Trobades NL. Viejobueno – Lluvich: Una conversa al tros

Viejobueno – Lluvich: Una conversa al tros

Diumenge 24 d’agost a les 18:30h

Xerrada amb les escriptores —i filles de pagès— Júlia Viejobueno i Marta Lluvich

iiii

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

«Som de muntanya, ens agrada la muntanya, ens agrada el món rural, hem triat quedar-nos-hi, ser-hi, viure’l, gaudir-lo, protegir-lo, mantenir-lo.»

Al Pallars i al Priorat sabem ser petits: a Altron hi viuen cinquanta veïns i a la Figuera, una centena; gent que va decidir quedar-s’hi o tornar-hi per ser poble i fer del seu poble un món. Militants de la comunitat rural com la Marta Lluvich i la Júlia Viejobueno, que diumenge 24 d’agost estaran a NaturaLlibres per conversar amb els seus respectius llibres: Àssua. El món en una vall i Quedar-se al tros.

«Tot pagès està profundament lligat al seu lloc. […] La vinculació és tan forta que gairebé es podria dir que el pagès acaba arrelant literalment al seu lloc. […] La pagesia acaba quan es perd el contacte directe amb la terra, quan la feina del dia a dia s’allunya del bancal.»

Totes dues, la Júlia Viejobueno i la Marta Lluvich, són filles de pagès, criades a poble, entre mestresses amb espardenyes i bates de quadres amb horts plens de tomates. I això —dallar i empacar l’herba, aviar les vaques, pescar a mà truites, fer el mandongo, acaçar sangardilles i llangostos…—, això marca caràcter. Fa estimar-se el  territori amb un ordre molt clar de coses: la casa, el tros, el poble, la vall i el país, entenent cadascuna per país el Priorat i el Pallars.

«Des del present i des del jo, que és l’únic de cert que tenim a l’hora de fer discurs, puc dir que he decidit ser pagesa i continuar amb l’ofici i els trossos familiars perquè m’agrada, perquè vull i perquè és una opció política.»

La Júlia Viejobueno va decidir deixar Barcelona i tornar al Priorat per treballar al camp, a les oliveres i la vinya familiar. Una elecció revolucionària, la de recobrar el respecte i la confiança en els ritmes de la natura, la de renunciar al creixement constant del capital per connectar amb la terra, la gent, la parla pròpia, les arrels. Per moltes penúries i obstacles que suposi pertanyer al selecte —per petitíssim— grup de la població menor de 35 anys i dona que es dedica al sector.

«Totes aquestes dones han estat modelades pel paisatge, lligades a la terra; són genuïnes, autèntiques, autòctones i en perill d’extinció. Saviesa popular, coneixement, tradició, ofici i raça. Són el calendari de l’Ermità. Que si vols una bona cabeça d’alls, sembra amb lluna vella; que si vols una cabeça amb un únic gra, sembra en divendres; que si has de plantar els enciams, lluna nova; que si has de sembrar les trumfes, lluna vella; i així podrien anar repassant tot el que planten o sembren a l’hort. Fortament tossudes, com l’herba que surt als solcs de les trumfes, tu l’arrenques i ella torna a sortir.»

Dones com les mestresses de muntanya que protagonitzen el llibre de la Marta Lluvich: valentes, fortes, capaces, treballadores.

«Poques, molt poques mantenim el compromís de les padrines del vincle amb la terra, amb els cuinats, amb les arrels. Els temps canvien. Ens emocionem amb una escudella fins a explotar-nos el cap, però a casa cuinem quinoa, cuscús o fem quiches de verdures. Els temps canvien.»

Diumenge 24 d’agost parlarem dels gran reptes que la societat actual té sobre el camp. Un ecosistema conformat per l’encís dels paisatges, bastons de quinquilaina, aixades, pots de conserves, mandongos, horts geomètrics… costums, creences i tradicions que a més d’un li rostollaran els records, l’enyorança de viure petit, quedar-se al tros i fer del seu poble, el món.

«Per posar el cep a terra s’han de tallar les arrels ben curtes. És un gest que facilita que la planta càpigui al forat, i no deixa de ser curiós que per arrelar calgui tallar les arrels.»

Acompanyarem la conversa amb una copa de vi Sindicat La Figuera, en part elaborat amb la garnatxa negra de la Júlia Viejobueno, i amb galetes que parlen per elles soles, típiques de padrines pallareses, de quan «es deia amb una caixa de pastes allò que no se sabia dir amb paraules».

Preu d’inscripció: 7€*
Inclou: Assistència a la xerrada + Copa de vi (o alternativa no alcohòlica) amb pastes + Val de 2€ de descompte en els llibres Quedar-se al tros i Àssua. El món en una vall

JÚLIA VIEJOBUENO CAVALLÉ (1994) és de la Figuera, del Priorat i de família pagesa. Graduada en estudis literaris per la Universitat de Barcelona. El 2017 va decidir tornar a casa, on s’ha implicat en algunes iniciatives culturals i de defensa del territori com ara el Centre Quim Soler i Prioritat. Des de fa uns anys i malgrat les incerteses ha decidit seguir amb la feina de pagesa. Porta mitja vida fent fotos dels seus paisatges quotidians i ha estat columnista a La Directa. Quedar-se al tros és la seva primera obra publicada.

MARTA LLUVICH SEGARRA és veïna d’Altron (Pallars Sobirà), on regenta el projecte «La botiga més petita del món». Llicenciada en Història de l’Art per la UdL, exerceix el periodisme des de fa 25 anys, primer a La Mañana i Catalunya Ràdio, i actualment com a corresponsal de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) a l’Alt Pirineu i Aran. És presidenta de l’Associació Cultural Cambuleta, dedicada a la promoció i la conservació de la parla del Pallars. El seu últim llibre és Àssua. El món en una vall.

Activitat organitzada amb el suport de