una filla del sol.»\n  \nMalgrat morir als 34 anys i deixar molts papers sense publicar\, fou considerada un dels talents narratius més grans de la seva època. Comparada al seu estimat Txékhov\, era admirada —i en alguns casos envejada— per Virginia Woolf\, Mercè Rodoreda\, Hemingway\, Salinger\, Cortázar\, Cheever… \n«─Tothom s’ha de morir? ─va preguntar la Kezia.\n─Tothom!\n─Jo també?\n─Algun dia\, cuca.\n─Però àvia. I si jo no em moro mai?»\n  \nDissabte 19 d’octubre escoltarem alguns dels seus relats i veurem com la presència de la Natura hi és d’important —potser per haver crescut als paisatges verges de la seva Nova Zelanda natal—: la nit\, el mar\, els núvols\, el vent… flors que haurien «pogut tenir urpes en lloc d’arrels»… ocells… \n«La gent es pensa que els ocells no tenen cor\, que són unes bestioletes fredes\, diferents dels gats i els gossos. Els dilluns la meva bugadera\, que es preguntava per què no tenia “un magnífic fox terrier”\, em deia: “Un canari\, senyoreta\, no la consolarà gens”. Mentida. Una mentida com una casa de pagès.»\n  \nMarta Pera Cucurell és una de les seves traductores al català i una de les persones que millor la coneix a casa nostra. Amb ella descobrirem l’obra d’una escriptora fora de sèrie i la personalitat que deixa entreveure en els seus dietaris. \n«Encara estic dividida. Soc dolenta. A la vida privada no me’n surto. Caic en la impaciència\, el mal geni\, la vanitat… Potser la poesia m’ajudarà»\n  \nUna dona lliure i anticonvencional\, d’aparença discreta i trencadissa —«soc una persona reservada fins al moll dels ossos»—\, amb atacs de pànic i accessos de fúria… \n«Hi ha\, us ho juro\, en tots nosaltres\, en allò millor de tots nosaltres\, hi ha alguna cosa que s’incorpora d’un salt i crida “aaah!” d’alegria només de pensar en la destrucció.»\n  \nObservadora\, dotada d’una sensibilitat finíssima; d’humor irreverent\, enginyosa; de vegades pessimista\, diuen uns que narcisista\, sempre ardent. \n«També m’estimava l’estel vespertí. Sembla una ximpleria\, oi? Solia baixar al pati de darrere\, després de la posta\, i m’esperava fins que començava a brillar per sobre l’eucaliptus inundat de fosca. I solia murmurar: “Ja has arribat\, estimat”. I precisament en aquell primer moment em semblava que brillava per a mi sola. Em semblava que comprenia…»\n  \nJa que molt probablement hauria fet carrera com a violoncel·lista si el seu pare li hagués permés\, acompanyarem els contes de la Mansfield amb el violoncel de Mireia Planas. \n«Vull viure de manera que pugui treballar amb les mans\, amb els sentiments i amb el cervell. Vull un jardí\, una caseta\, herba\, animals\, llibres\, quadros\, música. I a partir d’això\, com a expressió d’això\, vull escriure.»\n  \n  \nPreu d’inscripció a la xerrada: 5€\nInclou: Assistència a la xerrada + Concert + Val de 2€ de descompte en la compra dels llibres de Katherine Mansfield \n\n  \n  \nKATHERINE MANSFIELD (Wellington\, Nova Zelanda\, 1888-Fointaneblau\, França\, 1923) és el nom que va adoptar Kathleen Beauchamp. Quan tenia tretze anys la van enviar a estudiar a Anglaterra. El 1911 va debutar amb un llibre de relats\, En una pensió alemanya\,  i va seguir publicant contes en diverses revistes literàries. La publicació de Preludi (1917) marca l’impacte profund que va tenir en ella la Primera Guerra Mundial\, on va morir el seu germà\, i coincideix també amb un primer atac de pleuresia. A causa de la malaltia\, va fer diverses estades de repòs a la Costa Blava\, Itàlia i Suïssa\, mentre continuava el seu personal combat amb l’escriptura. El 1920 va publicar Felicitat\, i el 1922 el seu recull més popular i reeditat\, La festa al jardí. L’octubre del 1922 va abandonar l’escriptura i va morir\, vençuda per la tuberculosi\, el gener del 1923\, als trenta-quatre anys. \nMARTA PERA CUCURELL (Mataró\, 1959) és traductora literària i poeta. Ha traduït documentals\, sèries i pel·lícules per a la televisió\, i més d’un centenar d’obres de narrativa i poesia. Entre els autors que ha traduït figuren Virginia Woolf\, Katherine Mansfield\, Sylvia Plath\, Emily Brontë\, Charlotte Brontë\, Mary Shelley\, Edith Wharton\, Doris Lessing\, Margaret Atwood\, Daphne du Maurier\, Henry James\, Joseph Conrad\, William Faulkner\, Vladimir Nabokov\, Harold Pinter\, John Irving\, Salman Rushdie\, Colum McCann\, Robert Musil\, Franz Kafka\, Peter Handke\, etc. Ha rebut el Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia per l’obra Mestre de disfresses de Charles Simic (Eumo\, 2014)\, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians per la traducció de Cartes a la meva mare de Sylvia Plath (Periscopi\, 2023) i el Premi Ciutat de Barcelona de Traducció per l’obra Orlando de Virginia Woolf (Viena\, 2023)\, entre altres. També escriu poesia i va rebre Premi Recvll de poesia per l’obra La quinta essència de la pols (Pagès\, 2019). \nMIREIA PLANAS (Andorra\, 1988) és violoncel·lista i professora de violoncel. Grau superior de música amb el violoncel·lista Peter Thiemann al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona i Màster en Interpretació musical amb el violoncel·lista José Mor Caballero. Ha realitzat la formació Suzuki amb les formadores Eulàlia Subirà i Arantza López Barinagarrementería. Ha treballat amb el violoncel·lista i membre fundador del Quartet Casals\, Arnau Tomàs. Ha obtingut menció d’honor en la categoria de música de cambra amb l’octet de violoncels del Conservatori Superior de Música del Liceu en el concurs Internacional de Caja Madrid i el segon premi en la categoria de música de cambra en el Concurs Internacional de Música de les Corts a Barcelona. Actualment\, és membre de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra\, col·labora amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i ensenya a l’Institut de Música del Comú d’Andorra la Vella. \n  \n  \n  \n  \n  \n*Val de descompte aplicable a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-bocafoscant-de-contes-katherine-mansfield-la-filla-del-sol/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/09/mansfield.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241012T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241012T193000
DTSTAMP:20260419T031913
CREATED:20240813T114039Z
LAST-MODIFIED:20240815T091404Z
UID:64761-1728756000-1728761400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Blancor\, de Jon Fosse: Tertúlia i berenar literari. Amb la traductora Carolina Moreno Tena
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Blancor\, de Jon Fosse\nTertúlia i berenar literari  \nAmb la traductora Carolina Moreno Tena \nDissabte 12 d’octubre a les 18:00H  \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Negror; és com si no es pogués veure res\, només la negror. Miro amunt\, tot dret cap amunt\, i veig un cel negre sense estrelles. Al cor d’aquest bosc tan fosc\, sota el cel negre. Em quedo quiet. Escolto el no-res.» \n  \nUn home surt amb el cotxe a passejar. No sap on va. Encalla en una pista forestal. Entra dins el bosc —«Un disbarat. Una bajanada total. Una estupidesa. Una estupidesa flagrant»—. Vol buscar ajuda però\, quan més camina\, més s’extravia. La nit cau. Fa fred. Comença a nevar. Està cansat. Trontollen els límits de la realitat… Podria semblar una història de terror\, però és Blancor\, una faula metafísica inquietant i la darrera novel·la del premi Nobel de Literatura Jon Fosse\, que dissabte 12 d’octubre comentarem a NaturaLlibres\, en un #GrupDeLecturaNL conduït per la seva traductora al català Carolina Moreno Tena. \n«Com en puc estar tan segur que només hi soc jo dins aquest bosc fosc i glaçat? No\, no\, no puc saber-ho de cap manera\, és clar que no. El bosc és molt gran. És tan gran com tot un món; i jo ara soc dins d’aquest món; i és fosc\, tan fosc i tan negre que no aconsegueixo veure-hi res.»\n  \nNascut el 1959\, Jon Fosse escriu sempre en nynorsk\, la llengua habitual del 12% de la població noruega; és a dir\, una llengua minoritzada per rural front a l’hegemonia del bokmål. Una llengua petita però que des del 2023 compta amb un escriptor premi Nobel de Literatura\, amb més de seixanta obres publicades\, entre novel·les\, teatre\, poesia\, assaig\, llibres infantils… que es tradueixen a més de quaranta idiomes. \nCarolina Moreno Tena és una de les seves traductores\, i dissabte 12 d’octubre ens explicarà els reptes de fer parlar a Jon Fosse en català. \n«Aquesta foscor em fa por. Tinc por\, ras i curt. Però és una por assossegada\, una por sense angoixa. Però\, tinc por realment? No és només una paraula?»\n  \nComparat sovint amb Ibsen —de fet\, és el dramaturg més representat a Noruega després del seu paisà—\, coneixerem quin lloc ocupa l’autor dins la tradició literària del país nòrdic i ens preguntarem si és mereixedor d’un guardó com el Nobel —conscients que no es pot jutjar un escriptor amb les 90 pàgines de Blancor. \n«Quina estupidesa fer-se preguntes\, pensar.»\n  \nAmb Carolina Moreno Tena analitzarem aquesta novel·la curta dins el conjunt de la seva creació literària. D’estil inconfundible\, amb una prosa neta i senzilla\, minimalista\, hipnòtica i introspectiva\, a estones onírica\, Blancor ens servirà per apropar-nos a l’univers de Fosse i als interrogants que han afligit l’autor en les darreres dècades: la vulnerabilitat i la finitud de l’ésser humà\, l’absurditat de l’existència\, les contradiccions de l’ànima\, els límits cognitius de la percepció… En definitiva\, la vida i la mort. \nFiccions totes elles arrelades al paisatge dels fiords. Un paisatge amb rerefons místic\, consonant amb els conflictes existencials dels narradors-protagonistes\, homes solitaris sempre. \n«Vull escoltar el silenci perquè és en silenci que podem escoltar Déu. O en tot cas\, algú va dir que és així; sigui com sigui no sento la veu de cap Déu\, l’únic que sento és\, exacte\, el no-res.»\n  \nCatòlic convers i exalcohòlic devot\, allunyat de l’exposició pública —rebutja el 95% de les entrevistes— i apartat de les modes\, Jon Fosse professa l’escriptura com a salvació: \n«Sempre he sabut que escriure salva vides\, potser fins i tot ha salvat la meva. I si la meva escriptura també pot ajudar a salvar les vides dels altres\, res no em faria més feliç».\n  \nEns endinsarem en la lectura de Jon Fosse com qui s’endinsa en un bosc. Caminarem per les bardisses de la psique humana\, entre arbres que són amenaça i salvaguarda… i amb clarianes com el berenar literari inspirat en l’autor amb què acompanyarem la tertúlia sobre Blancor. \n«Però tu saps per on se surt del bosc?»\n  \n  \nPreu d’inscripció a la tertúlia: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en el llibre + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \n  \nCAROLINA MORENO TENA és traductora del suec principalment\, però també del noruec. Llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona\, ha traduït autors com Tomas Tranströmer\, Ingmar Bergman\, Per Petterson\, Tove Jansson\, August Strindberg\, Henrik Ibsen o Jon Fosse\, entre d’altres. Ha impartit classes de llengua sueca i literatura escandinava i de Teoria de Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. És professora de suec a l’Escola Oficial d’Idiomes. \nJON FOSSE va néixer el 1959 a la costa occidental de Noruega i ha rebut innombrables premis de prestigi\, tant a la seva Noruega natal com a l’estranger. Va debutar com a escriptor el 1983 amb la novel·la Raudt\, svart i des de llavors ha escrit una seixantena d’obres entre teatre\, novel·la\, poesia i assaig. Considerat un dels autors més importants del nostre temps\, la seva obra ha estat traduïda a més de quaranta idiomes i les seves peces teatrals han estat representades en unes mil produccions diferents al llarg del món. El 2007 va ser nomenat cavaller de l’Ordre nacional du Mérite de França i ostenta el lloc 83 a la llista de genis vius de The Daily Telegraph. El 2023 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura «per les seves innovadores obres de teatre i prosa\, que donen veu a l’inefable». Actualment viu entre Noruega i Àustria. \n  \n  \n  \n*La participació en la tertúlia és gratuïta.\nEl preu d’inscripció inclou el berenar literari i el val de descompte \nEl val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.  \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n  \n  \n  \n  \nAquesta activitat es realitza amb el suport del Departament de Cultura. \n  \n    \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-blancor-de-jon-fosse-tertulia-i-berenar-literari-amb-la-traductora-carolina-moreno-tena/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/08/Blancor-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240921T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240921T193000
DTSTAMP:20260419T031913
CREATED:20240830T215648Z
LAST-MODIFIED:20250323T172352Z
UID:64945-1726941600-1726947000@www.naturallibres.com
SUMMARY:#FiloTrobadesNL Iris Murdoch i la sobirania del Bé. Amb la filòsofa moral Margarita Mauri
DESCRIPTION:Iris Murdoch i la sobirania del Bé\nConversa i berenar filosòfic \nAmb la filòsofa moral Margarita Mauri \nDissabte 21 de setembre a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n\n  \n«L’única forma genuïna de ser bo és ser bo per no res.» \n  \nReconegue-m’ho: els éssers humans som\, per naturalesa\, egoistes. Una tara\, no obstant\, que podem tractar d’arranjar\, sortint del Jo i prenent consciència viva de la realitat: d’una mallarenga\, d’un faig\, d’un roc. Del que està fora d’un mateix. Dels altres. Del món. De la bellesa que ens apropa al Bé —perquè som egoistes\, però el Bé existeix—. Dissabte 21 de setembre mirarem d’atansar-nos-hi amb la filosofia moral d’Iris Murdoch (1919-1999)\, en unes #FiloTrobadesNL per conèixer el seu pensament amb la catedràtica d’Ètica experta en l’autora Margarita Mauri. \n«Com és un home bo? Podem fer-nos moralment millors? Són preguntes que un filòsof hauria d’intentar respondre.»\n  \nLa idea del Bé en un univers sense Déu fou la principal preocupació filosòfica d’Iris Murdoch. Una qüestió que impregna el conjunt de la seva prolífica obra\, entre novel·les\, assajos\, articles i correspondència. La Bondat com a virtut per a veure el món tal com és realment\, observant més enllà dels profits individuals —«cosa fàcil de dir però molt difícil d’aconseguir»—\, amb una mirada desinteressada i atenta cap al defora\, atrets per la Bellesa que es troba en la literatura\, en l’art o en un paisatge natural. \n«Estic mirant per la finestra en un estat d’ànim ansiós i ressentit\, sense tenir en compte el meu entorn\, pensant potser en el mal que s’ha infligit al meu prestigi. De sobte veig un xoriguer planejant. En un sol instant tot ha canviat. El jo reflexiu amb la seva vanitat ferida ha desaparegut. Ara només hi ha el xoriguer. I quan torno a pensar en l’assumpte\, sembla menys important. I per descomptat és una cosa que podem fer deliberadament: parar atenció a la natura per netejar les nostres ments de preocupacions egoistes.»\n  \nI si l’ego és l’enemic principal de la moralitat\, l’Amor seria el seu gran aliat. \n«Això\, aleshores\, era l’amor: mirar i mirar fins que hom deixava d’existir.»\n  \nMurdoch\, que —d’inclinació budista— de vegades es sentia completament posseïda per un amor cec a la totalitat del cosmos. \n«La gent d’un planeta sense flors pensaria que hem d’estar continuament bojos d’alegria per tenir aquestes coses entre nosaltres.»\n  \nLa filòsofa Margarita Mauri ens introduirà als conceptes i dilemes fonamentals de la psicologia moral murdochiana; reexaminarem els seus escrits literaris i filosòfics en clau ecològica i reflexionarem plegats sobre les aplicacions que l’ètica de l’atenció i de la cura pot tenir en les discussions ecològiques contemporànies. \n«Anhelen el canvi\, a qualsevol preu\, i sempre l’anhelaran\, a qualsevol preu\, i guerres\, fins que aquest planeta només tingui ossos vells i bosses de plàstic i una massa furiosa d’aranyes. Les aranyes sobreviuran més temps. I el plàstic és indestructible. Així és aquest lloc. Quin planeta!»\n  \nDissabte 21 de setembre descobrirem la trajectòria vital i intel·lectual d’una autora de pensament asilvestrat\, qualificada sovint com a «la dona més brillant d’Anglaterra». Especialista en Plató\, amb influències que van des de Schopenhauer i Wittgenstein a Katsuki Sekida\, Simone Weil\, Tolstoi\, Jane Austen o Shakespeare\, Iris Murdoch es va atrevir a pensar en una Europa filosòficament exhausta acabada la Segona Guerra Mundial\, on també va treballar prestant ajuda a víctimes del conflicte en camps de refugiats. \n«Què importa?\nLes nostres microscòpiques malenconies\,\nla nostra infinitesimal impaciència?\nA l’univers no li interessa.\nEll continua endavant.»\n  \nI en l’entretant que ens apropem a l’ideal de Bondat\, acompanyarem aquestes #FiloTrobadesNL d’un berenar filosòfic inspirat en Iris Murdoch\, perquè… \n«Cert que llegir i pensar són importants\, però Déu meu\, el menjar també ho és!»\n  \n  \nAquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL\, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes\, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten\, buscar solucions a problemes\, raonar\, dubtar\, equivocar-se\, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques. \n  \n  \nMARGARITA MAURI (Cambrils\, 1958) és catedràtica d’Ètica de la facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona des del 2019. Llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona l’any 1980 i Premi Extraordinari de Llicenciatura. Doctorada en Filosofia per la Universitat de Barcelona al 1986 amb una tesi sobre les ètiques d’Aristòtil\, Sant Tomàs d’Aquino i Kant\, és la investigadora principal del Grup Internacional Stágeira. Estudis Aristotèlics de Filosofia Pràctica. Dirigeix dos Seminaris permanents: el Seminari Aristòtil i el Seminari Iris Murdoch. Ha publicat\, entre d’altres\, La búsqueda del bien\, Bien humano y moralidad\, Les virtuts en el pensament contemporani\, Metodologia de la recerca a Filosofia i Iris Murdoch: una ética de la atención. \nProfessora universitària\, filòsofa\, narradora i assagista\, IRIS MURDOCH (Dublin\, 1919 – Oxford\, 1999) va estudiar filosofia i literatura al Somerville College d’Oxford\, on va aprendre llatí\, grec i llengües modernes. També va estudiar Filosofia com a postgraduada al Newnham College de Cambridge\, on va tenir com a mestre Ludwig Wittgenstein\, i el 1948 va començar a treballar com a professora al St Anne’s College d’Oxford. Abans de dedicar-se a la literatura\, va publicar diversos assajos sobre filosofia\, entre els quals hi ha el primer estudi escrit en anglès sobre Jean-Paul Sartre. La seva primera novel·la\, Under the net (1954)\, va ser considerada per la revista Time com una de les 100 millors novel·les de la literatura anglesa del segle XX. Dos anys més tard\, el 1956\, va conèixer l’home amb qui compartiria la seva vida\, John Bayley\, que es guanyava la vida com a professor de Literatura Anglesa i escriptor. Iris Murdoch va publicar vint-i-cinc novel·les més\, entre les quals cal destacar The Sandcastle (1957)\, The Bell (1958)\, A Severed Head (1961)\, The Unicorn (1963)\, Bruno’s Dream (1969) \, The Black Prince (1973\, Premi James Tait Black Memorial)\, The Sacred and Profane Love Machine (1974\, Premi Whitbread)\, Henry and Cato (1976)\, The Sea\, The Sea (1978\, Premi Booker)\, Nuns and Soldiers (1980)\, The Book and the Brotherhood (1987) o The Green Knight (1993). El 1987 va ser nomenada Dama Comandant de l’Ordre de l’Imperi Britànic. El 1995 va començar a patir els devastadors efectes de l’Alzheimer\, que al principi va atribuir a un bloqueig creatiu. El 1997 va ser guardonada amb el Golden PEN Award per tota la seva carrera. Va morir als 79 anys\, i les cendres van ser escampades pel jardí del crematori d’Oxford. \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/filotrobadesnl-iris-murdoch-i-la-sobirania-del-be-amb-la-filosofa-moral-margarita-mauri/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/08/murdoch-1-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240914T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240914T203000
DTSTAMP:20260419T031913
CREATED:20240819T152447Z
LAST-MODIFIED:20240906T094128Z
UID:64785-1726340400-1726345800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Belmonte - Mendoza: Una conversa amb l'aigua
DESCRIPTION:Belmonte – Mendoza: Una conversa amb l’aigua\nXerrada + Brindis per la pluja \nAmb les escriptores i antropòlogues María Belmonte i Virginia Mendoza \nDissabte 14 de setembre a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Tot és aigua i el món està ple de déus.» TALES DE MILET\n\n«L’aigua s’aprèn per la set.» EMILY DICKINSON\n  \nAl principi fou l’aigua. Per la ciència\, per les religions i pel pagès\, que sempre ha tingut un ull a la terra i l’altre al cel. Substància química essencial per a la vida\, la fretura d’aigua ha estat —i és— l’origen d’èxodes i guerres\, invencions\, descobriments\, costums\, supersticions\, rituals i adaptacions metabòliques. Perquè som aigua a la recerca d’aigua\, i l’aigua modela el nostre caràcter. Sobre aquest element primordial parlarem dissabte 14 de setembre a NaturaLlibres\, en una conversa líquida entre les escriptores i antropòlogues María Belmonte i Virginia Mendoza\, autores respectivament de El murmullo del agua i La sed. Una historia antropológica (y personal) de la vida en tierras de lluvia escasa. \n«L’aigua és h2o\, dues parts d’hidrogen\, una d’oxigen\, però també hi ha un tercer element\, que la converteix en aigua\, i aquest ningú no sap quin és.» D.H. LAWRENCE\n  \nMalgrat resultar una molècula essencial per a la vida\, l’aigua continua sent la substància més enigmàtica per als científics\, en desafiar descaradament totes les lleis de la química. \n«Me esfuerzo y leo y releo sobre la estructura molecular del agua para tratar de entender esa rareza\, pero en vano; sólo me queda asombrarme ante el misterio del agua y sentir\, si cabe\, más reverencia por ella.»\n  \nAmb María Belmonte i Virginia Mendoza constatarem la importància que els nostres avantpassats donaven a l’aigua\, des dels primers que van sortir d’Àfrica assedegats als clàssics grecollatins\, passant pels sumeris i les nostres padrines. Sagrada per a tots els cultes i religions\, els medis aquàtics són llars de deïtats\, esquitxades de pràctiques\, creences i llegendes inquietants\, des de l’Antiga Roma a La Manxa i el Pallars. \n«Observar las propiedades del agua respondía a una larga tradición griega y se creía que poseía propiedades mágicas e incluso peligrosas. Algunas fuentes podían volverte loco\, mientras que el agua de otras te devolvía la cordura o te convertía en abstemio el resto de tu vida.»\n  \nI si de l’aigua arcana varen brollar les grans civilitzacions de la humanitat\, per la sed van col·lapsar… i col·lapsaran. Aigua i sed que van provocar la primera guerra documentada\, fa més de 4.500 años a Babilònia. Aigua i sed que són arrelada i desarrelament. \n«Cuando digo sed\, no hablo sólo de una necesidad fisiológica que mata mucho antes que ninguna otra\, sino de la ausencia de agua\, de la necesidad de dominarla y retenerla\, de una búsqueda que nos ha traído hasta donde estamos y del anhelo de volver a casa\, porque agua es lo que somos\, y en su ausencia se ausenta el ser humano.»\n  \nDissabte 14 de setembre parlarem dels reptes als que ens enfrontem com a espècie\, una espècie que passarà sed —segons l’Agència Europea de Medi Ambient\, la península ibèrica serà el lloc d’Europa que més s’assecarà els propers anys. \n«Detrás de lo que fuimos\, somos y seremos siempre están el agua y su búsqueda. Siempre está la sed.»\n  \nRepassarem com els humans s’han enfrontat a la manca d’aigua al llarg de la història: petròglifs invocadors\, danses de la pluja Cherokee\, els saurís\, les processons rogatives… i les prediccions meteorològiques. I perquè\, des dels temps dels Cèsars\, l’aigua també és símbol de poder\, reflexionarem sobre la desigualtat d’accés i les causes de la sequera més enllà del canvi climàtic\, amb el descontrol de regadius\, la degradació del sòl\, l’abandó de la terra o l’efecte de les noves tecnologies —per fer-nos una idea: deu consultes a ChatGTP poden gastar fins a un litre d’aigua (!). \n«¿La sequía? Digo sed y no sequía porque a veces\, cuando hablamos de la sequía en el mundo\, omitimos los abusos\, la sobreexplotación y la mala gestión de los recursos.»\n  \nEn definitiva\, recuperarem la sacralitat perduda de rius\, estanys i fonts per no deixar d’escoltar mai els murmuris de l’aigua. \n«Claro que Dios existe.\nEs mujer\ny se llama Lluvia.»\nGUSTAVO DUCH\n  \nI si grecs i romans mascaven regalèssia per combatre la sed i els armenis es col·locaven una llavor de magrana sota la llengua per sobreviure la deportació al desert\, nosaltres ruixarem aquestes trobades amb una copa de vi inspirada en María Belmonte i Virginia Mendoza. \n  \n  \nPreu d’inscripció: 7€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Copa de vi + Val del 10% de descompte en la compra de El murmullo del agua o La sed. Una historia antropológica (y personal) de la vida en tierras de agua escasa \n  \n  \nMARÍA BELMONTE (1953\, Bilbao) va estudiar Història a la Universitat de Deusto i Antropologia a l’Autònoma de Barcelona. El 1995 es va doctorar al Departament d’Antropologia Social de la Universitat del País Basc amb una tesi sobre Història de les Religions. Exerceix professionalment com a traductora tecnicoliterària. Ha publicat Peregrinos de la belleza. Viajeros por Italia y Grecia (2015)\, Los senderos del mar. Un viaje a pie (2017)\, En tierra de Dioniso. Vagabundeos por el norte de Grecia (2021) y El murmullo del agua. Fuentes\, jardines y divinidades acuáticas (2024). \nVIRGINIA MENDOZA (1987\, Valdepeñas) es va llicenciar en Periodisme i Antropologia Social i Cultural per la Universitat Miguel Hernández d’Elx. Durant anys ha estat periodista freelance i ha escrit per a diversos mitjans d’Espanya i l’Amèrica Llatina. Després de viure a l’Espanya seca\, a la humida\, a la semidesèrtica i a Armènia\, actualment viu en un poble de Terol.  Ha publicat llibres sobre arrelament i desarrelament en què fusiona periodisme narratiu i antropologia rural\, com Quién te cerrará los ojos (2017)\, Heridas del viento (2018)\, Detendrán mi río (2021) o La sed\, que aviat serà traduït a l’anglès\, italià\, alemany\, portuguès i neerlandès. El 2019 va obtenir el Premi Manuel Iradier a la Comunicació\, atorgat per la Societat Geogràfica L’Exploradora. \n  \n\n  \n  \nAmb la col·laboració de \n \n  \n  \n  \n  \n*Oferta de descompte aplicada a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-belmonte-mendoza-una-conversa-amb-laigua/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/08/El-murmullo-del-agua-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240913T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240915T180000
DTSTAMP:20260419T031913
CREATED:20240824T090442Z
LAST-MODIFIED:20240911T212415Z
UID:64842-1726254000-1726423200@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Pica d'Estats: Una història dels anhels humans. Xerrada + Excursió
DESCRIPTION:Pica d’Estats: Una història dels anhels humans\nXerrada amb beure d’alta muntanya + Excursió \nAmb els amants de la muntanya Josep Baqués\, Òscar Cadiach i Jan Ballbè \nDivendres 13 de setembre a les 19:00h i diumenge 15 de setembre \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«El culte per la bellesa és l’única passió que puja fins als 3.000 metres d’altitud.» HENRY RUSSELL\n\n  \nHi ha muntanyes que infonen una atracció especial. Degut potser al seu posat portentós\, bellament emplaçades en una ubicació geogràfica\, amb aquell perfil superb que t’esguarda i et crida i t’exhorta i et reclama des de les alçades\, com a símbol dels anhels inefables de l’ésser humà. Una d’aquestes muntanyes especials és la Pica d’Estats\, i divendres 13 de setembre a NaturaLlibres coneixerem la història de la nostra fascinació per aquesta bella elevació\, en una trobada amb Josep Baqués i Soler\, autor del llibre Pica d’Estats. Breu resum històric\, en conversa amb l’alpinista Òscar Cadiach i el corredor de trails Jan Ballbè. \n«Els Pirineus tenen tres cims de primer ordre\, l’ascensió dels quals és tan fàcil\, que no m’estranyaria veure algun dia la silueta d’una mula perfilada al seu cim!» HENRY RUSSELL\n  \nSituada entre el Pallars Sobirà i l’Arièja\, entre els selectes vèrtexs del massís Montcalm\, s’alça\, sumptuós\, el punt més alt de la terra catalana\, amb els seus 3.143 metres d’altitud: la Pica d’Estats. Val a dir\, però\, que en un principi la muntanya no es coneixia amb el nom actual —almenys al vessant lleidatà—\, i que la seva posició va anar canviant en el mapa\, amb polèmiques sobre la seva situació exacta que els primers exploradors de la serralada —geòlegs\, botànics i oficials en missió geodèsica— tractaren de dilucidar. \nDivendres 13 de setembre coneixerem com van ser les primeres aproximacions decimonòniques al massís\, les cases d’Àreu on solien allotjar-se i els llocs on acostumaven a fer nit abans que el refugi Vallferrera es construís\, el 1935. Reviurem les aventures de pirineistes il·lustres i sabrem a qui s’atribueix la primera ascensió a la Pica —allèn d’algun pastor o caçador agosarat que hagi quedat en l’anonimat. \n«Unes ràfegues furioses ens van assaltar a la nostra arribada: impossible mantenir-se empeus amb la neu voletejant en remolins espessos. […] Un silenci fúnebre\, interromput només pels xiulets de la tempesta\, regnava en aquestes solituds desertes; gelava l’ànima del turista\, que no sabria viure durant gaire temps en aquests llocs sense trobar-hi la mort.» MAURICE GOURDON\n  \nMalgrat les escases ascensions registrades\, tot muntanyenc destacat havia de fitxar a la Pica d’Estats: el molt honorable Henri Russell\, caminant infatigable que l’any 1864 pujà al sostre de la Vall Ferrera en sis insòlites hores… Henri Brulle\, pare del pirineisme de dificultat… Jacint Verdaguer\, el primer català que hi hagi constància allà dalt… Lluis Estasen\, protagonista de la primera ascensió hivernal (1924)… Pere Gabarró\, que\, tot desitjant arribar a la Pica sense sortir de Catalunya\, va enginyar una ruta alternativa crestejant des del Canalbona. \nMolt temps després\, l’estiu del 69\, hi va pujar Òscar Cadiach amb el grup d’escoltes\, i ara s’hi enfila corrent cada dos per tres Jan Ballbè\, que va i torna de la Pica en un crono récord d’1 hora i 56 minuts. \n«D’on ens ve\, en un mot\, la passió de les muntanyes? No són elles els símbols més tristos i més eloqüents de la vellesa\, de la decrepitud i de la mort? Com analitzar\, com comprendre l’encant sempre nou que troba el cor humà\, l’orga per excel.lència de la tendresa\, a exiliar-se a les geleres\, a l’etern hivern i la desolació de les muntanyes en ruïnes\, al costat dels llacs fúnebres i dels abismes farcits de llàgrimes de neu\, i el més lluny possible dels homes?» HENRY RUSSELL\n  \nI amb els relats d’aquells pioners al cap\, diumenge 15 de setembre pujarem a buscar els nostres desitjos i quimeres a la Pica d’Estats —«a 3.000 metres per sobre de les preocupacions\, les tristeses i les cadenes imposades per la tirania del món»—\, en una excursió amb opció de dues modalitats: ascensió naturalista amb la col·laboració del Parc Natural de l’Alt Pirineu o ascensió lleugera amb el corredor i guia de muntanya Jan Ballbè. Amb possibilitat de dormir la nit de dissabte al refugi Vallferrera. \n  \nPreu d’inscripció a la xerrada: 5€\nInclou: Assistència a la xerrada + Beure d’Estats (a escollir entre cervesa La Pica o infusió d’alta muntanya) + Val del 10% de descompte en la compra del llibre Pica d’Estats. Breu resum històric \n  \nFITXA TÈCNICA DE L’EXCURSIÓ \n\nRecorregut: Itinerari clàssic sortint del refugi Vallferrera i passant pel port de Sotllo i el coll de Riufred\nDistància: 18\,6km\nDesnivell: 1.570m\nTemps estimat: 10h (grup tranquil naturalista) / 5-6h (grup ràpid i lleuger)\nDificultat: Molt exigent (contactar amb NaturaLlibres per dubtes sobre el nivell)\nMaterial recomanat: Motxilla de trekking (20-30l)\, calçat còmode i apte per terreny d’alta muntanya (preferiblement canya mitja-alta)\,  bastons\, roba còmoda per fer esport\, impermeable paravent\, roba d’abric (guants\, jaqueta\, tubular)\, manta tèrmica\, menjar calòric per aguantar el dia (possibilitat de pícnic del refugi)\, protecció solar (crema\, ulleres\, gorra)\, telèfon mòbil\, hidratació mínima d’1 litre\nRequisits indispensables: Ganes de disfrutar\nMàxim de participants per grup: 8 persones\nPreu d’inscripció: 20€\nPer nit opcional al refugi Vallferrera: Consultar tarifes\n\n\n«Al cim de les muntanyes hi ha tota la distància que separa el plaer de la felicitat.» HENRY RUSSELL\n  \n  \nJOSEP BAQUÉS I SOLER (Ripollet\, 1957) és amant de la muntanya en totes les seves vessants i facetes. L’any 1976 inicia l’aprenentatge de l’ofici de guarda al refugi Ernest Mallafré\, que perllongarà durant cinc anys. El 1979 comença a treballar com a guia de muntanya. Buscant llocs més alts i menys humanitzats\, el 1982 es traslada al veí refugi de Colomers\, on sumarà 41 anys d’ofici. Finalment\, després de 46 anys com a guarda i guia de muntanya\, es jubila com a profesional de la muntanya aquest 2024. Ha publicat articles a revistes de muntanya de Catalunya\, Espanya i França\, i els llibres: Les Raquetes de neu (1997)\, El Refugi de Colomers (2002)\, Els Encantats 100 anys d’Història (2004)\, Les Muntanyes d’Aran i el Pirineisme (2010) i Pica d’Estats. Breu resum històric (2024). \nÒSCAR CADIACH (Barcelona\, 1952) va començar a practicar l’escalada en roca als 14 anys\, i amb 22 ja era instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya. És tècnic superior d’esports de muntanya i guia d’alta muntanya UIAGM. Porta des dels anys 80 pujant vuitmils a l’Himàlaia i altres cims de dificultat com el Thalai Sagar (6904 m)\, el Tàrraco Kangri (6200 m)\, el Palung Ri (7007m)\, el Broad Peak Nord (7600m) en solitari o el Gasherbrum I Sud (7069 m)\, amb nova ruta Borges Pi. Abans de tot això\, però\, de ben jovenet es va enfilar a la Pica d’Estats. \nJAN BALLBÈ PARÉS (Ullastrell\, 2003) és amant de la muntanya\, dels reptes i l’aventura. Súper enamorat del Pirineu\, marxa d’Ullastrell al Pallars i comença a treballar al refugi de Vallferrera\, on porta ja tres estius\, camp base ideal per donar ales a la seva passió pirinenca\, sempre corrent al darrera de noves metes. Les últimes d’elles\, completar la Porta del Cel en 10 hores 51 minuts o pujar i baixar de la Pica d’Estats en 1 hora i 56 minuts. \n  \n  \n  \n*Val de descompte aplicable a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n  \n  \n  \n  \n  \nAmb la col·laboració de \n \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-pica-destats-una-historia-dels-anhels-humans-xerrada-excursio/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/08/Pica-dEstats.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240907T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240907T203000
DTSTAMP:20260419T031913
CREATED:20240807T153302Z
LAST-MODIFIED:20240819T120247Z
UID:64717-1725735600-1725741000@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Masanés - Quera: Una conversa pels cims i valls del llenguatge
DESCRIPTION:Masanés – Quera: Una conversa pels cims i valls del llenguatge\nXerrada + Beure toponímic \nAmb les escriptores Cristina Masanés i Núria Garcia-Quera \nDissabte 7 de setembre a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«A casa\, les muntanyes formaven part\, d’una manera indestriable\, del lèxic domèstic\, com parents a qui visitàvem de tant en tant. Sobre el terreny\, el pare anava desgranant lletanies de noms com si les acabés de descobrir. Vignemale\, Balaitus\, Posets\, Maladeta. Tenia alguna cosa de cerimonial\, aquell recitat\, de sagrat. Agulles\, Trinitats\, Ecos\, Montgròs…»\n\n  \nEl llenguatge són les roques amb les que es forma el paisatge\, paraules que al llarg dels anys es repleguen\, es deformen\, es sedimenten\, es fracturen… per crear un lloc comú on viure. Perdre la parla es quedar-se sol a la intempèrie\, com li va ocórrer al  pare de l’escriptora Cristina Masanés degut a un vessament cerebral\, incapaç d’anomenar les muntanyes que tants cops havia pujat. Ho explica la seva filla al llibre Marxarons. Viatge pels cims i les valls del llenguatge\, i dissabte 7 de setembre estarà a NaturaLlibres en conversa amb la filòloga\, lingüista i geògrafa experta en toponímia Núria Garcia-Quera. \n«No sé si allò que no s’anomena deixa d’existir. El que sí que sé és que\, sense noms\, el grau de buidor és abismal.» \n  \nMarxarons és un llibre entre mots i muntanyes\, sobre l’escalada cognitiva de sisè grau que el pare de l’autora havia de superar per recobrar la parla després d’una afàsia. Aleshores l’home tenia seixanta-set anys\, havia après a escriure amb el fred de la guerra\, i durant la joventut es va aficionar pels idiomes i per l’alpinisme. \n«El pare feia cims\, sempre en va fer. Prenia un camí i enfilava amunt\, sense mirar enrere. Amunt.»\n  \nUn relat conmovedor per recuperar els mots esvaits del pare des dels cims que va enregistrar en un dietari excursionista. \n«Pedraforca\, muntanya de nom agrari i presència inesquivable. No és difícil conjecturar que li va posar algun pagès de la zona quan removia herba al bestiar i es va donar que aquella figura gegantina que l’acompanyava totes les hores del dia era una rèplica pètria de l’eina de doble punxa que tenia a les mans.»\n  \nPreguntarem a la Núria Garcia-Quera sobre aquests tipus de conjectures i sobre les indagacions dutes a terme per a comprendre com era la llengua dels nostres avantpassats a partir dels topònims\, fòssils lingüístics d’un parlar antic. Coneixerem el seu treball per descobrir el significat oblidat que els noms geogràfics amaguen i el nou mètode de recerca que ha dissenyat\, perquè… \n«Viatgers i caminants ho saben: quan no hi ha un terreny fressat\, cal obrir-ne un de nou. Com sigui.»\n  \nUna metodologia basada en l’estadística\, la geografia\, la història\, la lingüística cognitiva i l’antropologia\, considerant el coneixement local dels habitants. Un aspecte que\, fins ara\, l’acadèmia no havia tingut en compte: que els topònims són un reflex de la percepció sobre l’entorn que els humans tenen. \nPerò… Què passa quan les coses que tenim al davant (totes) i les persones a qui estimem (també totes) no es poden designar amb cap paraula? Què queda d’un home privat d’alfabet? Els límits del nostre món són els del nostre llenguatge… o els del nostre pensament? Com s’articula la consciència —la veu interior— sense paraules? En quin dialecte parla? Dissabte 7 de setembre indagarem sobre les incògnites del llenguatge humà\, allotjat en una regió cerebral on la ciència encara té molts vuitmils verges per conquistar. \n«En l’amplitud de valls\, coves\, fissures\, balmes i canals d’aquesta immensa malla vascular que en diem cervell\, de la part inferior del lòbul frontal de l’hemisferi esquerre (situat rere i damunt de l’ull esquerre) en depenen funcions bàsiques com la competència verbal i el control de la parla. Ras i curt: en depenen les paraules. Un instant sense rec sanguini i per tant\, sense oxigen\, i la complexitat del llenguatge\, amb tots els seus matisos i giragonses\, i amb tot el seu infinit semàntic\, es desfa\, s’esfuma\, se’n va. El món reduït a una qüestió de rec\, líquida i estrictament hidràulica.»\n  \nAcompanyarem la conversa amb un beure toponímic: les cerveses de La Pica\, Monteixo\, Tor i Saboredo\, a escollir fins exhaurir existències. \n«És el que passa amb l’alpinisme\, que sempre en vols més\, potser perquè això d’enfilar-te allà dalt\, en aquella absoluta calma aèria\, i anar guanyant alçada amb el teu esforç conté una metàfora que té a veure\, d’una manera molt literal\, amb la vida mateixa.»\n  \n  \nPreu d’inscripció: 7€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Beure toponímic + Val del 10% de descompte en la compra de Marxarons i els llibres de Núria Garcia-Quera (Nou viatge al Pirineu\, Passes de tardor a l’Himàlaia\, A dalt de la Duna Roja\, Cartes a l’avi) \n  \n  \nCRISTINA MASANÉS (Manresa\, 1965) és escriptora. Llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona i Màster en Estudis de Gènere per la Universitat de València. Radicada a l’Empordà\, ha estat curadora de projectes expositius per a diversos museus. Coŀla­bora amb articles d’opinió\, art\, divulgació històrica i territori a Sàpiens\, Descobrir\, Revista de Girona\, Alberes i El Temps de les Arts. És autora de dos notables llibres d’assaig biogràfic\, Lídia de Cadaqués. Crònica d’un deliri (2001) i Germaine Gargallo: cos\, pintura i error (2014). Les seves darreres publicacions són Eroica (2021) i Marxarons. Viatge pels cims i les valls del llenguatge (2024). \nLa trajectòria de la NÚRIA GARCIA-QUERA ha estat marcada per la geografia i la llengua. D’adolescent ajudava el padrí a la llibreria Quera\, especialitzada en muntanya\, i de jove va combinar la feina de guarda de refugi amb l’escriptura de novel·les i relats de viatge (Nou viatge al Pirineu\, Passes de tardor a l’Himàlaia\, A dalt de la Duna Roja\, Cartes a l’avi…)\, articles i reportatges per revistes geogràfiques\, guions de còmic i televisió\, entre d’altres. Filòloga per estudis\, amb un màster de Lingüística i el doctorat en Geografia\, ara es dedica a la recerca. A partir d’un mètode estadístic\, interdisciplinari i cognitiu\, investiga l’etimologia dels topònims opacs. \n  \n  \n  \n*Oferta de descompte aplicada a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-masanes-quera-una-conversa-pels-cims-i-valls-del-llenguatge/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/08/marxarons.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240831T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240831T203000
DTSTAMP:20260419T031913
CREATED:20240802T102450Z
LAST-MODIFIED:20240903T143512Z
UID:64681-1725130800-1725136200@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Joan Salvat-Papasseit: Un home entusiasta als Pirineus
DESCRIPTION:Joan Salvat-Papasseit: Un home entusiasta als Pirineus\nXerrada + Brindis entusiasta \nAmb els experts en el poeta Ferran Aisa\, Mei Vidal i Jordi Martí Font… I amb Costes de Cerdanya i Batlliu de Sort \nDissabte 31 d’agost a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \nAra a les nits al Pirineu\nsembla nevar de tanta lluna…\n\n  \nPoeta urbà\, civil\, mediterrani\, rebel\, proletari\, a l’avantguarda… però\, sobretot\, Joan Salvat-Papasseit (1894 – 1924) va ser un poeta entusiasta. Entusiasta de l’amor\, de la vida\, de la literatura… i també de les valls pirinenques que tant li van inspirar i a on dissabte 31 d’agost tornarà\, en una trobada a NaturaLlibres per recordar a l’escriptor en el centenari de la seva mort\, amb el comissari de l’Any Salvat-Papasseit Ferran Aisa\, la biògrafa del poeta Mei Vidal i  i l’editor de la seva obra Jordi Martí Font. \n«Un tros de paradís\, el Pirineu. (…) Aquí aprendré a jeure sota un pi.»\n  \nNascut en una família pobra —pobríssima— de la Barceloneta\, Joan Salvat-Papasseit va sojornar als Pirineus orientals els anys 1922 i 1923. Li van recomanar els metges com ho recomanava Nietzsche: buscar repós a les altures\, de sanatori en sanatori. Aire pur per a un malalt de tuberculosi… més malalt encara d’optimisme. \n«Tot el secret d’aquest meu optimisme\, amic\, ve\, i de no res més\, de que jo he sofert molt. A mida que he pogut lliurar-me de fatics he estimat la vida i les coses del viure com un enamorat de primera volada. […] Hom ha passat misèria\, hom ha estat acollit al Asilo Naval\, hom ha fet vint oficis; sense pare\, amb la mare malalta; hom ha estat explotat d’una mala manera que s’ha fet anarquista pels que eixorquen la vida; però estima i estima que només ploraria d’estimar.»\n  \nAmb Ferran Aisa\, Mei Vidal i Jordi Martí Font sabrem qui va ser el Monsieur le catalan separatiste —com els francesos del Rosselló el coneixien— i per què cal reivindicar el llegat d’aquest pensador de les esquerres radicals justament ara\, enfront la destrucció del planeta\, per exclamar com ell: \n«Escopiu a la closca pelada dels cretins.»\n  \nVersionat per cantautors des de Joan Manel Serrat o Maria del Mar Bonet a Gossos i Txarango\, Joan Salvat-Papasseit provocava amb el seu encant personal una fascinació semblant a la que produeixen encara els seus versos vitalistes. \nPrimavera d’hivern—Primavera d’istiu.\nI tot és Primavera:\nI tota fulla verda eternament.\n  \nDissabte 31 d’agost aprendrem a viure amb aquest poeta de la vida\, que s’està morint i continua lloant el goig dels dies. Completament embadalit pel paisatge pirinenc\, en èxtasi davant la natura\, sumit en un estat de creació febril d’on brolla el que serà un dels més bells cants d’amor que s’hagin escrit mai: El poema de la rosa als llavis\, cimal de la poesia eròtica europea sense precedents. \n«Encara no he escrit mai sense mullar la ploma al cor…»\n  \nCelebrarem el desig i la passió dels enamorats que es besen i s’estrenyen de l’una a l’altra serra\, aplaudirem que el sol és dolç i l’arbre riu… I\, perquè la vida és comptada\, brindarem per Joan Salvat-Papasseit\, per les muntanyes\, per l’Amor i per la literatura amb una copa de Costes de Cerdanya o BIU Batlliu de Sort\, vins nascuts de projectes entusiastes per a recuperar vinyes pirinenques d’alta muntanya\, a la Cerdanya i al Pallars Sobirà respectivament. \nDeixa’t besar\, i en el pit\, a les mans\,\namant o amada —la copa ben alta.\n  \n  \nPreu d’inscripció: 7€\nInclou: Assistència a la xerrada + Brindis entusiasta a escollir entre Costes de Cerdanya o BIU Batlliu de Sort (fins exhaurir existències) + Val de 2€ de descompte en la compra dels llibres de Joan Salvat-Papasseit \n  \n  \nJOAN SALVAT-PAPASSEIT (Barcelona\, 1894 – 1924) és el poeta avantguardista més destacat de la literatura catalana de la primera meitat del segle XX. Poeta pobre\, pobríssim\, obrer i obrerista\, va participar de les idees cristianes\, socialistes\, anarquistes i independentistes des de les trinxeres de la ploma i la tinta. És autor de sis llibres de poemes i altres amb textos de combat i infantils. Aquest 2024 és commemora el centenari de la seva mort amb l’Any Salvat-Papasseit. \nSi no em puc aixecar\nmai més\,\nheus aquí el que m’espera:\n—Vosaltres restareu\,\nper veure el bo que és tot:\ni la Vida\ni la Mort.\n  \nFERRAN AISA (Barcelona\, 1948) ha estat comissari i documentalista d’exposicions\, redactor i col·laborador de diversos diaris i revistes\, professor d’Història de l’ACCAT i guionista de documentals. Autor de diversos llibres\, entre els quals destaquen Una història de Barcelona\, Ateneu Enciclopèdic Popular\, 1902-1999 (Virus\, 2000)\, Premi Ciutat de Barcelona d’Història 2000; El laberint roig\, Víctor Colomer i Joaquim Maurín\, mestres i revolucionaris (Pagès\, 2005); La cultura anarquista a Catalunya (Edicions de 1984\, 2006); La Internacional\, el naixement de la cultura obrera (Editorial Base\, 2007); La contrarevolució\, els Fets de Maig de 1937 (Edicions de 1984\, 2007); Mestres\, renovació i avantguarda pedagògica a Catalunya (Edicions de 1984\, 2007); Les avantguardes\, surrealisme i revolució (Editorial Base\, 2008); República\, guerra i revolució. L’Ajuntament de Barcelona (1931-1939) (Editorial Base\, 2009) i Poetes en temps de revolta\, Barcelona 1936-1939 (Lleonard Muntaner\, 2010). És coautor amb Mei Vidal de Joan Salvat-Papasseit\, l’home entusiasta (Virus\, 2002); Camins utòpics\, Barcelona\, 1868-1888 (Edicions de 1984\, 2004)\, El Raval\, un espai al marge (Editorial Base\, 2006) i Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) (Editorial Base\, 2010). També ha publicat tres poemaris: Rambla del Raval (Emboscall\, 2003)\, Calidoscopi (Emboscall\, 2005) i Terra de pas (Fonoll\, 2008). \nMEI VIDAL (Preixens\, 1957) és llicenciada en història i productora i guionista de TVE. És coatura amb Ferran Aisa dels llibres El Raval\,  Camins utòpics\, Joan Salvat-Papasseit\, l’home entusiasta i Joan Salvat-Papasseit\, 1894-1924. Entre els seus treballs com a guionista destaquen Gaudí i la natura i Gaudí i el seu temps. Ha estat guardonada\, entre d’altres\, amb el Premi del Festival de de Televisió de Las Azores de 1993 pel documental Llums i ombres i el premi Sant Francesc de Sales al millor programa de televisió de 1998 Esglésies de Catalunya. Ha estat candidata als premis Emy de Nova York de 1995 pel documental El canto gregoriano. \nJORDI MARTÍ FONT (Tarragona\, 1969) és doctor en Filologia Catalana\, professor d’Arts Escèniques i Literatures\, editor de Lo Diable Gros\, on ha publicat l’obra poètica completa de Joan Salvat-Papasseit. Anarcoindependentista\, periodista i activista social\, és membre de la Confederació General del Treball (CGT) i d’altres organitzacions. Prolífic de mena\, escriu als mitjans de comunicació i al seu blog de Vilaweb. Ha publicat novel·la i diversos llibres d’assaig\, crítica literària\, història i poesia. \n  \n  \n  \n  \nAmb la col·laboració entusiasta de \n \n  \n  \n  \n  \n*Val de descompte aplicable el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-joan-salvat-papasseit-un-home-entusiasta-als-pirineus/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/07/papasseit-1.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240824T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240824T203000
DTSTAMP:20260419T031913
CREATED:20240710T161531Z
LAST-MODIFIED:20250323T171835Z
UID:64570-1724526000-1724531400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Cap al far: Tertúlia i berenar literari. Amb la crítica literària Iris Llop
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Cap al far\nTertúlia i berenar literari  \nAmb la crítica literària Iris Llop \nDissabte 24 d’agost a les 19:00H  \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Cap al far serà un llibre molt curt: contindrà un retrat complet del papa\, la mama\, de Saint Ives\, de la infantesa… I totes les coses que sempre intento introduir: la vida\, la mort\, etc.» \n  \nLa vida és una narració d’episodis menors\, insignificants\, atzarosos. La vida és un jardí eixit de geranis\, un feix de llum que reverbera bellesa a la finestra\, el vol d’una graula i l’espetec de les ales\, l’embat de les onades a la platja… i el desig d’una excursió al far. La vida és llegir i compartir una tarda aplegats a NaturaLlibres\, en el #GrupDeLecturaNL que tindrem dissabte 24 d’agost per comentar la novel·la Cap al far (To the Lighthouse) de Virginia Woolf amb la doctora en Estudis Lingüístics\, Literaris i Culturals Iris Llop. \n  \n«… la senyora Ramsay no es va poder estar d’exclamar:\n—Ai\, quina meravella!\nTenia al davant la gran estesa d’aigua blava\, amb el blanc i venerable far al mig\, auster i distant…»\n  \n  \nCap al far és la millor obra de Virginia Woolf. Així ho considerava almenys la pròpia autora\, i els lectors li van donar la raó\, amb gairebé quatre mil exemplars venuts el primer any de la seva publicació\, el 1927. Escrita amb una facilitat inusual en ella —«escric ara amb més rapidesa i llibertat que cap altra cosa que hagi fet a la meva vida»—\, és\, sense dubte\, la més autobiogràfica de les seves novel·les. Ambientada en una petita illa de la costa occidental britànica\, on també els Woolf passaven les vacances\, Cap al far és un retrat declarat dels seus pares i un homenatge\, en especial\, a la mare\, figura admirada alhora que criticada per ésser la típica dona victoriana subordinada al marit megalomaníac. \n  \n«Potser la fama li durarà dos mil anys. I ¿què són dos mil anys? […] ¿Què són\, ben mirat\, si des del cim d’una muntanya contemples les vastes desolacions dels temps? Fins i tot la pedra que fas sortir rodolant amb una puntada de peu perviurà més que Shakespeare.»\n  \nAmb Iris Llop podrem fer una lectura paralel·la entre la vida de la Woolf i la novel·la. A més de conèixer qui va ser Virginia Stephen més enllà de l’escriptora icona del feminisme\, turmentada per un transtorn bipolar amb tràgic final. Una dona independent\, capaç de sobreviure amb la venda dels seus llibres\, reconeguda per la crítica —«Certament\, corro el perill de convertir-me en la principal novel·lista del país\, i no únicament per als intel·lectuals»—\, amb un estil d’una potència lírica arrabassadora. \n  \n«… el trencar monòton de les onades a la platja quasi tota l’estona li pautava els pensaments com un tamborineig rítmic […]\, però en alguns moments puntuals […] no tenia aquell sentit benèvol\, sinó que amb una mena de sinistre redoblament de timbals marcava implacable la mesura de la vida\, feia pensar en la destrucció de l’illa i la seva desaparició sota el mar\, i li advertia\, després d’haver exhaurit el dia en una ocupació rere una altra\, que tot era efímer com un arc de Sant Martí.»\n  \nEn la línia  del modernisme literari explorat per Marcel Proust o James Joyce\, analitzarem com de trencadora és la seva tècnica. Introspectiva\, amb tendència a la reflexió\, la trama de Cap al far és escassa: un matrimoni amb fills passa l’estiu a la costa d’Anglaterra; els nens somien amb una excursió\, una excursió al far que la previsió meteorològica i un pare pessimista ajornarà deu anys\, amb els estralls de la Gran Guerra de pel mig. L’acció principal\, però\, esdevé dins la ment dels personatges\, en un corrent de consciència que Virgina Woolf domina com pocs per plasmar les seves inquietuds: l’absència i la mort\, el dol familiar\, la memòria i l’impacte del pas del temps sobre les persones; la bellesa i la supervivència de la bellesa per mitjà de l’art\, les relacions entre escriptura i pintura\, el lloc de la dona artista (i soltera) en la societat\, els rols de gènere i la misoginia… \n  \n«I és que hi ha moments en què no pots pensar ni sentir. Però si no pots pensar ni sentir\, va pensar\, ¿on ets?»\n  \nPensaments\, sensacions\, emocions… sovint en diàleg amb les forces de la natura. \n  \n«És curiós\, va pensar\, que\, quan estàs sola\, agafis simpatia pels elements inanimats\, com els arbres\, les rieres i les flors; sents que et representen\, que es converteixen en tu mateixa\, sents que et coneixen\, que en certa manera són tu; i sents un tendresa irracional.» \n  \nEns preguntarem quin significat té el far del títol\, les diferents interpretacions donades i les opinions de l’autora… \n  \n«No vaig voler dir absolutament res amb el Far. […] per a uns significa una cosa; per a altres\, una altra. No sé relacionar-me amb el simbolisme sinó d’aquesta manera tan general i tan vaga.»\n  \nCom sempre\, acompanyarem la tertúlia amb un berenar casolà inspirat en Virginia Woolf\, en aquest cas. \n  \n«… i la llum va argentar la mar picada amb una mica més de claror mentre s’esvania la claror de dia\, i la blavor va desaparèixer de l’aigua i la llum va lliscar per sobre de l’onatge d’un groc pur que es cargolava i s’inflava fins a rompre a la platja\, i l’èxtasi li va encendre els ulls i un onatge de pur delit li va recórrer el fons de l’ànima\, i va sentir que amb allò n’hi havia prou. N’hi havia prou!»\n  \n  \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \n  \nIRIS LLOP és professora i crítica literària. És doctora en teoria de la literatura i literatura comparada per la Universitat de Barcelona\, on actualment imparteix docència al grau d’Estudis Literaris. La seva recerca se centra en l’estudi del concepte de reflexió novel·lesca (Milan Kundera)\, la novel·la com a forma de pensament i la teoria de la novel·la desenvolupada pels novel·listes en diferents formats (diaris\, assaigs\, correspondències). Paral·lelament a la seva tasca docent i investigadora\, exerceix com a crítica literària: organitza i imparteix cursos i conferències i dinamitza clubs de lectura per entitats públiques i privades. Treballa com a lectora professional\, escriu crítica i col·labora amb revistes com La Lectora\, La Nadala i Caràcters. Recentment\, ha participat en l’edició dels assaigs de Virginia Woolf traduïts per Dolors Udina a Quid Pro Quo\, Les paraules viuen a l’esperit (2023). \nVIRGINIA WOOLF és considerada una de les més destacades figures del modernisme literari del segle XX. Va participar activament en la creació del Grup de Bloomsbury\, una heterogènia suma d’intel·lectuals i artistes que compartien un ideari obert i progressista. Va crear una editorial amb el seu marit Leonard\, The Hogarth Press\, per on van passar molts dels autors més interessants de l’època. Com a escriptora\, va publicar un bon nombre de novel·les\, relats curts i diaris de gran impacte en el seu temps i redescoberts a partir dels anys setanta com a mostra d’una literatura original i plenament vigent. Entre les seves obres més famoses figuren La senyora Dalloway (1925)\, Cap al far (1927)\, Orlando: una biografia (1928)\, Les ones (1931) i Una habitació pròpia (1929)\, un dels textos més citats del moviment feminista\, que exposa les dificultats de les dones per consagrar-se a l’escriptura en un món dominat pels homes. \n  \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-cap-al-far-tertulia-i-berenar-literari-amb-la-critica-literaria-iris-llop/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/07/cap-al-far-1-e1720628217760.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240817T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240817T203000
DTSTAMP:20260419T031913
CREATED:20240719T172844Z
LAST-MODIFIED:20250323T171700Z
UID:64634-1723921200-1723926600@www.naturallibres.com
SUMMARY:#FiloTrobadesNL Consciència o col·lapse. Amb el filòsof de la ciència Jordi Pigem
DESCRIPTION:Consciència o col·lapse\nConversa i berenar filosòfic \nAmb el filòsof de la ciència Jordi Pigem \nDissabte 17 d’agost a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n\n  \n«Abans de les autopistes i els algoritmes\, l’únic moviment incessant era el de l’aigua: fluïen els grans rius\, mil·lenni rere millenni\, sense obstrucció ni pol·lució. L’únic so incessant era el dels rius i el de les ones\, abans del soroll de l’ego i de les telecomunicacions…» \n  \nEl món corre accelerat sense saber on va\, a tot drap\, amb el dipòsit ple fins dalt d’informació i dades banals. Com una màquina que avança atropellant tot allò que ens fa humans. Dissabte 17 d’agost a NaturaLlibres ens aturarem per pensar\, Aquí i Ara\, en unes #FiloTrobadesNL amb el filòsof de la ciència Jordi Pigem i el seu últim llibre\, Consciència o col·lapse. \n«El món ha esdevingut tan frenètic\, fals i forassenyat que no podrà mantenir gaire temps aquest desplegament d’encanteris i s’esfondrarà\, com totes les coses òrfenes d’arrels i de significat.»\n  \nEl tecnocapitalisme és la religió imperant en la societat actual. Una religió que té com a promesa el creixement il·limitat i com a senyors feudals a les multinacionals\, amb la creença cega que qualsevol problema trobarà una solució divina en la tecnologia. \n«La “IA” es fa dir “intel·ligència artificial”\, però no és intel·ligència (que sempre requereix entendre)\, sinó càlcul mecànic fet a base d’algoritmes. Vertiginós\, però sense cap mena d’experiència o de consciència. Ara que hem començat a adonar-nos dels seus efectes\, potser podem llegir l’acrònim IA com a “Invasió Algorítmica”.»\n  \nL’allau constant de notícies i novetats soterra la realitat; ens manté sempre en la superfície\, ens impedeix reflexionar… D’aquesta forma\, es perd la noció del que és veritat i del que és un engany. I aleshores tot val. \n«Els mateixos poders que promulguen mesures per reduir les emissions de CO2 promulguen alhora mesures que multipliquen la contaminació química (i electromagnètica i altres). La sostenibilitat de què parlen no està orientada a protegir els ecosistemes i la integritat de la vida de la Terra: està orientada a protegir els interessos de la tecnocràcia.»\n  \nUn bombardeig informatiu que dificulta la capacitat d’atenció i la degrada amb l’ús addictiu de pantalles. I així es va atrofiant la millor part de la ment humana: la plena presència i l’empatia\, qualitats allotjades a l’hemisferi dret del cervell\, front la rigidesa algorítmica amb què actua l’hemisferi esquerre. \nDissabte 17 d’agost coneixerem com la neurociència ens pot ajudar a orientar-nos al món. Escoltarem també les advertències que ja ens van fer gent com Pascal\, Blake\, Dostoïevski\, Baudelaire\, Lautréamont\, Kierkegaard\, Nietzsche\, Kafka\, Huxley\, Orwell\, Tolkien… \n«Una tempesta bufa des del Paradís. […] La pila de runa creix fins al cel. Aquesta tempesta és el que anomenem progrés.» WALTER BENJAMIN\n«Mira com la màquina\nes revolta i es revenja\,\nens deforma i ens afebleix.»\nRAINER MARIA RILKE\n  \nI ara Jordi Pigem: \n«Es tracta de “despertar de la ficció”\, d’adonar-nos que hi ha tota una maquinària que genera encanteris a través de les dades\, les imatges\, les informacions i les idees. Una maquinària dissenyada per confondre\, per alterar el sentit de la realitat i fer que les persones acceptin amb convicció\, o fins i tot amb entusiasme\, el que interessa als grans poders.»\n  \nEns preguntarem què ens porta a precipitar-nos per una davallada que privilegia la Màquina sobre la Vida\, allò artificial i programable sobre el que és natural\, batega i respira\, és lliure i espontani… Tot buscant empar en les tradicions contemplatives i en la Natura que som. \n«No hi ha separació\, no hi ha diferència entre nosaltres i el món. Com va dir Nisargadatta Maharaj: “Quan miro dins meu i veig que no sóc res\, això és saviesa. Quan miro fora i veig que ho sóc tot\, això és amor”.»\n  \nAcompanyarem la FiloTrobada amb un berenar inspirat en el llibre Consciència o col·lapse\, a triar (fins esgotar existències) entre pastisset algorítmic o pastisset holístic. \n«Ara ens toca decidir si volem seguir per aquí. Si volem seguir entrant dins el món de la Màquina o sortir-ne\, respirar i abraçar la Vida. Si volem seguir distrets amb les seduccions de Circe 2.0 i els miratges de la ment algorítmica\, o recuperar l’atenció al que s’esdevé Aquí i Ara: recuperar la plena presència\, el protagonisme de la nostra vida\, la participació en la vida del món.»\n  \n  \n  \nAquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL\, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes\, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten\, buscar solucions a problemes\, raonar\, dubtar\, equivocar-se\, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques. \n  \n  \nJORDI PIGEM (1964) és filòsof de la ciència i escriptor. Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona amb la tesi El pensament de Raimon Panikkar: Una filosofia de la interdependència. Del 1998 al 2003 fou professor i coordinador de l’Àrea de Filosofia del Masters in Holistic Science del Schumacher College a Dartington (Universitat de Plymouth\, Anglaterra). Ha sigut professor invitat o ponent en diverses universitats d’Europa i Amèrica. Entre els seus llibres destaquen Redescobrir el món (2023)\, Tècnica i totalitarisme (2022)\, Así habla la tierra (2022)\, Pandèmia i postveritat (2021)\, Àngels i robots (2017; en castellà\, ampliat i amb el títol Ángeles o robots\, 2018)\, Intel·ligència vital (2016)\, La nova realitat (2013)\, Bona crisi (2009) i el que ens ocuparà en aquestes #FiloTrobadesNL: Consciència o col·lpse. Ha obtingut el Premi de Filosofia de l’Institut d’Estudis Catalans (1999)\, el Premi d’Assaig de Resurgence i de la Scientific and Medical Network (2006) i el Premi d’Assaig Joan Maragall (2016). Mai no ha tingut un compte en xarxes socials. \n  \n  \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/filotrobadesnl-consciencia-o-col%c2%b7lapse-amb-el-filosof-de-la-ciencia-jordi-pigem/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/07/Consciencia-o-collapse-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240810T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240811T130000
DTSTAMP:20260419T031913
CREATED:20240715T102539Z
LAST-MODIFIED:20240720T151519Z
UID:64595-1723316400-1723381200@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Jacint Verdaguer a la Vall Ferrera: Xerrada + Excursió literària
DESCRIPTION:Jacint Verdaguer a la Vall Ferrera: L’excursionista que estimava les plantes\nXerrada + Excursió literària \nAmb els experts verdaguerians Bernat Gasull\, Xavier Roviró i Carme Rubio \nDissabte 10 d’agost a les 19:00h i diumenge 11 d’agost al matí \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \nUn gran arbre ajagut és lo Pirene\nque mira ses brancades poderoses\nesbadiar-se de València a Roses\,\nentreteixir-se amb serres i turons\,\non penja\, com ses flors immusteïbles\,\nles blanques caseries i vilatges…\n\n  \nJacint Verdaguer va recórrer el Pirineu amb sotana i bota de muntanyenc. Excursions èpiques al llarg d’una serralada desconeguda aleshores amb l’excusa literària de buscar inspiració i documentació per escriure el poema (també èpic) Canigó. Amb aquest pretext\, a l’estiu del 1882 arribà al Pallars. I amb aquest pretext\, dissabte 10 d’agost a NaturaLlibres coneixerem amb detall el pas del mossèn trescaire per la Vall Ferrera\, amb els experts verdaguerians Bernat Gasull\, Xavier Roviró i Carme Rubio. \n«Tota la vall té\, a cada banda\, muntanyes de ferro\, i per açò s’anomena Vall Ferrera…»\n  \nDissabte 10 d’agost descobrirem com era el Verdaguer excursionista: tenaç i tossut\, fort\, quasi incansable\, intuïtiu\, a voltes intrèpid… \n«La por de caure m’obligà a posar-me a la mà la feixuga maleta\, i\, arrossegant-la pel rost\, o avançant-la de pas en pas\, aní baixant la difícil muntanya. […] Tarters perillosos per ací\, herba gerda per allà\, i la fosca per totes bandes…»\n  \nPerò\, sobretot\, el capellà fou un excursionista equipat amb una gran curiositat per la geografia\, la botànica\, la història\, la llengua\, les tradicions\, rondalles i llegendes… que anava apuntant minuciosament en llibretes. \n«Ainet és lo poble on he vist la fe més fonda\, les costums més senzilles i patriarcals. Tothom besa la mà dels capellans\, i en la primera missa\, cada dia\, un estudiant passa el rosari…»\n  \nQualsevol herba o flor camperola que se li oferia a la vista\, l’arreplegava i la posava entre els fulls del seu diari… i de la seva poesia. Preguntava sempre als vilantants el nom de les plantes\, usos i propietats. Bàlec\, lilacs\, lliris\, ginesta… que adquirien per a ell un simbolisme especial. \nLa hermosura\, qué és? És un brinet d’herba\nflorida al matí\,\ny a la tarde seca\,\ny al vespre un pilot\,\nde pols y de cendra.\n  \nI així\, interessat per tots els éssers vius que habiten els camins\, entrà al Pallars Sobirà\, a peu des de la Seu d’Urgell\, tot passant pel pic de l’Orri i el Salòria\, guiat per pastors locals a estones… \n«Al ser un quart avall del cim de Salòria\, nos giràrem estranyats\, sentint-hi uns grans crits d’”alto”. Era un carrabiner que ens encalçava\, amb il·lusió de que portàvem frau\, i\, a l’atrapar-nos s’enfadà de mala manera\, al veure que era un capellà aquell que\, de lluny\, havia pres per un paquetaire.»\n  \nDes d’allà continuà cap al port de Cabús i cap a Tor… \n«Lo camí que du a Norís és suau al principi i al peu del riu\, mes lleu aviat lo deixa\, enasprant-se en la serra\, on se troben dues creus gravades en la roca viva per lo bisbe Voltas\, que digué\, al despedir-se des d’aquest cim d’eixos pobles Os i Tor: “Si puedo salir de aquí\, ¡no quiero más toros ni osos!”»\n  \nLes creus esmentades pel religiós són difícils de veure\, però hi són\, i diumenge 11 d’agost al matí\, Bernat Gasull ens les mostrarà\, en una excursió per resseguir els passos de Jacint Verdaguer a la Vall Ferrera. Caminarem com feia ell: contemplant amb els seus ulls cada flor i cada arbre\, comprovant com ha canviat des del seu temps el paisatge\, escoltant històries i llegint poemes que són en sí mateixos lliçons de botànica i geografia. \n  \nÉs obra del Pirene gegant aqueixa terra\,\ndels cims la davallaren les aigües de gra a gra;\nles pedres de la plana són ossos de la serra\nd’a on\, un pas per segle\, com hoste que es desterra\, \nlo pèlag reculà.\n  \n  \nPreu d’inscripció: 10€\nInclou: Assistència a la xerrada + Excursió literària + Val de 2€ de descompte en la compra dels llibres verdaguerians seleccionats \nCaracterístiques tècniques de l’excursió literària: 4km aproximats / 500m acumulats\nMaterial requisit: Roba i calçat còmode per caminar a la muntanya\, bastons si en voleu portar\, gorra per protegir-se del sol\, aigua abundant i el menjar que cadascú consideri oportú.\nMaterial recomanat: Els llibres de i sobre Verdaguer que trobareu a NaturaLlibres \n  \n  \n*Val de descompte aplicable el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n  \n  \nBERNAT GASULL (Barcelona\, 1971) és biòleg de formació i membre de la Unió Excursionista de Catalunya de Gràcia des de fa una colla d’anys. Fascinat per la muntanya\, i per tot bri d’herba que hi creix i bestiola que s’hi belluga\, li agrada d’enfilar cims i voltar món. De fet\, quan volta món també acaba enfilant cims. Vet ací que un bon dia va engrescar-se amb l’aventura muntanyenca de Mossèn Cinto pels Pirineus. Ateses les dificultats actuals per emprendre un viatge en l’espai-temps per tal de contactar directament amb l’escriptor\, personatge que enveja profundament\, es va decantar més aviat per tasques detectivesques\, i en redescobrí les passes a mesura que es deixava captivar pels mots del poeta. N’ha publicat al respecte articles i llibres. També ha participat en dos films documentaris sobre el capellà: Maleïda 1882 i Canigó 1883. \nXAVIER ROVIRÓ (Vic\, 1956) és historiador\, folklorista i excursionista. Ha estat professor de l’Institut Jaume Callís de Vic i és el president del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona. Estudiós de Mossèn Cinto Verdaguer\, és autor de nombrosos articles i llibres de temes relacionats amb la cultura popular\, s’ha dedicat especialment a les llegendes i les històries de bandolers\, com ara Joan Sala i Ferrer\, conegut com a «Serrallonga»\, o Perot Rocaguinarda. Els dos darrers llibres publicats són Històries de les Guilleries (2022) i 101 curiositats de la Plana de Vic\, (2023) fet conjuntament amb Carme Rubio. \nCARME RUBIO (Barcelona\, 1950) forma part del grup de recerca Glossa (Grup de recerca en lingüística aplicada\, didàctica i literatura) de la UVic-UCC. Ha estat catedràtica d’Ensenyament secundari i professora de la UVic\, on ara és professora associada. Presideix l’associació Amics dels Museus d’Osona i està treballant\, juntament amb Maica Bernal\, en l’edició crítica de Brins d’espígol\, de Jacint Verdaguer. S’ha dedicat a la literatura popular\, la crítica teatral i la literatura infantil i juvenil\, amb títols com Tant de gust de conèixer-lo\, senyor Verdaguer. Els dos darrers llibres publicats són 101 curiositats de la Plana de Vic\, (2023) escrit amb Xavier Roviró\, i Contes molt animals i una mica humans (2019)\, amb Maria Carme Bernal. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-jacint-verdaguer-a-la-vall-ferrera-xerrada-excursio-literaria/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/07/verdaguer.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240803T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240803T203000
DTSTAMP:20260419T031913
CREATED:20240705T155029Z
LAST-MODIFIED:20250323T171239Z
UID:64545-1722711600-1722717000@www.naturallibres.com
SUMMARY:#FiloTrobadesNL L'escola de l'ànima. Amb el filòsof Josep Maria Esquirol
DESCRIPTION:L’escola de l’ànima\nConversa i berenar filosòfic \nAmb el filòsof Josep Maria Esquirol \nDissabte 3 d’agost a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n\n  \n«Hi ha casa perquè hi ha intempèrie. I la intempèrie demana empara.\nHi ha escola perquè hi ha món. I el món demana atenció.» \n  \nUna escola —una escola de debò— és un lloc on s’entrena l’atenció a les coses del món i als altres. Pot portar el nom d’escola o no. Es pot tractar d’un aula en un poblet del Pallars\, d’un monestir budista al Tibet\, d’una cabana a la muntanya… o d’unes #FiloTrobadesNL com les que tindrem dissabte 3 d’agost a NaturaLlibres\, amb el filòsof Josep Maria Esquirol i el seu darrer llibre: L’escola de l’ànima. De la forma d’educar a la manera de viure. \n«Els estels són la gràcia de la nit. I el sol\, la gràcia del dia. I les trobades amb els altres\, la gràcia de la vida.»\n  \nL’escola que ens proposa Josep Maria Esquirol té les portes obertes per a tothom. No és una ensenyança reglada. És el lloc on es cultiva l’ànima mitjançant l’atenció de l’entorn. \n«L’atenció és la disposició que deixa que alguna cosa bona ens arribi\, com si fos un regal.»\n  \nUna escola sense timbres\, sense pressa. Una escola del repòs. \n«El repòs és l’aliat indispensable de l’atenció i constitueix\, sens dubte\, una pràctica espiritual. Cal saber reposar. Potser avui més que mai\, perquè el context en què vivim —accelerat\, atapeït i sorollós— ho dificulta cada cop més. Hi ha temps per actuar i temps per reposar\, i és com si el repòs de l’ànima es fes en sintonia amb el repòs del món.»\n  \nEn l’era estulta de la confusió\, on la informació és motiu i font de dispersió\, amb estímuls que disminueixen de forma alarmant la nostra capacitat d’atenció\, dissabte 3 d’agost reivindicarem el realisme del sentit comú. \n«En part\, el problema del sistema tecnològic actual i del model capitalista és que han perdut de vista el món. El sistema tecnològic no és una tècnica en el món\, sinó una tècnica que fa com si pogués prescindir del món; que se n’oblida.»\n  \nPensarem què falla en aquesta societat desorientada… Com superar la crisi cultural i educativa per a que la ciutadania maduri amb esperit crític\, consciència\, estima i sensibilitat… Aprendrem de la filosofia del llindar: la que busca en la diferència una altra manera de fer i de viure front l’amenaça de l’homogeneïtat. \n«I mentre que la diferència ens orienta\, l’homogeneïtat ens deprimeix. Quan la boira cau\, els camins s’esborren i tot sembla igual. En canvi\, quan la boira s’esvaeix\, altra vegada s’albira l’horitzó —que és diferència i juntura— i es recupera el sentit\, l’orientació. Una part important del malestar de la societat actual té a veure amb l’homogeneïtat i l’ofec que dissimuladament provoca.»\n  \nAvançarem orientats pel metratge d’un savi com Josep Maria Esquirol i\, pel camí\, tractarem d’entendre tot allò que ens traspassa: la vida\, la mort\, el tú i el món. \n«Vivim\, però no sabem ben bé què és viure. Morim\, però no sabem ben bé què és morir. I esperem\, però no sabem ben bé què esperem.»\n  \nCelebrarem\, en companyia\, la soledat… \n«Estàs sol\, ets algú.\nEstàs sol\, ets algú\, i per això moriràs. Estàs sol\, moriràs\, però viure té sentit.\nEstàs sol\, però\, amb mi i amb d’altres\, pots compartir el desig pel món.\nEstàs sol\, però\, amb mi i amb d’altres\, podràs ser poeta i manobre de més món.»\n  \nI meditarem plegats sobre el bé\, l’amor\, la compassió\, l’alteritat… Amb paraules que temperin la intempèrie i la vulnerabilitat d’aquestes petites verticals precàries sobre l’horitzontalitat de la terra que som els humans. \nEns vindran preguntes —que no sempre demanaran respostes—\, compartirem idees i alimentarem l’ànima amb coneixement\, contacte… i amb un berenar inspirat en Josep Maria Esquirol i la seva filosofia de la proximitat. \n«Que dues persones es trobin: que una ànima toqui una altra ànima… No sé si mai arribarem a entendre i valorar prou el sentit d’aquesta experiència.»\n  \n  \n  \nAquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL\, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes\, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten\, buscar solucions a problemes\, raonar\, dubtar\, equivocar-se\, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques. \n  \n  \nJOSEP MARIA ESQUIROL és catedràtic de filosofia de la Universitat de Barcelona\, on imparteix classe de filosofia contemporània i dirigeix el grup de recerca Aporia\, dedicat a la relació entre la filosofia i la psiquiatria. Ha publicat més d’un centenar d’articles en revistes especialitzades i una dotzena de llibres. Especialment a La resistència íntima –que va rebre els premis Ciutat de Barcelona i Nacional de Ensayo–\, juntament amb La penúltima bondat i Humà\, més humà\, traduïts a l’italià\, el portuguès\, l’anglès i l’alemany\, l’autor ha articulat la seva «filosofia de la proximitat». Aquest 2024 ha publicat L’escola de l’ànima\, després de trenta anys dedicats a la docència. \n  \n«Passió pel món i amor als altres: tota la vocació docent està resumida en aquesta fórmula.»\n  \n  \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/filotrobadesnl-lescola-de-lanima-amb-el-filosof-josep-maria-esquirol/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/07/escola-anima-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240727T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240727T203000
DTSTAMP:20260419T031913
CREATED:20240628T112102Z
LAST-MODIFIED:20240628T112456Z
UID:64490-1722106800-1722112200@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Cuina (pallaresa) o barbàrie! Maria Nicolau en conversa amb les padrines de Cardós
DESCRIPTION:Cuina (pallaresa) o barbàrie!\nXerrada + Berenar bàrbar \nAmb la cuinera Maria Nicolau i la Maria de Casa Marxant de Tavascan \nDissabte 27 de juliol a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Saber cuinar vol dir saber dialogar amb el rebost!»\n  \nLes padrines del Pallars han estat expertes en això\, en dialogar amb el rebost. Criades en un temps en què el menjar era escàs\, sabien treure el màxim profit al que la terra i els animals bonament els hi volguessin donar. Una cuina que responia a la necessitat de subsistir\, com tot allò que és essencial. Ara se li’n diu sostenible\, de temporada i de proximitat. Una cuina que pot canviar el món i que la cuinera Maria Nicolau —autora de Cuina! o barbàrie i Cremo!— defensarà\, com sempre\, amb passió\, dissabte 27 de juliol a NaturaLlibres\, en conversa amb la Maria de Casa Marxant de Tavascan\, una de les padrines protagonistes del llibre Menjàvom del que tenívom. \n«El veritable valor de cuinar aflora a les històries que habiten a l’interior i al voltant de cada recepta.»\n  \nLa Maria de Casa Marxant té ara 89 anys\, i amb 7 ja ajudava a la cuina de casa preparant el trinxat\, l’escudella o el confitat de tocino que servien als hostes en temps de postguerra: veïns de Noarre\, famílies\, refugiats jueus fugint del nazisme i algun que altre comerciant despistat. I la Maria Nicolau és una noia normal i corrent que un bon dia va decidir aprendre un ofici del qual no en sabia res. Autora dels llibres Cuina! o barbàrie i Cremo!\, ha treballat més de vint anys en restaurants\, hotels i pastisseries de tota mena i condició; ara viu\, cuina i escriu en un poble de tres-cents habitants en plena natura osonenca. \nAmb elles mirarem al passat per a mirar cap al futur de la cuina casolana\, però sense nostàlgia. \n  \n«Aquesta cantarella pseudomoderna que diu que la cuina de les àvies era bona perquè la feien “amb carinyo i amb amor”\, mentre jo no recordo persones més dures i aspres que les àvies i les dones de la seva generació…»\n  \nEns transmetrem els uns als altres receptes radicals i salvatges… \n  \n«… el que és important de l’escudella no és la recepta ni el que conté concretament\, no és com la fem ni què hi posem\, sinó ella mateixa com a procés\, com a  llegat de sapiència científica i tecnológica que ens arriba plena a vessar de coneixement acumulat des de la prehistòria\, com a símbol de cuinar a casa\, a la llar\, a la tribu\, i com a estendard de l’autonomia sostenible i vinculada al territori\, sigui quin sigui el nostre nivell de precarietat.»\n  \nEns preguntarem què menjàvom i què menja ara aquesta societat bàrbara\, ultraprocessada i atordida\, que cada cop compra  més productes preparats i s’ha venut la llibertat d’agafar la paella pel mànec. \n  \n«Les quatre coses que calen per tenir una bona base de cuiner són petites i caben en una truita.»\n  \nFarem activisme des dels fogons\, perquè la revolució comença a la nostra nevera\, al nostre plat\, al nostre estomac. I potser ens sembla que no podem canviar el món\, però a través de la cuina podem fer-ne un lloc millor on viure. \n  \n«A mi m’agrada saber què compro\, què és el que em fico dins del cos quan menjo\, i a qui alimento amb els meus diners indirectament…»\n  \nAcompanyarem la trobada amb un berenar bàrbar inspirat per la Maria Nicolau i la Maria de Casa Marxant. \n  \n«Fer galetes podria ser una de les coses menys extraordinàries que existeixen. […] Però com a disciplina té uns marges d’aplicació ben definits i dona un resultat previsible\, concret i tangible\, fàcil de mesurar i de valorar en termes de bo o dolent\, que a més a més es menja […] Això\, en un món incert i mutant\, ple de fenòmens incommensurables i incomprensibles i de realitats fluides i movedisses\, reconforta. Jo\, davant del dubte\, faig galetes.»\n  \n  \nPreu d’inscripció: 10€\nInclou: Assistència a la xerrada + Berenar bàrbar amb beure a la carta + Val de 2€ de descompte en la compra dels llibres Cuina! o barbàrie\, Cremo! i/o Menjàvom del que tenívom \n  \n  \n  \n  \n*El val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.  \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n  \n  \nMARIA NICOLAU (La Garriga\, 1982) és cuinera d’ofici i per vocació. Ha treballat més de vint anys en una pila de restaurants de Catalunya\, Espanya i França\, i ara viu\, cuina i escriu en un poble de tres-cents habitants en plena natura a Osona. Ha escrit Cuina! O barbàrie (2022). És col·laboradora habitual d’El matí de Catalunya Ràdio\, del Tot es mou a TV3 i del diari El País. Ha estrenat Cuina salvatge a la plataforma de continguts digitals 3Cat i sempre la podreu trobar fent soroll a les xarxes socials: X @MAlbercocs Instagram @MAlbercocs \n«Els boscos els fan els esquirols\, però ells no ho saben\, amb el seu costum d’enterrar avellanes i glans a la tardor per guardar-los per l’hivern\, i d’oblidar-se’n\, deixant-lor germinar i donar lloc a nous arbres i arbustos; els prats els fan els xais\, sense adonar-se’n […] Les figues les fan les vespes\, que hi entren a pondre-hi ous i\, per accident\, les pol·linitzen […] Les coses importants i vives rarament es fan sabent que són importants. La cuina\, ella sola\, no existeix: l’hem fet i la fem nosaltres\, sovint sense ser gaire conscients del valor que té ni el que fem ni el que sabem\, sent persones normals fent coses corrents. També avui.»\n  \nMARIA DE CASA MARXANT
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-cuina-pallaresa-o-barbarie-maria-nicolau-en-conversa-amb-les-padrines-de-cardos/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/06/cuina-barbarie-cremo-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240720T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240720T210000
DTSTAMP:20260419T031913
CREATED:20240620T164411Z
LAST-MODIFIED:20240624T114806Z
UID:64415-1721502000-1721509200@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. La saviesa dels mussols: Xerrada + Sortida d'escolta nocturna
DESCRIPTION:La saviesa dels mussols\nXerrada + Sortida d’escolta nocturna \nAmb la biòloga del CSIC Maria del Mar Delgado i el tècnic de seguiment del mussol pirinenc Jordi Guillen \nDissabte 20 de juliol a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Durant el crepuscle\, he passejat pels camins amb prudència. Conec aquest ocell. Si pogués\, es menjaria el món sencer.» MARY OLIVER\n  \nSón tan delicats com letals\, bonics\, ferotges i brutals. Amb el cap arrodonit i els ulls grossos\, expressius i brillants\, veiem quelcom de familiar en els seus trets humans i crits inquietants. Un esperit nocturn\, símbol de coneixement i saviesa per algunes cultures\, portador de malastrugança\, malaltia i mort per a moltes altres. Més enllà de les supersticions\, dissabte 20 de juliol descobrirem com són realment els mussols\, en una xerrada amb la biòloga experta del CSIC Maria del Mar Delgado i el tècnic de seguiment del mussol pirinenc al Pac Natural de l’Alt Pirineu\, Jordi Guillen\, al voltant de l’últim llibre de la Jennifer Ackerman\, La saviesa dels mussols. \n  \n«Ets jove\, i no comprens aquestes coses\, però aprendràs que els mussols són els éssers vivents més cortesos\, sincers i fidels. Mai no t’has de prendre confiances\, ser groller o maleducat amb ells\, ni fer-los semblar ridiculs.» T. H. WHITE\n  \nApareixen mussols a pintures rupestres de fa 30.000 anys i en jeroglífics egipcis; la deessa grega Atena en tenia un com a mascota sagrada\, al igual que Picasso i Harry Potter… Tan presents en la història de la humanitat com difícils de trobar i d’estudiar\, cap altra criatura alada ha despertat una curiositat científica anàloga. \nCríptic per naturalesa\, d’afers noctàmbuls\, esmunyedís i més aviat reservat\, amb una perícia per al camuflatge única\, el mussol és un ocell amb una capacitat extraordinària d’adaptació\, poblador dels ecosistemes més diversos: des de l’Aegolius acadicus\, als boscos d’Amèrica del Nord\, tan petit com un pit-roig; a l’enorme duc pescador de Blakiston\, originari de Rússia i Japó; passant pel mussol pirinenc\, un veí que tenim ben a prop i del qual Jordi Guillen en fa aquí el seguiment. Amb ell i amb la biòloga experta María del Mar Delgado coneixerem les capacitats sorprenents dels estrigiformes: una anatomia òptima per a caçadors ferotges; un cervell calculador\, que utilitza les matemàtiques per localitzar preses; un sistema visual i auditiu formidable\, i un plomatge tan silenciós que el seu vol resulta imperceptible per a la insulsa oïda humana. \nDescobrirem com cacen\, com es comuniquen\, com festegen\, com crien els pollets i altres curiositats sobre el seu comportament. Sense oblidar que\, entre les dues-centes seixanta espècies de mussol coneguts en l’actualitat\, no hi ha dos individus iguals. \n«Penso en el poc que sabem de […] com són de llestos els mussols.»\n  \nI com comprendre els mussols significa ser-ne testimoni en el seu hàbitat\, a la natura\, sortirem a escoltar les nocturnes que es deixin escoltar\, acompanyats d’un especialista com Jordi Guillen. Pararem atenció i\, amb sort\, sentirem algun gamarús o algun xot. Escrutarem la foscor i\, molt probablement\, els nostres ulls no distingiran res; però es sentiran vigilats per tots aquells esperits alats que observen sense ser observats. \n  \n«Per als mussols\, la invisibilitat és una defensa o una disfressa; per a nosaltres\, el possible albirament d’un mussol és un privilegi.»\n  \n  \nPreu d’inscripció: 5€\nInclou: Assistència a la xerrada + Sortida nocturna + Val de 2€ de descompte en la compra del llibre La saviesa dels mussols \n  \n  \n  \n  \n*El val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.  \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n  \n  \nMARIA DEL MAR DELGADO és biòloga i investigadora de camp\, amb un doctorat sobre el duc eurasiàtic (Bubo bubo)\, un dels mussols més grans del món\, considerat el més eclèctic pel que fa a l’hàbitat\, lloc d’anidament i dieta. Un depredador indiscutible\, que pot arribar a caçar mamífers fins a la mida d’una guineu. I l’espècie que ha protagonitzat bona part de la seva recerca\, centrada en la dispersió natal —el moviment dels individus des del seu lloc de naixement fins a l’indret on s’establiran per començar a criar—. Treballant sempre amb un enfoc integratiu en centres de prestigi com el Metapopulation Research Group (MRG) de la Universitat de Helsinki o l’Estació Biològica de Doñana (EBD)\, en els últims anys està estudiant les respostes biològiques davant el canvi climàtic en regions particularment amenaçades pel calentament global com són les àrees de muntanya. \nJORDI GUILLEN és investigador de camp i porta fent seguiment del mussol pirinenc des dels 14 anys. En concret\, s’encarrega de la col·locació de caixes niu i estudis de productivitat de l’espècie al Parc Natural de l’Alt Pirineu\, així com estudis amb telemetria i GPS per conèixer la dispersió de polls i adults en època reproductora. És responsable del petit centre de cria en captivitat del mussol pirinenc i membre de l’associacio naturalista La Paniquella. Criat des de petit a Esterri d’Àneu entre cabirols\, guineus i fagines que el seu pare criava a biberó\, actualment treballa a Forestal Catalana en el seguiment de diverses espècies de fauna que habiten a les muntanyes catalanes.
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-la-saviesa-dels-mussols-xerrada-sortida-descolta-nocturna/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/06/saviesa-mussols-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240713T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240713T193000
DTSTAMP:20260419T031913
CREATED:20240609T103212Z
LAST-MODIFIED:20240609T103507Z
UID:64317-1720893600-1720899000@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Plantes impossibles de l’etnobotànica llegendària: Xerrada + Taller
DESCRIPTION:Plantes impossibles de l’etnobotànica llegendària\nXerrada + Taller per elaborar un amulet vegetal \nAmb la investigadora etnobotànica Júlia Carreras \nDissabte 13 de juliol a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«La màgia és natural\, perquè la natura mateixa és màgia»\nPARACELSUS\n  \nQue les herbes són màgiques es sap des de l’antiguitat. Amb les seves propietats curatives\, són la base de la medicina i els antibiòtics moderns; però n’hi ha que van més enllà: són les anomenades plantes impossibles. Plantes que treuen de polleguera als més racionalistes\, plantes fantàstiques\, inverosímils… Com una que als forjadors de la Vall Ferrera els hi aniria de primera\, perquè és capaç de tallar el metall sense cap dificultat (!). Dissabte 13 de juliol\, en el marc de la XIII Fira del Ferro Pirinenc\, descobrirem l’herbari associat al llegendari popular en una xerrada amb el llibre Botànica màgica (Joan A. Oriol Dauder) i la investigadora etnobotànica Júlia Carreras\, que a més ens ensenyarà a elaborar un amulet vegetal per sortir de NaturaLlibres protegits de tots els mals. \n  \n«Aquesta herba\, anomenada “herba de tall” o de pigot\, era emprada pels antics bandolers per a llimar i menjar els barrots de ferro de les reixes de les presons i per a fer saltar els panys que les tancaven…» JOAN AMADES\n  \nSegons la tradició folklòrica\, només els pigots coneixen quina és l’herba tallaferro; bé\, els pigots… i investigadores com la Júlia Carreras\, que ens parlarà d’aquesta planta tan fantàstica com real\, utilitzada d’antic com a remei en ferides produides per armes de ferro i\, per extensió\, en tot tipus d’ulceres —recomanable també per les hemorroides—. Amb ella coneixerem els principis medicinals i mitològics d’altres espècies com l’herba minaironera\, l’herba extraviadora\, les emprades per allunyar els llamps\, per allargar la vida o per animar celebracions com aquesta XIII Fira del Ferro Pirinenc: \n  \n«Cinc fulles barrejades amb vi i el líquid vessat després en una sala on se celebri un festí\, farà brollar a l’instant una joia folla entre els comensals.»\n  \nFòrmules irracionals que\, al capdavall\, no eren tan inversemblants com ara ens pot semblar\, doncs estaven basades en un saber ancestral sobre els principis i propietats de les plantes. Un saber oblidat\, guarnit d’uns relats i una mitologia vegetal que dissabte 13 de juliol reaprendrem amb la investigadora Júlia Carreras\, dins la programació de la XIII Fira del Ferro Pirinenc\, dedicada enguany a la memòria de les pallareses acusades de crims de bruixeria al llarg de la història\, sota el lema No eren bruixes\, eren dones. \n  \n«La màgia té el poder d’experimentar i entendre coses que són inaccessibles a la raó humana. Perquè la màgia és una gran saviesa secreta\, de la mateixa manera que la raó és una gran bogeria pública.» PARACELSUS\n  \n  \nPreu d’inscripció: 7€\nInclou: Assistència a la xerrada + Taller d’elaboració d’un amulet vegetal + Val del 10% de descompte en la compra del llibre Botànica màgica \n  \n  \n  \n  \n*El val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.  \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n  \n  \nJÚLIA CARRERAS és filòloga i investigadora especialitzada en etnobotànica. Treballa amb museus i organitzacions culturals\, conduint tallers i visites guiades al voltant de les creences populars. Ha escrit articles a diverses publicacions d’àmbit nacional i internacional i ha participat com a ponent en simposis i cicles de conferències. També és cofundadora i copropietària d’Occvlta\, una iniciativa centrada en la recuperació i la difusió de l’etnobotànica\, la bruixeria i creences que corren el risc de ser condemnades a l’oblit. És autora del llibre Vienen de noche. Estudio sobre las brujas y la otredad.
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-plantes-impossibles-de-letnobotanica-llegendaria-xerrada-taller/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/06/botanica_magica.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240712T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240712T203000
DTSTAMP:20260419T031913
CREATED:20240504T084631Z
LAST-MODIFIED:20250323T171540Z
UID:63820-1720810800-1720816200@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Jardí vora el mar: Tertúlia i berenar literari. Amb la crítica literària Marina Porras
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Jardí vora el mar\nTertúlia i berenar literari  \nAmb la crítica literària Marina Porras \nDivendres 12 de juliol a les 19:00H  \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Un jardiner és una persona diferent de les altres i això ens ve de tractar amb flors…» \n  \nPer allà on passa Mercè Rodoreda\, hi creixen flors. I\, com les flors\, la lectura de Rodoreda mai decepciona: reconforta\, sorpren i sacseja quan toca. En parlarem divendres 12 de juliol a NaturaLlibres\, en un #GrupDeLecturaNL per comentar la novel·la Jardí vora el mar amb una especialista en l’autora com és la crítica literària Marina Porras. \n  \n«—¿Sap que vostè té més coneixement del que em pensava?\n—Quan era petit m’asseia davant d’una flor i esperava que s’obrís.»\n  \nPrimera novel·la que Rodoreda es va posar a escriure després de la guerra\, durant l’exili a Ginebra\, fruit d’una enyorança floral\, Jardí vora el mar no es va publicar fins temps més tard\, quan l’autora ja era famosa i reconeguda. Davant obres mestres com La plaça del Diamant i El carrer de les Camèlies\, el llibre que divendres 12 de juliol comentarem va passar desapercebut —ens preguntarem si encertada o injustament—: una història sutil i simbòlica\, narrada per un vell jardiner que veu passar els estius entre til·lers i eucaliptus. \n  \n«Miri com està el jardí. Per sentir-ne la força i l’olor\, aquesta és la millor hora. Miri els til·lers… ¿Veu les fulles com els tremolen i ens escolten? Vostè riu… Si un dia es passeja de nit per sota els arbres\, ja veurà que n’hi dirà de coses aquest jardí…»\n  \nCom si fos un gerani més\, el jardiner observa els afers de la casa on treballa discretament: les festes dels amos i els seus divertiments\, els invitats excèntrics… i els secrets\, malentesos i esquerdes d’un món en decadència\, amb amors i vides que\, com l’estiu\, finalitzen. \n  \n«Aquest arbre —li vaig dir— ha vist moltes penes i moltes alegries. I ell sempre igual. M’ha ensenyat a ser com sóc amb cada fulla com una falç i cada poncella com una capsa de plom amb una flor a dintre peludeta i vermella.» \n  \nUn narrador sense nom\, una història sense data i un escenari sense localització. Plena d’intuïcions\, on tot s’insinua. Amb aquell domini de Rodoreda per narrar la cruesa més bèstia amb el to aparentment fràgil i senzill d’un lliri. La complexitat de les arrels en la mostrarà Marina Porràs: analitzarem la tècnica i l’habilitat narrativa de l’escriptora i comprendrem la fascinació que\, més de cent anys després del seu naixement\, l’autora més llegida i influent de la literatura catalana encara provoca\, admirada per altres grans com Gabriel García Márquez\, Le Clezio o el noruec Per Petterson\, però també per les joves generacions\, que la segueixen en un perfil a Twitter amb més de 38.000 seguidors. \nJunts debatrem sobre les qüestions que la lectura ens susciti: l’art\, el desig\, l’amor… la maternitat\, les relacions familiars… la riquesa material i la infelicitat… els estralls del temps\, la mort… I el significat d’aquell jardí-presagi que ara creix\, ara floreix… i acaba podrint-se. \n  \n«I tanta alegria\, i tanta joventut\, i tants diners… i tant de tot… dues desgràcies. Una vegada vaig veure un ocell que es va deixar morir. Es veu que era un ocell desesperat\, com l’Eugeni.»\n  \nConeixerem de prop la creadora de Jardí vora el mar —el mite i la persona— a través de la Marina Porras\, autora de Al mig de la vida\, jo\, una biografia on Rodoreda pren la paraula per explicar-se a partir d’entrevistes i cartes. Descobrirem així quins episodis reals hi ha soterrats a la novel·la… Tot i que si ella estigués aquí ens diria: «La meva vida íntima és meva»\, com solia. \nI\, sabent com era de llaminera la Rodoreda\, acompanyarem la tertúlia amb un berenar literari inspirat en Jardí vora el mar. \n\n  \n«El cel es començava a estrellar de debò i\, als vespres\, se sentia alguna cosa que burxava per les arrels. La primavera ho anava endreçant tot: la rosa al roser i l’ocell a la branca.»\n  \n  \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \n  \nMARINA PORRAS (Barcelona\, 1991) és doctora en Teoria de la literatura i Literatura comparada. Graduada en Història de l’art i Filologia catalana\, és professora associada a la facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i membre del grup de recerca Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu de la Universitat de Barcelona. És crítica literària\, col·labora com a periodista cultural en diversos mitjans de comunicació i treballa en una llibreria. Ha publicat l’assaig L’enveja (Fragmenta\, 2019)\, ha editat i prologat Donar nous als nens\, una antologia de textos de Gabriel Ferrater (Comanegra\, 2022) i La vida de la vida\, una tria de diaris i cartes de Katherine Mansfield (Angle\, 2022). El seu darrer llibre és Al mig de la vida\, jo\, un retrat biogràfic il·lustrat de Mercè Rodoreda (Bruguera\, 2023).  \nMERCÈ RODOREDA (Barcelona\, 1908-1983) era filla única d’una família bohèmia que no la va enviar a escola perquè a casa «s’aprèn més». Casada i amb un fill\, va publicar les primeres novel·les en els anys trenta i aviat es va incorporar a la generació d’escriptors formada sota els auspicis de la nova República. La seva col·laboració amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat l’obliga a exiliar-se el 1939 a París\, on coneix el seu company de vida i mentor\, Armand Obiols. S’hi queda a viure i és a l’exili —primer a la capital francesa i més endavant a Ginebra— que es construeix com a artista\, amb poemes i contes en una primera etapa\, i a partir dels anys seixanta amb un conjunt de novel·les que la convertiran en l’autora més llegida i traduïda de la literatura catalana. Fins al 1979\, no torna definitivament a Catalunya\, on mor quatre anys més tard. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-jardi-vora-el-mar-tertulia-i-berenar-literari-amb-la-critica-literaria-marina-porras/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/05/rodoreda-1.jpg
END:VEVENT
END:VCALENDAR