Trobades NL. Cantar als animals. Xerrada i música amb Carolina Arabia i Ernest Sitges

Cantar als animals

Dissabte 9 d’agost a les 19:00h

Xerrada i música amb la investigadora Carolina Arabia i el pastor-músic Ernest Sitges

iiii

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Cuenta Lucrecio en De Rerum Natura que los pastores crearon las primeras flautas al querer imitar el silbido del viento que pasa través de los juncos de los ríos. A cantar, nos dice Lucrecio, aprendimos de los pájaros.»

Va haver-hi un temps en què els humans sabíem comunicar-nos amb la resta d’animals, utilitzant un llenguatge antic, fet de murmuris, pregàries, melodies i càntics. Sons que sobrepassen el sentit de les paraules. Sons oblidats que dissabte 9 d’agost escoltarem a NaturaLlibres, amb la investigadora Carolina Arabia, autora de De cantos y animales, i amb el pastor-músic Ernest Sitges.

«Lo animal que hay en mí es mi voz. La naturaleza entera cabe dentro de mi voz y la desborda; antes que la palabra está la voz y a través de ella nos comunicamos con los animales, ya sea canto, silbido, nombre, o el aire que irrumpe en el cuerpo de una flauta.»

Encara queden ramaderes que munyen cantant a les vaques, no com entreteniment, sinó perquè la veu melodiosa relaxa a les bèsties i facilita que els hi baixi la llet. També hi ha pastors que segueixen tocant la flauta per amansir les cabres, pagesos que entonen cançons per menar els bous quan llauren, i apicultors que tararegen per guiar cap al rusc les abelles. Des de Buthan a l’Orinoco i Terra del Foc, passant pel Marroc i Astúries, la investigadora Carolina Arabia porta més de vuit anys estudiant aquestes formes de comunicació quasi desaparegudes entre els éssers humans i la resta d’animals. Dissabte 9 d’agost podrà continuar la seva recerca al Pallars, en una xerrada amb el pastor i músic Ernest Sitges, un dels majors coneixedors del folklore pagesívol i del cançoner tradicional de muntanya.

«La ramada es de una dulzura violenta, abrumadora. Las cabras me miran con ojos fijos y muy atentos. Quieren de mí cosas simples, alimento, atención, calor. Pero hay algo más en esa mirada insistente, que penetra como una aguja y viene de un lugar lejano. Ahora estoy en el interior mismo del animal. Acá el aire huele a leche, a barro, a pelo, a cosas vivas. Tanta vida me asusta. Tal vez inventamos las palabras para esconder lo visceral, lo amorfo, lo ilimitado y olvidarnos de que estamos al pie del abismo.»

Amb Carolina Arabia i Ernest Sitges escoltarem un eixam de veus i instruments musicals que podrien emmudir aviat, silenciats per les màquines i els processos industrials. Junts pensarem què podem fer com a individus i com a societat per a conservar aquest patrimoni acústic. Melodies que ens parlen d’una altra forma de relacionar-nos amb el món, basada en la confiança i l’afecte. Cants que són oracions de respecte cap a la terra, els animals, els arbres, el foc, els núvols….

«Se canta a lo que no se puede decir hablando.»

Coneixements ancestrals que, en el cas d’Ernest Sitges, ha assimilat escoltant i conversant des de ben jovenet amb pagesos savis. Dissabte 9 d’agost ens transmetrà alguns a nosaltres, cançons tradicionals pirinenques que allà dalt, a les pastures, li han fet sempre companyia, amb un acordió que va aprendre a tocar d’oïda. I així deia Jean-Jacques Rousseau que les persones vam aprendre a parlar: imitant els sons de la natura.

«Cuando una persona canta con duende no tiene garganta: le sube un río de sangre por dentro y todo lo que ocurre en su interior llega al público con la misma fuerza que el grito de un lobo o el aullido del viento.» FEDERICO GARCÍA LORCA

CAROLINA ARABIA (gairebé) neix a la vora d’un riu anomenat Caraguatá, al Delta del Paraná, a Argentina. Potser per això li agraden els arbres de magnòlies, els penegals, les cases de palafits, els boscos inundats i la paraula «sudestada». Va fer classes durant molts anys en un taller literari per a nens, anomenat Taller del Zorro, ubicat al barri amb més arbres de Buenos Aires. Va viure a Colòmbia i ara ho fa a Espanya, on també imparteix classes. Va guanyar la beca Finestres d’Assaig 2022. Treballa al projecte Lenguario Universal, un arxiu de veus rescatades que manifesta sabers, experiències, relats i expressions culturals intangibles. De cantos y animales és el seu primer llibre.

ERNEST SITGES va néixer a Bagà l’any 1957. Assegura que, des que tenia tres anys, sabia que volia dedicar-se al bestiar. Ara, després d’una vida fent de pastor i de ramader al Berguedà, és un dels savis que guarden dites, remeis, costums i eines de la ramaderia tradicional. Al seu mas, a la Pobla de Lillet, hi té una de les majors col·leccions d’esquelles i collars musicats del territori. Seguint la seva dèria pel folklore pagesívol, va aprendre a tocar d’oïda l’acordió, i forma part del conjunt musical Surti com surti, juntament amb altres acordionistes rurals afeccionats.