LA FELICITAT DEL LLOP

Després de l’èxit mundial de Les vuit muntanyes, l’autor dels Alps italians torna als escenaris de sempre amb una nova novel·la en què l’amor, la naturalesa i l’amistat es barregen. Quan arriba la tardor, Faust decideix deixar enrere un matrimoni frustrat i la vida descontrolada del darrers anys a Milà per instal·lar-se indefinidament a la zona on havia passat els estius d’infantesa, Fontana Freda, un lloc envoltat de muntanyes imponents, ideal per començar de zero. Allà intenta trobar una nova veu per a la seva escriptuta, i entretant treballa de cuiner al restaurant de la Babette i trava amistat amb uns quants dels habitants del lloc: un guarda forestal retirat amb una flaca pels afers humans i una jove cambrera que hi està de pas. La tardor dona pas a l’hivern, les pastures i els grangers s’abalteixen sota la neu i els llops hi tornen de nou per recórrer les profunditats de les valls en copanyia del vent. Després de Les vuit muntanyes, la prosa cristal·lina i pausada de Paolo Cognetti ens porta una novel·la purificant que té la capacitat de fer més grans els pulmons i d’ampliar l’horitzó. La felicitat del llop evoca el poder de la natura, de l’alta muntanya, amb els cims, els boscos, els refugis i els animals que l’habiten, per apregonar, com si res, en la llibertat i en els somnis. La crítica n’ha dit:
«El silenci de la natura contra la lletjor del món.»
Juan Carlos Galindo, El País «Paolo Cognetti és un escriptor de debò, sap el que vol i el que fa.»
Internazionale De Les vuit muntanyes es va dir:
«Una bona amistat és un refugi».
Ara «Amb l’empenta d’un clàssic, un meteorit vingut d’un altre temps.»
La Repubblica «Una joia. Excavant en el silenci, fa que la paternitat i l’amistat masculina siguin alhora obertes i salvatges.»
La Stampa «Una ploma sòbria i elegant i precisa. Traça un deixant literari que provoca les ganes de continuar.»
La Vie «Una obra mestra. No sorprèn que se l’esmenti al costat d’Ernest Hemingway, Jack London i Mark Twain.»
Die Zeit