LLERA

Les nostres vides so´n rius, ens deia Jorge Manrique. La poeta So`nia Moya li respon amb una meta`fora potent i agosarada que recorre tot el seu poemari: potser les nostres vides no so´n rius, potser les nostres vides so´n lleres, eixutes i ufanoses, clivellades i desbordants. I tambe´ plenes de misteris i d?enigmes, com les pedres precioses i resplendents que dormen enterrades als llots de les nostres entranyes.