Trobades NL. La vida familiar al Pallars: Xerrada etnogràfica + Conversa humorística

La vida familiar al Pallars

Dissabte 29 de novembre a les 18:00h

Xerrada amb l’etnògraf Ignasi Ros

I conversa humorística amb l’Esperanceta de Casa Gassia, personatge interpretat per l’actriu Noemí Busquetsiiii

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«L’amor a la família són les característiques pròpies de la nostra gent.»

Fossin molt de fer potxons o més aïna aixuts, una família pallaresa tradicional era nombrosa per definició, formada per una comunitat de parents que vivien, menjaven i treballaven sota el mateix sostre pairal amb un grau més o menys alt de consanguinitat; però també integrada pel servei —mossos, pastors, traginers—… el bestiar, el gat… els veïns més propers… i tot un patrimoni immaterial bastit de costums, creences i refranys que Ramon Violant i Simorra (1903-1956) va recollir i que dissabte 29 de novembre descobrirem amb el llibre La vida familiar al Pallars, amb l’etnògraf Ignasi Ros i amb un testimoni directe d’una època ja passada com és l’Esperanceta, pubilla de Casa Gassia, personatge bufonesc interpretat per l’actriu Noemí Busquets.

«Abans, que es miraven més les coses rituals que no pas avui…»

La vida familiar al Pallars és la primera obra que va escriure l’etnògraf i museògraf pallarès Ramon Violant i Simorra, amb el pròpòsit de salvaguardar per a les futures generacions uns béns culturals que ja aleshores veia mica en mica desaparèixer. De fet, molts pobles dels que ens parla ja no tenen habitants gairebé, i aquelles famílies profuses queden lluny en el temps.

«Una de les grans preocupacions de la vida matrimonial i de tots els pobles ha estat, i és encara, la procreació o continuïtat de l’espècie i, per tant, obtenir fruit de successió. Tant és així que un matrimoni sense fills és considerat pel poble gairebé com una cosa inútil. […] Ara que, si n’hi ha massa, de fills, tampoc va bé, car no es poden atendre com cal i, per tant, més aviat fan nosa. […] Hom explica també el cas d’un home que tenia molts fills, més dels que ell hauria desitjat, i heus aquí que hi havia una altra família que no podia tenir cap fill, i van dir a aquell home: 
—Com te hu fas tu, pra tinir tants fills? 
I ell amb to irònic, els va contestar: 
—Mireu, només que penge les calces al picoll del llit la meua dona, ja quede ambarassada.»

Dissabte 29 de novembre, amb l’Ignasi Ros i l’Esperanceta ens traslladarem a una altra època, marcada per una elevada taxa de mortalitat, sobretot entre els infants. No quedava altra que encomanar-se als sants, per tant, i seguir estrictament el calendari litúrgic de rituals.

«Les bruixes tenen molta idea a embruixar a les parteres, però si a sota del llit hi troben algun cistell d’ous, que molts l’hi acostumen a tenir, llavors embruixen els ous i es lliura la partera. I quan trenquen un ou embruixat ho coneixen de seguida si ho és, perquè al moment en surt un fum i queda completament buit de dins.»

Un món on la institució que primava era la casa —el bon nom de la casa—, governada de forma jeràrquica, amb la dona com a subordinada —sovint maltractada— i un sistema hereditari particular, d’origen íber, que es va conservar en aquestes valls.

«Conten que el vell de casa el Tort d’Alós va casar una filla seva a la vall de Benasc i a més del dot li va donar cent ovelles de sobredot, tot dient-li: 
—Això pra fil i agulles. 
Cal fer notar que també aquestes coses han canviat.»

Coneixerem fets, costums i supersticions que solcaven la vida al Pallars, des del naixement a la tomba, passant per la criança i les intimitats de la nit nupcial.

«Quan els nuvis ja eren al llit, llavors els convidats els duien el caldo de gallina ben empebrat i coent i la gallina bullida. Després del caldo, els portaven bons tupins i cassolades de xocolata, ben aclarit amb aigua i tan calent com podien, i servit a dins d’una sabata, amb l’orinal i fins amb el cóm o obi de fusta de donar aigua a les gallines, per tal que així no se’l poguessin beure. […] Quan uns nuvis no volien que els mortifiquessin amb aquestes bromes, que de consuetud eren permeses, se n’anaven a dormir a la casa d’uns amics, però si esbrinaven on dormien, també hi anaven i aleshores feien passejar els nuvis pel poble acompanyats de música i de vegades portant-los a dins d’una civera de portar fem.»

I ens preguntarem quins d’aquells hàbits i pràctiques caldria espolsar dels arxius per incorporar a la nostra quotidianitat.

«Tan caritativa era aquesta casa que una vegada van acollir noranta-nou pobres en una sola nit; i l’amo, senyor Jaume, va anar a Santa Coloma (diuen uns; o a buscar el vell de casa Farràs d’Erdo, diuen altres) a buscar un pobre més, perquè no fos dit que en una nit no havien acollit a cent captaires.»

Acabarem la trobada fent furnigons, un dels molts rituals ja oblidats que va compilar Ramon Violant i Simorra.

Preu d’inscripció : 8€*
Inclou: Assistència a la xerrada i conversa humorística + Furmigons + Val de 2€ de descompte en el llibre La vida familiar al Pallars

IGNASI ROS és historiador i ha participat en diverses recerques i exposicions organitzades des de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. Expert en Ramon Violant i Simorra i el treball que l’etnògraf va realitzar al Pallars, ha recuperat i editat textos com els recollits al llibre Solsticis, entre molts d’altres.

L’ESPERANCETA és una dona de tots els temps. Pubilla de Casa Gassia d’Esterri, no entén de formalismes socials i sempre expressa allò que pensa. El seu nas llarg, herència de temps passats quan les dones remeieres recollien herbes i sabien de màgia, la caracteritzen, juntament a un tancat accent pallarès i un discurs certament revolucionari que combina amb un instint conservador de la tradició pallaresa —només cal veure com va vestida—. Amb ella, el passat i el futur no tenen cabuda. La trobareu realitzant experiències teatralitzades per terres catalanes, a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i a Instagram.

NOEMÍ BUSQUETS és l’actriu que hi ha al darrera de l’Esperanceta. Va cursar estudis al Col·legi del Teatre de Barcelona i també s’ha format com a terapeuta Gestalt i Kinesiòloga emocional i holística. Amb un interès personal per la comunicació, investiga i experimenta continuament des del cos, el moviment, la pedagogia i l’àmbit terapèutic. Una formació eclèctica que dona un poti-poti com a resultat d’on surten recursos i habilitats sorprenents. Facilita tallers d’expressió i de comunicació per a infants, adolescents, adults i professionals. Perquè tots sabem que no és fàcil ser persona!

RAMON VIOLANT I SIMORRA és fou un folklorista autodidacte pallarès. Nascut a Sarroca de Bellera, el 1925 es traslladà a Barcelona, on continuà exercint el seu ofici de sastre, però des del 1940 s’ocupà fonamentalment de la secció d’etnografia nacional del Museu d’Indústries i Arts Populars de Barcelona, de la qual era conservador. El 1932 començà a publicar un bon nombre de llibres i articles sobre els aspectes més diversos de la cultura popular al Pallars, d’una precisió científica poc freqüent fins llavors en l’etnografia catalana, i a poc a poc anà estenent el seu camp de treball a tot el Pirineu, i àdhuc a altres indrets peninsulars. Des del 1992, Edicions Garsineu s’ha dedicat a recuperar alguns dels títols més emblemàtics de l’autor i el 2001 ha creat la col·lecció Biblioteca Ramon Violant i Simorra, amb la intenció també d’editar la gran quantitat de material inèdit encara existent.

Activitat organitzada amb el suport de