AD ABSURDUM

Ad Absurdum no és en si una oda a l’absurd. Tampoc no vol dir que els poemes siguin absurds, com a mínim no tots. Ad Absurdum és l’interval de temps indeterminat entre tocar la superfície de l’aigua i enfonsar-s’hi, i totes les preguntes existencials que et passen pel cap en aquests moments: sobre la vida, l’univers i tota la resta.

Entre totes aquestes qüestions, amb les seves dosis de clorofil·la, certa ironia i pinzellades de profunditat variable, l’absurd, atemporal, impersonal, s’intueix com a resposta, com a patró que regeix les nostres vides. I això és molt bonic, perquè si estem aquí perquè si, vol dir que nosaltres mateixos podem decidir el sentit de la nostra existència.