Grup de lectura NL. Zorba el grec. Tertúlia i menú literari. Amb la traductora Selma Ancira

Grup de lectura NL. Zorba el grec, de Nikos Kazantzakis

Tertúlia literària amb la traductora Selma Ancira

Menú-degustació grec a càrrec de la cuinera Giannoula Mitsinikou

Dissabte 18 d’abril a les 18:00H 

iiii

Per assistir a la tertúlia, envieu un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«¿Cuándo se abrirán los oídos del mundo, patrón? ¿Cuándo se abrirán nuestros ojos para ver? ¿Cuándo se abrirán nuestros brazos? ¿Cuándo nos abrazaremos todos: piedras, flores, lluvia y seres humanos? ¿Qué dices tú, patrón? ¿Qué dicen los libros?» 

Convindria tenir sempre algú a prop que et recordés les meravelles del món. Una persona que cada matí mirés sortir el sol com si fos el primer cop. Que tremolés amb les estrelles sense por a la negror ni a la mort. Algú que no fes de l’existència un problema filosòfic, sinó gaudi. I, si pot ser, que a més balli com un boig el sirtaki. Convindria tenir sempre a la vora Zorba el griego (Vida y andanzas de Alexis Zorba), la novel·la de Nikos Kazantzakis que dissabte 18 d’abril comentarem al #GrupDeLecturaNL de NaturaLlibres amb la traductora Selma Ancira.

«Miraba a Zorba a la luz de la luna y me maravillaba con cuánta gallardía y simplicidad se avenía al mundo, cómo el alma y el cuerpo eran una sola cosa, y todo, mujeres, pan, mente, sueño, armonizaban de inmediato con su carne y, felizmente, se transformaban en Zorba. Nunca había visto una concordia tan amistosa entre hombre y universo.»

Zorba va ser un personatge real: un home senzill de poble que l’escriptor Nikos Kazantzakis va conèixer l’any 1917 al Mont Atos. Junts van emprendre un negoci miner que donaria com a resultat un catastròfic fracàs empresarial… i una amistat immortal. A banda del llibre més sonat de l’autor: Βίος και Πολιτεία του Αλέξη Ζορμπά.

«Si quisiera elegir entre las personas que han dejado las huellas más hondas en mi alma, tal vez destacaría a tres o cuatro: Homero, Bergson, Nietzsche y Zorba. El primero fue para mí el ojo sereno y fulgurante como el disco del sol que todo lo ilumina con brillo redentor; Bergson me alivió de las insondables angustias filosóficas que atormentaron mi primera juventud; Nietzsche me enriqueció con otras angustias y me enseñó a transmutar la desdicha, la amargura y la incertidumbre en orgullo; y Zorba me enseñó a amar la vida y a no temer la muerte.»

Zorba és un bon home, amant dels plaers a l’abast, del menjar, de les dones, del mar… Un ésser tel·lúric, de personalitat fogosa i avassallant, que segueix unit per un cordó umbilical a la seva mare, la Terra. Forma part del món natural, viu el goig de l’aquí i l’ara sense reflexionar. Portador d’una saviesa ancestral, quan no troba les paraules acaricia el santouri i balla, mogut per la follia i la felicitat.

«No pensaba en nada. […] Oía los movimientos acompasados de la tierra, y los rumores, y los crujidos, y la lluvia caer, y a las semillas hincharse. Sentía cielo y tierra ayuntarse como en los primeros días del mundo […] Era feliz y lo sabía. Mientras vivimos la felicidad, difícilmente la percibimos; sólo cuando ha pasado y miramos atrás, de pronto entendemos —y a veces con estupor— lo felices que éramos. Sin embargo yo, en esa playa cretense vivía la felicidad y, al mismo tiempo, sentía que era feliz.»

La seva és una ànima lliure, no reprimida per l’intel·lecte, com li ocorre a l’escriptor Nikos Kazantzakis, un idealista angoixat per la condició humana. Un comunista místic que mai va abandonar la fe cristiana però va ser excomunicat per l’Església Ortodoxa…

«No, no creo en nada. Si creyera en el ser humano, creería también en Dios, y creería en el diablo; y eso es un tremendo berenjenal.»

Un home ple de preguntes sense resposta, que pensa la vida en lloc d’experimentar-la en carn pròpia.

«Mi contacto con los seres humanos había acabado en monólogo interior. Había caído tan bajo, que si hubiese podido elegir entre enamorarme de una mujer o leer un buen libro sobre el amor, habría elegido el libro.»

Dissabte 18 d’abril, repassarem el llegat d’un autor que no va guanyar el Premi Nobel de Literatura per un vot. Amb una obra que flaira a romaní, sajolida i sàlvia, escrita en bona part al Mediterrani. Amb Selma Ancita coneixerem com era la Creta on Kazantzakis va néixer, dins l’Imperi otomà, enmig d’una violència salvatge entre turcs i cristians, i que fou ocupada per l’Alemanya nazi més endavant.

«Yo he hecho cosas por la patria, patrón, que te pondrían la piel de gallina; maté, robé, quemé aldeas, deshonré mujeres, exterminé familias enteras… ¿Por qué? Porque, ya ves tú, eran búlgaros, turcos. […] Después entré en razón, ahora miro a las personas y digo: éste es un buen hombre, aquél es malo. […] Y cuanto más viejo me hago, lo juro por el pan que como, creo que comienzo a no querer saber ni eso. ¡Qué más da que sea bueno o malo! A todos los compadezco…»

Voldrem saber les trifulgues de traduir al castellà Zorba el griego, una novel·la escrita quan el grec modern no estava unificat encara: Kazantzakis recorria el país buscant vocabulari popular del demòtic a fi d’enriquir el seu llenguatge literari, raó per la qual als seus llibres apareixen paraules que ni els seus compatriotes avui entenen.

«¡Entiendes! Entiendes, ¡y eso es lo que acabará contigo! Si no entendieras, serías feliz.»

Dissabte 18 d’abril, filosofarem amb Nikos Kazantzakis i portarem a la pràctica les lliçons hedonistes de Zorba acompanyant la tertúlia literària amb un menú-degustació grec, ideat i preparat per la cuinera Giannoula Mitsinikou, originària d’Esparta, Grècia.

«Mis alegrías aquí son grandes, porque son muy simples, hechas de los elementos eternos: aire puro, mar, pan de trigo, y por las tardes un fabuloso Simbad el Marino que se sienta a la turca frente a mí, abre la boca, habla, y el mundo se ensancha.»

Preu d’inscripció a la tertúlia: 20€*
Inclou: Participació en la tertúlia + Menú literari (begudes a part) + Val de descompte de 2€ en llibres

Per assistir a la tertúlia, és necessari haver llegit algun relat de l’autora.
Si encara no els teniu, podeu encarregar els llibres o
comprar-los directament a www.naturallibres.com
També està disponible a les biblioteques públiques i al Bibliobús.

SELMA ANCIRA (1956, Mèxic) és traductora de literatura russa i grega moderna. Ha traduït, entre altres autors, Puixkin, Dostoievski, Bunin, Bulgàkov i Pasternak, així com Seferis, Ritsos, Kampaneli, Maria Iordanidu i Kazantzakis. Va donar a conèixer l’obra de Marina Tsvetàeva al públic hispanoparlant i ha traduït gairebé tota la seva prosa. El 2008 va rebre la Medalla Puixkin, el màxim guardó rus per a artistes estrangers. El 2009 va guanyar el XII Premi de Traducció Ángel Crespo per la seva traducció de Viva voz de vida de Marina Tsvetàeva. El 2010 va rebre el Premi de Literatura Marina Tsvetàeva a la ciutat russa de Ielàbuga per les seves traduccions de la poeta, i a Koktebel, Ucraïna, va rebre el Premi Literari Maximilian Voloshin. I un més que merescut Premi Nacional de Traducció per la seva obra el 2011. Entre els últims guardons, el Premi Nacional d’Arts i Lletres en l’àmbit de la Lingüística i la Literatura 2022. És autora de El tiempo de la mariposa, un relat sobre la seva relació personal i literària amb l’obra de Nikos Kazantzakis i la llengua grega. Viu entre Barcelona i el Pirineu aragonés.

NIKOS KAZANTZAKIS (1883, Heràclion 1883 – 1957, Friburg de Brisgòvia) creix a l’illa de Creta a l’època de la darrera insurrecció greco-cristiana contra l’Imperi otomà. De família benestant, estudia Dret a Atenes i Filosofia a París, on segueix l’ensenyament d’Henri Bergson i fa la tesi sobre Nietzsche. L’any 1914 torna a Grècia i peregrina pel mont Atos tot llegint Buda al mateix temps que els Evangelis. Combat com a voluntari durant les guerres balcàniques, comercia amb fusta, explota una mina de lignit amb un tal Zorbàs. El 1919 s’encarrega de la repatriació de 150.000 grecs del Caucas desplaçats durant la Revolució Russa. Viatja a Berlin i Viena, descobreix la doctrina de Lenin, aprèn el rus i comença a escriure Ascesi (1922), un llibre d’aforismes. El 1925 fa un primer viatge a la URSS com a corresponsal del diari Logos i comença Odissea, poema èpic de 33.333 versos, que reescriurà cinc vegades sense parar de viatjar. Publica el primer d’uns quants reculls de cròniques que compilaran tota una vida d’exploracions: Rússia i el Caucas amb Panait Istrati per constatar i difondre els progressos de la revolució, Espanya per entrevistar-hi successivament dos dictadors tot traduint Machado i Guillén, Palestina i Xipre, Egipte i Sudan, Xina i Japó, Txèquia, Anglaterra, Itàlia… Als cinquanta anys, per primer cop a la vida, té domicili fix: una casa a Egina, que s’ha fet construir. Allà el troba la invasió de Grècia per les tropes de Mussolini. Sota l’ocupació alemanya escriu frenèticament: L’última temptació de Crist, Alexis Zorba, diverses obres de teatre. Així que s’acaba la guerra reprèn la vida nòmada; la seva obra comença a difondre’s arreu del món mentre que a Grècia és declarada sacrílega per l’Església ortodoxa. El 1948 escriu El Crist de nou crucificat, del qual veu l’adaptació cinematogràfica al festival de Canes just abans d’embarcar cap a Xina, l’any de la seva mort, a Friburg. Nou vegades el jurat del Nobel li dóna carabassa mentre les seves novel·les són traduïdes a totes les llengües escrites del món. És enterrat a Iràklio, fora muralla, ja que l’Església no va voler que descansés al cementiri. La seva làpida diu: «No espero res. No em fa por res. Sóc lliure.»

*El val de descompte tindrà una caducitat de 30 dies des de la seva emissió. 

Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.