Trobades NL. Bocafoscant de contes i música: Els animals d’Isop. La ciència rere les faules

Bocafoscant de contes i música: Els animals d’Isop. La ciència rere les faules

Xerrada + Lectura de contes amb l’etòloga Muntsa Mimó

I amb la flauta folk d’Erika Weigand

Dissabte 31 de maig a les 18:00h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Hi havia una vegada un corb dalt d’un arbre que tenia un gran tall de formatge al bec. Es disposava a menjar-se’l quan va aparèixer, sigilosament, una guineu. El corb, en veure-la arribar, li va fer un gest com volent dir: No et donaré ni una engruna!
—Bon dia, senyor corb! Feu molt de goig avui!
El corb es va quedar sorprès, però no va obrir boca. Així que la guineu va continuar el seu parlament:
—Teniu un plomall preciós! I aquest bec tan formós…! Sou el corb més bonic que he vist mai!
El corb es va posar tant content i va obrir tant el bec per somriure que li va caure el tros de formatge.
—La vanitat us ha vençut, senyor corb!
I va marxar la guineu amb el trofeu entre les dents, deixant al corb amb el bec obert.»

Està generalment admès que les guineus són astutes de mena, que el ruc és un tossut i que el llop és ferotge i trampós per naturalesa. Idees preconcebudes sobre el comportament animal que les faules d’Isop van instaurar fa 2.500 anys. Dissabte 31 de maig a NaturaLlibres, descobrirem què diuen les darreres investigacions científiques sobre les espècies que protagonitzen aquests relats, en un Bocafoscant de contes i música amb l’etòloga Muntsa Mimó, el llibre de Jo Wimpenny Los animales de Esopo i la flauta folk d’Erika Weigand.

«S’asseia al bosc a escoltar
l’alegria silvestre; observava
les entremaliadures de la papallona i de l’ocell,
els jocs del simi i la graula.
I en el lleó o la granota,
a la vida del pantà i de l’erm,
en l’ase i el paó, la cigonya i el gos,
llegia similituds amb els homes.»
‘Isop’, ANDREW LANG (1844-1912)

Diuen que Isop fou un esclau lleig i deforme, que va viure al segle VI a.C., i que es va guanyar la llibertat amb la seva habilitat per narrar històries. Hi ha, però, qui posa en dubte la seva existència real; en tot cas, l’important són les faules que sota la seva autoria han arribat fins els nostres dies. Concebudes com a ensenyaments morals per a posar de manifest les debilitats humanes, els personatges d’aquests relats han configurat  l’imaginari zoològic —de forma més o menys infundada— fins a l’actualitat. Dissabte 31 de maig, coneixerem quantes veritats i equívocs hi ha al darrere dels estereotips animals.

«Altres animals tenen emocions humanes? Sí, les tenen. Els humans tenen emocions animals? Sí, són en gran part iguals. La por, l’agressivitat, el benestar, l’ansietat i el plaer són emocions amb estructures cerebrals i químiques compartides, originades en un avantpassat comú.» CARL SAFINA

Experta en etologia, la Muntsa Mimó ens posarà al dia sobre les últimes recerques d’aquesta disciplina, a través del llibre Los animales de Esopo i dels seus propis estudis de camp amb grans simis i ungulats.

Repassarem algunes de les faules d’Isop per veure si la més ràpida de les tortugues —a un ritme de 85 metres/hora— podria véncer realment a una llebre —que sense gaire esforç esprinta a uns 70 kilòmetres/hora—. Sabrem per què els rucs tenen el cap i les orelles tan grans, per què a l’Antic Egipte se’ls enterrava en tombes reials i quan van començar a ser denigrats. Entendrem que la cigala no vulgui pencar, sabedora que, de totes formes, a l’hivern morirà. Comprendrem que la guineu tinguin fama d’oportunista, capaç de sobreviure al cercle polar àrtic caçant lemmings i a Alins robant gallines. Examinarem les habilitats cognitives dels còrvids i, de ben segur, ens conciliarem amb el llop, cànid demonitzat per la cristindat, que una petita variació genètica convertiria en una bèstia hipersociable amb els humans.

«El lobo es la antítesis de la crueldad o la maldad gratuita. El lobo representa la más alta expresión entre los seres vivos del cooperatismo comunitario, la fidelidad monolítica, la ternura, la protección a los cachorros y la defensa de los débiles.» FÉLIX RODRÍGUEZ DE LA FUENTE

Un Bocafoscant de contes per aprendre, fabular i constatar que la realitat, molts cops, supera la ficció. Acompanyats per la música d’Erika Weigand i la seva flauta travessera. 

«Els animals poden ser força sensibles a la música humana. Hi ha històries de gossos que s’amaguen sota el sofà per escoltar obres de piano de compositors atonals, però no si sona, per exemple, Mozart. […] I hi ha informes de vaques que produeixen més llet escoltant Beethoven (encara que, si això fos cert, no s’hauria d’escoltar més música clàssica a les granges?).» FRANS DE WAAL

Preu d’inscripció: 5€
Inclou: Assistència a la xerrada + Concert + Val de 2€ de descompte en la compra de Los animales de Esopo. La ciencia detrás de las fábulas

MONTSERRAT COLELL MIMÓ (Barcelona, 1960) és professora i investigadora de la Universitat de Barcelona, especialista en Etologia i Primatologia. Li apassiona la recerca, llegir, escriure i viatjar. Entre els seus estudis de camp destaquen els realitzats amb diverses espècies de primats a República Democràtica del Congo i a Guinea Equatorial. Ha dirigit nombrosos estudis sobre la cognició de grans simis i ungulats, entre altres espècies, que han donat lloc a una trentena d’articles científics publicats en revistes especialitzades. Combina les tasques d’investigació i docència amb les d’escriptora de ficció i guia de viatges naturalistes per Àfrica i altres indrets, quan més remots i salvatges, millor. Amb el nom de MUNTSA MIMÓ ha publicat prop d’una desena de llibres per a infants i joves, entre ells Ets prou llesta, Nyumbú?, Una capsa de secrets, Què tens, Miula?, Xarop de banya d’unicorn, No ets cap hiena, Nzui! o Quatre persones diferents no somien del mateix, i ha participat en diverses antologies de contes per adults, com Extraordinàries (Males Herbes) o Arcana Sectarium (Apache). Ha guanyat o quedat finalista d’uns quants premis literaris, com el XXII Premi Literari Vila d’Ascó, el 45è Premi Ciutat d’Olot de Novel·la Juvenil, el 9è Certamen Literari les Millors Pàgines i el 15è Premi de Narrativa Curta Tinet entre d’altres. Amb el conte Vides Infinites, publicat a la revista Narranación, és finalista dels Premis Ictineu 2025. Viu a Barcelona i és una enamorada de Formentera, l’illa que du al cor. Té dues filles, tan entusiastes dels llibres i de la natura com ella mateixa.

ERIKA WEIGAND (1986, Barcelona) és flautista i acordionista professional, formada en l’àmbit clàssic i en el modern, com en la música d’arrel tradicional. Ha estat membre de nombroses formacions molt variades, destacant-ne la Jove Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra, el grup de danses tradicionals La Sonsoni (al costat de Pep Lizandra i Elias Porter), el grup de folk de nova creació R.O.T., la formació de carrer La Cirquestra (músics de la companyia de circ Improvisto’s amb qui porta 20 anys treballant) i el seu projecte flautístic més actual i innovador amb el trio de folk Sorguen, juntament amb Josep ‘Pepón’ Vilarrubla a l’acordió i Ernest Pipó a la guitarra. Ha actuat a la Trobada d’acordionistes del Pirineu d’Arsèguel en nombroses ocasions, a la Fira de la Mediterrània de Manresa, al Carrefour Mondial de l’Acòrdeon (Quebec, Canadà), a la Sala Jazzsí de Barcelona, entre d’altres.

*Val de descompte aplicable a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat.

Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.