BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//NaturaLlibres. Librería especializada en naturaleza y montaña - ECPv6.15.20//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-WR-CALNAME:NaturaLlibres. Librería especializada en naturaleza y montaña
X-ORIGINAL-URL:https://www.naturallibres.com
X-WR-CALDESC:Eventos para NaturaLlibres. Librería especializada en naturaleza y montaña
REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H
X-Robots-Tag:noindex
X-PUBLISHED-TTL:PT1H
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:Europe/Madrid
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20230326T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20231029T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20240331T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20241027T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20250330T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20251026T010000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241123T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241123T193000
DTSTAMP:20260419T050307
CREATED:20241102T110009Z
LAST-MODIFIED:20250323T171414Z
UID:65387-1732384800-1732390200@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. La vocació de perdre's: Amb l'escriptor i geògraf Franco Michieli
DESCRIPTION:La vocació de perdre’s\nXerrada + Sortida de desorientació \nAmb l’escriptor i geògraf Franco Michieli\, acompanyat per l’estudiós errant Xavier Perarnau \nDissabte 23 de novembre a les 18:00h i diumenge 24 al matí \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«La niebla me ha permitido ver.»\n\n  \nSortir a la muntanya sense mapa\, sense telèfon\, sense GPS\, és sortir a la muntanya amb possibilitat de perdre’s. Però\, a la vegada\, també és sortir a la muntanya amb possibilitat de trobar. De trobar l’inesperat… De trobar-se. I perdre’s lluny d’una societat que tracta d’evitar per tots els mitjans tecnològics i normatius que ningú es surti del camí. Dissabte 23 de novembre a NaturaLlibres ens perdrem de forma deliberada amb l’explorador i geògraf italià Franco Michieli\, autor del llibre La vocación de perderse (La vocazione di perdersi)\, que vagarejarà acompanyat per l’estudiós errant Xavier Perarnau. \n«Moverse por la naturaleza sin mapa y tener que esperar en movimiento una señal que nos oriente despierta la sensibilidad en esa parte de la existencia a la que la razón no llega. Quizá entonces —usándonos a nosotros mismos como instrumentos\, igual que los humanos de los orígenes— dimensiones olvidadas volverán a sernos familiares y preciosas.»\n  \nAntigament\, els humans s’orientaven com la resta d’animals: llegint el terreny. En lloc de mirar la pantalla del mòbil\, es mirava el cel\, s’observava la posició del sol\, el moviment dels estels i del vent\, s’interpretaven les formes fluvials\, la inclinació de les pendents\, les tonalitats de la neu… I així és com Franco Michieli (Milà\, 1962) ha recorregut els Alps\, els Pirineus\, els Andes i Escandinàvia: sense pròtesis tecnològiques\, deixant que el món salvatge es revel·li\, empès per la curiositat que des dels inicis dels temps ha fet avançar la Humanitat. \n  \n«Salirse de las vías habituales\, en lugares desconocidos\, tenía y tiene una atracción vital\, nace del estímulo innato por la exploración\, común a todos los seres vivos\, animales\, hombres y plantas (también ellas exploran\, aunque con métodos diferentes). En la naturaleza\, el tiempo dedicado a la exploración no tiene un objetivo utilitario inmediato; consiste en lanzarse a la búsqueda de cosas desconocidas que se pueden encontrar cerca o lejos\, con el único objetivo de conocerlas. Antes o después resultarán útiles. Para hacerlo\, es lícito “perderse”. Al desaparecer las referencias habituales\, se estimula la adquisición de otras nuevas y la casualidad provoca hallazgos interesantes.»\n  \nAra bé\, l’extraviament com a mètode requereix coneixement\, preparació\, experiència i confiança en unes habilitats d’orientació que\, malgrat oblidades\, tenen molt d’intuició. \n«Mientras creamos\, cada desvío y cada aparente error de dirección seguirán formando parte de la ruta.»\n  \nEs tracta de conèixer la muntanya com si fos un ésser humà\, esperar que parli\, tindre en compte la seva complexa personalitat i deixar-se guiar. \n«Sabemos que un camino no trazado toma forma sin prisa y que hay que darle siempre una oportunidad.»\n  \nDissabte 23 de novembre\, Franco Michieli ens explicarà les virtuts de sortir-se de la via marcada i les seves experiències —algunes d’elles extremes—. Parlarem de la desorientació com a exploració espiritual i de la trobada amb allò sublim que només et pot sorprendre immers a la naturalesa salvatge\, a la wilderness. Un espai no intervingut pels humans. Un espai al que\, només perdent-se\, s’hi pot arribar. \n  \n«Obviamente no podemos hacernos ilusiones sobre nuestra capacidad de dominar las fuerzas de la naturaleza cuando nos encontremos en la wilderness. ¡No sería humildad\, sino locura! Locura que la humanidad manifiesta no con palabras\, sino con sus excesos tecnológicos. La humildad nos permite\, en cambio\, dejar espacio a cuanto no depende de nosotros\, a las vidas de los demás seres vivos y a los imprevistos. Esta óptica humilde permite que nuestra capacidad de perdernos se convierta en descubrimiento y hallazgo\, nos sirve para empezar a confiar en el camino que no conocemos. Después\, quién sabe\, quizá\, cuando las experiencias se acumulen\, vivamos el sentimiento simple y franciscano de percibir cómo los territorios más o menos salvajes\, o las pequeñas o grandes fuerzas naturales\, son más mansos de lo que parecen.»\n  \nI per començar a recuperar habilitats d’orientació atàviques\, diumenge 24 de novembre aprendrem a extraviar-nos de forma correcta en un taller introductori impartit per Franco Michieli. Per descomptat\, sense cap trasto tecnològic i sense mapes a sobre\, perquè… \n  \n«Los mapas son unos aguafiestas. Nos dicen siempre lo que nos espera en el camino.»\n  \n  \nCARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DE LA SORTIDA \n\nRecorregut: Caminada amb ruta no definida\nDuració estimada: 5-6 hores de ruta + Temps final per comentar en grup l’experiència\nDesnivell aproximat: 500m\nMaterial necessari: Motxilla de trekking (20-30l)\, calçat i roba apte per muntanya\, impermeable paravent\, roba d’abric\, menjar i agua per aguantar el dia\nMaterial recomanat: El llibre de Franco Michieli\, La vocación de perderse\nMaterial terminantment prohibit: Mapa\, bruíxola\, GPS o tecnología afí; si es porta mòbil\, ha d’estar apagat\nRequisits indispensables: Haver assistit a la xerrada prèvia de dissabte… I ganes de perdre’s!\nMínim-màxim de participants: 10-20 extraviats\n\n\n  \n  \nFRANCO MICHIELI (Milán\, 1962) és geògraf\, explorador\, escriptor\, fotògraf i corresponsal de Meridiani Montagne. Ha difós les seves travesses per llocs remots i extrems\, com els Alps\, els Pirineus\, els Andes\, Noruega i Islàndia\, en nombroses guies\, articles\, conferències\, així com cursos sobre mètodes d’orientació a la natura. Està convençut que és possible una relació respectuosa entre l’home i el medi ambient. \nXAVIER PERARNAU ha cursat estudis d’Antropologia i Filosofia\, i el postgrau Significats i valors espirituals de la Natura. Amant de les arts i de la muntanya\, aprofundeix i promou el coneixement i activitats de la tríada Naturalesa\, Art i Espiritualitat en ressonància amb la concepció de l’ecosofia. És vicepresident de Silene i promou el projecte Esperit de Cura. \n  \n  \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-la-vocacio-de-perdres-amb-lescriptor-i-geograf-franco-michieli/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/10/vocacion-perderse-e1730053265955.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241109T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241109T193000
DTSTAMP:20260419T050307
CREATED:20241011T175841Z
LAST-MODIFIED:20241016T213345Z
UID:65332-1731175200-1731180600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Brama poètica-musical: Xant de cabrota. Amb el poeta Arnau Orobitg i el músic Arnau Obiols
DESCRIPTION:Brama poètica-musical: Xant de cabrota\nAmb el poeta Arnau Orobitg i el músic Arnau Obiols… I amb beure ornitomàntic! \nDissabte 9 de novembre a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«I els ocells cantaran tot el que hagin de cantar.» PEREJAUME\n  \nLes aus són coneixedores del fat de la Humanitat i portadores de l’avenir\, però pocs éssers implumes queden amb capacitat per entendre els seus missatges alats. Dominaven el seu llenguatge els savis de l’antiguitat; aquí al Pirineu\, els pagesos i els pastors també en tenien nocions\, i malgrat l’ornitomància sigui una ciència en retrocés\, encara hi ha gent que sap escoltar el cel. Artistes com el pastor-poeta Arnau Orobitg i el músic Arnau Obiols\, que dissabte 9 de novembre participaran en una Brama poètica-musical a NaturaLlibres\, amb el llibre-espectacle Xant de cabrota. \n«Pertot ocells orant l’enigma. Migrants compassos.»\n  \nL’ornitomància és un art endevinatòria practicada des d’antic. Ciència augural per intuir el demà tot observant la vida que vola i canta enlaire\, allà dalt. Cada moviment i cada so que emetien els ocells tenia un significat diferent\, indicis de faust o infaust segons l’època de l’any i les circumstàncies… Ja ho deia el refrany: «Xant de cabrota\, pren-ne nota»\, en referència als auguris de mort que s’intuien en el Tu\, turururú…Tu\, turururú… del gamarús. \n«L’esponera que fineix amb extinció\, és passat\, present\, prolongació.\nAirecel erm\, cognició vidriada. Halo d’adveniment on alt refila\, tàcit a la destrucció.\nAuguris de col·lapse en ment hissada.\nocellitat del vincle o l’escissió.\nÉs\nel que el morent perd de vivent a la mirada.»\n  \nLa mort d’espècies que desapareixen per l’acció destructora de l’homo sapiens. \n«Que m’enyorin elles\, les àguiles.\nQue em desarreli jo\, no l’arbre. No l’arbre.»\n  \nI a mesura que la terra es mor\, a mesura que minven els cants dels ocells\, les paraules que els encarnen moren també\, amb el conseqüent empobriment del nostre llenguatge. Un vocabulari a les acaballes que\, tanmateix\, Arnau Orobitg cuida amb zel\, en un llibre improvisat amb el músic Arnau Obiols que\, abans de llibre\, fou espectacle: Xant de cabrota. \n«HE VIST grives i tudons quasi superposant-se. Retallat de fosca he vist l’esgarip d’òlibes\ni el gràcil miratge de l’enganyapastors.\nTombant el tronc\, al picot verd m’ha semblat veure\, i al garser gros.\nA la roca he vist emetre el pela-roques i a l’escorça\, el reietó…\nAmb la mateixa vivor\, el misteri combustible\, metxa encesa\, sense temps de relació. Corrent l’ara indefugible\ni l’aquí d’acceptació\, més ràpid que la flama que el grall clama l’averany en perfecció.»\n  \nUnits per la volior\, dissabte 9 de novembre escoltarem a l’Orobitg i a l’Obiols clocar gargallejar esbufegar quiquiriquejar xisclar ulular xiular pitpitejar titirititejar declamar glosar cantar bramar. A una Natura que és per a ells fat\, vida i broll d’inspiració artística. \n«Al nord de tu tanmateix\, a l’endins de prou terra\, amb perdius als altiplans o relictes de galls en boscos\, el teu astorament es distribueix\, expandint-se i engrunant-se per donar-te a molts moixons. Descendeix de tu l’amor per ells\, tant a doll com els estols de temps ubèrrims. L’amor que els multiplica i els emplomalla en núpcies\, i nien\, i tornen el teu presagi a l’oïda del món. Que no ets implume davant dels àngels.»\n  \nAcompanyarem la piuladissa amb dues opcions de beure a escollir (fins esgotar existències): infusió o copa de vi inspirada en Xant de cabrota. \n  \n  \nPreu d’inscripció: 10€\nInclou: Assistència a la brama poètica-musical + Beure ornitomàntic + Val del 10% de descompte en la compra del llibre Xant de cabrota \n  \n  \nARNAU OROBITG (Andorra\, 1982) és artista\, poeta i pastor d’ofici. Format en belles arts i antropologia a la Universitat de Barcelona i a l’Escola de Pastors de Rialp\, ha treballat d’escultor\, dibuixant\, pintor muralista\, il·lustrador\, retratista\, professor d’escola d’art\, muntador d’exposicions i regidor d’espectacles i cinema. Des de fa més de deu anys és pastor als Alps francesos\, on gestiona paratges d’herbatge alpins amb ramades transhumants de 1.500 caps i de tant en tant esquila. Al camp hi ha collit raïm\, olives\, hortalisses… i poesia. Guanyador de dues edicions del Concurs de poesia Miquel Martí i Pol\, dels diversos poemaris escrits\, n’ha publicat dos: Distàncies i Xant de cabrota. \nARNAU OBIOLS ( La Seu d’Urgell\, 1985) és músic i cantautor pirinenc especialitzat en bateria i percussió. Format en estudis musicals acadèmics a Barcelona (Magisteri musical a la UB\, Taller de Músics i l’especialitat de bateria jazz a l’ESMUC)\, va rebre algunes formacions puntuals a Holanda en l’àmbit de la improvisació i la performance (Dutch Impro Academy a la Haia o workshops a Amsterdam). Ha publicat els discos Projecte Pirene (2013)\, Libèrrim (2015)\, Tost (2019) i Mont Cau (2023). Participa en una gran diversitat de projectes musicals o relacionats amb altres disciplines artístiques\, com la dansa\, l’escultura\, l’audiovisual\, la performance o la poesia. La natura\, el territori i la improvisació són una constant en la seva obra\, que va des de l’arrel fins a la creació lliure. \n  \n  \n  \nAmb la col·laboració ornitomàntica de \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n  \n*Si algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \nEl val de descompte té una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-brama-poetica-musical-xant-de-cabrota-amb-el-poeta-arnau-orobitg-i-el-music-arnau-obiols/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/10/xant-cabrota.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241108T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241108T203000
DTSTAMP:20260419T050307
CREATED:20241008T173944Z
LAST-MODIFIED:20241009T195852Z
UID:65315-1731092400-1731097800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Dones i muntanyes: Maria Antònia Simó i el naixement del Pirineisme en femení
DESCRIPTION:Dones i muntanyes: Maria Antònia Simó i el naixement del Pirineisme en femení\nXerrada + Projecció de documental \nAmb la investigadora Cristina Simó i la periodista Montse Armengou \nDivendres 8 de novembre a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Que les dones no s’exposin en absolut a les altes muntanyes\, a les fatigues\, als perills estranys al seu sexe\, a allò que podria ser censurable! La timidesa\, el desmai\, són coses naturals\, sovint gracioses i amables. Que deixin\, doncs\, aquest bastó de punta de ferro que\, a les seves mans\, és inútil i ridícul; que no imitin els gestos de l’home\, doncs perden aleshores el caràcter propi del seu sexe sense adquirir els atributs virils.» ÉTIENNE-GABRIEL ARBANÈRE (1828)\n\n  \nLes primeres dones que pujaren muntanyes ho van fer amb una motxilla de prejudicis pesats com rocs a coll\, caminant amb decisió d’esquena a la resta del món. Gràcies a aquestes desobedients\, les parets que queden per escalar en la societat són menys abruptes i desiguals. D’aquestes pioneres parlarem divendres 8 de novembre a NaturaLlibres\, en una trobada amb la investigadora Cristina Simó\,  la periodista Montse Armengou… i amb el llibre Mujeres y montañas d’excusa. \n  \n«No es poden comparar els Pirineus amb els Alps; les Torres de Marboré no són tan grans; la Breche de Roland és tot just una escletxa mòdica a la paret de roca […] però el cim arrodonit i nivi del Mont Perdu em va interessar.» ANNE LISTER (1791-1840)\n  \nConeixerem les aventures d’aquelles transgresores que van desafiar muntanyes de crítica\, enfrontades als seus temps\, quan la més senzilla de les excursions era reprovada severament. Proeses com les de Rosalie Ramond que\, a l’ombra del seu germà Louis Ramond de Carbonnières\, s’apuntà la primera femenina a un cim pirinenc\, el Midi de Bigorre (2.877m). Aquest pic també cridà l’atenció de la reina Maria Carolina de Nàpols\, que hi grimpà amb unes avarques espanyoles de cànem\, abanderant una comitiva de cinquanta assistents\, «sense donar la menor mostra de fatiga o por». \nIntrèpides que van fer història\, com Anne Lister\, la primera dona en pujar al Mont Perdut (1830)\, amb uns grampons que després la van portar a establir una altra plusmarca al Vignemale (1838). O l’Alice Prevost\, que el 1858 va fer cim a l’Aneto amb un record fins aleshores d’edat —tenia disset anys. \n  \n«Cal estimular aquest tipus de gimnàstica muscular i pulmonar per a la dona? No és tal la nostra opinió. Encara que no hagi passat cap desgràcia en aquestes ascensions\, […] no es pot concloure que no puguin deixar en les heroïnes d’aquests triomfs empremtes més o menys lamentables i commocions orgàniques o repercussions fatals en la seva constitució.» STEPHEN D’ARVE (1878)\n  \nDivendres 8 de novembre parlarem del context històric i les dificultats afegides que les dones tenien per a practicar l’alpinisme\, ja fossin les convencions socials o la roba i el material\, amb impediments tan irritants com el no trobar un calçat de la seva talla adequat o la incomoditat de les faldilles. \n  \n«Més endavant\, les noies vàrem adoptar la moda de posar-nos un model de faldilla-pantaló\, i la cosa es va fer més suportable\, encara que en arribar al lloc d’escalada ens canviàvem posant-nos un pantaló sol…\, i anem-hi!» MARIA ANTÒNIA SIMÓ (1915-2007)\n  \nTestimoniatges del pirineisme en femení que ens arribaran a través del llibre Mujeres y Montañas i de les recerques fetes per la documentalista Montse Armengou i Cristina Simó\, neboda d’una figura admirable com és la de Maria Antònia Simó\, la protagonista del film d’epoca que projectarem per homenatjar la rebel·lia i la tenacitat. \n  \n«Fer excursions\, i sobretot l’escalada\, significava sempre una gran aventura. Imagini’s quan anàvem fins als cims pirinencs\, que en aquell temps es trobaven tan lluny de la civilització. Allí estàvem completament aïllats del món!»\n  \nMaria Antònia Simó\, una pionera que es va iniciar en l’escalada en plena postguerra i\, sense proposar-se altra cosa que gaudir a la natura\, va aconseguir nombroses primeres absolutes: als Pirineus\, a Montserrat\, el Pedraforca\, Picos de Europa\, Gredos\, els Alps i l’Atles\, destacant gestes com la cara sud-oest de l’Anayet\, la primera hivernal a la Canal Roja\, l’obertura d’una nova via d’escalada a l’agulla petita d’Amitges o el tuc des Hemnes en cordada exclussivament femenina. \n  \n«Davant de la immensitat de les vistes panoràmiques amb el seu vast horitzó i la majestuositat del paisatge\, amb la virginal natura vista des dels pics\, m’esdevenia un intens sentiment de transcendència\, i amb l’absència del vent\, de profunda solitud\, que em sumia en el silenci de l’espai infinit que m’envoltava\, o quan\, immersa en la simfonia de la forta remor del vent\, m’excitava l’esperit vers un sentiment de resistència i superació. Tot això era el premi davant de l’esforç i la victòria per haver coronat el cim.»\n  \n  \n  \nPreu d’inscripció: 5€/persona\nInclou: Xerrada + Projecció + Val del 10% de descompte en la compra del llibre Mujeres y montañas \n\n  \n  \nNascuda i criada en una família que anava a la muntanya i al mar tant com podia\, CRISTINA SIMÓ no recorda haver aprés a nedar o a esquiar —«M’ho deurien posar als gens des del primer dia»—. Però sí que recorda especialment les estades al Pirineu\, hivern i estiu\, i els aprenentatges que hi feia amb el meu germà: llegir un mapa\, repartir una mandarina —repartir tot—\, no mullar- te els guants\, no fugir dels gossos\, mirar el cel i entendre’l\, no fer mal a plantes\, bèsties o pedres\, preparar una sortida\, preparar una motxilla —sempre com si t’haguessis de quedar a passar una nit d’emergència—\, saber girar cua\, parlar amb la gent del lloc… i un llarg etcètera. Als 24 anys va venir a viure al Pallars\, clar… «I vaig aprendre que em queden tantes coses per saber que ni en mil vides ho aconseguiré». La gran ensenyança de la seva tieta\, la Maria Antònia\, va ser que les dones són a tot a arreu des de sempre i han fet sempre de tot\, per difícil que els hi hagin posat. «Per aquest raó porto molts anys buscant-les i estudiant-les\, a elles i a les persones amb tot tipus de gènere que no sigui el masculí». \nMONTSE ARMENGOU és periodista i està especialitzada en documentals de recerca històrica. Treballa des del 1985 a Televisió de Catalunya (TV3)\, on ha dirigit nombrosos documentals sobre aspectes ocults i l’oblit de les víctimes del franquisme que han estat guardonats amb diversos premis nacionals i internacionals\, com ara el Premi Nacional del Periodisme de la Generalitat de Catalunya que va rebre l’any 2002. Ha dirigit\, juntament amb Ricard Belis\, Els nens perduts del franquisme (2002)\, Les fosses del silenci (2003)\, Avi\, et trauré d’aquí (2013) i Els internats de la por (2015)\, entre d’altres. També ha escrit nombrosos llibres basats ens els seus documentals\, entre els quals cal destacar El comboi dels 927 (2006)\, Ravensbruck. L’infern de les dones (2007) i Els internats de la por (2016). Ha estat professora visitant a la Universitat de Nova York. Actualment és la directora del programa Sense Ficció de TV3. \n  \n  \n  \n  \n*Val de descompte aplicable a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-dones-i-muntanyes-maria-antonia-simo-i-el-naixement-del-pirineisme-en-femeni/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/10/dones-muntanyes.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241101T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241102T200000
DTSTAMP:20260419T050307
CREATED:20240920T164703Z
LAST-MODIFIED:20250323T171105Z
UID:65275-1730484000-1730577600@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Quan les dones van ser ocells\, de Terry Tempest Williams: Tertúlia i berenar literari
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Quan les dones van ser ocells\, de Terry Tempest Williams\nTertúlia i berenar literari + Taller d’escriptura íntima conscient \nAmb la profesora Olga Fajardo \nDivendres 1 de novembre a les 18:00H + Dissabte 2 de novembre a les 17:00H  \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Hace mucho tiempo\, cuando las mujeres fueron pájaros\, existía el sencillo entendimiento de que cantar en la madrugada o cantar al atardecer era curar al mundo a través de la dicha. Los pájaros aún recuerdan lo que nosotras hemos olvidado\, que el mundo está hecho para ser celebrado.» \n  \nHi ha dones que encara són ocells. Hi ha dones que alcen el vol i alcen la veu. Una veu crítica\, que refila en defensa de la Natura. Una veu radical front als poders patriarcals\, una veu compromesa amb la democràcia i els drets humans. Així és la veu de l’escriptora i mediambientalista Terry Tempest Williams\, una veu torbada per l’herència que la seva mare li va deixar: Cinquanta-quatre diaris personals. Cinquanta-quatre diaris amb les pàgines en blanc. Fulls buits que l’autora ha omplert de silencis i interrogacions al llibre que comentarem divendres 1 de novembre a NaturaLlibres\, Cuando las mujeres fueron pájaros. Cincuenta y cuatro variaciones sobre la voz\, en un #GrupDeLecturaNL conduit per la professora d’escriptura íntima Olga Fajardo. \n«Una madre y su hija son un borde. Los bordes son ecotonos\, zonas de transición\, lugares de peligro o de oportunidad. Tensión doméstica. Cuando estoy parada en el límite entre el mar y la tierra siento esta tensión\, esta línea fluida de transición. Marea alta. Marea baja. Ese llegar y retirarse del mar me recuerda que llevamos poco tiempo siendo humanos.»\n  \nPoc abans de morir\, la mare de Terry Tempest Williams li va dir: «Et deixaré tots els meus quaderns\, Però promet-me que no els veuràs fins que me’n hagi anat». Descobrir que la seva mare escrivia un dietari va ser una sorpresa\, però encara resultà més xocant obrir-los i comprovar que tots estaven en blanc. Seguint la filosofia budista\, l’escriptora s’ho va prendre com una mena de kōan\, una paradoxa sobre la qual meditar. \n«Soy mi madre\, pero no lo soy. \nSoy mi abuela\, pero no lo soy. \nSoy mi bisabuela\, pero no lo soy.»\n  \nTerry Tempest Williams pertany «a un clan de dones d’un sol pit»\, les de la seva estirp: nou d’elles van tenir mastectomies i set van morir de càncer\, víctimes de les proves nuclears que es practicaven al desert de Nevada als anys cinquanta. Molt a prop d’allà és on ella es va criar\, al paisatge àrid d’Utah\, dins d’una família mormona on de les dones s’espera que portin fills al món… i un diari. \n«Soy una mujer con alas que baila con otras mujeres con alas. \nEn una comunidad que alza la voz\, todos florecemos.»\n  \nPionera ecologista\, empresonada i expulsada de la universitat per la seva lluita mediambiental\, Terry Tempest Williams es va incorporar al Moviment Cinturó Verd fundat per Wangari Maathai\, va adquirir 708 hectàrees de terra per protegir-les de l’extracció de combustibles fòssils i\, entre altres actes de desobediència civil\, ha fet que la seva veu fos escoltada des dels boscos d’Alaska i Ruanda al Congrès dels Estats Units. \n«Ser leída. Ser escuchada. Ser vista. Yo quiero ser leída\, yo quiero ser escuchada. No necesito ser vista. Escribir requiere un ego\, una creencia de que lo que dices importa. Escribir también requiere una dolorosa curiosidad que te lleva a descubrir\, a destapar lo que está royendo tus huesos. Las palabras tienen su peso. La manera en que decides presentarlas\, y ante quién\, es asunto de estilo y de elección.»\n  \nDivendres 1 de novembre compartirem les reflexions d’aquesta veu sensible i contestatària: la maternitat\, la filiació\, la criança… el vincle que ens uneix a la gent i al territori que habitem\, a les plantes\, les muntanyes\, els vents\, els ocells… \n«Muy cerca de la cima\, vimos a un coyote correr sobre el campo de nieve a toda velocidad. Se detuvo\, dio la vuelta\, se sentó en la nieve y observó el paisaje. Cualquier frontera que pudiera sentir como ser humano con las demás criaturas se disolvió en ese momento. Nosotros también disfrutábamos del paisaje.»\n  \nL’amor romàntic\, la sexualitat\, el matrimoni… els feminismes i la violència contra les dones… \n«Los lobos matan ovejas sin chistar mientras no haya contacto visual. Los venados o los caribús fijan la mirada en el lobo. En un abrir y cerrar de ojos\, se toma una decisión entre depredador y presa. Barry Lopez llama a esto “la conversación de la muerte”. El animal accede o no accede a ser tomado. No. Mis ojos dijeron que no. No seré tomada.»\n  \nLa valentia de tenir i aixecar una veu pròpia\, l’escriptura com alliberament…. i el silenci. El silenci necessari per a que siguin escoltades les veus diverses. El silenci de les pàgines en blanc. Junts\, pensarem en què poden significar i debatrem: Realment\, les dones vam ser\, fa molt temps\, ocells? \n«¿Por qué estamos aquí?\nPara que la historia siga.\n¿Cuál es la historia?\nLa historia es la Vida.»\n  \nCom sempre\, acompanyarem la tertúlia literària amb un berenar casolà inspirat en l’obra a tractar i\, al dia següent\, dissabte 2 de novembre a les 17:00h\, la profesora Olga Fajardo impartirà un taller d’iniciació a l’escriptura íntima conscient\, on aprendre a crear l’hàbit de portar un diari personal. Disciplina que ens ensenya la —de vegades— complicada tasca d’estar presents amb nosaltres mateixos i escoltar amb caliu la veu dedins\, registrar intuïcions i pensaments\, despertar els sentits i tenir cura de l’ànima per viure en plenitud. \n  \n«Me doy cuenta de que nunca seré capaz de decir lo que hay en mi corazón\, porque las palabras nos fallan\, porque está en nuestra naturaleza proteger\, porque hay momentos en que debemos discernir lo público de lo privado. Hay consuelo en mantener lo sagrado dentro de nosotros\, no como un secreto\, sino como una plegaria.\nEl mundo ya está abierto en dos y es nuestro destino sanarlo\, cada uno a su modo\, cada uno a su tiempo\, con los dones que tenemos.»\n  \n  \n  \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \n  \nOLGA FAJARDO és llicenciada en Lingüística amb màster en Pedagogia Sistèmica i màster en Espiritualitat Transcultural. Dirigeix el projecte De l’Alè a la Mirada\, marc des del qual imparteix acompanyaments individuals\, tallers i retirs relacionats amb l’escriptura\, el silenci i la cura de l’ànima. Ha coordinat i editat el llibre col·lectiu La experiencia contemplativa. En la mística\, la filosofía y el arte (Kairós). \nTERRY TEMPEST WILLIAMS (Corona\, Califòrnia\, 1955) és escriptora i activista mediambiental. Autora de llibres com Refuge\, Leap\, Open Space of Democracy\, Finding Beauty in Broken World\, Erosion o el que comentarem divendres 1 de novembre a NaturaLlibres: When Women Were Birds (Cuando las mujeres fueron pájaros). Considerada una autora clau de la literatura ecologista del segle XX\, els seus assajos posen l’atenció en la preservació de la vida salvatge\, els drets de les dones i la llibertat d’expressió. A través de la seva obra vol visibilitzar les arestes que sorgeixen de les relacions entre la naturalesa i la societat. Actualment viu amb el seu marit\, Brooke Williams\, al desert de roca vermella del sud d’Utah. \n\n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-quan-les-dones-van-ser-ocells-de-terry-tempest-williams-tertulia-i-berenar-literari/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/09/mujeres-pajaros-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241031T173000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241031T210000
DTSTAMP:20260419T050307
CREATED:20241005T093234Z
LAST-MODIFIED:20241026T174934Z
UID:65296-1730395800-1730408400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. La nit de les ànimes: Xerrada + Tallers + Concert de Tots Sants i castanyada
DESCRIPTION:La nit de les ànimes\nAmb la investigadora Júlia Carreras\, la dissenyadora floral Míriam Masramon i el músic Javi Ballabriga \nDissabte 26 d’octubre a les 17:30h >> Taller de carbasses decoratives + Berenar de mort\nDijous 31 d’octubre a les 17:30h >> Xerrada + Taller de candeles + Concert de Tots Sants amb castanyada\n \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Per Tots Sants\, els blats sembrats i tots els fruits a casa guardats.»\n\n  \nQuan arriben els primers freds\, les fulles s’assequen i el vent gèlid les arrenca dels arbres; els dies s’escursen i les nits s’allarguen; les flors es panseixen; el bestiar baixa de les muntanyes i la gent es recull dins les cases. Tot es prepara per aturar-se i per morir. És la tardor\, el moment de l’any en què es connecten els dos móns\, el dels vius i el dels morts. Dijous 31 d’octubre a NaturaLlibres celebrarem aquest temps de reflexió i record en una trobada per conèixer les tradicions i costums de Tots Sants amb la investigadora del folklore pirinenc Júlia Carreras. \n«A les dugas de la tarde del dia de Tots Sants\, les ànimas del Purgatori tornen totas a la terra a habitar las casas que habitaren en vida y à enrotllarse de las personas ab qui las lligan llassos més o menos estrets.» APELES MESTRES\n  \nA pobles del Pallars Sobirà era costum deixar la llar de foc encesa la nit sencera de Tots Sants\, per tal que les ànimes dels avantpassats trobessin el camí de casa i s’hi poguessin escalfar\, en aquesta visita anual que ens fan. També era típic buidar carbasses\, naps o qualsevol altre vegetal per posar-hi un llum dins i col·locar-los als camins\, a fi d’espantar els mals esperits. I això era així molt abans de la indústria Halloween\, amb ritus d’origen incert anteriors al cristianisme que la investigadora Júlia Carreras ens explicarà dijous 31 d’octubre. \nAmb ella compartirem les tradicions que les nostres padrines haguessin practicat o explicat a casa… I acabarem la xerrada amb un taller per aprendre a elaborar candeles de cera natural. Flames que encendrem en memòria dels que han traspassat\, en una processó pels carrers d’Alins fins la foguera comunal on tindrà lloc un concert de Tots Sants a càrrec del músic Javi Ballabriga\, mentre les castanyes es torren i bulleix el vi que atemperarà mans i esperits. Perquè ja se sap… \n«De Tots Sants a Nadal\, pluja\, gel o vent cabal.»\n  \nPer guarnir cases i carrers\, dissabte 26 d’octubre a les 17:30h hi haurà un taller familiar de carbasses decoratives impartit per la dissenyadora floral Míriam Masramon\, que acabarà amb un berenar casolà de La Xurreta Cafè per aixecar als morts. \n  \n  \nTALLER DE CARBASSES DECORATIVES \n\nDia: Dissabte 26 d’octubre\nHora: 17:30h\nDuració: 2 hores\nMaterial necessari: Estisores de podar\nPreu d’inscripció: 15€ per adult / 5€ per infant (acompanyat d’adult responsable per a la realització del taller)\nInclou: Taller + Berenar\nPlaces limitades\n\nXERRADA + TALLER DE CANDELES + CONCERT + CASTANYADA \n\nDia: Dijous 31 d’octubre\nHora: 17:30h\nPreu d’inscripció: 12€\nInclou: Assistència a la xerrada + Taller de candeles + Concert + Castanyada amb vi calent + Descompte del 10% en la compra del llibre Fins aquí hem arribat. Què fem i com celebrem el darrer adéu\n\n\n  \n  \nJÚLIA CARRERAS és filòloga i investigadora especialitzada en etnobotànica. Treballa amb museus i organitzacions culturals\, conduint tallers i visites guiades al voltant de les creences populars. Ha escrit articles a diverses publicacions d’àmbit nacional i internacional i ha participat com a ponent en simposis i cicles de conferències. També és cofundadora i copropietària d’Occvlta\, una iniciativa centrada en la recuperació i la difusió de l’etnobotànica\, la bruixeria i creences que corren el risc de ser condemnades a l’oblit. És autora del llibre Vienen de noche. Estudio sobre las brujas y la otredad. \nMÍRIAM MASRAMON va néixer envoltada dels camps\, pastures i boscos del Lluçanès fa 38 anys. S’ha format com a oficial florista a l’Escola de Paisatgisme i Disseny Floral de Barcelona. Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques i dissenyadora gràfica\, durant molts anys s’ha encarregat de la gestió\, promoció i lideratge de diverses empreses. És una apassionada de la muntanya\, la natura i la música; passió\, aquesta última\, de la que n’ha fet també una professió. \nJAVI BALLABRIGA  \n  \n  \n  \nActivitat organitzada conjuntament amb \n \n  \n  \n  \n*Val de descompte aplicable a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-la-nit-de-les-animes-xerrada-tallers-concert-de-tots-sants-i-castanyada/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/10/nit-animes-1.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241019T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241019T193000
DTSTAMP:20260419T050307
CREATED:20240912T115419Z
LAST-MODIFIED:20240918T093151Z
UID:65152-1729360800-1729366200@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Bocafoscant de contes: Katherine Mansfield\, la filla del sol
DESCRIPTION:Bocafoscant de contes: Katherine Mansfield\, la filla del sol\nXerrada + Lectura de contes amb concert de violoncel \nAmb la traductora Marta Pera Cucurell i la violoncel·lista Mireia Planas \nDissabte 19 d’octubre a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Però tot s’ha d’explicar amb una sensació de misteri\, un fulgor\, una resplendor crepuscular\, perquè tu\, el meu petit sol\, t’has post.»\n\n  \nSi els capvespres encisen és perquè són breus i efímers\, una flamarada de bellesa que només esdevé a frec d’extingir-se. Així són també els contes bons: un text breu i enlluernador narrat a solpost. I així serà el Bocafoscant de contes que dissabte 19 d’octubre dedicarem a una mestra del relat curt com és Katherine Mansfield\, en una trobada per escoltar històries i música amb la seva traductora al català Marta Pera Cucurell i el violoncel de Mireia Planas. \n«El meu desig de ser més bona escriptora […] substitueix la religió\, és la meva religió.»\n  \nKatherine Mansfield (Wellington\, Nova Zelanda\, 1888 – Fontainebleau\, França\, 1923) va viure completament abocada a l’escriptura\, taleia que l’acompanyà des de ben petita\, amb un grau d’autoexigència obstinat\, que cada cop li seria més difícil de complaure a causa de la seva malaltia: una tuberculosi que li provocava dolors continus però que\, alhora\, li va ensenyar a contemplar el món amb més intensitat i amor\, a meravellar-se per les coses trivials i a extreure bellesa de cada instant. \n«A veure\, Katherine\, què entens per salut? I per què la vols? Resposta: Per salut entenc poder fer una vida plena\, adulta\, viva\, que respiri\, en contacte íntim amb el que estimo: la terra i les seves meravelles\, el mar\, el sol. Tot el que volem dir quan parlem del món exterior. Vull amarar-me’n\, ser-ne part\, viure-hi\, aprendre’n\, perdre tot el que tinc de superficial i d’adquirit i convertir-me en un ésser humà directe\, conscient. Vull\, entenent-me a mi mateixa\, entendre els altres. Vull ser tot el que soc capaç d’arribar a ser\, de manera que pugui ser […] una filla del sol.»\n  \nMalgrat morir als 34 anys i deixar molts papers sense publicar\, fou considerada un dels talents narratius més grans de la seva època. Comparada al seu estimat Txékhov\, era admirada —i en alguns casos envejada— per Virginia Woolf\, Mercè Rodoreda\, Hemingway\, Salinger\, Cortázar\, Cheever… \n«─Tothom s’ha de morir? ─va preguntar la Kezia.\n─Tothom!\n─Jo també?\n─Algun dia\, cuca.\n─Però àvia. I si jo no em moro mai?»\n  \nDissabte 19 d’octubre escoltarem alguns dels seus relats i veurem com la presència de la Natura hi és d’important —potser per haver crescut als paisatges verges de la seva Nova Zelanda natal—: la nit\, el mar\, els núvols\, el vent… flors que haurien «pogut tenir urpes en lloc d’arrels»… ocells… \n«La gent es pensa que els ocells no tenen cor\, que són unes bestioletes fredes\, diferents dels gats i els gossos. Els dilluns la meva bugadera\, que es preguntava per què no tenia “un magnífic fox terrier”\, em deia: “Un canari\, senyoreta\, no la consolarà gens”. Mentida. Una mentida com una casa de pagès.»\n  \nMarta Pera Cucurell és una de les seves traductores al català i una de les persones que millor la coneix a casa nostra. Amb ella descobrirem l’obra d’una escriptora fora de sèrie i la personalitat que deixa entreveure en els seus dietaris. \n«Encara estic dividida. Soc dolenta. A la vida privada no me’n surto. Caic en la impaciència\, el mal geni\, la vanitat… Potser la poesia m’ajudarà»\n  \nUna dona lliure i anticonvencional\, d’aparença discreta i trencadissa —«soc una persona reservada fins al moll dels ossos»—\, amb atacs de pànic i accessos de fúria… \n«Hi ha\, us ho juro\, en tots nosaltres\, en allò millor de tots nosaltres\, hi ha alguna cosa que s’incorpora d’un salt i crida “aaah!” d’alegria només de pensar en la destrucció.»\n  \nObservadora\, dotada d’una sensibilitat finíssima; d’humor irreverent\, enginyosa; de vegades pessimista\, diuen uns que narcisista\, sempre ardent. \n«També m’estimava l’estel vespertí. Sembla una ximpleria\, oi? Solia baixar al pati de darrere\, després de la posta\, i m’esperava fins que començava a brillar per sobre l’eucaliptus inundat de fosca. I solia murmurar: “Ja has arribat\, estimat”. I precisament en aquell primer moment em semblava que brillava per a mi sola. Em semblava que comprenia…»\n  \nJa que molt probablement hauria fet carrera com a violoncel·lista si el seu pare li hagués permés\, acompanyarem els contes de la Mansfield amb el violoncel de Mireia Planas. \n«Vull viure de manera que pugui treballar amb les mans\, amb els sentiments i amb el cervell. Vull un jardí\, una caseta\, herba\, animals\, llibres\, quadros\, música. I a partir d’això\, com a expressió d’això\, vull escriure.»\n  \n  \nPreu d’inscripció a la xerrada: 5€\nInclou: Assistència a la xerrada + Concert + Val de 2€ de descompte en la compra dels llibres de Katherine Mansfield \n\n  \n  \nKATHERINE MANSFIELD (Wellington\, Nova Zelanda\, 1888-Fointaneblau\, França\, 1923) és el nom que va adoptar Kathleen Beauchamp. Quan tenia tretze anys la van enviar a estudiar a Anglaterra. El 1911 va debutar amb un llibre de relats\, En una pensió alemanya\,  i va seguir publicant contes en diverses revistes literàries. La publicació de Preludi (1917) marca l’impacte profund que va tenir en ella la Primera Guerra Mundial\, on va morir el seu germà\, i coincideix també amb un primer atac de pleuresia. A causa de la malaltia\, va fer diverses estades de repòs a la Costa Blava\, Itàlia i Suïssa\, mentre continuava el seu personal combat amb l’escriptura. El 1920 va publicar Felicitat\, i el 1922 el seu recull més popular i reeditat\, La festa al jardí. L’octubre del 1922 va abandonar l’escriptura i va morir\, vençuda per la tuberculosi\, el gener del 1923\, als trenta-quatre anys. \nMARTA PERA CUCURELL (Mataró\, 1959) és traductora literària i poeta. Ha traduït documentals\, sèries i pel·lícules per a la televisió\, i més d’un centenar d’obres de narrativa i poesia. Entre els autors que ha traduït figuren Virginia Woolf\, Katherine Mansfield\, Sylvia Plath\, Emily Brontë\, Charlotte Brontë\, Mary Shelley\, Edith Wharton\, Doris Lessing\, Margaret Atwood\, Daphne du Maurier\, Henry James\, Joseph Conrad\, William Faulkner\, Vladimir Nabokov\, Harold Pinter\, John Irving\, Salman Rushdie\, Colum McCann\, Robert Musil\, Franz Kafka\, Peter Handke\, etc. Ha rebut el Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia per l’obra Mestre de disfresses de Charles Simic (Eumo\, 2014)\, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians per la traducció de Cartes a la meva mare de Sylvia Plath (Periscopi\, 2023) i el Premi Ciutat de Barcelona de Traducció per l’obra Orlando de Virginia Woolf (Viena\, 2023)\, entre altres. També escriu poesia i va rebre Premi Recvll de poesia per l’obra La quinta essència de la pols (Pagès\, 2019). \nMIREIA PLANAS (Andorra\, 1988) és violoncel·lista i professora de violoncel. Grau superior de música amb el violoncel·lista Peter Thiemann al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona i Màster en Interpretació musical amb el violoncel·lista José Mor Caballero. Ha realitzat la formació Suzuki amb les formadores Eulàlia Subirà i Arantza López Barinagarrementería. Ha treballat amb el violoncel·lista i membre fundador del Quartet Casals\, Arnau Tomàs. Ha obtingut menció d’honor en la categoria de música de cambra amb l’octet de violoncels del Conservatori Superior de Música del Liceu en el concurs Internacional de Caja Madrid i el segon premi en la categoria de música de cambra en el Concurs Internacional de Música de les Corts a Barcelona. Actualment\, és membre de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra\, col·labora amb l’Orquestra Simfònica del Vallès i ensenya a l’Institut de Música del Comú d’Andorra la Vella. \n  \n  \n  \n  \n  \n*Val de descompte aplicable a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-bocafoscant-de-contes-katherine-mansfield-la-filla-del-sol/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/09/mansfield.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241012T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241012T193000
DTSTAMP:20260419T050307
CREATED:20240813T114039Z
LAST-MODIFIED:20240815T091404Z
UID:64761-1728756000-1728761400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Blancor\, de Jon Fosse: Tertúlia i berenar literari. Amb la traductora Carolina Moreno Tena
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Blancor\, de Jon Fosse\nTertúlia i berenar literari  \nAmb la traductora Carolina Moreno Tena \nDissabte 12 d’octubre a les 18:00H  \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Negror; és com si no es pogués veure res\, només la negror. Miro amunt\, tot dret cap amunt\, i veig un cel negre sense estrelles. Al cor d’aquest bosc tan fosc\, sota el cel negre. Em quedo quiet. Escolto el no-res.» \n  \nUn home surt amb el cotxe a passejar. No sap on va. Encalla en una pista forestal. Entra dins el bosc —«Un disbarat. Una bajanada total. Una estupidesa. Una estupidesa flagrant»—. Vol buscar ajuda però\, quan més camina\, més s’extravia. La nit cau. Fa fred. Comença a nevar. Està cansat. Trontollen els límits de la realitat… Podria semblar una història de terror\, però és Blancor\, una faula metafísica inquietant i la darrera novel·la del premi Nobel de Literatura Jon Fosse\, que dissabte 12 d’octubre comentarem a NaturaLlibres\, en un #GrupDeLecturaNL conduït per la seva traductora al català Carolina Moreno Tena. \n«Com en puc estar tan segur que només hi soc jo dins aquest bosc fosc i glaçat? No\, no\, no puc saber-ho de cap manera\, és clar que no. El bosc és molt gran. És tan gran com tot un món; i jo ara soc dins d’aquest món; i és fosc\, tan fosc i tan negre que no aconsegueixo veure-hi res.»\n  \nNascut el 1959\, Jon Fosse escriu sempre en nynorsk\, la llengua habitual del 12% de la població noruega; és a dir\, una llengua minoritzada per rural front a l’hegemonia del bokmål. Una llengua petita però que des del 2023 compta amb un escriptor premi Nobel de Literatura\, amb més de seixanta obres publicades\, entre novel·les\, teatre\, poesia\, assaig\, llibres infantils… que es tradueixen a més de quaranta idiomes. \nCarolina Moreno Tena és una de les seves traductores\, i dissabte 12 d’octubre ens explicarà els reptes de fer parlar a Jon Fosse en català. \n«Aquesta foscor em fa por. Tinc por\, ras i curt. Però és una por assossegada\, una por sense angoixa. Però\, tinc por realment? No és només una paraula?»\n  \nComparat sovint amb Ibsen —de fet\, és el dramaturg més representat a Noruega després del seu paisà—\, coneixerem quin lloc ocupa l’autor dins la tradició literària del país nòrdic i ens preguntarem si és mereixedor d’un guardó com el Nobel —conscients que no es pot jutjar un escriptor amb les 90 pàgines de Blancor. \n«Quina estupidesa fer-se preguntes\, pensar.»\n  \nAmb Carolina Moreno Tena analitzarem aquesta novel·la curta dins el conjunt de la seva creació literària. D’estil inconfundible\, amb una prosa neta i senzilla\, minimalista\, hipnòtica i introspectiva\, a estones onírica\, Blancor ens servirà per apropar-nos a l’univers de Fosse i als interrogants que han afligit l’autor en les darreres dècades: la vulnerabilitat i la finitud de l’ésser humà\, l’absurditat de l’existència\, les contradiccions de l’ànima\, els límits cognitius de la percepció… En definitiva\, la vida i la mort. \nFiccions totes elles arrelades al paisatge dels fiords. Un paisatge amb rerefons místic\, consonant amb els conflictes existencials dels narradors-protagonistes\, homes solitaris sempre. \n«Vull escoltar el silenci perquè és en silenci que podem escoltar Déu. O en tot cas\, algú va dir que és així; sigui com sigui no sento la veu de cap Déu\, l’únic que sento és\, exacte\, el no-res.»\n  \nCatòlic convers i exalcohòlic devot\, allunyat de l’exposició pública —rebutja el 95% de les entrevistes— i apartat de les modes\, Jon Fosse professa l’escriptura com a salvació: \n«Sempre he sabut que escriure salva vides\, potser fins i tot ha salvat la meva. I si la meva escriptura també pot ajudar a salvar les vides dels altres\, res no em faria més feliç».\n  \nEns endinsarem en la lectura de Jon Fosse com qui s’endinsa en un bosc. Caminarem per les bardisses de la psique humana\, entre arbres que són amenaça i salvaguarda… i amb clarianes com el berenar literari inspirat en l’autor amb què acompanyarem la tertúlia sobre Blancor. \n«Però tu saps per on se surt del bosc?»\n  \n  \nPreu d’inscripció a la tertúlia: 10€*\nInclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en el llibre + Val de descompte de 2€ en llibres \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \n  \nCAROLINA MORENO TENA és traductora del suec principalment\, però també del noruec. Llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona\, ha traduït autors com Tomas Tranströmer\, Ingmar Bergman\, Per Petterson\, Tove Jansson\, August Strindberg\, Henrik Ibsen o Jon Fosse\, entre d’altres. Ha impartit classes de llengua sueca i literatura escandinava i de Teoria de Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. És professora de suec a l’Escola Oficial d’Idiomes. \nJON FOSSE va néixer el 1959 a la costa occidental de Noruega i ha rebut innombrables premis de prestigi\, tant a la seva Noruega natal com a l’estranger. Va debutar com a escriptor el 1983 amb la novel·la Raudt\, svart i des de llavors ha escrit una seixantena d’obres entre teatre\, novel·la\, poesia i assaig. Considerat un dels autors més importants del nostre temps\, la seva obra ha estat traduïda a més de quaranta idiomes i les seves peces teatrals han estat representades en unes mil produccions diferents al llarg del món. El 2007 va ser nomenat cavaller de l’Ordre nacional du Mérite de França i ostenta el lloc 83 a la llista de genis vius de The Daily Telegraph. El 2023 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura «per les seves innovadores obres de teatre i prosa\, que donen veu a l’inefable». Actualment viu entre Noruega i Àustria. \n  \n  \n  \n*La participació en la tertúlia és gratuïta.\nEl preu d’inscripció inclou el berenar literari i el val de descompte \nEl val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.  \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n  \n  \n  \n  \nAquesta activitat es realitza amb el suport del Departament de Cultura. \n  \n    \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-blancor-de-jon-fosse-tertulia-i-berenar-literari-amb-la-traductora-carolina-moreno-tena/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/08/Blancor-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240921T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240921T193000
DTSTAMP:20260419T050307
CREATED:20240830T215648Z
LAST-MODIFIED:20250323T172352Z
UID:64945-1726941600-1726947000@www.naturallibres.com
SUMMARY:#FiloTrobadesNL Iris Murdoch i la sobirania del Bé. Amb la filòsofa moral Margarita Mauri
DESCRIPTION:Iris Murdoch i la sobirania del Bé\nConversa i berenar filosòfic \nAmb la filòsofa moral Margarita Mauri \nDissabte 21 de setembre a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n\n  \n«L’única forma genuïna de ser bo és ser bo per no res.» \n  \nReconegue-m’ho: els éssers humans som\, per naturalesa\, egoistes. Una tara\, no obstant\, que podem tractar d’arranjar\, sortint del Jo i prenent consciència viva de la realitat: d’una mallarenga\, d’un faig\, d’un roc. Del que està fora d’un mateix. Dels altres. Del món. De la bellesa que ens apropa al Bé —perquè som egoistes\, però el Bé existeix—. Dissabte 21 de setembre mirarem d’atansar-nos-hi amb la filosofia moral d’Iris Murdoch (1919-1999)\, en unes #FiloTrobadesNL per conèixer el seu pensament amb la catedràtica d’Ètica experta en l’autora Margarita Mauri. \n«Com és un home bo? Podem fer-nos moralment millors? Són preguntes que un filòsof hauria d’intentar respondre.»\n  \nLa idea del Bé en un univers sense Déu fou la principal preocupació filosòfica d’Iris Murdoch. Una qüestió que impregna el conjunt de la seva prolífica obra\, entre novel·les\, assajos\, articles i correspondència. La Bondat com a virtut per a veure el món tal com és realment\, observant més enllà dels profits individuals —«cosa fàcil de dir però molt difícil d’aconseguir»—\, amb una mirada desinteressada i atenta cap al defora\, atrets per la Bellesa que es troba en la literatura\, en l’art o en un paisatge natural. \n«Estic mirant per la finestra en un estat d’ànim ansiós i ressentit\, sense tenir en compte el meu entorn\, pensant potser en el mal que s’ha infligit al meu prestigi. De sobte veig un xoriguer planejant. En un sol instant tot ha canviat. El jo reflexiu amb la seva vanitat ferida ha desaparegut. Ara només hi ha el xoriguer. I quan torno a pensar en l’assumpte\, sembla menys important. I per descomptat és una cosa que podem fer deliberadament: parar atenció a la natura per netejar les nostres ments de preocupacions egoistes.»\n  \nI si l’ego és l’enemic principal de la moralitat\, l’Amor seria el seu gran aliat. \n«Això\, aleshores\, era l’amor: mirar i mirar fins que hom deixava d’existir.»\n  \nMurdoch\, que —d’inclinació budista— de vegades es sentia completament posseïda per un amor cec a la totalitat del cosmos. \n«La gent d’un planeta sense flors pensaria que hem d’estar continuament bojos d’alegria per tenir aquestes coses entre nosaltres.»\n  \nLa filòsofa Margarita Mauri ens introduirà als conceptes i dilemes fonamentals de la psicologia moral murdochiana; reexaminarem els seus escrits literaris i filosòfics en clau ecològica i reflexionarem plegats sobre les aplicacions que l’ètica de l’atenció i de la cura pot tenir en les discussions ecològiques contemporànies. \n«Anhelen el canvi\, a qualsevol preu\, i sempre l’anhelaran\, a qualsevol preu\, i guerres\, fins que aquest planeta només tingui ossos vells i bosses de plàstic i una massa furiosa d’aranyes. Les aranyes sobreviuran més temps. I el plàstic és indestructible. Així és aquest lloc. Quin planeta!»\n  \nDissabte 21 de setembre descobrirem la trajectòria vital i intel·lectual d’una autora de pensament asilvestrat\, qualificada sovint com a «la dona més brillant d’Anglaterra». Especialista en Plató\, amb influències que van des de Schopenhauer i Wittgenstein a Katsuki Sekida\, Simone Weil\, Tolstoi\, Jane Austen o Shakespeare\, Iris Murdoch es va atrevir a pensar en una Europa filosòficament exhausta acabada la Segona Guerra Mundial\, on també va treballar prestant ajuda a víctimes del conflicte en camps de refugiats. \n«Què importa?\nLes nostres microscòpiques malenconies\,\nla nostra infinitesimal impaciència?\nA l’univers no li interessa.\nEll continua endavant.»\n  \nI en l’entretant que ens apropem a l’ideal de Bondat\, acompanyarem aquestes #FiloTrobadesNL d’un berenar filosòfic inspirat en Iris Murdoch\, perquè… \n«Cert que llegir i pensar són importants\, però Déu meu\, el menjar també ho és!»\n  \n  \nAquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL\, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes\, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten\, buscar solucions a problemes\, raonar\, dubtar\, equivocar-se\, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques. \n  \n  \nMARGARITA MAURI (Cambrils\, 1958) és catedràtica d’Ètica de la facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona des del 2019. Llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona l’any 1980 i Premi Extraordinari de Llicenciatura. Doctorada en Filosofia per la Universitat de Barcelona al 1986 amb una tesi sobre les ètiques d’Aristòtil\, Sant Tomàs d’Aquino i Kant\, és la investigadora principal del Grup Internacional Stágeira. Estudis Aristotèlics de Filosofia Pràctica. Dirigeix dos Seminaris permanents: el Seminari Aristòtil i el Seminari Iris Murdoch. Ha publicat\, entre d’altres\, La búsqueda del bien\, Bien humano y moralidad\, Les virtuts en el pensament contemporani\, Metodologia de la recerca a Filosofia i Iris Murdoch: una ética de la atención. \nProfessora universitària\, filòsofa\, narradora i assagista\, IRIS MURDOCH (Dublin\, 1919 – Oxford\, 1999) va estudiar filosofia i literatura al Somerville College d’Oxford\, on va aprendre llatí\, grec i llengües modernes. També va estudiar Filosofia com a postgraduada al Newnham College de Cambridge\, on va tenir com a mestre Ludwig Wittgenstein\, i el 1948 va començar a treballar com a professora al St Anne’s College d’Oxford. Abans de dedicar-se a la literatura\, va publicar diversos assajos sobre filosofia\, entre els quals hi ha el primer estudi escrit en anglès sobre Jean-Paul Sartre. La seva primera novel·la\, Under the net (1954)\, va ser considerada per la revista Time com una de les 100 millors novel·les de la literatura anglesa del segle XX. Dos anys més tard\, el 1956\, va conèixer l’home amb qui compartiria la seva vida\, John Bayley\, que es guanyava la vida com a professor de Literatura Anglesa i escriptor. Iris Murdoch va publicar vint-i-cinc novel·les més\, entre les quals cal destacar The Sandcastle (1957)\, The Bell (1958)\, A Severed Head (1961)\, The Unicorn (1963)\, Bruno’s Dream (1969) \, The Black Prince (1973\, Premi James Tait Black Memorial)\, The Sacred and Profane Love Machine (1974\, Premi Whitbread)\, Henry and Cato (1976)\, The Sea\, The Sea (1978\, Premi Booker)\, Nuns and Soldiers (1980)\, The Book and the Brotherhood (1987) o The Green Knight (1993). El 1987 va ser nomenada Dama Comandant de l’Ordre de l’Imperi Britànic. El 1995 va començar a patir els devastadors efectes de l’Alzheimer\, que al principi va atribuir a un bloqueig creatiu. El 1997 va ser guardonada amb el Golden PEN Award per tota la seva carrera. Va morir als 79 anys\, i les cendres van ser escampades pel jardí del crematori d’Oxford. \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/filotrobadesnl-iris-murdoch-i-la-sobirania-del-be-amb-la-filosofa-moral-margarita-mauri/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/08/murdoch-1-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240914T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240914T203000
DTSTAMP:20260419T050307
CREATED:20240819T152447Z
LAST-MODIFIED:20240906T094128Z
UID:64785-1726340400-1726345800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Belmonte - Mendoza: Una conversa amb l'aigua
DESCRIPTION:Belmonte – Mendoza: Una conversa amb l’aigua\nXerrada + Brindis per la pluja \nAmb les escriptores i antropòlogues María Belmonte i Virginia Mendoza \nDissabte 14 de setembre a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Tot és aigua i el món està ple de déus.» TALES DE MILET\n\n«L’aigua s’aprèn per la set.» EMILY DICKINSON\n  \nAl principi fou l’aigua. Per la ciència\, per les religions i pel pagès\, que sempre ha tingut un ull a la terra i l’altre al cel. Substància química essencial per a la vida\, la fretura d’aigua ha estat —i és— l’origen d’èxodes i guerres\, invencions\, descobriments\, costums\, supersticions\, rituals i adaptacions metabòliques. Perquè som aigua a la recerca d’aigua\, i l’aigua modela el nostre caràcter. Sobre aquest element primordial parlarem dissabte 14 de setembre a NaturaLlibres\, en una conversa líquida entre les escriptores i antropòlogues María Belmonte i Virginia Mendoza\, autores respectivament de El murmullo del agua i La sed. Una historia antropológica (y personal) de la vida en tierras de lluvia escasa. \n«L’aigua és h2o\, dues parts d’hidrogen\, una d’oxigen\, però també hi ha un tercer element\, que la converteix en aigua\, i aquest ningú no sap quin és.» D.H. LAWRENCE\n  \nMalgrat resultar una molècula essencial per a la vida\, l’aigua continua sent la substància més enigmàtica per als científics\, en desafiar descaradament totes les lleis de la química. \n«Me esfuerzo y leo y releo sobre la estructura molecular del agua para tratar de entender esa rareza\, pero en vano; sólo me queda asombrarme ante el misterio del agua y sentir\, si cabe\, más reverencia por ella.»\n  \nAmb María Belmonte i Virginia Mendoza constatarem la importància que els nostres avantpassats donaven a l’aigua\, des dels primers que van sortir d’Àfrica assedegats als clàssics grecollatins\, passant pels sumeris i les nostres padrines. Sagrada per a tots els cultes i religions\, els medis aquàtics són llars de deïtats\, esquitxades de pràctiques\, creences i llegendes inquietants\, des de l’Antiga Roma a La Manxa i el Pallars. \n«Observar las propiedades del agua respondía a una larga tradición griega y se creía que poseía propiedades mágicas e incluso peligrosas. Algunas fuentes podían volverte loco\, mientras que el agua de otras te devolvía la cordura o te convertía en abstemio el resto de tu vida.»\n  \nI si de l’aigua arcana varen brollar les grans civilitzacions de la humanitat\, per la sed van col·lapsar… i col·lapsaran. Aigua i sed que van provocar la primera guerra documentada\, fa més de 4.500 años a Babilònia. Aigua i sed que són arrelada i desarrelament. \n«Cuando digo sed\, no hablo sólo de una necesidad fisiológica que mata mucho antes que ninguna otra\, sino de la ausencia de agua\, de la necesidad de dominarla y retenerla\, de una búsqueda que nos ha traído hasta donde estamos y del anhelo de volver a casa\, porque agua es lo que somos\, y en su ausencia se ausenta el ser humano.»\n  \nDissabte 14 de setembre parlarem dels reptes als que ens enfrontem com a espècie\, una espècie que passarà sed —segons l’Agència Europea de Medi Ambient\, la península ibèrica serà el lloc d’Europa que més s’assecarà els propers anys. \n«Detrás de lo que fuimos\, somos y seremos siempre están el agua y su búsqueda. Siempre está la sed.»\n  \nRepassarem com els humans s’han enfrontat a la manca d’aigua al llarg de la història: petròglifs invocadors\, danses de la pluja Cherokee\, els saurís\, les processons rogatives… i les prediccions meteorològiques. I perquè\, des dels temps dels Cèsars\, l’aigua també és símbol de poder\, reflexionarem sobre la desigualtat d’accés i les causes de la sequera més enllà del canvi climàtic\, amb el descontrol de regadius\, la degradació del sòl\, l’abandó de la terra o l’efecte de les noves tecnologies —per fer-nos una idea: deu consultes a ChatGTP poden gastar fins a un litre d’aigua (!). \n«¿La sequía? Digo sed y no sequía porque a veces\, cuando hablamos de la sequía en el mundo\, omitimos los abusos\, la sobreexplotación y la mala gestión de los recursos.»\n  \nEn definitiva\, recuperarem la sacralitat perduda de rius\, estanys i fonts per no deixar d’escoltar mai els murmuris de l’aigua. \n«Claro que Dios existe.\nEs mujer\ny se llama Lluvia.»\nGUSTAVO DUCH\n  \nI si grecs i romans mascaven regalèssia per combatre la sed i els armenis es col·locaven una llavor de magrana sota la llengua per sobreviure la deportació al desert\, nosaltres ruixarem aquestes trobades amb una copa de vi inspirada en María Belmonte i Virginia Mendoza. \n  \n  \nPreu d’inscripció: 7€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Copa de vi + Val del 10% de descompte en la compra de El murmullo del agua o La sed. Una historia antropológica (y personal) de la vida en tierras de agua escasa \n  \n  \nMARÍA BELMONTE (1953\, Bilbao) va estudiar Història a la Universitat de Deusto i Antropologia a l’Autònoma de Barcelona. El 1995 es va doctorar al Departament d’Antropologia Social de la Universitat del País Basc amb una tesi sobre Història de les Religions. Exerceix professionalment com a traductora tecnicoliterària. Ha publicat Peregrinos de la belleza. Viajeros por Italia y Grecia (2015)\, Los senderos del mar. Un viaje a pie (2017)\, En tierra de Dioniso. Vagabundeos por el norte de Grecia (2021) y El murmullo del agua. Fuentes\, jardines y divinidades acuáticas (2024). \nVIRGINIA MENDOZA (1987\, Valdepeñas) es va llicenciar en Periodisme i Antropologia Social i Cultural per la Universitat Miguel Hernández d’Elx. Durant anys ha estat periodista freelance i ha escrit per a diversos mitjans d’Espanya i l’Amèrica Llatina. Després de viure a l’Espanya seca\, a la humida\, a la semidesèrtica i a Armènia\, actualment viu en un poble de Terol.  Ha publicat llibres sobre arrelament i desarrelament en què fusiona periodisme narratiu i antropologia rural\, com Quién te cerrará los ojos (2017)\, Heridas del viento (2018)\, Detendrán mi río (2021) o La sed\, que aviat serà traduït a l’anglès\, italià\, alemany\, portuguès i neerlandès. El 2019 va obtenir el Premi Manuel Iradier a la Comunicació\, atorgat per la Societat Geogràfica L’Exploradora. \n  \n\n  \n  \nAmb la col·laboració de \n \n  \n  \n  \n  \n*Oferta de descompte aplicada a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-belmonte-mendoza-una-conversa-amb-laigua/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/08/El-murmullo-del-agua-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240913T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240915T180000
DTSTAMP:20260419T050307
CREATED:20240824T090442Z
LAST-MODIFIED:20240911T212415Z
UID:64842-1726254000-1726423200@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Pica d'Estats: Una història dels anhels humans. Xerrada + Excursió
DESCRIPTION:Pica d’Estats: Una història dels anhels humans\nXerrada amb beure d’alta muntanya + Excursió \nAmb els amants de la muntanya Josep Baqués\, Òscar Cadiach i Jan Ballbè \nDivendres 13 de setembre a les 19:00h i diumenge 15 de setembre \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«El culte per la bellesa és l’única passió que puja fins als 3.000 metres d’altitud.» HENRY RUSSELL\n\n  \nHi ha muntanyes que infonen una atracció especial. Degut potser al seu posat portentós\, bellament emplaçades en una ubicació geogràfica\, amb aquell perfil superb que t’esguarda i et crida i t’exhorta i et reclama des de les alçades\, com a símbol dels anhels inefables de l’ésser humà. Una d’aquestes muntanyes especials és la Pica d’Estats\, i divendres 13 de setembre a NaturaLlibres coneixerem la història de la nostra fascinació per aquesta bella elevació\, en una trobada amb Josep Baqués i Soler\, autor del llibre Pica d’Estats. Breu resum històric\, en conversa amb l’alpinista Òscar Cadiach i el corredor de trails Jan Ballbè. \n«Els Pirineus tenen tres cims de primer ordre\, l’ascensió dels quals és tan fàcil\, que no m’estranyaria veure algun dia la silueta d’una mula perfilada al seu cim!» HENRY RUSSELL\n  \nSituada entre el Pallars Sobirà i l’Arièja\, entre els selectes vèrtexs del massís Montcalm\, s’alça\, sumptuós\, el punt més alt de la terra catalana\, amb els seus 3.143 metres d’altitud: la Pica d’Estats. Val a dir\, però\, que en un principi la muntanya no es coneixia amb el nom actual —almenys al vessant lleidatà—\, i que la seva posició va anar canviant en el mapa\, amb polèmiques sobre la seva situació exacta que els primers exploradors de la serralada —geòlegs\, botànics i oficials en missió geodèsica— tractaren de dilucidar. \nDivendres 13 de setembre coneixerem com van ser les primeres aproximacions decimonòniques al massís\, les cases d’Àreu on solien allotjar-se i els llocs on acostumaven a fer nit abans que el refugi Vallferrera es construís\, el 1935. Reviurem les aventures de pirineistes il·lustres i sabrem a qui s’atribueix la primera ascensió a la Pica —allèn d’algun pastor o caçador agosarat que hagi quedat en l’anonimat. \n«Unes ràfegues furioses ens van assaltar a la nostra arribada: impossible mantenir-se empeus amb la neu voletejant en remolins espessos. […] Un silenci fúnebre\, interromput només pels xiulets de la tempesta\, regnava en aquestes solituds desertes; gelava l’ànima del turista\, que no sabria viure durant gaire temps en aquests llocs sense trobar-hi la mort.» MAURICE GOURDON\n  \nMalgrat les escases ascensions registrades\, tot muntanyenc destacat havia de fitxar a la Pica d’Estats: el molt honorable Henri Russell\, caminant infatigable que l’any 1864 pujà al sostre de la Vall Ferrera en sis insòlites hores… Henri Brulle\, pare del pirineisme de dificultat… Jacint Verdaguer\, el primer català que hi hagi constància allà dalt… Lluis Estasen\, protagonista de la primera ascensió hivernal (1924)… Pere Gabarró\, que\, tot desitjant arribar a la Pica sense sortir de Catalunya\, va enginyar una ruta alternativa crestejant des del Canalbona. \nMolt temps després\, l’estiu del 69\, hi va pujar Òscar Cadiach amb el grup d’escoltes\, i ara s’hi enfila corrent cada dos per tres Jan Ballbè\, que va i torna de la Pica en un crono récord d’1 hora i 56 minuts. \n«D’on ens ve\, en un mot\, la passió de les muntanyes? No són elles els símbols més tristos i més eloqüents de la vellesa\, de la decrepitud i de la mort? Com analitzar\, com comprendre l’encant sempre nou que troba el cor humà\, l’orga per excel.lència de la tendresa\, a exiliar-se a les geleres\, a l’etern hivern i la desolació de les muntanyes en ruïnes\, al costat dels llacs fúnebres i dels abismes farcits de llàgrimes de neu\, i el més lluny possible dels homes?» HENRY RUSSELL\n  \nI amb els relats d’aquells pioners al cap\, diumenge 15 de setembre pujarem a buscar els nostres desitjos i quimeres a la Pica d’Estats —«a 3.000 metres per sobre de les preocupacions\, les tristeses i les cadenes imposades per la tirania del món»—\, en una excursió amb opció de dues modalitats: ascensió naturalista amb la col·laboració del Parc Natural de l’Alt Pirineu o ascensió lleugera amb el corredor i guia de muntanya Jan Ballbè. Amb possibilitat de dormir la nit de dissabte al refugi Vallferrera. \n  \nPreu d’inscripció a la xerrada: 5€\nInclou: Assistència a la xerrada + Beure d’Estats (a escollir entre cervesa La Pica o infusió d’alta muntanya) + Val del 10% de descompte en la compra del llibre Pica d’Estats. Breu resum històric \n  \nFITXA TÈCNICA DE L’EXCURSIÓ \n\nRecorregut: Itinerari clàssic sortint del refugi Vallferrera i passant pel port de Sotllo i el coll de Riufred\nDistància: 18\,6km\nDesnivell: 1.570m\nTemps estimat: 10h (grup tranquil naturalista) / 5-6h (grup ràpid i lleuger)\nDificultat: Molt exigent (contactar amb NaturaLlibres per dubtes sobre el nivell)\nMaterial recomanat: Motxilla de trekking (20-30l)\, calçat còmode i apte per terreny d’alta muntanya (preferiblement canya mitja-alta)\,  bastons\, roba còmoda per fer esport\, impermeable paravent\, roba d’abric (guants\, jaqueta\, tubular)\, manta tèrmica\, menjar calòric per aguantar el dia (possibilitat de pícnic del refugi)\, protecció solar (crema\, ulleres\, gorra)\, telèfon mòbil\, hidratació mínima d’1 litre\nRequisits indispensables: Ganes de disfrutar\nMàxim de participants per grup: 8 persones\nPreu d’inscripció: 20€\nPer nit opcional al refugi Vallferrera: Consultar tarifes\n\n\n«Al cim de les muntanyes hi ha tota la distància que separa el plaer de la felicitat.» HENRY RUSSELL\n  \n  \nJOSEP BAQUÉS I SOLER (Ripollet\, 1957) és amant de la muntanya en totes les seves vessants i facetes. L’any 1976 inicia l’aprenentatge de l’ofici de guarda al refugi Ernest Mallafré\, que perllongarà durant cinc anys. El 1979 comença a treballar com a guia de muntanya. Buscant llocs més alts i menys humanitzats\, el 1982 es traslada al veí refugi de Colomers\, on sumarà 41 anys d’ofici. Finalment\, després de 46 anys com a guarda i guia de muntanya\, es jubila com a profesional de la muntanya aquest 2024. Ha publicat articles a revistes de muntanya de Catalunya\, Espanya i França\, i els llibres: Les Raquetes de neu (1997)\, El Refugi de Colomers (2002)\, Els Encantats 100 anys d’Història (2004)\, Les Muntanyes d’Aran i el Pirineisme (2010) i Pica d’Estats. Breu resum històric (2024). \nÒSCAR CADIACH (Barcelona\, 1952) va començar a practicar l’escalada en roca als 14 anys\, i amb 22 ja era instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya. És tècnic superior d’esports de muntanya i guia d’alta muntanya UIAGM. Porta des dels anys 80 pujant vuitmils a l’Himàlaia i altres cims de dificultat com el Thalai Sagar (6904 m)\, el Tàrraco Kangri (6200 m)\, el Palung Ri (7007m)\, el Broad Peak Nord (7600m) en solitari o el Gasherbrum I Sud (7069 m)\, amb nova ruta Borges Pi. Abans de tot això\, però\, de ben jovenet es va enfilar a la Pica d’Estats. \nJAN BALLBÈ PARÉS (Ullastrell\, 2003) és amant de la muntanya\, dels reptes i l’aventura. Súper enamorat del Pirineu\, marxa d’Ullastrell al Pallars i comença a treballar al refugi de Vallferrera\, on porta ja tres estius\, camp base ideal per donar ales a la seva passió pirinenca\, sempre corrent al darrera de noves metes. Les últimes d’elles\, completar la Porta del Cel en 10 hores 51 minuts o pujar i baixar de la Pica d’Estats en 1 hora i 56 minuts. \n  \n  \n  \n*Val de descompte aplicable a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n  \n  \n  \n  \n  \nAmb la col·laboració de \n \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-pica-destats-una-historia-dels-anhels-humans-xerrada-excursio/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/08/Pica-dEstats.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240907T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240907T203000
DTSTAMP:20260419T050307
CREATED:20240807T153302Z
LAST-MODIFIED:20240819T120247Z
UID:64717-1725735600-1725741000@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Masanés - Quera: Una conversa pels cims i valls del llenguatge
DESCRIPTION:Masanés – Quera: Una conversa pels cims i valls del llenguatge\nXerrada + Beure toponímic \nAmb les escriptores Cristina Masanés i Núria Garcia-Quera \nDissabte 7 de setembre a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«A casa\, les muntanyes formaven part\, d’una manera indestriable\, del lèxic domèstic\, com parents a qui visitàvem de tant en tant. Sobre el terreny\, el pare anava desgranant lletanies de noms com si les acabés de descobrir. Vignemale\, Balaitus\, Posets\, Maladeta. Tenia alguna cosa de cerimonial\, aquell recitat\, de sagrat. Agulles\, Trinitats\, Ecos\, Montgròs…»\n\n  \nEl llenguatge són les roques amb les que es forma el paisatge\, paraules que al llarg dels anys es repleguen\, es deformen\, es sedimenten\, es fracturen… per crear un lloc comú on viure. Perdre la parla es quedar-se sol a la intempèrie\, com li va ocórrer al  pare de l’escriptora Cristina Masanés degut a un vessament cerebral\, incapaç d’anomenar les muntanyes que tants cops havia pujat. Ho explica la seva filla al llibre Marxarons. Viatge pels cims i les valls del llenguatge\, i dissabte 7 de setembre estarà a NaturaLlibres en conversa amb la filòloga\, lingüista i geògrafa experta en toponímia Núria Garcia-Quera. \n«No sé si allò que no s’anomena deixa d’existir. El que sí que sé és que\, sense noms\, el grau de buidor és abismal.» \n  \nMarxarons és un llibre entre mots i muntanyes\, sobre l’escalada cognitiva de sisè grau que el pare de l’autora havia de superar per recobrar la parla després d’una afàsia. Aleshores l’home tenia seixanta-set anys\, havia après a escriure amb el fred de la guerra\, i durant la joventut es va aficionar pels idiomes i per l’alpinisme. \n«El pare feia cims\, sempre en va fer. Prenia un camí i enfilava amunt\, sense mirar enrere. Amunt.»\n  \nUn relat conmovedor per recuperar els mots esvaits del pare des dels cims que va enregistrar en un dietari excursionista. \n«Pedraforca\, muntanya de nom agrari i presència inesquivable. No és difícil conjecturar que li va posar algun pagès de la zona quan removia herba al bestiar i es va donar que aquella figura gegantina que l’acompanyava totes les hores del dia era una rèplica pètria de l’eina de doble punxa que tenia a les mans.»\n  \nPreguntarem a la Núria Garcia-Quera sobre aquests tipus de conjectures i sobre les indagacions dutes a terme per a comprendre com era la llengua dels nostres avantpassats a partir dels topònims\, fòssils lingüístics d’un parlar antic. Coneixerem el seu treball per descobrir el significat oblidat que els noms geogràfics amaguen i el nou mètode de recerca que ha dissenyat\, perquè… \n«Viatgers i caminants ho saben: quan no hi ha un terreny fressat\, cal obrir-ne un de nou. Com sigui.»\n  \nUna metodologia basada en l’estadística\, la geografia\, la història\, la lingüística cognitiva i l’antropologia\, considerant el coneixement local dels habitants. Un aspecte que\, fins ara\, l’acadèmia no havia tingut en compte: que els topònims són un reflex de la percepció sobre l’entorn que els humans tenen. \nPerò… Què passa quan les coses que tenim al davant (totes) i les persones a qui estimem (també totes) no es poden designar amb cap paraula? Què queda d’un home privat d’alfabet? Els límits del nostre món són els del nostre llenguatge… o els del nostre pensament? Com s’articula la consciència —la veu interior— sense paraules? En quin dialecte parla? Dissabte 7 de setembre indagarem sobre les incògnites del llenguatge humà\, allotjat en una regió cerebral on la ciència encara té molts vuitmils verges per conquistar. \n«En l’amplitud de valls\, coves\, fissures\, balmes i canals d’aquesta immensa malla vascular que en diem cervell\, de la part inferior del lòbul frontal de l’hemisferi esquerre (situat rere i damunt de l’ull esquerre) en depenen funcions bàsiques com la competència verbal i el control de la parla. Ras i curt: en depenen les paraules. Un instant sense rec sanguini i per tant\, sense oxigen\, i la complexitat del llenguatge\, amb tots els seus matisos i giragonses\, i amb tot el seu infinit semàntic\, es desfa\, s’esfuma\, se’n va. El món reduït a una qüestió de rec\, líquida i estrictament hidràulica.»\n  \nAcompanyarem la conversa amb un beure toponímic: les cerveses de La Pica\, Monteixo\, Tor i Saboredo\, a escollir fins exhaurir existències. \n«És el que passa amb l’alpinisme\, que sempre en vols més\, potser perquè això d’enfilar-te allà dalt\, en aquella absoluta calma aèria\, i anar guanyant alçada amb el teu esforç conté una metàfora que té a veure\, d’una manera molt literal\, amb la vida mateixa.»\n  \n  \nPreu d’inscripció: 7€*\nInclou: Assistència a la xerrada + Beure toponímic + Val del 10% de descompte en la compra de Marxarons i els llibres de Núria Garcia-Quera (Nou viatge al Pirineu\, Passes de tardor a l’Himàlaia\, A dalt de la Duna Roja\, Cartes a l’avi) \n  \n  \nCRISTINA MASANÉS (Manresa\, 1965) és escriptora. Llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona i Màster en Estudis de Gènere per la Universitat de València. Radicada a l’Empordà\, ha estat curadora de projectes expositius per a diversos museus. Coŀla­bora amb articles d’opinió\, art\, divulgació històrica i territori a Sàpiens\, Descobrir\, Revista de Girona\, Alberes i El Temps de les Arts. És autora de dos notables llibres d’assaig biogràfic\, Lídia de Cadaqués. Crònica d’un deliri (2001) i Germaine Gargallo: cos\, pintura i error (2014). Les seves darreres publicacions són Eroica (2021) i Marxarons. Viatge pels cims i les valls del llenguatge (2024). \nLa trajectòria de la NÚRIA GARCIA-QUERA ha estat marcada per la geografia i la llengua. D’adolescent ajudava el padrí a la llibreria Quera\, especialitzada en muntanya\, i de jove va combinar la feina de guarda de refugi amb l’escriptura de novel·les i relats de viatge (Nou viatge al Pirineu\, Passes de tardor a l’Himàlaia\, A dalt de la Duna Roja\, Cartes a l’avi…)\, articles i reportatges per revistes geogràfiques\, guions de còmic i televisió\, entre d’altres. Filòloga per estudis\, amb un màster de Lingüística i el doctorat en Geografia\, ara es dedica a la recerca. A partir d’un mètode estadístic\, interdisciplinari i cognitiu\, investiga l’etimologia dels topònims opacs. \n  \n  \n  \n*Oferta de descompte aplicada a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-masanes-quera-una-conversa-pels-cims-i-valls-del-llenguatge/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/08/marxarons.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240831T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240831T203000
DTSTAMP:20260419T050307
CREATED:20240802T102450Z
LAST-MODIFIED:20240903T143512Z
UID:64681-1725130800-1725136200@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Joan Salvat-Papasseit: Un home entusiasta als Pirineus
DESCRIPTION:Joan Salvat-Papasseit: Un home entusiasta als Pirineus\nXerrada + Brindis entusiasta \nAmb els experts en el poeta Ferran Aisa\, Mei Vidal i Jordi Martí Font… I amb Costes de Cerdanya i Batlliu de Sort \nDissabte 31 d’agost a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \nAra a les nits al Pirineu\nsembla nevar de tanta lluna…\n\n  \nPoeta urbà\, civil\, mediterrani\, rebel\, proletari\, a l’avantguarda… però\, sobretot\, Joan Salvat-Papasseit (1894 – 1924) va ser un poeta entusiasta. Entusiasta de l’amor\, de la vida\, de la literatura… i també de les valls pirinenques que tant li van inspirar i a on dissabte 31 d’agost tornarà\, en una trobada a NaturaLlibres per recordar a l’escriptor en el centenari de la seva mort\, amb el comissari de l’Any Salvat-Papasseit Ferran Aisa\, la biògrafa del poeta Mei Vidal i  i l’editor de la seva obra Jordi Martí Font. \n«Un tros de paradís\, el Pirineu. (…) Aquí aprendré a jeure sota un pi.»\n  \nNascut en una família pobra —pobríssima— de la Barceloneta\, Joan Salvat-Papasseit va sojornar als Pirineus orientals els anys 1922 i 1923. Li van recomanar els metges com ho recomanava Nietzsche: buscar repós a les altures\, de sanatori en sanatori. Aire pur per a un malalt de tuberculosi… més malalt encara d’optimisme. \n«Tot el secret d’aquest meu optimisme\, amic\, ve\, i de no res més\, de que jo he sofert molt. A mida que he pogut lliurar-me de fatics he estimat la vida i les coses del viure com un enamorat de primera volada. […] Hom ha passat misèria\, hom ha estat acollit al Asilo Naval\, hom ha fet vint oficis; sense pare\, amb la mare malalta; hom ha estat explotat d’una mala manera que s’ha fet anarquista pels que eixorquen la vida; però estima i estima que només ploraria d’estimar.»\n  \nAmb Ferran Aisa\, Mei Vidal i Jordi Martí Font sabrem qui va ser el Monsieur le catalan separatiste —com els francesos del Rosselló el coneixien— i per què cal reivindicar el llegat d’aquest pensador de les esquerres radicals justament ara\, enfront la destrucció del planeta\, per exclamar com ell: \n«Escopiu a la closca pelada dels cretins.»\n  \nVersionat per cantautors des de Joan Manel Serrat o Maria del Mar Bonet a Gossos i Txarango\, Joan Salvat-Papasseit provocava amb el seu encant personal una fascinació semblant a la que produeixen encara els seus versos vitalistes. \nPrimavera d’hivern—Primavera d’istiu.\nI tot és Primavera:\nI tota fulla verda eternament.\n  \nDissabte 31 d’agost aprendrem a viure amb aquest poeta de la vida\, que s’està morint i continua lloant el goig dels dies. Completament embadalit pel paisatge pirinenc\, en èxtasi davant la natura\, sumit en un estat de creació febril d’on brolla el que serà un dels més bells cants d’amor que s’hagin escrit mai: El poema de la rosa als llavis\, cimal de la poesia eròtica europea sense precedents. \n«Encara no he escrit mai sense mullar la ploma al cor…»\n  \nCelebrarem el desig i la passió dels enamorats que es besen i s’estrenyen de l’una a l’altra serra\, aplaudirem que el sol és dolç i l’arbre riu… I\, perquè la vida és comptada\, brindarem per Joan Salvat-Papasseit\, per les muntanyes\, per l’Amor i per la literatura amb una copa de Costes de Cerdanya o BIU Batlliu de Sort\, vins nascuts de projectes entusiastes per a recuperar vinyes pirinenques d’alta muntanya\, a la Cerdanya i al Pallars Sobirà respectivament. \nDeixa’t besar\, i en el pit\, a les mans\,\namant o amada —la copa ben alta.\n  \n  \nPreu d’inscripció: 7€\nInclou: Assistència a la xerrada + Brindis entusiasta a escollir entre Costes de Cerdanya o BIU Batlliu de Sort (fins exhaurir existències) + Val de 2€ de descompte en la compra dels llibres de Joan Salvat-Papasseit \n  \n  \nJOAN SALVAT-PAPASSEIT (Barcelona\, 1894 – 1924) és el poeta avantguardista més destacat de la literatura catalana de la primera meitat del segle XX. Poeta pobre\, pobríssim\, obrer i obrerista\, va participar de les idees cristianes\, socialistes\, anarquistes i independentistes des de les trinxeres de la ploma i la tinta. És autor de sis llibres de poemes i altres amb textos de combat i infantils. Aquest 2024 és commemora el centenari de la seva mort amb l’Any Salvat-Papasseit. \nSi no em puc aixecar\nmai més\,\nheus aquí el que m’espera:\n—Vosaltres restareu\,\nper veure el bo que és tot:\ni la Vida\ni la Mort.\n  \nFERRAN AISA (Barcelona\, 1948) ha estat comissari i documentalista d’exposicions\, redactor i col·laborador de diversos diaris i revistes\, professor d’Història de l’ACCAT i guionista de documentals. Autor de diversos llibres\, entre els quals destaquen Una història de Barcelona\, Ateneu Enciclopèdic Popular\, 1902-1999 (Virus\, 2000)\, Premi Ciutat de Barcelona d’Història 2000; El laberint roig\, Víctor Colomer i Joaquim Maurín\, mestres i revolucionaris (Pagès\, 2005); La cultura anarquista a Catalunya (Edicions de 1984\, 2006); La Internacional\, el naixement de la cultura obrera (Editorial Base\, 2007); La contrarevolució\, els Fets de Maig de 1937 (Edicions de 1984\, 2007); Mestres\, renovació i avantguarda pedagògica a Catalunya (Edicions de 1984\, 2007); Les avantguardes\, surrealisme i revolució (Editorial Base\, 2008); República\, guerra i revolució. L’Ajuntament de Barcelona (1931-1939) (Editorial Base\, 2009) i Poetes en temps de revolta\, Barcelona 1936-1939 (Lleonard Muntaner\, 2010). És coautor amb Mei Vidal de Joan Salvat-Papasseit\, l’home entusiasta (Virus\, 2002); Camins utòpics\, Barcelona\, 1868-1888 (Edicions de 1984\, 2004)\, El Raval\, un espai al marge (Editorial Base\, 2006) i Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) (Editorial Base\, 2010). També ha publicat tres poemaris: Rambla del Raval (Emboscall\, 2003)\, Calidoscopi (Emboscall\, 2005) i Terra de pas (Fonoll\, 2008). \nMEI VIDAL (Preixens\, 1957) és llicenciada en història i productora i guionista de TVE. És coatura amb Ferran Aisa dels llibres El Raval\,  Camins utòpics\, Joan Salvat-Papasseit\, l’home entusiasta i Joan Salvat-Papasseit\, 1894-1924. Entre els seus treballs com a guionista destaquen Gaudí i la natura i Gaudí i el seu temps. Ha estat guardonada\, entre d’altres\, amb el Premi del Festival de de Televisió de Las Azores de 1993 pel documental Llums i ombres i el premi Sant Francesc de Sales al millor programa de televisió de 1998 Esglésies de Catalunya. Ha estat candidata als premis Emy de Nova York de 1995 pel documental El canto gregoriano. \nJORDI MARTÍ FONT (Tarragona\, 1969) és doctor en Filologia Catalana\, professor d’Arts Escèniques i Literatures\, editor de Lo Diable Gros\, on ha publicat l’obra poètica completa de Joan Salvat-Papasseit. Anarcoindependentista\, periodista i activista social\, és membre de la Confederació General del Treball (CGT) i d’altres organitzacions. Prolífic de mena\, escriu als mitjans de comunicació i al seu blog de Vilaweb. Ha publicat novel·la i diversos llibres d’assaig\, crítica literària\, història i poesia. \n  \n  \n  \n  \nAmb la col·laboració entusiasta de \n \n  \n  \n  \n  \n*Val de descompte aplicable el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-joan-salvat-papasseit-un-home-entusiasta-als-pirineus/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/07/papasseit-1.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240824T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240824T203000
DTSTAMP:20260419T050307
CREATED:20240710T161531Z
LAST-MODIFIED:20250323T171835Z
UID:64570-1724526000-1724531400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Cap al far: Tertúlia i berenar literari. Amb la crítica literària Iris Llop
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Cap al far\nTertúlia i berenar literari  \nAmb la crítica literària Iris Llop \nDissabte 24 d’agost a les 19:00H  \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Cap al far serà un llibre molt curt: contindrà un retrat complet del papa\, la mama\, de Saint Ives\, de la infantesa… I totes les coses que sempre intento introduir: la vida\, la mort\, etc.» \n  \nLa vida és una narració d’episodis menors\, insignificants\, atzarosos. La vida és un jardí eixit de geranis\, un feix de llum que reverbera bellesa a la finestra\, el vol d’una graula i l’espetec de les ales\, l’embat de les onades a la platja… i el desig d’una excursió al far. La vida és llegir i compartir una tarda aplegats a NaturaLlibres\, en el #GrupDeLecturaNL que tindrem dissabte 24 d’agost per comentar la novel·la Cap al far (To the Lighthouse) de Virginia Woolf amb la doctora en Estudis Lingüístics\, Literaris i Culturals Iris Llop. \n  \n«… la senyora Ramsay no es va poder estar d’exclamar:\n—Ai\, quina meravella!\nTenia al davant la gran estesa d’aigua blava\, amb el blanc i venerable far al mig\, auster i distant…»\n  \n  \nCap al far és la millor obra de Virginia Woolf. Així ho considerava almenys la pròpia autora\, i els lectors li van donar la raó\, amb gairebé quatre mil exemplars venuts el primer any de la seva publicació\, el 1927. Escrita amb una facilitat inusual en ella —«escric ara amb més rapidesa i llibertat que cap altra cosa que hagi fet a la meva vida»—\, és\, sense dubte\, la més autobiogràfica de les seves novel·les. Ambientada en una petita illa de la costa occidental britànica\, on també els Woolf passaven les vacances\, Cap al far és un retrat declarat dels seus pares i un homenatge\, en especial\, a la mare\, figura admirada alhora que criticada per ésser la típica dona victoriana subordinada al marit megalomaníac. \n  \n«Potser la fama li durarà dos mil anys. I ¿què són dos mil anys? […] ¿Què són\, ben mirat\, si des del cim d’una muntanya contemples les vastes desolacions dels temps? Fins i tot la pedra que fas sortir rodolant amb una puntada de peu perviurà més que Shakespeare.»\n  \nAmb Iris Llop podrem fer una lectura paralel·la entre la vida de la Woolf i la novel·la. A més de conèixer qui va ser Virginia Stephen més enllà de l’escriptora icona del feminisme\, turmentada per un transtorn bipolar amb tràgic final. Una dona independent\, capaç de sobreviure amb la venda dels seus llibres\, reconeguda per la crítica —«Certament\, corro el perill de convertir-me en la principal novel·lista del país\, i no únicament per als intel·lectuals»—\, amb un estil d’una potència lírica arrabassadora. \n  \n«… el trencar monòton de les onades a la platja quasi tota l’estona li pautava els pensaments com un tamborineig rítmic […]\, però en alguns moments puntuals […] no tenia aquell sentit benèvol\, sinó que amb una mena de sinistre redoblament de timbals marcava implacable la mesura de la vida\, feia pensar en la destrucció de l’illa i la seva desaparició sota el mar\, i li advertia\, després d’haver exhaurit el dia en una ocupació rere una altra\, que tot era efímer com un arc de Sant Martí.»\n  \nEn la línia  del modernisme literari explorat per Marcel Proust o James Joyce\, analitzarem com de trencadora és la seva tècnica. Introspectiva\, amb tendència a la reflexió\, la trama de Cap al far és escassa: un matrimoni amb fills passa l’estiu a la costa d’Anglaterra; els nens somien amb una excursió\, una excursió al far que la previsió meteorològica i un pare pessimista ajornarà deu anys\, amb els estralls de la Gran Guerra de pel mig. L’acció principal\, però\, esdevé dins la ment dels personatges\, en un corrent de consciència que Virgina Woolf domina com pocs per plasmar les seves inquietuds: l’absència i la mort\, el dol familiar\, la memòria i l’impacte del pas del temps sobre les persones; la bellesa i la supervivència de la bellesa per mitjà de l’art\, les relacions entre escriptura i pintura\, el lloc de la dona artista (i soltera) en la societat\, els rols de gènere i la misoginia… \n  \n«I és que hi ha moments en què no pots pensar ni sentir. Però si no pots pensar ni sentir\, va pensar\, ¿on ets?»\n  \nPensaments\, sensacions\, emocions… sovint en diàleg amb les forces de la natura. \n  \n«És curiós\, va pensar\, que\, quan estàs sola\, agafis simpatia pels elements inanimats\, com els arbres\, les rieres i les flors; sents que et representen\, que es converteixen en tu mateixa\, sents que et coneixen\, que en certa manera són tu; i sents un tendresa irracional.» \n  \nEns preguntarem quin significat té el far del títol\, les diferents interpretacions donades i les opinions de l’autora… \n  \n«No vaig voler dir absolutament res amb el Far. […] per a uns significa una cosa; per a altres\, una altra. No sé relacionar-me amb el simbolisme sinó d’aquesta manera tan general i tan vaga.»\n  \nCom sempre\, acompanyarem la tertúlia amb un berenar casolà inspirat en Virginia Woolf\, en aquest cas. \n  \n«… i la llum va argentar la mar picada amb una mica més de claror mentre s’esvania la claror de dia\, i la blavor va desaparèixer de l’aigua i la llum va lliscar per sobre de l’onatge d’un groc pur que es cargolava i s’inflava fins a rompre a la platja\, i l’èxtasi li va encendre els ulls i un onatge de pur delit li va recórrer el fons de l’ànima\, i va sentir que amb allò n’hi havia prou. N’hi havia prou!»\n  \n  \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \n  \nIRIS LLOP és professora i crítica literària. És doctora en teoria de la literatura i literatura comparada per la Universitat de Barcelona\, on actualment imparteix docència al grau d’Estudis Literaris. La seva recerca se centra en l’estudi del concepte de reflexió novel·lesca (Milan Kundera)\, la novel·la com a forma de pensament i la teoria de la novel·la desenvolupada pels novel·listes en diferents formats (diaris\, assaigs\, correspondències). Paral·lelament a la seva tasca docent i investigadora\, exerceix com a crítica literària: organitza i imparteix cursos i conferències i dinamitza clubs de lectura per entitats públiques i privades. Treballa com a lectora professional\, escriu crítica i col·labora amb revistes com La Lectora\, La Nadala i Caràcters. Recentment\, ha participat en l’edició dels assaigs de Virginia Woolf traduïts per Dolors Udina a Quid Pro Quo\, Les paraules viuen a l’esperit (2023). \nVIRGINIA WOOLF és considerada una de les més destacades figures del modernisme literari del segle XX. Va participar activament en la creació del Grup de Bloomsbury\, una heterogènia suma d’intel·lectuals i artistes que compartien un ideari obert i progressista. Va crear una editorial amb el seu marit Leonard\, The Hogarth Press\, per on van passar molts dels autors més interessants de l’època. Com a escriptora\, va publicar un bon nombre de novel·les\, relats curts i diaris de gran impacte en el seu temps i redescoberts a partir dels anys setanta com a mostra d’una literatura original i plenament vigent. Entre les seves obres més famoses figuren La senyora Dalloway (1925)\, Cap al far (1927)\, Orlando: una biografia (1928)\, Les ones (1931) i Una habitació pròpia (1929)\, un dels textos més citats del moviment feminista\, que exposa les dificultats de les dones per consagrar-se a l’escriptura en un món dominat pels homes. \n  \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-cap-al-far-tertulia-i-berenar-literari-amb-la-critica-literaria-iris-llop/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/07/cap-al-far-1-e1720628217760.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240817T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240817T203000
DTSTAMP:20260419T050307
CREATED:20240719T172844Z
LAST-MODIFIED:20250323T171700Z
UID:64634-1723921200-1723926600@www.naturallibres.com
SUMMARY:#FiloTrobadesNL Consciència o col·lapse. Amb el filòsof de la ciència Jordi Pigem
DESCRIPTION:Consciència o col·lapse\nConversa i berenar filosòfic \nAmb el filòsof de la ciència Jordi Pigem \nDissabte 17 d’agost a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n\n  \n«Abans de les autopistes i els algoritmes\, l’únic moviment incessant era el de l’aigua: fluïen els grans rius\, mil·lenni rere millenni\, sense obstrucció ni pol·lució. L’únic so incessant era el dels rius i el de les ones\, abans del soroll de l’ego i de les telecomunicacions…» \n  \nEl món corre accelerat sense saber on va\, a tot drap\, amb el dipòsit ple fins dalt d’informació i dades banals. Com una màquina que avança atropellant tot allò que ens fa humans. Dissabte 17 d’agost a NaturaLlibres ens aturarem per pensar\, Aquí i Ara\, en unes #FiloTrobadesNL amb el filòsof de la ciència Jordi Pigem i el seu últim llibre\, Consciència o col·lapse. \n«El món ha esdevingut tan frenètic\, fals i forassenyat que no podrà mantenir gaire temps aquest desplegament d’encanteris i s’esfondrarà\, com totes les coses òrfenes d’arrels i de significat.»\n  \nEl tecnocapitalisme és la religió imperant en la societat actual. Una religió que té com a promesa el creixement il·limitat i com a senyors feudals a les multinacionals\, amb la creença cega que qualsevol problema trobarà una solució divina en la tecnologia. \n«La “IA” es fa dir “intel·ligència artificial”\, però no és intel·ligència (que sempre requereix entendre)\, sinó càlcul mecànic fet a base d’algoritmes. Vertiginós\, però sense cap mena d’experiència o de consciència. Ara que hem començat a adonar-nos dels seus efectes\, potser podem llegir l’acrònim IA com a “Invasió Algorítmica”.»\n  \nL’allau constant de notícies i novetats soterra la realitat; ens manté sempre en la superfície\, ens impedeix reflexionar… D’aquesta forma\, es perd la noció del que és veritat i del que és un engany. I aleshores tot val. \n«Els mateixos poders que promulguen mesures per reduir les emissions de CO2 promulguen alhora mesures que multipliquen la contaminació química (i electromagnètica i altres). La sostenibilitat de què parlen no està orientada a protegir els ecosistemes i la integritat de la vida de la Terra: està orientada a protegir els interessos de la tecnocràcia.»\n  \nUn bombardeig informatiu que dificulta la capacitat d’atenció i la degrada amb l’ús addictiu de pantalles. I així es va atrofiant la millor part de la ment humana: la plena presència i l’empatia\, qualitats allotjades a l’hemisferi dret del cervell\, front la rigidesa algorítmica amb què actua l’hemisferi esquerre. \nDissabte 17 d’agost coneixerem com la neurociència ens pot ajudar a orientar-nos al món. Escoltarem també les advertències que ja ens van fer gent com Pascal\, Blake\, Dostoïevski\, Baudelaire\, Lautréamont\, Kierkegaard\, Nietzsche\, Kafka\, Huxley\, Orwell\, Tolkien… \n«Una tempesta bufa des del Paradís. […] La pila de runa creix fins al cel. Aquesta tempesta és el que anomenem progrés.» WALTER BENJAMIN\n«Mira com la màquina\nes revolta i es revenja\,\nens deforma i ens afebleix.»\nRAINER MARIA RILKE\n  \nI ara Jordi Pigem: \n«Es tracta de “despertar de la ficció”\, d’adonar-nos que hi ha tota una maquinària que genera encanteris a través de les dades\, les imatges\, les informacions i les idees. Una maquinària dissenyada per confondre\, per alterar el sentit de la realitat i fer que les persones acceptin amb convicció\, o fins i tot amb entusiasme\, el que interessa als grans poders.»\n  \nEns preguntarem què ens porta a precipitar-nos per una davallada que privilegia la Màquina sobre la Vida\, allò artificial i programable sobre el que és natural\, batega i respira\, és lliure i espontani… Tot buscant empar en les tradicions contemplatives i en la Natura que som. \n«No hi ha separació\, no hi ha diferència entre nosaltres i el món. Com va dir Nisargadatta Maharaj: “Quan miro dins meu i veig que no sóc res\, això és saviesa. Quan miro fora i veig que ho sóc tot\, això és amor”.»\n  \nAcompanyarem la FiloTrobada amb un berenar inspirat en el llibre Consciència o col·lapse\, a triar (fins esgotar existències) entre pastisset algorítmic o pastisset holístic. \n«Ara ens toca decidir si volem seguir per aquí. Si volem seguir entrant dins el món de la Màquina o sortir-ne\, respirar i abraçar la Vida. Si volem seguir distrets amb les seduccions de Circe 2.0 i els miratges de la ment algorítmica\, o recuperar l’atenció al que s’esdevé Aquí i Ara: recuperar la plena presència\, el protagonisme de la nostra vida\, la participació en la vida del món.»\n  \n  \n  \nAquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL\, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes\, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten\, buscar solucions a problemes\, raonar\, dubtar\, equivocar-se\, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques. \n  \n  \nJORDI PIGEM (1964) és filòsof de la ciència i escriptor. Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona amb la tesi El pensament de Raimon Panikkar: Una filosofia de la interdependència. Del 1998 al 2003 fou professor i coordinador de l’Àrea de Filosofia del Masters in Holistic Science del Schumacher College a Dartington (Universitat de Plymouth\, Anglaterra). Ha sigut professor invitat o ponent en diverses universitats d’Europa i Amèrica. Entre els seus llibres destaquen Redescobrir el món (2023)\, Tècnica i totalitarisme (2022)\, Así habla la tierra (2022)\, Pandèmia i postveritat (2021)\, Àngels i robots (2017; en castellà\, ampliat i amb el títol Ángeles o robots\, 2018)\, Intel·ligència vital (2016)\, La nova realitat (2013)\, Bona crisi (2009) i el que ens ocuparà en aquestes #FiloTrobadesNL: Consciència o col·lpse. Ha obtingut el Premi de Filosofia de l’Institut d’Estudis Catalans (1999)\, el Premi d’Assaig de Resurgence i de la Scientific and Medical Network (2006) i el Premi d’Assaig Joan Maragall (2016). Mai no ha tingut un compte en xarxes socials. \n  \n  \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/filotrobadesnl-consciencia-o-col%c2%b7lapse-amb-el-filosof-de-la-ciencia-jordi-pigem/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/07/Consciencia-o-collapse-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240810T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240811T130000
DTSTAMP:20260419T050307
CREATED:20240715T102539Z
LAST-MODIFIED:20240720T151519Z
UID:64595-1723316400-1723381200@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Jacint Verdaguer a la Vall Ferrera: Xerrada + Excursió literària
DESCRIPTION:Jacint Verdaguer a la Vall Ferrera: L’excursionista que estimava les plantes\nXerrada + Excursió literària \nAmb els experts verdaguerians Bernat Gasull\, Xavier Roviró i Carme Rubio \nDissabte 10 d’agost a les 19:00h i diumenge 11 d’agost al matí \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \nUn gran arbre ajagut és lo Pirene\nque mira ses brancades poderoses\nesbadiar-se de València a Roses\,\nentreteixir-se amb serres i turons\,\non penja\, com ses flors immusteïbles\,\nles blanques caseries i vilatges…\n\n  \nJacint Verdaguer va recórrer el Pirineu amb sotana i bota de muntanyenc. Excursions èpiques al llarg d’una serralada desconeguda aleshores amb l’excusa literària de buscar inspiració i documentació per escriure el poema (també èpic) Canigó. Amb aquest pretext\, a l’estiu del 1882 arribà al Pallars. I amb aquest pretext\, dissabte 10 d’agost a NaturaLlibres coneixerem amb detall el pas del mossèn trescaire per la Vall Ferrera\, amb els experts verdaguerians Bernat Gasull\, Xavier Roviró i Carme Rubio. \n«Tota la vall té\, a cada banda\, muntanyes de ferro\, i per açò s’anomena Vall Ferrera…»\n  \nDissabte 10 d’agost descobrirem com era el Verdaguer excursionista: tenaç i tossut\, fort\, quasi incansable\, intuïtiu\, a voltes intrèpid… \n«La por de caure m’obligà a posar-me a la mà la feixuga maleta\, i\, arrossegant-la pel rost\, o avançant-la de pas en pas\, aní baixant la difícil muntanya. […] Tarters perillosos per ací\, herba gerda per allà\, i la fosca per totes bandes…»\n  \nPerò\, sobretot\, el capellà fou un excursionista equipat amb una gran curiositat per la geografia\, la botànica\, la història\, la llengua\, les tradicions\, rondalles i llegendes… que anava apuntant minuciosament en llibretes. \n«Ainet és lo poble on he vist la fe més fonda\, les costums més senzilles i patriarcals. Tothom besa la mà dels capellans\, i en la primera missa\, cada dia\, un estudiant passa el rosari…»\n  \nQualsevol herba o flor camperola que se li oferia a la vista\, l’arreplegava i la posava entre els fulls del seu diari… i de la seva poesia. Preguntava sempre als vilantants el nom de les plantes\, usos i propietats. Bàlec\, lilacs\, lliris\, ginesta… que adquirien per a ell un simbolisme especial. \nLa hermosura\, qué és? És un brinet d’herba\nflorida al matí\,\ny a la tarde seca\,\ny al vespre un pilot\,\nde pols y de cendra.\n  \nI així\, interessat per tots els éssers vius que habiten els camins\, entrà al Pallars Sobirà\, a peu des de la Seu d’Urgell\, tot passant pel pic de l’Orri i el Salòria\, guiat per pastors locals a estones… \n«Al ser un quart avall del cim de Salòria\, nos giràrem estranyats\, sentint-hi uns grans crits d’”alto”. Era un carrabiner que ens encalçava\, amb il·lusió de que portàvem frau\, i\, a l’atrapar-nos s’enfadà de mala manera\, al veure que era un capellà aquell que\, de lluny\, havia pres per un paquetaire.»\n  \nDes d’allà continuà cap al port de Cabús i cap a Tor… \n«Lo camí que du a Norís és suau al principi i al peu del riu\, mes lleu aviat lo deixa\, enasprant-se en la serra\, on se troben dues creus gravades en la roca viva per lo bisbe Voltas\, que digué\, al despedir-se des d’aquest cim d’eixos pobles Os i Tor: “Si puedo salir de aquí\, ¡no quiero más toros ni osos!”»\n  \nLes creus esmentades pel religiós són difícils de veure\, però hi són\, i diumenge 11 d’agost al matí\, Bernat Gasull ens les mostrarà\, en una excursió per resseguir els passos de Jacint Verdaguer a la Vall Ferrera. Caminarem com feia ell: contemplant amb els seus ulls cada flor i cada arbre\, comprovant com ha canviat des del seu temps el paisatge\, escoltant històries i llegint poemes que són en sí mateixos lliçons de botànica i geografia. \n  \nÉs obra del Pirene gegant aqueixa terra\,\ndels cims la davallaren les aigües de gra a gra;\nles pedres de la plana són ossos de la serra\nd’a on\, un pas per segle\, com hoste que es desterra\, \nlo pèlag reculà.\n  \n  \nPreu d’inscripció: 10€\nInclou: Assistència a la xerrada + Excursió literària + Val de 2€ de descompte en la compra dels llibres verdaguerians seleccionats \nCaracterístiques tècniques de l’excursió literària: 4km aproximats / 500m acumulats\nMaterial requisit: Roba i calçat còmode per caminar a la muntanya\, bastons si en voleu portar\, gorra per protegir-se del sol\, aigua abundant i el menjar que cadascú consideri oportú.\nMaterial recomanat: Els llibres de i sobre Verdaguer que trobareu a NaturaLlibres \n  \n  \n*Val de descompte aplicable el dia de l’activitat. \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n  \n  \nBERNAT GASULL (Barcelona\, 1971) és biòleg de formació i membre de la Unió Excursionista de Catalunya de Gràcia des de fa una colla d’anys. Fascinat per la muntanya\, i per tot bri d’herba que hi creix i bestiola que s’hi belluga\, li agrada d’enfilar cims i voltar món. De fet\, quan volta món també acaba enfilant cims. Vet ací que un bon dia va engrescar-se amb l’aventura muntanyenca de Mossèn Cinto pels Pirineus. Ateses les dificultats actuals per emprendre un viatge en l’espai-temps per tal de contactar directament amb l’escriptor\, personatge que enveja profundament\, es va decantar més aviat per tasques detectivesques\, i en redescobrí les passes a mesura que es deixava captivar pels mots del poeta. N’ha publicat al respecte articles i llibres. També ha participat en dos films documentaris sobre el capellà: Maleïda 1882 i Canigó 1883. \nXAVIER ROVIRÓ (Vic\, 1956) és historiador\, folklorista i excursionista. Ha estat professor de l’Institut Jaume Callís de Vic i és el president del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona. Estudiós de Mossèn Cinto Verdaguer\, és autor de nombrosos articles i llibres de temes relacionats amb la cultura popular\, s’ha dedicat especialment a les llegendes i les històries de bandolers\, com ara Joan Sala i Ferrer\, conegut com a «Serrallonga»\, o Perot Rocaguinarda. Els dos darrers llibres publicats són Històries de les Guilleries (2022) i 101 curiositats de la Plana de Vic\, (2023) fet conjuntament amb Carme Rubio. \nCARME RUBIO (Barcelona\, 1950) forma part del grup de recerca Glossa (Grup de recerca en lingüística aplicada\, didàctica i literatura) de la UVic-UCC. Ha estat catedràtica d’Ensenyament secundari i professora de la UVic\, on ara és professora associada. Presideix l’associació Amics dels Museus d’Osona i està treballant\, juntament amb Maica Bernal\, en l’edició crítica de Brins d’espígol\, de Jacint Verdaguer. S’ha dedicat a la literatura popular\, la crítica teatral i la literatura infantil i juvenil\, amb títols com Tant de gust de conèixer-lo\, senyor Verdaguer. Els dos darrers llibres publicats són 101 curiositats de la Plana de Vic\, (2023) escrit amb Xavier Roviró\, i Contes molt animals i una mica humans (2019)\, amb Maria Carme Bernal. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-jacint-verdaguer-a-la-vall-ferrera-xerrada-excursio-literaria/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/07/verdaguer.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240803T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240803T203000
DTSTAMP:20260419T050307
CREATED:20240705T155029Z
LAST-MODIFIED:20250323T171239Z
UID:64545-1722711600-1722717000@www.naturallibres.com
SUMMARY:#FiloTrobadesNL L'escola de l'ànima. Amb el filòsof Josep Maria Esquirol
DESCRIPTION:L’escola de l’ànima\nConversa i berenar filosòfic \nAmb el filòsof Josep Maria Esquirol \nDissabte 3 d’agost a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n\n  \n«Hi ha casa perquè hi ha intempèrie. I la intempèrie demana empara.\nHi ha escola perquè hi ha món. I el món demana atenció.» \n  \nUna escola —una escola de debò— és un lloc on s’entrena l’atenció a les coses del món i als altres. Pot portar el nom d’escola o no. Es pot tractar d’un aula en un poblet del Pallars\, d’un monestir budista al Tibet\, d’una cabana a la muntanya… o d’unes #FiloTrobadesNL com les que tindrem dissabte 3 d’agost a NaturaLlibres\, amb el filòsof Josep Maria Esquirol i el seu darrer llibre: L’escola de l’ànima. De la forma d’educar a la manera de viure. \n«Els estels són la gràcia de la nit. I el sol\, la gràcia del dia. I les trobades amb els altres\, la gràcia de la vida.»\n  \nL’escola que ens proposa Josep Maria Esquirol té les portes obertes per a tothom. No és una ensenyança reglada. És el lloc on es cultiva l’ànima mitjançant l’atenció de l’entorn. \n«L’atenció és la disposició que deixa que alguna cosa bona ens arribi\, com si fos un regal.»\n  \nUna escola sense timbres\, sense pressa. Una escola del repòs. \n«El repòs és l’aliat indispensable de l’atenció i constitueix\, sens dubte\, una pràctica espiritual. Cal saber reposar. Potser avui més que mai\, perquè el context en què vivim —accelerat\, atapeït i sorollós— ho dificulta cada cop més. Hi ha temps per actuar i temps per reposar\, i és com si el repòs de l’ànima es fes en sintonia amb el repòs del món.»\n  \nEn l’era estulta de la confusió\, on la informació és motiu i font de dispersió\, amb estímuls que disminueixen de forma alarmant la nostra capacitat d’atenció\, dissabte 3 d’agost reivindicarem el realisme del sentit comú. \n«En part\, el problema del sistema tecnològic actual i del model capitalista és que han perdut de vista el món. El sistema tecnològic no és una tècnica en el món\, sinó una tècnica que fa com si pogués prescindir del món; que se n’oblida.»\n  \nPensarem què falla en aquesta societat desorientada… Com superar la crisi cultural i educativa per a que la ciutadania maduri amb esperit crític\, consciència\, estima i sensibilitat… Aprendrem de la filosofia del llindar: la que busca en la diferència una altra manera de fer i de viure front l’amenaça de l’homogeneïtat. \n«I mentre que la diferència ens orienta\, l’homogeneïtat ens deprimeix. Quan la boira cau\, els camins s’esborren i tot sembla igual. En canvi\, quan la boira s’esvaeix\, altra vegada s’albira l’horitzó —que és diferència i juntura— i es recupera el sentit\, l’orientació. Una part important del malestar de la societat actual té a veure amb l’homogeneïtat i l’ofec que dissimuladament provoca.»\n  \nAvançarem orientats pel metratge d’un savi com Josep Maria Esquirol i\, pel camí\, tractarem d’entendre tot allò que ens traspassa: la vida\, la mort\, el tú i el món. \n«Vivim\, però no sabem ben bé què és viure. Morim\, però no sabem ben bé què és morir. I esperem\, però no sabem ben bé què esperem.»\n  \nCelebrarem\, en companyia\, la soledat… \n«Estàs sol\, ets algú.\nEstàs sol\, ets algú\, i per això moriràs. Estàs sol\, moriràs\, però viure té sentit.\nEstàs sol\, però\, amb mi i amb d’altres\, pots compartir el desig pel món.\nEstàs sol\, però\, amb mi i amb d’altres\, podràs ser poeta i manobre de més món.»\n  \nI meditarem plegats sobre el bé\, l’amor\, la compassió\, l’alteritat… Amb paraules que temperin la intempèrie i la vulnerabilitat d’aquestes petites verticals precàries sobre l’horitzontalitat de la terra que som els humans. \nEns vindran preguntes —que no sempre demanaran respostes—\, compartirem idees i alimentarem l’ànima amb coneixement\, contacte… i amb un berenar inspirat en Josep Maria Esquirol i la seva filosofia de la proximitat. \n«Que dues persones es trobin: que una ànima toqui una altra ànima… No sé si mai arribarem a entendre i valorar prou el sentit d’aquesta experiència.»\n  \n  \n  \nAquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL\, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes\, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten\, buscar solucions a problemes\, raonar\, dubtar\, equivocar-se\, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques. \n  \n  \nJOSEP MARIA ESQUIROL és catedràtic de filosofia de la Universitat de Barcelona\, on imparteix classe de filosofia contemporània i dirigeix el grup de recerca Aporia\, dedicat a la relació entre la filosofia i la psiquiatria. Ha publicat més d’un centenar d’articles en revistes especialitzades i una dotzena de llibres. Especialment a La resistència íntima –que va rebre els premis Ciutat de Barcelona i Nacional de Ensayo–\, juntament amb La penúltima bondat i Humà\, més humà\, traduïts a l’italià\, el portuguès\, l’anglès i l’alemany\, l’autor ha articulat la seva «filosofia de la proximitat». Aquest 2024 ha publicat L’escola de l’ànima\, després de trenta anys dedicats a la docència. \n  \n«Passió pel món i amor als altres: tota la vocació docent està resumida en aquesta fórmula.»\n  \n  \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/filotrobadesnl-lescola-de-lanima-amb-el-filosof-josep-maria-esquirol/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/07/escola-anima-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240727T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240727T203000
DTSTAMP:20260419T050307
CREATED:20240628T112102Z
LAST-MODIFIED:20240628T112456Z
UID:64490-1722106800-1722112200@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Cuina (pallaresa) o barbàrie! Maria Nicolau en conversa amb les padrines de Cardós
DESCRIPTION:Cuina (pallaresa) o barbàrie!\nXerrada + Berenar bàrbar \nAmb la cuinera Maria Nicolau i la Maria de Casa Marxant de Tavascan \nDissabte 27 de juliol a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Saber cuinar vol dir saber dialogar amb el rebost!»\n  \nLes padrines del Pallars han estat expertes en això\, en dialogar amb el rebost. Criades en un temps en què el menjar era escàs\, sabien treure el màxim profit al que la terra i els animals bonament els hi volguessin donar. Una cuina que responia a la necessitat de subsistir\, com tot allò que és essencial. Ara se li’n diu sostenible\, de temporada i de proximitat. Una cuina que pot canviar el món i que la cuinera Maria Nicolau —autora de Cuina! o barbàrie i Cremo!— defensarà\, com sempre\, amb passió\, dissabte 27 de juliol a NaturaLlibres\, en conversa amb la Maria de Casa Marxant de Tavascan\, una de les padrines protagonistes del llibre Menjàvom del que tenívom. \n«El veritable valor de cuinar aflora a les històries que habiten a l’interior i al voltant de cada recepta.»\n  \nLa Maria de Casa Marxant té ara 89 anys\, i amb 7 ja ajudava a la cuina de casa preparant el trinxat\, l’escudella o el confitat de tocino que servien als hostes en temps de postguerra: veïns de Noarre\, famílies\, refugiats jueus fugint del nazisme i algun que altre comerciant despistat. I la Maria Nicolau és una noia normal i corrent que un bon dia va decidir aprendre un ofici del qual no en sabia res. Autora dels llibres Cuina! o barbàrie i Cremo!\, ha treballat més de vint anys en restaurants\, hotels i pastisseries de tota mena i condició; ara viu\, cuina i escriu en un poble de tres-cents habitants en plena natura osonenca. \nAmb elles mirarem al passat per a mirar cap al futur de la cuina casolana\, però sense nostàlgia. \n  \n«Aquesta cantarella pseudomoderna que diu que la cuina de les àvies era bona perquè la feien “amb carinyo i amb amor”\, mentre jo no recordo persones més dures i aspres que les àvies i les dones de la seva generació…»\n  \nEns transmetrem els uns als altres receptes radicals i salvatges… \n  \n«… el que és important de l’escudella no és la recepta ni el que conté concretament\, no és com la fem ni què hi posem\, sinó ella mateixa com a procés\, com a  llegat de sapiència científica i tecnológica que ens arriba plena a vessar de coneixement acumulat des de la prehistòria\, com a símbol de cuinar a casa\, a la llar\, a la tribu\, i com a estendard de l’autonomia sostenible i vinculada al territori\, sigui quin sigui el nostre nivell de precarietat.»\n  \nEns preguntarem què menjàvom i què menja ara aquesta societat bàrbara\, ultraprocessada i atordida\, que cada cop compra  més productes preparats i s’ha venut la llibertat d’agafar la paella pel mànec. \n  \n«Les quatre coses que calen per tenir una bona base de cuiner són petites i caben en una truita.»\n  \nFarem activisme des dels fogons\, perquè la revolució comença a la nostra nevera\, al nostre plat\, al nostre estomac. I potser ens sembla que no podem canviar el món\, però a través de la cuina podem fer-ne un lloc millor on viure. \n  \n«A mi m’agrada saber què compro\, què és el que em fico dins del cos quan menjo\, i a qui alimento amb els meus diners indirectament…»\n  \nAcompanyarem la trobada amb un berenar bàrbar inspirat per la Maria Nicolau i la Maria de Casa Marxant. \n  \n«Fer galetes podria ser una de les coses menys extraordinàries que existeixen. […] Però com a disciplina té uns marges d’aplicació ben definits i dona un resultat previsible\, concret i tangible\, fàcil de mesurar i de valorar en termes de bo o dolent\, que a més a més es menja […] Això\, en un món incert i mutant\, ple de fenòmens incommensurables i incomprensibles i de realitats fluides i movedisses\, reconforta. Jo\, davant del dubte\, faig galetes.»\n  \n  \nPreu d’inscripció: 10€\nInclou: Assistència a la xerrada + Berenar bàrbar amb beure a la carta + Val de 2€ de descompte en la compra dels llibres Cuina! o barbàrie\, Cremo! i/o Menjàvom del que tenívom \n  \n  \n  \n  \n*El val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.  \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n  \n  \nMARIA NICOLAU (La Garriga\, 1982) és cuinera d’ofici i per vocació. Ha treballat més de vint anys en una pila de restaurants de Catalunya\, Espanya i França\, i ara viu\, cuina i escriu en un poble de tres-cents habitants en plena natura a Osona. Ha escrit Cuina! O barbàrie (2022). És col·laboradora habitual d’El matí de Catalunya Ràdio\, del Tot es mou a TV3 i del diari El País. Ha estrenat Cuina salvatge a la plataforma de continguts digitals 3Cat i sempre la podreu trobar fent soroll a les xarxes socials: X @MAlbercocs Instagram @MAlbercocs \n«Els boscos els fan els esquirols\, però ells no ho saben\, amb el seu costum d’enterrar avellanes i glans a la tardor per guardar-los per l’hivern\, i d’oblidar-se’n\, deixant-lor germinar i donar lloc a nous arbres i arbustos; els prats els fan els xais\, sense adonar-se’n […] Les figues les fan les vespes\, que hi entren a pondre-hi ous i\, per accident\, les pol·linitzen […] Les coses importants i vives rarament es fan sabent que són importants. La cuina\, ella sola\, no existeix: l’hem fet i la fem nosaltres\, sovint sense ser gaire conscients del valor que té ni el que fem ni el que sabem\, sent persones normals fent coses corrents. També avui.»\n  \nMARIA DE CASA MARXANT
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-cuina-pallaresa-o-barbarie-maria-nicolau-en-conversa-amb-les-padrines-de-cardos/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/06/cuina-barbarie-cremo-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240720T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240720T210000
DTSTAMP:20260419T050307
CREATED:20240620T164411Z
LAST-MODIFIED:20240624T114806Z
UID:64415-1721502000-1721509200@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. La saviesa dels mussols: Xerrada + Sortida d'escolta nocturna
DESCRIPTION:La saviesa dels mussols\nXerrada + Sortida d’escolta nocturna \nAmb la biòloga del CSIC Maria del Mar Delgado i el tècnic de seguiment del mussol pirinenc Jordi Guillen \nDissabte 20 de juliol a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Durant el crepuscle\, he passejat pels camins amb prudència. Conec aquest ocell. Si pogués\, es menjaria el món sencer.» MARY OLIVER\n  \nSón tan delicats com letals\, bonics\, ferotges i brutals. Amb el cap arrodonit i els ulls grossos\, expressius i brillants\, veiem quelcom de familiar en els seus trets humans i crits inquietants. Un esperit nocturn\, símbol de coneixement i saviesa per algunes cultures\, portador de malastrugança\, malaltia i mort per a moltes altres. Més enllà de les supersticions\, dissabte 20 de juliol descobrirem com són realment els mussols\, en una xerrada amb la biòloga experta del CSIC Maria del Mar Delgado i el tècnic de seguiment del mussol pirinenc al Pac Natural de l’Alt Pirineu\, Jordi Guillen\, al voltant de l’últim llibre de la Jennifer Ackerman\, La saviesa dels mussols. \n  \n«Ets jove\, i no comprens aquestes coses\, però aprendràs que els mussols són els éssers vivents més cortesos\, sincers i fidels. Mai no t’has de prendre confiances\, ser groller o maleducat amb ells\, ni fer-los semblar ridiculs.» T. H. WHITE\n  \nApareixen mussols a pintures rupestres de fa 30.000 anys i en jeroglífics egipcis; la deessa grega Atena en tenia un com a mascota sagrada\, al igual que Picasso i Harry Potter… Tan presents en la història de la humanitat com difícils de trobar i d’estudiar\, cap altra criatura alada ha despertat una curiositat científica anàloga. \nCríptic per naturalesa\, d’afers noctàmbuls\, esmunyedís i més aviat reservat\, amb una perícia per al camuflatge única\, el mussol és un ocell amb una capacitat extraordinària d’adaptació\, poblador dels ecosistemes més diversos: des de l’Aegolius acadicus\, als boscos d’Amèrica del Nord\, tan petit com un pit-roig; a l’enorme duc pescador de Blakiston\, originari de Rússia i Japó; passant pel mussol pirinenc\, un veí que tenim ben a prop i del qual Jordi Guillen en fa aquí el seguiment. Amb ell i amb la biòloga experta María del Mar Delgado coneixerem les capacitats sorprenents dels estrigiformes: una anatomia òptima per a caçadors ferotges; un cervell calculador\, que utilitza les matemàtiques per localitzar preses; un sistema visual i auditiu formidable\, i un plomatge tan silenciós que el seu vol resulta imperceptible per a la insulsa oïda humana. \nDescobrirem com cacen\, com es comuniquen\, com festegen\, com crien els pollets i altres curiositats sobre el seu comportament. Sense oblidar que\, entre les dues-centes seixanta espècies de mussol coneguts en l’actualitat\, no hi ha dos individus iguals. \n«Penso en el poc que sabem de […] com són de llestos els mussols.»\n  \nI com comprendre els mussols significa ser-ne testimoni en el seu hàbitat\, a la natura\, sortirem a escoltar les nocturnes que es deixin escoltar\, acompanyats d’un especialista com Jordi Guillen. Pararem atenció i\, amb sort\, sentirem algun gamarús o algun xot. Escrutarem la foscor i\, molt probablement\, els nostres ulls no distingiran res; però es sentiran vigilats per tots aquells esperits alats que observen sense ser observats. \n  \n«Per als mussols\, la invisibilitat és una defensa o una disfressa; per a nosaltres\, el possible albirament d’un mussol és un privilegi.»\n  \n  \nPreu d’inscripció: 5€\nInclou: Assistència a la xerrada + Sortida nocturna + Val de 2€ de descompte en la compra del llibre La saviesa dels mussols \n  \n  \n  \n  \n*El val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.  \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n  \n  \nMARIA DEL MAR DELGADO és biòloga i investigadora de camp\, amb un doctorat sobre el duc eurasiàtic (Bubo bubo)\, un dels mussols més grans del món\, considerat el més eclèctic pel que fa a l’hàbitat\, lloc d’anidament i dieta. Un depredador indiscutible\, que pot arribar a caçar mamífers fins a la mida d’una guineu. I l’espècie que ha protagonitzat bona part de la seva recerca\, centrada en la dispersió natal —el moviment dels individus des del seu lloc de naixement fins a l’indret on s’establiran per començar a criar—. Treballant sempre amb un enfoc integratiu en centres de prestigi com el Metapopulation Research Group (MRG) de la Universitat de Helsinki o l’Estació Biològica de Doñana (EBD)\, en els últims anys està estudiant les respostes biològiques davant el canvi climàtic en regions particularment amenaçades pel calentament global com són les àrees de muntanya. \nJORDI GUILLEN és investigador de camp i porta fent seguiment del mussol pirinenc des dels 14 anys. En concret\, s’encarrega de la col·locació de caixes niu i estudis de productivitat de l’espècie al Parc Natural de l’Alt Pirineu\, així com estudis amb telemetria i GPS per conèixer la dispersió de polls i adults en època reproductora. És responsable del petit centre de cria en captivitat del mussol pirinenc i membre de l’associacio naturalista La Paniquella. Criat des de petit a Esterri d’Àneu entre cabirols\, guineus i fagines que el seu pare criava a biberó\, actualment treballa a Forestal Catalana en el seguiment de diverses espècies de fauna que habiten a les muntanyes catalanes.
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-la-saviesa-dels-mussols-xerrada-sortida-descolta-nocturna/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/06/saviesa-mussols-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240713T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240713T193000
DTSTAMP:20260419T050307
CREATED:20240609T103212Z
LAST-MODIFIED:20240609T103507Z
UID:64317-1720893600-1720899000@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Plantes impossibles de l’etnobotànica llegendària: Xerrada + Taller
DESCRIPTION:Plantes impossibles de l’etnobotànica llegendària\nXerrada + Taller per elaborar un amulet vegetal \nAmb la investigadora etnobotànica Júlia Carreras \nDissabte 13 de juliol a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«La màgia és natural\, perquè la natura mateixa és màgia»\nPARACELSUS\n  \nQue les herbes són màgiques es sap des de l’antiguitat. Amb les seves propietats curatives\, són la base de la medicina i els antibiòtics moderns; però n’hi ha que van més enllà: són les anomenades plantes impossibles. Plantes que treuen de polleguera als més racionalistes\, plantes fantàstiques\, inverosímils… Com una que als forjadors de la Vall Ferrera els hi aniria de primera\, perquè és capaç de tallar el metall sense cap dificultat (!). Dissabte 13 de juliol\, en el marc de la XIII Fira del Ferro Pirinenc\, descobrirem l’herbari associat al llegendari popular en una xerrada amb el llibre Botànica màgica (Joan A. Oriol Dauder) i la investigadora etnobotànica Júlia Carreras\, que a més ens ensenyarà a elaborar un amulet vegetal per sortir de NaturaLlibres protegits de tots els mals. \n  \n«Aquesta herba\, anomenada “herba de tall” o de pigot\, era emprada pels antics bandolers per a llimar i menjar els barrots de ferro de les reixes de les presons i per a fer saltar els panys que les tancaven…» JOAN AMADES\n  \nSegons la tradició folklòrica\, només els pigots coneixen quina és l’herba tallaferro; bé\, els pigots… i investigadores com la Júlia Carreras\, que ens parlarà d’aquesta planta tan fantàstica com real\, utilitzada d’antic com a remei en ferides produides per armes de ferro i\, per extensió\, en tot tipus d’ulceres —recomanable també per les hemorroides—. Amb ella coneixerem els principis medicinals i mitològics d’altres espècies com l’herba minaironera\, l’herba extraviadora\, les emprades per allunyar els llamps\, per allargar la vida o per animar celebracions com aquesta XIII Fira del Ferro Pirinenc: \n  \n«Cinc fulles barrejades amb vi i el líquid vessat després en una sala on se celebri un festí\, farà brollar a l’instant una joia folla entre els comensals.»\n  \nFòrmules irracionals que\, al capdavall\, no eren tan inversemblants com ara ens pot semblar\, doncs estaven basades en un saber ancestral sobre els principis i propietats de les plantes. Un saber oblidat\, guarnit d’uns relats i una mitologia vegetal que dissabte 13 de juliol reaprendrem amb la investigadora Júlia Carreras\, dins la programació de la XIII Fira del Ferro Pirinenc\, dedicada enguany a la memòria de les pallareses acusades de crims de bruixeria al llarg de la història\, sota el lema No eren bruixes\, eren dones. \n  \n«La màgia té el poder d’experimentar i entendre coses que són inaccessibles a la raó humana. Perquè la màgia és una gran saviesa secreta\, de la mateixa manera que la raó és una gran bogeria pública.» PARACELSUS\n  \n  \nPreu d’inscripció: 7€\nInclou: Assistència a la xerrada + Taller d’elaboració d’un amulet vegetal + Val del 10% de descompte en la compra del llibre Botànica màgica \n  \n  \n  \n  \n*El val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.  \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n  \n  \nJÚLIA CARRERAS és filòloga i investigadora especialitzada en etnobotànica. Treballa amb museus i organitzacions culturals\, conduint tallers i visites guiades al voltant de les creences populars. Ha escrit articles a diverses publicacions d’àmbit nacional i internacional i ha participat com a ponent en simposis i cicles de conferències. També és cofundadora i copropietària d’Occvlta\, una iniciativa centrada en la recuperació i la difusió de l’etnobotànica\, la bruixeria i creences que corren el risc de ser condemnades a l’oblit. És autora del llibre Vienen de noche. Estudio sobre las brujas y la otredad.
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-plantes-impossibles-de-letnobotanica-llegendaria-xerrada-taller/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/06/botanica_magica.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240712T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240712T203000
DTSTAMP:20260419T050307
CREATED:20240504T084631Z
LAST-MODIFIED:20250323T171540Z
UID:63820-1720810800-1720816200@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Jardí vora el mar: Tertúlia i berenar literari. Amb la crítica literària Marina Porras
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Jardí vora el mar\nTertúlia i berenar literari  \nAmb la crítica literària Marina Porras \nDivendres 12 de juliol a les 19:00H  \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Un jardiner és una persona diferent de les altres i això ens ve de tractar amb flors…» \n  \nPer allà on passa Mercè Rodoreda\, hi creixen flors. I\, com les flors\, la lectura de Rodoreda mai decepciona: reconforta\, sorpren i sacseja quan toca. En parlarem divendres 12 de juliol a NaturaLlibres\, en un #GrupDeLecturaNL per comentar la novel·la Jardí vora el mar amb una especialista en l’autora com és la crítica literària Marina Porras. \n  \n«—¿Sap que vostè té més coneixement del que em pensava?\n—Quan era petit m’asseia davant d’una flor i esperava que s’obrís.»\n  \nPrimera novel·la que Rodoreda es va posar a escriure després de la guerra\, durant l’exili a Ginebra\, fruit d’una enyorança floral\, Jardí vora el mar no es va publicar fins temps més tard\, quan l’autora ja era famosa i reconeguda. Davant obres mestres com La plaça del Diamant i El carrer de les Camèlies\, el llibre que divendres 12 de juliol comentarem va passar desapercebut —ens preguntarem si encertada o injustament—: una història sutil i simbòlica\, narrada per un vell jardiner que veu passar els estius entre til·lers i eucaliptus. \n  \n«Miri com està el jardí. Per sentir-ne la força i l’olor\, aquesta és la millor hora. Miri els til·lers… ¿Veu les fulles com els tremolen i ens escolten? Vostè riu… Si un dia es passeja de nit per sota els arbres\, ja veurà que n’hi dirà de coses aquest jardí…»\n  \nCom si fos un gerani més\, el jardiner observa els afers de la casa on treballa discretament: les festes dels amos i els seus divertiments\, els invitats excèntrics… i els secrets\, malentesos i esquerdes d’un món en decadència\, amb amors i vides que\, com l’estiu\, finalitzen. \n  \n«Aquest arbre —li vaig dir— ha vist moltes penes i moltes alegries. I ell sempre igual. M’ha ensenyat a ser com sóc amb cada fulla com una falç i cada poncella com una capsa de plom amb una flor a dintre peludeta i vermella.» \n  \nUn narrador sense nom\, una història sense data i un escenari sense localització. Plena d’intuïcions\, on tot s’insinua. Amb aquell domini de Rodoreda per narrar la cruesa més bèstia amb el to aparentment fràgil i senzill d’un lliri. La complexitat de les arrels en la mostrarà Marina Porràs: analitzarem la tècnica i l’habilitat narrativa de l’escriptora i comprendrem la fascinació que\, més de cent anys després del seu naixement\, l’autora més llegida i influent de la literatura catalana encara provoca\, admirada per altres grans com Gabriel García Márquez\, Le Clezio o el noruec Per Petterson\, però també per les joves generacions\, que la segueixen en un perfil a Twitter amb més de 38.000 seguidors. \nJunts debatrem sobre les qüestions que la lectura ens susciti: l’art\, el desig\, l’amor… la maternitat\, les relacions familiars… la riquesa material i la infelicitat… els estralls del temps\, la mort… I el significat d’aquell jardí-presagi que ara creix\, ara floreix… i acaba podrint-se. \n  \n«I tanta alegria\, i tanta joventut\, i tants diners… i tant de tot… dues desgràcies. Una vegada vaig veure un ocell que es va deixar morir. Es veu que era un ocell desesperat\, com l’Eugeni.»\n  \nConeixerem de prop la creadora de Jardí vora el mar —el mite i la persona— a través de la Marina Porras\, autora de Al mig de la vida\, jo\, una biografia on Rodoreda pren la paraula per explicar-se a partir d’entrevistes i cartes. Descobrirem així quins episodis reals hi ha soterrats a la novel·la… Tot i que si ella estigués aquí ens diria: «La meva vida íntima és meva»\, com solia. \nI\, sabent com era de llaminera la Rodoreda\, acompanyarem la tertúlia amb un berenar literari inspirat en Jardí vora el mar. \n\n  \n«El cel es començava a estrellar de debò i\, als vespres\, se sentia alguna cosa que burxava per les arrels. La primavera ho anava endreçant tot: la rosa al roser i l’ocell a la branca.»\n  \n  \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n  \n  \nMARINA PORRAS (Barcelona\, 1991) és doctora en Teoria de la literatura i Literatura comparada. Graduada en Història de l’art i Filologia catalana\, és professora associada a la facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i membre del grup de recerca Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu de la Universitat de Barcelona. És crítica literària\, col·labora com a periodista cultural en diversos mitjans de comunicació i treballa en una llibreria. Ha publicat l’assaig L’enveja (Fragmenta\, 2019)\, ha editat i prologat Donar nous als nens\, una antologia de textos de Gabriel Ferrater (Comanegra\, 2022) i La vida de la vida\, una tria de diaris i cartes de Katherine Mansfield (Angle\, 2022). El seu darrer llibre és Al mig de la vida\, jo\, un retrat biogràfic il·lustrat de Mercè Rodoreda (Bruguera\, 2023).  \nMERCÈ RODOREDA (Barcelona\, 1908-1983) era filla única d’una família bohèmia que no la va enviar a escola perquè a casa «s’aprèn més». Casada i amb un fill\, va publicar les primeres novel·les en els anys trenta i aviat es va incorporar a la generació d’escriptors formada sota els auspicis de la nova República. La seva col·laboració amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat l’obliga a exiliar-se el 1939 a París\, on coneix el seu company de vida i mentor\, Armand Obiols. S’hi queda a viure i és a l’exili —primer a la capital francesa i més endavant a Ginebra— que es construeix com a artista\, amb poemes i contes en una primera etapa\, i a partir dels anys seixanta amb un conjunt de novel·les que la convertiran en l’autora més llegida i traduïda de la literatura catalana. Fins al 1979\, no torna definitivament a Catalunya\, on mor quatre anys més tard. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-jardi-vora-el-mar-tertulia-i-berenar-literari-amb-la-critica-literaria-marina-porras/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/05/rodoreda-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240706T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240706T203000
DTSTAMP:20260419T050307
CREATED:20240604T100226Z
LAST-MODIFIED:20240604T175628Z
UID:64202-1720292400-1720297800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Dones de la muntanya: Sobre la terra\, sota l’ombra. Xerrada + Tast euskal-pallarès
DESCRIPTION:Dones de la muntanya: Sobre la terra\, sota l’ombra\nXerrada + Tast euskal-pallarès \nAmb les investigadores Leire Milikua i Federica Ravera\, i amb les pageses Núria Ferrando i Gemma Navas \nDissabte 6 de juliol a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n\n  \n«FUIMOS NOSOTRAS\nquienes aprendimos la historia de nuestras madres\ntocando los anillos de los árboles\nlo que no se quiere contar\nqueda irremediablemente grabado\nen este espectro\nen los libros\nnunca aparecían sus nombres\ntampoco sus quehaceres\nuna estrella por cada hijo que nació\npor cada hija\nnada más que un apero\nel sudor y la azada.»\nMARÍA SÁNCHEZ\n  \nNo és fàcil ser dona\, rural i pagesa en una societat heteropatriarcal\, capitalista i urbanocèntrica. Ser dona i\, generacions rere generacions\, llaurar el paisatge a l’ombra d’un sistema que maltracta la terra com les maltracta a Elles. Dissabte 6 de juliol coneixerem les adversitats que encara avui dia han d’afrontar amb les investigadores Leire Milikua i Federica Ravera\, autores respectivament de Lur gainean\, itzal azpian (Sobre la tierra\, bajo la sombra) i Dones de la muntanya\, en diàleg amb les pageses que hi ha al darrera de la formatgeria Casa Mateu de Surp\, Núria Ferrando\, i d’Herbes de l’Alt Pirineu\, Gemma Navas. \n  \n«Totes les persones portem a la sang una dona pagesa; totes hem tingut com a avantpassat una àvia que ha treballat la terra\, que ha sembrat\, plantat i recol·lectat aliments\, que ha intercanviat\, millorat i estimat les llavors.»\n  \nLeire Milikua és arquitecta especialista en Agroecologia i Igualtat de Gènere; Federica Ravera és doctora en ciències ambientals i fa recerca en àrees de muntanya amb perspectiva ecofeminista. Les dues acumulen hores i hores de conversa amb dones rurals; una a Euskal Herria\, l’altra a Catalunya. I dissabte 6 de juliol a NaturaLlibres compartiran i compararan les seves experiències i anàlisis. \n  \n«Si l’home treballa fora de casa i la dona no\, quedant-se a càrrec de l’hort i els animals\, aquesta dona no és pagesa. En canvi\, si la dona treballa fora i qui es queda a casa a càrrec de l’hort i els animals és un home\, ningú posaré en dubte que aquest home sigui un pagès.»\n  \nNo és senzill computar el nombre de dones que han treballat i treballen en activitats agràries i ramaderes… Amb tot\, tractarem d’analitzar les últimes dades i el significat que s’amaga sota els percentatges: un sector altament masculinitzat… en l’imaginari popular\, degut a que en els espais de poder i decisió sempre han estat Ells al davant. \nConeixerem què diu l’Estatut de les Dones Agricultores aprovat el 2015 pel Parlament Basc\, amb l’objectiu de donar major visibilitat a la feina de les pageses; sabrem si està funcionant i si a Catalunya tenim alguna cosa semblant. \n  \n«El que passa no és que els homes facin les activitats que tenen més valor\, sinó que les activitats cobren valor si les fan els homes.»\n  \nA partir dels testimonis recollits per Leire Milikua i Federica Ravera\, veurem quins són els obstacles afegits amb què es troben agricultores\, pastores\, formatgeres… com la Núria Ferrando de Casa Mateu i la Gemma Navas d’Herbes de l’Alt Pirineu. Distingirem quines són les seves reivindicacions dins d’una pagesia de per sí revoltada i parlarem sobre el potencial de l’ecofeminisme en les protestes per a una vida digna i un planeta habitable. \n  \nqueríamos ser flor\nbrizna cáscara de cereal\nun tallo quebradizo\nliquen o corteza\npero quien tiró los dados allá arriba\nhizo devotos nuestros cuerpos\nde la producción y del trabajo\nMARÍA SÁNCHEZ\n  \nPer reivindicar el paper de les dones i la feina que fan i han fet al llarg de la història\, acompanyarem la trobada amb un tast de productes elaborats artesanalment per nekazari emakumea basques i pallareses. \n\n  \n«Aquestes dones són absolutament necessàries. No les deixem a l’ombra. O\, encara pitjor\, sota la terra. Que el moviment no pari.»\n  \n  \nPreu d’inscripció: 7€\nInclou: Assistència a la xerrada + Tast euskal-pallarès amb gebrada o infusió per beure + Val de 2€ de descompte en la compra dels llibres Sobre la tierra\, bajo la sombra i/o Dones de la muntanya \n  \n  \nLEIRE MILIKUA (Abadiño\, 1985) és arquitecta i investigadora. Especialista universitària en Agroecologia i Igualtat de Gènere. Les seves línies de recerca i treball principals són l’agroecologia\, els sistemes agroalimentaris\, el medi rural\, la participació ciutadana i la igualtat de gènere. Autora del llibre en euskera El medi rural a la CAPV: fotografia actual\, oportunitats de futur (UEU\, 2015). El 2020 va ser beneficiària de la beca de recerca de l’Institut Basc de la Dona per a la redacció en euskera de l’estudi «Representades i visibles» (Emakunde\, 2021)\, retrat de la situació i les possibilitats de participació i representació de les dones pageses basques. Fruit de la seva trajectòria professional i personal\, el 2022 va publicar l’assaig literari Lur gainean\, itzal azpian (Lisipe-Susa)\, traduït per l’editorial Consonni al castellà com Sobre la tierra\, bajo la sombra. \nFEDERICA RAVERA és investigadora al Departament de Geografia de la Universitat de Girona. Amb una formació socio-ambiental i un bagatge d’estudis i activisme en el món rural i l’agroecologia\, fa recerca principalment en àrees de muntanya\, en temes de gènere i amb una mirada (i un sentir) ecofeminista. La seva vida personal i profesional es mou de forma transhumant entre Barcelona\, Girona i el Pallars Sobirà\, darrer lloc on troba el seu refugi. \n  \n  \n  \n*Si algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \nEl val de descompte té una caducitat de 30 dies des de la seva emissió. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-dones-de-la-muntanya-sobre-la-terra-sota-lombra-xerrada-tast-euskal-pallares/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/06/dones-muntanya.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240629T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240630T120000
DTSTAMP:20260419T050307
CREATED:20240601T151549Z
LAST-MODIFIED:20240601T164736Z
UID:64169-1719687600-1719748800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Carpe diem\, de la literatura a la pintura: Xerrada + Taller de sumi-e
DESCRIPTION:Carpe diem\, de la literatura a la pintura\nXerrada + Taller d’iniciació al sumi-e \nAmb el divulgador de l’art Miquel del Pozo i amb l’artista Lurdes Civit \nDissabte 29 de juny a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Carpe diem\, quam minimum credula postero.»\n(Viu avui\, no et refiïs del demà.)\nHORACI\n  \nQue cal gaudir del moment\, tots ho sabem\, però sembla que se’ns oblida per algun estrany mecanisme del cervell\, perquè escriptors\, poetes\, pensadors i artistes ens ho han de recordar constantment. Dissabte 29 de juny ho repetirem un cop més\, en una xerrada impartida pel divulgador de l’art Miquel del Pozo a NaturaLlibres. \n  \n«Me’n vaig anar al bosc perquè volia viure intensament […]\, no fos cas que\, just a l’hora de morir\, descobrís no haver viscut.» HENRY DAVID THOREAU\n  \nL’autor de Walden o la vida als boscos defensava que no era bo treballar massa; el just i necessari per subsistir sense que la feina li robés temps per escriure\, per llegir\, per fruir de la sortida i la posta del sol\, de la natura i els canvis d’estacions… \n«Cau una fulla i cau d’alegria. Estimo la vida.» VIRGINIA WOOLF\n  \nAmb Miquel del Pozo veurem com s’ha representat el Carpe diem al llarg de la història en l’art\, el cinema i la literatura. Una premisa exaltada per molts creadors del Renaixement i del Romanticisme… \n«El Carpe diem ja no és suficient\, em veig obligat a intentar treure profit dels segons també.» LORD BYRON\n  \nEs tracta d’atrapar la fugacitat del temps\, l’espai infinit entre allò que encara no ha esdevingut i el que ja no existeix… \n«Veure el cel d’estiu \nés poesia\, encara que no es trobi en un llibre. \nEls vertaders poemes fugen…»\nEMILY DICKINSON\n  \nPosarem en pràctica l’art del carpe diem diumenge 30 de juny al matí\, en un taller d’iniciació al sumi-e impartit per Lurdes Civit\, artista experta en aquesta disciplina mil·lenària que els monjos budistes zen exerciten. Una tècnica de pintura amb tinta xinesa sobre paper d’arròs que exigeix una dedicació d’anys i una entrega total; cometre errors una vegada i una altra\, aprendre a tolerar-los; repetir\, repetir i repetir els exercicis fins que les mans s’alliberin de tota distracció i desig d’èxit. Fins que les mans es tornin destres. I\, aleshores\, s’oblidin de totes les lliçons rebudes i puguin així expressar les emocions i la bellesa senzilla de la Natura. Aquí i ara. \n  \n  \n\nDuració del taller: 3 hores\nContingut: Exercicis preparatoris de meditació per harmonitzar cos i ment\, explicació introductòria al sumi-e i material\, aprenentatge de pinzellades bàsiques\, exercicis de creació lliure amb música meditativa\nMínim – màxim de participants: 6 – 14\nPreu d’inscripció al taller: 42€*\nInclou: Classe magistral i pràctica + Estris i material de dibuix (pinzells especials\, tinta xinesa\, paper d’arròs) + Val de 2€ de descompte en llibres\nRequisits: No són necessaris coneixements previs\n\n  \n«Digues\, què penses fer\namb la teva única\, salvatge i preciosa vida?»\nMARY OLIVER\n  \n  \n  \n  \n*El val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.  \nSi algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n  \n  \nLlicenciat en Arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya\, MIQUEL DEL POZO compagina l’exercici professional de l’arquitectura al seu despatx\, MENDEZDELPOZO|ARQUITECTES\, amb l’assaig i la reflexió teòrica al voltant de l’art. A l’àmbit de la difusió cultural\, és creador del projecte #MA140 (Mirar a l’Art a Twitter)\, que ha traspassat l’espai virtual i s’ha materialitzat en conferències i sessions en diferents àmbits educatius i culturals. Així mateix\, col·labora en una secció quinzenal del programa La Ventana de la Cadena Ser. El 2019 va rebre el Premi Ciutat d’Open House Madrid al millor ús de les xarxes socials. \nLURDES CIVIT és escultora\, pintora i artista del paper. Ha rebut la seva formació en Sumi-e amb Mª Eugénia Manrique\, Yano Yoro\, entre d’altres. Ha dirigit La Casa del Paper (escola-taller). S’ha format amb especialistes internacionals del paper com Salvador Alibau\, Elaine Koretsky\, Laurence Barker\, Gangolf Úlbrich\, John Gerald\, i amb els mestres japonesos Shingo Nishimura i Tsuyoshi Nakahara. Realitza cursos i tallers de sumi-e i d’elaboració artesanal del paper per a artistes i diferents col·lectius. Ha exposat la seva obra a diverses sales i galeries.
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-carpe-diem-de-la-literatura-a-la-pintura-xerrada-taller-de-sumi-e/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/png:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/05/sumie.png
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240621T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240621T203000
DTSTAMP:20260419T050307
CREATED:20240522T092834Z
LAST-MODIFIED:20240522T093457Z
UID:64077-1718996400-1719001800@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Àlgebres de la il·lusió: Xerrada + Berenar còsmic
DESCRIPTION:Àlgebres de la il·lusió\nXerrada + Berenar còsmic \nAmb l’autor Jordi Tosas i amb l’alpinista i matemàtica Parvaneh Kazemi \nDivendres 21 de juny a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Quantes vegades em pregunto si la física i les matemàtiques\, fins i tot la filosofia\, m’ajuden a entendre les muntanyes o són una altra poètica més…»\n  \nLa vida i la muntanya va d’equacions matemàtiques… Problemes algebraics amb incògnites a resoldre i mil variables en forma de camins a seguir fins arribar al cim. Divendres 21 de juny a NaturaLlibres\, Jordi Tosas ens explicarà la fòrmula cuàntica que ha fet d’ell un muntanyenc brillant\, extrem i honest\, en una conversa al voltant del llibre Àlgebres de la il·lusió amb l’alpinista i matemàtica iraniana Parvaneh Kazemi. \n  \n«Entenc les matemàtiques com una màgia especial: la màgia d’oferir-me un idioma per entendre’m amb la Natura.»\n  \nDivendres 21 de juny descobrirem què té a veure l’alpinisme amb l’àlgebra\, la muntanya amb la relativitat\, l’amor amb una equació irracional\, l’amistat amb la geometria\, la vida amb una cinta de Moebius i el silenci dalt d’un pic amb el bosó de Higgs. I ho farem amb els millors guies possibles: la Parvaneh Kazemi\, una professora de matemàtiques que va deixar la seva feina a Teheran per respirar a vuit mil metres d’alçada\, i el Jordi Tosas\, un alpinista que estudia Física al camp base i que filosofa mentre puja muntanyes\, obra vies noves en estil punk-pirata i reflexiona sobre l’entropia i la mort tèrmica de l’univers abans de llançar-se al buit esquiant des del Gosaithan (8.027m). Aventures al límit\, subjectes tothora al principi d’incertesa. \n  \n«Sense risc no existiria l’alpinisme. Ningú no pot reconèixer l’alpinisme veient escalar una persona en una paret artificial\, en un gimnàs\, ben assegurat per la corda. El gran problema de la nostra societat és el de fer creure (la falta de creença) que tot és segur. La mort com a tabú. I no és així; la naturalesa és un ball sense fi entre la vida i la mort. En el món de l’alpinisme ningú no vol morir a les muntanyes\, però tampoc ningú vol fer-ho allunyat d’elles.»\n  \nDos somiejadors\, Tosas i Kazemi\, que compartiran amb nosaltres aquesta passió en comú pel coneixement i per les muntanyes. Amb ells parlarem de somnis realitzats i de temptatives… \n  \n«Ja era la tercera vegada que intentava escalar aquella muntanya. Però em sentia feliç perquè ho havíem intentat i perquè havíem comprovat que d’aquella manera sí. Va ser simple\, va ser bell\, va ser incomplet. Vam escalar ràpid i vam aprofitar les oportunitats\, vam escalar sis dies sota nevades. Però la il·lusió de pensar que encara quedava un vuit mil verge em feia somriure. Potser no es tractava de guanyar sinó de donar el millor de nosaltres mateixos\, de fer-ho tan bonic i tan bé com fos possible.»\n  \nEns preguntarem què és l’alpinisme i què és un alpinista d’elit… \n  \n«A la meva època es deia que si passaves dels vint-i-quatre podies arribar a ser un gran alpinista; almenys havies arribat viu a aquella edat…»\n  \nFilosofarem sobre l’art efímer de viure i els temps… \n  \n«Així anava als anys noranta: un permís\, una expedició\, una ruta. La muntanya sempre manava i nosaltres havíem de saber seduir-la per poder ballar amb ella. Ara\, tot és molt diferent: et drogues tu\, per endormiscar-la a ella.»\n  \nBuscarem la bellesa en la igualtat d’Euler\, en les muntanyes del Pirineu\, els Alps\, l’Himàlaia\, l’Iran… i en la màgia del no-res que ens aboca a crear. Crear una teoria sobre els forats negres o un solo integral. Crear per superar els límits del que és humà. \n  \n«Necessito posar els palmells de les mans a la paret\, tocar els colors i sentir la seva energia. Humilment\, m’agenollo demanant permís a la roca per violentar la seva soledat; i als colors\, per embrutar la seva llum. Només la meva nuesa intenta restaurar l’equilibri. Només aquesta indigència de mitjans em fa digne del desequilibri que produeixo.» \n  \nAcompanyarem la trobada amb un berenar còsmic inspirat en el llibre Àlgebres de la il·lusió. \n  \n«El que és difícil no és realitzar un somni\, la il·lusió ens hi ajudarà. El que és difícil és somiar-lo\, gosar somniar-lo amb valentia i llibertat.»\n  \n  \n  \nPreu d’inscripció: 8€\nInclou: Assistència a la xerrada + Berenar còsmic amb beure a la carta + Val del 10% de descompte en la compra del llibre Àlgebres de la il·lusió \n  \n  \nJORDI TOSAS (Blanes\, 1968) va néixer mirant el mar amb un ull i el Montseny amb l’altre. De menut es preguntava què hi havia darrere d’aquella ratlla per on desapareixien els vaixells. Encuriositat per aquell mateix horitzó\, va començar a pujar muntanyes arreu del món. Ara és un dels alpinistes més experimentats del moment i un dels noms més respectats entre els amants de les grans serralades. Escalador\, guia de muntanya\, snowboarder extrem… Viu a Benasc\, entre cims. Quan no grimpa sol\, li agrada compartir la seva passió amb companys d’aventura com Kilian Jornet o Jordi Corominas. Amb un extens historial d’expedicions als indrets més alts i salvatges de diversos continents\, des de l’Himàlaia a l’Antàrtida\, en estil alpí\, sobre esquís i en el free solo més íntim. És autor d’Àlgebres de la il·lusió. \nPARVANEH KAZEMI (Teherán\, 1970) és alpinista llicenciada en Matemàtiques\, matèria sobre la qual va impartir classes durant vint-i-quatre anys al seu Iran natal. Fins que un dia va deixar la feina i va vendre la casa per pujar vuitmils. Va somiar amb valentia i llibertat en un país on les dones tenen moltes dificultats afegides al fred i a la manca d’oxigen. El seu primer repte va ser el Manaslu el 2011\, al qual van seguir l’Everest i el Lhotse\, convertint-se en la primera dona que escalava tots dos cims en la mateixa setmana. Després vindria el Makalu i el Dhaulagiri. A banda d’altres molts pics com el Mustagh Ata (7.546m). Ara és guia de muntanya i una referència per a moltes joves iranianes i per tots nosaltres. \n  \n  \n  \n*Si algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \nEl val de descompte té una caducitat de 30 dies des de la seva emissió. \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-algebres-de-la-il%c2%b7lusio-xerrada-berenar-cosmic/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/05/algebres-de-la-illusio-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240615T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240615T203000
DTSTAMP:20260419T050307
CREATED:20240512T120000Z
LAST-MODIFIED:20250323T170555Z
UID:63924-1718478000-1718483400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Brama poètica: Vidal - Glück
DESCRIPTION:Brama poètica: Vidal – Glück\nAmb la poeta Blanca Llum Vidal i la traductora de Louise Glück al català\, Núria Busquet Molist… I amb beure èpic! \nDissabte 15 de juny a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \nConvideu-me a sortir a passejar per l’indret més Normal i\ndeixeu-me bramar contra l’Ordre i l’Essència.\n  \nLa brama és un dels espectacles més fascinants de la natura. Un ritual de desafiaments més o menys passionals\, desig\, follia\, adoració i respecte… com el que presenciarem dissabte 15 de juny a NaturaLlibres\, enfrontant en l’escenari a dues poetes separades en el temps\, però lligades per interessos\, preocupacions\, deliris i debilitats similars: Blanca Llum Vidal (1986) i Louise Glück (1943-2023)\, encarnada en veu i ànima de la seva traductora al català —i també poeta— Núria Busquet Molist. \n  \naquesta mort\nque neix enmig de tant de verd i tant d’amor…\n  \nTrobadora del present\, dona salvatge\, filòloga de sotabosc\, de soca-rel i plomatge espès\, Blanca Llum Vidal és la poeta de les seduccions i de l’amor. Un amor fogós\, que mossega\, t’esqueixa el no sé què i dol. \n  \nPer què estimar allò que perdràs? \nNo hi ha res\, més enllà d’estimar.\n  \nLouise Glück és la poeta de la pèrdua. La pèrdua que implica tot amor. Amb aquella pèrdua màxima que és la mort. De passió continguda\, com el magma que bull sota el volcà inquietant d’una poesia reconeguda el 2020 amb el Premi Nobel de Literatura. \n  \nL’hivern s’acabarà\, la primavera tornarà. \nLes brises lleus i molestes \nque tant m’estimava\, les estúpides flors grogues… \nLa primavera tornarà\, un somni \nbasat en una falsedat: \nque els morts tornen.\n  \nDissabte 15 de juny bramarem i buscarem punts de contrast i lligam entre Blanca Llum Vidal i Louise Glück: la Bellesa insuportable del món… \n  \nEl Futur sembla antic i el Present és una merda. El proper dia us parlaré d’animals. […] De moment només us avanço que el problema és que la mirada del Linx em paralitza i que\, així com hi ha gent que ha tingut el desig de ser un Indi\, el que tinc jo és el desig de viure paralitzada en aquella línia que s’arqueja des dels ulls esquinçats fins a les temples del Linx. […] Expliqueu-me com es pot arribar a ser tan Bell! […] Com es pot tenir aquest pelatge tigrat i aquestes orelles en punxa per descompondre la silueta del cap i afavorir el Camuflatge! Expliqueu-me per què ens miren així\, amb aquesta Tendresa terrible i a punt d’Extinció!\n  \nL’animalitat i l’empatia cap a tot allò que es viu\, que fresseja\, s’agita… \n  \nEstic cansada de tenir mans\nva dir ella\nvull ales.\n¿Però què faràs sense mans\nper ser humana?\nEstic cansada del que és humà\nva dir\nvull viure al sol.\n  \nLa fal·lera pels iris salvatges i les flors punyeteres\, que treuen espina i punxen… \n  \nDu’m del cel\, afrau\, la flor perduda. \nLa més torta\, la més trista\, la que mai \nserà bonica i la que a dins té mal de temps\, \nd’amor invers\, de llengua esquerpa\, i fugiguera.\n  \n  \nUna poesia\, en tots dos casos\, reflexiva —per pensar Pensament— i confessional —aparentment—\, que ens servirà per conèixer les cabòries i la biografia de les seves autores… o del que s’han inventat. Li preguntarem a la Blanca Llum Vidal per les seves manies i els seus mites referencials\, i amb la traductora Núria Busquet Molist coneixerem com era Louise Glück més enllà dels seus escrits: neta d’immigrants jueus hongaresos\, filla d’un pare inventor —no gaire exitòs—\, va créixer envoltada de dones de caràcter fort\, es va casar molt jove —no trigaria a divorciar-se— i convivia amb una tendència crònica a la depressió. \n  \nSi poguéssiu tan sols obrir els ulls \nem veuríeu\, veuríeu el buit \ndel cel reflectit a la terra\, els camps \ndeserts\, sense vida\, coberts de neu.\nDesprés la blanca llum \nsense la disfressa de la matèria.\n  \nAcompanyarem la trobada amb dues opcions de beure a escollir (fins esgotar existències): una inspirada en Blanca Llum Vidal (Vi Cor Negre del celler Terra de ningú wines) i l’altra\, en Louise Glück (Gintònic). \n  \nperò beneït siau Vós\, beneïdes la resta de bèsties i alcem la copa\, Amors\, que potser demà ja serem tots Idòlatres.\n  \nQuina de les dues guanyarà la brama poètica ho decidirà el públic. Feu les vostres apostes i\, com diria Baudelaire\, embriageu-vos! «De vi\, de poesia o de virtut\, com més us plagui. Però embriagueu-vos». \n  \n  \n  \nBLANCA LLUM VIDAL (Barcelona\, 1986) és poeta\, editora i treballadora social. Ha publicat La cabra que hi havia\, Nosaltres i tu\, Homes i ocells\, Visca!\, Punyetera flor\, Maripasoula (crònica d’un viatge a la Guaiana francesa)\, Aquest amor que no és u\, Amor a la brega\, La princesa sou Vós\, No cometràs aduteri i Llegir petit i escriure sobre literatura i amor. Ha traduït\, amb Arnau Pons\, El dolor\, de Marguerite Duras\, i de la mateixa autora\, Escriure en solitari. Ha editat\, entre altres obres\, la poesia d’Àngel Guimerà\, les cartes d’exili de Mercè Rodoreda a Anna Murià i els contes de Víctor Català\, i ha tingut cura d’una antologia de l’assaig feminista de Maria Aurèlia Capmany. Ha recitat arreu dels Països Catalans i de l’Estat\, a Ucraïna i a Santiago de Xile. Darrerament puja a l’escenari amb la clàssica i el postrock de Los Sara Fontán. \nNÚRIA BUSQUET MOLIST (Cardedeu\, 1974) és traductora literària\, amb un màster en estudis de la diferència sexual. Ha traduït autors com Douglas Stuart\, Tessa Hadley\, Dylan Thomas\, Elizabeth Strout\, Margaret Atwood\, Lisa Taddeo o Anne Carson. Amb la seva traducció d’El Colós\, de Sylvia Plath\, va obtenir el Premi Jordi Domènech de traducció de poesia el 2019. Col·labora habitualment amb diferents institucions i en llibres i articles sobre teatre\, traducció\, poesia i crítica poètica. És autora dels llibres de poemes Arca mínima i Làpida\, i de les novel·les Partícules i Zona zero. És membre de l’APTIC\, l’AELC i el PEN català. \nLOUISE GLÜCK (Nova York 1943 – Cambridge 2023) és una de les veus capitals de la poesia nord-americana\, Premi Nobel de Literatura. Autora de nombrosos poemaris\, entre els quals destaquen The Wild Iris\, mereixedor del Premi Pulitzer\, Averno\, Premi L. L. Winship/PEN New England i Faithful and Virtuous Night (Nit fidel i virtuosa)\, Premi Nacional del Llibre a Estats Units. El seu volum d’assajos Proofs and Theories va guanyar el Premi PEN/Martha Albrand. Una obra en general reconeguda amb guardons com la Medalla Nacional per a les Humanitats\, el Premi Bollingen i les beques Guggenheim i Rockefeller. Traduïda al català per Núria Busquet Molist a Edicions del Buc. \n  \n  \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-brama-poetica-vidal-gluck/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/05/vidal-gluck.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240608T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240609T120000
DTSTAMP:20260419T050307
CREATED:20240407T090952Z
LAST-MODIFIED:20250323T170939Z
UID:57692-1717873200-1717934400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Un cant d'amor a la Terra: Tertúlia i berenar literari + Caminada conscient i música meditativa
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Un cant d’amor a la Terra \nTertúlia i berenar literari + Caminada conscient i música meditativa \nAmb l’estudiós i divulgador de l’ecosofia Xavier Perarnau \nDissabte 8 de juny a les 19:00H i diumenge 9 de juny al matí  \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Per sobreviure com a individus o com a espècie\, necessitem experimentar una revolució en la nostra consciència.» \n  \nQuan va esclatar la guerra al Vietnam\, monjos i monges es van enfrontar a un dilema: centrar-se en la vida contemplativa i quedar-se meditant dins els monestirs\, o sortir fora en ajuda de les víctimes. Thich Nhat Hanh va optar per totes dues coses. Mestre zen\, poeta i activista per la pau i el mediambient\, pioner en la introducció del mindfulness budista i del veganisme a Occident\, és autor de llibres com Un canto de amor a la tierra\, l’obra que comentarem dissabte 8 de juny en un #GrupDeLecturaNL conduït per l’estudiós i divulgador Xavier Perarnau. \n  \n«El veritable canvi només esdevindrà quan ens enamorem del planeta. Només l’amor ens pot ensenyar a viure en harmonia amb els altres i amb la natura\, i evitar així els devastadors efectes de la destrucció mediambiental i del canvi climàtic.»\n  \nUn canto de amor a la tierra és un text revelador que ens servirà per emboscar-nos en la vida i obra de Thich Nhat Hanh\, a qui Martin Luther King va nominar al Premi Nobel de la Pau. Conegut pels seus milers de seguidors com Thay (mestre en vietnamita)\, va viure trenta-nou anys fora del seu país com a refugiat polític. I des de l’exili va continuar impartint les seves ensenyances a universitats com la Sorbonne\, Columbia o Princeton. \n  \n«Hem construït un sistema que no podem controlar. […] una societat on els rics es fan més rics i els pobres més pobres\, i en què estem tan atrapats en els nostres propis problemes immediats que no ens podem permetre el luxe de ser conscients del que està passant amb la resta de la família humana o amb el nostre planeta Terra. En la meva ment veig una colla de pollastres en una gàbia barallant-se per unes miques de gra\, sense saber que en poques hores tots seran assassinats.»\n  \nDissabte 8 de juny reflexionarem i debatrem al voltant de les idees clau de Thich Nhat Hanh. Conceptes inspiradors com el d’inter-ésser: \n  \n«La Terra està\, en aquest mateix instant\, fora teu\, dins teu i també sota teu. La Terra és a tot arreu. […] L’aigua de la nostra carn\, els nostres ossos i totes les cèl·lules microscòpiques que hi ha al nostre interior formen part de la Terra i provenen d’ella. La Terra no és tan sols l’entorn on vivim. Nosaltres som la Terra […] I\, en el moment en què ens n’adonem\, la nostra relació amb la Terra comença a canviar […]\, et sents motivat a protegir-la com et protegeixes a tu mateix. Perquè no hi ha cap diferència entre la Terra i tu.»\n  \n  \nEs tracta\, segons Hanh\, de prendre consciència del món\, començant pel nostre propi cos\, i buscar la felicitat en l’únic lloc on es pot trobar: aquí i ara. \n  \n«El nostre desig de fama\, riquesa i poder és insaciable\, cosa que provoca una gran tensió al nostre cos i al planeta. No ens adonem que allò que ens fa feliços no és la fama\, la riquesa ni el poder\, sinó el nivell de la nostra consciència atenta.»\n  \nEstar atents al moment present. \nAtents a la respiració que ens ompla de bosc els pulmons… \n  \n«Cada respiració conté nitrogen\, oxigen\, vapor d’aigua i indicis d’altres elements\, de manera que cada inspiració i espiració conté la Terra al complet.»\n  \nAtents a cada pas que donem… \n  \n«Camina com si estiguessis estimant la terra amb els peus.»\n  \nAtents al que ens nodreix… \n  \n«Si mires profundament el pa veuràs\, en ell\, el camp de blat\, el bell paisatge que l’envolta i els afanys del pagès\, el moliner i el forner. […] L’univers sencer ha col·laborat perquè puguis menjar-te ara aquest tros de pa.»\n  \nI\, amb aquesta mateixa atenció conscient\, compartirem un berenar casolà inspirat en Thich Nhat Hanh. \n  \n«Si prestes una atenció completa al te\, sentiràs que estàs bevent plantes aromàtiques que són un regal de la Mare Terra\, i advertiràs també el treball dels recol·lectors de les plantacions de Sri Lanka\, la Xina i el Vietnam. Sabràs que estàs degustant un núvol i la pluja. El te conté la totalitat de l’univers.»\n  \n  \nDir que Thich Nhat Hanh va morir l’any 2022 no seria adequat\, perquè no hi ha inici ni final\, no hi ha creació ni destrucció\, no hi ha naixement ni mort. \n  \n«Milers de cèl·lules del nostre cos moren i són reemplaçades a cada instant per milers d’altres noves. Cada respiració i cada pas que fem ens porten de nou a la Terra. Cada vegada que ens rasquem\, cèl·lules de la nostra pell cauen i tornen a la Terra. Contínuament morim i reneixem.»\n  \nLes seves tècniques de meditació s’empren actualment per a millorar el benestar en situacions de sofriment i estrès\, però també per incrementar la consciència cap a la construcció d’un món millor. Coneixerem el llegat del mestre zen i\, diumenge 9 de juny al matí\, posarem en pràctica l’art de despertar en una caminada per exercitar les ensenyances de Thich Nhat Hanh\, amb el guiatge de Xavier Perarnau i la música meditativa de So Silent\, grup format per Ramon Humet i Sílvia Vidal\, que fan ressonar el paisatge amb shakuhachi\, gong\, bols de quars i tibetans. \n  \n  \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n  \n  \nTHICH NHAT HANH va ser un mestre zen vietnamita i un dels líders espirituals més importants dels nostres temps. Poeta\, erudit i activista pels drets humans. Pioner en el moviment mindfulness i en el budisme socialment compromès\, va escriure nombrosos llibres on advoca per la recerca de la pau interior com a pas imprescindible per a la consecució de la pau al món. Proposat per al premi Nobel de la Pau\, durant la guerra de Vietnam va treballar incansablement per la reconciliació entre Vietnam del Nord i Vietnam del Sud. Fundador d’universitats i organitzacions de serveis socials\, els seus últims anys els va viure a Plum Village\, una comunitat de meditació al sud de França on acudien anualment centenars de persones per escoltar els seus ensenyaments i aprendre les seves senzilles tècniques de meditació.  \nXAVIER PERARNAU ha cursat estudis d’Antropologia i Filosofia\, i el postgrau Significats i valors espirituals de la Natura. Amant de les arts i de la muntanya\, aprofundeix i promou el coneixement i activitats de la tríada Naturalesa\, Art i Espiritualitat en ressonància amb la concepció de l’ecosofia. És vicepresident de Silene i promou el projecte Esperit de Cura. \nSO SILENT és un grup format per Sílvia Vidal i Ramon Humet. Són músics\, practicants de meditació zen\, amants del ioga i afeccionats a l’excursionisme. Fan concerts meditatius on integren la música i el Silenci amb instruments com els bols de cristall de quars\, els bols tibetans\, el shakuhachi\, el gong\, i el piano. El camí que segueixen és la tríada natura\, música i Silenci. \n  \n  \n \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-un-cant-damor-a-la-terra-tertulia-i-berenar-literari-caminada-i-concert/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/04/Un-canto-de-amor-a-la-tierra-1.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240531T173000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240531T190000
DTSTAMP:20260419T050307
CREATED:20240501T164514Z
LAST-MODIFIED:20240516T083124Z
UID:63794-1717176600-1717182000@www.naturallibres.com
SUMMARY:Petites Trobades NL. La padrina en sap un munt\, de plantes remeieres!
DESCRIPTION:La padrina en sap un munt\, de plantes remeieres!\nContacontes + Excursió recol·lectora + Taller familiar d’estampació amb plantes sobre tela + Berenar casolà i concurs \nDivendres 31 de maig a les 17:30H \n\n\nPer apuntar-se a la petita trobada\, envieu un correu electrònic a\nnaturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \nL’Abril\, el Marcel i el seu gos Murri passen les tardes jugant a exploradors: s’imaginen que estan enmig de la selva amazònica\, en busca d’una planta carnívora que cura tots els mals i només es pot trobar en aquell racó del món. Però… ep! Que potser no cal anar tan lluny per trobar herbes amb superpoders! Potser les tenim més a la vora… Divendres 31 de maig cercarem les que creixen al Pallars amb la Mar Hurtado i el seu últim llibre: La padrina en sap un munt\, de plantes remeieres! \nAmb el conte de la Mar\, descobrirem les històries que s’amaguen en flors com l’hipèric… Coneixerem plantes que les bruixes pallareses utilitzaven pels seus encanteris… I\, gràcies als coneixements de la padrina Nuri\, aprendrem receptes màgiques per ser invencibles davant un constipat o per curar el dolor\, amb pinyes d’avet miraculós i amb oli de cop. \nA més\, sortirem a buscar fulles medicinals i la Mar ens ensenyarà a utilitzar plantes per estampar en un petit taller d’impressió sobre tela. Acabarem la jornada d’exploració amb un berenar casolà i un concurs per endevinar les herbes que s’hi amaguen. \n  \nRESUM DE LA MISSIÓ EXPLORA EL PARC \n\n17:30h: Trobada a NaturaLlibres i repartiment de passaports Explora el Parc\n17:45h: Contacontes\, excursió recol·lectora i taller d’estampació amb plantes\n18:30h: Berenar i concurs\n\n  \nPreu d’inscripció a la Petita Trobada: 6€ per persona adulta i 4€ per menors\nInclou: Contacontes\, excursió recol·lectora i taller d’estampació + Berenar casolà + Val del 10% de descompte en la compra del llibre La padrina en sap un munt\, de plantes remeieres! + Fins a 4 segells al passaport Explora el Parc (1 per assistència\, 1 per l’excursió\, 1 pel taller i 1 per compres efectuades a NaturaLlibres) \n  \n  \nLa padrina en sap un munt\, de plantes remeieres! forma part de la col·lecció Pirineu i Natura de l’editorial Salòria\, que té com a objectiu donar a conèixer les plantes\, fongs i animals que s’amaguen en les profunditats dels boscos\, valls i muntanyes pirinencs\, i així despertar l’interès i estima dels més petits —i no tan petits— per allò que ens envolta. \nMAR HURTADO PAIRÉS és barcelonina d’origen\, tot i que ja fa uns anys que s’ha deixat caure pel Pallars Sobirà\, on ha trobat una nova llar. Envoltada de natura\, paisatges i personatges inspiradors\, es dedica a fer i viure allò que li agrada: la il·lustració i l’educació ambiental\, barrejades en un còctel divertit i a la seva manera. Autora de llibres com Aquests bolets estan sonats! o La padrina en sap un munt\, de plantes remeieres! \n  \n  \n  \n\n* Si algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \n  \n  \nActivitat organitzada amb \n \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/petites-trobades-nl-la-padrina-en-sap-un-munt-de-plantes-remeieres/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/05/padrina-plantes.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240525T190000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240525T230000
DTSTAMP:20260419T050307
CREATED:20240426T102617Z
LAST-MODIFIED:20240502T112127Z
UID:63733-1716663600-1716678000@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Cinema transhumant a la fresca: Estols. Xerrada + Projecció + Tast de productes locals
DESCRIPTION:Cinema transhumant a la fresca: Estols\nXerrada + Projecció + Tast de productes locals amb cava \nAmb el director Xavier Moreno i la investigadora Cristina Simó \nDissabte 25 de maig a les 19:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Havíem de caminar moltíssim i amb tota mena de precaucions. Però em vaig decidir a fer-ho\, cansada de viure sempre amb aquesta incertesa. Un matí\, com qui no té altre desig que contemplar la naturalesa\, vam sortir de casa amb les motxilles i les sabates ferrades\, amb el propòsit de no tornar fins que caigués en Franco i el seu règim. Que lluny estava aleshores d’imaginar que deixava Barcelona per tants anys!»\n  \nUna Barcelona assetjada per les bombes i els soldats; es senten sirenes d’alarma i petjades de militars. Hi ha una jove amagada rere uns porticons tancats\, decidida a escapar. Fora\, lluny enllà\, camins d’exili i memòria que travessen les muntanyes del Pirineu. Aquest és l’escenari on es va rodar Estols\, la pel·lícula que dissabte 25 de maig es projectarà a Alins dins el cicle de cinema itinerant Transhumant\, amb trobada prèvia a NaturaLlibres entre el director i guionista Xavier Moreno i la investigadora Cristina Simó. \n  \n«Ens delíem per fugir\, però les llàgrimes ens venien als ulls en pensar en tantes i tantes coses estimades que deixàvem.»\n  \nAmbientat al final de la guerra civil espanyola\, el llargmetratge està inspirat remotament en les memòries d’Otília Castellví\, una modista del barri de Gràcia —i excursionista fervent— que l’any 1939 creuà la frontera pirinenca cap a França guiada per un passador misteriós. Un desterrament forçat per les circumstàncies\, després de ser empressonada als calabossos de la policia estalinista per trotskista. Més endavant vindria el seu pas pels camps de concentració francesos al Rosselló\, l’ocupació nazi de França\, la feina a Alemanya i la fugida a Caracas. Un testimoni històric i humà colpidor que relata al llibre De les txeques de Barcelona a l’Alemanya nazi i que coneixerem amb Cristina Simó\, estudiosa de l’exili de les dones republicanes i membre de la Fundació Andreu Nin. \n  \n«Vaig treure’m la roba d’excursionista i em vaig posar un vestit senzill que duia a la motxilla i unes sabates lleugeres. Vaig amagar l’equip de muntanya en un indret on em va semblar que\, si un dia tornava\, el trobaria. Em vaig acomiadar del meu company de camí mirant-me’l amb certa enveja\, o recança\, en veure’l marxar de cara a les muntanyes conegudes mentre que jo em dirigia\, sola\, vers el pla desconegut.»\n  \nTot i això\, Estols no és un film bèlic ni històric. És una història que ha succeït\, succeeix i succeirà. És un conte visual i delicat on paisatge i natura són adesiara més importants que la pròpia trama. Una reflexió necessària sobre éssers desarrelats que travessen fronteres: les fronteres polítiques\, tan inútils i fictícies… les fronteres de la por\, de la llibertat… les fronteres del llenguatge… les fronteres que separen llegenda i realitat\, cinema i assaig. \n  \n«Ens meravellàvem davant d’immensos panorames\, des de pics altíssims. Quan asseguts en un cim\, o jaient sobre el tou de l’herba\, contemplava la grandiositat d’aquelles muntanyes\, em sentia dominada per un íntim sentiment d’elevació de l’esperit. Com si la profunda calma i l’espectacle imponent de cel i terra sense homes aconseguís esborrar de la meva memòria el tracte desagradable amb la complicada humanitat!»\n  \nTant la direcció com el guió\, el muntatge i la fotografia són obra del mateix Xavier Moreno\, artista multidisciplinar que dissabte 25 de maig ens parlarà de la seva primera pel·lícula a NaturaLlibres\, després d’haver-la presentat amb èxit de crítica i públic als certàmens de Cerdanya\, LAHFF (London Arthouse Film Festival)\, Black Cat Award International Film Festival (Nova York)\, Festival Transterritorial de Cine Underground i Picknic Film Festival de Santander. \nLa projecció d’Estols començarà a les 21:30h a la plaça del poble. \n  \nPreu d’inscripció: 7€\nInclou: Assistència a la xerrada + Cinema + Tast de productes de proximitat: embotit\, formatge\, pa amb tomàquet i cava solidari Miquel Pons + Val de descompte del 10% en la compra del llibre De les txeques de Barcelona a l’Alemanya nazi (Otília Castellví) \n  \nCOMPRA D’ENTRADES AQUÍ >>> \n  \n  \n\nTítol original de la pel·ícula: Estols\nGènere: Drama\nAny: 2023\nDuració: 89 min.\nPaís: Espanya\nDirecció i guió: Xavier Moreno\nRepartiment: Núria Batlle\, Xevi Bosch\, Daniel Casanovas\, Papa Demba Cisse\, Piròmana D’Arboç\, Imma Pla\, Xavi Romero\, Mar Serinyà Gou\, Elena Sixto\, Emília Verger\n\n  \n  \n  \nXAVIER MORENO és artista i realitzador audiovisual. Va estudiar Belles Arts\, Antropologia social i cultural i Cinema. La seva tasca actual se centra principalment en la direcció cinematogràfica. El 2023 va estrenar Estols\, el seu primer llargmetratge\, després d’haver escrit i dirigit un bon nombre de curtmetratges com Les arrels (2017) o Love (2019). També es dedica a les arts visuals i la fotografia\, havent exposat la seva obra en sales i centres d’art. Ha impartit cursos i classes de fotografia i cinema a diferents escoles d’art i ha escrit articles sobre art i cinema en mitjans especialitzats. \nCRISTINA SIMÓ és investigadora en el camp de la recerca històrica\, sempre amb un enfoc de gènere. En el cas concret de la guerra civil espanyola\, ha investigat sobre les dones militants i combatents\, especialment del POUM. També està interessada en les transmissions familiars dels traumes col·lectius\, els impactes en les segones i terceres generacions en cas de persones represaliades\, desaparicions forçoses\, etc. És membre de la Fundació Andreu Nin. \nTRANSHUMANT és el cicle de cinema itinerant del Gollut Film Festival. Traginers de films que tenen com a missió portar la màgia de la gran pantalla on no arriba: a pobles petits i col·lectius vulnerables amb risc d’exclusió social —d’aquí el nom del festival\, referent a la comunitat dels Golluts de Ribes\, que va ser marginada i discriminada per la seva aparença física fins a la seva desaparició—. La seva proposta és un cinema  diferent\, divers\, amb missatges de tolerància\, igualtat de gènere\, memòria històrica\, activisme en favor dels drets humans i en valors de muntanya i mediambientals\, amb l’objectiu de remoure consciències\, generar pensament crític i transformar la realitat. Perquè el cinema —com la literatura— sap com agitar i captivar l’ànima de les persones. \n  \n  \n  \n  \n  \nOrganitzat amb
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-cinema-transhumant-a-la-fresca-estols-xerrada-projeccio-tast/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/04/estols.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240518T100000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240518T183000
DTSTAMP:20260419T050307
CREATED:20240421T173734Z
LAST-MODIFIED:20240429T164202Z
UID:63676-1716026400-1716057000@www.naturallibres.com
SUMMARY:Trobades NL. Món de molsa: Jornada briòfita
DESCRIPTION:Món de molsa: Jornada briòfita\nSortida al bosc + Xerrada i cafè a NaturaLlibres \nAmb els briòlegs Miquel Jover\, Alba Martín\, Paco Lloret… i amb el llibre de Robin Wall Kimmerer Reserva de musgo \nDissabte 18 de maig \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«Poco a poco\, arrodillada sobre los arbustos y con la nariz pegada al tocón\, empezaba a pensar como un musgo.»\n  \nÉs la més primitiva de les plantes terrestres. Diminuta\, sense arrels ni flors ni fruits ni llavors\, dissenyada per sobreviure en el més hostil dels entorns. La molsa és tot un món en miniatura que dissabte 18 de maig explorarem a NaturaLlibres\, per aprendre de la seva vida elegantment senzilla en una jornada briòfita al bosc\, amb el llibre Reserva de musgo de Robin Wall Kimmerer i amb els biòlegs especialistes Miquel Jover\, Alba Martín i Paco Lloret. \n  \n«Si los bosques pronunciaran oraciones\, sospecho que irían dirigidas a los musgos.»\n  \nExperts en adaptar-se als canvis\, els briòfits són resistents a la contaminació i immunes a la deshidratació: poden perdre fins al 98% de la seva humitat i\, a la frontera entre la vida i la mort\, recuperar-se de forma immediata en contacte amb l’aigua. Com ho aconsegueixen continua sent un cert misteri per a la ciència… Però així han sobreviscut a quasi tots els éssers vius que fa 400 milions d’anys poblaven la Terra\, duent una existència menuda i resilient\, que aporta més del que extreu al medi ambient. \nDissabte 18 de maig descobrirem els prodigis d’aquest ésser i veurem com d’essencial és la molsa al bosc pel seu funcionament\, generant un microclima del qual traiem profit totes les altres espècies. \n  \n«Aprender a ver el musgo se asemeja más a escuchar que a mirar. Se trata de mirar primero\, pero con el tipo de intensidad que también usamos cuando escuchamos un sonido muy pequeño.»\n  \nAjupits al seu nivell\, comprovarem que cada brot de molsa és com un arbre en miniatura. Una mena de bosc ric en biodiversitat\, poblat per àcars\, tardígrads\, nematodes i tot tipus d’invertebrats microscòpics; alguns hi pasturen\, d’altres són depredadors i d’altres paràsits. \n  \n«La observación de los musgos contribuye a que el conocimiento del bosque sea más profundo e íntimo.»\n  \nConeixerem les espècies de briòfites que tenim al Parc Natural de l’Alt Pirineu i n’aprendrem alguns dels seus noms\, perquè… \n  \n«Es una señal de respeto llamar a una criatura por su nombre y una falta de respeto ignorarlo. Las palabras y los nombres son la forma en que los humanos construimos las relaciones\, no solo entre nosotros\, también con las plantas.»\n  \nDemanarem permís a la molsa per agafar-ne alguna mostra i examinar-la en detall sota l’augment d’una lupa a NaturaLlibres\, on també parlarem de l’ús que es donava als briòfits antigament\, com aïllant per folrar botes\, mayoples… o en panyals i compreses per a les dones. \n  \n«Linnaeus\, el padre de la taxonomía botánica moderna\, cuenta que\, mientras viajaba con los pueblos indígenas samis\, de Laponia\, dormía en una cama portable\, hecha de musgos de pelo\, o Polytrichum. Se decía que un cojín hecho de Hypnum podia generar sueños especiales en la persona que apoyaba la cabeza en él. De hecho\, el nombre del género Hypnum hace referencia a la suerte de trance que provocan.»\n  \nEntendrem així perquè la molsa van fascinar a una pionera com Creu Casas\, una científica de primera categoria\, considerada la introductora de la briologia a Catalunya i a Espanya. Nascuda el 1913\, esdevingué la primera catedràtica de Botànica per la Universitat Autònoma de Barcelona\, va engegar un herbari de briòfits que actualment reuneix més de 60.000 mostres\, va descobrir espècies —algunes de les quals porten el seu nom per a reconèixer-ne el mèrit— i dissabte 18 de maig li retrem homenatge recordant la seva tasca amb algú que la va conèixer bé\, com és l’ecòleg Paco Lloret. \n  \n«Me aferro a la idea de que\, pronto\, alguien encontrará valor en la autocontención\, la humildad para vivir como los musgos. Ese día\, cuando nos levantemos para dar las gracias al bosque\, tal vez oigamos un eco\, una voz que nos contesta. La del bosque\, que da las gracias a la gente.»\n  \n  \n  \nRESUM DE LA JORNADA \n\n10:00h. Recepció al punt de trobada\n14:00h. Picnic al Pla de la Selva (cada participant ha de dur el seu dinar)\n17:00h. Xerrada + Cafè/infusió amb pastes casolanes\n\n  \nPreu d’inscripció: 7€\nInclou: Sortida de camp + Xerrada amb consumició a La Xurreta Cafè + 10% de descompte en el llibre Reserva de musgo \n  \n  \n  \nMIQUEL JOVER és doctor en Ciències Ambientals per la Universitat de Girona\, on actualment imparteix classes de botànica. La seva tesi doctoral tracta sobre la interacció de la flora i fauna mediterrània amb una espècie de molsa exòtica. A més de la seva feina de professor\, actualment s’encarrega del seguiment de l’estat de conservació d’algunes espècies de briòfits amenaçats i es dedica a estudiar la diversitat de briòfits de diversos espais naturals de Catalunya\, entre els quals\, el Parc Natural de l’Alt Pirineu. \nALBA MARTÍN és graduada en Biologia per la Universitat de Barcelona i amb un màster d’Ecologia Terrestre de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va realitzar el Treball de Fi de Grau a l’herbari BC IBB-CSIC\, amb la brioteca\, on posteriorment va començar a treballar-hi com a documentalista. És tècnica del projecte Elemental Stoichiometry to understand Biodiversity-Ecosystem Functioning relationships: ES-BEF juntament amb l’investigador Marcos Fernandez Martinez\, amb qui va realitzar el TFM estudiant els canvis isotòpics dels briòfits en resposta a la contaminació per nitrogen\, i amb qui continua treballant actualment al projecte Elemental Diversity and Macroecology (EDM). \nPACO LLORET és catedràtic d’Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals). Amb una tesi doctoral dedicada a la molsa\, les seves investigacions es centren en l’estudi de l’estructura\, el funcionament i la dinàmica dels boscos en relació amb diferents fonts de pertorbacions causades per l’home\, com ara el canvi climàtic\, els incendis i les invasions d’espècies exòtiques. És autor del llibre La muerte de los bosques i escriu el bloc Festina Lente\, on comparteix les seves idees\, preocupacions i esperances sobre el medi ambient i l’ésser humà: «He passat la meva vida estudiant la vegetació\, mesurant com canvia amb el temps\, intentant entendre-la. M’atreuen aquestes estructures vives que s’aixequen del terra\, que estenen a l’aire les seves làmines verdes\, que de sobte exploten en formes i colors. Em fascina veure com es repeteixen els contorns de fulles i flors\, alhora que apareixen al seu costat nous patrons. Entendre perquè passa tot això m’apassiona». \nROBIN WALL KIMMERER és mare\, científica i membre activa de la nació de ciutadans potawatomi. Coneguda a casa nostra com l’autora de l’exitós Trenes d’herba dolça\, El seu primer llibre\, Gathering Moss (Reserva de musgo)\, va rebre la John Burroughs Medal per a narrativa destacada sobre la natura. Viu a l’estat de Nova York\, on és professora distingida de Biologia Mediambiental a la State University of New York\, i és la fundadora i directora del centre per als pobles natius i el medi ambient. \n  \n  \n  \n  \n*Si algú es dóna de baixa en l’activitat\, només es farà la devolució de l’import\nsi la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h. \nEl val de descompte té una caducitat de 30 dies des de la seva emissió.
URL:https://www.naturallibres.com/event/trobades-nl-mon-de-molsa-jornada-briofita/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/04/moss-7523796_1280-e1713720616114.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240511T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240511T193000
DTSTAMP:20260419T050307
CREATED:20240412T161838Z
LAST-MODIFIED:20250323T172241Z
UID:63602-1715450400-1715455800@www.naturallibres.com
SUMMARY:#FiloTrobadesNL India: Cosmovisions de respecte cap a la natura. Amb l'expert Agustí Pàniker
DESCRIPTION:India: Cosmovisions de respecte cap a la natura\nConversa i berenar filosòfic \nAmb l’expert en filosofia índica Agustí Pàniker \nDissabte 11 de maig a les 18:00h \n\n\nPer apuntar-se a la trobada\, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n\n  \n«Envoltada per l’abundant vida de la natura\, alimentada per ella\, vestida per ella\, […] la ment humana va comprendre que no existia la soledat absoluta.» \nRABINDRANATH TAGORE\n  \nLa civilització india no va sorgir de les grans ciutats. La civilització india va aflorar al bosc. Potser per això és una cultura que reverencia la natura\, amb un respecte sagrat a totes les formes de vida: animals i plantes\, però també rius\, muntanyes… molècules i àtoms. Dissabte 11 de maig extreurem sapiència d’aquesta cultura milenària en unes #FiloTrobadesNL amb Agustí Pàniker\, un dels majors experts sobre filosofia índica que tenim a casa. \n  \n«De les coses immòbils\, Jo sóc els Himàlaia.» KRISHNA\n  \nLes escriptures sagrades de l’antiga India ja promulgaren la preservació del medi ambient a través dels seus mites\, en una mena de proto-ecologisme del que a Occident no hem sigut conscients fins ben entrat el segle XX\, amb textos inspiradors que condemnaven la tala d’arbres i sancionaven la violència injustificada cap a altres animals. \n  \n«La grandesa d’una nació i el seu progrés moral poden jutjar-se per la manera com tracta els animals.» MAHATMA GANDHI\n  \nDissabte 11 de maig coneixerem els fonaments de tradicions ancestrals com l’hinduisme\, el budisme o el jainisme\, i pensarem en les simetries que poden establir-se amb els actuals moviments ecologistes. Parlarem de la concepció de l’univers cíclica i de les reencarnacions del saṃsāra\, al que totes les criatures estan sotmeses per igual… la llei còsmica del karma… doctrines com l’ahiṃsā\, de no violència i respecte a tots els éssers… el vegetarianisme… I\, en definitiva\, un modus d’habitar el món alternatiu a l’antropocentrisme\, on l’ésser humà és part integrant d’un sistema molt més complex. \n  \n«Quan un home mor\, la seva veu penetra al foc\, el seu alè al vent\, la seva vista al sol\, la seva ment a la lluna\, la seva oïda a l’espai\, el seu cos a la terra\, la seva consciència a l’èter\, els pèls del seu cos a les plantes\, els seus cabells als arbres i la seva sang i el seu semen es dipositen a les aigües. Aleshores\, on queda l’home?»  UPANISHAD\n  \nAmb Agustí Pàniker obrirem la ment a una altra sapiència i una altra espiritualitat. Reflexionarem sobre les qüestions que la filosofia contemplativa ens exhorta a practicar. Ens preguntarem què en queda d’aquella cosmografia a l’Índia contemporània\, si el colonialisme occidental l’ha destruït o encara és possible una revolució serena. Si encara és possible viure i pensar en sintonia amb Bhumi devi\, la Mare Terra. \nPer païr tots els śāstra bé\, acompanyarem la trobada amb un berenar d’inspiració índica. \n  \n«Tota filosofia autèntica\, dirà l’Índia clàssica\, és una filosofia de l’alliberament. Ens allibera no només de les cadenes de la ignorància\, ens allibera també de la por a l’acció i de la presó de les nostres construccions mentals i polítiques. Una filosofia que no alliberi no mereix el nom de tal.» RAIMON PANIKKAR\n  \n  \nAquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL\, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes\, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten\, buscar solucions a problemes\, raonar\, dubtar\, equivocar-se\, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques. \n\n  \n  \n  \nAGUSTÍ PÀNIKER és editor i escriptor. Ha estat codirector del programa radiofònic L’Hora de la Ciència i director de la revista Ser uno mismo. Ha publicat (sempre a l’editorial Kairós) El jainismo: historia\, sociedad\, filosofía y práctica (2001)\, Índika: una descolonización intelectual (2005)\, Los sikhs: Historia\, identidad y religión (2007)\, El sueño de Shitala (2011)\, La sociedad de castas (2014) i Las tres joyas (2018). És professor al màster de religions i societats de la Universitat Pablo Olavide de Sevilla. Ha estat professor en nombrosos màsters a universitats de Madrid\, Barcelona\, Girona. És president de la fundació Ramuni Paniker Trust dedicada a l’intercanvi cultural entre el Sud de l’Índia i Espanya. Ha escrit nombrosos articles en revistes de divulgació i en publicacions universitàries sobre les societats\, les religions i les cultures del món. Col·labora en diferents mitjans de comunicació i sovint dóna seminaris i conferències sobre diferents aspectes de l’Índia i l’Àsia. \n  \n\n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/filotrobadesnl-india-una-cosmovisio-de-respecte-cap-a-la-natura-amb-lexpert-agusti-paniker/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Encuentros NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/04/india_.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20240504T180000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20240505T120000
DTSTAMP:20260419T050307
CREATED:20240316T111356Z
LAST-MODIFIED:20250323T170819Z
UID:44298-1714845600-1714910400@www.naturallibres.com
SUMMARY:Grup de lectura NL. Birdgirl: Tertúlia i berenar literari + Taller d'identificació d'ocells 
DESCRIPTION:Grup de lectura NL. Birdgirl\nTertúlia i berenar literari + Taller d’identificació d’ocells  \nAmb l’ornitòloga Carlota Viada i el guia de fauna salvatge Albert Cereza \nDissabte 4 de maig a les 18:00H i diumenge 5 de maig al matí  \n\n\nPer assistir a la tertúlia\, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710\n\n\n  \n«No hi ha res comparable a l’instant en què apareix l’au que cerques. Potser fa hores que esperes\, amb la vista fixa en un cel lúgubre\, glaçada fins a la medul·la per culpa del vent o amarada de suor sota la calor sufocant d’una selva\, sense ni tan sols apartar els molestos mosquits per por d’espantar el teu ocell. És un moment feliç\, de celebració\, de “quina meravella” i “però mira això”. I no hi ha res millor que compartir aquests minuts amb gent amb els mateixos interessos.» \n  \nLlevar-se a trenc d’alba\, pujar muntanyes\, cuinar al desert\, dormir sobre el gel… Tot per veure un ocell. Un ocell en concret. Aquest ocell. Així és com Mya-Rose Craig ha esdevingut la persona més jove en avistar més espècies al món —unes cinc-mil de les deu mil existents (!)—. I així és com ha escrit Birdgirl\, el llibre que dissabte 4 de maig comentarem en un #GrupDeLecturaNL amb l’ornitòloga Carlota Viada\, i que posarem en pràctica sortint a pardalejar en un taller impartit pel guia de fauna salvatge Albert Cereza. \n\n«La meva passió per les aus és una mica així\, no és tant que les percebi com que les absorbeixo\, ja sigui a les menjadores del jardí\, al llac que hi ha prop de casa o en una serralada andina\, i sempre em donen just el que necessito. L’observació d’aus no ha estat mai per a mi una afició: no és un passatemps que pugui reprendre o deixar\, sinó un fil que recorre l’entramat de la meva existència.»\n  \nMés que les memòries d’una vida\, Birdgirl és el començament d’una vida apassionada pels ocells: la de Mya-Rose Craig (2002)\, la dona britànica més jove en rebre un Doctorat Honoris Causa —als disset anys (!)— en reconeixement al seu compromís mediambiental —el 2020 va organitzar una de les vagues globals contra el canvi climàtic més importants de tots els temps junt a d’altres activistes com Greta Thunberg. \n  \n«Els ocells em van portar per la campanya britànica i després més lluny\, a recórrer tots els continents amb els meus pares\, on vaig descobrir no només aus rares\, endèmiques i magnífiques\, sinó també les conseqüències de la degradació dels hàbitats en les persones i la vida salvatge. […] Convertir-me en activista política i mediambiental va suposar\, per tant\, una progressió natural\, sens dubte inspirada per una au: el diminut territ becplaner\, la població del qual estava disminuint de forma dràstica per la pèrdua d’hàbitats al seu lloc de cria\, Sibèria.»\n  \nA Birdgirl hi trobarem aus i viatges monomaníacs\, doncs l’ornitologia pot convertir-se en una activitat força obsessiva… Però també pot ajudar a mantindre la cordura a l’hora de conviure amb una malaltia mental com el trastorn bipolar que la mare de Mya-Rose Craig pateix i que sobrevola tota la història. \n  \n«El cap de la mare sol ser un lloc força convuls\, que només s’apaga uns instants davant del seu ocell objectiu. El bec d’esclop havia passat una hora amb nosaltres i la mare el va contemplar tot aquest temps\, en un clar estat de fascinació. En moments com aquest\, quan el seu cervell troba alguna cosa en què centrar-se\, els seus pensaments cíclics poden quedar-se tan en silenci com el bec d’esclop.»\n  \nBirdgirl es pot llegir com una guia d’aus\, com un quadern de viatges\, com un text de denúncia ambiental o com un relat que ens portarà a voleiar i reflexionar cap a territoris dispars: els qüestionables tractaments mèdics de la salut mental\, la natura com a espai de consol per a les ànimes ferides\, la discriminació racial i de gènere dins un món ocellaire dominat per homes blancs\, els reptes d’una societat digital accelerada i l’observació atenta com a font de felicitat i bellesa… \n  \n«Em vaig quedar mirant el petit aucell de color gris fosc\, que voletejava per l’aire alié a fronteres i conflictes. Era lliure de volar a qualsevol lloc on hi hagués menjar\, sense necessitat de visats i sense saber res de guerres civils. Mai abans m’havia semblat tan real la llibertat de les aus. Aquella no tenia més objectiu que sobreviure\, però nosaltres\, a terra\, ens obstinàvem a descuidar el planeta fins al punt que\, ben aviat\, la degradació del seu hàbitat li posaria les coses ben difícils.»\n  \nParlarem del que els éssers alats ens poden ensenyar… Podrem intercanviar frikades d’ocellaires… i compartirem un berenar de La Xurreta Cafè inspirat en Birdgirl. \nA més a més\, per arribar a veure tantes aus com Mya-Rose Craig\, al dia següent\, diumenge 5 de maig\, farem una sortida ornitològica per aprendre a identificar ocells més enllà del seu cant\, a través dels rastres que van deixant\, en un petit taller d’iniciació per entrenar l’observació atenta de l’entorn\, l’espera\, el silenci i la paciència\, impartit pel guia de fauna salvatge Albert Cereza. Així que agafeu quadern de camp i prismàtics! \n  \n«Les lliçons d’ocellaire que m’ensenyava el pare van fer-se més precises: com guardar silenci complet en un bosc ple de sorolls\, com col·locar-me per veure-hi millor\, on posar-me per no cridar l’atenció. Les aus són criatures silvestres que s’espanten amb facilitat; estava aprenent a fer-me invisible.»\n  \n  \n  \n  \nPer assistir a la tertúlia\, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.\nSi encara no el teniu\, podeu encarregar el vostre exemplar o\ncomprar-lo directament a www.naturallibres.com\nTambé està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús. \n\n\n  \n  \nTambé coneguda com Birdgirl\, MYA-ROSE CRAIG és una observadora d’aus britànica-bangladesí\, activista contra el canvi climàtic\, per la conservació de la biodiversitat i per la igualtat d’accés a la natura. Va començar a formar-se com a anelladora al British Trust for Ornithology amb nou anys i als disset es va convertir en la persona més jove a observar més de la meitat de les espècies d’aus conegudes al món\, i també a rebre un Doctorat Honoris Causa en Ciències per la Universitat de Bristol en reconeixement a la seva tasca pionera en múltiples campanyes de conscienciació. El 2020\, va viatjar a l’Àrtic convidada per Greenpeace\, i el 2021 va intervenir a la COP26\, juntament amb Greta Thunberg\, Emma Watson i Malala Yousafzai. Ha escrit per a publicacions com The Times\, The Guardian\, The Observer\, New Statesman o Resurgence & Ecologist\, i ha participat en programes de televisió i ràdio com The One Show\, Saturday Live\, BBC Radio Four Women’s Hour o The Today Programme. Ha impartit més de cent conferències a tot el món\, incloent intervencions al Parlament Britànic i l’Assemblea per al Medi Ambient de Londres. D’altra banda\, ocupa càrrecs rellevants en organitzacions com Greenpeace\, Royal Society for Protection of Birds\, Wildlife Trust\, Survival International\, Froglife\, Beaver Trust\, Creative UK i The Sustainable Goals. I ha fundat la seva pròpia organització benèfica\, Black2Nature\, que organitza nombrosos campaments i esdeveniments a la natura per a nens\, adolescents i famílies de minories ètniques. El seu primer llibre\, We have a Dream\, va ser seleccionat a la categoria Discover Book of the Year als British Book Awards del 2022. Birdgirl és la seva segona obra i la primera que es tradueix al castellà\, guardonada amb el Premi Somerset Maugham 2023 lliurat per la Societat d’Autors Britànica\, i finalista del Premi Wainwright 2023. \n  \n  \n  \n \n  \n 
URL:https://www.naturallibres.com/event/grup-de-lectura-nl-birdgirl-tertulia-i-berenar-literari-taller-didentificacio-docells/
LOCATION:NaturaLlibres\, C/ Roda 4\, Casa Xurret\, Alins\, Lleida\, 25574\, España
CATEGORIES:Grup de lectura NL
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://www.naturallibres.com/wp-content/uploads/2024/03/bird-girl.jpg
END:VEVENT
END:VCALENDAR