Trobades NL. Pirineus: Història d’una frontera que separa i uneix

Pirineus: Història d’una frontera que separa i uneix

Xerrada amb el geògraf Antonio Jesús Gorria Ipas i l’antropòloga Dolors Comas d’Argemir

Dissabte 25 de novembre a les 18:00h

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

Ja ho deia Ramon Violant i Simorra: «La serralada pirinenca constitueix la frontera gairebé perfecta entre França i Espanya…» Qui la volia traspassa, es trobava amb una barrera natural summament difícil de creuar; ans al contrari, pels seus habitants, les muntanyes servien d’enllaç entre pobles i valls de les diferents vessants. A través de ports, congostos i serres, establiren unes relacions transfrontereres molt intenses i es dotaren d’unes normes pròpies que feien del Pirineu un espai cuasi soberà, funcionant en la pràctica com un Estat singular: sense capital, ni govern, ni exèrcit, però amb una cultura que ha romàs viva fins temps recents. D’això parlarem dissabte 25 de novembre amb l’autor de Las relaciones transfronterizas en los Pirineos, Antonio Jesús Gorria Ipas, i la catedràtica d’Antropologia Social Dolors Comas d’Argemir.

Muralla eficient i obstacle molest, els Pirineus han estat històricament considerats com un espai de separació perifèric i marginal, amb el qual van xocar antics imperis com el carolingi o el musulmà. D’aquí el desconeixement que es va tindre sobre aquesta regió durant segles, omplint les muntanyes de mites, llegendes i dades inexactes —segons Estrabó, la cadena estava orientada en direcció nord-sud (!)—. I així, aïllats, els seus habitants es varen bonament organitzar, establint relacions político-comercials entre les poblacions de Catalunya, Aragó, Navarra, el País Basc, Andorra, Aquitaine, Midi Pyrénées i Languedoc-Rousillon, actuant com una veritable federació… fins la constitució dels Estat nació.

Dissabte 25 de novembre coneixerem com van ser aquests contactes transfronterers en el passat; pensarem si és possible tornar a una gestió del massís suprarregional, viure en un Pirineu sense fronteres estatals… i ens preguntarem si existeix una cultura pirinenca que aglutini un territori tan divers —orogràfica, lingüística i políticament—. Ens preguntarem si existeix, si ha existit o si l’estem perdent.

«Una nacionalitat en formació necessita una cultura, una ideologia. Durant segles, els Pirineus […] van buscar aquests elements d’originalitat i de resistència. I van saber trobar-los.» HENRI LEFEBVRE

ANTONIO JESÚS GORRIA IPAS ha estat professor de Geografia i Ordenació del Territori a la Universitat de Saragossa. Ja jubilat, es dedica a estudiar les tradicions culturals rurals, a escriure llibres —com el que ens ocuparà— i al desenvolupament rural. En aquest darrer sentit, és el president d’ADECUARA, l’associació que gestiona el programa LEADER a les comarques pirinenques de Jacetania i Alto Gállego. Entre el 1986 i el 1992 va treballar en l’anomenat Pla Pirineus dins l’Acord de Cooperació MOPU-DATAR que pretenia preparar l’espai pirinenc davant la posada en funcionament de l’Acta Única de la Unió Europea. Un dels objectius de l’Acta era l’eliminació de fronteres; objectiu, aquest, que calia aplicar als Pirineus. La tasca feta li va servir per elaborar una tesi doctoral i escriure Las relaciones transfronterizas en los Pirineos: Una aproximación a su historia, llibre que formarà part d’una triologia sobre els Pirineus transfronterers.

DOLORS COMAS D’ARGEMIR és catedràtica d’Antropologia Social, amb una llarga trajectòria investigadora i docent a la Universitat Rovira i Virgili. Llicenciada en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, es va doctorar amb la tesi Familia y sistema de herencia en el Pirineo Aragonés. A partir de llavors, ha investigat en temàtiques com l’antropologia econòmica, ecològica o del parentiu, concretament, el treball de les dones o els canvis a la família. Va ser una de les fundadores de l’Institut Català d’Antropologia, estrenat el 1978. Des del 2015, la seva recerca s’ha centrat en el dret a cuidar i tenir cura des de la perspectiva de la justícia de gènere i la justícia social, l’envelliment, el compromís dels homes amb les cures i l’impacte de la COVID-19 en les cuidadores de gent gran i dependents. Tot plegat, una àmplia carrera que es reflecteix també en més de cent obres científiques publicades. Ha estat diputada del Parlament de Catalunya, regidora de lAjuntament de Tarragona i membre del Consell Audiovisual de Catalunya.