TOCANT EL BUIT

La cama! Déu meu, la cama!

Estava penjat de cap per avall i de panxa enlaire, amb la cama esquerra embolicada amb la corda i la dreta penjant sense força a un costat. Vaig aixecar el cap de la neu, vaig treure els ulls per sobre el pit i vaig observar la deformació grotesca del genoll dret, el punt d?inflexió d?una ziga-zaga estranya. No la vaig relacionar amb el dolor que em cremava l?engonal. Allò no tenia res a veure amb el genoll. Em vaig alliberar la cama esquerra de la corda a sacsejades i vaig balancejar-me fins a quedar penjat pel pit de cara a la neu i amb els peus avall. El dolor es va apaivagar. Vaig clavar el peu esquerra a la pendent i em vaig posar dret.

Em van venir nàusees. Vaig ensorrar la cara a la neu i em va semblar que la intensitat del fred em calmava. M?havia passat una cosa terrible, una cosa obscura i terrorífica. Només de pensar-hi sentia pànic: «m?he trencat la cama, s?ha acabat. Estic mort. Tothom diu que… si només sou dos, un turmell trencat pot representar una sentència de mort… si està trencat… si…

Joe Simpson i Simon Yates volien escalar el Siula Grande (Andes peruans) quan van patir un fatal accident. Davant de la disjuntiva de salvar la vida pròpia o morir, en Simon va tallar la corda que l’unia al seu amic el qual es va precipitar al buit. Destrossat per aquest acte, en Simon va aconseguir arribar tentinejant fins al camp base, donant el seu amic per mort. Però en Joe seguia viu; greument malferit i en unes condicions extraordinàriament penoses, però amb un inexplicable anhel per sobreviure que el va dur a arriscar-ho tot per poder-se’n sortir… i ho va aconseguir.

Aquest llibre és un cant a l’amistat i alhora una mostra sublim i tossuda de com de possibles poden ser els impossibles quan hi ha la ferma voluntat de vèncer tots els esculls.