Trobades NL. Les comèdies alades d’Aristòfanes. Xerrada i lectura dramatitzada

Les comèdies alades d’Aristòfanes

Dissabte 18 d’octubre a les 18:00h

Xerrada i lectura dramatitzada, amb el traductor i doctor en Filologia Clàssica Eloi Creus, i amb els actors Jaume Clapés i Pau Gómez Calvo

iiii

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Humans que viviu per natura en penombra, que caieu en tardor com les fulles,
que sou poca cosa, figures de fang, indefensa raça en la fosca,
privats d’ales, efímers, mortals dissortats, que viviu en el somni d’una ombra.
Feu-nos cas a nosaltres, que som immortals, els que eternament existim,
els que som eteris i no envellim mai, amb sabers que mai no es marceixen…»

A fe de Zeus que els humans sempre hem envejat als ocells, éssers a mig vol de les deïtats, que s’alcen per sobre de litigis judicials, lliures d’impostos i altres banalitats, afalconant-se de les misèries de baix amb aquells aires de superioritat. Com va fer Aristòfanes (445 aC – 385 aC) i com farem nosaltres dissabte 18 d’octubre a NaturaLlibres amb Eloi Creus, doctor en Filologia Clàssica, traductor de Les comèdies alades i reencarnació catalana de l’humorista grec, en una xerrada grollera, escatològica i irreverent, amb lectura dramatitzada a càrrec dels actors Jaume Clapés i Pau Gómez Calvo.

«—No em sermonegis, tio, i dona’m ja les ales.
—Parlant-te ja t’estic donant ales.
—¿Com pot donar ales a ningú el parlar?
—Parlant es donen ales a tothom, ¿saps?»

Sobre Aristòfanes —macagum Zeus!— no sabem gaire res… Que era un poeta còmic genial, molt de la broma i d’embolicammerdar la troca… Que li agradava tocar el botet als seus coetanis i s’ho passava teta fent-li la guitza a Sòcrates… Sospitem que preferia els instints dionisíacs del camp als vicis i la corruptela de la ciutat… I que tenia un coneixement de l’avifauna destacat, si ens basem en els puputs, oriols, pinsans, corbs, orenetes, falciots… i una setentena d’espècies més que planen per les seves obres.

«Que no foren els déus els qui a l’inici governaven la raça humana,
sinó que eren ocells els reis d’aquest món, en tinc proves a carretades…»

Nascut a l’Atenes democràtica de Periples, Aristòfanes —Tòfanes pels amics— va denunciar amb sorna els enrenous que portarien l’imperi a la ruïna. Amb Eloi Creus coneixerem el context històric en què va viure i escriure La Pau, Núvols i Els ocells, les tres comèdies que per primer cop trobem traduïdes al català en vers, tasca col·losal, que li deu haver costat Zeus i ajuda, no endebades hi va dedicar la tesi doctoral.

«No hi ha res que més m’agradi que tenir els conreus sembrats
i que el déu ens faci ploure un xic i anar-li a dir al veí:
—Digue’m, doncs, bon Buidabòtils, ja que plou, què hem de fer, avui.»
—Quan el déu ens és tan grat, el que vull és anar gat.»

Dissabte 18 d’octubre ens cargolarem amb les històries de Les comèdies alades: amb en Raïmer, un vinyater que vola fins al cel en un escarabat merder gegant —més pràctic que Pegàs— per demanar audiència als déus de l’Olimp, on la Pau del món s’hi troba retinguda… En Capgiríades, un pagès arruïnat que assisteix al Pensaminari per aprendre com torejar als seus creditors amb les subtileses de la retòrica sofística i pseudoclasses de meteorologia divina… I amb dos pocasoltes que fugen de les guerres i la burocràcia àtica per viure com reietons amb els aucells i fundar una ciutat on no s’admetran ni polítics ni advocats, però on acaben instaurant un règim aupressor… Apol·lo mos en guard!

Mirarem quina lectura ecocrítica podem fer de tot plegat i pensarem com carai resoldre l’arrogància i el zel il·limitat per controlar la Natura que tenim els humans, aquell hibris que els grecs ens van llegar en herència, en el mateix pack on anaven els poemes de Safo, el dret a vot i les Olimpiades, sembla…

«Becs a punt, plomatge a punt, correm units per la victòria! Cor valent, ràpids com el vent, i així demà farem història!» EL PONY PISADOR

Preu d’inscripció: 5€*
Inclou: Assistència a la xerrada i lectura dramatitzada + Val de 2€ de descompte en les Comèdies alades

ELOI CREUS (1992, Castellar del Vallès) és doctor en Filologia Clàssica amb premi extraordinari per la Universitat de Barcelona (doctorat internacional) amb una tesi sobre la traducció rítmica d’Aristòfanes (Riure en vers: cap a una traducció poètica d’Aristòfanes), guanyadora del I premi Antoni Badia Margarit a la millor tesi en català en l’àmbit d’humanitats i el premi Eduard Valentí de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, a més de quedar finalista dels premis del Claustre de doctors. Ha treballat i fet estades de recerca a la Universitat de Bolonya i a la New York University. Les seves àrees d’investigació són la traductologia, la mètrica clàssica i moderna, la comèdia antiga i la tradició clàssica, sobre les quals ha publicat nombrosos articles i capítols de llibre. És traductor literari professional del grec, del llatí, de l’italià i de l’anglès i ha guanyat premis de traducció: Premi Vidal Alcover (2019) per Comèdies alades: La pau, Núvols, Els ocells d’ Aristòfanes, publicat a Edicions de 1984; Premis Barcelona 2021, per Les comèdies de dones d’Aristòfanes: Lisístrata, La festa de les dones i Les dones a l’assemblea; Premi Cavall Verd a la millor traducció poètica 2022 per I desitjo i cremo. Poesies incompletes de Safo de Lesbos, i Premi Jordi Domènech a la millor traducció poètica per En hora incerta, de Primo Levi. També ha traduït El Malcarat de Menandre (Adesiara, 2021), Si la vida sabés l’amor meu, un recull de poesies de Sandro Penna (Edicions de 1984, 2023) i Defensa de Sòcrates de Plató (Lapislàtzuli, 2024). És autor del poemari Com una mosca enganxada a la mel (Godall Edicions).

ARISTÒFANES (446-386 aC, Atenes) és el poeta còmic més brillant de l’antiguitat i un dels més hilarants de tota la literatura universal. Com Èsquil, Sòfocles i Eurípides per a la tragèdia, era, ja per als grecs, el gran clàssic de la comèdia antiga. Gràcies a Zeus, n’hem conservat onze peces de la quarantena llarga que sabem que va compondre. Li va tocar viure una de les èpoques més crítiques per a la democràcia atenesa: la guerra del Peloponès (431-404 aC), que va comportar la fi del domini d’Atenes sobre l’Egeu. Però va sobreviure a la guerra, i ens va llegar algunes de les comèdies més meravelloses que ha escrit mai cap dramaturg. Com tots els genis, va dur als límits el gènere que conreava, fins a esgotar-lo. Darrere d’ell no es va tornar a escriure comèdia de la mateixa manera i el seu verb alat només l’han igualat monstres literaris de la talla de Shakespeare, Rabelais o Gadda.

*Oferta de descompte aplicada a un exemplar per persona inscrita el dia de l’activitat.

Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.