#FiloTrobadesNL Somiejos de passejants solitaris. Tertúlia i berenar filosòfic amb Rousseau i Glòria Farrés

Somiejos de passejants solitaris

Conversa i berenar filosòfic 

Amb la doctora en Filosofia Glòria Farrés, traductora de Jean-Jacques Rousseau

Dissabte 28 de març a les 18:00h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Aquí em tens, doncs, sol damunt la terra, sense cap més germà, proïsme, amic ni societat que jo mateix. […] Però jo, deslligat d’ells i de tot, ¿què sóc, jo mateix? Això és el que em queda per descobrir.»

Conviure entre humans és complicat. Sovint, la temptació de marxar sense ningú al camp és gran. I allà, allunyat dels contemporanis, amb la sola companyia de plantes i llibres, dedicar-se a passejar amb els pensaments propis. Com va fer Jean-Jacques Rousseau i com dissabte 28 de març a NaturaLlibres farem nosaltres, en unes #FiloTrobadesNL amb la doctora en filosofia Glòria Farrés, traductora de Els somiejos del passejant solitari.

«De vegades els meus somiejos acaben en una meditació, però més sovint les meves meditacions acaben en un somieig, i durant aquests esgarriaments la meva ànima erra i plana en l’univers amb les ales de la imaginació, en èxtasis que superen qualsevol altre gaudi.»

Jean-Jacques Rousseau va escriure Els somiejos del passejant solitari entre 1776 i 1778, a les acaballes de tota una vida caminant. Posar-se en marxa era per ell un requisit —podríem dir—, per ell professional: per pensar, necessitava caminar. Un caminar que el va allunyar cada cop més de la societat. Desencantat de la civilització humana, va buscar en la natura salvaguarda a l’hostilitat del món —simpatitzant com era de Robinson Crusoe—, fent de la promenade un exercici terapeùtic d’introspecció.

«¿Cal sorprendre’s que estimi la solitud? Només veig animadversió en les cares dels homes, i la natura em somriu sempre.»

És així com Jean-Jacques Rousseau es va consagrar a la botànica: incapacitat potser per comprendre als seus contemporanis, herboritzava amb el propòsit ferm de conèixer totes les plantes que al pas es trobava. Pel pur plaer d’observar, de parlar amb les flors… i amb el seu Jo.

«Mai no medito, mai no somio més deliciosament que quan m’oblido de mi mateix. Sento èxtasis, arravataments inexpressables per fondre’m, per dir-ho així, en el sistema dels éssers, per identificar-me amb la natura mateixa.»

Estats de contemplació quasi místics que Jean-Jacques Rousseau va experimentar des de xic: les anomenades rêveries. Somiejos a peu d’on van sortir algunes de les idees que dissabte 28 de març Glòria Farrés ens exposarà i portarem a debat: la proclama del bon salvatge, l’origen i els fonaments de les desigualtats socials, el rebuig a la vida en comunitat i, tanmateix, la nostàlgia pels vincles humans…

En un temps, el nostre, d’interconnexió constant, els plantejaments d’aquest misantrop romàntic podrien semblar tan radicals com resultaren als seus coetanis. Trencador, impiu, escandalós… alguns dels seus llibres van ser cremats en públic, manifestació que, d’altra banda, va fer incrementar el prestigi del filòsof, erigint-lo en un dels majors inspiradors intel·lectuals d’aquella Revolució Francesa que no va arribar a veure.

«Mai no he cregut que la llibertat humana consisteixi a fer allò que un vol, sinó més aviat a no fer mai allò que un no vol, i vet aquí el que sempre he reclamat, i sovint preservat, i el motiu pel qual he estat el més escandalós per als meus contemporanis.»

Estimat i vilipendiat alhora, val a dir que Jean-Jacques Rousseau era una mica… paranoic. Veia arreu conspiracions, enveges i segones intencions. Un ésser ple de fòbies, amb mania persecutòria, un punt esquizofrènic. Una ànima potser massa sensible i maldestra, que no prendrem tampoc com a model de virtut —va abandonar, un darrere l’altre, cinc fills a l’hospici—. Un home —com tots— imperfecte, defectuós, però que va saber sobreviure a les seves contradiccions, i del que alguna cosa segur aprendrem dissabte 28 de març amb Glòria Farrés.

«A la Terra tot és en un flux continu que no permet que res prengui una forma constant. Tot canvia al nostre voltant. Canviem nosaltres mateixos, i ningú no pot estar segur que demà estimarà el que estima avui. Així, tots els nostres projectes de felicitat per a aquesta vida són quimeres. […] He vist pocs homes feliços, potser no n’he vist cap; però sovint he vist cors contents.»

Acompanyarem els somiejos amb un berenar filosòfic de La Xurreta Cafè inspirat, per l’ocasió, en Jean-Jacques Rousseau.

Preu d’inscripció a la tertúlia*:  10€/persona
Inclou: Participació a la tertúlia + Berenar filosòfic +  Val del 10% de descompte en Els somiejos del passejant solitari

Aquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten, buscar solucions a problemes, raonar, dubtar, equivocar-se, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques.

GLÒRIA FARRÉS FAMADAS és doctora en Filosofia i Lletres per la UAB (2005) i professora a la Facultat d´Humanitats de la UPF. La seva recerca es concentra en l’àmbit de la filosofia i literatura franceses en l´època moderna i contemporània, especialment en el tema del cos (Merleau-Ponty), el jo (Montaigne), la identitat (Proust) i la solitud (Rousseau). Condueix clubs de lectura a la llibreria Laie i a la Biblioteca d’Argentona. És membre fundadora de la Societat Catalana d´Amics de Marcel Proust.

JEAN-JACQUES ROUSSEAU (1712, Ginebra ‒ 1778, Ermenonville) va ser un escriptor, filòsof i músic suís, figura central de la Il·lustració i de la teoria política moderna. Amb una vida marcada pel vagareig, va residir en diverses ciutats europees en situació precària i protegit per alguns aristòcrates. Obres d’una prosa esplèndida i incisiva com l’Emili o de l’educació, Del contracte social, les Confessions o Els somiejos del passejant solitari, entre moltes altres, van incidir profundament en temes clau de la humanitat: la desigualtat i la corrupció social, la llibertat i la sobirania popular, l’educació i l’amor, la introspecció i la solitud radicals…, i els debats que hi planteja continuen ben vigents avui dia.

*Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.

Val de descompte vàlid el dia de l’activitat.