LLÀGRIMES DE NEU

Els poemes de Llàgrimes de neu sembla que se sostinguin en l?aire, i que la pàgina no sigui res més que el marc abstracte que assenyala els límits que les paraules escrites no poden traspassar perquè és el cor qui s?endú la fragilitat de l?escriptura molt més lluny de la llinda que els mots imposen. [?] transparent i robust, «interpreta una llengua sense país ?una llengua de foc». Que és, també, la nostra, la del nostre temps. Poemes breus, llampferits: pura epifania de l?instant habitat.

els arbres arrabassats
per la tempesta d?anit
moren
sobre els esglaons desocupats

i aquest matí
la neu nacra la infinita harmonia de la graderia
i en l?àmplia petxina del temps
s?esboca un memorial de silenci

a l?escena immaculada
on hi ha la sang que brollà de les òrbites encegades
i on perdura
el furor i el terror dels tirans