Grup de lectura NL. Territori Kent Haruf. Amb la traductora Marta Pera Cucurell

Grup de lectura NL. Territori Kent Haruf

Tertúlia literària amb la participació de la traductora Marta Pera Cucurell

Compartirem lectura i berenar de La Xurreta Cafè! Amb val de descompte en llibres pels inscrits

DISSABTE 23 DE MAIG >> 18:00H. 

Per assistir a la tertúlia, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Escolta. Ara ets aquí. Aquí és on vius.» 

Colorado, Oest americà. Planes altes batudes pel vent fred de les muntanyes. Un paisatge immens, monòton, sense arbres. Carreteres que, de tant en tant, travessen ràpid per algun poblet lleig. De primeres, no semblaria un lloc bonic per viure-hi… Però resulta «punyeterament fantàstic si saps com mirar-t’ho», amb la tendresa de Kent Haruf, autor de novel·les ambientades en el comtat imaginari de Holt, que dissabte 23 de maig comentarem a NaturaLlibres, en un #GrupDeLecturaNL amb la traductora Marta Pera Cucurell.

«No era un país amb una capa llaurable fonda de terra negra amb quaranta polzades de pluja anual i un bon drenatge i boscos de bona fusta a prop —roure americà, noguera negra— per treure’n llenya i combustible. Aquest país era sorrenc i eixut, i en bona part era ben pla, només amb uns quants turons de sorra que s’estenien en direcció nord-est…»

Holt és un poble perdut al bell mig de les Great Plains. Terra eixuta d’hiverns gèlids i estius xafogosos. Hi ha una església, un hospital, una ferreteria, un supermercat, varis restaurants, un institut, l’oficina del xèrif, correus, serveis socials… una via de tren que creua de punta a punta la localitat… i tot de granges a les afores. S’hi conrea blat, les vaques remuguen i les dones i els homes seuen al porxo, veint com passa «la preciosa vida ordinària».

«Viure és avançar obrint-se pas per una mena d’infelicitat, oi? 
No ho sé. Abans no ho pensava pas.
Però també hi ha coses bones, va dir la Willa. Hi insisteixo.
Hi ha bons moments breus, va dir l’Alene. Aquest d’ara n’és un.»

Fill d’una mestra i d’un predicador metodista, Kent Haruf va créixer en poblets com el de Holt. «Crec que vaig ser més o menys un nen feliç». Fins l’adolescència, quan el seu llavi lleporí el va transformar en objecte de burla. Anys de solitud i patiment en què, nogensmenys, va prendre consciència del dolor aliè. És així com, encabat la universitat, va marxar a Turquia com a voluntari del Cos de Pau per ensenyar anglès a joves de secundària. Després, durant la guerra de Vietnam, es va declarar objector de consciència.

La seva determinació més ferma —des que va llegir Faulkner, Hemingway i Txèkhov— fou convertir-se en escriptor: la primera novel·la —El vincle més fort— se la van publicar quan tenia ja 41 anys; però el veritable reconeixement de crítica i públic se’l va guanyar als 56 anys, amb Cançó de la plana, inici d’una trilogia que completaria amb Capvespre i Benedicció. Nosaltres en la nit la va escriure quan sabia que un càncer se l’emportaria aviat. Lloat per escriptors com Ursula K. Le Guin, sovint se l’equipara a Cormac McCarthy, Richard Ford, Jane Smiley o Alice Munro —dissabte 23 maig debatrem si la comparació és o no exagerada…

«També he tingut una mica de sort, no et fot, però me l’he guanyada, aquesta sort.»

La narrativa de Kent Haruf és, però, una narrativa de la compassió, poblada d’ànimes solitàries, víctimes de les constriccions socials, del treball, la pobresa, la ignorància… les obligacions, la lleialtat… la violència i la crueltat. Pateixen. Però pateixen recolzant-se els uns amb els altres, sabent que, per sobreviure, necessiten afecte.

«L’amor és la cosa més important de la vida, oi? Si teniu amor podeu viure en aquest món d’una manera autèntica, i si us estimeu podeu veure-hi més enllà de les coses i acceptar el que no enteneu, i perdonar el que no sabeu i el que no us agrada. L’amor ho és tot.»

Amb un estil enganyosament senzill, sense ornaments, tan auster com el món rural on ubica les històries, Kent Haruf trigava entre cinc i sis anys en enllestir una novel·la, que escrivia —literalment— a cegues, cobrint-se els ulls amb un gorro de llana, per no distreure’s amb la visió de les paraules.

Dissabte 23 de maig, li preguntarem a la Marta Pera Cucurell quin va ser el major repte de la traducció… com va descobrir ella a l’autor… i quin veí de Holt li va robar més el cor: aquells dos vidus, l’Addie Moore i en Louis Waters, que dormen junts al llit sense cap altre propòsit que fer-se companyia a les nits… la Betty i en Luther Williams, que si no fos per l’assistenta social, la Rose Tyler, no tindrien mai un plat a taula… en DJ Kephart, que amb onze anys s’ocupa del seu avi i del jardí de la Mary Wells, una dona aclaparada perquè el marit treballa a Alaska i l’ha deixat sola amb les dues nenes, la Dena i l’Emma… o els germans McPherson, dos grangers matussers d’edat avançada, que sempre han viscut sols, fins que un dia decideixen acollir sota el seu sostre a la Victoria Roubideaux, una menor embarassada a qui la seva mare ha fet fora de casa.

«Li convé dormir regularment. Vet aquí què li convé. Li convé dormir en un horari regular.
Com ho saps?
No ho sé, va dir en Harold, no ho sé del cert. Però pensa en una vedella de dos anys prenyada. No es passa pas tota la nit desperta, inquieta, anant d’un cantó a l’altre, oi?
Què t’empatolles?, va dir en Raymond. Què coi hi té a veure, això?
Hi vaig començar a pensar l’altre dia. En les semblances entre totes dugues. Totes dugues són joves. Totes dugues viuen al camp i només ens tenen a nosaltres per cuidar-les. Totes dugues pariran per primera vegada. No ho veus?
En Raymond es va mirar el seu germà, esbalaït. Havien arribat a la casa i es van aturar al camí d’entrada solcat de roderes i glaçat, davant del barri de filat. Collons, va dir, és una vaca. M’estàs parlant de vaques.
Només era una idea, re més, va dir en Harold. Ho he estat rumiant.
M’estàs dient que la noia és una vaca, vet aquí.
No ho dic pas, això.
És una noia, per l’amordedeu. I no pas un coi de vaca. No pots posar les noies i les vaques en una mateixa categoria.
Només era una idea, va dir en Harold. Per què t’emprenyes tant?
No em fa gràcia que diguis que és una vedella.
No ho he dit pas, això. No ho diria mai de la vida.
Doncs a mi m’ho ha semblat. Que ho deies.
Només ho he pensat, i prou, va dir en Harold. Que no penses mai re, tu?
Sí. De vegades penso coses.»

Acompanyarem el #GrupDeLecturaNL d’un berenar literari de La Xurreta Cafè inspirat en Holt i en Kent Haruf.

«Molt bé, va dir. Ho veieu? Si sabeu llegir sabeu cuinar. Sempre us podreu fer menjar. Penseu-hi.»

És possible participar en la tertúlia havent-se llegit (o començat) qualsevol dels llibres de l’autor: El vincle més fort, Balada de Holt, Cançó de la plana, Capvespre, Benedicció o Nosaltres en la nit.

Preu d’inscripció: 10€*
Inclou: Participació en la tertúlia + Un beure a la carta amb dolç casolà inspirat en la novel·la + Val de descompte de 2€ en llibres

Per assistir a la tertúlia, és necessari haver llegit (o començat) algun dels llibres.
Si encara no els teniu, podeu encarregar el vostre exemplar o
comprar-lo directament a www.naturallibres.com
També està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús.

MARTA PERA CUCURELL (1959, Mataró) és traductora literària i poeta. Ha traduït pel·lícules per a la televisió i més d’un centenar d’obres de narrativa i poesia d’autors com Virginia Woolf, Katherine Mansfield, Sylvia Plath, Emily Brontë, Charlotte Brontë, Mary Shelley, Doris Lessing, Margaret Atwood, Edith Wharton, Flannery O’Connor, Henry James, Joseph Conrad, William Faulkner, Vladimir Nabokov, Harold Pinter, Colum McCann, Franz Kafka, Peter Handke o Kent Haruf. Ha rebut el Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia 2014 per l’obra Mestre de disfresses de Charles Simic, el Premi Ciutat de Barcelona de Traducció 2023 per Orlando de Virginia Woolf, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi Ángel Crespo per la traducció de Cartes a la meva mare de Sylvia Plath. És autora del llibre La quinta essència de la pols, Premi Recvll de Poesia 2018.

KENT HARUF (1943-2014) va néixer a Colorado, als Estats Units, lloc on ha situat tota la seva narrativa. Llicenciat en arts i literatura per la Universitat de Wesleyan, Nebraska, va rebre els guardons que concedeixen l’Associació de Llibreters Mountains & Plains i la Fundació Whiting, el Premi Wallace Stegner i el John Dos Passos de literatura, així com una menció de la Fundació PEN/Hemingway i les distincions que atorguen Los Angeles Times i The New Yorker. També va ser finalista del National Book Award. Va morir el novembre del 2014, just després d’acabar Nosaltres en la nit. És autor d’El vincle més fort, Balada de Holt i de la Trilogia de Holt (Cançó de la plana, Capvespre i Benedicció), que li va valdre el reconeixement unànime dels lectors i la crítica literària gràcies a una prosa plàcida i senzilla, amb què explora les emocions i les relacions humanes d’una petita comunitat rural. 

*Val de descompte amb caducitat 23/05/2026

Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.