Trobades NL. Caspar David Friedrich: L’ànima de la natura. Xerrada + Taller de pintura

Caspar David Friedrich: L’ànima de la natura

Dissabte 26 de juliol a les 19:00h

Xerrada amb el divulgador de l’art Miquel del Pozo

Diumenge 27 de juliol al matí

Taller de pintura paisatgista amb les artistes Goretti Pomé i Roser Bosch

iiii

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«La tasca de l’artista no consisteix en la representació fidel del cel, l’aigua, les roques i els arbres […] La finalitat d’una obra d’art és reconèixer l’esperit de la natura, saturar-se’n, absorbir-lo amb ànima i cor, i restituir-lo en forma de quadre.»

Caspar David Friedrich (1774-1840) no va caminar mai pel Pallars, però hi ha indrets a Alins que es dirien pinzellats per l’artista alemany. Pocs com ell han sabut retratar la commoció d’un traç de llum a l’horitzó… l’aflicció produïda per una branca retorçuda en escorç… l’esglai del silenci dalt d’un cim taciturn… o la meravella de contemplar l’abisme des del llindar i sentir-se insignificant. Dissabte 26 de juliol mirarem el món amb els ulls del Caminant sobre un mar de núvols, en una xerrada amb el divulgador de l’art Miquel del Pozo i el llibre La magia del silencio: El viaje en el tiempo de Caspar David Friedrich, de Florian Illies.

«El pintor hauria de pintar no tan sols el que troba davant seu, sinó també el que veu al seu interior. Si no aconsegueix veure-hi res, hauria de deixar de pintar el que hi ha davant seu.»

Caspar David Friedrich va trobar a la Natura una font de bellesa i consol, inspiració artística i un espai espiritual de devoció. Quan no caminava pels voltants de Dresde, feia excursions cap a Elbsandsteingebirge —serralada coneguda com la Suïssa saxona— o a les Riesengebirge —les Muntanyes Gegants—. Passejades gairebé sempre en solitari, que només compartia amb la seva estimada Caroline o amb alguna amistat propera de vegades. Preferentment a l’albada o al capvespre, perquè Friedrich estimava la foscor. L’hivern i la foscor. Li agradava tant que es va casar a les sis del matí un mes fred de gener, molt abans que el sol claregés.

«He d’estar sol i saber que estic sol per contemplar i sentir la natura en plenitud; he d’entregar-me al que m’envolta, he de fondre’m amb els núvols i roques per ser el que sóc. La solitud és indispensable per al meu diàleg amb la natura.»

Amb Miquel del Pozo coneixerem l’ànima d’un pintor tan venerat per Adolf Hitler com per Rainer Maria Rilke, tan odiat per Iósif Stalin com codiciat per la màfia o Leni Riefenstahl. Un artista a l’avantguarda del Romanticisme alemany, una revolució intel·lectual que va descobrir en la Natura un espai de reflexió filosòfica, el lloc on experimentar un aiguabarreig de bellesa, reverència, horror i delit de perill: el sentiment d’allò sublim.

«Quan un paisatge es cobreix de boira sembla més gran, més sublim, eleva la imaginació i tensa l’expectació […]. Ull i fantasia se senten més atrets per la llunyania bromosa que per allò que jeu nítid i proper davant la vista.»

Al dia següent, diumenge 27 de juliol, nosaltres també tractarem de capturar els colors del sublim, en un taller de pintura del paisatge impartit per les artistes Goretti Pomé i Roser Bosch.

Objectius del taller:

• Propiciar una experiència de diàleg profund (de la sensitivitat a la sensibilitat) entre la persona i la natura a través de l’art.
• Observar com es produeix el diàleg entre el paisatge exterior i l’interior dins d’un mateix.
• Identificar els nostres paisatges interiors.
• Descobrir la pròpia relació amb el paisatge i enfocar la línia d’expressió artística personal (el paisatge exterior, interior…)
• Materialitzar l’experiència viscuda en una obra plàstica (amb els materials disponibles).
• Prendre consciència del que s’ha produït en el transcurs d’aquest procés.

Contingut:

• Breu presentació del taller.
• Desplaçament a l’indret escollit per pintar.
• Espai de concentració-meditació guiada i breu espai de silenci personal.
• Breu espai de compartir per parelles i posterior diàleg acompanyat amb la resta del grup.
• Preparació dels materials.
• Realització de l’obra de forma individual.
• Espai final de compartir.

Material necessari: 

• Pintura tempera (colors primaris: groc, cyan, magenta, negre i blanc)
• Bloc de dibuix (dinA3) o fulls A3 amb suport rígid a sota. Si pot ser, amb paper gruixut tipus aquarel·la
• Recipients per aigua i barreges
• Pinzells de diferents tamanys
• Paper de cuina o paper higiènic o drap
• Roba vella o bata de pintor/a

Mínim – màxim de participants: 10-15 persones

Duració del taller: 3 hores

MIQUEL DEL POZO és de formació arquitecte, màster de Teoria i Història de l’Arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya. Però ja fa anys que es dedica professionalment a la divulgació d’art a la ràdio (Cadena Ser), a la televisió (betevé) i a les xarxes socials (#MA140). Conferenciant a diferents institucions culturals com el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museo del Prado, la Fundació Atrium Artis, la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya i CaixaForum. Centra els seus estudis en la relació de l’ésser humà amb les imatges, des dels seus orígens fins als nostres dies, amb una mirada transversal que cerca les relacions entre pintura, literatura, escultura, arquitectura, cinema i dansa. Publica articles a llibres col·lectius i revistes. El 2019 rep el Premi Ciutat d’Open House Madrid al millor ús de les xarxes socials.

GORETTI POMÉ és artista nascuda al Pallars. Va ser iniciada en la pintura pel mestre fauvista Miquel Villà, col·lega de Duchamp i Fautrier a París. Doctora en art i educació, i llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Les seves obres sempre han estat connectades amb la natura i les qüestions profundes de l’ésser humà. Des dels elements de la natura a la recerca del sentit de la vida, des de l’absurd a l’essència. Ha rebut reconeixements nacionals i internacionals pel seu treball. Impulsora d’ARSVIVA, un espai des d’on promoure artistes envers l’Art i l’Espiritualitat, és també Co-autora del llibre Art i Creació.

ROSER BOSCH és pintora de la Natura per naturalesa, on hi ha viscut gran part de la seva vida i on troba la inspiració, atreta pel Misteri profund que entranya. La seva pintura, així, sorgeix de la contemplació i el diàleg amb l’entorn natural, i es construeix a partir de la gestualitat i la interacció amb la matèria. El seu estil busco el llindar entre la figuració i l’abstracció per submergir-se en l’experiència del suggerit i intuït, més enllà dels límits de l’objectivitat. Va cursar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i altres estudis no formals, com els d’Art Bonnemaison de Barcelona. Una part del seu treball es va poder veure fa uns anys a Pobla, a les exposicions Paisatges del Pallars, llums i silencis (2018) i Dansant amb la Natura, al batec del Pallars (2024).