• 0 artículos - 0.00
      • No hay productos en el carrito

    4 octubre

    #FiloTrobadesNL Donna Haraway: L’art de viure en un planeta ferit. Tertúlia i berenar filosòfic amb Helen Torres

    Cargando Eventos

    Sobre el evento

    C/ Roda 4, Casa Xurret
    Alins,Lleida25574España
    4 octubre, 2025
    18:00 - 19:30

    Donna Haraway: L’art de viure en un planeta ferit

    Conversa i berenar filosòfic 

    Amb la sociòloga Helen Torres, experta en Donna Haraway

    Dissabte 4 d’octubre a les 18:00h

    Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

     

    «Importa qué pensamientos piensan pensamientos. Importa qué conocimientos conocen conocimientos. Importa qué relaciones relacionan relaciones. Importa qué mundos mundializan mundos. Importa qué historias cuentan historias.»

     

    Totes —totes les criatures sobre la Terra— vivim un temps pertorbador, problemàtic, confòs. Però el cel continua allà al damunt, encara. Encara no ha caigut. Hi ha manera de seguir en aquest planeta ferit —irreversiblement ferit—, ordir una confabulació simbiòtica amb altres espècies i fundar juntes una nova era. Un món habitat per simis, abelles, lèmurs, pòlips, foques, orquídies, microbis, cíborgs, monstres… Per éssers biòlogics, éssers tecnològics i éssers fantàstics… Per pensadores atrevides com Donna Haraway, que dissabte 4 d’octubre tractarem a NaturaLlibres, en unes #FiloTrobadesNL amb l’especialista en l’autora Helen Torres.

    «Somos compost, no posthumanos; habitamos las humusidades, no las humanidades. Filosófica y materialmente, soy una compostista, no una posthumanista.»

     

    Biòloga i professora d’Història de la Consciència a la Universitat de Califòrnia —a més de gran aficionada a la ciència ficció—, Donna Haraway no sempre és fàcil d’entendre, però és una de les filòsofes culturals més influents del moment i el seu pensament tentacular resulta fascinant un cop t’hi deixes enredar. Dissabte 4 d’octubre, Helen Torres —traductora i especialista en l’autora— ens ajudarà a copsar les idees bàsiques de la seva proposta filosòfica per afrontar els grans reptes de la humanitat.

    «Otro mundo no solo es urgentemente necesario, sino también posible, pero solo si no sucumbimos al hechizo de la desesperación, al cinismo o al optimismo y al discurso de la creencia y la incredulidad del Progreso.»

     

    Analitzarem conceptes com el de Chthulucè, nom que Haraway s’ha inventat per designar una nova era: l’etapa en què a la humanitat no li queda altra que aliar-se amb la resta d’espècies per viure i morir en un planeta malmès, treballant plegades sobre la brossa i les despulles de l’Antropocè. O, més ben dit, sobre la brossa i les despulles del Capitalocè, el període que ens ha deixat al caire de la Sexta Extinció massiva.

    «Creo que nuestro trabajo es hacer que el Antropoceno sea lo más corto/estrecho posible y cultivar de manera recíproca, de todas las formas imaginables, épocas venideras que puedan restaurar refugios. Ahora mismo, la tierra está llena de refugiados, humanos y no humanos, sin refugio.»

     

    Es tractaria de generar formes assenyades de cohabitar el món. Crear parentescos rars, més enllà dels vincles de consanguinitat habituals, un àlbum de família on incloure també als éssers no humans: gossos, arbres, meduses, microbis… però també cíborgs, trencant les dicotomies socials entre natura/cultura, màquines/persones, homes/dones, realitat/ficció. Es tractaria, simplement, de deixar d’intentar ser millors humans per començar a ser menys humans.

    «Las tecnofilias y las tecnofobias compiten con las organofilias y las organofobias, y elegir un bando no es algo que se libre al azar. Si se ama la naturaleza orgánica, expresar amor por la tecnología lo vuelve a uno sospechoso. Si uno encuentra que los cíborgs son especies de monstruos prometedores, entonces es un aliado poco confiable en la lucha contra la destrucción de todo lo orgánico.»

     

    Sempre provocativa, irònica i radical, rigurosa i especulativa a l’hora, multifacètica, inclassificable… Haraway és tan estimada com criticada, divinitzada i vilipendiada a parts iguals, molt citada i sovint poc estudiada. Una de les intel·lectuals més agosarades i divertides del present, en qualsevol cas.

    «Amo el hecho de que los genomas humanos pueden hallarse en solo un 10 por ciento de todas las células que ocupan el espacio mundano que llamo mi cuerpo; el otro 90 por ciento de las células está lleno de genomas de bacterias, hongos, protistas y organismos similares que actúan en una sinfonía necesaria para que yo esté viva, algunos de los cuales se alimentan de nosotros sin causarnos ningún daño. Mis diminutos acompañantes me superan en gran número; en otras palabras, me convierto en un ser humano adulto en compañía de estos diminutos comensales. Ser uno es siempre devenir-con muchos.»

     

    Mirarem de pensar com fa ella, sense prejudicis, sense corretges, atentes a la confusió, amb aquella seva «alegria arriscada», sabent que no trobarem cap resposta, però que, com a poc, compartirem en simbiosis un col·loqui i un berenar holobiòntic de la Xurreta Cafè inspirat en Donna Haraway.

     

     

    Preu d’inscripció a la tertúlia*:  10€/persona
    Inclou: Participació a la tertúlia + Berenar filosòfic +  Val del 10% de descompte en els llibres de Donna Haraway

     

     

    Aquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten, buscar solucions a problemes, raonar, dubtar, equivocar-se, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques.

     

     

     

    HELEN TORRES (Colonia – Uruguay, 1967) és sociòloga, traductora i professora de teoria crítica. Treballa en les interseccions entre les arts, les polítiques i el llenguatge des de perspectives feministes i anticolonials. Facilita tallers de fabulació especulativa i ha fet incursions a la creació artística amb performances, instal·lacions i narratives geolocalitzades. S’ha especialitzat en el treball de Donna Haraway, de qui ha traduït obres com Testigo_Modesto@Segundo_Milenio. HombreHembra_Conoce_OncoRatón (UOC, 2004), Manifiesto Chthuluceno desde Santa Cruz (Laboratory Planet, 2016), Seguir con el problema (Consonni, 2019) i Mujeres, simios y cíborgs (Alianza, 2023). Actualment és doctoranda en Història de l’Art i està traduint Cuando se encuentran las especies. helenatorres.wordpress.com / narrativasespaciales.wordpress.com / @helenlafloresta

    DONNA HARAWAY (Denver – Colorado, 1944) és professora emèrita dels departaments d’història de la consciència i d’estudis feministes de la University of California, Santa Cruz (UCSC). Al llarg de la seva dilatada trajectòria acadèmica ha escrit textos de referència en àmbits tan diversos com el feminisme, la tecnociència, la ciència-ficció, la primatologia o els estudis postcolonials. Des de tots aquests punts de vista ha qüestionat els valors de l’humanisme dominant en la cultura occidental i ha estudiat les relacions entre humans i no humans, des dels cíborgs fins als animals de companyia. L’any 1991 va publicar Ciencia, cíborgs y mujeres: la reinvención de la naturaleza (Cátedra, 1995), una compilació de deu assaigs escrits durant la dècada del 1980 entre els quals destaca el Manifiesto para cyborgs reeditat per Traficantes de Sueños al 2016, on recuperava el terme cíborg per designar un organisme híbrid capaç de transgredir les fronteres d’allò humà i subvertir les categoritzacions convencionals. En l’àmbit de la relació entre humans i altres espècies, ha publicat el llibre Manifiesto de las especies de compañía (Sans Soleil, 2016), centrat a defensar la noció «espècies de companyia» —oposada a «animals de companyia»— arran de la reflexió sobre la interacció que s’estableix entre els humans i molts tipus d’animals. Al 2015 va escriure el seu gran assaig Seguir con el problema. Generar parentesco en el Chthuluceno traduït al castellà per Consonni al 2019, en el que proposa replantejar les relacions dels humans amb la Terra i totes les altres espècies que l’habiten. Darrerament també s’han publicat els títols El patriarcado del osito Teddy (Sans Soleil, 2015) i Las promesas de los monstruos (Holobionte Ediciones, 2019). Al 2019, el CCCB va publicar la conversa entre Donna Haraway i Marta Segarra El món que necessitem.

     

     

    *Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.

    Val de descompte vàlid el dia de l’activitat.

    Compartir: