Trobades NL. Bocafoscant de contes i música: Pirineos, tristes montes

Bocafoscant de contes i música: Pirineos, tristes montes

Xerrada i lectura de contes amb l’escriptor Severino Pallaruelo

I amb la música de Bosnerau 

Dissabte 10 de gener a les 18:00h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Tal vez no haya en todo el Pirineo paisaje más agreste que este, por lo menos entre los que han contado con habitantes humanos en tiempos recientes…»

Estem fets de paisatges. De paisatges que expliquen històries a qui vol escoltar-les. Severino Pallaruelo porta tota la vida prestant atenció a un Pirineu que va callar quan els seus pobles van quedar abandonats. Llogarets minúsculs aïllats entre muntanyes, amb cases que conservaven el fred i les memòries de centúries enrere. Dissabte 10 de gener, les seves gents tornaran a parlar i a cantar, en un Bocafoscant de contes i música amb l’autor de Pirineos, tristes montes i amb el grup de folk aragonés Bosnerau.

«Tonito tenía casi cincuenta años, pero seguían llamándole Tonito. A lo mejor era porque estaba soltero. O bueno, yo qué sé, quizá no tenía nada que ver con su soltería porque yo conozco hombres casados y viejos a los que siguen llamando Luisito o Juanito. Da igual. El caso es que Tonito iba a cumplir cincuenta años y seguía soltero. Vivía en una aldea cercana a la mía. Tenía algo de tierra, un tractor, media docena de vacas y algunos cerdos: como todo el mundo por aquí. ¿Dinero? Pues no sé. Supongo que sí, que un poquito, pero poco, vamos, casi nada. Porque la tierra apenas da nada en estas montañas…»

El Pirineu de Severino Pallaruelo és un Pirineu aspre i cruent. No indicat per a la tendresa, la compassió o l’amor, precisament. Si aquests sentiments hi existeixen, sobreviuen arrecerats, a redós d’un territori erosionat per la fredor, la soledat i el silenci. Un paisatge humà que l’escriptor va veure desaparèixer a l’Alt Aragó i que ja tan sols perviurà als seus relats. Contes poblats d’ànimes que senten, tremolen, desitgen, recelen… entre penyes i ovelles: tofoners que competeixen pel preuat fong subterrani, mares que voldrien als seus fills concos de per sempre, mestres i capellans arribats de ciutat, embarassos vilipendiats, disputes veïnals, odi irracional que la Guerra Civil va exacerbar, somriures amargs…

«Eran viejos conocidos. No diré amigos porque en las aldeas de estas montañas no conozco a casi ningún hombre que tenga un amigo. Estos no lo eran, pero se conocían desde hacía muchos años y confiaban el uno en el otro.»

Famílies autosuficients, amb la Casa com a institució principal, sense Ajuntaments ni Diputacions ni Estats que resolguessin cap necessitat. Una cultura ancestral que, malgrat semblar tan inalterable com les Treserols allà dalt, es va esfondrar.

«El agua: tan cercana y tan costosa. Desde las casas oíamos constantemente el ruido del río y veíamos allá abajo su caudal fresco y claro. Pero subir el agua era una tarea penosa. Aparejar la burra con albarda y argaderas, cargar los cántaros, bajar, llenar los cántaros, cargarlos, subir, descargar, recoger la albarda y las argaderas… en el año 1970.»

Nascut a Puyarruego quan a aquest llogaret de Sobrarbe no hi arribava ni l’aigua corrent ni els cotxes, Severino Pallaruelo passava les llargues nits d’hiverns interminables sense electricitat, però amb una comunitat de narradors extraordinaris —a l’alçada de Txèkhov i Maupassant—, de la que ell —recentment guardonat amb el Premi Artes y Letras de Literatura 2025— forma part, com tindrem el plaer de gaudir dissabte 10 de gener amb les històries que ens vulgui explicar.

«El tío Antón, como casi todos los hombres de estas montañas que marcharon a Francia, nunca habló francés. Hablaba con una mezcla extraña de términos franceses, aragoneses y castellanos. Conozco a muchos así. Salieron de estas aldeas sin conocer el castellano. Hablaban en aragonés y no sabían lo que hablaban. No tenían conciencia de poseer un idioma propio. Pensaban que hablaban el castellano pero ‘mal hablado’…»

Una fabla aragonesa que, de ben segur, sonarà en aquest Bocafoscant amb la música de Bosnerau, grup de folk pirinenc que canta a la muntanya i a les seves gents.

Preu d’inscripció: 7€
Inclou: Assistència a la xerrada + Concert + Val de 2€ de descompte en la compra dels llibres de Severino Pallaruelo

Fill i nèt de raiers, SEVERINO PALLARUELO (1954, Puyarruego) és narrador, geògraf, etnòleg, fotògraf, dibuixant, investigador minuciós, contemplador atent, bon caminador i magnífic coneixedor del Pirineu, a qui ha dedicat la seva obra. És autor de llibres com Las navatas (1984), Viaje por los Pirineos misteriosos de Aragón (1984), Pastores del Pirineo (1988), Pirineos, diario de la naturaleza (1992), un clàssic de la literatura pirinenca com Pirineos, tristes montes (1992), Un secreto y otros cuentos (1997), José, un hombre de los Pirineos (2000), O trasgresor piadoso (2010), Ruido de zuecos (2013), Veintiuna noches (2023) o el darrer, Querido Materno (2025).

BOSNERAU és un grup aragonès de música folk que canta als Pirineus. Integrat per guitarra, baix elèctric, acordió, violí, percussions, gaita i altres vents, pren el seu nom d’un gegant de la mitologia pirinenca, protector de pastors i ramats. La seva música està inspirada pels sons de la muntanya, combinant gèneres tradicionals amb un estil propi, alegre i festiu. Han publicat els àlbums Plebia (2015) Quimera (2017) i Chen (2023).

*Val de descompte aplicable a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat.

Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.