Grup de lectura NL. Can Xue: Natura i desconcert. Tertúlia i menú literari. Amb la sinòloga i traductora Teresa I. Tejeda

Grup de lectura NL. Els contes de Can Xue: Natura i desconcert

Tertúlia literària amb la sinòloga i traductora Teresa I. Tejeda

Menú-degustació xino-pallarès a càrrec de la cuinera Sílvia Sampons

Dissabte 21 de febrer a les 18:00H 

iiii

Per assistir a la tertúlia, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Y todo allí se fue tornando más y más extraño…» 

Llegir a Can Xue és com entrar en un bosc: s’escolten veus que no s’entendran mai del tot, s’hi troben animals que tot d’una desapareixen, es senten presències sense veure-les… I no hi ha un camí a seguir: qui s’hi endinsa, és per perdre-s’hi. Això farem dissabte 21 de febrer, en un #GrupDeLecturaNL per comentar l’obra de l’escriptora xinesa amb la sinòloga i traductora Teresa I. Tejeda.

«La maestra Wen sopesaba la estructura del universo sentada en medio de la oscuridad del cuarto.»

Can Xue (残雪) és el pseudònim amb què Deng Xiaohua va començar a publicar; ve a significar neu remanent, ja sigui la que queda bruta als carrers acabat l’hivern o la que resta perpètua als cims inclús els estius. Sota aquesta neu s’amagava el gènere d’una dona nascuda a Changsha, província de Hunan, el 1953. Amb una infància marcada per la persecució política, el seu pare va estar presoner en un camp de treball amb tota la família, posteriorment traslladada a un centre de reeducació maoista. Una època traumàtica de solitud, pobresa i fam, durant la Revolució Cultural, que va marcar la seva escriptura i que Teresa I. Tejeda ens contextualitzarà.

«—Tothom ha de morir i després de la mort no hi ha res —em va dir una vegada el meu difunt pare—. ¿Qui en sabrà res, dels plans que havies fet quan vivies?»

Escriptora autodidacta, Can Xue va treballar primer com a metgessa descalça, proveint a la població rural d’herbes i remeis naturals; empleada més tard en una fàbrica de metalls i de professora en una escola, va aprendre a cosir i va obrir una sastreria amb el seu marit. Una vida com a mestressa de casa que va capgirar de cop i volta als anys vuitanta, quan es converteix en una de les figures literàries més destacades del país, despertant d’immediat l’interès de traductors i editors estrangers i situant-se any rere any com a favorita a les cases d’apostes per endur-se el Premi Nobel de Literatura. Teresa I. Tejada ens explicarà per què se’l mereixeria.

«—No te lo vas a creer Xiao Ping, me he elevado hasta la cima de la montaña, y después ¡más y más alto! De pronto la vi, ¡parecía un gran pájaro volando! ¡Madre mía!
—¿A quién? ¿Quién pare… parecía un gran pájaro vo… volando? —tartamudeó Xiao Ping.
—Déjalo, no lo entenderías.»

Autora d’una obra immensa, Can Xue domina com pocs el gènere breu. Contes on s’hi pot detectar la influència d’autors llegits i rellegits per ella: Jorge Luis Borges, Italo Calvino i Kafka, sobretot Franz Kafka, amb aquesta atmosfera d’incomprensió, absurd, incertesa i desconcert que la caracteritza.

«El vent del nord és terrible, m’encongeix el cap, la cara se’m posa morada i blava i a l’estómac se’m formen pedretes de gel.»

Creadora avantguardista i experimental, d’una originalitat indiscutible, Can Xue concep móns imprevisibles, on res funciona conforme a regles lògiques. Situacions que transiten entre la realitat material i la realitat dels somnis, en un flux constant que pel taoisme no resulta estrany. Teresa I. Tejada ens donarà les claus culturals per a comprendre millor el torbament de les seves històries, i com la Natura s’hi manifesta, establint un lligam misteriós entre totes les seves criatures.

«Agarré algo en el aire, parecía una lagartija. Qué extraño, sentía un afecto tremendo por este pequeño animal que tenía en la mano; incluso lo estrujé contra mi cara. Estaba vivo y ese pensamiento me reconfortaba. Una cosa viva y yo permanecíamos juntas…»

Relats on el vent, les plantes i els animals prenen la paraula: una garsa reflexiona sobre la impossibilitat d’endeveninar què passa pel cap dels humans, un salze sec es pregunta per què el jardiner l’ha deixat de regar tot d’una… Hi ha passos a la neu sense petjada, penya-segats que s’esvaeixen, miralls que no reflecteixen… I una sutil però potent crítica social al darrere: la destrucció del model tradicional de família, la ruptura en la transmissió de sabers, la vellesa, la memòria, l’oblit, la mort, la pèrdua…

«Una fulla vermella voleiava lentament en el bosc dels seus pensaments. Però l’arbre d’on queia la fulla estava nu perquè ja era l’hivern. Sovint el professor Gu es preguntava si la fulla de l’auró es tornava vermella des del pecíol i el vermell s’anava estenent lentament fins a cobrir tota la fulla, o bé si tota la fulla es transformava a poc a poc d’un vermell clar a un vermelló. Abans de caure malalt mai no havia observat aquest fenomen…»

Compartirem les històries que més ens hagin copçat i fins i tot ens atrevirem a buscar-ne un significat, conscients que no tot és comprensible, ni a la literatura ni a l’art ni a la vida. Que els moments de revelació són rars. Que la incertesa forma part del geni de Can Xue i de l’Univers.

Així mateix ens deixarem sorprendre pel menú degustació d’inspiració xino-pallaresa que per l’ocasió prepararà la cuinera Sílvia Sampons.

«Tampoco hace falta que nos comprendas del todo. Con que sientas nuestro amor es suficiente.»

Preu d’inscripció a la tertúlia: €*
Inclou: Participació en la tertúlia + Menú literari + Val de descompte de 2€ en llibres

Bibliografia recomanada:

• Al otro lado (en traducció de Tyra Díez i Teresa I. Tejeda)
• Hojas rojas (en traducció de Belén Cuadra)
• La balada dels ocells de muntanya (en traducció d’Eulàlia Jardí)

Per assistir a la tertúlia, és necessari haver llegit algun relat de l’autora.
Si encara no els teniu, podeu encarregar els llibres o
comprar-los directament a www.naturallibres.com
També està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús.

TERESA I. TEJEDA (1984, Ávila) és Doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, Llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Salamanca i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Granada, on va començar a investigar sobre literatura xinesa. Va residir a Xina durant sis anys, treballant com a professora d’espanyol a la Universitat de Llengua i Cultura de Pequín i a la Universitat de Pequín, on també va estudiar xinès. Actualment és professora de llengua i literatura xineses a la Universitat de Salamanca. Ha traduït autors com Can Xue, Zhou Daxin o Xiao Hong, entre d’altres.

CAN XUE (1953, Changsha) és una de les autores representatives del moviment d’avantguarda de finals dels 80 i principis dels 90, així com una de les escriptores més importants de la Xina contemporània. El seu estil altament imaginatiu juga amb el flux de consciència, la perspectiva i la seqüència temporal. Amb una fascinació palpable pel grotesc, el malson i el brutal, els seus personatges es mouen en llocs improbables, impossibles de localitzar, sovint sota terra o, per contra, suspesos a l’aire, a la recerca de sortides que no existeixen o canvien sense parar, sense un objectiu evident i sense lògica aparent. És autora de contes, novel·les, assajos, crítica… Parla de sí mateixa en tercera persona.

*

*Les preguntes que es vulguin formular a l’autora s’hauran d’enviar per correu electrònic a naturallibres@gmail.com abans de l’1 de desembre.

El val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió. 

Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.