#FiloTrobadesNL Una tarda a la Muntanya màgica de Thomas Mann. Tertúlia i berenar filosòfic amb Marisa Siguan

Una tarda a la Muntanya màgica de Thomas Mann

Conversa i berenar filosòfic 

Amb la Catedràtica emèrita de Literatura Alemanya Marisa Siguan

Dissabte 14 de març a les 18:00h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Penseu-hi! La muntanya està enbruixada, avui.
Si un foc follet volgués mostrar-vos el camí,
de cas, no n’heu de fer pas gaire.»

Hi ha muntanyes màgiques, on l’aire fred congela el temps i el silenci glacial de les alçades cura afeccions del cos… i de l’ànima. Muntanyes com aquella de Davos on Thomas Mann va situar una novel·la cim de la literatura universal. Muntanyes d’idees on internarem dissabte 14 de març amb una especialista com la Catedràtica emèrita de Literatura Alemanya Marisa Siguan, en unes #FiloTrobadesNL per reflexionar sobre els interrogants que supuren a l’obra del Premi Nobel, tractant de paliar patologies cròniques de la Humanitat.

«…vostè és un cas d’allò més digne de ser estudiat! Perquè jo encara no m’he trobat mai amb cap persona completament sana.»

El 1912 van diagnosticar una malaltia pulmonar a la muller de Thomas Mann. No diera ser res greu, en tot cas, perquè la dona va viure fins als noranta-sis anys; però, segons les prescripcions de l’època, li van receptar una cura climàtica a l’alta muntanya, en un sanatori alpí a Davos, Suïssa. El seu marit va estar-se amb ella de visita uns dies, fins que va pescar un refredat, els doctors el van invitar a ingressar i ell va marxar a corre-cuita, amb un ai al cor hipocondríac i amb inspiració per Der Zauberberg, La muntanya màgica.

«ser home significava estar malalt. Sí senyor, l’home era un malalt en essència, era aquest fet el que el convertia en home […] en una paraula, era home en més alt grau com més malalt estigués, i el geni de la malaltia era més humà que no el de la salut.»

Malgrat la pretensió inicial d’escriure una novel·leta curta, l’obra va concloure amb mil pàgines i dotze anys d’ardu treball; entremig, una guerra mundial que va capgirar-ho tot, també la Weltanschauung de Thomas Mann i d’aquesta història protagonitzada per Hans Castorp: un jove enginyer, tot just sortit de la universitat, que arriba als Alps suïssos per visitar a un cosí malalt; volia estar-se-hi tres setmanes, però es quedarà al sanatori set anys, sotmès voluntàriament a un tractament per curar-se d’una tuberculosi que, molt probablement, ni tan sols pateix.

Dissabte 14 de març amb Marisa Siguan també perdrem la mesura horària, per participar en els dilemes filosòfics i els debats aferrissats amb què s’entretenen els personatges de La muntanya màgica, des de la metafísica irracional del Temps….

«Què és el temps? Un misteri-immaterial i omnipotent.»

El sentit de la vida, el tedi existencial, l’anèmia social, la fragilitat física i moral de l’ésser humà… la fascinació pel no-res, la mort com alliberament…

«De vegades penso que malaltia i mort en el fons no són res de greu, més aviat una mena de romanceria; ben mirat, la serietat només existeix en la vida d’allà baix.»

Reflexions propiciades per la topografia màgica de l’alta muntanya, on els meteors imprevisibles dels Grisons esborren totes les veritats i certeses.

«aquí les estacions de l’any no es distingeixen gaire, es barregen com si diguéssim, i no s’atenen al calendari. […] Neva al gener, però tant com al maig, i a l’agost també neva, com pots observar. Tot plegat es pot dir que no passa un mes sense que nevi, aquesta és una regla a la qual pots ajustar-te. En resum, hi ha dies d’hivern i dies d’estiu i dies de primavera i de tardor, però de veritables estacions, aquí dalt en realitat no en tenim.»

Dissabte 14 de març, examinaren alguns passatges clau de la novel·la amb Marisa Siguan i, aïllats entre cims nevats, lluny d’un món infectat de violència, soroll, acceleració i absència de valors, pensarem si apartar-se dels d’«allà baix» és una opció ètica, si és correcte romandre «aquí dalt» sempre, en un paisatge d’aire pur i silenci.

«En aquesta festa mundial de la mort, en aquest terrible ardor febril que encén tot el cel plujós del capvespre, ¿també s’elevarà alguna vegada l’amor?»

Acompanyarem aquestes #FiloTrobadesNL d’un berenar filosòfic inspirat en algun dels deu copiosos àpats que realitzen diariament al Sanatorio Internacional Berghof de La muntanya màgica.

Preu d’inscripció a la tertúlia*:  10€/persona
Inclou: Participació a la tertúlia + Berenar filosòfic +  Val de 2€ de descompte en La muntanya màgica

Aquesta activitat forma part de les #FiloTrobadesNL, un format de xerrades que tenen per objectiu generar pensament i crítica a través de la reflexió col·lectiva amb l’ajuda d’autors especialistes, per abordar qüestions socials i mediambientals que ens inquieten, buscar solucions a problemes, raonar, dubtar, equivocar-se, aprendre… i atiar la ment amb propostes gastronòmiques.

MARISA SIGUAN (1954, Madrid) és Catedràtica emèrita de Literatura Alemanya a la Universitat de Barcelona, ha estat External Senior Fellow del Freiburg Institute for Advanced Studies (Universitat de Freiburg) i del Internationales Kolleg Morphomata (Universitat de Köln). Ha coordinat programes de doctorat des del 2000 i el programa “Estudis lingüístics, literaris i culturals” de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Els seus àmbits d’investigació i docència són fonamentalment les relacions literàries hispano-alemanyes en els canvis dels segles XVIII-XIX i la literatura alemanya de la modernitat. Actualment, treballa sobre la relació entre memòria traumàtica i escriptura literària en els segles XX i XXI. Entre les seves publicacions destaquen Goethe: Obra narrativa (Madrid-Córdoba 2006), el pròleg a l’edició de Cuentos completos de Thomas Mann (2010), Historia de la literatura en lengua alemana (amb Hans Gerd Roetzer, Barcelona, 2012), Schreiben an den Grenzen der Sprache. Studien zu Améry, Kertész, Semprún, Schalamow, Herta Müller, Aub. (Berlín-Nueva York, 2014), La recepción de Ibsen y Hauptmann en el modernismo catalán (Barcelona, 2018), La memoria de la violència (2022). Ha estat convidada a impartir docència i conferències a les universitats de Santiago de Compostela, Sevilla, Herriko Unibertsitateko (Vitoria), Complutense, Valencia, Trèveris, Viena, Friburg, Würzburg, Zurich, Roma III, Queen Mary-University of London, University of Wisconsin-Madison… i a NaturaLlibres. És membre fundador de l’Associació de Germanistes de Catalunya (1980) i de la Societat Goethe a Espanya (2001), de la qual és presidenta. És membre de la Deutsche Akademie für Sprache und Dichtung. Ha estat guardonada amb el prestigiós Premi Jacob Wilhelm Grimm 2017 que atorga el Servei Alemany d’Intercanvi Acadèmic (Deutscher Akademischer Austausch Dienst, DAAD) a científics estrangers que hagin destacat pel seu treball en l’àmbit dels estudis germànics.

*Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.

Val de descompte vàlid el dia de l’activitat.