Grup de lectura NL. Els nois, de Toni Sala. Tertúlia i berenar literaris amb l’autor

Grup de lectura NL. Els nois, de Toni Sala

Tertúlia literària amb l’autor

Compartirem lectura i berenar de La Xurreta Cafè! Amb val de descompte en llibres pels inscrits

DISSABTE 14 DE NOVEMBRE >> 18:00H. 

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

Per assistir a la tertúlia, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Abans dels llibres i abans dels artistes ja hi havia la terra, i ja la treballava algú, i el dia que no quedin llibres, ni artistes, ni pintures, ni hòsties, perquè tot això un dia passarà a la història com tot… Saps què quedarà? Quedarà la terra.»

Només la terra roman i perdura. Una terra adobada per morts: cucs, escarabats, gossos… humans i també escriptors. Inclús escriptors dels bons, aquells que val la pena llegir abans d’acabar al clot. Autors com Toni Sala, que dissabte 14 de novembre estarà a NaturaLlibres per participar en un #GrupDeLectura sobre Els nois.

«Era la mort, que els ajuntava. Tots els cossos, els vius i els morts, les plantes, les pedres, els cavalls i les muntanyes.»

Dos germans s’estampen amb el cotxe contra un arbre. Moren d’immediat. Eren pagesos, tenien poc més de vint anys. Tot el poble queda consternat.

Hi ha l’Ernest, que porta anys treballant al banc però serà sempre el foraster. El Miqui, un camioner que  transporta bales de palla i que voldria rebentar-ho tot amb l’escopeta. La Iona, pubilla de Can Bou, estudiant de veterinària, xicota d’un dels finats, amb més estima pels gossos de casa que per la família humana. En Nil, hereu esguerrat, artista-piròman fracassat… I la protagonista de Els nois: la mort. 

«Els pagesos volien els seus a la vora, i feien amb els gossos com per desgràcia no podien fer amb els familiars ni amb si mateixos, ni encara menys amb els amics i els promesos, enterrar-los al peu d’un cirerer a la casa on havien nascut i viscut, retenir-los amb ells, barrejar amb la seva terra el que s’emportaven. Els seus pares, avis i besavis van enterrar els pares, avis i besavis dels gossos que el pare enterrava ara.»

El paisatge i el moment en què transcorre la novel·la és ben concret: gener del 2013 a Vidreres —«un poblet acostumat als carrers buits, a l’estiu per la calor de la plana i ara a l’hivern per l’aire fred del Montseny i el Pirineu i de vegades la boira»—. Un lloc enmig del no-res gairebé, prop d’una autopista i una autovia, amb carreteres alquitranades de putes, cartells de “En venda”, urbanitzacions espectrals, il·lusions decebudes i estelades. Una geografia atropellada per la crisi econòmica i identitària.

«com quan llegia a una esquela o una làpida el nom i els cognoms d’algú que només existia perquè havia deixat d’existir.»

Dissabte 14 de novembre parlarem, òbviament, de la mort, una qüestió de la que només se’n pot parlar a partir de la literatura i la ficció, a partir de la nostra relació amb els morts. Morts acumulats que conformen el passat i que delimiten la nostra identitat. Morts per recordar que la vida és quelcom fortuït i provisional. Morts que femen el paisatge i les rancúnies dels pobles. Morts que l’art tracta d’entendre.

Li preguntarem al Toni Sala si ell ha comprès finalment res, un cop completada la seva Trilogia de la mort, que va iniciar amb Els nois —Premi de la Crítica de narrativa catalana 2015— seguida de Persecució —Premi Joan Crexells de narrativa 2019— i, la darrera, Escenaris, finalista al premis Òmnium i Finestres 2026.

«en la seva puresa, els animals vivien més profundament, més al cor de l’univers, més al cor de la vida, sense les distraccions doloroses i banals de les persones, vivien l’existència pura de l’odi i de l’amor, del sexe i la maternitat, de la família i l’alimentació, de la malaltia i la mort, sobretot. Si n’hagués pogut aprendre més, de la mort dels tres gossos! Les bèsties anaven a davant de les persones, en un món sense bèsties l’home no hauria entès res de si mateix, no hauria sabut comportar-se, no hauria sabut conformar-se.»

Amb divuit títols de narrativa i sis llibres d’assaig publicats, de paraula dolorosament exacta i crua —de vegades potser massa crua—, poques veus tan potents trobarem en la literatura catalana actual com la de Toni Sala. Voldrem saber quins són els seus referents, què comparteix amb Victor Català, Ruyra, Pla, Rodoreda, Moncada… si llegeix novel·les coetànies i quines recomana… en què està treballant ara i si serà tan salvatge com acostuma.

«els mesos que van venir va dedicar-los exclusivament a la lectura […] S’asseia a llegir amb un got al costat, el llibre se li tornava humit i calent a les mans, el cor marcava el batec de les lletres, bombejava, les frases s’inflaven una mica a la pàgina i agafaven un matís vermell, la sang travessava el paper, sortia pels dits d’una mà i tornava a entrar pels dits de l’altra, irrigava els pensaments, dissolia i barrejava els de l’autor amb els seus, els feia fluir, els transportava pels canals de les ratlles impreses. En lloc del cap tenia un llibre i en lloc del llibre tenia un cap.»

Seguint l’habitud, acompanyarem el #GrupDeLecturaNL d’un berenar literari inspirat, per aquesta ocasió, en Toni Sala i la seva Trilogia de la mort.

Preu d’inscripció: 10€*
Inclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en la novel·la + Val de descompte de 2€ en llibres

Per assistir a la tertúlia, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.
Si encara no el teniu, podeu encarregar el vostre exemplar o
comprar-lo directament a www.naturallibres.com
També està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús.

TONI SALA ISERN (1969, Sant Feliu de Guíxols) és fill d’hostalers, però va optar per un camí inaudit a la família: el de les lletres. Un camí que continua recorrent amb el reconeixement de crítica i públic. Va guanyar el Premi Documenta amb el llibre de relats Entomologia (1997). La seva primera novel·la va ser Pere Marín (1998) i amb la següent, Rodalies (2004), es va emportar el Premi Sant Joan i el Nacional de Literatura. Ha abordat tant l’assaig —Notes sobre literatura (2012) i El cas Pujol (2014)— com l’autobiografia —Crònica d’un professor a secundària (2019), Quatre dies a l’Àfrica (2005) i Una família (2021)—. Amb Els nois va fer un gir transcendental a la seva obra, superant-se més encara amb Persecució i Escenaris. Ha estat traduït a l’anglès, al croat i al castellà per Trotalibros.

*El preu d’inscripció inclou el berenar literari i el val de descompte (amb caducitat 14/11/2026)

Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.