Grup de lectura NL. Gliff, d’Ali Smith. Amb la traductora Dolors Udina

Grup de lectura NL. Gliff, d’Ali Smith

Tertúlia literària amb la participació de la traductora Dolors Udina

Compartirem lectura i berenar de La Xurreta Cafè! Amb val de descompte en llibres pels inscrits

DISSABTE 21 DE MARÇ >> 18:00H. 

Per assistir a la tertúlia, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Què vol dir Gliff?
No ho sé, va dir. Per això m’agrada.» 

Gliff és un mot d’origen escocés. No significa res en concret i alhora pot significar-ho tot: Gliff és la llibertat galopant de ser qualsevol dels jos que es vulguin ser; Gliff és també un cavall, i és el títol de la darrera novel·la d’Ali Smith, que dissabte 21 de març comentarem al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres amb la seva traductora al català, Dolor Udina.

«Què vol dir gliff:
un moment curt. Una semblança momentània. Una opinió sobtada o casual. Una mirada transitòria. Una por sobtada. Un petit indici o suggeriment. Un pressentiment. Un parpelleig de son. Un lleuger atac o traça de malaltia. Un tuf. Un baf. Una olor sobtadament perceptible. Una sensació fugissera sobtada de dolor o de plaer. Un ensurt. Un xoc. Una emoció. Un cop sobtat violent. Un batzac. Una paraula sense sentit…»

Mentre hi hagi cavalls, hi haurà éssers lliures, indòmits. Hi haurà resistència, hi haurà esperança, hi haurà equanimitat. Hi haurà bellesa. També en un món com el que Ali Smith planteja a Gliff, la seva última novel·la: una distopia o un relat profètic inquietant, més aviat, per com s’assembla a les derives de la societat actual.

«Per a què necessitem els passaports?, va dir.
Per viatjar a altres països i demostrar que som nosaltres, va dir.
Sí, però un passaport no demostra que som nosaltres, va dir. Demostra que un passaport és un passaport. Nosaltres simplement som nosaltres.»

No són bons temps, els que Ali Smith imagina a Gliff: la població viu governada per un sistema de capitalisme salvatge i de vigilància extrema; cada ciutadà ha de ser identificat, catalogat i rastrejat, reduit a algoritmes i dades. Els qui s’oposen o no es pleguen a la burocràcia hipertecnològica són marcats com a «no-verificables», un estatus d’exclusió que implica la privació de privilegis digitals i la més absoluta indefensió, el desnonament sistemàtic i l’enviament a centres de reeducació o camps de treball forçat, on una empresa de seguretat esborra les individualitats.

«eren no-verificables. Ho eren, essencialment, per culpa de les paraules. Una persona havia estat no-verificada per dir en veu alta que una guerra era una guerra quan no estava permès dir-ne guerra. Una altra s’havia vist declarada no-verificable per escriure en línia que l’assassinat de molta gent per part d’una altra gent era un genocidi. Una altra va ser declarada no-verificada per difamar els conglomerats del petroli dient que eren directament responsables de la catàstrofe climàtica. Una altra havia estat no-verificada per parlar en una protesta sobre el dret de les persones a protestar.»

Bri i Rose són germanes no-verificades; des que la seva mare va ser «eliminada» per denunciar a un fabricant d’herbicides, tenen cura l’una de l’altra, al igual que tenen cura d’uns cavalls. Han estat criades sense dispositius electrònics; és a dir, han après a pensar per si mateixes —els seus diàlegs són formidables—. Són dues amants de les paraules, com ho és Ali Smith, fascinada per l’exploració semiòtica i pels jocs linguïstics, i com ho és la traductora Dolors Udina, amb qui podrem reflexionar sobre el llenguatge com a mecanisme d’opressió o com a eina de resistència i transformació: de quina manera comabtre un règim que reprimeix la llengua, que maltracta l’educació pública i les biblioteques, que perverteix els vocables, que no admet polisèmia, la diversitat de significats, d’idees, de gèneres…?

«Hi ha un diccionari que ens pugui ajudar a parlar amb un cavall?, vaig dir.
Per alguna raó, la majoria dels humans encara no són prou intel·ligents per parlar les llengües d’altres criatures, va dir. Tot sovint em pregunto per què. Que potser facilita el control de les altres criatures, o fins i tot de les persones, decidir que, com que no sabem què diuen, el que diuen no vol dir res o no tenen opinió?»

Crítica sempre amb el sistema ecònomic i amb la destrucció de la natura, Ali Smith es va criar en un ambient de classe obrera i habitatges de protecció oficial. Després d’estudiar literatura a l’universitat, va abandonar l’acadèmia amb una síndrome de fatiga crònica per asseure’s davant el paper en blanc. El seu primer llibre el va publicar el 1995; des d’aleshores, porta sis col·leccions de contes, un assaig, dos peces teatrals i dotze novel·les. Vint-i-un títols en trenta anys, amb els que s’ha ben merescuda la consideració de l’escriptora britànica més important de la seva generació. Talentosa, intel·ligent i atrevida com pocs, amb un compromís militant per entendre i relatar el segle XXI.

«Jo seré el cavall que arrenca aquella anella enganxada a la paret i la sacseja a l’aire amb el ronsal, jo seré el cavall empaitant el mosso d’estable per mossegar-li l’esquena amb les meves grosses dents de cavall per haver volgut espantar-me perquè algú l’hi ha ordenat o li ha pagat per fer-ho.»

Dissabte 21 de març, compararem Gliff amb altres obres de la novel·lista. Coneixerem les seves influències més directes, des de Kafka a Huxley. Debatrem al voltant dels seus temes més recurrents: la preocupació pel medi ambient, els oprimits i l’odi exponencial de l’espècie humana… l’art, la llengua i la defensa aferrissada dels llibres i les biblioteques… Buscarem un prototip en els seus personatges, amb narradors no binaris… Analitzarem l’estil, amb els seus tombs narratius… I li preguntarem a la Dolors Udina si ja ha acabat de traduir la novel·la que seguirà a Gliff: Glyph.

«Llavors, els meus ulls van distingir els llibres.
Llibres pertot.
Tants llibres, més dels que havia vist mai en un sol lloc. Els lloms dels llibres, en fileres que anaven fins al sostre, llibres, llibres i llibres, a tots els nivells, a dalt i a baix, piles i piles, un prestatge rere l’altre de llibres.
Allà on mirava, llibres.
Oh!, vaig dir.»

Com sempre, acompanyarem la tertúlia amb un berenar literari inspirat, per l’ocasió, en Ali Smith i en Gliff.

Preu d’inscripció: 10€*
Inclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en la novel·la + Val de descompte de 2€ en llibres

Per assistir a la tertúlia, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.
Si encara no el teniu, podeu encarregar el vostre exemplar o
comprar-lo directament a www.naturallibres.com
També està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús.

*La participació en la tertúlia és gratuïta.
El preu d’inscripció inclou el berenar literari i el val de descompte

El val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió. 

Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.

DOLORS UDINA (1953, Barcelona) és traductora literària. Va ser professora associada de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB des del 1998 al 2020. Després d’haver-se llicenciat en història contemporània a la Universitat de Barcelona, va decidir dedicar-se professionalment a la traducció. Ha traduït més de dos centenars de novel·les d’autors com ara Virginia Woolf, J. M. Coetzee, Toni Morrison, Alice Munro, Raymond Carver, J. R. R. Tolkien o la mateixa Ali Smith que ens ocupa; també llibres d’assaig d’autors com Mireille Gansel, E. H. Gombrich, E. M. Forster i Carl Sagan. Pel que fa a la poesia, ha traduït, entre altres, Poemes i històries, de Robert Creeley, i Sonets del portuguès, d’Elizabeth Barrett Browning. El 2014 va rebre el premi Serra d’Or per la traducció de La senyora Dalloway de Virginia Woolf, i el 2023 va ser guardonada amb el Premi de Cultura de Catalunya. 

«Ja està.
Ara que no existeixo, finalment torno a existir.»

Abans de dedicar-se exclusivament a l’escriptura, ALI SMITH (1962, Iverness) va ser professora a la University of Strathclyde. Forma part de la Royal Society of Literature i els seus llibres han rebut nombrosos premis literaris i nominacions. Va revolucionar el món literari anglosaxó amb Com ser-ho alhora, guardonada amb el Goldsmith Prize (2014), el Costa Novel Award (2014) i el Book of the Year Award (2014), atorgat per la Saltire Society; a més, ha estat finalista del Man Booker Prize (2014), i nominada per al Folio Prize 2015. L’accidental és una altra de les seves obres més importants, guanyadora del Whitbread Novel Award i l’Orange Prize for Fiction. Amb la publicació del quartet estacional que comprèn Tardor, Hivern, Primavera i Estiu, va tornar a meravellar els seus lectors. Sorprenent, lúcida, crítica…, Gliff és la darrera novel·la publicada, a l’espera de les que —segur— vinguin.

Aquesta activitat es realitza amb el suport del Departament de Cultura.