Trobades NL. Afternoon Tea de Literatura victoriana: Natura i aire pur enfront del smog

Afternoon Tea de Literatura victoriana: Natura i aire pur enfront del smog

Dissabte 30 de maig a les 18:00h

Amb el professor de literatura anglesa David Owen

iiii

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Era el millor dels temps, era el pitjor dels temps, l’era de la saviesa, l’era de l’estupidesa, l’època de la fe, l’epoca de la incredulitat, l’hora de la Llum, l’hora de la Tenebra, la primavera de l’esperança, l’hivern de la desesperació, ho teníem tot davant nostre, no teníem res davant nostre, tots aniríem de dret al Cel, anàvem de dret a l’Infern —en resum, l’època era tan clavada al present que algunes de les seves autoritats més sorolloses insistien a definir-la, per a bé o per a mal, en termes exclusius de comparació superlativa.» CHARLES DICKENS

Eren temps difícils, els del segle XIX —temps com aquests nostres, com qualssevol altres—: Inglaterra es transformava de nació agrària a primera potència industrial; les ciutats creixien de manera descontrolada, embolcallades en una boirina cada cop més espesa d’insània i pol·lució, per engegar una màquina tecnològica que des d’aleshores avança accelerada i sense frens. Malgrat el panorama, dissabte 30 de maig a NaturaLlibres veurem com l’herba va continuar brotant en l’obra dels escriptors victorians, mancats com mai de l’aire pur del camp. Una reunió amb el professor de literatura anglesa David Owen que, com dicta el protocol, acompanyarem amb un Afternoon Tea típic de l’època.

«La natura repara els seus estralls, però no tots. Els arbres arrencats no tornen a arrelar; als turons partits hi queden cicatrius; si hi ha nous plançons, els arbres no són els mateixos que els antics, i els turons porten sota el seu verd mantell les marques del temps esgarrat. Per als ulls que han habitat en el passat, no hi ha cap reparació total.» GEORGE ELIOT

Tot sovint es data l’inici de l’Antropocè a l’era victoriana. És aleshores quan l’espècie humana va començar a destruir de forma dràstica el seu propi entorn, amb crisis mediambientals històriques com la Gran Pudor —Great Stink— de Londres. Davant un Tàmesi inundat d’aigües residuals, una de les activitats recreatives més populars era fugir de la ciutat, agafar el tren i fer-se una escapada al camp o vora el mar. Alguns buscaven la nostàlgia d’un paisatge rural que s’esfumava entre el sutge de les fàbriques; altres cercaven tota mena d’animals, minerals i plantes . Naturalistes aficionats proliferaven entre la població britànica i dins novel·les com Middlemarch —fet cap mica estrany, coneguent la dèria de George Eliot per recolectar petxines, anemones i asteroïdeus a Ilfracombe, Devon.

«És un treball dur escriure una novel·la tot el matí, collir dents de lleó tota la tarda i tornar a escriure a la nit.» ELIZABETH GASKELL

Aquesta mateixa necessitat de verd va posar de moda el paper pintat amb motius florals dins les cases i la creació de jardins urbans, com el que Elizabeth Gaskell cultivava a Manchester. Una Natura encorsetada, aquesta, tan domèstica com la vida familiar que exemplificava la seva estimada Reina.

«M’agradaria ser a fora, m’agradaria ser altra vegada petita, mig salvatge i atrevida, i lliure… burlant-me de les ofenses, no embogint per culpa d’elles! […] Estic segura que tornaria a ser la mateixa si estigués entre el bruguerar d’aquells turons… Obre la finestra, ben oberta, deixa-la ben oberta!» EMILY BRONTË

Dissabte 30 de maig, reunirem a clàssics victorians i llegirem textos que podrien haver-se escrit ara, per com anticipen moltes de les ansietats ecològiques contemporànies. Novel·les que criticaven els desvaris de la primera gran societat industrial, en un afany de preservar el medi ambient —de forma literària, almenys—. Amb el professor David Owen discernirem quina idea de la Natura professaven escriptors com les germanes Brontë, Thomas Hardy, George Eliot, Charles Dickens o Elizabeth Gaskell, atrapats entre el llegat sublim dels precursors romàntics, el relat evangèlic i Darwin.

«Quan els animals van entrar a l’Arca per parelles, podem imaginar que les espècies emparentades devien fer d’amagat molts comentaris les unes sobre les altres i devien estar temptades de pensar que tants éssers alimentant-se d’una mateixa reserva de provisions era excessiu i reduïa les racions…» GEORGE ELIOT

Com dicta l’etiqueta vuitcentista, acompanyarem la trobada amb un Afternoon Tea.

Dress code recomanat: sortir de la llibreria amb un llibre victorià de complement sota el braç —amb val de descompte en la compra dels títols seleccionats pel professor David Owen.

«—Vas dir que les estrelles eren mons, Tess? 
—Sí
—Totes, com el nostre? 
—No ho sé, però crec que sí. De vegades s’assemblen a les pomes del nostre arbre. La majoria estan esplèndides i sanes, però algunes surten picades. 
—I el món on vivim nosaltres, està sa o picat? 
—Picat. 
—Doncs és una llàstima que havent-ne tants no ens hagi tocat la sort d’un altre millor. 
—Sí que ho és, tens raó.» 
THOMAS HARDY

Preu d’inscripció : 10€*
Inclou: Assistència a la xerrada + Afternoon Tea + Val de 2€ de descompte en els llibres victorians seleccionats pel professor David Owen

DAVID OWEN és professor de Literatura Anglesa al Departament de Filologia Anglesa i de Germanística de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Imparteix classes al grau i al màster en Estudis Literaris i Culturals Britànics Avançats de la secció de Literatura. La seva docència abasta tots els períodes de la literatura, des de l’edat mitjana fins a la contemporània, incloent-hi aspectes com la teoria literària, així com cursos d’estudi sobre la història i la cultura britànica, irlandesa i nord-americana. Els seus interessos de recerca se centren principalment en la novel·lística anglesa dels segles XVIII i principis del XIX.

*Oferta de descompte amb caducitat 30/05/2026

Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.