Trobades NL. Bocafoscant de contes i música: Els animals de Kafka. Amb Joan Ferrarons i amb Lluc i Joan Casares

Bocafoscant de contes i música: Els animals de Kafka

Xerrada i lectura amb l’investigador i traductor Joan Ferrarons i Llagostera

I amb el blues kafkià de Lluc i Joan Casares

Dissabte 16 de maig a les 18:00h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Una gàbia va anar a buscar un ocell.»

Franz Kafka era un ocell; una graula (Corvus frugilegus), més concretament, que és el significat del seu cognom en txec. Es sentia un ocell, no obstant, fracassat, impossibilitat per a volar; un còrvid engabiat entre les reixes de l’existència pròpia, que buscava una sortida en el cra-cra de l’escriptura. Amb aquest patiment, l’autor de La transformació va covar una obra única, hàbitat de nombrosos animals més enllà dels escarabats. Una fauna kafkiana que dissabte 16 de maig examinarem a NaturaLlibres, en un Bocafoscant de contes i música amb l’investigador i traductor Joan Ferrarons i Llagostera i amb el blues de Lluc i Joan Casares, al saxo i a la bateria.

«Jo no escric literatura: soc literatura.»

Frank Kafka era un ocell i era un gos i un xacal i un voltor i un mico i una rata i un talp… i tots i cada un del centenar d’animals que protagonitzen molts dels seus relats, aforismes i cartes; entre ells, el cavall d’Alexandre el Gran transformat en advocat o un coleòpter aterrat en recordar que la nit anterior era un ésser humà.

«Un matí que en Gregor Samsa es va despertar d’uns somnis agitats, es va trobar al llit transformat en un insecte monstruós.»

Criatures indefinides, híbrides, a mig camí entre l’home i l’animal, que pensen i parlen i pateixen les mateixes ambicions i angoixes de la nostra espècie: l’alienació, la desemparança i el desencant, la tensió entre l’individu i la societat, la tirania i la precarietat existencial, el qüestionament de l’art i la sempre eixorca llibertat…

«L’animal li pren el fuet a l’amo i l’animal es fustiga a si mateix per convertir-se en amo.»

Dissabte 16 de maig, amb Joan Ferrarons tractarem d’esbrinar què saben i què volen dir-nos els animals de Franz Kafka. Llegirem alguns relats i repassarem la biografia de l’autor per veure quins trets comparteix amb el mico d’Informe per a una acadèmia, amb el talp d’Un mestre rural o amb la ratolina Josefina, conscients que l’escriptor tenia aversió a les interpretacions.

«Tot el coneixement, la totalitat de preguntes i respostes es troba en el gos.»

Novel·les i relats que Kafka escrivia durant la nit, després d’una jornada laboral que complia en una companyia d’assegurances amb tanta diligència com desgrat. Jove fatídic però també vitalista, que xalava nedant al Moldava, donant llargues passejades a l’aire lliure, apassionat per la jardineria, que cultivava endemés les seves pròpies verdures…

«El nostre món no és sinó un mal humor de Déu, un mal dia.»

Divertit, enamorat, sensible, bondadós, amb una fonda empatia cap als més vulnerables i dèbils; per això es va fer vegetarià… per acabar d’irritar al seu pare/tirà.

«Si hom fos un indi, sempre a punt, i sobre el cavall galopant, vinclant-se en l’aire, sempre vibrant damunt el terra retrunyent…»

Frank Kafka es sentia, en definitiva, un bitxo estrany, espantat com ho estaria una cuca per les trepitjades de la vida. Dissabte 16 de maig, el sotjarem a través dels seus escrits més animals, en un Bocafoscant de contes musicat pel blues kafkià de Lluc Casares al saxo i Joan Casares a la bateria.

Preu d’inscripció al Bocafoscant de neu: 7€
Inclou: Assistència a la xerrada + Concert kafkià + Val de 2€ de descompte en la compra dels llibres de Frank Kafka

«Comença d’una vegada a ser qui ets, enlloc de calcular qui seràs.»

JOAN FERRARONS I LLAGOSTERA és filòsof de formació, docent universitari, investigador en l’àmbit dels estudis interculturals i traductor d’autors com Hermann Hesse, Friedrich Nietzsche, Siegfried Lenz, Bertha von Suttner, Lutz Seiler, Frédéric Gros o Franz Kafka, de qui ha traduït Carta al pare, el recull de relats Paràboles i paradoxes, El castell (Premi de Traducció Montserrat Franquesa 2020) i El procés. Una altra fita a destacar és la seva versió d’A passes cegues per la terra de Leib Ròkhman, la primera novel·la traduïda directament de l’ídix al català. Amant i estudiós del folklore i la literatura oral, és membre del Grup d’Estudis Etnopoètics de l’IEC.

LLUC CASARES

JOAN CASARES

*Val de descompte amb caducitat 16/05/26.

Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.