Trobades NL. Brama poètica: Vidal – Glück

Brama poètica: Vidal – Glück

Amb la poeta Blanca Llum Vidal i la traductora de Louise Glück al català, Núria Busquet Molist… I amb beure èpic!

Dissabte 15 de juny a les 19:00h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

Convideu-me a sortir a passejar per l’indret més Normal i
deixeu-me bramar contra l’Ordre i l’Essència.

La brama és un dels espectacles més fascinants de la natura. Un ritual de desafiaments més o menys passionals, desig, follia, adoració i respecte… com el que presenciarem dissabte 15 de juny a NaturaLlibres, enfrontant en l’escenari a dues poetes separades en el temps, però lligades per interessos, preocupacions, deliris i debilitats similars: Blanca Llum Vidal (1986) i Louise Glück (1943-2023), encarnada en veu i ànima de la seva traductora al català —i també poeta— Núria Busquet Molist.

aquesta mort
que neix enmig de tant de verd i tant d’amor…

Trobadora del present, dona salvatge, filòloga de sotabosc, de soca-rel i plomatge espès, Blanca Llum Vidal és la poeta de les seduccions i de l’amor. Un amor fogós, que mossega, t’esqueixa el no sé què i dol.

Per què estimar allò que perdràs? 
No hi ha res, més enllà d’estimar.

Louise Glück és la poeta de la pèrdua. La pèrdua que implica tot amor. Amb aquella pèrdua màxima que és la mort. De passió continguda, com el magma que bull sota el volcà inquietant d’una poesia reconeguda el 2020 amb el Premi Nobel de Literatura.

L’hivern s’acabarà, la primavera tornarà. 
Les brises lleus i molestes 
que tant m’estimava, les estúpides flors grogues… 
La primavera tornarà, un somni 
basat en una falsedat: 
que els morts tornen.

Dissabte 15 de juny bramarem i buscarem punts de contrast i lligam entre Blanca Llum Vidal i Louise Glück: la Bellesa insuportable del món…

El Futur sembla antic i el Present és una merda. El proper dia us parlaré d’animals. […] De moment només us avanço que el problema és que la mirada del Linx em paralitza i que, així com hi ha gent que ha tingut el desig de ser un Indi, el que tinc jo és el desig de viure paralitzada en aquella línia que s’arqueja des dels ulls esquinçats fins a les temples del Linx. […] Expliqueu-me com es pot arribar a ser tan Bell! […] Com es pot tenir aquest pelatge tigrat i aquestes orelles en punxa per descompondre la silueta del cap i afavorir el Camuflatge! Expliqueu-me per què ens miren així, amb aquesta Tendresa terrible i a punt d’Extinció!

L’animalitat i l’empatia cap a tot allò que es viu, que fresseja, s’agita…

Estic cansada de tenir mans
va dir ella
vull ales.
¿Però què faràs sense mans
per ser humana?
Estic cansada del que és humà
va dir
vull viure al sol.

La fal·lera pels iris salvatges i les flors punyeteres, que treuen espina i punxen…

Du’m del cel, afrau, la flor perduda. 
La més torta, la més trista, la que mai 
serà bonica i la que a dins té mal de temps, 
d’amor invers, de llengua esquerpa, i fugiguera.

Una poesia, en tots dos casos, reflexiva —per pensar Pensament— i confessional —aparentment—, que ens servirà per conèixer les cabòries i la biografia de les seves autores… o del que s’han inventat. Li preguntarem a la Blanca Llum Vidal per les seves manies i els seus mites referencials, i amb la traductora Núria Busquet Molist coneixerem com era Louise Glück més enllà dels seus escrits: neta d’immigrants jueus hongaresos, filla d’un pare inventor —no gaire exitòs—, va créixer envoltada de dones de caràcter fort, es va casar molt jove —no trigaria a divorciar-se— i convivia amb una tendència crònica a la depressió.

Si poguéssiu tan sols obrir els ulls 
em veuríeu, veuríeu el buit 
del cel reflectit a la terra, els camps 
deserts, sense vida, coberts de neu.
Després la blanca llum 
sense la disfressa de la matèria.

Acompanyarem la trobada amb dues opcions de beure a escollir (fins esgotar existències): una inspirada en Blanca Llum Vidal (Vi Cor Negre del celler Terra de ningú wines) i l’altra, en Louise Glück (Gintònic).

però beneït siau Vós, beneïdes la resta de bèsties i alcem la copa, Amors, que potser demà ja serem tots Idòlatres.

Quina de les dues guanyarà la brama poètica ho decidirà el públic. Feu les vostres apostes i, com diria Baudelaire, embriageu-vos! «De vi, de poesia o de virtut, com més us plagui. Però embriagueu-vos».

BLANCA LLUM VIDAL (Barcelona, 1986) és poeta, editora i treballadora social. Ha publicat La cabra que hi havia, Nosaltres i tu, Homes i ocells, Visca!, Punyetera flor, Maripasoula (crònica d’un viatge a la Guaiana francesa), Aquest amor que no és u, Amor a la brega, La princesa sou Vós, No cometràs aduteri i Llegir petit i escriure sobre literatura i amor. Ha traduït, amb Arnau Pons, El dolor, de Marguerite Duras, i de la mateixa autora, Escriure en solitari. Ha editat, entre altres obres, la poesia d’Àngel Guimerà, les cartes d’exili de Mercè Rodoreda a Anna Murià i els contes de Víctor Català, i ha tingut cura d’una antologia de l’assaig feminista de Maria Aurèlia Capmany. Ha recitat arreu dels Països Catalans i de l’Estat, a Ucraïna i a Santiago de Xile. Darrerament puja a l’escenari amb la clàssica i el postrock de Los Sara Fontán.

NÚRIA BUSQUET MOLIST (Cardedeu, 1974) és traductora literària, amb un màster en estudis de la diferència sexual. Ha traduït autors com Douglas Stuart, Tessa Hadley, Dylan Thomas, Elizabeth Strout, Margaret Atwood, Lisa Taddeo o Anne Carson. Amb la seva traducció d’El Colós, de Sylvia Plath, va obtenir el Premi Jordi Domènech de traducció de poesia el 2019. Col·labora habitualment amb diferents institucions i en llibres i articles sobre teatre, traducció, poesia i crítica poètica. És autora dels llibres de poemes Arca mínima i Làpida, i de les novel·les Partícules i Zona zero. És membre de l’APTIC, l’AELC i el PEN català.

LOUISE GLÜCK (Nova York 1943 – Cambridge 2023) és una de les veus capitals de la poesia nord-americana, Premi Nobel de Literatura. Autora de nombrosos poemaris, entre els quals destaquen The Wild Iris, mereixedor del Premi Pulitzer, Averno, Premi L. L. Winship/PEN New England i Faithful and Virtuous Night (Nit fidel i virtuosa), Premi Nacional del Llibre a Estats Units. El seu volum d’assajos Proofs and Theories va guanyar el Premi PEN/Martha Albrand. Una obra en general reconeguda amb guardons com la Medalla Nacional per a les Humanitats, el Premi Bollingen i les beques Guggenheim i Rockefeller. Traduïda al català per Núria Busquet Molist a Edicions del Buc.