Trobades NL. Històries d’una fascinació: Dels cims… al subsòl. Amb Jordi Quera, Cesc Capdevila i Montserrat Ubach

Històries d’una fascinació: Dels cims… al subsòl

Dissabte 25 d’abril a les 18:00h

Col·loqui amb l’alpinista i vice-president de Mountain Wilderness, Jordi Quera; el guia  impulsor de la ruta Ramat de Camins, Cesc Capdevila, l’espeleòloga Montserrat Ubach…

I amb els llibres de Robert Macfarlane

iiii

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Ai, la ment… La ment té muntanyes…»

La fascinació és un estat mental que va de les muntanyes més altes als mons subterranis… passa per camins rals, es desborda en torrents d’aigua… i determina el tipus de relació que l’ésser humà estableix amb l’entorn. Un paisatge fet d’històries que l’escriptor Robert Macfarlane escolta en llibres com Les muntanyes de la ment, Las viejas sendas, Sota terra i, el darrer, Són vius els rius? Dissabte 25 d’abril, l’autor no hi serà a NaturaLlibres —llàstima!—, però explorarem la seva obra amb bons especialistes en fascinacions: l’alpinista i vice-president de Mountain Wilderness, Jordi Quera; el guia  impulsor de la ruta Ramat de Camins, Cesc Capdevila, i l’espeleòloga Montserrat Ubach.

«Només parlem amb nosaltres mateixos, no parlem amb els rius, no escoltem ni el vent ni els estels. Hem trencat la gran conversa.» 

La fascinació per l’alta muntanya va arribar tard. No era un lloc de delit, abans; era una mole de por on només s’hi podien acuitar desgràcies, bèsties ferotges, dracs, bruixes i dimonis, tempestes salvatges i horrors varis. Allaus fatals podien ser provocades per un suau aleteig d’ocell o per l’esternut més lleu. D’afegitó, en aquelles excrescències de roca i gel no s’hi podia cultivar ni trumfes ni res.

Va ser a mitjans del segle XIX que s’hi començaria a conrear coneixement: l’interès científic pels accidents geològics i els fenòmens naturals va donar pas a una atracció irracional que continua a dia d’avui i que cap tractat podrà explicar mai, immortalitzada per intel·lectuals, poetes i artistes igualment fascinats pels cims elevats: des de Goethe, Wordsworth, Ruskin, Shelley… a Maurice Herzog, que va haver de dictar la seva aventura a l’Annapurna des de l’hospital, al llit, perquè va patir una congelació i ja no li quedaven dits.

«Els que pugen als cims de les muntanyes estan mig enamorats de si mateixos, i mig enamorats de l’oblit.»

Amb Les muntanyes de la ment i Jordi Quera pensarem com experimentar allò sublim, tenint present l’actual massificació dels cims. I mirarem si aquest sentiment d’èxtasi pot sorgir a cotes més baixes, recorrent sendes antigues com les que uneixen pobles i valls del Pallars, que tant ha trepitjat en Cesc Capdevila com a guia del Ramat de Camins.

«Los caminos conectan; esta es su principal misión y su razón de ser. Relacionan unos lugares con otros en el sentido literal de la palabra y, por extensión, relacionan a las personas.» 

Camins que necessiten caminar, que es fan amb les petjades de tots els peus i peülles que hi han passat abans., deixant també àmplia traça en la literatura, amb llibres com Las viejas sendas de Robert Macfarlane, transitat de passejants i reflexions sobre la forma de desplaçar-se, mirar i sentir el paisatge.

«Tendríamos que inventar un término para referirnos a esos lugares en los que se experimenta la ‘transición’ desde los paisajes conocidos […] al otro mundo…»

Que sota els nostres peus hi ha un món fascinant ho sap prou bé Montserrat Ubach. Tant és així que el 1963, sent encara una nena, va descobrir la sima més profunda explorada fins aleshores a Catalunya —i que ara porta el seu nom—. Dissabte 25 d’abril ens descobrirà com de meravellós és per ella endinsar-se allà abaix, la bellesa inesperada que serven els intestins del planeta, de la que parla Robert Macfarlane a Sota terra: forats on els físics hi busquen l’origen de l’univers, rius sense estrelles, xarxes fúngiques subterrànies que comuniquen les plantes… la claustrofòbia de catacumbes on es refugien de la guerra a Ucraïna, magatzems de residus nuclears… enterraments neandertals, pintures rupestres, mites i llegendes.

«El que suggereixen totes aquestes narracions és una cosa aparentment paradoxal: que l’obscuritat podria ser un mitjà de visió, i que descendir podria ser un moviment cap a la revelació i no pas cap a l’ocultació.»

I fluint per muntanyes, camins i subsòl… els rius. Rius fluint inclús dins el nostre propi cos. Rius fluint per les pàgines del darrer llibre de Robert Macfarlane, Són vius els rius? Rius que —contradient Isaac Newton— no són “matèria bruta inanimada”, ni recursos líquids a disposició humana. Són presències vives i fascinants que s’haurien de tornar a idolatrar per damunt del capital. Són conciutadans amenaçats pels daltabaixos climàtics, la contaminació, la proliferació de preses i les esculleres del pensament racional. Enfront projectes com la mineria de wolframi que afectaria al benestar del Noguera Pallaresa, brolla l’activisme d’associacions com Mountain Wilderness —que coneixerem amb Jordi Quera, el seu vice-president— i exemples esperançadors com el del Mutehekau Shipu, un riu del Quebec reconegut jurídicament com entitat viva amb dret a fluir caudalós i net.

«—Heu de parar atenció al riu, Robert. El que importa és despertar no pas la consciència, sinó el cor. Abans que tu parlis del riu, serà el riu qui et parlarà a tu.»

Preu d’inscripció : 5€*
Inclou: Assistència a la xerrada + Val de 2€ de descompte en els llibres de Robert Macfarlane

ROBERT MARCFARLANE (Halam, 1976) és un dels principals exponents de la literatura sobre la natura, els paisatges i les persones que els habiten. Entre els seus llibres destaquen: Mountains of the Mind, The Old Ways: A Journey On Foot, Underland: A Deep Time Journey, The Wild Places, Landmarks, The Lost Words: A Spell Book i l’últim Is a River Alive? La seva obra ha estat traduïda a més de trenta idiomes, ha guanyat premis a tot el món i ha estat àmpliament adaptada al cinema, la televisió, la ràdio, el teatre i la música. També ha escrit òperes, peces teatrals i pel·lícules. Ha col·laborat estretament amb artistes com Olafur Eliasson, Stanley Donwood o Jackie Morris.

JORDI QUERA és alpinista, escalador, espeleòleg i esquiador. Té una llarga trajectòria en l’entorn excursionista de Catalunya per tradició —llibreria Quera— i per vocació, tant en el vessant cultural –ha escrit deu llibres de temàtica excursionista i centenars d’articles, ha estat editor, promotor i membre de diversos projectes com documentals, xerrades, formació, etc.– com en el vessant associatiu, ja que ha estat membre directiu de diverses entitats (FOCIR, FEEC, CEC, CEG, EC, GEDE…). Des de principis del segle XXI ha estat molt vinculat al projecte de Mountain Wilderness i va ser Secretari General Internacional, President de Mountain Wilderness de Catalunya durant 14 anys, actual vice-president i Garant Internacional.

CESC CAPDEVILA és guia intèrpret i de muntanya a l’Alt Pirineu. Especialitzat en ornitologia i en la brama del cérvol, viu a Tornafort i gestiona la ruta de senderisme Ramat de Camins. Coordinador dels Festivals de Senderisme dels Pirineus, fa de professor als futurs guies de muntanya a l’Institut de la Pobla de Segur i està implicat en diverses col·laboracions voluntàries: entre d’altres, és soci fundador de l’Associació de Guies Intèrprets del Parc Natural de l’Alt Pirineu, soci de l’Associació de Guies Interpretadors del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i membre de l’Associació Camí Vell del Pallars Sobirà.

MONTSERRAT UBACH és espeleòloga, llicenciada en Filosofia i Lletres (Psicologia) per la Universitat de Barcelona i periodista especialitzada en naturalesa. Amb cinc dècades d’activitat espeleològica al darrera, ha organitzant i participat en campanyes arreu dels cinc continents i explorat grans cavitats sub-glacials, volcàniques i tropicals. Fundadora de Sarawak-Exploracions i Geografia i de l’Institut Català d’Espeleologia i Ciències del Karst (ICEK). Alumna del primatòleg Dr. Jordi Sabater, és autora de documentals i articles periodístics relacionats amb natura, fauna i, en especial, petits primats. Fundadora de Darwin. Organització Internacional per a la Preservació de Titís i Tamarins i directora del Centre d’Adopció, Recuperació i Conservació, que acull titís i tamarins abandonats o decomissats. Posseeix diverses distincions honorífiques per la seva tasca a la defensa dels drets dels animals.

*Oferta de descompte aplicada a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat.

Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.