Grup de lectura NL. Frankenstein o El Prometeu modern. Amb l’historiador de la ciència Fernando Vidal

Grup de lectura NL. Frankenstein o El Prometeu modern 

Tertúlia literària amb l’historiador de la ciència Fernando Vidal

Compartirem lectura i berenar de La Xurreta Cafè! Amb val de descompte en llibres pels inscrits

DISSABTE 19 DE JULIOL >> 19:00H. 

Per assistir a la tertúlia, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«La natura s’anava eixarreint al voltant meu i el sol se’m girà d’esquena; la pluja i la neu em calaven fins als ossos; rius cabalosos es glaçaven; la superfície de la terra era dura, freda, pelada, i jo no trobava aixopluc. Oh, terra! Quantes vegades vaig maleir el qui em va fer prendre existència!» 

L’any 1816 va ser un any sense estiu. El dia es va convertir en nit, resultat d’una erupció volcànica a Indonèsia que va alterar el clima mundial amb fenòmens meteorològics extrems i imprevisibles: incendis, pluges torrencials, caiguda de les temperatures en picat, collites devastades, migracions forçades, fam, còlera, revoltes… I és enmig d’aquesta paüra quan es van engendrar Frankenstein o El Prometeu modern, la novel·la de Mary Shelley que comentarem dissabte 19 de juliol a NaturaLlibres, en un #GrupDeLecturaNL amb l’historiador de la ciència Fernando Vidal.

«Creu-me, Frankenstein: jo era bo. Tenia l’ànima plena a vessar d’amor i sentiments humanitaris. No veus que estic sol, espantosament sol? Tu, el meu creador, em detestes. Quines esperances puc posar en els altres, que no tenen cap obligació amb mi? M’odien, no em poden sofrir. Els cims pelats i les glaceres desolades són els meus refugis. Fa molts dies que vagarejo per aquí. He fet de les coves de glaç, on solament goso entrar-hi jo, la meva llar, l’única llar que m’és permesa de tenir. Beneeixo aquests cels rúfols perquè em tracten més bé que els teus semblants. […] Tingues compassió i no em menyspreïs; escolta la història que et vull explicar.»

Han passat dos-cents anys des de la seva publicació i Frankestein o el Prometeu modern sembla més vigent que mai. La història d’un jove que, obsessionat per donar vida a la matèria inanimada, aconsegueix construir un prototip d’humanoide fort, àgil, resistent al fred, que només necessita fruits del bosc i arrels com aliment… però amb un aspecte míserament deforme: un «esguerro» sorgit de l’ambició sense límits; un «dimoni infecte» a qui el seu creador abandona, una irresponsabilitat amb conseqüències fatals per a terceres persones; un monstre del desamor i la desmesura, el gran problema d’aquest temps anomenat Antropocè, període geològic que va començar just a l’època de Mary Shelley, per cert, segons revelen les concentracions de diòxid de carboni i metà atrapades al gel polar.

«Tant és que em digui i em repeteixi que, al pol, solament hi trobaré gels i desolació. En la imaginació se m’apareix com una regió molt bonica i delitosa.»

És justament a l’Àrtic on transcorre part de la novel·la, fascinada com estava la seva autora per les regions boreals i els debats científics del moment, que un expert com Fernando Vidal ens podrà detallar. Amb ell coneixerem el context històric en què va néixer Frankenstein, una obra que ens servirà per reflexionar sobre les pors que infonen els monstres tecnològics actuals.

«Aprengui de mi, servint-se no de les meves doctrines, sinó del meu exemple, com és de perillosa l’adquisició de coneixements i com és més feliç l’home que es pensa que el seu poble és el món que no pas aquell que ambiciona anar més enllà del que li és permès per la seva condició.»

Aquest clàssic universal que inaugura la ciència ficció i el terror gòtic el va escriure una noia que no arribava ni als vint anys. Una noia que va haver de mantindre l’anonimat per a que alguna editorial li volgués publicar. El llibre va ser un èxit immediat, que després molts voldrien atribuir a Percy, Percy Shelley, el poeta del que Mary Wollstonecraft Godwin es va enamorar i amb qui es va fugar, en una travesia que, aquell «any sense estiu», els sorprendria a Suïssa. Degut a les violentes tempestes, la parella no va poder visitar la Mer de Glace; tancats al seu lloc en una esplendorosa mansió, passaven l’estona escrivint històries de terror.

«Recordava l’efecte que la visió d’aquella imponent glacera, que no s’està mai quieta, havia tingut en el meu esperit el primer cop que l’havia vista. M’havia envaït una sensació sublim d’èxtasi que donava ales a l’ànima i li havia permès de remuntar-se de les regions obscures fins a la llum i l’alegria. Veure un element natural paorós i imponent sempre havia tingut un efecte solemnitzant sobre el meu esperit que em permetia d’oblidar les preocupacions passatgeres de la vida.»

Dissabte 19 de juliol comentarem Frankestein o el Prometeu modern des d’una perspectiva ecocrítica. Una obra de filiació romàntica, on la Natura imponent dels Alps és alhora font de bellesa i basarda. Per sublim, per incomprensible, per estranya. Perquè execedix l’humà. Per la seva monstruositat.

«Quina cosa tan estranya, el coneixement! Així que entra en contacte amb la ment, se t’hi aferra com el verdet a les roques. De vegades anhelava poder desprendre’m de tots els pensaments i de totes les sensacions, però vaig aprendre que hi ha un sol mitjà per a vèncer el patiment: la mort (un estat que temia tot i que no l’entenia del tot).»

Com sempre, acompanyarem la tertúlia d’un berenar literari inspirat, per l’ocasió, en Frankenstein.

«Jo no mato anyells ni cabrits per satisfer la gana; en tinc prou amb els fruits del bosc i les glans.»

Per assistir a la tertúlia, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.
Si encara no el teniu, podeu encarregar el vostre exemplar o
comprar-lo directament a www.naturallibres.com
També està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús.

FERNANDO VIDAL és professor de recerca a l’ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) des del 2012. Format en psicologia i en història de les ciències a les universitats de Harvard, Ginebra i París, i a l‘École des Hautes Études en Sciences Sociales, París. Especialista en història intel·lectual i cultural de les ciències humanes des del Renaixement fins a l’actualitat, va estar una dècada treballant com a investigador sènior permanent de l’Institut Max Planck d’Història de la Ciència de Berlín. Interessat particularment per l’articulació de sabers i valors en la formació d’idees sobre l’ésser humà. Entre els seus llibres editats en col·laboració es troben The Moral Authority of Nature, Neurocultures i Endangerment, Biodiversity and Culture. Els seus últims llibres són The Sciences of the Soul: The Early Modern Origins of Psychology, Being Brains: Making the Cerebral Subject (juntament amb F. Ortega) i Performing Brains on Screen, publicat el 2022. Investiga actualment sobre els trastorns de la consciència i les demències.

MARY WOLLSTONECRAFT GODWIN, coneguda com MARY SHELLEY (1797 – 1851, Londres) va ser novel·lista, dramaturga, assagista, filòsofa i biògrafa, reconeguda sobretot per ser l’autora de Frankenstein o el Prometeu modern (1818). També va editar i promocionar les obres del seu marit, el poeta romàntic i filòsof Percy Bysshe Shelley. El seu pare va ser el filòsof polític William Godwin i la seva mare la filòsofa feminista Mary Wollstonecraft.