A LA NATURA LES COSES SIMPLEMENT CREIXEN

«El verb que no mor mai és ser. En Vincent va ser, és i sempre serà en Vincent. En James va ser, és i sempre serà en James. Nosaltres érem, som i sempre serem els seus pares. No hi ha un ara i llavors, un ara i més endavant, només hi ha un ara».



Yiyun Li va perdre els dos fills: en Vincent tenia setze anys, el 2017, i en James dinou, el 2024; tots dos germans es van suïcidar amb pocs anys de diferència i no gaire lluny de la casa familiar. Instal·lada al caire d?un abisme emocional, Li es refugia en la raó i la lògica, escriu, reflexiona, analitza, i busca les paraules per expressar l?inexpressable, no només a través de l?escriptura sinó també de la lectura, la natura i la música: feineja al jardí, llegeix Camus i Wittgenstein, toca el piano i, en definitiva, intenta comprendre les decisions dels fills i enfrontar-se a una pèrdua duríssima. Però lluny de caure en el melodrama, el text agafa una volada extraordinària a través d?un llenguatge cru, despullat i contundent, d?una honestedat fonda i d?una mirada insòlita sobre la mort. Com Joan Didion, Maggie Nelson o Vivian Gornick, la veu de Yiyun Li és radical, insondable i immensament lúcida, i ressona molt més enllà de les pàgines del llibre. A la natura les coses simplement creixen reivindica el valor de la paraula i l?escriptura ?i també de la lectura? com a actes insubornables de supervivència i resistència contra l?oblit i el silenci. Una obra excepcional.