Grup de lectura NL. Sau: Tertúlia i berenar literari. Amb l’escriptor Ferran Garcia

Grup de lectura NL. Sau, de Ferran Garcia

Tertúlia i berenar literari 

Amb l’escriptor Ferran Garcia

Dissabte 22 de novembre a les 18:00H 

Per assistir a la tertúlia, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«La tremolor és la diferència entre l’ànima i Déu. Ell no tremola, nosaltres sí.» 

Som carn que tremola. Astorats sota el cel que fa ploure i damunt la terra que ens alimenta; abocats a la cinglera, postrats davant el rierol. Esgarrifats per l’eternitat del món. Som carn que tremola i batega en la fondària de llibres com Sau, la novel·la que comentarem dissabte 22 de novembre al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres amb Ferran Garcia, el seu autor.

«Hi ha coses que passen i d’altres que es queden. Els dies i les nits, passen. Les estacions, els somriures i les ganyotes, passen. La pell fina, les galtes molsudes, passen. D’això en diem temps i el temps passa, però entre la polsinera que el temps aixeca i s’esvaeix tothora hi ha quelcom que en resta. Només hi ha una cosa eterna en aquest món i és el que notes ara mateix al pit. Això que et tremola al pit és el mateix que li tremolava al pit a la Noia i restarà sempre amb nosaltres, fins i tot quan cap de nosaltres hi siguem aquesta tremolor seguirà dins el pit d’algú i serà també la nostra. I si tremola és viu, això és tot el que et puc dir.»

Sau és una història de tremolors que comença a finals del segle XIX, principis del XX, amb una família de terratinents catalans, els Sala de Bruc, amos d’una plantació de cotó i cacau a la llavors província espanyola de Guinea Equatorial. Quan tornin cap a Vic ho faran amb dues esclaves, un fantasma i una història d’amor prohibit.

«La mirava com he vist que fan els falciots i les sargantanes, uns sabent que mai podran posar els peus a terra, les altres conscients que mai n’alçaran el ventre.»

A Sau trobarem personatges que es mereixen entrar dins l’imaginari folklòric català: l’entranyable Àvia Carbó i la seva neta esquerpa sense melic, la Borda, amb poders sobrenaturals per curar animals… en Xandri, un savi que venera i parla amb les pedres… el Noi i en Grau T, cowboys de la Plana cavalcant per unes valls que aviat seran engolides per l’aigua… la dona dels Vuitanta Turons, l’enigmàtic Migmon o el malaurat Cabirol. Tots ells ferits per la violència física i emocional, per decisions passades, per herències familiars que fan solc, per la memòria, per les coses que no es perdonen i les que sí.

«S’ha de vigilar amb la tristor perquè és contagiosa. Comença en un punt del cos, a la panxa per exemple, però de seguida s’escampa pertot i arriba als ulls. Si hi fa niu, aleshores amb cada mirada aquella tristor entra als ulls d’una altra persona i la contamina. Pots tancar els ulls però no serveix de res. Pots fugir però ja tens la tristor a dins i no hi ha res a fer.»

I si tots ells estan ferits és per una qüestió de —ben entesa— incapacitat literària: perquè en Ferran Garcia no sap treballar amb personatges feliços; escriu per entendre el dolor, però ho fa sempre amb amor, doncs per mirar a l’abisme i no caure, es necessita la tendresa d’una mà que t’agafi.

«Tristor, alegria, dolor, gatzara, enyor. Qualsevol desequilibri de l’ànima, fos quin fos, tornava de nou a la calma quan contemplaven el que oferia aquell mirador. Com totes les coses realment importants, tampoc aquesta es podia explicar però així era. Una estona allà dalt, observant en silenci aquell paisatge, et guaria de qualsevol mal i ho feia a través de la serenor més absoluta.»

Una novel·la d’aventures melancòlica, una tragèdia tranquil·la, una història de tristor fondíssima… Un western crepuscular, en definitiva, que podrem comparar amb l’anterior llibre del Ferran Garcia, Guilleries —el títol més venut en la història de l’editorial Males Herbes—, per diseccionar l’univers de l’escriptor osonenc, d’estil ferèstec, to descarnadament poètic, amb frases que —si estàs vius— es llegeixen tremolant, per la seva atrocitat, per la seva bellesa fosca i per una fondària que ens farà reflexionar sobre temes recurrents en l’obra de l’autor: la culpa, la compassió, el perdó, la redempció… i, sobretot, l’enyor i l‘amor. Amor i enyor també per un paisatge, una llar, uns costums i una cultura perduda, mai posseïda.

«De vegades penso que el nostre lloc és una buidor i el buit també és un lloc, no? Abans pensava que no, però cada dia que passa penso que sí, que també ho és. És com aquesta cinglera, saps? Aquí no hi ha res, només aire que per nosaltres és com si no hi hagués res però pels ocells no, ells hi poden volar. A ells no els diguis que no hi ha res aquí.»

Voldrem saber quins són els referents literaris del Ferran Garcia, què ens recomana de Cormac McCarthy, Tom Spanbauer, Toni Morrison… quin és l’últim llibre que li ha fet tremolar i quin no s’ha pogut acabar.

Per foragitar fantasmes i guarir ferides, acompanyarem la tertúlia amb un berenar literari de La Xurreta Cafè inspirat en Sau.

«La nostra existència és tan efímera com l’escalfor d’una llar de foc. Tres passes enrere i ja notes el fred.»

Preu d’inscripció a la tertúlia: 10€*
Inclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en el llibre + Val de descompte de 2€ en llibres

Per assistir a la tertúlia, és necessari haver llegit (o començat) el llibre.
Si encara no el teniu, podeu encarregar el vostre exemplar o
comprar-lo directament a www.naturallibres.com
També està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús.

FERRAN GARCIA va néixer a la plana de Vic i això explica moltes coses. Ha publicat les novel·les Recorda que moriràs, Blasfèmia, Guilleries i Sau. En poesia, és autor de Larva (premi de poesia Pare Colom) i del poemari inèdit Magror (XXI Premi de poesia Pere Badia). També ha publicat relats en diverses antologies, i va guanyar el Premi Recvll 2020 amb Òpera Creus, un retrat de la figura de Miquel Creus. No és estrany veure’l agenollat en algun dels confessionaris de la ciutat dels Sants.

*El val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió. 

Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.