Grup de lectura NL. El baró rampant, d’Italo Calvino. Tertúlia i berenar literaris amb el filòleg Francesco Ardolino

Grup de lectura NL. El baró rampant, d’Italo Calvino

Tertúlia literària amb el filòleg especialista en l’autor, Francesco Ardolino

Compartirem lectura i berenar de La Xurreta Cafè! Amb val de descompte en llibres pels inscrits

DISSABTE 19 DE DESEMBRE >> 18:00H. 

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

Per assistir a la tertúlia, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«qui vol mirar bé la terra s’ha de mantenir a la distància necessària»

Pujar-se dalt d’un arbre pot esdevenir un veritable acte de rebel·lia: el de canviar de perspectiva, examinar la terra i els comportaments humans des d’un punt de vista elevat, amb la distància d’una alzina. Pujar-se dalt d’un arbre i no baixar-ne mai —mai dels mais—, desobeint totes les autoritats i convencions socials, és una defensa de la voluntat i llibertat individual com només trobarem a El baró rampant, la novel·la d’Italo Calvino que comentarem dissabte 19 de desembre al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres, amb el filòleg italià Francesco Ardolino.

«Més amunt els pins cedien el lloc als castanyers, el bosc pujava la muntanya, i no se’n veien els confins. Aquest era l’univers de saba dins del qual vivíem nosaltres, els habitants d’Ombrosa, sense gairebé adonar-nos-en. El primer que s’hi va fixar va ser Cosimo.»

El baró rampant forma part de la trilogia Els nostres avantpassats. Escrita el 1957, narra la història de Cosimo Piovasco di Rondó, un aristòcrata que als dotze anys decideix instal·lar-se dalt dels arbres com a protesta contra l’autoritat familiar —i el plat de cargols que li volien obligar a menjar—. El que semblaria una rebequeria de nen malcriat, però, esdevindrà una opció de vida, una qüestió de principis que mantindrà fins al final dels seus dies: cinquanta-tres anys sense plantar un peu a terra, sembrant un món alternatiu dins la Natura. 

«—Si jo no fos l’Emperador Napoleó, m’hauria agradat ser el ciutadà Cosimo Rondò!»

Entre pins, roures, grèvols, olivars, moixeres, garrofers, cirerers, figueres, oms… s’enamora, lluita, estudia, llegeix, manté correspondència amb Diderot, conversa amb Voltaire, Rousseau i Napoleó, escriu un Projecte de Constitució per a Ciutats Republicanes amb declaració dels Drets dels Homes, de les Dones, dels Nens, dels Animals Domèstics i Salvatges, compresos Ocells, Peixos i Insectes, i de les Plantes, tant de Tija Alta com Hortalisses i Herbes… Integrat al bosc però sense deixar-se tragar per la fronda, compromés socialment amb el seu temps com ho estava el propi Italo Calvino.

«També pronunciava apologies dels ocells a la gent que s’aplegava sota els arbres a sentir-lo i a riure-se’n: i va passar de ser caçador a fer d’advocat dels plumífers i ara es proclamava mallerenga, ara xibeca, ara rupit, amb els camuflatges del cas, i feia discursos acusant els homes, que no sabien reconèixer en els ocells els seus amics de debò, discursos que eren a més acusacions a tota la societat humana…»

Fill d’una botànica i d’un agrònom francmassó —fundadors de l’Associació Italiana d’Amics de les Flors—, Italo Calvino va haver d’interrompre la carrera en ciències agrícoles degut a l’esclat de la Segona Guerra Mundial, en ser cridat a files per l’exèrcit mussolinià, d’on desertaria aviat per unir-se a les Brigades Partisanes Garibaldi al costat del seu germà Floriano —geòleg de renom internacional—, amb els pares retinguts com ostatges pels alemanys mentrestant.

El neorrealismo literari en què es va iniciar resultava del tot insuficient per expressar l’inexpressable de la barbàrie humana. És aleshores quan Italo Calvino saltarà per branques del gènere fantàstic, malgrat El baró rampant s’inspiri en un personatge de carn i ossos: Salvatore Scarpitta, un artista nord-americà que de nano es va refugiar en un pebrer després d’una discussió amb el progenitor. Hi passaria trenta-quatre dies, brancam endalt. Un episodi que el mateix escultor va contar-li anys més tard al novel·lista.

«Cosimo hi estava de gust, entre les ondulades fulles de les alzines […], i n’apreciava l’escorça clivellada, de la qual, quan estava pensarós, n’aixecava els quadrets amb els dits, no pas per instint de fer mal, sinó més aviat per ajudar l’arbre en la seva llarga feina de renovar-se.»

Un relat filosòfic amb aires de ficció històrica, novel·la d’aventures i faula ecològica, amb preocupació palesa per uns problemes mediambientals que Italo Calvino va saber anticipar en altres títols com La nuvola di smog (1958), Marcovaldo (1963) o Le città invisibili (1972), crític amb la civilització industrial i l’alienació tecnològica.

«Aquella necessitat d’entrar en un element difícil de posseir que havia empès el meu germà a fer-se seus els camins dels arbres, ara encara el rosegava per dins, insatisfet, i li comunicava la dèria d’una penetració més minuciosa, d’una relació que el lligués a cada fulla i escama i ploma i esvoletec.»

Amb Francesco Ardolino comprendrem per què Italo Calvino s’ha convertit en un clàssic i per què l’hem de llegir, doncs. Un escriptor en transformació perpetua, sorprenent, il·luminador, original, amb reptes sempre nous al cap, preocupat per la forma, entusiasmat pels mecanismes de l’escriptura, vinculat al grup experimental Oulipo i a la vegada antòleg de contes folklòrics. Gran lector, grandíssim editor. Creador de personatges entranyables com Cosimo Piovasco di Rondó o el senyor Palomar, protagonista de l’última novel·la que va poder escriure, juntament a les Lezioni americane, aquelles sis propostes per al proper mil·lenni que ara és el nostre, i que ens farà bé recuperar dissabte 19 de desembre al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres.

«En els moments en què el regne dels humans em sembla condemnat a la feixuguesa, penso que hauria de volar cap a un altre espai com Perseu. No estic parlant de fugues mitjançant el somni o allò irracional. Vull dir que he de canviar el meu enfocament, que he de mirar el món amb una altra òptica, amb una altra lògica, amb altres mètodes de coneixement i de comprovació.»

Acompanyarem la tertúlia amb un berenar literari inspirat en Italo Calvino i El baró rampant.

Preu d’inscripció: 10€*
Inclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en la novel·la + Val de descompte de 2€ en llibres

Per assistir a la tertúlia, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.
Si encara no el teniu, podeu encarregar el vostre exemplar o
comprar-lo directament a www.naturallibres.com
També està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús.

FRANCESCO ARDOLINO (1966, Roma) és doctor en filología catalana i professor de filologia italiana a la Universitat de Barcelona, especialitzat en l’estudi de les literatures italiana i catalana contemporànies. Entre els seus darrers treballs, destaquen l’edició facsímil de la traducció de Manuel de Montoliu de la Vida nova de Dante (Quaderns Crema, 1999) i els volums col·lectius de La página es la pell. Estudi sobre Felícia Fuster i Escriure és reescriure. Anàlisi i testimonis a la literatura catalana actual (Biblioteca Serra d’Or, 2022). És vicepresident de l’Associazione Italiana di Studi di Catalanistica, i director de les revistes Compàs d’Amalgama i Haidé. Estudis maragallians. És membre del Laboratorio Calvino de Roma; per les celebracions del centenari de l’escriptor italià, va organitzar la jornada Le declinazioni di Italo Calvino i ha guarit l’edició de la traducció catalana de L’últim és el corb (Comanegra, 2023).

ITALO CALVINO (1923, Cuba – 1985, Siena) és un clàssic contemporani italià fonamental. La seva àmplia obra narrativa comença al final dels anys quaranta amb novel·les que participen del corrent neorealista. El 1958 publica amb el títol d’I racconti un conjunt de relats que posteriorment, el 1970, amplia i rebateja com Els amors difícils. Més tard, evoluciona cap a una literatura de filiació fantàstica impregnada d’un peculiar humor per mitjà de la trilogia Els nostres avantpassats, que conformen El vescomte migpartit (1952), El baró rampant (1957), El cavaller inexistent (1959) i Les cosmicòmiques (1965). Entre la seva diversa producció posterior, sobresurten Les ciutats invisibles (1972) i Si una nit d’hivern un viatger (1979).

*El preu d’inscripció inclou el berenar literari i el val de descompte (amb caducitat 19/12/2026)

Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.