0 artículos - 0.00€
- No hay productos en el carrito
Sobre el evento
Els alats
Dissabte 15 de novembre a les 18:00h
Xerrada amb l’escriptora Elisabet Riera
Sortida d’escolta ornito-literària amb el guia de fauna salvatge Albert Cereza
iiii
Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710
«Quina part del nostre cos es recorda d’haver estat ocell?»
Els humans vam tenir ales, i en algun moment les vam perdre. Però alguns filòsofs, artistes, poetes… somniadors, enamorats… bruixots i xamans, encara les conserven. I nosaltres tractarem de recuperar-les dissabte 15 de novembre a NaturaLlibres, en una trobada amb l’escriptora Elisabet Riera i Els alats, el seu últim llibre, guanyador de la beca Finestres d’assaig 2023.
«Els ocells són poetes, i els poetes volen.»
Les aus són molt més que vertebrats bípedes de sang calenta amb bec i plomes. Les aus són misteri i són màgia, presents des de ben antic en la història humana, com la paleontologia i els mites proven, i com constatar dissabte 15 de novembre, sobrevolant històries des de Papua a Nou Mèxic, de Sibèria a Egipte.
«Cap a Irlanda, sobre el mar, hi ha certes aus voladores que creixen als arbres pel bec; i quan són gairebé madures, les que cauen a terra no poden viure, i les que cauen a l’aigua sí.»
Falciots, mussols, puputs, àguiles, aufranys, orenetes, galls… garses i corbs que anuncien morts, minàs que reciten pregàries, tètols o xatracs que recorren 80.000 quilòmetres l’any… Pterosaures, els animals més grossos que han volat mai al nostre planeta, amb un pes de 65kg —l’exemplar més petit (!)—… Però també el celebèrrim Fènix ressuscitador o el benvolent Simurg, mig paó, mig lleó, mig griu… Les gorgones i les grees… Els incalculables àngels de l’Apocalipsi i el de Wim Wenders… Místics, sants i xamans. Tots ells missatgers entre els Déus i els humans, entre l’ànima i el cos, el món espiritual i el material, la veritat poètica i la científica, la imaginació que dóna alas i la raó, sempre, per defecte, amb els peus a terra.
«Qui vol convertir-se en xaman primer ha de morir. No només això; se l’ha d’esquarterar, treure-li els ossos, buidar-li els òrgans. Després, recosir-lo, reomplir-lo amb òrgans i ossos nous, fer-lo ressuscitar. Convertir-lo en un home del bell nou. Potser un home que no és ni viu ni mort. Així, el xaman pot viatjar al món dels morts per rescatar les ànimes dels malalts, que han fugit o s’han perdut, o alliberar-les dels esperits demoníacs que les tenen preses a l’inframon i tornar-les a la vida. Ho acostuma a fer volant, vestit amb la seva indumentària d’ocell.»
I ja que Aristòtil considerava els ocells «una ocupació digna de la ment filosòfica», amb Elisabet Riera i els seus éssers alats pensarem quan va ser que als humans ens van esquarterar les ales i el sentit sagrat de la Natura amb elles…
«Ducs, cigonyes i voltors, portadors de notícies de l’altre món, enrampats als pals de la llum. Si volen més alt, es topen amb màquines gegantines amb motor.
50.000 ocells moren anualment per col·lisions amb avions a tot el món.»
Alçarem el vol i reivindicarem ben alt la fascinació pel caràcter màgic, inexplicable i meravellós del cosmos…
«El 1507, l’abat Damià, resident a la cort d’Escòcia, va intentar volar per mitjà d’unes ales fetes amb plomes. Es va llançar des de dalt d’una torre, però va caure i es va trencar les cames. Va atribuir la caiguda al fet que en la confecció de les ales s’havien utilitzat algunes plomes de gall. Així, aquestes van manifestar la seva ‘afinitat natural pel corral’.»
I desitjarem reaprendre el llenguatge dels ocells, en una sortida amb el guia de fauna salvatge Albert Cereza, on escoltar aus nocturnes —si es deixen— i —qui sap, si la cosa se’ns dóna bé— practicar l’ornitomància.
«El desig és blau perquè sempre és llunyà i inabastable. El desig és un horitzó, a l’alba o a l’ocàs. Els ocells s’hi dirigeixen.»
Preu d’inscripció a la xerrada: 5€*
Inclou: Assistència a la xerrada + Val del 10% de descompte en el llibre Els alats
Preu d’inscripció a la sortida ornito-literària: 7€/persona
ELISABET RIERA (1973, Barcelona) és un pardalet emplomallat, escriptora i fundadora de Wunderkammer, editorial literària independent creada l’any 2016. Ha publicat La línea del desierto (RBA, 2011); Vidas gloriosas (Fondo de Cultura Económica, 2014); Fresas silvestres para Miss Freud (Berenice, 2016); Llum/Luz (L’Altra editorial/Sexto Piso, 2017); Efendi (Males Herbes, 2021) i Una vegada va ser estiu la nit sencera (Males Herbes, 2023), que ha estat finalista del premi Òmnium Cultural 2024 a la millor novel·la de l’any en català. El seu projecte Els alats fou mereixedor d’una Beca Finestres d’Assaig 2023, que va finalitzar a la Residència Literària Finestres al maig de 2024.
ALBERT CEREZA és nascut al Pallars Jussà, graduat en Ciències Ambientals i fundador de l’empresa de serveis ambientals Salvatgines.
Es dedica a la divulgació de la Natura i a la restauració d’ecosistemes amenaçats del Pirineu per afavorir-ne la biodiversitat.
Amb l’auspici de
*Oferta de descompte aplicada a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat.
Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.
