Trobades NL. Hi ha llum entre les cordes. Amb els alpinistes Sílvia Vidal i Pau Milla

Hi ha llum entre les cordes

Divendres 31 d’octubre a les 19:30h

Xerrada amb l’escaladora Sílvia Vidal, en conversa amb el seu company d’escalades Pau Milla

iiii

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Per què quan estic sola durant mesos i penjada d’una paret per setmanes, en llocs remots i de dificil accés, sense cap mitja per comunicar-me, em trobo tan bé?»

L’alta muntanya és l’hàbitat natural de Sílvia Vidal. Per viure, el seu organisme necessita grans parets verticals, biòtops remots, allunyats del congènere humà; alimentar-se de solitud i silenci, respirar la incertesa d’allò salvatge, en aventures de roca que li han portat a escriure el llibre Hi ha llum entre les cordes i que divendres 31 d’octubre la portaran a NaturaLlibres, en conversa amb el seu amic Pau Milla.

«Perquè sigui un repte he de dubtar si ho podré fer.
Si sé que ho puc fer, no representarà un repte i, per tant, no serà tan motivador.
Aquí rau part de la gràcia d’aquest joc.»

No hi ha cap altra escaladora com Sílvia Vidal, ni aquí ni a la resta del món. Va ser la primera persona de l’estat espanyol en guanyar el Piolet d’Or, l’any 2021, poc després d’obrir tota sola una nova via a la cara oest del Cerro Chileno Grande, a la Patagònia. I amb aquest nervi porta tres dècades, lliscant els dits per roques encara inexplorades del planeta en un estil d’escalada artificial extrema: des de l’Himàlaia i el Karakorum a l’illa canadenca de Baffin, la serralada Blanca dels Andes, la Main de Fatma a Mali o El Capitan de Yosemite.

Què hi troba Sílvia Vidal allà dalt, penjada en una paret de 1.500 metres durant més de trenta dies i nits, dies i nits, dies i nits… sense baixar a terra?

«Condicions climatològiques adverses, caiguda de pedres, rius salvatges, allaus, animals perillosos, insectes… Dubtes, inseguretat, pors, soledat, aïllament… Dolors físics, gana, fred, esgotament físic i mental…»

Què hi troba Sílvia Vidal allà dalt, sense telèfon, ni ràdio, ni GPS…?

«Sol, aire pur, natura, roca, animals fascinants, plantes… Respostes, seguretat, calma, companyia (malgrat la soledat física), connexió… Energia, alegria, motivació, silenci, comprensió…»

Divendres 31 d’octubre coneixerem la cosmovisió d’una alpinista que no busca conquerir res ni desafiar altra cosa que els seus propis límits, en una actitud de reverència i respecte per la muntanya i tots els seus éssers: el granit, la viola que creix entre el rocall, la guineu, la pluja, el vent, el riu…

«Arribo a la base de la paret, la toco i li parlo. Li demano permís per escalar-la i espero la resposta. Estableixo un diàleg amb aquesta desconeguda que de mica en mica deixarà de ser-ho, per arribar a establir un vincle de convivència i vivència, en sintonia. Aquesta comunicació directa amb l’entorn m’ajuda a sentir-me integrada i acceptada i, per tant, benvinguda.»

I com el torn de preguntes és el que més li agrada a la Sílvia Vidal, voldrem saber quins llibres s’emporta d’expedició, com es dialoga front a front amb dos óssos… quines són les seves pors, les frustracions… com s’entrena per carregar 150kg amb ella, quina és el seu bigwall preferida o com s’aclimata de nou a la civilització. Ara bé, no li demaneu per la seva propera aventura, perquè…

«…fins que no aparegui, en forma d’imatge o d’informació, ni tan sols sabré que existeix. No puc planificar anar ‘allà’, si no sé on és ‘allà’.»

Tots els assistents a la trobada s’emportaran de regal una petita vitualla que mai falta a la motxilla de Sílvia Vidal.

Preu d’inscripció: 5€*
Inclou: Assistència a la xerrada + Regalet sorpresa + Val de 2€ de descompte en Hi ha llum entre les cordes

SÍLVIA VIDAL (Barcelona) volia pujar parets, grans parets. Primer a prop de casa; després, les més llunyanes i d’accés complicat. I hi va voler anar sola, per poder experimentar la solitud humana. En més de trenta anys de trajectòria s’ha convertit en una escaladora de bigwalls, exploradora i alpinista de referència; centrada sobretot i reconeguda per les seves ascensions en solitari arreu del món, en autonomia i sense comunicació amb l’exterior. El 2021 va rebre el Piolet d’Or, el màxim guardó alpinístic i el primer concedit a un esportista espanyol. També se li ha atorgat la Medalla de Oro de la Real Orden del Mérito Deportivo, entre d’altres premis i reconeixements. Tot i que el seu segell d’identitat no és aquest, sinó la seva ànima inquieta, barreja d’humilitat i saviesa, d’impuls i d’acceptació. Una inquietud i una valentia que l’animen a continuar experimentant més enllà del conegut, com el d’escriure el seu primer llibre: Hi ha llum entre les cordes.

«Soc una ànima inquieta buscant el seu lloc.
Enfilant-me ben amunt sento que hi soc més a prop,
Perquè allí, penjada d’una paret, tot brilla diferent.
Així ho visc, gaudeixo i agraeixo.
Però quan baixo, deixo de ser,
I això… No pot ser!»

Activitat organitzada amb el suport de