L’EXOESQUELET

L?exoesquelet és l?armadura exterior del cos d?un animal,
l?ossamenta que li serveix de protecció. Les formigues, les aranyes
i els centpeus són algunes de les criatures que tenen aquesta
mena d?esquelet. En el present poemari, l?anatomia dels textos
també són la carcassa d?un cos amb una arquitectura pròpia i visible,
una estructura interior que alhora és un paisatge exterior.
Aquest és el viatge d?una veu que il·lumina els límits d?una corporalitat
en moviment, entre la revelació i el misteri. Jèssica Ferrer
Escandell traça les coordenades d?una geografia poètica que
s?obre com un ventall de possibilitats. Busca en les paraules la
densitat i la porositat dels ossos, la memòria, l?aixopluc. Aquí la
forma, l?ofrena, la insistència, la mobilització, la indocilitat i la cura
són algunes de les claus d?accés per a aquesta llar col·lectiva que
s?anhela: una interioritat compartida, un espai sense arrels, la
promesa que tots els racons puguin ser casa. FLOR BRAIER