Trobades NL. Brama historicopoètica. Saur: Ànima càtara. Amb la poeta Laia Llobera i l’historiador Carles Gascón

Brama historicopoètica. Saur: Ànima càtara

Amb la poeta Laia Llobera i l’historiador especialista en catarisme Carles Gascón

I amb copa de vi èpica!

Dijous 6 d’agost a les 19:00h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«No diguis res, tan sols contempla el salze
i la llavor d’antany tesa als fondals
que encén l’espiga càtara als cimals…»

Els camins que els càtars transitaren segles enllà són ancestre del Pirineu que es trepitja hui dia. Erradors per l’antiga Occitània, les passes dels bons hommes i bones dammes arribaran dijous 6 d’agost a NaturaLlibres, en una Brama historicopoètica per dialogar sobre avantpassats provençals i lloar tot allò que perdura: l’avior, la llengua, el vincle i la terra. Amb el doctor en Historia medieval Carles Gascón i la poeta Laia Llobera, mare de Saur, Premi Miquel de Palol de Poesia 2025.

«Dels meus avantpassats, en faig record 
i els reconec en mi dins del meu pit. 
Amar és invocar qui ha precedit 
el nostre pas del viure fins la mort.»

Saur és un mot occità que significa “daurat”. Un daurat fosc, emperò, d’or vell embrunit per la terra i el temps; amb la mateixa pàtina d’estranyesa i misteri que recobreix el darrer poemari de Laia Llobera: un llibre travessat d’espiritualitat càtara, en honorança a una comunitat de cristians dissidents que durant els segles XII i XIII es revelaren contra l’Esglèsia de Roma, degut a la quota de corrupció que lladoncs havia assolit la institució.

«Pels grocs trencalls del temps i la memòria
entrelluquem encara el somni d’or
de la llum que amortalla aquesta història
i ens l’adolla apressada a dins del cor.
Ahir, a l’horitzó, s’hi arbrava el crit
dels homes bons que nien dins nostre.»

Coneguts com a patarins a Itàlia, pifles a Flandes, bugres a Borgonya, teixidors a la Gàl·lia, càtars a Alemanya… el moviment contestatari s’espargí d’una punta a l’altra d’Europa, professant una doctrina que respectava escrupolosament els preceptes de no robar, ni mentir, ni blasfemar, ni matar. Eren vegetarians, puix que l’ànima es podia reencarnar en el cos d’un animal. Discrepaven de l’antic testament, replet de venjances i matances cruels. Homes i dones caminaven en peu d’igualtat. Oferien hospitalitat, prestaven assistència als impedits i als ancians, tenien cura dels malalts, ensenyaven estudi als infants…

«I he comprès pels homes bons
que els més febles són l’arrel.
Que estimar és romandre atent
a recer de l’innocent.
Del damnat
i l’oprimit.
Per servir-lo.»

No veneraven creus ni martiris ni sants. Tampoc erigien temples amb la suor i els diners del poble. No tenien béns immobles en propietat. No exigien impostos als fidels, vivien del seu treball. Beneïen la vida senzilla del camp, allunyada de la vanitat. Practicaven l’ofici artesanal,  combregaven amb la lentitud de la Natura on es manifesta allò essencial. Cultivaven la fraternitat i l’amor que cantaven les trobairitz i els trobadors. Veus antigues que els versos de Laia Llobera conjuren en reverència dels absents.

«—Cua de ca,
lliri de maig,
malva reial.
Són les herbes que has inscrit
a l’acuit del teu passat.»

La filosofia insurrecta dels càtars fou tan revolucionària que el Papa Inocenci III hi respongué amb una croada d’intolerància i conquesta, fins erradicar l’heretgia amb la creació àdhoc de la Inquisició. Dijous 6 d’agost, amb Laia Llobera i Carles Gascón, cercarem quin rastre queda de les seves prèdiques als pobles del Pirineu, després que fos detingut a Tírvia l’últim càtar, Guilhèm Belibasta. Cogitarem sobre les conseqüències d’aquella masacre per la integritat moral d’Europa. I brindarem amb poesia i amb una copa de vi pels bons homes i les bones dones d’ahir i d’avui, per l’etern i l’ignot de cada jorn.

«Vinc d’una era en què instruir-se 
en saó ens embriagava. 
Un món en què s’acordava 
cor i pensament en dir-se.
Vinc d’un trenc entre muntanyes 
al llindar del vell forment 
on gustaven les entranyes 
l’azimut d’estels al vent.
Vinc d’un temps en què els camins, 
els sabíem erradors.
Mes havíem els confins 
amb la brúixola a redós.»

Preu d’inscripció: 8€
Inclou: Assistència a la brama poètica + Copa de vi historicopoètica (o alternativa no alcohòlica) + Val de 2€ de descompte en els llibres Saur i Càtars al Pirineu català

CARLES GASCÓN (1970, La Seu d’Urgell) és historiador especialitzat en l’edat mitjana als Pirineus, doctorat per la UNED amb una tesi dedicada a les bases socials del catarisme a Catalunya, Premi Extraordinari de Final de Doctorat. Treballa com a Tècnic de Patrimoni Cultural al Consell Comarcal de l’Alt Urgell, des d’on ha participat en diversos projectes de restauració del patrimoni d’aquesta comarca. És especialista en heretgies medievals i en institucions medievals del Pirineu català i d’Andorra. Autor del llibre Càtars al Pirineu català.

«Tens cor medieval,
profit d’amor i esquella.
I una ànima pairal,
que veu llum a la rella.»

LAIA LLOBERA (1983, Barcelona) és poeta, narradora i traductora. Doctora en Llengua i Literatura Catalanes i Grau en ciències religioses, de la seva producció literària en destaca la trilogia formada per Certesa de la llum, Boscana i Llibre de revelacions. En contacte amb la natura des de petita, quan s’enfilava als arbres i es perdia pels boscos del Pirineu, els seus versos són un sender espiritual que connecten amb les arrels ancestrals de la humanitat, copsen el misteri de l’instant i la màgia del quotidià, amb la naturalesa com a proveïdora de símbols. Una de les veus més originals i potents de la poesia actual, premiada i traduïda a l’anglès. Saur és el seu darrer poemari, Premi Miquel de Palol de Poesia 2025. 

*Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.

El val de descompte amb caducitat 06/08/2026.